El gran historiador americà Hayden White sosté que la història és, en essència, una construcció narrativa. Vol dir que els historiadors no tan sols descriuen els fets, sinó que els organitzen. Que els organitzen en un relat que té una estructura narrativa semblant a la literatura. Els historiadors, amb trames, personatges i conflictes, creen una imatge d’allò que ha passat que pot correspondre amb la realitat o no, però que resisteix mentre no és qüestionada pels altres. La història, va deixar escrit White, és configurada per les estructures narratives i per les “decisions estilístiques” dels historiadors. I qui diu estilístiques diu polítiques i qui diu historiadors diu polítics, periodistes i gent semblant.

El cas de la transició del franquisme al postfranquisme és un dels exemples paradigmàtics, clamorosos, d’aquestes construccions narratives que desvirtuen els fets reals. Fins al punt que la realitat ja resta tan amagada per la narració sobre la mateixa realitat –tan destruïda per la falsedat construïda per sobre– que els qui se n’aprofiten es poden permetre espectacles tan denigrants com el que vam veure ahir, en què el govern espanyol, socialista, féu un panegíric de la mort de Franco i la identificà de manera completament acrítica amb “la llibertat”.

Cal tenir molta barra per a identificar la llibertat amb la mort de Franco. Realment. En primer lloc, perquè, com deu recordar tothom que va viure aquella època, de cap manera hi havia llibertat el 21 de novembre de 1975, l’endemà de la mort al llit del dictador. Ni aquell dia, ni l’endemà ni l’altre. Hi havia presoners polítics –alerta: fins i tot presoners del PSOE, que no sé què deuen pensar quan descobreixen, cinquanta anys després, que vivien en llibertat tancats rere els barrots. Hi va haver detencions, hi havia tortures i tribunals d’excepció, moria gent pel carrer en manifestacions. Caram, que el 20 de novembre moria Franco i cinc dies després la Guàrdia Civil matava Ángel Esparza Basterra a Legutiano. I en van venir molts, de morts, encara després. De quina llibertat ens parla, doncs, Pedro Sánchez? És que aquest home no té respecte ni pels represaliats pel fet de militar en el seu partit?

El parany que el govern espanyol pretén encolomar-nos amb aquesta celebració patètica és tan indignant com barroer. Però segurament per això mateix també és significatiu, i molt indicatiu, de la dificultat que té de presentar-se davant el món com un país normal.

Perquè, per a sostenir la tesi que Espanya és una democràcia, cal una cosa tan simple i elemental com posar-hi data de començament. Cal respondre a la pregunta sobre quin dia concret va començar. Qualsevol país europeu té una resposta clara sobre això. Llevat d’Espanya.

Quin dia va començar, per exemple, la democràcia a Eslovènia? Fàcil: el 25 de juny de 1991. Quin dia va començar la democràcia a Portugal? Facilíssim: el 25 d’abril de 1974. Hi estem tots d’acord, no? Quin dia va començar la democràcia a Dinamarca? És ben clar que el 5 de maig de 1945. Però quin dia va començar la democràcia a Espanya? Ah! Vet ací una pregunta que no té resposta.

Que no en té perquè per a respondre-hi cal un tall en profunditat que els espanyols no han fet mai, que Espanya encara no ha fet. La independència a Eslovènia, la Revolució dels Clavells a Portugal, la retirada de les forces nazis a Dinamarca… Allí sí que es pot dir que dilluns vivien en una dictadura i dimarts eren lliures. Però a Espanya no. Per més numerets i estirabots que vulguen fer amb les seues campanyes propagandístiques.

I no es pot dir, sobretot i especialment, perquè la continuïtat del règim és objectiva i porta corona. Quan el pare del monarca actual accepta el seu càrrec afirma que la monarquia naix de la “legitimitat política sorgida del 18 de juliol de 1936”, del colp d’estat de Franco –i fixeu-vos que aquesta data sí que és clara i indiscutible. Ell és el continuador indubtable d’allò que va començar aquell dia. Com ho és el seu fill. Que, per més que la vulguen amagar, la foto de Felipe VI somrient mentre dóna la mà a Franco al Pazo de Meirás existeix.

Acorralats per l’evidència i en vista de la impossibilitat de donar una resposta simple i senzilla a una pregunta simple i senzilla, què fan? Inventar-s’ho. Cruament. Descaradament. Amb la barra que sempre té aquesta gent. Els cal un tall per a sostenir la ficció i si no en tenen cap –que no en tenen cap– doncs se l’inventen. Fins i tot creient-se que poden botar per sobre de les insalvables contradiccions que la cerimònia posa en relleu.

Però, ves per on, aleshores el Borbó de torn decideix que ell no pensa anar de cap manera a commemorar la mort de l’home, Franco, a qui deu la faena, ell i la seua família –i que de fet és l’única persona que l’ha votat per al càrrec que ostenta. I el pastís, la construcció narrativa que diria el senyor White, es posa una volta més al descobert. Clamorosament.

 

PS1. Donald Trump ha posat de moda Grenlàndia. Ahir tothom en parlava, d’aquesta illa americana, actualment part del reialme de Dinamarca. Però quin interès té Grenlàndia per als Estats Units i en general per al món? En té molt. I prove d’explicar-ho amb aquesta Pissarreta.

PS2. La comunitat educativa valenciana es manté en peu de guerra contra la llei Rovira, un dels puntals de la qual és l’esperpèntica consulta sobre la llengua vehicular a les escoles, que el conseller pretén fer a final de gener, tot i que encara no hi ha data. Laura Escartí ha parlat amb els actors del sector per copsar la intensitat de la mobilització contra els plans segregadors del govern de Mazón: “La comunitat educativa, en peu de guerra contra la consulta per la llengua”.

PS3. Enguany la grip es fa notar. Per això hem parlat amb Robert Güerri, cap del servei de medicina interna de l’Hospital del Mar de Barcelona, que explica que generalment els humans menystenim la grip, com una cosa poc important, erròniament. En parla en aquesta entrevista: “Enguany és pitjor tenir la grip que la covid“.

PS4. Vivim en una època perillosa de desinformació i informació errònia, alimentada per algunes xarxes socials. Dimarts Mark Zuckerberg va anunciar que Facebook, Instagram i Threads prescindirien de tots els verificadors de fets. I alhora Elon Musk, l’home més ric del planeta, ha passat la darrera setmana utilitzant la seua xarxa social per atacar i difondre falsedats racistes i mirar d’instal·lar la violència i la tensió a tot Europa.

La desinformació és una arma política que pot fer que els votants es creguen mentides absurdes i desconfien cegament –i fins i tot odien violentament– la premsa i el periodisme.

Contra aquesta onada de desinformació i informació errònia, a VilaWeb estem compromesos a defensar els fets i informar amb veracitat. Som una organització independent que té el suport dels lectors que comparteixen amb nosaltres aquesta missió urgent. Per això demanem als qui encara no en sou subscriptors que ens feu costat avui. I la manera més efectiva de donar suport al nostre periodisme és subscrivint-vos-hi en aquesta pàgina. Gràcies.

Un dels aspectes cabdals que han de fer possibles les bones previsions de creixement econòmic durant l’any que acabem de començar és el bon comportament del consum familiar. Durant el 2024 l’augment de la despesa privada va ser força positiu i enguany se n’espera una certa continuïtat. També es preveu que la taxa d’estalvi, que l’any passat va arribar a màxims –més del 13% de la renda disponible– es transformi, en part, en despesa. De moment, les primeres impressions, d’acord amb la campanya de Nadal, indiquen que el comiat de l’any ha estat força millor que no es preveia i el començament d’aquest ha mantingut el mateix signe. Els empresaris del sector són optimistes i he volgut parlar amb alguns per a tenir-ne opinions de primera mà.

“La campanya de Nadal i de Reis ha estat molt positiva i amb un creixement important respecte de l’any passat. Ara encarem la campanya de rebaixes amb optimisme, perquè veiem una millora en el poder adquisitiu, atès que la inflació ha baixat, com també els tipus d’interès”, diu el president de Comertia, Ignasi Pietx. L’opinió positiva és confirmada per les xifres de l’indicador de vendes que l’associació va presentar ahir. El conjunt de sectors d’activitat i establiments adherits va presentar durant el mes de desembre una mitjana de creixement del 7,6% respecte del mateix mes de l’any anterior. Una xifra molt bona, que supera les expectatives que s’havien fet al novembre, d’un 5%.

Pietx em destaca el fort creixement d’aquests tres últims mesos de l’any. “L’octubre, el novembre i el desembre han presentat augments entre el 7% i el 9%, i hi ha tingut un gran paper el fet que molts compradors comencen a notar la baixada dels tipus d’interès i la baixada de les quotes de les hipoteques. Tenen més diners a la butxaca.” Posa èmfasi, sobretot, en les vendes de vehicles el mes de desembre, molt importants, d’un 16%; seguides de l’equipament de la llar (11,8%), de l’oci i la cultura (10,3%), de l’alimentació bàsica (9,8%) i de l’alimentació no bàsica (9,5%), sobretot pels àpats especials de Nadal.

També té aquesta opinió positiva Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta. “La campanya de Nadal –diu– ha estat força bona gràcies a factors diversos, com una confiança més gran del consumidor, principalment per la baixada de la inflació i l’atur, i també per una meteorologia favorable, per calendari i per un augment significatiu de turistes, sobretot asiàtics.” Amb vista a les rebaixes, també espera molt bones vendes, sobretot de categories clau com moda i esports, parament de la llar, electrònica…

I sobre les rebaixes diu: “El calendari afavoreix més les vendes si el dia 7 s’escau en cap de setmana. Els primers dies sempre són els més forts perquè és quan hi ha més oportunitats, sobretot en moda, amb tot l’estoc acumulat. Habitualment, la tracció de les rebaixes d’aquests productes va disminuint a mesura que s’esgota el període. L’estoc es va acumular al novembre, que va ser un mes més fluix, amb la dana i la meteorologia adversa. Però el fet és que des del Black Friday fins a Reis les vendes han estat molt bones.” Segons la unió dels eixos comercials i turístics de Barcelona, doncs, la valoració també és molt bona, igualment com les expectatives immediates. Malgrat tot, cal recordar que les rebaixes d’avui ja no tenen gran cosa a veure amb les de fa anys, per l’efecte de les promocions continuades que molts grans establiments fan durant tot l’any.

Vull saber també com s’ha viscut la campanya als centres comercials. I parlo amb Víctor García Soriano, delegat de l’Associació Espanyola de Centres i Parcs Comercials (AECC) a Catalunya. Em comenta ràpidament que el nivell de resultats ha estat molt bo. “Des del Black Friday fins a Nadal, el creixement mitjà de les vendes ha estat entre el 3% i el 5% sobre l’any 2023. Un any que hem de recordar que ja va ser excel·lent.”

Em diu que, per exemple, han registrat un trànsit de personal molt millor que en anys passats. “La gent aquests dies no ve a mirar aparadors, sinó que ve directament a comprar –puntualitza–. I per Reis el tràfec de persones encara ha estat superior, probablement per efectes de calendari.” Torna la presencialitat? Sembla que el creixement de les vendes en línia continua, però no com en anys passats.

Un fet que es destaca enguany és que no hi ha hagut dies punta. “En altres campanyes, hi havia jornades amb grans aglomeracions de gent, un fet que enguany no s’ha produït, sinó que l’afluència ha estat més lineal, cosa que valorem molt positivament, perquè permet una atenció millor al client.” I afegeix: “Veig la gent amb ganes de comprar i amb recursos per a fer-ho –els que ens visiten, és clar–, cosa que no deixa de ser un bon auguri.”

Tal com comenten els professionals del sector, sembla que tot ha marxat prou bé durant les festes. Però la cosa va una mica més enllà. Segons els indicadors de Comertia, fent balanç de l’any, un 32% dels empresaris de l’associació afirmen haver mantingut els seus marges durant l’any 2024 respecte de l’any anterior. Alhora, un 22% ha reduït marges i ha augmentat la facturació, i un altre 22% ha augmentat marges i també la xifra de vendes. A més, durant el desembre el 87% de les empreses associades ha tingut un augment de vendes en valor, respecte del mateix mes de l’any anterior, un 5% les ha mantingudes i només un 8% les ha disminuïdes.

Una campanya de Nadal que es pinta rodona, podríem afegir. Ara cal esperar que sigui una referència per als mesos que vénen.

El Consell Superior d’Esports espanyol (CSE) ha estimat el recurs del Barça i ha concedit la mesura cautelaríssima urgent al club, fet que permetrà inscriure a la lliga els futbolistes Dani Olmo i Pau Víctor. Aquesta inscripció només serà vàlida mentre es resol definitivament el recurs d’alçada.

José Manuel Rodríguez Uribes, el madridista que aplaudia el 155 i que ha decidit el futur de Dani Olmo

Tots dos van ser desapuntats el primer de gener perquè la lliga espanyola va considerar que el Barça no havia presentat tota la documentació necessària per a complir amb el joc net financer que exigia.

El CSE ha explicat en un comunicat que considera que negar-li la mesura al Barça podria causar un perjudici econòmic i esportiu irreparable tant al club, com als futbolistes. D’altra banda, subratlla que aquest pronunciament d’avui no implica en cap cas que li doni la raó al club blau-grana en el contenciós que manté amb la lliga i la federació.

Anteriorment, la Comissió de Seguiment del Conveni de Coordinació entre la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i la lliga espanyola havia denegat la inscripció dels davanters basant-se en els articles 130.2 i 141.5 del Reglament General de la RFEF, que estableixen que un jugador amb la llicència cancel·lada no pot obtenir una nova llicència amb el mateix club durant la mateixa temporada. Ara bé, el Barça considera que aquesta comissió no té competències per a negar o aprovar llicències esportives.

Aquest matí, la vice-presidenta institucional del Barça, Maria Elena Fort, ha estat el primer membre de la junta de Joan Laporta de comentar la situació. “No hi ha negligència del club”, ha dit en una entrevista a RAC1, en què ha assegurat que el Barça no havia anat al límit en cap moment, sinó que sempre havia actuat segons les indicacions de la lliga.

Elena Fort nega qualsevol negligència del Barça en la gestió del cas Olmo

L’Audiència de la Corunya ha condemnat a un total de 74 anys i mig de presó els quatre culpables de l’assassinat de Samuel Luiz.

L’assassinat fou la matinada del 3 de juliol de 2021 al passeig marítim de la Corunya, després d’una brutal pallissa. Els agressors es pensaven que Samuel els gravava amb el telèfon mòbil, quan en realitat feia una videotrucada.

La condemna més dura ha sigut per a Diego M.M., a qui han condemnat a 24 anys de presó. La magistrada ha aplicat aquesta pena per l’agreujant de discriminació per orientació sexual.

Alejandro F.G. ha estat condemnat a 20 anys de presó, ja que no s’han aplicat circumstàncies agreujants ni atenuants. Aquesta mateixa pena s’ha imposat a Kaio A.S.C., amb una addició de tres anys i mig per robatori amb violència, sumant un total de 20 anys i mig de presó. Alejandro M.R., declarat còmplice de l’assassinat, ha estat condemnat a 10 anys de presó.

Assassinat per orientació sexual

La sentència recull que Diego M.M. va ser qui va començar l’agressió, actuant amb animadversió cap a la condició sexual que atribuïa a la víctima. Alejandro F.G. es va sumar immediatament atacant Samuel per l’esquena i impedint que fugís. Posteriorment, més gent va unir-se a l’agressió.

La víctima, segons que recull la sentència, estava completament indefensa i la van abandonar inconscient en una rotonda, amb greus lesions al cap que van ser determinants per a la mort. Tot i l’ajuda d’alguns ciutadans, Samuel va ser perseguit uns 150 metres abans de caure desplomat.

El tribunal ha destacat l’absència d’empatia i la crueltat dels condemnats, així com els danys psicològics causats a la família de la víctima. A més, Diego M.M., Alejandro F.G. i Kaio A.S.C. hauran d’indemnitzar la família de Samuel Luiz amb 303.284 euros.

Les tres integrants del grup Marala, la catalana Selma Bruna, la valenciana Sandra Monfort i la mallorquina Clara Fiol, han anunciat a través d’un vídeo a les xarxes socials la dissolució del grup vuit anys després de trajectòria.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by MARALA (@maralatrio)

L’anunci coincideix amb el final de la ronda Jota de morir, i el trio ha explicat que farà tres concerts de comiat que serviran també per culminar l’aventura musical de Marala.

La primera actuació serà el 18 de gener al Molino de Barcelona, la segona el 25 del mateix mes a Es Gremi, a Palma, i la tercera, el 31 de gener a l’Auditori de Torrent. “Un concert a casa de cadascuna”, han indicat les tres artistes.

A banda de les tres actuacions, el grup també ha anunciat que aquest divendres es publicarà un remix del tema Copeo traïdor.

Les tensions diplomàtiques entre Dinamarca i els Estats Units han esclatat arran de les declaracions del president electe Donald Trump, que ha expressat el desig i la intenció d’apoderar-se del territori.

La reacció de Dinamarca, que manté la sobirania sobre el territori àrtic, ha estat contundent. El ministre d’Afers Estrangers danès, Lars Løkke Rasmussen, s’ha mostrat obert a parlar amb Trump sobre qüestions relacionades amb la seguretat a Grenlàndia, però ha deixat clar que el territori no es venia. Segons el ministre, no hi ha una crisi política entre els dos països, però convé rebaixar les tensions.

“Estem oberts a un diàleg amb els nord-americans sobre com podem cooperar encara més estretament per garantir que les ambicions nord-americanes es compleixin”, ha dit Lars Løkke Rasmussen a la premsa.

Lars Løkke Rasmussen, en un moment de la conferència de premsa (fotografia: EFE / EPA / Liselotte Sabroe). Les amenaces de Trump

Trump, en una compareixença, va dir ahir que no podia descartar l’ús de la força o de mesures de pressió militar i econòmica per a conquerir l’illa de Grenlàndia i el canal de Panamà. “No, no puc descartar-ho”, va respondre a un periodista. “Puc dir que els necessitem per als nostres interessos econòmics”, va afegir. I aquestes declaracions van encendre totes les alarmes diplomàtiques a tot el món.

El mateix dia que Trump feia aquestes declaracions, el seu fill, Donald Trump Jr, feia una visita privada a Grenlàndia. A hores d’ara, l’illa continent és un dels tres països constituents del Regne de Dinamarca, un dels aliats dels Estats Units a l’OTAN. En relació amb això, la seva primera ministra, Mette Frederiksen, ha assegurat que no es venia pas. “No tinc prou imaginació per a entendre de què parla”, ha dit, en referència a un possible conflicte militar entre dos països aliats.

Donald Trump Jr visitant Grenlàndia (fotografia: EFE / EPA / Emil Stach).

Trump insisteix que els EUA necessiten Grenlàndia per motius econòmics i de seguretat i ha amenaçat Dinamarca d’imposar-li uns aranzels altíssims si no l’hi cedeix. “Crec que la gent de Grenlàndia votarà per la independència o per unir-se als Estats Units. Que no ho fa? No passa res, posaré uns aranzels altíssims a Dinamarca”, ha considerat Trump.

Reaccions internacionals

La Unió Europea, en resposta a Donald Trump, assenyala que la sobirania de Grenlàndia és un valor diplomàtic i principi clau amb què treballa, insistint que s’ha de respectar en tots els casos.

“La sobirania d’un estat s’ha de respectar i és un valor diplomàtic i un principi clau amb què treballem en tots els casos”, ha assegurat en conferència de premsa a Brussel·les la portaveu d’Exteriors de la UE, Anitta Hipper, que ha evitat d’entrar en els detalls dels comentaris de Trump sobre fer servir la força militar per a controlar Grenlàndia.

El ministre d’Afers Estrangers de l’estat francès, Jean-Noël Barrot, també ha parlat sobre Grenlàndia i ha demanat a la Comissió Europa que actuï contra les ingerències estrangeres. “En cap cas la UE permetrà que una altra nació del món, sigui quina sigui, ataqui les seves fronteres sobiranes”, ha dit el ministre en una entrevista a France Inter.

Menaces de Donald Trump sur le Groenland : "Nous sommes entrés dans une époque qui voit le retour de la loi du plus fort", s'inquiète @jnbarrot #le710inter pic.twitter.com/3iOLlVal6s

— France Inter (@franceinter) January 8, 2025

El canceller d’Alemanya, Olaf Scholz, ha dit que no es poden canviar per la força les fronteres nacionals de cap país arran de les declaracions polèmiques de Trump. Segons Scholz, les seves valoracions han generat certa incomprensió a Berlín i a Europa.

Les direccions nacionals de Junts i ERC han sortit a negar que hi hagi cap negociació amb Aliança Catalana per a aprovar el pressupost de l’Ajuntament de Ripoll, que continua encallat. D’aquesta manera matisen les informacions publicades avui pel diari Ara, primer, i per l’agència ACN, després, segons les quals els tres regidors de Junts i els tres d’ERC estaven disposats a negociar amb la formació de la batllessa, Sílvia Orriols, per permetre l’aprovació dels comptes a canvi d’una sèrie de demandes.

El ple de pressupost s’havia de fer el 23 de desembre, però Orriols va retirar a últim moment de l’ordre del dia el punt que abordava aquesta qüestió perquè no tenia cap suport confirmat. Representants dels dos partits tenen previst de reunir-se amb Orriols aquesta setmana. Aliança Catalana governa amb minoria a l’Ajuntament de Ripoll amb sis regidors dels disset. L’any passat ja va haver de prorrogar el pressupost després de no obtenir el suport de cap dels grups de l’oposició i ara espera obtenir almenys l’abstenció dels sis regidors de Junts i ERC per poder aprovar els comptes.

Tots dos partits havien explicat a l’ACN que es reunirien a final de setmana amb Orriols. Fonts de Junts que cita l’agència expliquen que Orriols va trucar-los el mateix dia del ple de desembre per dir-los que Aliança Catalana podria “reconsiderar” les peticions que feien els partits de l’oposició amb la voluntat d’aprovar els números; en el cas de Junts es tractava d’una aposta decidida per la cultura, la generació de més ingressos i l’impuls dels educadors de carrer.

En canvi, fonts de la direcció nacional del partit precisen a VilaWeb que l’ajuntament els va demanar de mantenir una reunió sobre el pressupost i que volen sentir què els volen proposar, però que no hi ha pas cap negociació oberta.

Per la seva banda, els regidors d’ERC també estaven disposats a reunir-se aquests dies vinents amb Orriols, per a plantejar-li una sèrie de peticions, entre les quals també hi ha la creació dels educadors de carrer, l’obertura d’un nou centre cívic o mesures per fomentar la integració com ara la creació d’una oficina d’escolarització municipal per a les famílies nouvingudes.

Però posteriorment la direcció nacional he difós un comunicat en què afirma que “ERC no facilitarà l’aprovació del pressupost d’Aliança Catalana a l’Ajuntament de Ripoll.” I nega que hi hagi cap negociació oberta, ans “s’ha assistit a reunions convocades per la batllessa com en altres ocasions i posant sempre per damunt els interessos de Ripoll”. Diuen que han anat a aquestes reunions de la mateixa manera que han fet la resta de grups municipals, “on s’han defensat estrictament els posicionaments i propostes d’Esquerra Republicana i que no implica, ni ha implicat en cap moment, que hagi existit cap negociació.”

En el ple del passat mes de desembre, Orriols va dir que la seva intenció era aprovar els comptes abans del 15 de gener.

El jutge ha declarat culpable d’un delicte de maltractament amb conseqüència de lesió lleu la dona que va agredir l’ex-presidenta de Junts per Catalunya Laura Borràs en un dinar amb militants i simpatitzants del partit a l’Ampolla (Baix Ebre), el 5 de juny, segons que han informat fonts de l’entorn de Laura Borràs i han confirmat fonts judicials citades per Europa Press.

El judici oral s’ha fet aquest matí a Tortosa i la dona ha reconegut els fets i ha demanat disculpes adreçant-se directament a Borràs durant una vista oral de conformitat. L’ex-presidenta del parlament anava acompanyada de tres testimonis, que finalment no han hagut de declarar. Per la seva banda, el fiscal finalment ha demanat que li apliquessin la part baixa de la pena. L’acusada ha estat declarada culpable en una sentència in voce d’un delicte lleu de maltractament amb l’agreujant de lesions lleus, i el tribunal, que ha tingut en compte el penediment i la confessió, li ha estipulat el pagament d’una multa i d’una indemnització.

El 5 de juny, Borràs era a les Terres de l’Ebre per participar en uns quants actes de les eleccions europees. Borràs i la resta de membres eren a la terrassa d’un restaurant i una dona va provar d’abocar-li els glaçons d’una glaçonera a sobre i després va provar de pegar-li amb el recipient. Un dels assistents va interceptar el moviment i va aturar el cop amb el braç, de manera que Borràs no va resultar ferida.

Borràs va presentar la denúncia a la comissaria dels Mossos de l’Ametlla de Mar per delicte d’odi perquè consideraven que l’agressió havia estat motivada per qüestions polítiques, tenint en compte que també va proferir insults contra ella, com ara, “independentista de merda”, “corrupta” i “malversadora”.

La Hollywood Symphony Orchestra ha anul·lat el concert que havia d’oferir aquest dissabte, 11 de gener, a l’Auditori de Barcelona, després de la polèmica per la mala qualitat d’alguns actes oferts al Liceu. El concert era programat per les 20.30, i tenia el mateix repertori de bandes sonores de Zimmer, Morricone i Rota que es va fer al Liceu el 26 de desembre. L’Auditori ha confirmat a VilaWeb que el concert s’havia anul·lat definitivament i que no es faria pas més endavant.

Ahir mateix, la companyia va suspendre el concert que s’havia de fer a les 20.30 al Teatre Olympia de València, tot adduint “raons tècniques”. També ahir, el Liceu va anunciar que revisaria els procediments per a garantir el nivell de qualitat dels actes externs. La productora responsable havia llogat la sala del Gran Teatre del Liceu aquests dies de Nadal per oferir un concert en què s’incloïen grans peces de bandes sonores. El públic, que va arribar a pagar vuitanta euros per entrada, en va sortir decebut i enutjat: s’hi va trobar una orquestra poc preparada, amb falta de personal –i instruments– que sonava malament en certs moments.

Quin patir avui al @Liceu_cat amb l’Orquestra que interpreta bandes sonores de Williams i Zimmer… El trompeta no arriba i només en tenen un, no hi ha tuba, tempos accelerats i el concertino lluny de brodar el solo de la Llista de Schindler… Lamentable @NKproducciones

— Pol Ducable Rogés (@Pol_Ducable) January 1, 2025

El malestar responia, sobretot, al fet de sentir que els havien donat gat per llebre: l’orquestra que aquests dies ha actuat al Liceu, i que és d’Ucraïna, du el mateix nom que la prestigiosa companyia de Los Angeles. Els espectadors no tan sols han criticat el Liceu per no tenir en compte la qualitat de la programació que ofereix el teatre –encara que no formi part de la programació pròpia sinó d’una activitat externa–, sinó també per la pèrdua de prestigi que això significa per a la institució.

Acomiaden els músics que han denunciat la precarietat laboral

Però la polèmica no s’atura aquí. Ahir es va fer públic que l’orquestra havia acomiadat uns quants músics que s’havien queixat a les xarxes socials de les precàries condicions laborals a què havien estat sotmesos. Per exemple, no tenien les partitures per a poder assajar fins poques hores abans dels concerts, i el caos organitzatiu era generalitzat. Un dels músics que ha informat de l’odissea laboral d’aquests dies a X ha explicat que l’havien acomiadat, que l’havien amenaçat i que l’acusaven falsament d’haver difamat. Aquestes dues setmanes ja se n’han anat sis persones de l’orquestra per voluntat pròpia.

Día 13:
Pues tras perder un vuelo por overbooking nos tragamos un viaje de 8 horas hasta Bcn junto a los bailarines.
Al llegar, nos dijeron a los 5 músicos que nos quedamos en tierra que no tocábamos en el Liceu por descansar. El ballet sí bailó. ¿Porqué? Nunca lo sabremos. pic.twitter.com/Z3bABw6wLA

— Morphender (@morphender) January 6, 2025

Es mantenen els altres concerts

La productora del concert, NK Produccions, manté de moment la resta de la programació prevista a l’Auditori durant el primer quadrimestre de l’any. El 24 de gener oferirà el Concierto de Aranjuez; el 25, Abba Tribute, i el 26, Beatles Tribute. També es mantenen els concerts del 2 de març de Queen Tribute, el 15 de març de Carmina Burana, i el 9 d’abril, amb el Rèquiem de Mozart.

L’Agència Tributària espanyola ha comès un error lingüístic garrafal. En la seva pàgina web, hi ha un apartat destinat a resoldre els dubtes dels usuaris. En un dels punts es parla de la signatura electrònica i els certificats digitals, i hi ha un apartat destinat a explicar com s’han de gestionar els certificats digitals als dispositius IOS d’Apple. I és precisament aquí on l’organisme ha fet una traducció surrealista. L’agència ha traduït el concepte en castellà “dispositivos móviles IOS” per “Aneu-vos” en català.

El curiós error fa pensar que és derivat d’un mal funcionament d’un traductor automàtic, que ha interpretat erròniament la sigla IOS com la segona persona del plural de l’imperatiu del verb anar en castellà, i d’aquí, la traducció al català “aneu-vos”.

Captura de pantalla de la traducció automàtica al català.

En lloc de fer referència als dispositius d’Apple, la traducció indica “Aneu-vos”. L’error també passa en la traducció al gallec. A més, en aquesta pàgina web, com passa en la majoria dels dominis del govern espanyol, hi ha traducció al valencià, donant entenent que és una llengua diferent del català.

L’equip negociador del grup parlamentari dels Comuns s’ha reunit amb la consellera d’Economia, Alícia Romero, i el secretari general d’Economia, Juli Fernández. La delegació, formada pel portaveu David Cid i els diputats Andrés G. Berrio i Susanna Segovia, ha traslladat al govern la necessitat de posar en marxa, abans no acabi el mes, el règim sancionador per a multar qui comet frau de llei amb l’accés a l’habitatge amb la figura del lloguer de temporada. Per als Comuns, aquesta és una iniciativa indispensable per a continuar negociant el pressupost de 2025.

Més enllà del règim sancionador, els Comuns han reclamat al govern que la iniciativa s’acompanyi d’una campanya informativa ambiciosa i clara perquè els ciutadans conegui els seus drets com a llogaters.

La consellera d’Economia també ha explicat a l’equip negociador dels Comuns la necessitat d’aprovar del “decret llei de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària, d’increment de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya i de mesures en l’àmbit de les prestacions socials”. 

Les dues parts s’han instat a continuar negociant amb l’objectiu d’arribar un acord.

Pedro Sánchez comença avui, amb més d’onze mesos d’anticipació, la commemoració dels cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. Serà amb un acte al Museu Reina Sofía de Madrid, en què es preveu que es faran públics el centenar d’actes d’un programa que duu el nom de “Espanya en llibertat”, i que ha servit perquè la dreta i l’extrema dreta atiïn encara més el foc contra Sánchez, tenallat per uns quants casos de corrupció que afecten el seu entorn polític i familiar més immediat. L’acusen de voler desviar l’atenció sobre els escàndols que l’empaiten utilitzant la figura de Franco de subterfugi. De fet, Sánchez avui no aconseguirà que l’acte tingui la pàtina d’institucionalitat que volia, sobretot perquè el màxim representant de la monarquia imposada pel dictador, Felipe VI, li ha fet el buit.

En sintonia amb el principal partit de l’oposició, el PP, i de Vox, el rei espanyol no hi serà present, tot adduint motius d’agenda. La casa reial espanyola va voler descarregar mínimament la tensió i va anunciar que Felipe VI ja participaria en algun altre acte, però l’absència en aquest tret de sortida té un simbolisme innegable. Perquè per al PSOE, aquesta commemoració vol servir per a legitimar i reivindicar un règim polític que és hereu directe del franquisme, i que es va fonamentar en un pacte de silenci i d’impunitat en relació amb els crims del franquisme.

De fet, ahir la Moncloa deixava la porta oberta a la participació en alguns actes de Juan Carlos de Borbó, fugit a Abu Dhabi fa més de quatre anys perquè era investigat per casos de corrupció, entre els quals el cobrament de cent milions de dòlars com a comissió per l’adjudicació a empreses espanyoles de la construcció del tren de gran velocitat a la Meca.

El cas és que fou Juan Carlos qui va rebre directament de Franco l’encàrrec de preservar la unitat d’Espanya, i així li ho va dir el dictador al llit el dia abans de traspassar, tal com revelava l’ex-rei espanyol en una entrevista a la televisió francesa: “El dia abans de morir-se, [Franco] em va agafar la mà i l’única cosa que em va demanar va ser: ‘Altesa, l’única cosa que vull al món és que preserveu la unitat d’Espanya’. I això, si ho penses, vol dir moltes coses. No em va dir ‘fes això, o fes allò altre’… No, no, la unitat d’Espanya.”



Malgrat aquest vincle explícit, i malgrat els escàndols, el govern de Sánchez preveu que pugui assistir-hi, i precisa que en tot cas això dependrà de què decideixi la casa reial. Així ho deia el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, després del consell de ministres que va nomenar la historiadora Carmina Gustrán Loscos comissionada per a l’organització d’aquest programa d’actes. Gustrán Loscos va treballar per a governs del PP, tant a l’Ajuntament de Madrid de José Luis Martínez-Almeida com al Ministeri de Cultura quan Mariano Rajoy era a la Moncloa. I això ho ha volgut valorar el ministre espanyol per a enviar un missatge crític al PP per l’absència en l’acte d’avui.

El Madrid més bel·ligerant amb Pedro Sánchez ha aprofitat l’avinentesa per mirar d’encendre encara més la guerra oberta contra el president espanyol. L’exemple més clar és el manifest signat per personatges influents de la dreta espanyola i que han reproduït alguns diaris; entre aquests hi ha Fernando Savater, Félix de Azúa, Arcadi Espada i Cayetana Álvarez de Toledo, que és diputada del PP al congrés espanyol. L’acusen de crear una cortina de fum per a tapar els seus problemes polítics i judicials, i fan una crida “a tots els demòcrates, i especialment a les forces polítiques, a boicotar tots els aquelarres que es promoguin entorn de Franco per part d’aquells que diuen que celebren la llibertat, utilitzant la discòrdia, l’amenaça més gran, i la reconciliació, promovent la rancúnia civil”. I clouen el text dient que l’única celebració possible és la de la constitució del 1978.

Amb un to semblant s’expressava un dels opinants més influents en els cercles de poder madrileny, el periodista José Antonio Zarzalejos, en un article amb un títol prou revelador, “Sánchez s’abraça a Franco”, en què l’acusa de ser un insensat i de no tenir escrúpols, recuperant els qualificatius que li dedicava un editorial d’El País del 2016 quan hi bufaven uns altres vents. “L’arribada de Pedro Sánchez al poder, gràcies als secessionistes bascs i catalans i de l’extrema esquerra, ha enlairat els instigadors de la rancúnia que va treure el cap de manera obscena amb Zapatero amb les lleis memorials contravenint el ‘pacte de perdó’ de la transició (que no d’oblit), procurant així la implantació d’un pseudo-projecte polític: el maldestre revisionisme en la pitjor de les versions. I en aquest intent guerracivilista, amb l’objectiu de prosseguir les polítiques d’enfrontament, s’inscriu aquesta iniciativa arbitrària de commemorar la mort de Franco.”

Zarzalejos invoca el patriotisme espanyol d’intel·lectuals d’esquerres, començant per Azaña, de no voler reivindicar la república de l’exili estant, ni tampoc després, amb la mort de Franco. I diu que Sánchez perverteix aquest compromís històric dels intel·lectuals espanyols de no voler passar comptes i, en canvi, fa això: “s’empesca aquesta gran commemoració per poder exercir el poder d’una manera sostinguda i a qualsevol preu.”

Enmig de l’incendi que fa mesos que crema a Madrid i que té grans fronts actius, com el mediàtic, el judicial i el polític, Sánchez prova d’escapolir-se aferrant-se al clau de la memòria històrica. Però ho fa de tal manera que –inevitablement, perquè en forma part– legitima el sistema, el règim actual, hereu del franquista, i no complau els socis d’investidura, que amenacen de fer-li pagar cara una estabilitat precària, ni, com hem vist, els seus contrincants polítics. L’incendi, doncs, es pot fer més gran.

Canvi de paradigma a Facebook i Instagram. El fundador Mark Zuckerberg ha anunciat que les xarxes socials del grup Meta eliminaran el sistema de verificació de dades. “Tornarem a les arrels i a centrar-nos a reduir errors, simplificar les polítiques i restablir la llibertat d’expressió a les plataformes”, ha assegurat en un vídeo compartit precisament a Facebook. “És un punt d’inflexió cultural”, ha afegit. El nou sistema començarà a aplicar-se als Estats Units i a poc a poc s’anirà expandint a la resta de països on és present la plataforma.

Fins ara, hi havia centenars de periodistes i altres professionals de la informació que marcaven les publicacions falses o incorrectes, però a partir d’ara aquest equip serà substituït per un sistema de notes comunitàries, tal com fa d’ençà de fa uns mesos X, la xarxa social d’Elon Musk abans coneguda com a Twitter. “Hem vist que aquest enfocament funciona a X, on empoderen la comunitat perquè decideixi quan una publicació és potencialment enganyosa i necessiten més context”, ha dit el nou responsable de polítiques públiques de Meta, Joel Kaplan. Les notes comunitàries són petits textos escrits per usuaris que corregeixen o contextualitzen una publicació concreta. Són sotmeses a votacions i si hi ha prou usuaris que les marquen com a útils, apareixen al costat d’aquesta publicació.

Precisament, Joe Kaplan, que va substituir en el lloc a l’ex-vice-primer ministre britànic Nick Clegg, és considerat pròxim a Donald Trump i va ser integrant del govern de Georg Bush durant vuit anys. En aquesta línia, en el vídeo, Zuckerberg titlla les darreres eleccions a la presidència dels Estats Units com un “punt d’inflexió cultural”.

Dos cossos sense vida han aparegut avui a la platja del Cavall d’en Borràs, a Formentera. Es tracta de dos homes, tot i que de moment se’n desconeix la identitat i les causes de la mort. Malgrat que no es pot confirmar si es tracta dels migrants morts en una barcassa durant un trajecte entre el nord d’Àfrica i Formentera al mes de desembre, la Guàrdia Civil sospita que podrien ser-ho. El Consell de Formentera, però, ha informat que haurien mort fa menys d’una setmana. 

La immigració a les Illes: manca de voluntat política més enllà de les xifres rècord

Els ocupants de la mateixa embarcació van assegurar que durant el trajecte van morir entre cinc i sis persones més, tot i que no se n’han trobat els cossos. Durant el 2024 van arribar a les costes de les Illes 5.924 immigrants en 354 embarcacions, unes xifres que superen de bon tros les del 2023, quan en van arribar 2.278 en 128 barcasses. 

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha représ la seua agenda i avui ha visitat les obres per a refer el pont sobre el barranc de Xiva que uneix Torrent amb altres localitats de l’Horta Sud. Mentre el president explicava que les tasques no s’havien aturat durant les festes de Nadal i que la circulació s’havia restablert en un temps rècord, un grup de veïns l’han escridassat. “Acabaràs a Picassent com tots els de la teua classe”, en referència a la ubicació de la presó, o “Inútil”, “assassí” o “corrupte”, són alguns dels crits que Mazón ha hagut de sentir mentre intentava fer el seu discurs.

En un moment donat, la premsa li ha preguntat què li semblaven aquells crits, i ell ha respost fixant-se en la presumpta afiliació política d’aquelles persones. “Bé, sembla que algun ja és conegut, no? En fi, respecte l’afiliació política, que sembla que és coneguda d’algú en concret”.

D’ençà del 29 d’octubre, les aparicions públiques de Carlos Mazón han estat pràcticament nul·les. La seua agenda s’ha centrat a visitar obres públiques en camins o carreteres, que és on sol fer les escasses atencions als mitjans de comunicació. Tampoc no ha fet encara cap vista als pobles de la coneguda com a zona zero, excepte per acompanyar els res espanyols a Paiporta i a Utiel.

La humorista Ana Polo ha fet públic que el seu ex-cap Quim Morales se li va “tirar a sobre” per fer-li un petó quan ella becària al programa de RAC1 La segona hora. Ho ha explicat en un episodi del pòdcast de Crític dedicat a les agressions sexuals dins els mitjans de comunicació, en què també ha participat Mar Bermúdez, que va denunciar el seu ex-cap Saül Gordillo, condemnat per agressió sexual.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by CRÍTIC (@sentitcritic)

Polo ha explicat que l’abril del 2015, tres setmanes després d’haver entrat a fer pràctiques, la van convidar a un dinar d’equip, que va anar seguit d’uns gintònics. En acabat, Morales, diu, li va oferir de portar-la amb cotxe i quan va arribar a l’aparcament li va fer un petó. “Jo recordo pensar: ‘No.’ Però també recordo pensar: ‘No et pots apartar, si t’apartes li cauràs malament i si li caus malament no et donarà feina'”, ha explicat.

Més de la meitat de les dones periodistes han sofert assetjament sexual a la feina

“Em vaig quedar allà en pilot automàtic i només vaig saber seguir-li el corrent, perquè no podia fer res més, no tenia eines –continua–. A mi m’ha costat molt interpretar que això era una agressió sexual i que aquesta persona estava abusant del seu poder amb mi, que era la becària del programa.” Aquest episodi, explica Polo, va passar quan ella tot just havia entrat a treballar de pràctiques a La segona hora i se sentia reconeguda per la seva feina, però també amb la pressió de ser contractada. Finalment, es va quedar al programa, cosa que també la va fer dubtar de si mateixa a causa de l’episodi amb Morales. “A mi em va passar fa uns deu anys, en un context en el qual no sabia què era l’abús de poder, ni reconèixer moltes de les violències que rebem”, diu.

Ana Polo ha deixat per escrit la reflexió en un article titulat “Jo també”: “Vaig estar quatre anys treballant al mateix programa que el meu abusador, sota l’embruix d’una espècie de síndrome d’Estocolm: enormement agraïda, perquè ell m’havia donat la primera oportunitat laboral de la meva vida, i alhora torturada per haver-la aconseguit fent tot el contrari del que jo volia. En unes condicions terribles, fosques i brutes, que em mortificaven per dins i m’anaven fent petita i insegura primer, i rebel i profundament enfadada després; mentre ell intentava collar-me, dominar-me i mantenir-me a ratlla, com si jo fos una fera a qui s’ha d’ensinistrar.” En un missatge a X, Morales ha respost: “Ho sento moltíssim.”

Més tard, Morales ha fet un segon missatge expressant el penediment: “Lamento profundament el comportament inapropiat que vaig tenir amb ella. És inexcusable.” Segons ell, això mateix li va fer saber a Polo ara fa deu anys. “Em sap molt greu el mal que li he provocat, així com la decepció causada a la meva família, amics i persones que estimo”, afegeix. I acaba: “Fins aquí he arribat.”

Avui la Conselleria d’Educació ha publicat l’informe de valoració sobre les al·legacions presentades contra la consulta per la llengua base a les escoles. Tot i obrir el tràmit d’al·legacions en el període vacacional de Nadal, se’n van presentar 4.145, de les quals 4.111 exigien la retirada de l’ordre que regularà la consulta. Amb tot, la Conselleria les ha desestimades adduint que “la realització de la consulta prevista en el projecte d’orde sotmesa a audiència i informació pública constitueix una obligació legal que ha de dur-se a terme amb caràcter previ a la implantació del títol I de la Llei 1/2024 a l’inici del curs escolar 2025-2026.”

La Conselleria només ha pres en consideració vint-i-cinc de les al·legacions, que feien referència a possibles dificultats per a la realització de la consulta en els centres docents afectats per la gota freda. Considera que aquest aspecte haurà de ser abordat expressament amb una nova disposició per a establir les mesures oportunes, que garantisquen la participació de les famílies afectades.

L’STEPV, el sindicat majoritari de l’ensenyament, ha mostrat el seu descontentament. “És evident que la comunitat educativa rebutja la consulta a les famílies sobre la llengua base i, molt probablement, les al·legacions s’hagueren incrementat si s’hagués obert el termini en període lectiu i no en plenes vacances de Nadal”, han dit en un comunicat. Així, demanen la dimissió del conseller d’Educació, José Antonio Rovira, i no descarten impulsar la convocatòria de noves mobilitzacions.

La comunitat educativa, sobre la consulta per la llengua: “Hem de convèncer les famílies dels beneficis de marcar sí al valencià”

La nova direcció d’Oriol Junqueras va començar a caminar amb la promesa de marcar un “punt d’inflexió” amb els pactes amb els socialistes i no té pressa per a respondre a la voluntat del govern de Salvador Illa d’avançar en la negociació del pressupost. La secretària general d’Esquerra, Elisenda Alamany, ha refusat que designin un equip negociador per abordar-lo, com ho ha demanat la consellera d’Economia, Alícia Romero, perquè la pròrroga pressupostària no s’allargui. ERC escoltarà el govern, que reobrirà les converses amb els partits, i enviarà a la propera reunió el president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, i la nova portaveu a la cambra, Ester Capella. Però no dona per començat un intent d’entesa amb l’executiu: “No muntarem un equip negociador perquè no hi ha negociació”, ha afirmat. ERC reclama als socialistes que compleixin amb acords anteriors i, en concret, situa el sistema de finançament com una prioritat. Alamany, tanmateix, no ha aprofundit en els avenços detallats que s’haurien de produir perquè s’obrís una negociació.

El procés congressual d’ERC continua amb el procés de debat estratègic i estatutari que culminarà en el plenari del 15 i 16 de març. Els pactes amb els socialistes continuen essent una de les qüestions que més debat intern generen i sembla difícil que la direcció de Junqueras arribi a tancar cap nou acord fins llavors. De fet, el consell nacional aprovarà dissabte la constitució de les comissions internes que treballaran a partir d’ara i una és, precisament, la del seguiment dels pactes. En formaran part, a proposta de la direcció, els presidents dels grups parlamentaris al parlament i al congrés, Capella, Lluís Salvadó, Joan Ignasi Elena, Jordi Albert, Juli Fernàndez, Laura Castel, Inés Granollers i Norma Pujol. Fins que no hi hagi avenços portes endins, la negociació amb els socialistes podria quedar congelada. Una altra cosa, tanmateix, és que els màxims dirigents del grup parlamentari escoltin les propostes de l’executiu.

Alamany ha lamentat que els acords que van tancar amb el PSC per la investidura no s’han complert. Entenen, però, que el govern necessita temps per a concretar-los. “Els donem aquest temps”, ha dit la secretària general d’Esquerra. L’acord establia el primer semestre d’enguany per a detallar la fórmula del sistema de finançament singular i formalitzar-la en la comissió bilateral, i ERC no sembla disposada a donar aire al govern d’Illa fins que no facin passes endavant. Alamany també ha recordat que no s’ha constituït el consorci paritari Estat-Generalitat que havia de gestionar i executar les inversions de l’estat a Catalunya. De fet, el govern espanyol tampoc ni tan sols ha fet públiques les darreres xifres d’execució, i la mateixa consellera d’Economia ha demanat al govern espanyol que ho faci. Un altre acord pendent de materialitzar-se és la condonació d’una part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica. En aquest cas, correspon al pacte d’investidura de Pedro Sánchez. En la conferència de presidents del desembre, Sánchez va anunciar que volia concretar-la al gener, en un consell de Política Fiscal i Financera.

Alamany també ha retret al govern d’Illa que no hagi situat el traspàs de Rodalia com una prioritat del seu pla de govern. Ha afirmat que és un pla “totalment mancat d’ambició, per una Catalunya antiga i grisa”. L’executiu va incloure al final del document una nota que deia que l’esmentat pla, i els futurs plans departamentals, incorporaven la totalitat dels acords d’investidura, en un intent d’evitar potencials incomoditats d’ERC i dels Comuns, els socis prioritaris per a l’executiu. Però la fórmula no ha funcionat per a Esquerra, que ho ha interpretat com un menysteniment, “com si se’ls hagués oblidat” incloure el que van acordar. Amb el pla, el govern es comprometia a impulsar el 45% de les mesures legislatives necessàries per a complir els acords d’investidura amb ERC i els Comuns, però no detallava cap avenç pel que fa al finançament singular.