Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) ha expulsat els dos regidors de Som Barxeta –plataforma municipal d’ERPV–, Dàrius Josep Tortosa i Imma Alberola, per haver pactat amb el PP una moció de censura per llevar la batllia a Vicent Mahiques, d’Esquerra Unida (EU).

“Considerem que aquest acord és completament contrari als valors de progrés i defensa del benestar de la ciutadania que haurien de prevaldre en qualsevol govern municipal”, diu ERPV en un comunicat.

La direcció d’ERPV ha comunicat als dos regidors la seua expulsió. “És inacceptable que, en el context actual, es formalitze una moció de censura amb el Partit Popular de Carlos Mazón, que carrega a l’esquena una responsabilitat gravíssima per la seua gestió negligent durant la DANA i que va contribuir a la mort de més de dues-centes persones”, diu.

La secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, també ha enviat una carta comunicant l’expulsió als regidors. “En cap cas Esquerra Republicana pot donar una alcaldia al Partit Popular, un partit que ataca constantment els Països Catalans, la llengua i els drets i llibertats fonamentals”, explica ERC en un comunicat.

Segons ERPV, pactar amb aquest partit és una falta de respecte a les víctimes i una manca de responsabilitat política i ètica. “No podem demanar als carrers la dimissió de Mazón i el seu Consell i lliurar ajuntaments a un partit polític que ha demostrat a bastament estar en contra del benestar de valencianes i valencians”, expressa la direcció.

El partit diu que és conscient que en la política municipal, les persones compten més que no pas les sigles, però apunta que hi ha límits que no es poden traspassar. “El PP és el partit que ataca el valencià i que privatitza serveis públics, el partit que –com hem vist amb la riuada– abandona la ciutadania en casos d’emergència”, comenta.

La formació recorda, a més, que en les eleccions, la població de Barxeta “va votar esquerres i abans de lliurar l’ajuntament al PP de Mazón, Som Barxeta ha d’asseure’s a negociar amb el govern local per intentar no trair la voluntat expressada a les urnes”.

La jutgessa que investiga dos afeccionats del FC Barcelona pels insults racistes contra el futbolista del Reial Madrid Vinicius Jr. durant el partit d’octubre del 2023 a l’estadi de Montjuïc ha citat a declarar el jugador per al 23 de gener, com a perjudicat.
Segons han informat fonts jurídiques a Efe, Vinicius declararà per videoconferència davant la titular del Jutjat d’Instrucció 18 de Barcelona, ​​Carmen García, una vegada els Mossos d’Esquadra han identificat dues persones com a autors dels càntics racistes.

La jutgessa va oferir a Vinicius de personar-se com perjudicat en la causa, que va obrir arran de l’atestat que van confeccionar els Mossos d’Esquadra. Els enregistraments de les càmeres de l’estadi i la declaració d’un testimoni van permetre d’identificar com a autors dels càntics a tres seguidors del Barça, un d’ells menor d’edat que haurà de ser investigat en la jurisdicció corresponent.

La magistrada va obrir diligències i va citar a declarar com a investigats els dos afeccionats, que van negar que proferissin els càntics racistes que els atribueix l’atestat dels Mossos d’Esquadra, sobre la base de l’anàlisi de les imatges de la graderia durant el partit. En la causa es troba personada la Fiscalia de Delictes d’Odi de Barcelona, la lliga espanyola i el Reial Madrid, acusacions a les quals s’afegeix a l’exercida per Vinicius.

Aquesta no és l’única causa penal oberta pels insults rebuts en el camp pel jugador madridista.  El passat mes de juny, tres afeccionats del València van ser condemnats a vuit mesos de presó per un delicte contra la integritat moral amb agreujant d’odi pels insults racistes que van dirigir al futbolista el 21 de maig de 2023 a Mestalla. També estan a l’espera de judici quatre ultres acusats de penjar un ninot amb la samarreta del futbolista en un pont proper a la ciutat esportiva del Reial Madrid, el gener de 2023.

La Fiscalia de Delictes d’Odi de Barcelona va ser pionera a portar als tribunals el racisme en el futbol amb la querella que va presentar en 2020 pels insults que va rebre el futbolista de l’Athletic Club Iñaki Williams per part d’un afeccionat del RCD Espanyol, un cas que encara es troba pendent de judici.

Lloc: Espai d'exposicions de l'Ateneu

Les portaveus adjuntes d’ERC al congrés i al senat espanyols, Teresa Jordà i Sara Bailac, respectivament, mantindran els càrrecs als grups parlamentaris després d’haver decidit el president d’ERC, Oriol Junqueras, de no fer canvis després de tornar al lideratge del partit. Segons ha avançat Catalunya Ràdio, tant Jordà, que era candidata a vice-presidenta del partit per part de Nova Esquerra Nacional, una de les candidatures alternativa a Junqueras al congrés, com Bailac, que hagués estat vice-secretària de l’executiva, mantindran el càrrec.

Al congrés, Jordà seguirà al capdavant del tàndem que forma amb el president del grup, Gabriel Rufián, afí a Junqueras durant el congrés del partit. La direcció ho ha confirmat avui, quan Junqueras s’ha reunit amb els membres dels grups parlamentaris d’ERC al congrés i al senat amb la secretària general del partit, Elisenda Alamany.

Ahir van fer el mateix amb el grup d’ERC al parlament, i es va confirmar que el president, Josep Maria Jové, també candidat de Nova Esquerra Nacional, acceptava la proposta de la direcció de mantenir-se al capdavant del grup. En canvi, sí que va ser rellevada Marta Vilalta com a portaveu parlamentària de la formació i va ser substituïda per Ester Capella.

La lliga espanyola de futbol, dirigida per Javier Tebas, presentarà un recurs a la justícia ordinària contra la inscripció cautelar de Dani Olmo i Pau Víctor dictada pel Consell Superior d’Esports (CSE). L’objectiu de la mesura és evitar que els dos davanters no tornin a jugar amb el Barça aquesta temporada.

Javier Tebas, l’extremista anticuler que es manifestava a Barcelona amb la bandera d’Espanya 

La patronal del futbol fa aquest moviment dos dies després de la resolució del CSE i quan uns quants clubs —com ara l’Espanyol, el València, l’Atlètic de Madrid, entre altres— han emès comunicats en contra de la inscripció cautelar.

Ahir, Tebas mateix va dir que la resolució del CSE contradeia allò “exposat en els motius de la llei de l’esport, on s’elogia el control econòmic de la lliga”.

Juli Guiu plega com a vice-president del Barça

Olmo i Víctor van ser desapuntats el primer de gener perquè la lliga espanyola va considerar que el Barça no havia presentat tota la documentació necessària per a complir amb el joc net financer que exigia.

El CSE va explicar en un comunicat que concedia la cautelar perquè considerava que negar-li la mesura al Barça podria causar un perjudici econòmic i esportiu irreparable tant al club, com als futbolistes.

El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia d’Andorra, Guillem Casal, i el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig, han tingut una reunió per a reforçar els llaços de cooperació entre les dues institucions. És la primera trobada entre els dos representants polítics d’ençà de la configuració del nou executiu català i destaca que les bones relacions entre les dues institucions permeten de compartir “accions i temes d’interès comú”.

Casal ha explicat que la col·laboració activa entre el govern andorrà i la Institució de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) havia permès de dur a terme accions vinculades al sector agropecuari d’Andorra. Ha recordat que l’entesa havia estat “tan completa” que el 2022 es va signar un memoràndum d’entesa per a establir un marc de col·laboració formal per a dur a terme conjuntament actuacions orientades a promoure, estudiar i desenvolupar accions de recerca, desenvolupament i innovació al sector agroalimentari.

El memoràndum preveu que aquesta col·laboració s’articuli a partir de convenis específics per a les diferents accions que es puguin acordar i emprendre entre les parts. Concretament, amb l’IRTA es va impulsar un estudi d’avaluació del benestar animal de totes les explotacions ramaderes bovines d’Andorra que va permetre impulsar un ajut a la bonificació al benestar animal.

L’objectiu d’aquesta ajuda és acompanyar les explotacions ramaderes perquè facin millores perquè els productes carnis que es comercialitzin portin el distintiu que els identifiqui com a carns produïdes respectant el benestar animal. Actualment, l’IRTA també treballa amb el Govern d’Andorra per ampliar el sistema d’avaluació del benestar animal a les explotacions de bestiar oví (inclosos les cabres) i equi, i poder establir ajuts concrets per a aquestes explotacions.

La reunió de treball, que s’ha fet a l’edifici administratiu del Govern d’Andorra, també ha servit per a intercanviar impressions sobre els productes agrícoles que es produeixen al país. El ministre ha explicat a la delegació catalana que l’executiu andorrà treballava per presentar davant la UE la sol·licitud per a la creació, el reconeixement i el registre d’una denominació d’origen protegida (DOP) per als vins andorrans que es produeixen amb el distintiu ‘Vins de qualitat controlada d’Andorra’ i confia comptar amb el suport tècnic de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).

També han tractat “la bona col·laboració existent” en salut animal i salut vegetal entre els serveis tècnics de les dues institucions, que permeten mantenir una bona relació als moviments transfronterers d’animals de renda i que ha de permetre que els ramaders andorrans puguin adquirir productes fitosanitaris als centres autoritzats de Catalunya.

El ministre també s’ha ofert a la Generalitat per fer conèixer el model andorrà de producció, transformació i comercialització de carn d’Andorra de la societat publicoprivada Ramaders d’Andorra SA. Casal ha defensat que aquest model fa valdre la raça autòctona, donant-li “valor afegit”, la qual cosa suposa una característica pròpia del sistema ramader andorrà respecte a la resta d’arrels bovines de muntanya de les regions veïnes del Pirineu. A la trobada també hi han estat presents la delegada de la Generalitat de Catalunya a Andorra, Anna Vives, la secretaria d’Alimentació de la Generalitat, Rosa Cubel, el director d’Agricultura i Ramaderia del Govern d’Andorra, Josep Casals, i la directora d’Afers Bilaterals i Consulars de l’executiu andorrà, Maira López.

El president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha estat condemnat per un tribunal de Nova York a “llibertat incondicional”, una mena de condemna que no implica ni multa, ni presó, ni llibertat condicional, pel cas de suborn a l’ex-actriu pornogràfica Stephanie Clifford, coneguda com a Stormy Daniels.

Trump fou condemnat a l’abril per trenta-quatre càrrecs, quan encara no havia estat confirmat com a candidat oficial a la Casa Blanca. El jutge el responsabilitzà de falsificació documental per haver ocultat un pagament de cent trenta mil dòlars a Stormy Daniels, a qui pagà perquè no parlés d’una suposada relació extramatrimonial.

El president electe, que ha passat mesos denunciant el cas com una persecució política, no ha estat present al tribunal de Nova York i ha escoltat la sentència per videoconferència a casa seva, a Mar-a-Lago (Florida).

En la seva declaració final abans de sentir la sentència, Trump ha declarat que tot aquest cas havia estat un pas enrere per a Nova York i el seu sistema judicial i ha insistit que havia estat una “caça de bruixes política”, concebuda per danyar la seva reputació.

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha pres possessió del càrrec a la seu de l’Assemblea veneçolana després de les eleccions del 28 de juliol. L’oposició va denunciar frau en el recompte de vots i es va atribuir la victòria.

En un acte conduït pel president de l’Assemblea, Jorge Rodríguez, Maduro ha jurat “per la història”, “la memòria eterna de l’ex-president Hugo Chávez” i per la seva “vida” d’acatar la constitució i exercir de president veneçolà per als sis anys vinents.

 

En el discurs d’acceptació, ha promès que el tercer mandat serà un període de pau: “Aquest nou període presidencial serà el període de la pau, la prosperitat, la igualtat i la nova democràcia. Ho juro per la història, ho juro per la meva vida i així compliré i complirem. Ho juro”, ha manifestat abans de rebre la banda presidencial i el collaret amb la clau de l’arca que guarda el text fundacional del país.

A més, ha fet un al·legat contra la influència dels governs estrangers, els Estats Units i la dreta de l’Amèrica del Sud. “No sóc el president, no he estat, ni ho seré mai de les oligarquies, dels cognoms, dels supremacismes ni dels imperialismes”, ha dit.

Maduro ha atacat obertament el president argentí, Javier Milei, a qui ha acusat de ser “un nazi sionista sàdic social” que dirigeix l’extrema dreta. “Creu que pot imposar un president a Veneçuela, però a Veneçuela no li imposa un president ningú en aquest món”, ha vociferat.

La presa de possessió arriba en un moment convuls pel país per la tensió dels seguidors de Maduro i l’oposició. Ahir, l’equip de campanya de la dirigent opositora María Corina Machado va denunciar que la dissident havia estat “violentament interceptada” a la sortida de la manifestació organitzada a Chacao, a l’àrea metropolitana de Caracas. A més, el dirigent opositor Edmundo González Urrutia havia anunciat que tornaria al país avui a prendre possessió com a president. Finalment, no ho ha fet.

Bona part de la comunitat internacional ha boicotat la presa de possessió de Maduro.

La revista científica The Lancet estima que la xifra de morts a Gaza causats per atacs israelians és d’un 70% més que no la que ha comptabilitzat el Ministeri de Sanitat de Gaza. En un estudi publicat aquesta setmana, diu que, durant els nous primers mesos de l’escalada del conflicte –del 7 d’octubre de 2023 al 30 de juny de 2024– hi va haver 64.260 morts per lesions traumàtiques. La xifra és molt més alta que no la que van donar les autoritats palestines, que assenyalaven que fins el 30 de juny hi havia hagut 37.877 defuncions pels bombardaments de l’exèrcit israelià.

Per fer el càlcul, la publicació s’ha basat en un sistema que combina tres llistes diferents. A banda de les dades del Ministeri de Sanitat de Gaza, també ha tingut en compte dades d’una enquesta en línia de les autoritats palestines i d’obituaris publicats a les xarxes socials. Tenint en compte totes les dades i eliminant les duplicitats, The Lancet arriba a la conclusió que els serveis palestins han reportat un 41% menys de defuncions que no hi ha hagut realment. Sobre això, els experts subratllen la necessitat urgent que es facin noves intervencions per evitar més pèrdues de vides i posar en relleu nous patrons per a recollir dades per aportar claredat en el transcurs de la guerra.

De fet, les dades aportades per la revista superen amb escreix la xifra de víctimes mortals facilitada per les autoritats palestines en la seva darrera actualització. Segons els últims registres, el balanç de morts a Gaza del 7 d’octubre del 2023 ençà és de 46.006 persones i la xifra de ferits s’acosta a 110.000.

El 2024 s’ha convertit en l’any més càlid d’ençà que es tenen registres i el primer en què la temperatura mundial ha superat de més d’1,5 graus centígrads les xifres de l’època pre-industrial. Segons les dades publicades pel programa europeu Copernicus, la temperatura mitjana al planeta l’any 2024 va ser de 15,1 graus, 0,72 graus per sobre els valors per al període 1991-2020 i 1,6 graus més respecte de la mitjana estimada per a l’etapa pre-industrial (1850-1900). En el comunicat que acompanya les dades, els experts del servei climàtic atribueixen les xifres a l’acció humana i reclamen accions ràpides i decisives per a revertir la situació. “Encara podem alterar la trajectòria del futur climàtic”, diuen.

En línia amb la tendència d’aquests darrers anys, el 2024 ha superat tots els registres previs de rècords de temperatures. De fet, cada any d’aquesta darrera dècada (2015-2024) ha entrat en el top deu dels més càlids d’ençà que se’n recullen dades. “Cada any de l’última dècada és un dels més càlids i ara superem els nivells d’1,5 graus definits en l’Acord de París; […] les altes temperatures globals, juntament amb unes concentracions rècord de vapor d’aigua a l’atmosfera, van desencadenar onades de calor sense precedents i esdeveniments de pluges intenses, que van causar misèria a milions de persones”, adverteix la responsable d’estratègia climàtica del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques, Samantha Burgess.

Amb les úniques excepcions de l’Antàrtida i Oceania, la resta de continents també han vist com aquest 2024 s’assolien xifres mai no vistes. A Europa en particular, la temperatura s’ha situat en 10,69 graus centígrads, 0,28 graus per sobre el rècord que fins ara ostentava l’any 2020 i 1,47 graus per damunt el període entre 1991 i 2020. Europa, de fet, ha estat el continent que més s’ha desviat de la mitjana dels últims anys, especialment durant les estacions de primavera (la temperatura ha estat 1,5 graus superior a l’etapa 1991-2020) i estiu (1,54 graus de diferència).

Pel que fa al conjunt del planeta, en tres de les quatre estacions de l’any s’ha vist com els termòmetres marcaven unes xifres que fins ara no s’havien observat. La Terra ha registrat nous rècords de temperatura a l’hivern (0,78 graus per sobre la mitjana del període 1991-2020), a la primavera (0,68 graus de diferència) i a l’estiu (0,69 graus de més).

Dades mensuals

Si s’observen les dades de cada mes, les conclusions són les mateixes. Dins els dotze mesos de l’any 2024, en onze es va superar el llindar d’1,5 graus de temperatura per sobre els nivells preindustrials. L’única excepció va ser el juliol, que es va quedar a les portes, amb una diferència d’1,48 graus. No obstant això, el juliol ostenta un altre rècord, i és que durant aquell mes es va registrar la temperatura més alta en un dia al planeta. Concretament, el 22 de juliol la Terra va assolir una temperatura mitjana de 17,16 graus.

Tampoc és casualitat que, aquell mateix mes, la superfície del globus afectada per una forta onada de calor batés qualsevol precedent. El 10 de juliol, un 44% del planeta patia onades de calor “fortes o extremes”, un 5% més en comparació amb la mitjana anual màxima dels últims temps.

De la mateixa manera, la temperatura mitjana als oceans -sense tenir en compte els pols- va marcar un màxim de 20,87 graus el 2024, fins a 0,51 graus per sobre la mitjana del període 1991-2020. Durant els primers sis mesos de l’any, els termòmetres als oceans van estar registrant números mai vistos des que es recullen dades, mentre que entre juliol i desembre es van observar les segones temperatures més altes de la sèrie històrica, només superades pel 2023. Quant a les quantitats de gel a l’Àrtic i a l’Antàrtic, aquestes també es van situar molt per sota les xifres habituals. A l’Oceà Antàrtic, els nivells de gel es van mantenir en mínims gairebé històrics per segon any consecutiu, amb alguns mesos com el novembre en què es van superar tots els rècords. A l’Àrtic, la superfície de gel es va mantenir en nivells similars a la mitjana del període 1991-2020 fins al juliol, moment a partir del qual va començar a disminuir de forma considerable.

Emissions de gasos

Segons el programa Copernicus, el factor definitori per avaluar l’evolució del canvi climàtic ha estat l’increment de les temperatures, vinculat de forma molt estreta a la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Tenint en compte les dades facilitades pel centre d’estudis climàtics, la concentració de diòxid de carboni i metà a l’atmosfera aquest 2024 també va superar els registres d’anys anteriors. En el cas del diòxid de carboni, a més, l’increment de partícules va ser significativament major que la mitjana dels últims tres anys. Pel que fa a la concentració de metà, aquesta també va créixer, tot i que a un ritme inferior al dels últims exercicis.

Per al cap d’Observació de la Terra dins la Direcció General d’Indústria de Defensa i l’Espai de la Comissió Europea, Mauro Facchini, les dades presentades aquest divendres són clares. “Els objectius mediambientals i climàtics fixats per la Unió Europea són ambiciosos i necessiten les accions apropiades”, resumeix. “I és a través de la ciència, la innovació i programes d’observació com Copernicus que podem prendre decisions fonamentades per mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic”, conclou.

Un estudi internacional aconsegueix de documentar per primera vegada la pervivència i adaptació de l’Homo sapiens a les selves equatorials. El descobriment ha estat possible gràcies als treballs fets als jaciments de Río Campo, a Guinea Equatorial, on s’han trobat eines de pedra de fa més de quaranta mil anys. Aquestes demostren l’adaptació de l’ésser humà a les regions tropicals i obren noves línies de recerca respecte a l’adaptació d’aquesta espècie a contextos ambientals desafiants. La investigació ha comptat amb la participació de l’expert en tecnologia lítica i investigador de l’IPHES-CERCA, Juan Ignacio Morales, i ha estat publicada a la revista Quaternary Science Reviews. Es preveu que l’equip continuï les excavacions i anàlisis a la zona.

Els treballs arqueològics que han portat a aquest descobriment s’han dut a terme a trenta afloraments estratigràfics del període Quaternari situats a la regió de Río Campo, a Guinea Equatorial. Setze d’aquests espais van proporcionar eines lítiques complexes. A través de tècniques de radiocarboni i luminescència estimulada òpticament, s’ha establert que les troballes són de fa més de 76.000 i 20.000  anys.

Els quatre-cents divuit artefactes de pedra que s’han recuperat són puntes bifacials, nuclis Levallois i eines de grans dimensions, destinades a la caça i el processament dels animals. Aquests mostren la destresa tècnica dels Homo sapiens, però també la seva capacitat de planificació i organització. Trets que segurament van ser crucials per la seva supervivència a aquest tipus d’entorns.

Morales recalca la importància d’aquesta troballa: “Les eines recuperades a Río Campo evidencien una tradició tecnològica que connecta amb altres indústries lítiques del centre i sud d’Àfrica, com l’Axeulià i el Sangoense. Això apunta a una transmissió de coneixements tècnics sostinguda durant mil·lennis i una herència cultural profundament arrelada.” Amb aquest estudi es posa en rellevància la importància de situar l’Àfrica central com a escenari fonamental per entendre les diverses estratègies d’adaptació d’aquesta espècie

L’equip d’investigadors continuarà amb els treballs a la zona, per tal de millorar la comprensió de les primeres ocupacions humanes a l’Àfrica central i la seva importància en la nostra evolució com a humans.

Esquerra Republicana ha registrat la petició de compareixença del director general dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, perquè expliqui al parlament les mesures de seguretat que el govern aplicarà al barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, després d’un vistós tiroteig que hi va haver dimarts passat.

D’aquesta manera, el grup d’Esquerra exigeix al president Salvador Illa i la consellera Núria Parlon accions per a garantir la seguretat al barri, i per això demanen que Trapero comparegui a la Comissió d’Interior del parlament per donar-ne explicacions i detallar els plans que tenen sobre la taula.

El president del Consell ha anunciat un paquet d’ajudes de 250 milions d’euros ampliable per a les persones que van perdre els seus vehicles a conseqüència de la gota freda. S’aprovarà en la reunió del gabinet de dimarts vinent i els ajuts es podran demanar a partir del 16 de gener. Segons Mazón, els ajuts no estaran vinculats a la compra o lloguer d’un nou vehicle i la tramitació serà senzilla i “sense burocràcia”. Les persones que han perdut un ciclomotor rebran 250 euros; qui haja perdut una moto, 750, i 2000 euros qui haja perdut un cotxe, una furgoneta o vehicles similars. En cas de tractar-se de vehicles adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, el pagament serà de 2.500 euros per vehicle.

Compareixença amb preguntes

En aquesta compareixença, Carlos Mazón ha acceptat preguntes de la premsa. Sobre la gira de dos dies al País Valencià del líder del seu partit, Alberto Núñez Feijóo, i la poca presència pública que han tingut tots dos junts, Mazón ha dit que és una cosa habitual, que la visita de Feijóo va ser privada i tranquil·la. “Ahir vam estar junts, despús-ahir també ens vam reunir ací, en el palau”, ha dit. Després ha justificat la necessitat de mantenir la seua agenda com a president per a treballar en la recuperació. “No em sembla adequat abandonar l’agenda de recuperació per un acte de partit, són coses normals i raonables”, ha afirmat Mazón. Es dóna la circumstància que el 29 d’octubre, amb l’amenaça de la gota freda i amb pobles ja inundats, el president va abandonar l’agenda institucional per a anar com a líder del PP a un dinar amb sobretaula amb la comunicadora Maribel Vilaplana. Que era un acte de partit ho va dir Presidència de la Generalitat fa tot just un parell de setmanes com a pretext per a no ensenyar la factura d’aquell dinar.

A Mazón li han preguntat també per què no ha visitat la zona zero ni ha rebut els familiars de les víctimes mortals i ha respost que les portes de la Generalitat estan obertes per als afectats. “La reunió serà quan ells vulguen, en qualsevol moment i en qualsevol lloc. No sé per què no m’han cridat els familiars. No sé si tenen portaveus. Parlem a través dels batlles. Les portes estan obertes, amb la màxima sensibilitat, sempre”, ha dit.

Després de tornar a reclamar que el govern espanyol cedesca fons del FLA a la Generalitat ha donat la roda de premsa per acabada.

El discurs que el rei espanyol Felipe VI va pronunciar el 6 de gener proppassat, durant la celebració de la Pasqua Militar i davant de la cúpula de l’exèrcit i de la Guàrdia Civil, va passar per alt una referència crítica amb la dictadura franquista que hi havia en un primer esborrany del discurs que va arribar a estar publicat a la web de la casa reial. Segons que informa ElDiario.es, en aquest primer esborrany, el rei parlava de la dictadura com “una pàgina fosca de la nostra història comuna i un temps de divisió entre els espanyols, avui feliçment superat.” Però en la versió definitiva del discurs de Felipe VI això es va suprimir. 

El paràgraf sencer, després suprimit, deia: “Al calendari del 2025 hi ha també moltes dates assenyalades: en primer lloc, es compleixen cinquanta anys dels fets que van donar pas al procés de transformació de les nostres forces armades, ja des de l’albada de la nostra democràcia; un procés de transformació que va començar amb la fi de la dictadura —una pàgina fosca de la nostra història comuna i un temps de divisió dels espanyols, avui feliçment superat— i després de l’arribada al tron ​​del meu pare, el rei Juan Carlos. Una metamorfosi que va ser vital per a l’afermament de la democràcia a Espanya i en què la corona va tenir un paper essencial”.

L’eliminació d’aquest fragment, i el discurs mateix de Felipe VI el dia 6, van coincidir pràcticament amb l’anunci de la casa reial espanyola de l’absència del rei en l’acte inaugural, aquest dimecres passat, del programa de commemoració dels cinquanta anys de la mort de Franco que ha organitzat el govern de Pedro Sánchez i que ha estat criticat de manera furibunda per la dreta espanyola i l’extrema dreta. 

Segons fonts de la casa reial que cita ElDiario.es, “l’únic text que existeix és el que s’ha pronunciat”, i que si hi ha hagut unes altres versions són d’esborranys en què “uns elements s’hi incorporen i uns altres se n’eliminen per extensió”

Quatre incendis cremen simultàniament a l’àrea metropolitana de Los Angeles. Això que fa que les dotacions de bombers siguin clarament insuficients.

Hi ha diversos focus simultanis

La ciutat, el comtat i l’estat de Califòrnia tenen previsions per a contenir un incendi o dos, però no quatre de simultanis.

A més, la velocitat del vent dificulta molt als vehicles aeris les tasques d’extinció.

Els canvis en la pressió generen el vent de Santa Ana

Les tempestes de vent de Santa Ana són habituals al sud de Califòrnia, però els experts diuen que el vent actual que alimenta els incendis és més fort que l’habitual. Hom preveu que la tempesta de vent continuarà aquests dies.

Els vents de Santa Ana es produeixen quan un sistema d’alta pressió es forma damunt els deserts de la Gran Conca. L’alta pressió circula en sentit horari i empeny l’aire cap a l’oest, en direcció a les zones de baixa pressió de la costa. Califòrnia té tempestes de vent de Santa Ana unes quantes vegades l’any.

 

El vent s’asseca i s’escalfa i les valls formen túnels que n’acceleren la velocitat

El vent s’accelera quan travessa les muntanyes, especialment en els punts on és obligat a passar per colls i canyons, com si fos aigua dins un embut. És habitual que hi hagi ràfegues entre 60 quilòmetres i 100 quilòmetres per hora, o fins i tot més fortes. L’aire, que de sobte esdevé sec i càlid –o fins i tot molt calent– arriba amb força a la costa.

 

La vegetació seca que hi ha en les àrees boscoses de la ciutat actua com a repartidor del foc

Dins l’àrea metropolitana de Los Angeles hi ha zones boscoses molt seques. Quan el foc hi pren la vegetació distribueix les flames d’una manera incontrolable.

Les autoritats nord-americanes han informat que ja són deu les víctimes mortals pels incendis descontrolats que estan destruint barris sencers a la ciutat de Los Angeles, a l’estat de Califòrnia. El departament mèdic forense del comtat ha notificat, mitjançant un comunicat publicat a la seva pàgina web, que ha rebut fins a les 21.00 (6.00 a casa nostra) deu morts relacionades amb els incendis.

“Tots els casos són pendents d’identificació i notificació als familiars més pròxims. La identificació pot durar unes quantes setmanes, ja que el departament mèdic forense no pot acudir a tots els llocs dels fets per les condicions de l’incendi i per qüestions de seguretat”, diu el text.

A més, ha advertit que els “mitjans tradicionals d’identificació”, com les empremtes dactilars i la identificació visual, “podrien no estar disponibles” perquè alguns cossos estan calcinats. “Això comportarà més temps per identificar els morts”, ha reconegut.

“El departament mèdic forense entén la importància d’identificar les persones desaparegudes en els incendis forestals i treballa diligentment, seguint els protocols de seguretat, per oferir la informació als familiars més pròxims tan aviat com sigui raonablement possible”, ha assegurat.

El govern federal cobrirà les despeses durant sis mesos

El president dels Estats Units, Joe Biden, que ha mantingut converses telefòniques amb el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, la batllessa de Los Angeles, Karen Bass, i altres alts càrrecs per analitzar les darreres novetats sobre els incendis. En aquest sentit, ha anunciat que el govern federal “cobrirà el cent per cent del cost de les mesures per protegir les vides i les propietats al sud de Califòrnia durant sis mesos”.

“He dit al governador i als funcionaris que no escatimin recursos i facin tot el que sigui necessari per contenir els incendis i protegir les famílies”, ha confirmat a través del seu perfil a la xarxa social X. Newsom ha reaccionat a aquesta mesura remarcant que Biden “ha estat al costat de Califòrnia” des del “mateix moment en què han esclatat les flames”.

Avui, 10 de gener de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• L’incendi sense precedents que ha destruït una de les zones més emblemàtiques de Los Angeles
• Viure cinc hores i dotze minuts al caire de la catàstrofe I Editorial de Vicent Partal 
• “D’infiltrats n’hi ha hagut sempre, però és la primera vegada que se’n saben tants detalls”
• ‘La tertúlia proscrita’: Franco i la manipulació de la història 
• La Rodoreda que ja era I Mail obert de Tina Vallès 
• El preu que hem pagat pel model d’immigració espanyol (1) I Mail obert de Josep Sala i Cullell 
• Les periodistes catalanes impulsen un ‘Me too’ denunciant els abusos soferts a la feina durant anys
• L’independentisme reneix al Quebec amb un nou referèndum a l’horitzó 
• La desaparició dels triangles de trànsit i l’arribada del V-16: un avenç tecnològic amb dos problemes 
• Qui va batejar els carrers de Barcelona? I ‘El mirador de cultura’ de Joan Safont

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Compromís ha advertit que el retard en la tramitació de “la consulta de persecució del valencià a les escoles i instituts”, l’anomenada oficialment consulta sobre la llengua base a les famílies, provocarà “un caos en el procés d’admissió escolar”.

Així ho ha assenyalat el portaveu d’Educació de Compromís, Gerard Fullana, després de reunir-se amb representants de la comunitat educativa i entitats en defensa del català per compartir estratègies i accions que la coalició està preparant en relació amb aquesta consulta.

A la reunió hi han participat representants de la Confederació Gonzalo Anaya, FAMPA València, els sindicats STEPV, CCOO-PV i UGT-PV, l’Associació de Directores i Directors d’Infantil i Primària, l’Associació de Directores i Directors de Secundària, Famílies pel Valencià, Escola Valenciana, ACPV, Plataforma per la Llengua, l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc i la Societat Coral El Micalet.

Fullana ha afirmat que “és complicat discernir si el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, destaca més per la seua persecució del valencià en l’ensenyament o per la seua manifesta incapacitat de gestió”.

“En el cas de la consulta, conflueixen els dos aspectes: d’una banda, és una consulta per perseguir el valencià; d’altra banda, la incapacitat de gestió de Rovira en la tramitació d’aquesta ordre provocarà un col·lapse burocràtic dels centres educatius a les portes del procés d’admissió”, ha alertat.

El portaveu de Compromís ha recordat que Rovira va anunciar que la consulta estaria enllestida a finals de gener, però ha afegit que “tal com avança la tramitació, els números no quadren”. “No tenim constància de l’informe obligatori de l’Advocacia de la Generalitat, ni que s’haja enviat el projecte d’ordre al Consell Jurídic Consultiu per al seu estudi. Aquests passos, fonamentals, evidencien que, una vegada més, Rovira no sap gestionar ni tan sols barbaritats com aquest referèndum que només busca crispar i que, a més, se li fa costa amunt”, ha censurat.

L’Institut Nacional de l’Habitatge d’Andorra ha adjudicat els primers quatre habitatges del parc públic, situats l’avinguda Verge de Canòlich de Sant Julià.

Els preu públic estipulat pels quatre immobles era de 718,55 euros però la renda que pagaran els llogaters està limitada pel requisit que no poden abonar més del 30% dels seus ingressos.

Per aquesta raó els inquilins pagaran preus diferents, dos d’ells per sota i tot del preu públic.

Al mateix temps s’ha obert la convocatòria per a les sol·licituds per als 27 pisos de l’antic hotel Àrtic d’Andorra la Vella, que costaran entre 400 i 900 euros per aquells habitatges més grans. El termini acaba el 21 de gener.

L’equip de campanya de la dirigent opositora veneçolana María Corina Machado ha denunciat que la dissident ha estat “violentament interceptada” a la sortida de la manifestació organitzada a Chacao, a l’àrea metropolitana de la capital veneçolana, Caracas. “María Corina ha estat violentament interceptada a la seva sortida de la concentració a Chacao. Esperem confirmar en minuts la seva situació. Efectius del règim han disparat contra les motos que la traslladaven”, ha denunciat a les xarxes socials. Hores després, el mateix partit ha anunciat que ha estat alliberada.

Machado ha assistit a les manifestacions a favor del candidat opositor i, a parer seu, guanyador legítim de les darreres eleccions presidencials veneçolanes, Edmundo González, poques hores abans de la seva suposada presa de possessió.

El Parlament Europeu reconeix Edmundo González com a “president legítim” de Veneçuela

Per la seva banda, la ministra de Relacions Exteriors ha acusat l’oposició d’organitzar una operació de falsa bandera.