La Generalitat de Catalunya ha lliurat les Creus de Sant Jordi d’enguany en un acte institucional a la sala oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). L’esdeveniment ha estat presidit pel president de la Generalitat, Salvador Illa, el president del parlament, Josep Rull, i la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar.

Han rebut el guardó l’escriptora Mercè Ibarz, la cineasta Carla Simón, el filòleg Isidor Marí, el biòleg Ramon Folch, la periodista Rosa Maria Calaf, l’ex-conseller Joan Saura, l’artista audiovisual Eugènia Balcells, la investigadora Montserrat Baiget, l’alpinista Josep Manuel Anglada, el biòleg Ramon Folch, el geòleg Josep Maria Mata-Perelló, l’òptic optometrista Manuel Roure, la pedagoga Mireia Montané, el pagès i ex-coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Caball, el músic i gestor cultural Marc Lloret, dramaturga Lluïsa Cunillé, el director d’orquestra Josep Pons i l’empresària Laura Roigé.

Mercè Ibarz: “Mirar l’art ens ajuda a mirar el món”

També l’han rebut algunes figures que han causat polèmica pel seu marcat espanyolisme com l’actriu Loles León, el president del Grupo Planeta, José Creuheras i el fundador i president executiu de Prensa Ibérica, Francisco Javier Moll.

Illa denigra la Creu de Sant Jordi condecorant l’espanyolisme mediàtic

La periodista Rosa Maria Calaf ha parlat en representació dels premiats i ha fet una crida a lluitar contra la desinformació: “Vivim una construcció social basada en la contundència de les opinions i a l’abisme de les emocions. Els periodistes independents que som el nervi sensible de la societat els volen substituïts per predicadors i esvalotadors digitals”.

En aquesta línia, ha advertit del risc que el fanatisme ocupi el relat i que la polarització destrueixi el diàleg social. Finalment, ha demanat a la societat que respecti a la gent gran: “Una societat que esborra a les persones grans és injusta i és molt poc intel·ligent. L’edat no és una càrrega, és un actiu social”.

A banda, el secretari general de la Unió per la Mediterrània, Nasser Ahmed Kamel, ha parlat en representació de les entitats premiades i ha agraït el premi. En un discurs pronunciat en anglès, ha destacat el paper de la ciutat de Barcelona com a punt d’unió de la mar Mediterrània i ha demanat a totes les organitzacions presents que continuïn treballant per construir un món que “mai perdi de vista la humanitat de cada persona”.

Les entitats premiades han estat la companyia teatral la Cubana, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), el grup de música Sabor de Gràcia, el Centre de Titelles de Lleida, el Col·legi d’Enginyers de Camins, la Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona, la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, l’Institut Jaume Huguet de Valls, la Unió per la Mediterrània, i la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic.

Sicus Carbonell (Sabor de Gràcia): “La rumba catalana s’ha considerat un gènere menor”

L’acte ha comptat amb les actuacions musicals de Mishima, que ha interpretat la cançó “Qui més estima” i Maria del Mar Bonet, que ha cantat “El pi de Formentor”.

La delegació russa que ha viatjat a Istambul per emprendre converses de pau amb Ucraïna ha endarrerit la reunió fins demà, segons informa l’agència de notícies russa TASS, que cita una font propera a l’organització de les negociacions. En un principi la cimera s’havia de produir avui, i el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, havia reptat el seu homòleg rus, Vladímir Putin, a trobar-se cara a cara amb ell. Putin, però, ha rebutjat assistir-hi, i la delegació que ha viatjat a Turquia no és considerada d’alt nivell pels EUA, que han fet de mediador per aconseguir l’acostament entre els dos països en guerra.

El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, ha assegurat que el nivell de la delegació russa “no és certament indicativa” d’un avenç significatiu en les converses de pau, per bé que ha desitjat estar “equivocat al cent per cent”. Sobre això, no ha descartat que finalment hi hagi d’haver converses al màxim nivell entre Rússia, que menysté Zelenski com a interlocutor, i els EUA, un màxim nivell que podria implicar una trobada entre Donald Trump i Putin. Precisament, i sense descartar una trobada d’alt nivell, el mateix president dels Estats Units ha avisat que no hi haurà avenços fins que ell es reuneixi amb el dirigent rus.

A primera hora de la tarda, Ucraïna ha anunciat que seuria a la taula de negociació amb Rússia, per bé que també hi ha enviat una delegació de menys rang per l’absència de Putin i de dirigents russos rellevants. Zelenski ha criticat en una roda de premsa des de Turquia la falta d’alts càrrecs amb “poder de decisió” en la delegació russa, però ha assegurat que està preparat per negociar directament amb els russos si donen senyals de voler pactar un alto-el-foc, i que es quedarà a Turquia fins demà.

Aquestes darreres hores ha esclatat un escàndol de presumpte frau a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), arran de la investigació de l’Oficina Antifrau contra entitats encarregades de concedir les prestacions que la Generalitat atorga a joves ex-tutelats i fer-ne el seguiment. A La tertúlia proscrita hem parlat amb un tècnic de prestacions, amb el nom fictici de Roger, un testimoni protegit per l’Oficina Antifrau, que treballava a la Fundació Resilis, un d’aquests organismes del tercer sector, i que va denunciar els fets.

Tal com ha explicat, el Roger va entrar a treballar el setembre del 2023 al SEVAP de Girona, un servei que valora, acompanya i fa el seguiment de les prestacions econòmiques que sol·liciten a les persones joves tutelades i extutelades. No va ser fins al gener del 2024 que va veure les primeres irregularitats. Li va arribar un cas d’un jove que constava que vivia en un pis de la fundació –per tant, l’empresa cobrava de la DGAIA per aquesta plaça residencial– i alhora cobrava una prestació de jove extutelat, però en realitat tenia feina i vivia a València i, en conseqüència, no tenia dret a cap ajuda. Era, doncs, una plaça fantasma. En Roger va lliurar un informe explicant-ho, però la seva coordinadora l’hi va refusar. De fet, el problema sorgeix quan la coordinadora de la SEVAP, la cap d’en Roger, li va prohibir que fes aquests informes. Ja que aquests informes deixarien en evidència que Resilis, quan tenien els joves als seus pisos havia fet malament la seva feina. Per això la coordinadora li va dir que el refès. “Si la feina és emblanquir irregularitats anem apanyats… I és sistèmic, en un passat i en un futur. Em vaig sentir atrapat, què he de fer?”, ha dit.

El segon fet va passar més o menys en aquell moment, quan un jove el va alertar que hi havia molts coneguts que estaven en pisos de la fundació, però que en realitat treballaven, i per tant hauria d’haver aportat un copagament. En tots aquests casos, l’empresa cobrava tot l’important de la plaça residencial a la DGAIA.

En Roger va enregistrar una conversa amb la coordinadora, en què ell li deia “També són els nostres impostos. Això és malversació de fons”. La resposta de la seva coordinadora “Sí, sí, ja ho sé”. Fins i tot hi ha un moment de la conversa que li diu: “Haurem de fer molta feina bruta”. En la tertúlia, el Roger ha explicat que el va sorprendre la normalització que es feia de tot plegat. “El problema és que tot això té un impacte per aquests joves. Es preocupen més per pagar un preu per mòdul, i per blanquejar un conjunt d’irregularitats, que per protegir aquests joves”.

El Roger va decidir denunciar-ho els seus caps, però lluny de fer-li cas, va començar a patir assetjament a la feina. Més tard, va fer arribar la denúncia a la DGAIA, que tampoc no va fer cap mena de cas de les denúncies i les van negar. “Ho vaig denunciar, i la DGAIA em va dir que no havia detectat cap irregularitat. Són uns negligents”, diu en Roger. També va fer arribar a la denúncia a l’Oficina Antifrau i a la Sindicatura de Greuges que sí que hi han vist irregularitats. Per això, actualment és un testimoni protegit per l’Oficina Antifrau.

La DGAIA és l’organisme que promou el benestar dels infants i adolescents en alt risc de marginació social. Té l’objectiu de contribuir al seu desenvolupament personal i s’ocupa de protegir-los i tutelar-los. Malgrat que té una dotació pressupostària, no presta els serveis, sinó que subcontracta entitats del tercer sector.

L’Oficina Antifrau investiga una presumpta xarxa de frau en entitats encarregades de concedir –i fer-ne el seguiment– les prestacions que la Generalitat atorga a joves ex-tutelats que encara estan sota el paraigua de la DGAIA. Concretament, investiga l’activitat de la Fundació Resilis i de l’UTE Fundació Mercè Fontanilles-Fundació Resilis, que s’encarreguen de seguir i valorar les prestacions econòmiques per a aquests joves.

A més, l’any passat, la Sindicatura de Comptes va detectar unes quantes disfuncions comptables en els contractes a empreses que havien de prestar el servei als centres d’acollida de menors. Segons l’informe del període 2016-2020, la DGAIA va prorrogar uns quants contractes sense haver signat cap document de pròrroga, tot i que es van continuar prestant els serveis. També es va fer servir reiteradament el procediment d’emergència en la contractació dels serveis el 2017 i el 2018, per bé que no es complien els motius recollits legalment.

L’informe explica que als centres de la mostra la despesa reconeguda per la DGAIA fou superior a la despesa contractada: el 2016 la va superar de 774.283 euros; el 2017, de 5,26 milions; i el 2018, d’11,80 milions.

Tema: parells o senars - Lloc: Local de l'Agrupació Fotogràfica d'Arenys de Mar

Els grups parlamentaris del PSC, ERC i els Comuns han pactat la creació d’una comissió d’investigació sobre l’activitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en el període comprès entre l’any 2011 fins a enguany. Els tres grups han registrat una proposta de resolució conjunta. Junts i PP també havien reclamat que s’impulsés una comissió d’investigació en el mateix sentit. El ple haurà de debatre i aprovar la creació d’aquest òrgan parlamentari. El jutjat d’instrucció 7 de Barcelona investiga quinze homes més per haver violat menors en la xarxa liderada per l’agressor d’una nena tutelada per la DGAIA. El principal encausat i un altre home estan en presó preventiva des de l’abril del 2024.

Junts impulsarà una comissió d’investigació al parlament per la crisi a la DGAIA

La proposta de PSC, ERC i Comuns passa perquè, a la comissió, s’estudiï el “tensionament” del sistema de protecció de menors i la consegüent realització de contractes d’emergència, així com el cobrament de prestacions i mecanismes de control. També volen analitzar els casos de violència sexual contra la infància tutelada per la DGAIA, i la garantia dels drets dels menors i millores en el sistema de protecció a la infància.

La Comissió, si es crea, també podria estudiar els possibles canvis que requereix la DGAIA i la dotació de recursos necessària per fer front als reptes, així com totes les eines necessàries per reforçar el sistema de protecció a la infància.

Advertiment del síndic de greuges

Una resolució del síndic de greuges del mes de març de 2024 ja demanava a la DGAIA que posés el focus en l’escapoliment dels menors tutelats dels centres. El document, al qual ha tingut accés l’ACN, és la resposta a una queixa presentada pel Col·lectiu d’Educadors i Educadores de Catalunya que alertava que aquesta era una problemàtica estesa arreu del territori. El text alertava que fugir del centre és un “dels principals factors de risc” de patir situacions d’explotació i violència sexual. A més, avisava que les noies es trobaven en una situació d’especial vulnerabilitat. Així, proposava millorar la comunicació amb els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, escoltar més els infants i implicar-los en la presa de decisions.

En aquesta resolució, el síndic de greuges indicava que l’acolliment en un centre residencial havia de servir per aportar estabilitat als infants i adolescents que no podien viure amb les seves famílies. En aquest sentit, va alertar que els escapoliments representen “un dels principals factors de risc de patir situacions d’explotació sexual i violència, essent majorment exposades les noies”. Per això, va aconsellar abordar la problemàtica també des d’una perspectiva de gènere. Alhora, va considerar que la DGAIA havia de posar el focus en reduir aquesta mena d’episodis i que aquest “hauria de ser un objectiu en la intervenció dels recursos residencials i en general del sistema, atès que es tracta de situacions que generen un greu risc per als nois i noies atesos”.

“Una transformació profunda”

“És evident que la DGAIA necessita una transformació profunda i això és evident des de fa molts anys”. Així s’ha expressat la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, en declaracions a Balaguer, on s’ha referit a les últimes polèmiques que esquitxen la DGAIA. Martínez Bravo ha anunciat que el Govern es personarà com a acusació popular en el cas de la menor tutelada víctima d’una trama de prostitució i pederàstia. El departament ha obert un expedient. “Volem arribar fins al final”, ha dit.

Pel que fa als problemes en la contractació, ha explicat que pròximament es farà públic un pla de transformació, i ha reivindicat que aquest govern ha estat el primer que hi ha intervingut.

L’actriu Montserrat de Salvador Deop s’ha mort a noranta-set anys. Coneguda sobretot pel paper de la senyora Mercè Aymerich a la sèrie Nissaga de poder, va tenir una trajectòria dilatada als escenaris i a la pantalla, i va ser una figura destacada de l’escena catalana durant dècades. Filla d’exiliats republicans, va créixer a París, on va començar a actuar. Durant una gira a l’Amèrica Llatina, es va instal·lar cinc anys a Buenos Aires abans de debutar a Barcelona l’any 1956, prop dels trenta anys, amb el Teatre Experimental d’Esteve Polls. Aquell mateix any va estrenar-se al cinema amb La cárcel de cristal, de Juli Coll.

Entre els seus films, ha actuat La llarga nit de juliol, La ciutat cremada, La Moños, Carícies o 53 dies d’hivern. A banda de Nissaga de poder, on va esdevenir un rostre emblemàtic de TV3, també va actuar en sèries com El cor de la ciutat, Psico express, Cuéntame cómo pasó i Hospital Central.

El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions que atorga la Generalitat de Catalunya.

Xerrada a càrrec de professionals del cap d'Arenys de Mar. - Lloc: Espai Jove del C.C.Calisay

La batllessa de València, María José Catalá, ha defensat que la ciutat torni a ser la seu la Copa Amèrica de vela, però solament “quan la reconstrucció” després de la gota freda del 29 d’octubre hagi conclòs. El temporal, a la ciutat, va afectar greument tres pedanies.

La Copa Amèrica fuig dels Països Catalans i s’instal·la a Nàpols

Catalá ha remarcat que la relació amb els organitzadors del torneig continua essent fluida i que hi ha diàleg permanent i “confiança mútua” amb vista a edicions futures. Ha explicat que en el tram final de la negociació per al 2027, finalment adjudicada a Nàpols, es va haver de desistir a causa de l’impacte de la gota freda, que va obligar les administracions a centrar-se en la reconstrucció.

“Havíem d’atendre les conseqüències d’aquella situació dramàtica”, ha dit. “En aquell moment la nostra prioritat era aquesta i els organitzadors ho van entendre amb empatia i sensibilitat.” La batllessa ha fet aquestes declaracions durant la inauguració d’una exposició dedicada als deu anys de regnat de Felipe VI.

Els Mossos d’Esquadra han dissenyat un dispositiu de seguretat especial amb motiu del derbi entre l’Espanyol i el FC Barcelona, que es juga aquesta nit a les 21.30 a l’estadi de Cornellà – el Prat.

La Comissió espanyola contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància a l’Esport ha declarat que el partit és d’alt risc, i això implica una sèrie de mesures especials de seguretat i protocols per a garantir que el partit es desenvolupi amb les màximes garanties d’ordre públic i seguretat per als assistents, jugadors i organitzadors.

Quan els partits són d’alt risc, els dispositius de seguretat ja són més amplis de l’habitual, però avui ho serà encara més i hi haurà un augment significatiu dels efectius, tant de la policia catalana com dels equips privats dels dos clubs.

El dispositiu és pensat per a millorar la seguretat i la prevenció, però també per a evitar escenes com les que es van viure fa dos anys, quan afeccionats de l’Espanyol van envair el camp i van provar d’agredir jugadors del Barça. L’intendent Joan Salamaña, coordinador general de seguretat en esdeveniments esportius a Catalunya dels Mossos, explica tots els detalls a VilaWeb.

Objectiu: preservar la integritat de les persones

En aquesta mena de partits, la policia analitza la situació i fa una previsió de les amenaces, i també una previsió de la resposta que s’ha de donar i els recursos que calen. “I hem de tenir previst que hi haurà imprevistos, sempre n’hi ha”, explica. En un partit com el d’avui, hi haurà el doble dels efectius, tant pel que fa a la policia com en la seguretat privada, sense precisar-ne un nombre concret.

L’inspector destaca que l’objectiu principal és preservar la integritat de les persones. “I fer complir la llei, prendre decisions que siguin raonables a ulls de tothom”, explica. Segons ell, sempre tenint en compte la proporcionalitat: “Que el mal que puguem produir no sigui major del que podem evitar”, diu.

Prohibició de la simbologia del Barça

El dispositiu de seguretat d’avui no solament és el que es veu a través de la televisió. Ja s’ha activat hores abans, com ara reforçant la seguretat dels hotels. I també és palpable en les zones pròximes al camp i en els accessos als camps. En aquesta ocasió, el control de les entrades serà molt més exhaustiu, a fi d’evitar-ne de falsificades i detectar objectes perillosos o elements que puguin ser violents. “Tot això és clau perquè la gestió a dins sigui millor. Tot allò que es faci bé a l’entrada, ens donarà tranquil·litat durant l’esdeveniment”, apunta.

En un partit d’alt risc, la separació entre afeccionats és estricta. S’acostumen a establir zones diferenciades i més vigilades per als grups d’aficionats rivals i també es poden habilitar rutes d’accés i sortida diferenciades per evitar enfrontaments. Ara bé, en els partits entre l’Espanyol i el Barça, la situació és molt diferent.

Les dues juntes no han arribat a cap acord per la cessió d’entrades entre els clubs i això fa que en el camp de l’Espanyol no hi hagi cap espai destinat als afeccionats del Barça. En aquesta ocasió, la simbologia del Barça és prohibida i cap afecció pot entrar al camp de l’Espanyol amb algun element distintiu, com ara una samarreta o una bandera. Això obliga els efectius de seguretat a ser encara més estrictes en el control d’accessos. Entre més mesures de seguretat, també s’ha prohibit de fer volar drons sobre l’estadi.

I si hi ha una invasió del camp?

La policia no descarta que hi pugui haver una invasió del camp. Fa dos anys, afeccionats de l’Espanyol van provar d’agredir jugadors del Barça. Els agents de seguretat i els antiavalots dels Mossos d’Esquadra van aconseguir de contenir la majoria dels radicals que perseguien els jugadors blaugranes, però n’hi va haver un que va aconseguir d’endinsar-se al túnel de vestidors, on es va topar amb Sergio Busquets, Ronald Araujo i Jordi Alba, que li van plantar cara. La cosa no va anar més enllà perquè els van separar i l’ultra va ser expulsat de la zona.

Els Mossos no van trigar a engegar una investigació i van acabar detenint sis afeccionats per la invasió. L’Espanyol tampoc no se’n va salvar i fou sancionat amb una multa econòmica i va haver de jugar un partit a porta tancada. Salamaña deixa clar que envair la llei incompleix la llei. Segons la llei, les multes poden entre tres mil i seixanta mil euros, segons la gravetat del cas, i pot implicar una prohibició d’assistir a esdeveniments esportius durant un període que pot anar de sis mesos a cinc anys.

Si hi ha una invasió del camp, l’inspector diu que no faran ús de la força, si és que no està en perill la vida de ningú. “Si hi ha invasió, hem de dirigir el dispositiu per a protegir les persones que hi puguin haver. Ens toca prevenir. Les decisions es prenen in situ i en qüestió de minuts”, diu.

La UD Las Palmas va baixar a segona arran de la victòria d’ahir de l’Alavés contra el València CF. Aquest fet no ha passat desapercebut, amb reaccions a les xarxes socials tot recordant el paper d’aquest equip el Primer d’Octubre, que va ser el rival en el partit del Camp Nou que es va jugar a porta tancada.

Tot i les imatges de violència contra els votants, Las Palmas va emetre un comunicat on feia cap mena de menció a les càrregues policíaques, però, en canvi, recordaven els “pronunciaments públics” del FC Barcelona en favor del dret d’autodeterminació i contra la repressió, que feien que fos “alguna cosa més que una cita esportiva” i, en contraposició, decidien de brodar a la samarreta una bandera espanyola: “Amb la bandera espanyola brodada a la nostra equipació volem votar de manera inequívoca en una imaginària consulta a la qual ningú ens ha convocat: creiem en la unitat d’Espanya”.

Més agents i controls estrictes: així serà el dispositiu reforçat dels Mossos pel derbi Espanyol – Barça

Així, per exemple, trobem la reacció de l’ex-conseller Miquel Buch, “Goita! D’aquells equips que em fa gràcia que baixin a segona…”; l’historiador Carles Viñas ha reaccionat tot dient “Feina feia”; o l’humorista Marc Lesan ha dit que “avui hauríem d’anar a Canaletes només per celebrar el descens de Las Palmas”, entre altres reaccions, la gran majoria citant el comunicat fet aquell primer d’octubre del 2017.

Per què va jugar el Barça l’1-O? La història de sis hores crítiques al Camp Nou

Goita! D’aquells equips que em fa gràcia que baixin a segona… https://t.co/0chdu6732g

— Miquel Buch (@MiquelBuch) May 14, 2025

Feina feta! https://t.co/AMusIaLMux

— Carles Viñas (@CarlesVinyas) May 14, 2025

Avui hauríem d'anar a Canaletes només per celebrar el descens de Las Palmas. https://t.co/w5yfjuAM1N

— Marc Lesan (@Marc_Lesan) May 14, 2025

A SEGUNDAAA OEEEE A SEGUNDAAA OEEEE https://t.co/solXV9wQ0z pic.twitter.com/mnjobHAdR1

— Pauma (@pauma__) May 14, 2025

Que triguin temps a tornar a primera. Aquell 1O van ser el clar exemple de la vergonya amb bandareta inclosa. https://t.co/V1gj5efKws

— Quim P. Casadesús (@Kasadesus) May 14, 2025

A SEGONA https://t.co/9i8H9jQenx

— Mas_Enfurecido (@Mas_Enfurecido) May 15, 2025

 

 

 

 

 

 

 

a carrèc de la coral Els Boixets d'EMA. Direcció Gemma Ruiz. Activitat recomanada per a infants a partir de 4 anys - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El conflicte veïnal per les reformes per a fer apartaments turístics al carrer del Poeta Mas i Ros de València ha pujat de tensió aquest matí, quan una de les veïnes s’ha engabiat per a evitar que continuen les obres. El xoc ve d’anys enrere, quan una empresa va comprar tots els baixos d’una illa de cases per a fer-hi apartaments turístics. I no només això, sinó que va obrir forats a la terrassa comunitària per a crear patis interns als baixos, amb l’argument que era el seu sostre i que podien fer-ho.

“Des de dilluns intenten fer més gran aquest forat, sense permís del veïnat”, denuncia Maria Alandes, la veïna que s’ha tancat per a impedir les obres. D’ençà del seu cas va començar a fer activisme i a assessorar altres veïns afectats per fer reformes a les zones comunitàries per a fer apartaments turístics. Va prendre el nom de la Mata Obres, i el projecte es va fer tan gros que es va convertir en un col·lectiu. Aquest matí, ha estat ella qui ha demanat col·laboració ciutadana per a mirar d’impedir que continuessin les reformes.

El 5 de maig es va celebrar el judici per a decidir a qui pertany la terrassa. L’empresa propietària dels baixos diuen que és seva, perquè és el sostre de les seves propietats, i els veïns diuen que és una terrassa comunitària i que no tenen dret de fer la reforma “Nosaltres ens quedem ací i diem que allí no es fa el forat, fins que no haja sortit la sentència”, afegeix Rafa Pérez, vice-president de l’associació de veïns.

Dimarts, el diari El Levante-EMV va publicar que el govern municipal avala les obres perquè, si bé inicialment les va començar amb una declaració responsable –insuficient per a aquest tipus d’obra– i va haver d’aturar-la per la denúncia dels veïns, més tard va ampliar la llicència i va rebre l’autorització per a reprendre les obres.

Els veïns van dur el cas als tribunals, i ara esperen que la sentència els sigui favorable. Tot i això, no hi ha cap mesura cautelar que aturi les obres i les continuen fent. Davant de la protesta veïnal d’avui, les obres s’han aturat, però els veïns creuen que demà tornaran a intentar reprendre la feina.

“Damunt, serà per a fer apartaments perquè vinguen turistes i serà insuportable. No podem viure tenint un baix així, totes aquestes finestres són dormitoris, això no és compatible amb la vida digna”, es queixa Alandes. “Som gent que treballa, i als turistes els és igual que siga dimarts que dissabte, perquè estan de vacances. El que volem és viure tranquil·lament”, acaba.

Endesa ha adaptat quaranta torres elèctriques a l’Alt Empordà per protegir la reintroducció de l’ibis ermità. És un ocell que es va donar per extingit a diversos països mediterranis i que durant les darreres dècades s’està recuperant. A Catalunya, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, de la mà de la Fundació Alive, està impulsant un projecte per repoblar els Aiguamolls de l’Empordà amb l’espècie. La previsió és alliberar els primers exemplars criats a la zona l’any vinent. Per evitar que pugui patir electrocucions durant la ruta migratòria, la companyia elèctrica ha reformat les torres instal·lant-hi dispositius aïllants que redueixen el risc elèctric.

L’ibis ermità és un tipus d’ocell que es va donar per extingit a Europa durant més de 300 anys i que, en les darreres dècades, s’ha anat recuperant fins a arribar als dos mil exemplars que hi ha actualment gràcies a la criança controlada en zoològics d’Àustria, Alemanya i Cadis. La Generalitat ha impulsat un projecte per reintroduir l’espècie convertint els Aiguamolls de l’Empordà en “casa” per als ibis ermitans, i no solament una parada en la seva ruta migratòria.

Des del 2023, cada any desenes d’ibis ermitans surten d’Àustria fins a Cadis, on viu una comunitat sedentària. Les aus recorren uns 2.800 quilòmetres guiades per ultralleugers on viatgen les cuidadores que han fet de “mares adoptives” del grup. Ara, la idea és reproduir aquest model d’èxit a l’Alt Empordà. La directora tècnica de la Fundació Alive, Sònia Duñach, ha concretat que ara mateix estan immersos en la construcció d’un aviari a la Torre d’en Mornau on tindran una trentena d’ibis ermitans procedents de llocs diferents. A principi de juny arribaran quinze exemplars provinents de Jerez que es “continuaran criant a mà” per una “mare adoptiva” humana.

Si estan preparats per fer-ho, cap al mes de juliol i fins a mitjans d’agost s’enlairaran al cel de l’Empordà. Quan arribin altres ibis ermitans procedents de nuclis zoològics europeus sense contacte amb humans, estaran tancats tots junts. “El mes de març del 2026 obrirem les portes de l’aviari i esperem que hi hagi ibis que es quedin aquí”, ha remarcat. El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha subratllat que esperen que el projecte tingui èxit i hi pugui haver una població estable d’ibis a Catalunya, i deixi de ser només una zona de pas. De fet, ha remarcat que fa dos anys van passar aus per la zona trenta-quatre exemplars i l’any passat trenta-sis.

La zona dels Aiguamolls de l’Empordà compleix els requisits perquè l’ocell s’hi quedi, però, per reduir riscos i ajudar a la supervivència de l’espècie, Endesa ha adaptat quaranta torres elèctriques de l’Alt Empordà per evitar possibles electrocucions.

Els treballs d’adaptació dels suports van començar a l’abril i està previst que acabin aquest mes. Han suposat una inversió de més de cent mil euros aportats per la companyia. El director territorial d’Endesa a Catalunya, Enric Brazís, i el director de distribució, Francesc Alemany, han concretat que els treballs se centren a reformar el cap de les torres, modificar i redistribuir aparells ja existents i instal·lar elements de protecció, anticol·lisió o antiposada. Els dispositius aïllants redueixen el risc elèctric en el moment en què una au que reposa en una torre aixeca el vol.

Les actuacions les fan a través de professionals especialitzats en treballs en tensió, per evitar haver d’interrompre el subministrament elèctric mentre fan els treballs. Les quaranta torres són de mitjana tensió i abasten els municipis de Pau i Peralada.

Un centenar de docents de ciències ha renunciat a corregir les proves d’accés a la universitat (PAU) d’enguany en protesta pels canvis en el currículum de batxillerat impulsats pel Departament d’Educació. El col·lectiu lamenta que la veu dels docents sobre aquests canvis no hagi estat escoltada ni tinguda en compte i, per això, docents de secundària i universitats s’han negat a corregir els exàmens de selectivitat d’enguany. Fonts del Departament d’Educació han recordat que aquesta és una tasca voluntària i han descartat que perilli la correcció dels exàmens.

Tot allò que heu de saber sobre les proves de selectivitat 2025: dates i horaris de les PAU

En canvi, Ciències en Perill ha assegurat en un comunicat que aquesta acumulació de renúncies posa en risc la qualitat i la coherència de la correcció de les PAU. Ha afegit que, si la tendència de renúncies es manté, el Departament d’Universitats “es podria veure obligat a recórrer a correctors poc experimentats o que tenen poc coneixement del currículum de secundària”. La plataforma ha exigit a Educació que escolti els professors i aturi la proposta de fusió de les matèries científiques, per tal de garantir una formació “específica, rigorosa i de qualitat per als futurs estudiants”.

Els docents que volien participar en els tribunals de les PAU, i per tant de la correcció de les proves, van haver de presentar la sol·licitud de participació entre el 15 de gener i el 3 de febrer; i entre el 8 i aquest dijous 15 de maig havien de confirmar la seva sol·licitud o renunciar-hi.

Una resolució del Síndic de Greuges del mes de març de 2024 ja demanava a la DGAIA que posés el focus en l’escapoliment dels menors tutelats dels centres. El document, al qual ha tingut accés l’ACN, és la resposta a una queixa presentada pel Col·lectiu d’Educadors i Educadores de Catalunya que alertava que aquesta era una problemàtica estesa arreu del territori.

El text alertava que fugir del centre és un “dels principals factors de risc” de sofrir situacions d’explotació i violència sexual. A més, avisava que les noies es trobaven en una situació d’especial vulnerabilitat. Així, proposava millorar la comunicació amb els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, escoltar més els infants i implicar-los en la presa de decisions.

En aquesta resolució, el Síndic de Greuges indicava que l’acolliment en un centre residencial havia de servir per aportar estabilitat als infants i adolescents que no podien viure amb les seves famílies.

En aquest sentit, va alertar que els escapoliments representen “un dels principals factors de risc de patir situacions d’explotació sexual i violència, essent majorment exposades les noies”. Per això, va aconsellar abordar la problemàtica també des d’una perspectiva de gènere.

Alhora, va considerar que la DGAIA havia de posar el focus en reduir aquesta mena d’episodis i que aquest “hauria de ser un objectiu en la intervenció dels recursos residencials i en general del sistema, atès que es tracta de situacions que generen un greu risc per als nois i noies atesos”.

El govern anuncia una transformació profunda de la DGAIA i serà acusació particular en el cas de la menor violada

Eines per reduir els escapoliments

La sindicatura va considerar que per reduir les fugides dels centres era essencial promoure la integració efectiva i el desenvolupament del menor en la societat, així com minimitzar els riscs que qualsevol canvi de situació material o emocional. També va apostar per oferir als infants i adolescents recursos residencials de dimensions reduïdes i per garantir que els germans poguessin romandre plegats.

Un altre dels aspectes sobre els quals va valorar que calia incidir era en fer un seguiment adequat de possibles conductes de risc. Així, va suggerir implementar un model d’intervenció terapèutica que assegurés que els equips socioeducatius dels centres rebessin assessorament clínic, sessions multidisciplinàries periòdiques, i treballessin en coordinació amb el CSMIJ.

En aquesta mateixa línia, va demanar que la DGAIA emprengués un procés d’anàlisi dels casos d’escapoliments amb indicadors mesurables per poder disposar de dades analitzables que ajudessin a entendre les causes i a planificar mesures per prevenir-los. Així va obrir la porta a desplegar treballs individualitzats en cas que fos necessari.

També va requerir una relació de totes les dades possibles relatives als escapoliments d’infants i adolescents tutelats per poder fer un diagnòstic de la situació. Va demanar informació per mesos, edat dels nois i noies, temps fora dels centres, reiteracions, noms dels centres de protecció, entre d’altres.

El govern obre un expedient per revisar l’actuació de la DGAIA en els abusos a una nena tutelada

Espais de participació i més escolta

De la resolució del Síndic de Greuges també se’n desprèn que en les visites a centres de protecció (CA, CRAE, i CREI) realitzades des de l’Àrea d’Infància de la institució es va constatar que existia una demanda generalitzada per part d’infants i adolescents de tenir més contacte i rebre més informació per part dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA).

Alguns dels menors van exposar que no havien tingut cap entrevista amb l’EAIA des que són ingressats al centre, d’altres refereixen que han estat ells (via l’equip psicològic del centre) els que han demanat poder ser escoltats, i d’altres addueixen que l’EAIA només ha acudit al centre quan han tingut problemes, però no quan estan bé.

Per tot plegat, la sindicatura va defensar que calia incorporar més mecanismes d’escolta per part d’aquests professionals que permetessin informar els infants i adolescents sobre la seva situació al centre i la temporalitat d’aquesta, la relació amb la seva família, o el seu futur després dels 18 anys.

També va plantejar crear “espais de participació” i estimular, de la forma més adequada al moment evolutiu, la implicació de l’infant en la presa de decisions, sempre que fos possible.

La DGAIA admetia estar preocupada pels escapoliments

Arran de la queixa rebuda, el mes de gener de l’any passat, el Síndic de Greuges va adreçar-se a la DGAIA i en data el 7 de març de 2024 va rebre un informe d’aquesta administració al respecte.

En el document la DGAIA va admetre que estava preocupada per la problemàtica dels escapoliments dels nois i noies dels centres de protecció “per les situacions de risc a les quals molt sovint no es poden abordar per l’actitud refractària d’aquests al tractament i a la mesura de protecció que se’ls proposa”.

Arran d’haver rebut diverses queixes relacionades amb aquesta problemàtica, l’any 2023 la sindicatura ja va obrir una actuació d’ofici en el marc de la qual va fer múltiples recomanacions destinades a aprofundir sobre com millorar la resposta a les necessitats que presenten les noies ingressades en centres de protecció i abordar la qüestió dels escapoliments.

La Copa Amèrica de 2027 es farà a Nàpols, després del fracàs de l’edició passada a la costa de Barcelona. La ciutat de València havia sondejat un retorn de la competició, malgrat les males experiències del passat, però finalment l’organització ha decidit de portar-la per primera volta a Itàlia.

Un aborigen a la final de la Copa Amèrica 

ITALY TO HOST THE LOUIS VUITTON 38TH AMERICA’S CUP IN THE CITY OF NAPLES IN 2027

Read the full story here: https://t.co/OSAZcvOCq4 pic.twitter.com/chAHSu4gWZ

— americascup (@americascup) May 15, 2025

Ara, la competició es disputarà davant el litoral napolità, amb el Vesuvi de fons i les bases dels equips instal·lades al barri de Bagnoli, una zona degradada que el govern italià vol rehabilitar aprofitant l’esdeveniment.

El ministre d’Esports i Joventut, Andrea Abodi, ha celebrat l’elecció de Nàpols com un èxit col·lectiu i ha agraït el suport personal de la primera ministra, Giorgia Meloni.

El jutge que ha processat el defensa del Reial Madrid Raúl Asencio per pornografia infantil i revelació de secrets aprecia indicis que va demanar als altres tres implicats en el cas que li enviessin el vídeo que havien enregistrat mentre mantenien relacions sexuals amb dues noies, de divuit i setze anys, i que el va mostrar a una tercera persona.

Segons que recull l’acte judicial, avançat per Canarias 7 i al qual ha tingut accés EFE, el jutge instructor sosté que Asencio va sol·licitar el vídeo a un altre dels implicats, l’ex-jugador del planter del Reial Madrid Juan Rodríguez, tot i saber que hi apareixia una menor –una noia de setze anys– i “sabent que s’havia obtingut sense el consentiment de les possibles víctimes i que s’havia conservat contra la seva exigència que s’esborrés”.

El segon fet que s’atribueix al futbolista és que, presumptament, l’endemà d’haver rebut el vídeo al mòbil –el 21 de juny de 2023, mitjançant un missatge de WhatsApp amb opció d’un sol visionament–, el va ensenyar a una tercera persona, que figura en la causa com a testimoni.

Acompanya'ns Activa't - Lloc: Sala '1 d'octubre' del C.C.Calisay Sala Polivalent

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, decidirà si accepta una nova ronda de converses amb Rússia a Istambul després de la reunió que mantindrà avui mateix amb el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan. Així ho ha explicat un alt càrrec del govern ucraïnès a l’agència Reuters.

Zelenski havia proposat una trobada cara a cara amb Vladímir Putin, però Rússia ha optat per enviar una delegació de rang inferior. L’encapçala Vladímir Medinski, un dels col·laboradors més pròxims del president rus i conegut pel seu perfil ultranacionalista. Medinski ja va dirigir l’única ronda de negociacions directes entre Rússia i Ucraïna que hi ha hagut fins ara, l’any 2022.

Abans de la confirmació de Reuters, la cadena pública ucraïnesa Suspilne havia informat que una font de la delegació d’Ucraïna –la composició de la qual encara no és pública– pretenia posar damunt la taula una proposta d’alto-el-foc de trenta dies.

Aquest moviment diplomàtic arriba després d’una reunió ahir a Moscou entre Putin i els principals responsables de defensa i seguretat del Kremlin. Rússia ha optat per rebaixar el perfil d’aquestes converses, mentre Ucraïna valora si val la pena d’asseure-s’hi. Tot dependrà, segons fonts oficials, del resultat de la trobada entre Zelenski i Erdogan.

El grup de Junts al parlament ha anunciat que impulsarà una comissió d’investigació per la crisi al Departament de Drets Socials en la gestió de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). El partit considera que aquesta crisi “s’agreuja després de saber que una menor tutelada va ser violada per pederastes”. Segons expliquen en un comunicat, volen “arribar fins al final de la qüestió”, tenint en compte que aquest organisme també està sota la lupa de l’Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes per les anomalies en la contractació i les subvencions.