La jutgessa que instrueix el cas Negreira, sobre els pagaments del Barça a l’ex-vice-president del Comitè Tècnic d’Àrbitres espanyol (CTA), José María Enríquez Negreira, ha citat a declarar com a testimonis el president del club, Joan Laporta, i els ex-entrenadors Luis Enrique i Ernesto Valverde.

La titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Alejandra Gil, ha acceptat les peticions de la fiscalia. Considera que aquests testimonis són necessaris, d’acord amb l’escrit que va fer el ministeri fiscal el mes de maig, en què destacava que les seves declaracions eren especialment rellevants per a la investigació.

Laporta, que actualment viu la seva segona etapa al capdavant del Barça després d’haver-lo presidit entre el 2003 i el 2010, ja havia estat encausat anteriorment pel jutge Joaquín Aguirre, però l’Audiència de Barcelona el va exculpar.

Tot i això, la fiscalia creu que la seva declaració és imprescindible per aclarir els motius dels pagaments fets a les societats instrumentals que gestionaven els Negreira, com Dasnil 95, Nilsad SPC i Soccercam SL.

Aguirre penja la toga: el final del jutge abusador que es va creure el salvador d’Espanya

Luís García Terán, actual secretari general del CNI, ha negat que Abdelbaki es Satty, l’imam de Ripoll cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils, rebés cap pagament en contraprestació per la seva relació amb el CNI. A l’abril, el diari ABC va publicar que en el moment dels atacs Es Satty era confident del CNI i que cobrava 500 euros al mes. El diari deia que un “oficial de relació” es reunia presencialment amb ell de manera periòdica, i que aquest agent tenia jeràrquicament per sobre Terán, cap de la Divisió de Contraterrorisme. Arran d’això, Terán ha comparegut a la comissió d’investigació sobre els atemptats que es fa al congrés espanyol, i ha explicat quina relació va tenir el CNI amb Es Satty, per quins motius i fins quan va durar.

“No se li va donar mai diners, i si hi ha una notícia o un reportatge que ho diu… doncs jo li dic que no se li va donar diners”, ha assegurat. En resposta a les preguntes dels diputats, Terán ha negat que Es Satty arribés mai a ser col·laborador del CNI perquè van concloure que ni tenia accés a la informació que cercaven, ni era segur ni fiable. “Mai no se li van pagar ni els 500 euros, ni 40, ni 300, ni 200 per la informació, perquè mai no va donar informació”, ha dit. S’ha remuntat a 2013, quan Es Satty era a la presó per una condemna per narcotràfic i es van fixar en ell perquè havia tingut “contactes indirectes amb persones d’una cèl·lula que reclutava persones per anar a combatre a l’Irac”, i que el CNI volia investigar. “Coneixia les persones. A l’entrevista que li vam fer, com a mínim va reconèixer les vint persones que li vam mostrar amb fotografies”, ha justificat.

Els documents desclassificats del CNI confirmen que va tenir contactes amb l’ex-imam de Ripoll

En aquella època, ha dit, “hi havia una gran quantitat de combatents terroristes estrangers a Europa que anaven a Síria”, cosa que suposava un risc per quan tornaven als països europeus. “Crèiem que podia tenir potencial com a font, per a treballar en benefici del CNI”, ha dit. Arran d’això, el 2013 agents del CNI li van fer seguiments quan sortia de permís de la presó de Castelló, per veure si tenia contacte amb entorns gihadistes o radicals de la zona. L’objectiu, ha relatat, era poder convertir Es Satty en informador i infiltrar-lo en aquesta xarxa de captació de combatents a l’estranger, però ho van descartar “quan vam veure que no podia ser font perquè ni era fiable, ni tenia accés a la informació, ni era segur”.

Tot i això, li van donar un número de telèfon al qual “tenint en compte l’amenaça terrorista del moment, ell podia trucar i dir-nos qualsevol cosa”. “Això ha estat eficaç en altres ocasions”, ha justificat. De fet, ha dit que amb l’amenaça gihadista que hi havia els anys 2013 i 2014 a Europa, “necessitàvem tenir possibilitat d’accedir a informació com fos, i ningú estava en disposició de refusar que una persona ens pogués dir ‘he vist això’ o ‘m’ha passat això'”. Ara bé, ha especificat: “Això no vol dir que sigui informador, ni col·laborador, ni agent, ni res. Si consideréssim que una persona d’aquestes característiques, amb la qual vam parlar tres cops i li vam donar un telèfon, és un informador, un confident o un agent del CNI… N’hi podria haver 150.000 o 200.000.”

Terán ha dit que van parlar per telèfon en ocasions diverses, però la darrera trucada va ser “força abans que comencés la preparació dels atemptats”, que ha situat després del Ramadà del 2017. “Ja no li interessava tenir contacte amb nosaltres”, ha dit.

Contactes telefònics, no presencials

Terán no ha estat capaç de garantir que, en aquesta època, quan ja el van descartar com a informant formal, no hi hagués cap trobada presencial. Però ha dit que si no hi ha cap informe al respecte és perquè, si n’hi va haver, no va donar informació que fos rellevant. “Si hi ha informació d’interès sí que es recull, però si no, ni tan sols se’n fan informes”, ha dit. De totes maneres, ha dit que “el 99,99% de les comunicacions poden haver estat per telèfon, i en van ser molt poques”.

“El 2013 aquesta persona era d’interès per una sèrie de raons. Quan veiem que deixa de ser d’interès, s’estableix un procediment de possibles contactes telefònics per si vol dir alguna cosa més. I aquesta és la documentació que hi ha”, ha dit. Ara bé, un cop es va produir l’atemptat, ha garantit que el CNI es va posar a treballar al respecte ràpidament, i que quan es va saber que havia estat ideat per Es Satty es van posar en contacte amb els Mossos d’Esquadra per a posar-se a la seva disposició: “El primer que vam dir als Mossos va ser que hi havíem contactat a la presó. I vam ser nosaltres els que ho vam dir.”

Terán ha reconegut que no van saber veure que Es Satty podia derivar en l’organització d’un atemptat, i ha en dit que, com que no tenien cap dada objectiva en aquest sentit, la vigilància d’aquella època se centraven en altres possibles amenaces més sòlides. “No som perfectes. El desembre del 2014, després de fer una investigació de més de set mesos sobre aquesta persona no vam trobar cap indici ni informació que ens permetés establir que era una amenaça. A partir del Ramadà del 2017 és quan es comencen a planificar realment els atemptats. Abans, no.” Tot i això, ha dit que a partir dels atemptats del 2017 es van extreure aprenentatges per a evitar les mateixes errades que es van cometre llavors. “No només el CNI, també altres països europeus”, ha dit.

D’altra banda, Terán ha negat que el CNI tingués cap mena de relació en la decisió judicial de suspendre-li l’ordre d’expulsió que tenia vigent.

Barcelona prepara un simulacre per a comprovar com respondria la ciutat en cas d’arribar als 50°C, una situació extrema que, ara com ara, no es preveu, però que es vol anticipar. El simulacre es farà el 2027 en una zona encara per determinar i s’inspira en un exercici similar que es va fer a París l’octubre del 2023.

La tinenta de batlle Laia Bonet ha explicat que, malgrat que no hi ha previsió que Barcelona arribi a temperatures tan altes, cal preparar, executar i avaluar aquest simulacre per definir un protocol d’actuació, mobilitzar la ciutadania i donar resposta davant un escenari climàtic extrem.

Els serveis municipals treballaran durant els dos anys vinents per concretar com s’articularà el simulacre i quins espais de la ciutat s’hi implicaran. L’objectiu és posar a prova la capacitat de reacció de Barcelona, avaluar com afectaria una temperatura tan elevada a infrastructures i comunicacions, detectar punts febles i establir estratègies per a reforçar la resiliència. L’exercici vol comptar amb la participació dels serveis municipals i també d’agents externs, com escoles, residències i empreses.

Una de les 50 accions del pla Calor

El simulacre és una de les mesures més destacades del pla Calor, una estratègia municipal que inclou cinquanta accions per avançar cap a una ciutat més resistent davant l’escalfament. Aquest pla forma part del pla Clima i es presentarà divendres al plenari municipal com a mesura de govern. Disposa d’un pressupost inicial de 111,6 milions d’euros i es desplegarà fins al 2035.

Avui, tot i les protestes de la societat civil i dels grups de l’oposició, l’Ajuntament d’Alacant del PP ha aprovat una declaració institucional impulsada per l’extrema dreta de Vox per a castellanitzar la ciutat. La rèplica de la regidora de Compromís, Sara Llobell, que és gairebé l’única que parla català al ple, ha estat ferma i contundent contra els atacs a la llengua.

Llobell ha ironitzat sobre “un nou intent de revisionisme lingüístic marca de la casa”, en referència a Vox, i els ha acusat de menystenir la realitat jurídica, social i educativa d’Alacant. “Entenem que no els agrade la realitat, però això no la fa desaparèixer. I per més que s’afanyen a tornar als temps de ‘Paquito’ Franco i que tot siga en ‘cristiano’, la gent que parlem valencià i la que, encara que no el parlen, l’estimen, continuarem existint. Mala sort”, ha dit.

Tot seguit, s’ha dirigit al regidor de Vox per etzibar-li: “Jo espere, senyor Ortolà, que quan acabe aquest ple vaja corrent a modificar el seu cognom, que no pot ser més valencià, i a partir d’ara ja no siga Mario Ortolà, sinó Mario Ortolano, ja que estima tant el castellà i odia el valencià.” Això ha suscitat les rialles d’alguns dels presents a la sala.

Després, s’ha dirigit als membres del PP, a qui considera els responsables de tot plegat, i els ha recordat que ja havien fet una consulta lingüística per determinar la llengua base de l’ensenyament als centres educatius. “Els pares i mares d’Alacant ja han triat si volen valencià o castellà, però pareix que no els ha agradat el resultat de la consulta i ara se’l volen botar. Perquè, és clar, quan el poble parla, però no diu el que vostès volen, aleshores ja no és democràcia, és una conspiració pancatalanista o filoterrorista, com diuen en la declaració. Que bonic, el respecte institucional”, els ha etzibat.

La regidora de Compromís ha assenyalat les contradiccions del Partit Popular, que diu que tan sols un 12% dels ciutadans alacantins parlen català, i a casa. “Llavors, quin problema tenen que s’ensenye a l’escola? Si segons vostès, és tan minoritari, quin perill té? No serà que el valencià no molesta pel que és, sinó pel que representa? Identitat, arrelament, autoestima col·lectiva i memòria democràtica. Això, amics i amigues, és el que realment volen arraconar i eliminar”, ha apuntat.

“Aquesta declaració no defensa drets, no protegeix la llibertat amb la qual tant s’omplin la boca vostès sempre demanant. Aquesta declaració ataca la convivència i no busca garantir cap pluralitat, sinó imposar una única visió d’Alacant, la seua. Per tant, i una vegada més, el nostre vot serà en contra. Per responsabilitat, per respecte a la llei i perquè estimar el valencià no és una opció partidista, és una obligació democràtica. I jo continuaré parlant en aquest ple en valencià i amb la cara ben alta”, ha acabat.

El jutjat d’instrucció número 15 de València ha ordenat l’ingrés a presó provisional, comunicada i sense fiança, de l’home detingut per haver causat presumptament l’incendi a la planta de psiquiatria de l’Hospital la Fe, on era ingressat. El foc va causar la mort d’una dona i lesions a uns quants pacients més.

Segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, l’investigat s’enfronta a una causa oberta per un delicte d’incendi amb risc per a les persones, un delicte d’homicidi i, almenys, tres delictes més de lesions. El jutjat no descarta de modificar-ne la qualificació penal més endavant.

Els fets van ser dilluns. Segons les primeres informacions, la víctima va morir per inhalació de fum. La policia espanyola va detenir poc després, al districte de Patraix, un pacient de trenta-quatre anys d’aquesta unitat, que s’havia escapat del centre aprofitant el caos causat per l’incendi.

El Departament d’Educació ha comunicat que el grup estable de docents substituts no funcionarà el curs vinent, tot just un any després d’haver estat creat. Ho ha avançat el diari Ara i ho han confirmat a l’ACN fonts del departament, que remarquen que es deixa en suspens l’acord de govern de l’equip anterior per una qüestió d’optimització de recursos públics.

Fa just un any, Educació va anunciar l’obertura d’un grup fix de substituts amb 2.145 places que tindrien feina garantida per a tot el curs. Un mes després va passar pel consell executiu.

El grup era format per 2.140 docents, 1.357 del cos de mestres i 783 de professors de secundària. Els interessats s’inscrivien en una especialitat i comarca –districte, en el cas de Barcelona– i anaven encadenant les diferents substitucions que sorgien en aquest àmbit. Entre una substitució i una altra, el docent continuava al centre on hagués cobert la darrera baixa, tot i la incorporació del treballador absent.

La titular del jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja (Horta Sud), que investiga la gestió de la gota freda, ha sol·licitat a l’Institut de Medicina Legal de València que ampliàs l’informe d’autòpsia d’una de les víctimes mortals per fer-hi constar que estava embarassada de més de sis mesos. L’objectiu és que el fetus puga ser reconegut com a víctima.

Segons la interlocutòria, aquesta dona “albergava una altra vida, una vida humana dependent de la seua mare, que també va morir el 29 d’octubre de 2024”. La jutgessa assenyala que, amb la inscripció al registre civil, el fetus podrà rebre el reconeixement oportú i constar amb el seu nom en el procediment com una de les vides perdudes aquell dia.

Paral·lelament, avui la jutgessa ha dictat una diligència d’ordenació per la qual se cita a declarar, entre els mesos de juliol i setembre, una vintena de persones com a perjudicats per la mort de familiars. També s’hi informa sobre la tramitació d’uns quants recursos de reforma i apel·lació interposats per les parts, segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià.

Justament ahir, la jutgessa de Catarroja va reiterar en una interlocutòria que la xifra de víctimes mortals de la riuada era de 228, incloses les 3 que continuaven desaparegudes i que havien estat declarades mortes judicialment. Els 3 desapareguts són Elizabeth Gil, de 37 anys, desapareguda a Xest quan la riuada es va emportar el cotxe on anava amb la seua mare; Francisco Ruiz, de 64 anys, desaparegut a Montserrat després de salvar els dos néts menors d’edat; i José Javier Vicent, de 56, que va desaparèixer quan circulava per Pedralba amb la seua filla, el cos de la qual fou localitzat a 60 quilòmetres. Si ara es reconeix el fetus, la xifra de morts serà de 229.

El València CF ha tancat l’operació financera que li permetrà d’acabar el Nou Mestalla, un projecte que el club defineix com el més significatiu de la seva història fora de l’àmbit esportiu. Segons que ha anunciat l’entitat, la inauguració de l’estadi és prevista per al 2027 i servirà per a reforçar la competitivitat del club amb noves fonts d’ingressos a llarg termini.

El nou estadi, que aspira a convertir-se en una icona arquitectònica de la ciutat de València, tindrà capacitat per a més de 70.000 espectadors i serà reconegut amb la màxima categoria de la FIFA. Un 10% de les localitats seran seients de categoria Hospitality, pensats per a oferir una experiència de luxe. A més, el club preveu multiplicar els ingressos respecte de l’actual camp de Mestalla, gràcies a un disseny inspirat en els estadis multifuncionals més avançats del món, amb espais per a lleure, restauració i esdeveniments.

El finançament del Nou Mestalla ascendeix a 322 milions d’euros, i s’estructura en dues parts: una emissió de bons a 28 anys per valor de 237 milions i un préstec a 5 anys per 85 milions. Aquest préstec es reembossarà amb els ingressos derivats de la venda dels terrenys de l’antic estadi, una vegada acabada la nova instal·lació.

Segons el València, l’operació no compromet la salut financera del club perquè és un finançament sense recurs, amb condicions favorables i una estructura que garanteix un excedent anual per a cobrir les necessitats del club. L’acord té una qualificació creditícia de grau d’inversió (BBB), atorgada per una agència especialitzada en grans recintes esportius europeus.

L’operació ha estat estructurada amb l’assessorament de Bibium Capital i Addleshaw Goddard, la participació de Beka Titulización i el suport del banc d’inversió Goldman Sachs. També hi ha col·laborat activament la lliga de futbol professional espanyola.

“És una fita històrica per al València”, ha dit el president del club, Kiat Lim, que considera que l’acord reflecteix el compromís a llarg termini amb València i la confiança que el club inspira als mercats financers internacionals.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha acordat de mantenir les mesures cautelars sol·licitades per les aerolínies Ryanair i Norwegian contra la multa de 109 milions d’euros imposada pel Ministeri de Consum espanyol pel cobrament de l’equipatge de mà. Ara, condiciona la suspensió del pagament a la presentació d’avals per un valor gairebé equivalent.

Segons una interlocutòria del 19 de juny a la qual ha tingut accés Efe, la sala contenciosa-administrativa fixa que Ryanair haurà de presentar un aval de 110 milions d’euros i Norwegian, d’1,8 milions.

El ministeri també va sancionar Vueling, Easyjet i Volotea per pràctiques semblants. A banda del cobrament de l’equipatge de mà, el Ministeri de Consum espanyol critica aquestes companyies per haver cobrat per la reserva de seients contigus quan es viatja amb menors o persones dependents, per no permetre el pagament d’aquests suplements en metàl·lic i per exigir un pagament addicional si es demana la targeta d’embarcament en paper a l’aeroport.

Equipatge de mà a l’avió: us el poden cobrar?

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha començat a escorcollar els domicilis de l’ex-presidenta d’ADIF Isabel Pardo de Vera i de l’ex-director general de Carreteres Javier Herrero, tots dos a Madrid. Els escorcolls els ha ordenat el magistrat de l’Audiència espanyola Ismael Moreno, que instrueix part de l’anomenat cas Koldo.

Divendres el jutge del Tribunal Suprem espanyol que instrueix la causa amb aforats, Leopoldo Puente, va demanar a l’Audiència espanyola que valorés si calia investigar els “indicis consistents” contra Pardo de Vera i Herrero per presumptes adjudicacions irregulars a constructores.

La Guàrdia Civil creu que tots dos podrien haver ajudat l’ex-ministre José Luis Ábalos, mitjançant el seu ex-assessor Koldo García, a fer adjudicacions irregulars d’obra pública a canvi de comissions, en el marc de la presumpta trama descoberta per l’UCO.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha decidit de no reconèixer la vaga convocada per totes les associacions de jutges i fiscals –excepte les afins al PSOE– els dies 1, 2 i 3 de juliol, en protesta contra les reformes judicials anunciades pel govern espanyol. A més, ha deixat clar que no és competent per a fixar serveis mínims. Fonts del mateix CGPJ han explicat que el ple ha pres l’acord en una sessió extraordinària, arran de la petició del ministeri espanyol de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts.

El CGPJ ha comunicat a les associacions convocants que, tal com ja va establir el 2009, el 2012 i el 2013, el dret de vaga dels jutges i magistrats no té cobertura normativa, i per tant no es pot donar per anunciada cap convocatòria ni tampoc no pot fixar serveis mínims, atès que el consell no té competència per a fer-ho.

Amb tot, el ple declara que la vaga no hauria d’afectar el repartiment d’assumptes, els serveis de guàrdia, les resolucions urgents d’instrucció, els procediments de tutela de drets fonamentals, els processos amb persones vulnerables, les mesures cautelaríssimes ni cap altra decisió judicial inajornable o la demora de la qual sigui incompatible amb els drets fonamentals o amb la dignitat del poder judicial.

El CGPJ insisteix que, malgrat que la constitució espanyola reconeix el dret de vaga, aquest no és regulat per als jutges. Tot i això, segons que han indicat fonts del consell a Europa Press, no es preveuen sancions disciplinàries per als jutges que hi participin.

El ple de l’Ajuntament d’Alacant ha aprovat, com era previst, la declaració institucional per la qual es demanarà a les Corts Valencianes la modificació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) perquè la ciutat siga considerada zona castellanoparlant. La votació ha rebut disset vots a favor i deu en contra. El govern municipal de Luis Barcala, del PP, debilitat per la crisi que el colpeja per la dimissió del regidor d’Hisenda, s’ha trobat abocat a doblegar-se a les exigències del partit d’extrema dreta Vox, i ha trencat el consens social entorn de la llengua, que es mantenia d’ençà de fa quaranta anys. Els regidors de l’oposició han protestat amb cartells en defensa de la llengua.

Gairebé les úniques paraules en català que s’han pronunciat al ple les han pronunciades les tres portaveus d’associacions cíviques que han demanat al batlle que no aprovàs la declaració de Vox. Soledad Pinilla, de l’Associació Cívica per a la Normalització del Valencià, ha posat de manifest aquest mateix fet: “En aquest ple es parlarà molt de llengua, però només en castellà.”

“El valencià també és d’Alacant, i avui, una vegada més, se li vol negar la veu, però Alacant vol continuar parlant en valencià. Alacant és i ha sigut sempre una ciutat valenciana”, ha dit. I tot seguit s’ha referit als noms de col·legis que tenen la denominació en català. “Denoten una valencianitat que no volem esborrar. Volem que el valencià siga cultura viva i real. Alacant té dues llengües oficials, i aquest dret no és negociable. No acceptarem que es cree un conflicte artificial per interessos polítics. Visca Alacant, visca el valencià, i visca el sud combatiu del País Valencià”, ha dit.

Marinela Garcia, vice-presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, ha reivindicat les proves “històriques i justificades” sobre la valencianitat d’Alacant. “Alacant parla valencià, i no es pot permetre que es silencie i es negue la valencianitat de la nostra ciutat”, ha dit. Ha recordat que les festes de la ciutat, les Fogueres, són en català, i ha demanat al batlle Barcala que escolte la societat d’Alacant.

Anna Esteve, de la FLAMPA Enric Valor, que aplega vint-i-vuit AMPA d’Alacant, ha recordat que el català és la llengua històrica de la ciutat i ha exposat que hi havia hagut una regressió lingüística per la pressió sociolingüística del castellà. Com a mare, ha sostingut que aprovar aquesta declaració implicarà un greuge per als alumnes. “Rebutjar el valencià va més enllà del fet lingüístic, en un context en què és un símbol de la nostra identitat. Negar la llengua és negar la identitat històrica i viva d’Alacant”, ha dit.

Quan ha arribat el torn dels partits, la regidora de Compromís, Sara Llobell, ha ironitzat sobre “el revisionisme lingüístic marca de la casa”, en referència a Vox, i els ha acusat d’ignorar la realitat jurídica i social d’Alacant. “Les persones que parlem valencià continuarem existint. Els pares i mares d’Alacant ja han triat, però pareix que no els ha agradat el resultat de la consulta i ara el volen negar. No deu ser que el valencià no molesta pel que és, sinó pel que representa: identitat, arrelament, i memòria democràtica?”, ha dit. Per a acabar, ha afegit: “Jo continuaré parlant en aquest ple en valencià, i amb la cara ben alta.” El regidor socialista Miguel Castelló també ha dit que votarien en contra de la declaració perquè “seria trair aquesta ciutat”. I ha avançat que, si s’aprovava, el grup municipal socialista hi recorreria en contra.

D’una altra banda, les intervencions de la dreta i l’extrema dreta han fet pujar la tensió del ple quan han acusat “l’extrema esquerra” de “separatistes”, i han insistit que la major part de la gent que viu a Alacant parla en castellà.

Sara Llobell, regidora de Compromís a l'Ajuntament d'Alacant. Fotografia: Prats i Camps. Anna Esteve, portaveu de la FLAMPA Enric Valor. Fotografia: Prats i Camps. Marinela Garcia, vice-presidenta d'ACPV. Fotografia: Prats i Camps. Soledad Pinilla, portaveu de l'Associació Cívica per a la Normalització del Valencià. Fotografia: Prats i Camps. Al centre, Luis Barcala, batlle d'Alacant. Fotografia: Prats i Camps.

Aquesta pretensió del partit ultra ja venia de temps enrere. De fet, aquest és el cinquè intent. Van començar l’any 2020, però en aquella legislatura no van obtenir majoria. L’any 2023, quan PP i Vox sí que tenien majoria absoluta en el consistori, els ultres van presentar una moció que van retirar al cap de pocs dies. En aquell moment, el PP els va assegurar que era previst que les Corts Valencianes prenguessen aquesta iniciativa. Però ara, quan Barcala necessita el suport de Vox per a recobrar l’estabilitat, s’ha aprovat la declaració institucional per a lliurar-la a les Corts.

La LUEV es va aprovar el 1983, precisament a la ciutat d’Alacant, i marcava en el mapa del País Valencià zones castellanoparlants. Això feia que la llengua vehicular de les escoles fos el castellà i a més, permetia a les famílies de demanar l’exempció de l’assignatura de català per als seus fills. Ara, la declaració d’Alacant com a ciutat castellanoparlant tindria un efecte immediat sobre l’ensenyament, perquè reduiria dràsticament les hores lectives d’ensenyament en català.

Mentre el ple de l’ajuntament aprovava aquesta declaració contra la llengua pròpia, fora, centenars de persones convocades per la plataforma Alacant pel Valencià s’han concentrat per defensar la valencianitat de la ciutat. S’hi han pogut sentir crits com ara “Alacant, en valencià”, “Barcala, botifler”, “Alacant, País Valencià”, “Escolta, Barcala, Alacant és valenciana”, “No teniu vergonya”, “PP i Vox, traïdors a la llengua” i “No mereixeu els càrrecs que ocupeu”. Els crits se sentien dins el consistori. A la protesta, hi havia regidors de Compromís i del PSPV, que després han entrat al ple, a més del síndic de compromís, Joan Baldoví, el portaveu d’Educació del partit a les Corts, Gerard Fullana, i l’homòleg socialista, José Luis Lorenz.

El president de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Rafael Louzán, ha destituït tota la cúpula del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA). Luis Medina Cantalejo, que n’era el president des de feia gairebé quatre anys, ha estat destituït del càrrec, igual que Carlos Clos Gómez (responsable del VAR), Antonio Rubinos Pérez (adjunt a la presidència) i els vice-presidents Vicente Lizondo Cortés, Bernardino González Vázquez i José Luis Lesma López.

El relleu en la cúpula de l’arbitratge es produeix després d’una temporada convulsa amb pressions constants del Madrid, especialment a través de la seva televisió. La RFEF ha comunicat que el 2 de juliol vinent presentarà públicament la nova estructura del CTA. “Un equip que assumirà el repte de continuar avançant en una línia de professionalitat, rigor i proximitat amb tots els estaments del futbol”, assegura en un comunicat.

Al gener, Louzán —madridista confés— va reconèixer que el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, l’havia pressionat amb insistència per tal de rebre un millor tracte arbitral. “M’ho ha dit unes quantes vegades. A Aràbia, ara fa un any, em va portar cap a un costat. ‘Escolta, heu de resoldre l’afer dels àrbitres, que ens està perjudicant i hem perdut moltíssims títols per culpa d’això’”, va explicar en una entrevista al programa El cafelito, de Josep Pedrerol.

Uns mesos més tard, abans de la final de la copa del rei espanyol a Sevilla, el Madrid va muntar un espectacle en contra de l’àrbitre basc Ricardo de Burgos Bengoetxea i tot el seu equip. De fet, el club va assegurar que no jugaria el partit contra el Barça si la RFEF no nomenava un equip arbitral. Finalment, va recollir cable i els jugadors van saltar a la gespa.

La cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell no acabarà amb “El meu avi” per primer cop en prop de cinquanta edicions, després de la polèmica generada pel documental Murs de silenci que vincula el seu compositor, Josep Lluís Ortega Monasterio, amb l’explotació sexual de menors.

“Vam dir que reflexionaríem sobre si calia renovar-lo i considerem que toca”, ha dit la batllessa de Palafrugell, Laura Millán. El tema se substituirà per tres clàssics de l’havanera, com són “Mariner de terra endins”, de Narcís Oliver i Josep Bastons; “La bella Lola”, de tradició popular; i “La gavina”, de Frederic Sirés i Puig, en homenatge a compositors vinculats al municipi.

La família de Josep Lluís Ortega Monasterio ha lamentat que la batllia censuri la cançó i ha titllat la decisió d’injusta. A més, consideren que vulnera la presumpció d’innocència, ja que han iniciat un procediment contra els responsables del documentari per, a parer seu, haver difós falsedats i manipulacions. A banda, apunten que les sentències fermes de 1984 i 1985 ja van declarar-lo innocent de les mateixes acusacions. “Sentim una profunda indefensió davant aquesta injustícia, però tenim la responsabilitat de lluitar fins al final per restituir l’honor del meu avi”, ha explicat en un comunicat.

La cantada es farà el 5 de juliol i hi actuaran Neus Mar, Peix Fregit, Port-bo i Tera endins.

Palamós tapa la placa dedicada a Ortega Monasterio amb una altra a favor de les dones

La Cantada d’Havaneres es remunta a l’any 1966. Aleshores, aquella primera trobada de cantaires es va celebrar a la taverna de Can Batlle. L’èxit de la trobada va animar els organitzadors a repetir-la l’any següent, amb una cantada més formal a la platja d’en Calau. El 1969, l’Associació d’Amics de Calella, que en aquella primera època organitzava la Cantada d’Havaneres, va decidir traslladar-la a la plaça del Port Bo, on encara se celebra a hores d’ara.

Un centenar de represaliats demanaran per carta al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i al Comitè contra la tortura de la ONU que obligui Espanya a investigar les tortures durant el franquisme i la transició espanyola.

En un acte a la presó de la Model de Barcelona, els activistes han anunciat que aquesta missiva acompanyarà les demandes que en els pròxims mesos es presentaran al tribunal amb l’objectiu de fer “pedagogia”. Les organitzacions impulsores han engegat també una campanya de recollida d’adhesions a la carta per poder arribar al TEDH amb el màxim suport possible.

En les darreres ocasions que s’ha acudit al TEDH, s’ha desestimat les queixes per arribar “massa tard”, i ara els activistes volen reiterar que qui té l’obligació d’investigar les tortures és l’estat espanyol.

La iniciativa ha estat impulsada per Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, l’Ateneu de Memòria Popular, l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del franquisme, La Comuna, Òmnium Cultural i la Comissió per la Dignitat i altres col·lectius. La directora d’Irídia, Anaïs Franquesa; el president d’Òmnium, Xavier Antich, i Pilar Rebaque, de la Comissió de la Dignitat, han participat en l’acte amb els represaliats.

L’Organització Mundial contra la Tortura denuncia pràctiques il·legals a les presons de Catalunya

El mes passat, Blanca Serra, històrica militant independentista i feminista, va establir un precedent inèdit als Països Catalans: va declarar davant la Fiscalia de Memòria Democràtica i Drets Humans com a víctima directa de tortures policíaques durant el franquisme i l’anomenada transició.

A vuitanta-dos anys, Serra s’ha convertit en la primera supervivent de tortura a l’edifici de la Prefectura Superior de la policia espanyola de la Via Laietana que presta testimoni davant un fiscal especialitzat.

La batllessa socialista de Paiporta, Maribel Albalat, ha dimitit avui per motius de salut. Diu que s’aparta temporalment de la primera línia política per recomanació dels metges. En un comunicat adreçat als ciutadans, ha agraït el suport rebut durant els deu anys que ha estat en l’ajuntament. “Han sigut deu anys al servei de Paiporta, de la meua gent, del meu poble. He donat el 200% de mi en cada projecte, en cada decisió”, ha escrit.

Albalat diu que se’n va tranquil·la perquè deixa el testimoni en les millors mans, amb un equip cohesionat. “En aquest temps he viscut el pitjor i el millor. El millor, sens dubte, haver-vos conegut, compartir amb vosaltres alegries, projectes i somnis. El pitjor, moments tan durs com la covid i la dana que tant ens va colpejar a Paiporta i que hem sabut afrontar conjuntament.”

Paiporta va ser una de les poblacions més afectades per la gota freda. El barranc que travessa la població es va desbordar i va arribar a un nivell tan alt que l’aigua i el fang es van escampar pràcticament per tota la població, que és molt plana i no tenia manera d’evacuar.

Durant els primers dies, els habitants de la població es van sentir sols i abandonats. Fins el 3 de novembre, quan els reis espanyols van voler visitar el poble, no van veure com arribaven membres de l’exèrcit.

El 10 de novembre, Albalat va fer unes declaracions molt dures en què amenaçava de recórrer a la via judicial per la gestió que es feia de la catàstrofe. Pocs dies més tard va explicar a VilaWeb les grans mancances que encara tenien quan feia prop d’un mes de la inundació.

Maribel Albalat: “La gent està nerviosa i s’impacienta, hi ha certes coses que no arriben”

Fins que no s’haja nomenat un nou batlle, el primer tinent de batlle, Vicent Ciscar, n’assumirà les funcions. Encara no s’ha fixat la data del ple.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha celebrat la sentència del TC que avala la llei d’amnistia. “És una notícia d’una transcendència difícil de negar”, ha dit a la galeria gòtica del Palau, en un moment que ha definit com a “hora feliç”. “La llei d’amnistia ha funcionat. L’aplicació de la llei ha beneficiat més de tres-centes persones”, ha afegit.

Sánchez, satisfet amb la sentència de l’amnistia: “Tanquem una crisi política” 

De tota manera, ha reconegut que l’aplicació de la norma no era plena, en referència –sense esmentar-los– als exiliats i als dirigents inhabilitats. “Com a president de Catalunya em dol que encara hi ha persones que no s’han pogut beneficiar de l’amnistia”, ha dit.

[VÍDEO] Felipe González esclata abans de l’aval a l’amnistia: “Tot el poder el tenen els ‘bilduetarres’ i Puigdemont”

En aquesta línia, ha fet una crida a les autoritats judicials espanyoles, especialment al Suprem, perquè respectessin la sentència del TC i s’apliqués l’amnistia amb diligència i sense traves. “No té sentit obstaculitzar-la”, havia dit abans.

“Tothom té dret de defensar el seu projecte polític, però dins el marc de convivència que ens hem donat entre tots”, ha afegit.

Arrels Fundació ha enquestat 676 persones que viuen al carrer a Barcelona entre el 17 i el 19 de juny, en una acció que vol aprofundir en les seves trajectòries vitals i necessitats. Amb el suport de 271 persones voluntàries i la col·laboració de 16 centres d’atenció, l’entitat ha recollit dades essencials per a demanar polítiques públiques més ajustades a la realitat dels sense-sostre.

Les històries recollides durant aquests tres dies reflecteixen la diversitat i complexitat de les situacions. Per exemple: en Said fa trenta-cinc anys que viu a Barcelona, i fa vuit mesos que dorm al ras, una volta que una empresa comprés l’edifici on residia i el desallotgés. Tot i tenir documentació i cobrar una prestació, no pot permetre’s pagar una habitació a la ciutat.

La Maria –nom fictici–, de trenta-cinc anys, viu també al carrer després d’una vida marcada per abusos familiars i una manca de suport. Va venir a Barcelona cercant una nova oportunitat, però ha acabat atrapada en una situació de vulnerabilitat.

Targeta sanitària, empadronament i seguiment social

Les enquestes s’han fet tant a centres d’atenció com al carrer, en espais com menjadors socials, centres d’higiene i altres punts on habitualment s’atenen persones sense sostre. El 60% de les entrevistes es van dur a terme en interiors i el 40% al carrer, gràcies a l’equip de carrer de l’entitat.

Enguany, a més de preguntar sobre la durada de l’estada al carrer o les causes de la seva situació, s’ha inclòs informació clau com l’accés a la targeta sanitària, l’empadronament, el seguiment social i el temps diari que caminen per accedir als recursos.

Arrels ha destacat la importància de la tasca voluntària. “És la primera vegada que m’he posat a parlar una estona llarga amb una persona sense llar, perquè jo col·laboro amb tasques administratives. I fer l’enquesta per a mi va ser una experiència molt enriquidora”, explica la Isabel, voluntària.

Des de 2016, més de 6.000 persones han col·laborat en les enquestes i recomptes d’Arrels. Amb aquestes dades, l’entitat vol elaborar un nou informe que serveixi com a base per reclamar accions concretes per garantir drets bàsics com l’habitatge i l’atenció social.

El magistrat conservador Ricardo Enríquez Sancho ha emès un vot particular contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que valida la llei d’amnistia. Hi expressa una oposició frontal a la norma i retreu al tribunal que no hagi demanat una qüestió pre-judicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Sánchez, satisfet amb la sentència de l’amnistia: “Tanquem una crisi política” 

Enríquez considera que la llei d’amnistia no té cobertura a la constitució espanyola, que, segons ell, no la permet, ni explícitament ni implícitament. Hi afegeix que la norma no respon a un propòsit legítim de reconciliació, sinó a un interès polític concret: garantir el suport dels set diputats de Junts en la investidura de Pedro Sánchez.

[VÍDEO] Felipe González esclata abans de l’aval a l’amnistia: “Tot el poder el tenen els ‘bilduetarres’ i Puigdemont”

També diu que la llei és contrària al principi d’igualtat perquè amnistia unes conductes i n’exclou unes altres segons la intenció política, i que l’intent del tribunal de corregir això ampliant l’abast de la llei és –diu textualment– “tècnicament inacceptable”.

A més, diu que la llei vulnera el principi de legalitat penal perquè té un text massa obert i imprecís. I denuncia que s’ha comès un “frau de llei” en la seva tramitació parlamentària: segons ell, el govern espanyol, que era en funcions, no podia presentar un projecte de llei, i que per això ho havia fet per mitjà del seu grup parlamentari per esquivar aquesta limitació.

Aquest vot particular és un dels quatre que s’han anunciat contra la sentència que avala parcialment la llei d’amnistia.

El Tribunal Constitucional espanyol ha validat la llei d’amnistia i ha tombat el recurs presentat pel Partit Popular, tot considerant que la norma aprovada fa un any és constitucional. Malgrat tot, la sentència introdueix tres matisos a petició del recurs. El primer és la possibilitat d’incloure-hi també els qui es van manifestar contra el procés. El segon és la limitació temporal: la llei s’haurà d’aplicar als fets compresos entre el novembre del 2011 i el novembre del 2023. El tercer obliga el Tribunal de Comptes a escoltar les acusacions populars abans d’arxivar les causes.

Seguiu a continuació les reaccions sobre la sentència de constitucionalitat de l’amnistia.