La presència a València del president espanyol, Pedro Sánchez, per a reunir-se amb les associacions de víctimes de la gota freda ha fet que es desplegara un ampli dispositiu policial, acotant l’espai que envolta el Palau del Temple, seu de la delegació del govern espanyol. Un grupuscle reduït, entre el qual s’ha pogut veure alguna bandera de Revuelta, les joventuts de Vox, s’ha concentrat per a protestar contra Pedro Sánchez. La policia espanyola els ha allunyat de les portes de l’edifici. La premsa tampoc no s’hi ha pogut acostar. A la vorera d’enfront, un altre grup feia la contra protesta i cridava “Mazón, dimissió”.

Els periodistes hem hagut d’entrar una hora abans de la trobada per la porta de darrere, i ens han conduït a una sala on hem hagut d’esperar fins a la posterior compareixença de les víctimes. La trobada que han mantingut les víctimes amb el president espanyol ha durat al voltant de les tres hores. Com elles mateixes han dit, ha estat una reunió “llarga i fructífera”, i han acordat una sèrie de compromisos. “El president ha vingut amb els deures fets”, ha avançant Rosa M. Álvarez, presidenta de l’Associació Víctimes Mortals DANA 29-O, que aplega els familiars de 165 de les 228 víctimes de la gota freda. Han valorat que havia estat una reunió “molt treballada”, i que Sánchez ja tenia anotats els punts que les associacions volien tractar.

Els compromisos

Un dels primers compromisos que han acordat ha estat la celebració d’un funeral d’estat laic, que es farà a València al voltant de la data de l’aniversari de la catàstrofe. Segons que han informat les associacions, la casa reial espanyola serà qui determine l’agenda, i l’organitzaran conjuntament amb la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé. El 29 de maig, quan es compliran set mesos de la gota freda, també es reuniran amb la vice-presidenta tercera espanyola, Sara Aagesen, per a tractar la qüestió de les infrastructures dels barrancs. D’una altra banda, han rebut el compromís del president espanyol que les associacions de víctimes de la gota freda podran participar en la comissió d’investigació del congrés espanyol.

Christian Lesaec, president de l’Associació de Damnificats per la Dana Horta Sud-València, ha valorat que Sánchez ha estat empàtic, i que ha mostrat moltes ganes d’escoltar i parlar. En el cas de la seua associació, han posat el focus en el teixit comercial i empresarial dels pobles afectats, així com en les ajudes del consorci. Segons que ha dit, només queda el 22% de les ajudes per tancar. Un altre tema que ha destacat han estat els ascensors. A hores d’ara, han assegurat que només en queden mil per reparar, i que tenen el compromís del govern espanyol que es reunirà amb la patronal per a tractar que la situació es resolga tan aviat com siga possible.

També ha dit que el govern espanyol es comprometrà a investigar què va passar amb els vehicles afectats per la gota freda, que van ser retirats a campes i desguassos, alguns fora del País Valencià, perquè sospiten que hi hagut accions fraudulentes. Un altre compromís que han assolit amb el president espanyol és la millora en els protocols d’emergències.

El reconeixement a les víctimes

Mariló Gradolí, presidenta de l’Associació de Damnificats de la DANA 29 d’Octubre de 2024, en primer lloc, ha dit que valorava i agraïa el reconeixement a les víctimes. Un reconeixement, ha assenyalat, que encara no han rebut per part del Consell de la Generalitat. “Continuem vetats en la comissió d’investigació a les Corts”, ha recordat.

Per part seua, ha insistit en la necessitat que es reforcen els serveis psicològics en la zona zero i que s’estudien mesures per a les famílies que no han rebut ajudes per a reparar casa seua. “Tenim una societat traumatitzada”, ha dit. D’una altra banda, li han demanat a Sánchez la reconstrucció siga adaptada al canvi climàtic, així com que es donen ajudes perquè s’adapten els habitatges en aquest sentit.

El Partit Popular ha presentat un escrit al Tribunal Constitucional espanyol en què sol·licita que aturi la tramitació del seu recurs contra la llei d’amnistia fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no hagi resolt les qüestions pre-judicials plantejades per uns quants tribunals espanyols. La decisió sobre aquest recurs és prevista per al ple del TC que començarà el 24 de juny.

Segons que ha avançat El Mundo i han confirmat fonts jurídiques a Europa Press, si s’acceptés la petició, s’ajornaria la primera sentència sobre la llei d’amnistia, que ha de marcar el criteri per a la resta de recursos i qüestions presentades contra aquesta norma.

Amb aquesta iniciativa, el PP segueix la línia de tres magistrats del TC –Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa, del sector conservador–, que van demanar formalment al ple de l’alt tribunal que esperés el posicionament del TJUE o, en cas contrari, que elevés la qüestió a Luxemburg i n’esperés la resposta abans d’emetre cap sentència.

Tanmateix, el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va rebutjar la proposta. Va argumentar que no tenia sentit de separar el debat sobre la compatibilitat de la llei amb el dret europeu del debat sobre la constitucionalitat, perquè tot plegat formava part del mateix procés deliberatiu previst.

El laberint de miralls de l’amnistia: quan s’acabarà la batalla judicial?

ERC i el govern han pactat el tercer suplement de crèdit del 2025, per un import de 469 milions d’euros, que el consell executiu té previst d’aprovar aquesta tarda. L’acord inclou la creació de dues-centes noves places a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) abans del 30 de juny, amb l’objectiu de preparar-la per a l’assumpció de noves funcions amb el futur sistema de finançament singular per a Catalunya, que s’hauria de concretar abans de l’estiu.

El portaveu d’ERC, Isaac Albert, ha dit que l’objectiu de l’acord no era pas garantir l’estabilitat del govern de franc, sinó “pensant en la ciutadania i el país”. Ha afegit que mancava molta feina a fer en aquesta legislatura i que si calia aprovar decrets per fer avançar el país, ERC ho faria.

Tot i que Albert ha admès que la previsió ideal seria ampliar l’ATC amb vuit-cents treballadors, ha dit que, ara per ara, les dues-centes places eren el pas més realista i possible. No hi ha una partida concreta assignada, perquè el cost dependrà del moment en què es convoquin.

En matèria fiscal, l’acord també inclou un pla director per a implantar progressivament l’IRPF mitjançant l’ATC, que s’hauria de definir abans del 31 de juliol. A més, durant el 2025 és previst de triar una nova seu física per a l’agència, que permeti acollir-ne el desplegament futur.

Habitatge, 0-3 i esport

L’acord preveu una inversió de dos-cents milions entre el 2026 i el 2028 per a rehabilitar habitatges i ampliar el parc de lloguer assequible. També s’hi afegeixen quaranta milions més per a renovar i construir equipaments esportius arreu del país, tenint en compte l’equilibri territorial i la singularitat esportiva. A més, durant el 2025 es crearà una oficina del govern per a promoure les seleccions esportives catalanes.

En educació, ERC i el govern han pactat la creació de noves places d’escoles bressol i han refermat el compromís d’impulsar la llei del 0-3 anys, com ja establia l’acord d’investidura.

Rodalia i inversions

Sobre Rodalia, l’acord preveu constituir abans del 30 de juny l’empresa Rodalies SA, amb participació majoritària de la Generalitat i direcció proposada pel govern. També és previst de triar-ne una nova seu física l’any vinent.

A banda, es crearà un observatori per a fer el seguiment de les inversions de l’estat espanyol a Catalunya. Aquest òrgan rebrà el suport tècnic del Departament d’Economia i integrarà representants de la Cambra de Comerç, de col·legis professionals, de les quatre forces amb més representació institucional i de les quatre diputacions.

Llengua i recerca

L’acord també recull compromisos ja anunciats, com el del Pacte Nacional per la Llengua –amb una inversió de 255 milions– i el conveni amb l’estat espanyol per a la transferència de 150 milions anuals destinats a projectes de recerca i desenvolupament.

El jutjat d’instrucció número 3 de Badajoz ha decidit d’obrir judici oral contra David Sánchez, germà del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per presumptes delictes de tràfic d’influències i prevaricació.

També ha imputat el president de la Diputació de Badajoz i secretari general del PSOE a Extremadura, Miguel Ángel Gallardo, i nou persones més, com ara l’ex-assessor de la Moncloa Luis Carrero. La jutgessa ha fet el pas d’obrir judici oral en contra del criteri de la fiscalia.

Així ho estableix una interlocutòria emesa avui arran d’una investigació sobre l’adjudicació suposadament irregular d’un lloc de feina –com a coordinador de conservatoris– a la diputació, que suposadament va beneficiar el germà del president espanyol. La jutgessa considera que hi ha prou indicis per a portar-los a judici per aquests fets.

“Rumors” sobre David Sánchez

Durant la instrucció, dos responsables de conservatoris van declarar a la jutgessa que havien sentit “rumors”, setmanes abans del concurs de la plaça, que David Sánchez treballaria a Badajoz.

El president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Joan Soteras, i diversos membres del seu equip directiu hauran de declarar demà com a investigats al Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell. Estan acusats de delictes continuats de falsedat documental —tant pública com privada— i administració deslleial, en el marc d’una causa que apunta a una presumpta manipulació de les eleccions a la presidència de la FCF.

L’acusació popular, representada pel despatx Vosseler Abogados en nom de l’Associació Transparència i Democràcia en l’Esport, assegura que existeixen proves que demostren la falsificació de signatures per afavorir la candidatura de Soteras a la presidència de la federació durant els comicis de 2023.

Segons un informe dels Mossos d’Esquadra de més de quatre-centes pàgines, hi ha indicis d’un pla organitzat per falsificar signatures de presidents i secretaris de clubs, amb l’objectiu d’elaborar actes notarials fraudulentes que permetessin votar a treballadors de la mateixa federació a favor de Soteras. Les actes haurien estat encarregades a una notaria de Sabadell utilitzant fotocòpies i documents extrets de les bases de dades federatives, vulnerant així la llei de protecció de dades.

El cas també investiga un possible finançament irregular de la campanya electoral, amb indicis que les despeses de les actes notarials podrien haver estat cobertes per un contractista de la FCF mitjançant una empresa vinculada a un assessor extern de la candidatura (AMT Comunicació), a través d’un sistema de triangulació d’empreses i condonació d’un patrocini.

Entre els investigats també hi figuren Víctor Güell, José Miguel Calle, Álvaro Montoliu, Alberto Prieto, Sergi Garrido, Alejandro Guerrero, Jesús Manchado Villena i Jesús Manchado Lozano. Segons els agents, Soteras hauria encapçalat la trama amb la col·laboració directa de Calle, considerat una peça clau en l’organització de les irregularitats.

ERC Tarragona ha denunciat que algunes escoles de la ciutat i de Catalunya promocionen el concurs “Carta a un militar espanyol”, un programa educatiu del Ministeri de Defensa espanyol.

ERC diu que el Col·legi Santa Teresa de Jesús de Tarragona s’ha adherit al concurs i que premien la participació amb un augment de la nota. El grup municipal assegura que algunes famílies del centre els hi ha traslladat la queixa i que tenen por de fer-ho públic per “no quedar estigmatitzades”. La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha dit avui que s’ha de respectar l’autonomia de cada centre, que pot decidir a quins programes s’inscriu.

La màxima responsable del departament ha afegit que el que s’ha de fer és garantir que no s’incompleix la normativa, i ha assegurat que no és el cas. “Em voldria quedar amb el respecte a l’autonomia de cada centre a poder triar els projectes en què participa”, ha manifestat.

Des d’ERC consideren que s’associa el rendiment acadèmic de l’alumnat “a l’exaltació militar espanyolista i de valors totalment aliens a una formació educativa adequada i responsable”. També es queixen que la carta ha d’estar escrita en castellà. Amb tot, exigeixen que el departament d’Educació “vetlli perquè els centres educatius no esdevinguin espais de propaganda militarista”.

La setena manifestació convocada per a demanar la dimissió de Carlos Mazón es farà dijous vinent, dia 29 d’octubre, coincidint amb la convocatòria de vaga general feta per alguns sindicals. Més de dues-centes entitats cíviques, socials i sindicals, les associacions de víctimes i els Comitès Locals de Reconstrucció convoquen la manifestació i exigeixen responsabilitats i justícia.

Amb el lema de sempre, “Mazón dimissió”, la marxa està convocada a les 19.00 a la plaça de l’Ajuntament de València. Segons la nota de premsa enviada, els organitzadors tornen a convocar la gent a eixir als carrers set mesos després de la gota freda per a exigir justícia i dignitat. “La convocatòria respon a les mentides, la manca de responsabilitat i la gestió nefasta del Consell davant la catàstrofe del 29 d’octubre, que va deixar 230 víctimes mortals i desenes de milers de persones afectades”. Denuncien la situació desoladora, set mesos després, amb contractes de reconstrucció assignats a dit a empreses tacades per la corrupció i la reducció dels serveis essencials.

El recorregut de la manifestació serà de la plaça de l’Ajuntament i  anirà pel carrer de les Barques, Poeta Querol, carrer de la Pau, plaça de la Reina, el carrer Brodadors i el carrer Micalet per acabar a la plaça de la Mare de Déu.

Aquesta serà la setena manifestació per a demanar la dimissió de Mazón després que la convocada per al 28 d’abril es va suspendre per l’apagada elèctrica general.

Vaga general

El mateix dia de la manifestació, els sindicats Intersindical, CGT, CNT i COS han convocat una vaga general a tot el País Valencià per a exigir responsabilitats penals per la negligència que va posar fi a la vida de centenars de treballadors. També demanen justícia i reparació per a les víctimes, la reducció de la jornada laboral, la recuperació del poder adquisitiu dels salaris. Els convocants volen retre homenatge a les víctimes de la dana que van morir quan anaven o tornaven del seu lloc de treball per a fer visible la situació de risc en què es van trobar milers de treballadors aquell dia.

Un informe del Consell de l’Advocacia Catalana ha defensat que siguin els òrgans judicials els que determinin si un menor es troba en situació de desemparament i decideixin sobre la custòdia i les mesures de protecció que cal aplicar. L’objectiu de la proposta és dotar de més seguretat jurídica i garanties les parts en considerar que el plantejament actual genera “indefensió a les famílies”. Actualment, l’entitat que s’encarrega d’avaluar i executar aquesta mesura és la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i tan sols existeix control judicial en cas d’impugnació dels progenitors.

El Consell de l’Advocacia Catalana ha alertat que la institucionalització ha crescut en excés aquests darrers anys i ha avisat que el manteniment d’aquesta situació en el temps posava en evidència que el sistema actual no funcionava. “La revisió judicial posterior a la declaració de desemparament i l’adopció de mesures de protecció actuals són clarament insuficients per a dotar el sistema d’un autèntic control jurisdiccional”, apunta l’informe, avançat per La Vanguardia i confirmat per l’ACN.

Un 84% més de menors protegits i funcions clau externalitzades: el govern reconeix alguns problemes de la DGAIA

Defensen que el procediment es faci a proposta de l’administració de protecció, prèvia compareixença dels progenitors, cuidadors i del menor i mitjançant una resolució judicial que garanteixi el manteniment del contacte i les visites del menor amb la família d’origen.

Alhora, consideren que els òrgans judicials haurien de disposar d’una llista de perits de designació judicial, no vinculats a l’administració, amb facultat d’emetre dictamen sobre les capacitats protectores dels progenitors, previ requeriment judicial.

Més col·laboració

L’informe també proposa de millorar la col·laboració entre l’administració i els òrgans judicials. Una comissió interdisciplinària amb representació del govern, membres de l’advocacia especialitzada en infància i experts o professionals independents, que s’encarregaria d’emetre un informe previ no vinculant a la declaració de desemparament, especialment en casos de negligència, desatenció o imprudència, que es xifren en el 32% segons dades de la DGAIA. També proposa de constituir una altra comissió per a fer seguiment i control del retorn del menor a la família d’origen.

Així mateix, es proposa de crear una taula de diàleg per a organitzar sessions de treball periòdiques per a identificar els principals problemes que afecten la quotidianitat de la feina dels diferents professionals implicats.

Tot i que el Consell de l’Advocacia Catalana ha defensat que siguin els jutjats de primera instància els que legislin sobre les situacions de desemparament, també ha defensat de crear de jutjats de violència contra la infància i l’adolescència amb formació especialitzada. “És la millor manera de protegir les víctimes menors d’edat”, ha argumentat. Com a alternativa, ha obert la porta a dotar els actuals jutjats de menors de competència en aquesta matèria. Per últim, el document també s’ha mostrat a favor de preveure la participació activa del menor en els procediments, mitjançant la corresponent assistència lletrada.

Illa obre la porta

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha obert la porta a estudiar un “mecanisme de decisió més col·lectiu” perquè la decisió sobre la tutela dels menors no recaigui només en un funcionari de la DGAIA.

Illa ha posat sobre la taula que, fins i tot, “en algun cas” intervingui un jutge. “Fa temps que hi dono voltes i més gent hi dóna voltes. Hi ha coses que s’han de meditar”, ha afegit en referència a l’informe del Consell de l’Advocacia Catalana. “El servidor públic que l’ha de prendre té molta responsabilitat”, ha conclòs.

Un jutjat de Mataró (Maresme) ha obert una causa contra l’empresari José Elías, fundador del grup de renovables Audax i propietari, entre més, de la Sirena, per haver construït sense permís una mansió en un entorn natural protegit del terme municipal de Tiana, també al Maresme. Segons que ha avançat El País, Elías ja ha declarat davant la jutgessa com a investigat per un delicte urbanístic.

Els informes que formen part de la causa detallen que l’empresari va desatendre l’ordre de l’ajuntament de suspendre les obres, malgrat que l’edificació era en ple parc forestal de la Serralada de Marina, una àrea amb protecció ambiental especial.

L’habitatge, que es troba a l’exclusiva urbanització del Mas-Ram, és pràcticament invisible del carrer estant: la finca, de més de 9.000 metres quadrats, segons el cadastre, queda envoltada per una tanca blanca que amaga una espessa massa boscosa.

La construcció, feta sobre un terreny on hi havia la masia de can Sant Romà, inclou dues plantes, piscina i pista de pàdel. El conjunt es va començar a alçar el 2018 en uns terrenys qualificats de “matollar” i “sòl improductiu”. La finca conserva vestigis d’origen romà, com ara, àmfores de vi, perquè havia estat un antic camp de vinyes.

Elías, nascut a Badalona en una família obrera, va aconseguir fer fortuna gràcies al creixement d’Audax, una empresa que va fundar i que opera en el sector de les energies renovables. Ara fa cinc anys va entrar a la llista de milmilionaris i, segons Forbes, el seu patrimoni arriba als 940 milions d’euros.

El novembre del 2021, l’ajuntament va aprovar un decret en què proposava una sanció d’1,5 milions d’euros.

Un centenar d’estudiants han passat la primera nit acampats al voltant del claustre de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per reclamar al centre que trenqui tots els vincles amb Israel. El col·lectiu ha matinat i ha organitzat un acte de protesta coincidint amb la reunió del claustre: s’han estirat davant l’accés a l’edifici, no pas per impedir-hi l’accés, sinó per fer visible la protesta i reclamar que es compleixin els acords presos el maig del 2024 de desvincular-se de qualsevol mena de relació amb Israel.

Fonts de la UAB han detallat que la universitat havia fet avenços per a fer efectius els acords i, entre més, acollir alumnes palestins, aquest sense èxit, però que no s’havia fet publicitat de les accions dutes a terme.

Formació digital gratuïta - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

La cineasta Judith Colell continuarà al capdavant de l’Acadèmia del Cinema Català quatre anys més. Ho ha ratificat la junta electoral de la institució, integrada pels acadèmics Mar Medir, Pep Garrido, Cristina Brandner, Joan Bas i Txell Llorens, que la va proclamar ahir guanyadora per candidatura única. El passat 5 de maig es van convocar les eleccions per a la renovació de la totalitat dels membres de la junta directiva, que esgotaven el mandat el 14 de juny, però no s’han presentat candidatures alternatives. El termini per a fer-ho expirava el 19 de maig i la data prevista per a les eleccions era el 12 de juny. Entre els nous membres de la junta hi ha Marcel Barrena, Elena Martín i Tono Folguera.

Acompanyaran Judith Colell en aquest segon mandat el director del D’A Festival de Cinema de Barcelona, Carlos R. Rios; els directors Marcel Barrena i Alba Cros; la directora i actriu Elena Martín; els productors Tono Folguera i Àngels Masclans; el compositor Arnau Bataller; la directora de fotografia Gina Ferrer i la dissenyadora de producció Marta Bazaco. No continuaran en aquest mandat Carla Simón, Eduard Sola, Maria Molins, Ana Pfaff, Sílvia Quer ni David Verdaguer.

La candidatura s’ha fixat com a primers objectius l’augment d’acadèmics i acadèmiques i també del pressupost de la institució, de manera que permeti una millor dotació de projectes clau com els Premis Gaudí, el Departament contra els abusos en el sector audiovisual i les arts escèniques, el Cicle Gaudí i el Catalyst for Talent.

Colell també proposa portar a votació dels socis i sòcies una reforma dels estatuts que ampliï la Junta fins a un màxim de quinze persones, per tal d’assolir la màxima representativitat de les especialitats del cinema.

Una altra de les prioritats serà l’establiment d’una nova seu per a l’acadèmia, amb sala de projecció, que permeti desenvolupar més activitats i potenciar la branca educativa, un àmbit en el qual es vol aprofundir en aquest segon mandat.

L’obertura de l’acadèmia a les persones migrants, que es dedicaven al cinema al seu país, amb acompanyament i assessorament per a la integració a la nostra indústria, i el reconeixement del cinema experimental són també objectius del nou equip que encapçala Colell.

El grup de rap irlandès Kneecap ha respost a l’acusació de terrorisme contra un dels seus membres, Liam O’Hanna, conegut artísticament com a Mo Chara. “14.000 nadons són a punt de morir de fam a Gaza, amb aliments enviats per la resta del món que queden a l’altre costat d’un mur, i, novament, l’establishment britànic es concentra en nosaltres. Neguem aquest ‘delicte’ i ens defensarem amb tota fermesa”, diuen en un comunicat.

pic.twitter.com/Yh0oteMTNN

— KNEECAP (@KNEECAPCEOL) May 22, 2025

La causa contra Mo Chara es remunta al 21 de novembre de 2024, quan va exhibir una bandera de l’Hesbol·là —organització prohibida al Regne Unit— durant un concert a l’O2 Forum de Kentish Town, al nord de la capital anglesa. En el comunicat, el grup es defensa dient que són un boc expiatori.

“Això és repressió política. Això és un espectacle per a distreure. La notícia no som nosaltres, sinó el genocidi. Mentre treuen profit del genocidi, fan servir una ‘llei antiterrorista’ contra nosaltres per haver mostrat una bandera llançada a l’escenari”, continuen Kneecap.

“Nosaltres som al costat correcte de la història. Vosaltres, no. Us plantarem cara als vostres tribunals. Guanyarem. Llibertat per a Palestina”, conclouen.

Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional de Catalana (ANC) i el col·lectiu Irídia presentaran un recurs al Tribunal Suprem espanyol contra l’amnistia a 46 policies espanyols acusats de brutalitat policíaca durant el referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre del 2017. En aquest sentit, consideren que els agents van actuar “amb una clara intencionalitat d’humiliar i castigar els ciutadans que lliurement i democràticament volien exercir els seus drets”. Per això creuen que l’actuació es pot englobar en els delictes de tortures o tractes degradants o inhumans, supòsits exclosos a la llei d’amnistia. El president d’Òmnium, Xavier Antich, assegura que voler amnistiar els agents és “un acte més d’irresponsabilitat d’aquest estat que juga amb els límits de la democràcia”.

Les tres arriben van al Suprem una volta el jutjat 7 de Barcelona, en primera instància, i l’Audiència de Barcelona han atorgat la mesura de gràcia als agents.

Òmnium sosté que, amb l’actuació policíaca de l’1-O, l’estat espanyol va vulnerar el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, perquè la força dels agents va ser desproporcionada i excessiva, i va causar lesions greus.

Antich afegeix que Òmnium “es manté ferma en tant que acusació popular en aquesta causa, i no oblidarà que la brutalitat policíaca de l’1 d’octubre va ser un absolut acte de barbàrie d’estat, una humiliació premeditada i un càstig deliberat contra ciutadans que exercien drets fonamentals”.

Finalment, l’entitat també lamenta que, vuit anys després dels fets, les “víctimes de la brutalitat policíaca encara no han pogut accedir al seu dret a la justícia, a la veritat i a la reparació”. Per això, Òmnium continuarà exercint d’acusació popular “en totes aquelles causes de violència policial que hi ha obertes arreu del país”.

Entre aquestes causes, també, la que investiga l’Audiència de Barcelona per les lesions a l’activista Roger Español i en la qual Òmnium ha acusat agents de policia dels delictes de lesions amb pèrdua d’òrgan principal, de tortura, i contra la integritat moral.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Inclou Esmorzar i creuer en vaixell Illes Medes i dinar. - Lloc: Riera, davant del C.C. Calisay

Dos treballadors de l’ambaixada d’Israel a Washington han estat assassinats a trets a tocar del Museu Jueu, que és al centre de la ciutat, molt a prop del Capitoli. L’atacant ha estat detingut i identificat. Es diu Elias Rodríguez, té trenta anys i viu a Xicago. Es descarta que hi hagi més implicats.

Two Israeli Embassy staff were senselessly killed tonight near the Jewish Museum in Washington DC. We are actively investigating and working to get more information to share. Please pray for the families of the victims.

We will bring this depraved perpetrator to justice.

— Secretary Kristi Noem (@Sec_Noem) May 22, 2025

En una conferència de premsa, l’ambaixador israelià als Estats Units, Yechiel Leiter, ha detallat que les dues víctimes eren parella i ha explicat que aquesta setmana l’home havia comprat un anell per a demanar matrimoni a la dona la setmana vinent a Jerusalem.

Segons la portaveu de la policia metropolitana, Pamela Smith, l’agressor s’ha acostat a un grup de quatre persones, ha tret una pistola i ha obert foc. Ha ferit mortalment les dues víctimes i tot seguit ha entrat al museu, on ha estat detingut per l’equip de seguretat. “Ha indicat on s’havia desfet de l’arma i, mentre era retingut, va cridar ‘Palestina lliure!’”, ha dit.

El tiroteig ha estat cap a les 21.08, hora local, i hi han acudit efectius policíacs després de rebre múltiples trucades d’alerta. Quan han arribat al lloc dels fets, han trobat un home i una dona inconscients i sense respiració. Malgrat els intents dels serveis d’emergència, no han pogut salvar-los la vida.

Condemnes d’Israel i els Estats Units

El president d’Israel, Isaac Herzog, ha qualificat els fets “d’acte menyspreable d’odi i d’antisemitisme” i ha dit que estava devastat per l’assassinat. En una nota, ha traslladat el condol als familiars de les víctimes i ha expressat el suport als treballadors de l’ambaixada i a la comunitat jueva dels Estats Units. “Els Estats Units i Israel es mantindran units en la defensa del nostre poble i dels nostres valors compartits. El terrorisme i l’odi no ens doblegaran”, ha dit.

L’ambaixador d’Israel a les Nacions Unides, Gideon Saar, ha lamentat la notícia i ha remarcat que els representants diplomàtics israelians “viuen sempre, i especialment ara, amb un risc més alt”.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha atribuït el crim a l’antisemitisme. “L’odi i el radicalisme no tenen lloc als Estats Units”, ha declarat en un missatge breu a la seva xarxa, Truth Social, en què ha expressat el condol a les famílies.

També s’hi ha referit el secretari del Departament d’Estat, Marco Rubio, que ha condemnat “amb la màxima fermesa” aquest “acte descarat de violència covarda i antisemita”. “Que no s’equivoquin: trobarem els responsables i els farem passar comptes davant la justícia”, ha afegit.

Cinc persones han hagut de ser hospitalitzades aquesta tarda arran d’un incendi que ha tingut lloc a un tercer pis al carrer de Prullans de Sabadell. A banda d’aquests cinc ferits, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha atès tres persones més, que han estat donades d’alta allà mateix. Els bombers han rebut l’avís pocs minuts després de les sis i han enviat nou dotacions a l’indret. Un cop al lloc han hagut d’extreure una persona de l’edifici. Alguns veïns han sortit per ells mateixos dels pisos i d’altres s’han confinat als domicilis de les plantes superiors, alguns en companyia dels bombers. Poc després de tres quarts de vuit del vespre els bombers han donat per extingit l’incendi, que ha afectat també el pis de sobre.

Una vegada extingit el foc, els bombers han acompanyat les persones confinades, una d’elles amb mobilitat reduïda. La resta d’efectius han atacat l’incendi des de l’interior i les façanes. Després d’apagar les flames s’han refredat els punts calents i s’ha revisat el bloc. Després d’inspeccionar-lo, els bombers han informat que l’edifici presenta danys estructurals. L’incendi ha causat esquerdes al terra del quart pis, l’immediatament superior a l’immoble on s’han originat les flames. El cos d’emergències creu que probablement caldrà apuntalar algunes parts del pis. A més s’han acompanyat els residents de l’edifici a cercar les pertinences necessàries per passar la nit fora.

El SEM ha activat sis unitats terrestres i un equip conjunt amb bombers. Les vuit persones ateses han resultat ferides lleus, i pel que fa a les cinc hospitalitzades, dues han anat al Parc Taulí de Sabadell, dues al CUAP Sant Fèlix i una a l’Hospital de Terrassa.

Montserrat Badia és professora de català de l’Institut Cassà de la Selva i ha impulsat la Lliga Escolar del Paraulògic al Gironès, juntament amb un grup de professors, que fins i tot han desenvolupat una unitat didàctica per a preparar la lliga. L’experiència els ha estat de gran utilitat per a explicar la formació de mots, dins els continguts de llengua de secundària. Demà es farà la final d’aquesta primera lliga a la Universitat de Girona. Tot fa pensar que serà un èxit: hi participen set instituts i hi han jugat un total de 950 alumnes.

—Com vau tenir la idea de fer la Lliga del Paraulògic del Gironès?
—Quan vaig llegir l’any passat que fèieu la Lliga Escolar a Catalunya Nord hi vaig anar. La veritat és que va ser molt estimulant i vaig pensar que ho podíem fer aquí. Com a filòloga i professora de llengua, quan veus un rusc del Paraulògic de seguida el rusc t’ensenya com les paraules estan vinculades entre si del punt de vista formal. T’adones que tens la possibilitat d’anar allargant la llista de paraules que pots formar o bé amb un prefix, o amb un sufix. Això per a nosaltres és molt enriquidor, perquè és una estratègia que permet ampliar les famílies lingüístiques. Si tens dia, tens diada… El joc t’encamina a sistematitzar aquests processos i això és reflexió sobre la llengua, és crear coneixement. També si m’ho miro des de la sociolingüística, hi trobo moltes motivacions.

—Expliqueu…
—Vivim en un moment en què les lletres en general han perdut molt de prestigi. Si mires el recorregut d’un estudiant de secundària que fa els cursos d’ESO de primer a quart, que és la part obligatòria, pot ser que no hagi fet pràcticament res que vagi més enllà de la simple classe de català. Cosa que, probablement, amb les ciències no passa perquè se’n van a veure museus i fan moltes activitats. Amb les lletres això costa una mica més, i introduir el Paraulògic ens ha canviat aquesta situació.

—Per fer la lliga escolar heu elaborat una unitat didàctica? Ens podeu explicar com l’heu feta?
—Quan ens apartem dels llibres, fem unitats didàctiques, que són la manera de presentar els continguts i fer-los coherents. Són l’arquitectura que et marca el cicle de l’aprenentatge. La derivació de les paraules i el procés de formació dels mots és una part dels continguts que ens surt a secundària. En aquest sentit, el Paraulògic és una mina. I vam pensar que estaria bé proposar als instituts públics de la comarca del Gironès de treballar en aquesta línia. S’hi van afegir set instituts que són els que participem en aquesta Lliga. Ho hem fet sota el paraigua del Centre de Recursos Pedagògics. Ens hem reunit els professors de la mateixa especialitat i hem treballat en aquesta unitat. També va venir en Pau Vidal i vam poder treballar amb ell. Ha estat una feina molt maca, que a més podem anar fent créixer més l’any que ve. En tot cas, la sensació que hem tingut tots quan hem portat els materials a l’aula és que ha funcionat.

—Un cop creada la unitat didàctica com heu treballat?
—A l’aula hem proposat als nanos que treballessin amb els papers on hi havia els ruscos. Prèviament, havíem creat unes activitats concretes per a cada rusc, sempre pensant en la formació de mots i la derivació. Els alumnes han treballat en el rusc amb el repte d’anar responent les preguntes que els fèiem. Aquesta feina ha esdevingut un entrenament perquè pensessin i interioritzessin aquests processos de creació de paraules. La frase que més he repetit a les últimes classes és: “Quan trobis una paraula estira i busca totes les que et pot generar.” Normalment, primer trobes les paraules curtes, les arrels… i després vas creant. I dall, podràs fer dalla, i si tens la lletra erra, també dallar o dallada amb la de…

—Els alumnes han acceptat l’aprenentatge com us imaginàveu o no ha estat tan fàcil?
—Ha anat molt bé. Tots els professors han vist els alumnes molt motivats. “Motivats” ha estat també una paraula que hem fet servir molt. El joc ha fet molt llaminer l’aprenentatge. Els alumnes treballaven a pèl. Havien d’anar resolent els exercicis per un costat i per un altre simplement anaven buscant com més paraules millor, que és l’obsessió que tenen tots quan fan el rusc. Han funcionat molt bé les classes i també les partides de la lliga, que és quan coincideixen tots els processos. La lliga interna dels centres ha tingut tres partides, contra rellotge. La primera de quinze minuts, la segona de deu i la tercera de cinc. Aquestes partides s’han fet la setmana següent d’haver treballat la unitat didàctica, en què havíem intentat crear estratègies mentals per a trobar paraules. En les partides va passar una cosa preciosa, que és quan en una classe de trenta-un alumnes amb ordinador es va produir un silenci sepulcral i es palpava la sensació de concentració. La concentració és una cosa íntima, però quan la tens en un col·lectiu de gent, en què tothom pensa, és fascinant, és meravellós. I encara més si són adolescents.

—Hi han jugat alumnes de nivells diferents?
—Sí, i ha funcionat en tots. A Cassà hem jugat tots els cursos de tercer i quart i el que ha estat més interessant és que, independentment del rendiment de paraules trobades, l’experiència en tots els cursos ha estat positiva i estimulant.

—Parlar de llengua positivament en instituts públics no és gaire habitual. Com el viviu, aquest moment? Com ens podeu explicar la situació a partir del vostre dia a dia?
—El sistema educatiu bada i tampoc no hi ha bones estratègies per a mantenir el català. I el resultat d’això fa patir. I aquesta generació jove només ens veu fent el ploricó. Els meus alumnes majoritàriament són catalanoparlants i tenen un català preciós i ben viu. Estic superagraïda de conviure amb aquests nanos, però m’angoixa que vinguin i em diguin que d’aquí a vint anys no parlarà ningú el català. I jo sempre dic que això és estrictament fals. Des del punt de vista científic, d’aquí a vint anys és impossible que tots hàgim callat. Però que ells tinguin aquesta percepció, que la tenen, és terrible i això em treu de polleguera.

—I què proposeu?
—Hem de tornar a connectar amb els adolescents amb la seva llengua pròpia, perquè és la que fan servir cada dia, almenys amb els que jo convisc, però cada vegada estan més a prop de fer la renúncia perquè moltes coses els van en contra. Llavors, a nosaltres ens toca defensar aquest espai d’ús social del català que ells ja tenen. Com més coses puguin fer en català amb menys facilitat canviaran de llengua, aquesta és la clau. Ploriquejar de mala manera com fem constantment els ho fa més difícil.

—No hem de fer tant el ploricó…
—La setmana passada vaig anar a veure en Lloreta, que va venir aquí a Girona, i amb tot el que ell deia arribes a la mateixa conclusió. No es tracta d’anar repetint a la gent jove: has de parlar català o els teus avis van anar a la guerra o va passar allò. Si ho fas així la resposta serà: “A mi que m’expliques?” No podem fer aquestes lletanies. La via no és aquesta. Es tracta de fer servir el català, de fer-lo llaminer i atractiu i ja està. És tan fàcil com això. Fer que quan entris per la porta per fer classe de català els alumnes tinguin ganes de fer-ne. Dit això, és cert que el sistema educatiu no ens ajuda sinó que fa tot el contrari.

—Què hauria de fer per facilitar les coses?
—Ara no em facis fer el ploricó a mi! No vull fer això. Sí que és veritat, que el sistema educatiu ara mateix no té clar quin és el seu propòsit. Per què existim? Per custodiar els nanos i que els pares se’n vagin a treballar? Per formar-los des d’un punt de vista d’enriquiment personal? O per formar-los perquè siguin uns futurs bons treballadors i ben productius? Són els tres grans objectius que té el sistema educatiu i que es van popularitzar al segle XIX. I no veig que ningú hagi decidit quin és el més important. A mi m’agrada que els nanos vinguin i aprenguin. I aprendre vol dir sortir de la zona de confort, vol dir fer coses que ell sabrà que fa mal fetes, no? El primer cop que agafes una bici al cap de pocs metres caus. I l’aprenentatge té a veure amb això. Llavors aquesta frustració, ara també és la que costa molt de vèncer. La societat ha encoixinat els joves. I l’aprenentatge és anar en contra de la voluntat. Això està estudiat científicament: aprendre vol dir fer coses que no saps fer. Els professors hem de fer això. I fer una cosa que no saps és molt incòmode.

—Però aprendre també pot ser molt satisfactori.
—Sí, i tant, el problema és que hem reblat tant el clau i l’estat emocional pesa tant que hem deixat de voler reptar els alumnes des del punt de vista intel·lectual, que és molt estimulant i engrescador. Vetllem sempre pel seu estat emocional i perquè se sentin a gust. Però si t’accepten com a autoritat en el sentit grec, etimològic, d’autoritat com a autor, com la persona que crea, tot va com una seda. Passa que el sistema actual no promociona això i és gravíssim. És cert això que tu dius, que aprendre provoca satisfacció. Per tant, hi ha dues vies de connectar amb l’alumne: hi ha la connexió emocional, que ara està tan de moda, però també hi ha la connexió intel·lectual. Crec que ens equivoquem de mig a mig quan renunciem a això. No són dues coses renyides. L’una cosa alimenta l’altra.

—Voleu afegir res més?
—Voldria ressaltar que des del gener els professors que hem promogut la lliga escolar del Paraulògic ens vam constituir com a grup de treball. Hem fet una feina des de baix, imprevista i amb poquíssims recursos. I tot i així hem aconseguit mobilitzar 950 alumnes, i hem involucrat institucions (el Centre de Recursos Pedagògics, la Regidoria de Llengua de l’Ajuntament de Girona i el Consell Comarcal del Gironès) i la Universitat de Girona. Això és un prova que de ganes n’hi ha. Potser la política lingüística general no acompanya, però no hauríem pogut fer tot això si no hi hagués  aquesta predisposició a actuar. Parlem de set instituts i tot ha estat senzill. Voldria remarcar això. Hi ha més consciència que s’ha d’actuar a favor del català i que necessitem girar full i deixar de fer el ploricó com he dit abans, que així no engrescarem la gent jove. La idea de la Lliga sempre és exposar als alumnes a escenes positives, que els facin viure moments bons a través del català. No pot ser que tota l’estona ens queixem, encara que estiguem emprenyats. Això que és tan nostre, que si passa res t’arremangues, és el que hem de fer. L’any que ve podem mobilitzar molta més gent.