El govern espanyol criminalitza la resistència guerrillera antifranquista. La llista oficial de víctimes del terrorisme és un baròmetre permanent per a mesurar les manipulacions habituals de l’estat sobre el concepte de “terrorisme”. He estat anys lluitant, investigant i aportant proves per demostrar que la nena Begoña Urroz no va ser la primera víctima d’ETA, sinó del DRIL. Finalment, l’estat espanyol no ha tingut cap més remei que reconèixer-ho.

Tot i això, persisteix en l’actitud de manipulació en nomenar el guàrdia civil Francisco de Fuentes-Fuentes Castilla-Portugal la primera víctima del terrorisme, per davant de la nena. Ho va aprovar el govern de Mariano Rajoy i d’aleshores ençà encara figura a la llista oficial del ministeri com a la primera víctima del terrorisme abans que la nena Begoña Urroz.

L’home va morir el 3 de gener de 1960 en el tiroteig que hi va haver en el setge d’una masia de Girona, Mas Clarà, on es refugiaven Quico Sabaté i els quatre joves companys de la seva darrera expedició guerrillera a l’interior.

Ha fet pública la notícia la periodista Isabel Cadenas Cañón, que aquests darrers anys ha investigat i entrevistat tothom que va tenir res cosa a veure amb la polèmica sobre la mentida d’estat de la primera víctima d’ETA. Ho ha fet saber en el capítol 6 de la sèrie de pòdcast titulada Se llamaba como yo, del programa De eso no se habla, que s’emet ara.

Llista oficial de víctimes del terrorisme del Ministeri d’Interior espanyol.

Us recomano d’escoltar la sèrie d’Isabel Cadenas. Han estat molts anys de polèmica d’ençà que Ernest Lluch va escriure el famós i poc rigorós article “El pecado original” (2000) fins que jo vaig trobar i publicar a VilaWeb i a Berria els papers de la Brigada Político-Social que aclarien definitivament l’autoria de l’atemptat a l’estació d’Amara de Sant Sebastià en què va morir, de retruc, la nena. Si en voleu més informació, aquest article d’Assumpció Maresma ho explica a fons.

Zapatero i Bono quan van ser entrevistats pel pòdcast van reconèixer el seu “error”. Són clau els testimonis dels qui hem estat decisius al voltant de la qüestió durant anys i, sobretot, molt significatius els silencis dels qui, havent estat actors importats en la gestió de la mentida, ara es neguen a parlar. El documentari sonor Se llamaba como yo té, a més, un valor afegit: la participació de veïns i veïnes de Lasarte i la família Urroz. En concret, el seu germà i la seva germana viva, que també es diu Begoña.

L’enemic públic número 1 del règim de Franco. Una gran fal·làcia

Els maquis no eren terroristes. Encara lluitaven en una guerra que per a ells no havia acabat. Ni per a ells, ni per a la Guàrdia Civil, que els perseguia per les muntanyes. La guerra es va acabar el 1939, però no es va signar mai cap acord de pau.

Per Franco la guerra va continuar. Ho va demostrar sobradament amb les més de cinquanta mil víctimes que hi va haver als anys quaranta i totes les de les dècades posteriors fins que es va morir el 1975. Dos mesos abans de morir signaria les penes de mort dels militants d’ETA Juan Paredes Manot, Txiqui; Angel Otaegui, i dels del FRAP, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz i Humberto Baena, afusellats el 27 de setembre de 1975, ara farà cinquanta anys.

Si per a Franco i la Guàrdia Civil la guerra va continuar, per als guerrillers antifranquistes, també. Per tant, un enfrontament a trets a la muntanya era un acte de guerra. Trobar la mort en un setge i tiroteig contra els maquis, per un guàrdia civil era un acte de servei al cos i a la pàtria. No la conseqüència d’un acte terrorista. A més, en aquells anys el terrorisme ni sabien què era.

De la Columna Durruti a la guerrilla urbana

Francesc Sabaté Llopart (l’Hospitalet de Llobregat, 1915 – Sant Celoni, 1960) va lluitar al front de l’Ebre a la Columna de “los Aguiluchos” de la FAI i a la Columna Durruti. Quan va travessar la frontera després de la derrota, el van internar en el camp de concentració de Vernet d’Arieja. Una vegada en llibertat s’instal·là a l’estat francès i començà a estudiar rutes clandestines segures per a entrar a l’interior per continuar la lluita que no va abandonar mai.

El 1944 féu el seu primer viatge a l’interior per integrar-se en els grups d’acció contra el règim de Franco. La seva especialitat era la guerrilla urbana: els sabotatges, els atracaments i el llançament de fulls volants de propaganda, activitat per la qual va arribar a enginyar-se una mena de llançacoets.

Sabaté no va matar mai ningú per cometre un atracament. En dues dècades els tres policies que van caure abatuts per la seva pistola ho foren en una situació de vida o mort. O tu o jo. No tenia gens d’interès a matar policies o guàrdies civils. Lluís Andrés Edo sempre el recordava dient: “Quan la meva actuació ha tingut com a resultat la mort de policies o guàrdies civils ha estat per autodefensa, no perquè hagin estat el meu objectiu.”

Mural commemoratiu. Una contradicció legal que el Ministeri d’Interior hauria d’aclarir

Com ens podria explicar el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, la següent contradicció legal?

A la llei de memòria democràtica (2022) en l’article 3, on es defineix les víctimes s’inclou els maquis com a tals: “Les persones que van participar en la guerrilla antifranquista, com també els qui hi van donar suport actiu com a col·laboradors, en defensa de la República o per la seva resistència al règim franquista en pro de la recuperació de la democràcia.”

Com pot ser que, si els maquis són víctimes de la dictadura que lluiten contra la repressió, un guàrdia civil d’una dictadura en l’exercici de les seves funcions repressives que s’enfronta a ells a trets, en una situació de clara superioritat d’armes i efectius, i cau mort en el tiroteig, sigui considerat pel seu ministeri víctima del terrorisme?

Ja ho sabem, sí, per la raó d’estat tot és terrorisme. És la paraula màgica que apliquen a tots aquells que volen desqualificar i reprimir, independentment de la magnitud, els mètodes, els objectius i els efectes de les seves accions. Siguin de paraula, obra o pensament. No obstant això, si la llei de la memòria democràtica els defineix com a víctimes, el Ministeri d’Interior espanyol no hauria de poder redefinir-los com a terroristes.

A més, el setge i l’enfrontament a trets va ser digne d’un operatiu de guerra. Un centenar de guàrdies civils mobilitzats contra cinc guerrillers.

Ho sabem gràcies a Joan Ventura, a qui vaig tenir l’oportunitat de conèixer personalment quan va publicar el seu exhaustiu treball Tren correu 1.104. El darrer viatge de Quico Sabaté i els seus quatre companys (Edithot, 2010). Després de dos anys de recerca intensa sobre el terreny, en arxius i hemeroteques, i més de dues-centes entrevistes, Ventura va reproduir l’itinerari de Sabaté i els seus quatre companys en el seu darrer i fatídic viatge, on tots acabarien morts per la Guàrdia Civil i el sometent.

Mas Clarà, Girona.

També aclareix els detalls, fins aleshores ocults, de la mort dels joves Francesc Conesa (38 anys), Anton Miracle (29 anys), Roger Madrigal (26 anys) i Martín Ruiz (20 anys) a la masia del Mas Clarà, a les muntanyes entre Girona i Banyoles.

Entre els molts documents interessants que l’autor treu a la llum, hi ha un extens reportatge publicat a la Revista Guardia Civil número 190, del febrer del 1960. És la versió oficial del cos sobre l’operatiu contra el grup de Sabaté. Es titula: “Servicios Distinguidos. El aniquilamiento de la partida del Sabater [sic].” Amb el títol ja paga.

Encara que hi pot haver exageracions evidents per a enaltir la gesta “heroica” dels tricornis i una retòrica èpica molt rància de sala de banderes, el document té valor històric perquè és la seva versió dels fets. Joan Ventura, al llibre, rebat detalls d’algunes errates i exageracions, però, en essència, per a aquest article, el text és molt vàlid.

L’últim itinerari del grup de Sabaté. Serveis distingits. L’aniquilació de la partida del Sabater

En la persecució, setge i “aniquilació” de la “partida del Sabater”, tal com la revista de la Guàrdia Civil va definir l’operatiu armat contra els guerrillers antifranquistes, hi van participar cent guàrdies. A banda del guàrdia civil mort, van ser “aniquilats” els quatre joves guerrillers que acompanyaven el Quico, que fugí, i, un dia després, va ser assassinat a Sant Celoni (Vallès Oriental), com veurem.

Segons l’informe, les primeres notícies que té la Guàrdia Civil són alertes de frontera de final de desembre. Han vist cinc individus vestits amb granota blava, espardenyes amb sola de goma i passamuntanyes. Aparentment, sense armes. En algun mas s’hi han presentat com a contrabandistes. La Guàrdia Civil comença la persecució. Vénen cinc dies frenètics i un operatiu de guerra en tota regla. Hi van arribar a participar uns cent guàrdies d’unes quantes casernes i comandàncies de Girona i Barcelona.

Al Cassot de Falgàs hi ha un primer tiroteig contra una parella de guàrdies, sense ferits. Els guerrillers (bandolers, per als guàrdies) aconsegueixen d’escapolir-se per la porta del darrere. Els guàrdies avisen a la comandància de Figueres, que immediatament envia més efectius de Figueres i de Besalú. Comencen les batudes per les muntanyes. S’estableixen línies de contenció de guàrdies per anar tancant i delimitant la zona d’acció.

El coronel en cap del 24è terç es va fer càrrec de la coordinació dels serveis entre la comandància de Figueres i la de Girona. En previsió, també van alertar les comandàncies de Tremp, Lleida, Manresa i Barcelona, per si els guerrillers entraven a les seves demarcacions.

Placa en un carrer de Sant Celoni.

El dia 3 els localitzen al Mas Clarà. Arriben reforços. Vint efectius de Girona, sis de Sarrià de Ter, i el tinent Fuentes amb catorze homes. Un primer tiroteig va abatre Francesc Conesa. Sabaté i un altre guàrdia van ser ferits.

El setge del mas va durar un dia. Diu la revista de la Guàrdia Civil que no van assaltar la casa perquè també hi havia el matrimoni de pagesos propietaris. A les 23.00 del dia 3, s’incorpora al lloc de comandament el tinent Francisco de Fuentes-Fuentes Castilla-Portugal. També arriben el general en cap de la segona zona, el coronel en cap del 31è terç, i cinquanta guàrdies de reforç procedents de la comandància mòbil de Barcelona.

De matinada, els maquis deixen anar una vaca pel davant del mas. Més trets contra aquella ombra grossa que es movia en la foscor. Més tiroteig creuat. Maten Miracle i Madrigal. Segons els guàrdies, Sabaté fa una ràfega de metralleta i llança dues granades per obrir-se pas i escapar. Ho aconsegueix, no sense rebre dues bales més. En el tiroteig cau mort el tinent Francisco Fuentes. A trenc d’alba, els guàrdies assalten la casa. Troben viu el quart guerriller, Martín Ruiz, que es resisteix i també el maten.

Parèntesi. Un dubte: el van capturar viu, el van interrogar i després el van matar? No ho sabrem mai. Igual que no sabrem si els seus dos companys van morir a l’acte o els guàrdies els van trobar encara vius i els van rematar. Tanco parèntesi.

Com encara trigaran un dia més a localitzar i matar Sabaté, em sembla curiós un dels comentaris de l’informe: “Sembla que el bandoler Sabater, moments abans de sortir i durant la fuga, es va posar injeccions de morfina per tal de reduir els seus patiments i superar els moments de crisi.” No sé com podien saber-ho. Potser ho va cantar un dels seus companys encara viu? Potser ho inventaven per justificar que van ser incapaços en vint-i-quatre hores de capturar o matar un home greument ferit. La fugida del Quico posava en ridícul el centenar de guàrdies de l’operatiu especial.

Ell, com és sabut, aconseguí escapar ferit greu a la natja, a la cuixa i al coll. Protagonitzà una fuga espectacular. Va poder travessar el Ter. Va caminar vint-i-un quilòmetres en nou hores. A Fornells de la Selva va pujar a un tren en direcció a Barcelona. El maquinista el descobrí i ell va haver de canviar de tren, però els guàrdies civils ja havien estat avisats. Saltà en marxa a Sant Celoni per mirar de trobar un metge que l’atengués. Havia perdut molta sang i se sentia molt feble. Amb prou feines s’aguantava dret.

Tomba a Sant Celoni.

Finalment, el sometent Abel Rocha el va abatre a trets al mig dels carrers de Sant Celoni. “Era aniquilada la partida del Sabater, una de les més perilloses amb les que s’ha enfrontat el cos en la seva llarga història.”

Eren les cinc del matí del 5 de gener de 1960. Quan va morir, Francesc Sabater Llopart, el Quico, tenia quaranta-quatre anys. Havia mort, segons la premsa franquista “l’enemic públic número 1 del règim”, i el titllaven de bandoler. L’atzar va voler que la notícia compartís portades amb la mort el dia abans de l’escriptor Albert Camus, premi Nobel i amic dels llibertaris republicans.

El Quico va ser el tercer dels germans Sabaté a morir. Josep Sabaté havia estat mort per la policia l’any 1949 als carrers de Barcelona, a trenta-nou anys. Manel Sabaté, havia estat afusellat el 1950 al Camp de la Bóta, a vint-i-tres anys.

 

 

 

PS. L’informe de la Guàrdia Civil al final parla de les repercussions en premsa. Se’ls veu especialment motivats pels mitjans que els titllen de “bandolers”, “pistolers” o “gàngsters”; segons ells, els majoritaris. Per contra, tan sols citen La Depeche du Midi de Tolosa, que “ha volgut convèncer” els seus lectors que no es tracta de bandolers, sinó de combatents dels “maquis catalans (?)”. Punt. L’article acaba amb aquest significatiu interrogant. El mateix que ara caldria plantejar al ministre Fernando Grande-Marlaska si no vol continuar mantenint la tesi de la Guàrdia Civil del 1960.

Les xarxes socials han esclatat en una allau de crítiques contra À Punt perquè ha interromput la retransmissió en directe de la final individual d’escala i corda de pilota valenciana en el Trinquet de Pelai de València. La televisió pública ha tallat durant gairebé un minut i mig la retransmissió quan faltava poc per al desenllaç, i ha començat a emetre el programa especial de la mascletà de les Fogueres d’Alacant.

Els espectadors, que s’han quedat “amb la mel als llavis”, no han trigat a manifestar enuig. “Cada dia pitjor. No tenen ni idea. La partida de l’any, final del Campionat Individual d’Escala i Corda, i la tallen. No calia”, ha lamentat el senador Enric Morera.

Cada dia pitjor. No tenen ni idea. La partida de l’any, final del Campionat Individual d’Escala i Corda, i la tallen. No calia. Enhorabona Marc, nou campió i De la Vega: “À Punt corta los últimos minutos de la final de pilota” https://t.co/IZUcgppW8f a través de @levante_emv

— Enric Morera (@EnricMorera_) June 22, 2025

Més usuaris han qualificat de “vergonya” l’actuació d’À Punt, i s’han pogut llegir comentaris com ara: “Que lamentables sou, no podem entendre com sou capaços de tallar la retransmissió de la final de l’individual d’escala i corda per posar sevillanes, és incomprensible, lamentable no és prou, quina poca sensibilitat i respecte al nostre esport.”

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, acorralat per la corrupció del seu partit, ha trobat un salvavides mediàtic en la negociació de despesa de l’OTAN, que es tancarà aquesta setmana en una cimera a la Haia.

Avui Sánchez ha comparegut a la Moncloa per anunciar de manera solemne un acord pel qual l’estat espanyol no haurà de fer de manera automàtica una despesa equivalent al 5 % del PIB. Sánchez ha dit que l’estat espanyol només pagarà l’equivalent al 2,1 % del PIB.

Tanmateix, l’acord assolit entre el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, i el president del govern espanyol, és menys clar que no sembla. En una carta enviada a Sánchez, Rutte diu que l’estat espanyol tindrà “flexibilitat” per a decidir com arriba als “objectius de capacitat i recursos” marcats per l’OTAN. És a dir que l’estat espanyol podrà decidir de quina manera i amb quins mecanismes compleix els compromisos que imposarà l’OTAN als seus estats membres, però amb la implicació que serà l’OTAN qui decidirà quins són aquests compromisos i, per tant, quina serà la despesa necessària, que l’estat espanyol no podrà rebutjar.

Un incendi forestal que ha començat al voltant de les 16.30 en el terme municipal de Bocairent (Vall d’Albaida) afecta les proximitats de la Serra Mariola, segons que han informat el Centre de Coordinació d’Emergències i el Consorci de Bombers. Emergències ha establert la situació 1 del Pla Especial d’Incendis Forestals (PEIF), que correspon a la possibilitat que l’evolució puga afectar greument béns forestals i, si és el cas, lleument la població i béns de naturalesa no forestal.

Segons l’última actualització de mitjans facilitada pel 112, en el terreny treballen set mitjans aeris, quatre autobombes i set unitats dels bombers forestals de la Generalitat, tres de les quals helitransportades, i dos agents mediambientals. Quant als efectius del cos del Consorci, s’han mobilitzat dues dotacions de bombers d’Alzira i Ontinyent, un coordinador forestal, dos tècnics forestals i dues unitats de les BRIFO.

El Consell de Seguretat de l’ONU es reunirà aquest vespre amb caràcter d’urgència per abordar els bombardaments dels EUA d’aquesta matinada contra instal·lacions nuclears iranianes. “Reunió d’emergència del Consell de Seguretat de l’ONU, a petició de l’Iran, amb el suport del Paquistan, la Xina i Rússia, programada per a aquest vespre, hora de Nova York”, ha publicat el vice-primer ministre i ministre d’Afers Exteriors paquistanès, Ishaq Donar, en el seu compte d’X.

Cal recordar que la Missió Permanent de la República Islàmica de l’Iran davant les Nacions Unides va enviar una carta urgent al Consell de Seguretat, en què condemnava enèrgicament el bombardament que va considerar il·legal i imprudent de les instal·lacions nuclears iranianes per part dels Estats Units.

“Els Estats Units i el sanguinari règim sionista d’Israel hauran de rendir comptes plenament per aquestes flagrants violacions del dret internacional i afrontar-ne les greus conseqüències”, ha anunciat la missió diplomàtica iraniana a X.

Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han informat d’una nova bateria d’atacs contra objectius iranians presumptament vinculats al programa de míssils i drons de l’Iran. Són els primers bombardaments israelians des que els Estats Units van decidir d’implicar-se directament en el conflicte aquesta matinada.

Segons les FDI, vora trenta avions de la força aèria han atacat desenes d’objectius en les zones d’Isfahan, Bushehr i Ahvaz, així com a Yazd, una àrea que encara no s’havia vist afectada pels bombardaments d’Israel del 13 de juny.

La versió oficial israeliana recull atacs sobre infrastructures amb míssils, en alguns casos sobre posicions des de les quals s’han disparat projectils cap a Israel. Les FDI han avançat en el seu informe que continuaran llançant aquesta mena d’operacions amb vista a “eliminar l’amenaça” militar de l’Iran.

Israel ha rebut avui el contraatac de l’Iran als bombardaments dels EUA, que han respost amb un llançament de míssils contra unes quantes localitats. Almenys vuitanta-sis persones han estat ferides, segons les autoritats israelianes.

L’Assemblea Consultiva Islàmica, el Parlament de l’Iran, ha recomanat el tancament de l’estret d’Ormuz, un dels principals passos comercials i econòmics del món, en represàlia a l’atac dels Estats Units contra les instal·lacions nuclears del país, encara que la decisió final quedarà en mans del cap suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei.

En comentaris recollits per la radiotelevisió pública iraniana, el general Esmaeil Kousari, integrant de la Comissió de Seguretat Nacional del Parlament, ha confirmat que la cambra ha arribat a la conclusió que cal tancar l’estret, però la decisió recau en el Consell Suprem de Seguretat Nacional.

La Pissarreta d’en Partal: L’Iran, una guerra al centre del món

L’Iran és un productor de petroli important, amb un bombament de 3,3 milions de barrils de cru diaris i exportacions pròximes a 1,7 milions, per la qual cosa, si hi ha una escalada del conflicte, no és difícil de preveure una interrupció del subministrament de petroli iranià.

Experts com ara el responsable d’estratègia de matèries primeres d’ING Research, Warren Patterson, van avisar a mitjan mes que una escalada elevava la possibilitat d’interrupcions en el transport marítim, la qual cosa afectaria els fluxos de petroli del Golf Pèrsic.

“Una interrupció significativa d’aquests fluxos seria prou per a impulsar els preus a 120 dòlars per barril”, apunta l’analista, tot anticipant que si les interrupcions persisteixen cap a final d’any, podríem veure al Brent cotitzant a nous màxims històrics, “superant el rècord de prop de 150 dòlars per barril del 2008”.

Per què és tan important l’estret d’Ormuz, i quin paper podria exercir en el conflicte entre Israel i l’Iran?

Els trens de la línia R4 de Rodalia circulen amb demores que poden superar els quaranta-cinc minuts per l’incendi entre Martorell i Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), segons que ha informat Renfe. El foc, ja estabilitzat i que ha afectat unes sis hectàrees, ha provocat danys a les instal·lacions entre Sant Sadurní d’Anoia i Martorell Central. Tècnics d’Adif treballen en la seva reparació.

Els trens amb origen i destinació a Vilafranca del Penedès començaran i acabaran a l’estació de Martorell Central. L’incendi es va declarar ahir al voltant de les 14.10 en una zona de vegetació forestal a uns 200 metres de la AP-7 i va obligar a tallar la circulació a la R4 per facilitar la tasca d’extinció dels bombers.

A les 18.00 es va habilitar un transport alternatiu per carretera. Els bombers han informat que ahir van atendre fins a 428 avisos, 46 dels quals (un 10,7%) per incendis de vegetació.

Protecció Civil de la Generalitat ha activat el Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya (Inuncat) en fase d’alerta per la previsió de pluges intenses aquesta tarda i nit en uns quants punts del Principat. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha informat que es pot superar el llindar de risc d’intensitat de pluja (vint litres per metre quadrat en trenta minuts) en el Pirineu, Prepirineu, Ponent, Terres de l’Ebre i Catalunya Central.

Podrà haver-hi ruixats intensos acompanyats de tempesta, ratxes fortes de vent i de manera local calamarsa o pedra, per la qual cosa Protecció Civil ha demanat prudència en les activitats a l’aire lliure i en la mobilitat, així com no travessar rieres, barrancs, torrents ni cap zona inundable allí on plogui i on ja hi hagi acumulació d’aigua.

Tot i que a la major part del País Valencià continua la calor, s’esperen ruixats i tempestes ocasionals a la tarda en la meitat nord, amb probabilitat que siguin localment fortes a l’interior.

Al voltant de 150 conservadors d’arreu de l’estat espanyol han signat el manifest “El patrimoni no és una bandera”, en què expressen la seva preocupació pel tractament del cas de les pintures del Monestir de Sixena. Més enllà de la sentència judicial, que asseguren que respecten, assenyalen que aquesta situació planteja qüestions ètiques i professionals que afecten directament la seva professió.

“Som conscients que el patrimoni cultural constitueix una eina essencial en la construcció de les identitats col·lectives. I assumim amb naturalitat que aquest valor simbòlic forma part de la seva essència i seria, per tant, raonable el seu ús si es fonamenta en una sincera estima i cura constant. No obstant això, des de la professió fa temps denunciem la instrumentalització amb finalitats polítiques del patrimoni cultural, que es converteix en un instrument ocasional al servei d’interessos espuris: grapejat quan convé, ignorat gairebé sempre”, diuen.

Defensen que l’obra en litigi “no és un símbol ni una bandera que pugui agitar-se segons convingui”, sinó un bé cultural del qual cal preservar-ne la integritat en benefici de tota la societat, per la seva importància patrimonial. “Com coneixem el limitat esforç que les administracions dediquen a la defensa i protecció del patrimoni, aquesta sobreactuació ens sembla simplement demagògica”, asseveren.

Els conservadors argumenten que l’anàlisi d’aquesta problemàtica de conservació cal abordar-se únicament des de l’àmbit tècnic i científic perquè es tracta d’una intervenció amb “grans incerteses”. Així, segons que diuen, exigeix d’una actuació “serena i exquisida”. En el cas de les pintures de Sixena, expliquen la mateixa actuació per la qual van ser arrancades durant la guerra del 1936-1939 i traslladades al MNAC forma part d’un procés històric que n’augmenta el seu valor documental.

“Encara que no comptem amb un coneixement exhaustiu de tota la documentació tècnica, sembla obvi que la intervenció necessària per al desmuntatge, trasllat i reposició és complexa. Entenem que aquests riscos han de ser ponderats detingudament i per això reclamem un debat assossegat, allunyat de l’actual pressió mediàtica. Defensem que la professió pot respondre amb èxit a qualsevol desafiament, i que tant el personal del MNAC com el que treballa amb el Govern d’Aragó és perfectament capaç de dilucidar aquestes incerteses, i planificar una solució òptima que permeti donar compliment a la sentència sense afectar la pintura mural, sempre que puguin treballar amb el temps i la seguretat requerides”, diuen.

Amb tot, es pregunten si la solució adoptada seria assumida i respectada per totes les parts. “Aquesta possibilitat introdueix una tensió innecessària en la professió, i —abans que arribi a produir-se— rebutgem qualsevol forma de coacció. La independència professional és fonamental en una societat democràtica que valora el coneixement especialitzat; les decisions de conservació d’aquesta pintura han de respondre únicament a consensos tècnics i ètics i no a interessos polítics”, diuen.

Podeu llegir el manifest complet ací.

La Unió Europea ha exigit a “totes les parts fer un pas enrere” i tornar a la via negociadora després del bombardament dels Estats Units sobre les instal·lacions nuclears a l’Iran. L’alta representant de Política Exterior, Kaja Kallas, ha reclamat “evitar una major escalada” en un missatge a Twitter. Kallas ha assenyalat que “no s’ha de permetre” que Teheran desenvolupi una arma nuclear, perquè seria “una amenaça per a la seguretat internacional”.

La cap de la diplomàcia europea ha confirmat que els ministres del club comunitari debatran demà a Brussel·les l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà arran de l’atac ordenat per Donald Trump. En la reunió del Consell de Ministres d’Afers Exteriors de la UE es debatran els últims esdeveniments a la regió després dels atacs creuats entre Israel i l’Iran.

Al seu torn, el president del Consell Europeu, António Costa, ha assegurat que està “profundament alarmat” pel bombardament a les instal·lacions nuclears iranianes i ha apostat per la diplomàcia i la negociació. “La UE continuarà col·laborant amb les parts i els nostres socis per trobar una solució pacífica a la taula de negociació”, ha dit en un missatge a Twitter.

L’Iran acusa Trump d’haver traït la diplomàcia mentre estaven negociant i es reserva el dret a respondre l’atac

No pas menys de vuitanta-sis persones han resultat ferides, dues de gravetat, per l’impacte d’una trentena de míssils disparats des de l’Iran contra el centre i el nord d’Israel. És la primera resposta armada de la república islàmica després dels atacs nord-americans contra les seves instal·lacions nuclears a Isfahan, Natanz i Fordow.

El servei d’ambulàncies d’Israel ha informat que una de les víctimes greus és un home de trenta anys ferit per l’impacte de metralla. A més, setanta-set persones han estat hospitalitzades amb ferides lleus, quatre més han estat ateses per crisi d’ansietat i tres romanen pendents de diagnòstic mèdic. El ministeri de Salut israelià ha indicat que els atacs han afectat diverses zones, com ara Tel-Aviv, Nes Tziona i Haifa.

L’Iran ha confirmat l’ofensiva poc després, i l’ha descrit com “la vintena onada de l’operació Promesa Vertadera 3”, el nom que ha donat a la campanya de represàlia contra Israel des que, fa nou dies, començaren els bombardeigs israelians contra territori iranià.

Segons fonts militars iranianes, els míssils utilitzats en l’atac combinaven propel·lent líquid i sòlid i estaven equipats amb ogives d’alt poder destructiu. Els objectius incloïen l’aeroport internacional Ben Gurion, un centre d’investigació biològica, bases logístiques i diverses instal·lacions de comandament i control militars israelianes.

Diversos dirigents destacats del Partit Demòcrata dels Estats Units han denunciat que els atacs d’aquesta matinada contra les instal·lacions nuclears de l’Iran són una acció militar unilateral sense autorització del Congrés, fet que, segons que han remarcat, vulnera la Constitució i agreuja el perill d’una guerra d’ampli abast al Pròxim Orient.

El líder de la minoria demòcrata al senat, Chuck Schumer, ha exigit que Donald Trump doni explicacions immediates davant el legislatiu. “Cap president no hauria de poder portar unilateralment aquesta nació a una guerra amb amenaces erràtiques i sense estratègia”, ha dit. I ha afegit: “El republicà Trump ha de retre comptes davant el Congrés i el poble dels Estats Units. El perill d’una guerra més llarga, devastadora i estesa s’ha disparat.”

També el líder de la minoria a la cambra de representants, Hakeem Jeffries, ha criticat la manca de transparència del president i ha qualificat els bombardeigs contra Fordow, Natanz i Isfahan d’“acció unilateral”. Ha demanat que els responsables de l’administració Trump informin de manera “completa i immediata” de l’acció militar i dels passos previstos.

“El president Trump ha enganyat el país sobre les seves intencions, no ha demanat permís al Congrés per a l’ús de la força i corre el risc de ficar els Estats Units en una guerra potencialment desastrosa al Pròxim Orient”, ha dit Jeffries.

La resolució de poders de guerra, aprovada el 1973 després de dècades d’intervenció militar a Vietnam i a altres indrets d’Àsia, exigeix que qualsevol acció militar d’envergadura tingui el vist-i-plau del Congrés. Però la seva aplicació ha estat sempre matisada pel fet que el president pot vetar qualsevol resolució en contra, un veto que només pot ser tombat amb una majoria de dos terços de les dues cambres.

En aquesta línia, diversos senadors demòcrates de la Comissió de Serveis Armats han emès un comunicat criticant Trump per no haver informat el Congrés de decisions tan greus. “Malauradament, el president no ha continuat la tradició bipartidista d’informar el legislatiu dels fets principals de seguretat nacional que afecten els ciutadans nord-americans arreu del món”, han dit.

També han remarcat que els 40.000 soldats nord-americans desplegats al Pròxim Orient, així com els diplomàtics i les seves famílies, “afrontaran riscos encara més grans” arran dels bombardeigs.

El sector més progressista del partit ha estat encara més contundent. La congressista Rashida Tlaib ha qualificat l’atac d’“una violació flagrant de la Constitució” i ha recordat la guerra de l’Irac i l’engany de les armes de destrucció massiva. “No caurem dues vegades en el mateix parany. En lloc d’escoltar el poble nord-americà, ha escoltat aquell criminal de guerra que és Benjamin Netanyahu”, ha dit.

Finalment, Tlaib ha demanat que el Congrés exerceixi de manera immediata els seus poders de guerra i aturi “aquesta acció anticonstitucional”.

L’Organisme Internacional per a l’Energia Atòmica (OIEA), l’agència nuclear de l’ONU, ha informat que no ha detectat cap augment dels nivells de radiació a les tres instal·lacions nuclears iranianes atacades aquesta matinada per l’exèrcit dels Estats Units. Es tracta de les plantes d’Isfahan, Natanz i Fordow, aquesta darrera subterrània i colpejada amb bombes de gran capacitat de penetració.

“Després dels atacs a tres instal·lacions nuclears a l’Iran, inclosa la de Fordow, l’OIEA pot confirmar que, fins ara, no s’ha informat de cap augment en els nivells de radiació fora de les plantes”, ha indicat l’agència des del seu compte de X. També ha informat que continua fent avaluacions complementàries per detectar qualsevol possible contaminació nuclear i que comunicarà qualsevol novetat en aquest sentit.

Fonts iranianes han explicat que el fet que no hi hagi hagut cap increment de radioactivitat es deu al fet que, en previsió d’un atac nord-americà, el règim va evacuar el material radioactiu de les instal·lacions fa uns quants dies, especialment del complex de Fordow.

La pròpia Organització de l’Energia Atòmica de l’Iran (OEAI) ha condemnat els “atacs brutals” contra els principals centres de desenvolupament nuclear del país i ha garantit que “no permetrà que s’aturi el camí del desenvolupament d’aquesta indústria nacional”.

El ministre d’Afers Estrangers iranià, Abbas Araqchi, ha acusat el president dels Estats Units, Donald Trump, de “traïció a la diplomàcia” per haver col·laborat amb Israel en els atacs contra les instal·lacions nuclears iranianes justament mentre es negociava una sortida diplomàtica. També ha retret a la Unió Europea i al Regne Unit que el seu país “mai no ha deixat la taula” de diàleg i que, per tant, no entén per què se li reclama ara de “tornar-hi”.

“La setmana passada negociàvem amb els Estats Units quan Israel va decidir rebentar la diplomàcia. La setmana passada dialogàvem amb la Unió Europea i el grup E3 (el Regne Unit, Alemanya i França) quan els Estats Units van decidir rebentar-la”, ha dit Araqchi responent a les declaracions de la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, i del primer ministre britànic, Keir Starmer. “Quines conclusions n’extreuen?”, ha afegit.

Les converses entre l’Iran i els Estats Units, intermediades per Oman, tenien com a objectiu de trobar una sortida a la crisi del programa nuclear. Paral·lelament, el president francès, Emmanuel Macron, ha parlat almenys dues vegades amb el president iranià, Masud Pezeshkian, per mirar de reprendre les converses amb els estats europeus que havien participat en el pacte nuclear de 2015, ara trencat.

Araqchi ha comparegut a Istanbul, durant el segon dia de la trobada de ministres d’Afers Estrangers de l’Organització de Cooperació Islàmica. Des d’allà, ha reiterat l’acusació a Trump d’haver-se comportat com un “traïdor a la diplomàcia” per haver donat suport als atacs israelians, que considera una “sabotatge al procés de negociació”.

“Trump va ser elegit prometent de posar fi a la presència dels Estats Units en aquesta part del món, i ha traït l’Iran abusant del nostre compromís amb la diplomàcia”, ha declarat. També ha remarcat que els atacs violen el dret internacional i les resolucions de les Nacions Unides: “És impossible calcular l’impacte devastador d’aquest atac contra el Tractat de No-proliferació.”

Encara que no ha pogut oferir dades precises sobre els danys causats pels atacs nord-americans contra les instal·lacions d’Isfahan, Natanz i Fordo, ha remarcat que el simple fet de bombardar-les ja constitueix una violació dels acords internacionals. “No tinc dades sobre el nivell de danys, però no crec que això importi. Un atac a instal·lacions nuclears és, en si mateix, una violació del dret internacional.”

Finalment, ha advertit que l’Iran es reserva el dret de defensar-se, tal com estableix la Carta de les Nacions Unides, i que adoptarà totes les mesures necessàries per protegir els seus interessos i la seva població.

Avui han estat rescatades quaranta-nou persones a les costes del país, que anaven a bord de barcasses, trenta-dues a Alacant i disset a Formentera. L’Equip de Resposta Immediata en Emergències ha assistit les persones rescatades al port d’Alacant aquesta matinada, nou són menors, i tretze han hagut de ser ateses per ferides de diferent consideració, fonamentalment cremades. El Servei Marítim de la Guàrdia Civil i Salvament Marítim han fet el rescat al sud de l’illa de Formentera a les 5.20.

Cal recordar que aquesta setmana ja havien estat rescatades 305 persones a les costes del país. Dimecres van localitzar vint immigrants que feia dues setmanes que anaven a la deriva al litoral sud del País Valencià. Tenies un estat d’extrema debilitat i van relatar que durant la travessia havien mort cinc persones. Dos dies més tard, set persones més van ser interceptades a la Vila Joiosa (Marina Baixa). Divendres també van arribar 195 persones a diferents punts de les Illes, i dissabte vuitanta-tres més.

Lloc: Arenys de Mar

La foguera el Baver – Els Antigons ha guanyat el primer premi de la secció especial del concurs de les Fogueres d’Alacant 2025. El monument, titulat “Vanity“, és obra del foguerer Paco Torres, amb disseny de Paco Camallonga, i ha sumat noranta-quatre punts dels integrants del jurat.

El segon lloc ha estat per a la foguera Sèneca-Autobusos, titulada “Atracció fatal” i signada per José Gallego i Toni Pérez, que ha aconseguit noranta-un punts. Repeteix el lloc del 2024 i també ha guanyat el premi a millor crítica de categoria especial. El tercer premi en categoria especial l’ha aconseguit Diputació-Renfe, amb l’obra “Aromes”, de David Sánchez Llongo, que ha rebut setanta-nou punts.

Plantada en l’avinguda d’Elx, “Vanity” representa una crítica a l’obsessió actual pel culte a la imatge i la validació en les xarxes socials, i té un pressupost de 91.000 euros. El Baver – Els Antigons van ocupar el quart lloc l’any passat en la categoria especial.

Avui, 22 de juny de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

• GBU-57: Com funciona la bomba més pesada de l’arsenal americà, capaç de destruir búnquers i túnels
• Jordi Pesarrodona: “Que el pare abat s’adoni que el poble està indignat amb un rei que no el representa”
• El tomb a l’equidistància de Montserrat que ha precedit la visita de Felipe VI
• VilaWeb, capdavanter en reputació entre els digitals catalans, segons el rànquing mundial de SCImago
• L’onada expansiva de Cerdán a Catalunya | Anàlisi d’Odei A.-Etxearte
• Magaluf més enllà del turisme salvatge d’excessos: “Casa nostra és com un búnquer”
• Preocupació creixent: augment de les hores amb preus negatius d’electricitat
• BYD, el gegant xinès de vehicles elèctrics que vol cruspir-se el mercat europeu
• Jaume Subirós: “Al nostre país la gent va a mercat i no sap què ha de comprar”
• Coll del Guix, vins per a preservar el patrimoni vinícola | Vinyaserra
• Fragment: ‘Teresa o la vida amorosa d’una dona’, de Carme Montoriol
• Perspectiva i connexió polítiques | Mail obert de Mercè Ibarz
• Closcadelletra (CDLXXII): Intermezzo | Closcadelletra de Biel Mesquida

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

La Massive Ordnance Penetrator (MOP), coneguda també per GBU-57, és la bomba convencional més pesant de l’arsenal dels Estats Units, amb un pes per unitat de vora 13.600 quilos. Aquesta arma ha estat dissenyada específicament per destruir instal·lacions subterrànies profundament fortificades, com ara búnquers i túnels. Cosa que en fa més que probable l’ús en l’atac contra les instal·lacions nuclears iranianes soterrades, sobretot a Fordow, que es considera la més fortificada. La MOP és l’única arma convencional que podria reeixir contra aquestes estructures.

Les seues característiques principals són les següents:

• Penetració profunda: pot travessar 60 metres de terra i roca, tot i que fonts militars indiquen que amb les millores tecnològiques d’aquests darrers anys aquesta capacitat pot ser superior.

• Precisió guiada per GPS: la MOP no és una bomba per a saturar una zona, sinó per a impactar amb precisió en un punt concret, especialment en llocs defensats o de difícil accés.

• Tecnologia de fusió intel·ligent: porta un sistema que pot detectar cavitats durant la penetració –com ara cambres i sales interiors– i detonar-se al punt òptim per a causar el màxim dany intern.

Només el bombarder B-2 Spirit de l’exèrcit de l’aire dels EUA pot transportar i llançar la MOP. Aquest avió furtiu pot volar a grans distàncies amb reabastament aeri, com va demostrar durant la guerra de Kosovo i en missions contra posicions de l’ISIS a Líbia. Només hi ha 19 B-2 operatius i en aquestes darreres hores s’havia comprovat que una part s’havien mogut cap a zones més pròximes a l’Iran.

Malgrat l’enorme capacitat destructiva de la MOP, experts com ara Richard Nephew adverteixen que destruir Fordow no seria prou per a desmantellar el programa nuclear de l’Iran, atès que podrien existir més llocs d’enriquiment d’urani o reserves fora del control internacional.