Vicent Partal, director de VilaWeb, ha comparegut a la Comissió de Política Lingüística del Parlament de Catalunya per informar els diputats sobre la situació dels mitjans de comunicació en català. Gran part de la intervenció de Partal ha versat sobre la presència digital del català i com millorar-la –en especial, a les cerques de Google– i les fonts de finançament públiques dels mitjans de comunicació, però també ha parlat sobre com el periodisme hauria de tractar l’extrema dreta. Partal ha explicat els criteris que recomanen la major part de les organitzacions periodístiques europees i com els segueix VilaWeb.

La seva intervenció ha enervat el representant a la comissió de l’ultradretà Vox, Manuel Jesús Acosta, que ha dit que l’havia insultat per la catalogació d’extrema-dreta i de partit racista, però Partal ha aprofitat l’ocasió per il·lustrar sobre la tasca del periodisme a la resta de diputats. “El periodisme és un ofici que consisteix a explicar les coses que passen. No consisteix a treure la mà, veure que plou i preguntar a dues persones si plou. Per al periodisme, si plou és que plou. I l’extrema dreta és l’extrema dreta.”

Abans, Partal ha explicat que, respecte dels partits d’extrema dreta, VilaWeb explica allò que fan, els fets, però identificant sempre que són d’extrema dreta a cada article i sense donar-los mai veu: “Mai se’ls ha d’entrevistar, mai se n’ha de citar entre cometes les intervencions. S’han d’explicar amb un llenguatge propi, però no se’ls ha de donar veu mai, per no ser corretja de transmissió de la seua ideologia.” Això és important, ha dit, per la particularitat de l’extrema dreta, i específicament amb el racisme, que és considerat un crim –i no una ideologia– per les convencions internacionals de drets humans. “Parlem d’una excepció respecte de la resta. Pots ser liberal, conservador, comunista, socialista… i opinar el que vulguis sobre això. Però el racisme no és una ideologia, és un crim.”

El racisme – Editorial de Vicent Partal

És per això, ha dit, que els periodistes han de tenir una actitud molt concreta sobre això, i “a VilaWeb ho complim del tot amb els partits que en formen part”. Arran d’això, ha dit que no contestaria al diputat de Vox, que abans li havia negat l’autoritat de parlar pels diners públics rebuts per VilaWeb i que Vox voldria investigar-ho per tallar-los d’arrel, però ha aprofitat l’ocasió per dir que no acceptaria mentides. “Nosaltres no vivim de la política pública, vivim dels nostres subscriptors, que paguen voluntàriament”, ha dit Partal, i ha explicat la diferència entre la publicitat institucional –que hauria de ser perquè el govern es comuniqués amb els ciutadans, però que ha dit que s’havia allunyat d’aquesta finalitat–, la subvenció estructural i les subvencions per projectes, a les quals VilaWeb va renunciar per la seva arbitrarietat.

Vall Clara també s’enfronta a Vox i el PP

Tot seguit, ha comparegut Joan Vall Clara, director del Punt Avui, que també ha parlat en gran part dels ingressos públics i, en particular, de la publicitat institucional, que ha denunciat com un greuge perquè en reben molts més diaris que tenen menys lectors que ells. Això l’ha dut a enfrontar-se als diputats del PP –Pau Ferran Navarro– i Vox, Acosta, que han volgut vincular els ingressos públics amb la línia editorial catalanista del Punt Avui.

De fet, Vox li ha arribat a dir que no podia parlar de periodisme un diari amb tants ingressos del govern de la Generalitat, i li ha dit que la funció de El Punt Avui és generar titulars a favor de l’independentisme. “Vostè diu mentides. O per ignorància o per ganes de mentir”, li ha contestat Vall Clara. El diputat de Vox li havia dit que els darrers quatre anys Hermes Comunicacions –empresa editora del Punt Avui– va rebre 2.564.215 euros en subvencions de la Generalitat de Catalunya, i n’havia posat en dubte la independència periodística. Vall Clara li ha retret que a partir d’aquesta xifra interfereixi que no són lliures, i li ha recordat la comparativa amb altres mitjans: “Si som els que n’hem rebut menys! Si hi ha diaris que en aquest temps han rebut 10, 12, 15 i 20 milions d’euros! I, mirant les condicions objectives d’aquells diaris, estan molt per sota del que els hauria de tocar.”

Al diputat del PP, que havia dit que les subvencions de la Generalitat sempre beneficien els diaris amb una línia editorial catalanista, li ha contestat que malgrat que està d’acord que la manera com la Generalitat ha repartit els diners als mitjans no ha estat equitativa, la relació del PP amb els mitjans afins en aquells territoris on governen és molt pitjor: “Vostès aquí no hi han sigut mai al govern, però hi han estat a un munt de comunitats autònomes. És mil vegades més vergonyós que això de Catalunya. Comunitats autònomes on els únics que han governat han sigut vostès i el PSOE.” Tot amb tot, ha dit que aquest problema és present arreu d’Europa, perquè el repartiment de diners públics als mitjans “és una gran llaminadura”.

Vall Clara ha recordat que va denunciar la Generalitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel repartiment de la publicitat institucional i ho ha il·lustrat amb la quantitat de planes de publicitat que va rebre l’edició en paper del diari Ara durant el govern de Pere Aragonès. Segons les dades que ha mostrat, entre el 2022 i el 2025, l’Ara va rebre 635 planes de publicitat contra les 206 que va rebre el Punt Avui, “per un diari que ven un 10% menys que nosaltres”.

Podeu veure a continuació les dues compareixences senceres:

Els Mossos d’Esquadra han desmantellat un grup relacionat amb el tràfic de drogues a escala internacional. L’entramat cultivava plantacions interiors de cànnabis i distribuïa grans quantitats de marihuana i haixix cap a Itàlia, a més d’altres punts del territori.

L’operació del desmantellament es va fer el 25 de març i la policia va detenir sis homes entre vint anys i cinquanta-un. Els Mossos van fer set escorcolls simultanis en naus i domicilis dels investigats, ubicats a Vilanova del Camí, Capellades, Pinedes d’Armengol i Montmaneu (Anoia) i a Mediona (Alt Penedès).

En l’operació, hi van participar més de cent efectius, amb agents d’Investigació, Científica, Grup Especial d’Intervenció, Àrea Regional de Recursos Operatius, Canina, Mitjans Aeris i Seguretat Ciutadana. En les intervencions, es van decomissar 1.200 plantes de cànnabis, més de 1.200 esqueixos i 2,5 quilograms de cabdells preparats per a la venda. A més, també van localitzar dues armes de foc, munició de diferents calibres, una defensa elèctrica, 22.000 euros en metàl·lic i deu rellotges d’alta gamma.

Els detinguts van passar a disposició judicial el 26 de març i se’ls atribueix la participació en delictes de pertinença a grup criminal, tinença il·lícita d’armes, contra la salut pública i defraudació de fluid elèctric. Entre tots acumulen més d’una desena d’antecedents.

Una de les plantacions localitzades en una nau. Un any d’investigació

La primera fase de la investigació va començar a final de març del 2024. Els Mossos destaquen que mecanismes europeus de coordinació policial van ser claus per rebre un home ubicat a Itàlia que estaria relacionat amb enviaments internacionals de substàncies estupefaents amb connexió amb el grup criminal de Catalunya.

A partir d’aquesta informació, agents de la Divisió d’Investigació Criminal van engegar tasques d’investigació sobre les connexions d’aquest individu i finalment van identificar un grup reduït de persones així com una nau industrial ubicada a Igualada. Allà, el grup carregava palets en furgonetes per transportar-los al destí final.

Dos dies després d’engegar la investigació, en un control de trànsit dels Mossos d’Esquadra a la AP-7, es va aturar un camió que anava direcció a l’estat francès i que transportava els palets identificats a la nau. En el moment de la inspecció del vehicle, els agents van localitzar grans quantitats de substàncies estupefaents. Concretament, van intervenir 92 quilograms d’haixix i 52 quilograms de marihuana, amb un valor total de venda del producte superior als 280.000 euros.

Imma Viudes: “S’han suïcidat dos mossos en una setmana”

Un grup professional i molt ben estructurat

La investigació va continuar fins a determinar que les persones investigades formaven part d’un grup criminal molt ben estructurat i dedicat al tràfic de drogues en diferents formes.

El grup comptava amb plantacions interiors de marihuana en domicilis, que posteriorment es distribuïen juntament amb haixix. Aquesta substància, segons els Mossos, l’aconseguien gràcies als contactes d’un dels membres del grup, que li feien de proveïdors de la droga per enviar-la juntament amb la marihuana als punts destí, amb una clara connexió amb Itàlia a través d’intermediaris encarregats de pactar i assegurar les entregues, que normalment es feien per carretera.

El nucli dur de l’entramat estava format per un dirigent amb un marcat rol directiu i organitzatiu que actuava com a cap d’un grup format per persones amb vincles familiars. La seva mà dreta era un home encarregat d’aconseguir l’haixix. Una altra figura era la de la persona encarregada de les plantacions interiors de marihuana.

Hi havia un quart home, subordinat al dirigent i, fins i tot, amb un sou fix, que s’encarregava de gestionar els enviaments i desplaçar-se fins a Itàlia per tancar els tractes amb els intermediaris. El grup, a més, comptava amb uns quants col·laboradors amb menys participació en el negoci per acabar d’engranar tot el procés que implicava el tràfic d’estupefaents.

L’Hospital Clínic de Barcelona ha arribat als 502 pacients amb càncer de sang tractats amb les innovadores teràpies cel·lulars CAR-T, que, a més, el centre ha produït ell mateix. Són pacients a qui els quedaven poques opcions terapèutiques després de provar línies de tractament diverses i més de la meitat han tingut una remissió completa del càncer –no equival a guarir-se plenament, però sí que han desaparegut els signes de la malaltia.

El director general de l’Hospital Cínic, Josep Maria Campistol, ha qualificat el programa de CAR-T de “fita important” per a l’hospital i la sanitat pública. Darrere les CAR-T del Clínic hi ha la força de l’Ariana Benedé, l’Ari, una jove que va esperonar l’hospital en aquest programa abans de morir el 2016.

Els CAR-T són un tipus d’immunoteràpia avançada que utilitza les cèl·lules T del sistema immunitari del mateix pacient: s’extreuen de la sang, es modifiquen genèticament al laboratori i després es tornen a administrar perquè reconeguin i ataquin les cèl·lules tumorals.

La vice-presidenta primera i consellera de Serveis Socials, Susana Camarero, continua la seua tasca de defensar sense límits el comportament del president de la Generalitat el dia 29 d’octubre. Ho fa de manera reiterada cada dimarts en la roda de premsa posterior al Consell, i ho fa sempre que li posen un micròfon davant.

Avui, Camarero ha participat en un col·loqui a Madrid i en el torn de preguntes ha estat inevitable que la interrogassen sobre el capteniment del president el dia de la tragèdia. La número dos del Consell no s’ha desviat ni un mil·límetre de l’argumentari i ha dit que la vesprada del dia 29 d’octubre el president va romandre en el Palau de la Generalitat atenent trucades perquè no tenia informació per a fer cap altra cosa.

Segons Camarero, aquestes trucades van ser “dels batlles”. Això entra en contradicció directa amb la informació sobre les cridades que va fer o va rebre que Carlos Mazón mateix va facilitar, també a Madrid. Segons aquella llista, el president va parlar cinc voltes amb la consellera d’Emergències, Salomé Pradas, que era al Cecopi; tres voltes amb el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que també era a l’Eliana; amb el secretari d’Infraestructures i amb el seu cap de gabinet. A les 18.28 Carlos Mazón truca al batlle de Cullera amb qui va parlar menys de dos minuts, i en cap moment el tema de la conversa va ser la gota freda. Segons la llista facilitada per Mazón, la vesprada del 29 d’octubre no va parlar amb cap batlles. Dies després de la riuada, els batlles de la zona zero també van dir que en cap moment van tenir cap contacte amb el president.

Susana Camarero, l’ariet més fidel i esmolat de Mazón contra la premsa i l’oposició

Insisteix en la falta d’informació

A més d’aquesta afirmació, que no coincideix amb cap dada coneguda, del contacte del president amb els batlles, la vice-presidenta ha insisit en la línia de defensa del president: la falta d’informació. “Si haguérem tingut informació per a fer una altra cosa, l’haguérem fet, com s’ha fet en danes posteriors. Per tant, el problema no és on era el president, si no quina informació tenia per haver actuat d’una altra manera”, ha afirmat. A continuació, ha insistit a dir que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer únicament va parlar del possible col·lapse de la presa de Forata.

En diverses interlocutòries, la titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Catarroja, ha deixat escrit l’abundància d’informació sobre la gota freda que es va difondre els dies previs i durant tota la jornada del 29 d’octubre.

La duríssima resolució de la jutgessa de Catarroja

Quant a la instrucció judicial, Susana Camarero ha dit que el futur polític del president no està vinculat a la qüestió judicial, però sí a la reconstrucció de les zones afectades. La vicepresidenta està convençuda que el testimoni que puga donar Salomé Pradas l’11 d’abril no farà, “en cap cas”, que Mazón siga imputat.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) escalfa motors per la gran protesta a l’estació de Sants de Barcelona aquest dissabte a les 12.00. La protesta pretén de denunciar el mal funcionament de Rodalia i la manca d’inversió per part de l’estat espanyol. Sota el lema “Independència! És l’única via”, l’entitat independentista fa una crida a tots els usuaris afectats pel servei ferroviari a reunir-se a les taquilles de reclamacions de l’estació.

L’objectiu de la mobilització, segons que explica l’entitat en un comunicat, és evidenciar el maltractament sistemàtic de Renfe i Adif, així com la responsabilitat de l’estat espanyol en el deteriorament del servei. Per fer-ho, l’ANC anima els usuaris a desplaçar-se fins a Sants amb tren des de diferents punts de Catalunya i presentar queixes massives, col·lapsant així el sistema de reclamacions.

Aquesta acció s’emmarca en la campanya engegada al gener per denunciar les conseqüències de l’espoli fiscal i la manca d’inversió espanyola en Rodalia. L’ANC sosté que l’única solució real implica independència de Catalunya, descartant que una empresa mixta dependent de Renfe pugui solucionar el problema de fons.

Segons l’entitat, la precarietat del servei de Rodalies no és només una qüestió de gestió, sinó una vulneració de drets fonamentals, ja que impedeix una mobilitat digna per a milers de ciutadans cada dia. Per això, l’ANC crida a la mobilització massiva a Sants, en una acció que pretén visibilitzar el descontentament de la ciutadania i exigir un canvi de model.

El Tribunal Penal Internacional (TPI) ha advertit avui a Hongria que, com a signant de l’Estatut de Roma, no pot unilateralment ignorar les decisions emanades de la Haia. D’acord amb l’estatut, Hongria hauria de detenir el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ja que té una ordre de detenció per crims de guerra i contra la humanitat presumptament comesos a la Franja de Gaza.

Un portaveu del TPI ha recordat en declaracions a Europa Press que la cort “depèn dels Estats per aplicar les seves decisions”. “No només és una obligació amb el tribunal sota l’Estatut de Roma, també és una responsabilitat envers altres Estats part”, ha dit.

També ha dit que si un país té dubtes sobre aquesta cooperació, primer ha de consultar amb el TPI. “No correspon als estats determinar unilateralment la validesa de les decisions legals del tribunal”, ha dit.

Tant Netanyahu com el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, han posat en dubte públicament el paper d’aquest tribunal, però amb la diferència que la part hongaresa sí que té obligacions segons l’Estatut de Roma. Unes quantes organitzacions en defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional i Human Rights Watch (HRW), li han recordat aquest compromís en els darrers dies.

La fiscalia superior de Catalunya ha anunciat que presentarà recurs contra l’absolució de l’ex-futbolista Dani Alves del delicte d’agressió sexual contra una jove el desembre del 2022 en una discoteca de Barcelona. El recurs, que formalitzarà la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol, es basa en infracció de llei i de precepte constitucional. Alves, que va estar en presó preventiva més d’un any, va ser condemnat a quatre anys i mig de per l’Audiència de Barcelona, però fa uns dies el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va absoldre.

Catalunya, el País Valencià i les Illes han registrat una davallada de la desocupació durant el març respecte del febrer, cosa que manté la tendència positiva del mercat laboral amb l’arribada de la primavera, especialment als serveis i al turisme. Una constant als tres territoris és que les dones són majoritàries entre la població desocupada. A Catalunya, són 190.816 dones, el 57,52% del total; al País Valencià, són 187.840 (61,1%) d’un total de 307.602; i a les Illes, 16.491 dones (57,15%) d’un total de 28.856.

A Catalunya la baixada és moderada

A Catalunya, la desocupació ha disminuït de 2.556 persones al març (-0,76%) respecte del febrer, i s’ha situat en 331.765. En comparació amb el mateix mes de l’any passat, la reducció és més significativa: 12.624 desocupats menys (-3,67%). El descens s’ha concentrat principalment en el sector serveis, amb 2.635 desocupats menys, seguit de la indústria (-218), la construcció (-26) i l’agricultura (-11). El col·lectiu de persones sense feina anterior és l’únic que ha crescut (+334).

Quant a la contractació, s’han signat 201.688 contractes al març, dels quals 86.952 són indefinits (43,11%) i 114.736 temporals (56,84%). Això representa un augment de l’11,89% respecte del febrer i del 7,31% en relació amb l’any passat.

El País Valencià assoleix mínims per a un mes de març

Al País Valencià, la desocupació ha disminuït de 4.905 persones (-1,6%) respecte del febrer, i la xifra total s’ha situat en 307.602, el nivell més baix en un mes de març d’ençà del 2008. La reducció interanual és del 4,9%, amb 15.732 desocupats menys. Tots els sectors han registrat baixades: els serveis (-3.817), la indústria (-668), el col·lectiu sense ocupació anterior (-170), l’agricultura (-127) i la construcció (-123).

S’han formalitzat 107.355 contractes, un 7,2% més que el març de l’any passat. D’aquests, 54.063 són indefinits (50,36%) i 53.292 temporals (49,64%), amb increments del 5,1% i 9,4%, respectivament.

Les Illes tenen la xifra més baixa per a un març

A les Illes, la desocupació ha baixat de 551 persones (-1,87%) respecte del febrer, fins a les 28.856. És la xifra més baixa registrada en un mes de març. En comparació amb ara fa un any, hi ha 806 desocupats menys (-2,72%). El descens s’ha concentrat als serveis (-615), seguit de la construcció (-33), la indústria (-16) i l’agricultura (-2).

Pel que fa a la contractació, s’han registrat 29.245 contractes, un 1,3% menys que el març de l’any passat. D’aquests, 20.714 han estat indefinits (70,83%), tot i que aquesta xifra representa una caiguda del 6,2%, mentre que els temporals (8.531) han augmentat un 13,3%.

El cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils, l’imam Abdelbaki es-Satti, era confident del Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI) quan van passar els atacs, l’agost del 2017. Ho han confirmat fonts directes de la intel·ligència espanyola al diari ABC, que expliquen que Es-Satti cobrava 500 euros mensuals per mitjà de l’oficina de Girona del CNI.

L’agent que mantenia el contacte amb l’imam —”oficial de relació”, segons l’argot— el visitava de manera periòdica a Ripoll, però, segons aquestes fonts consultades per l’ABC, no va detectar mai indicis de radicalització ni voluntat d’atemptar. En aquest sentit, també asseguren que no va informar mai dels joves adoctrinats que van perpetrar els atacs.

Els informes sobre Es-Satti, que redactava l’agent que li feia els pagaments, eren “completament anodins”, segons les mateixes fonts, perquè la informació que aportava l’imam no tenia cap valor. De fet, expliquen que l’agent evitava de veure’l i ajornava les visites a Ripoll fins que li havia de pagar els 500 euros.

El 2017, en la jerarquia del CNI, per damunt de l’agent de contacte i del responsable de l’oficina de Girona, hi havia el cap de la Divisió de Contraterrorisme, Luis García Terán. El passat 17 de desembre, el govern espanyol el va nomenar número 2 del CNI, és a dir, mà dreta de la directora, Esperanza Casteleiro.

La revelació sobre els pagaments arriba quan el congrés espanyol té en marxa una comissió d’investigació sobre els atemptats, en què el CNI ha posat tota mena d’entrebancs i l’ex-director Félix Sanz Roldán ha negat que Es-Satti fos confident. Una versió diametralment oposada a la Mohàmmed Houli, l’únic gihadista supervivent de l’explosió d’Alcanar, que va dir que el CNI sabia de les intencions de l’imam.

Junts demana que es desclassifiquin més documents del CNI sobre Abdelbaki es-Satti 

La jutgessa progressista Susan Crawford, que havia rebut el suport del Partit Demòcrata, ha guanyat les eleccions al Tribunal Suprem de Wisconsin, en un revés per al magnat Elon Musk, tenint en compte que es va gastar milions de dòlars per impulsar la candidatura del conservador Brad Schimel. Aquesta ha estat la contesa judicial més cara de la història dels Estats Units.

“Quan era petita, a Chippewa Falls, no hauria pensat mai que m’enfrontaria a l’home més ric del món per la justícia a Wisconsin, i hem guanyat!”, ha celebrat Crawford, entre aclamacions, sense esmentar directament Musk, tot i que sí que ha fet referència a la derrota del candidat republicà.

A més, ha explicat que el seu rival li havia telefonat per felicitar-la. “Li vull donar les gràcies. Ha estat molt amable. Els meus millors desigs per a ell i la seva família”, ha dit, segons declaracions recollides per la cadena nord-americana CNN. En total, en aquestes eleccions s’han gastat més de noranta milions de dòlars, cosa que supera l’anterior rècord, de cinquanta-un milions, del 2023.

Crawford ha guanyat un mandat de deu anys i ha aconseguit de conservar la majoria liberal de quatre a tres al Suprem d’un estat dividit entre un governador demòcrata i una cambra de representants amb majoria republicana.

En aquest mateix estat, s’ha fet un referèndum promogut pel Partit Republicà per a consagrar el requisit d’identificació dels votants a la constitució estatal, que ha estat aprovat de manera aclaparadora.

El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha anunciat que ampliava l’ofensiva militar sobre Gaza amb una operació amb què vol “apoderar-se de grans zones” i que implica una “evacuació a gran escala” de la població.

“L’operació Poder i Espasa a Gaza s’amplia per esclafar i netejar la zona de terroristes i infrastructura terrorista, i apoderar-se de grans zones que s’afegiran a les àrees de seguretat de l’estat d’Israel”, ha dit l’oficina del ministre.

Katz també ha fet una crida als palestins de Gaza perquè actuïn “ara per eliminar” el Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) i “retornar tots els segrestats”, abans d’instar-los a evacuar les zones de combat de la Franja. “És l’única manera d’acabar la guerra”, ha afegit.

Finalment, el ministre ha declarat: “Desitjo èxit als soldats de les Forces de Defensa d’Israel que lluiten amb valentia i força a Gaza” per aquest objectiu.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

L’actor nord-americà Val Kilmer, conegut per papers icònics en films com Top Gun, Batman Forever i The Doors, s’ha mort a seixanta-cinc anys. La seva filla Mercedes ha explicat al New York Times que la causa de la mort havia estat una pneumònia. A Kilmer li van diagnosticar un càncer de gola l’any passat i, tot i recuperar-se després de sotmetre’s a quimioteràpia i una cirurgia a la tràquea, va perdre la capacitat vocal.

Nascut a Los Angeles el 1959, Kilmer va ser un dels estudiants més joves admesos al prestigiós programa d’interpretació de la Juilliard School. La seva carrera va començar al teatre, però aviat es va fer un nom al cinema amb Top Secret! i Real Genius.

La seva gran oportunitat va arribar el 1986 amb Top Gun, on interpretava el rival d’en Tom Cruise, el carismàtic Iceman. Amb la carrera en ascens, Kilmer va protagonitzar Willow, la fantasia èpica de Ron Howard i George Lucas. En aquest rodatge va conèixer l’actriu Joanne Whalley, amb qui es va casar i va tenir dos fills. La parella es va divorciar el 1996.

Més tard, Oliver Stone el va triar per a interpretar Jim Morrison en el biopic The Doors, un paper que el féu mereixedor d’elogis per la seva transformació en el cantant del grup. També va fer d’Elvis Presley a True Romance i de Doc Holliday al western Tombstone.

Aquesta darrera actuació li va servir per a obtenir el paper més important de la seva carrera: el de Bruce Wayne a Batman Forever. Malgrat la divisió de la crítica, el film va triomfar a taquilla.

El Grup Parlamentari Demòcrata, que compta amb tretze diputats dels vint-i-vuit del parlament, ha decidit de no tirar endavant cap llei d’amnistia vinculada al cas de la Banca Privada d’Andorra (BPA). La proposta, plantejada pels advocats dels germans Higini i Ramon Cierco, ex-màxims accionistes del banc, pretenia de posar fi a les responsabilitats judicials derivades de la intervenció de l’entitat, fa deu anys. El partit ha fet pública la decisió després d’una reunió interna en què s’ha fet una votació secreta. Segons que ha informat en un comunicat, no hi ha hagut cap vot favorable a la iniciativa.

Els advocats de la família Cierco argumentaven que el cas de BPA és d’una “gravetat extrema” i que ha afectat centenars de persones, entre les quals antics treballadors i membres del consell d’administració. Per això, reclamaven una “solució legislativa” en forma d’amnistia, que limités l’abast penal del cas i permetés una reconciliació social. Segons ells, el procés ha estat desproporcionat i ha provocat una saturació del sistema judicial andorrà, amb més de dues-centes sessions de judici i una sentència que encara no ha estat dictada, tot i que és prevista per aquest mes de juliol.

La negativa del grup demòcrata, que té el pes determinant al parlament andorrà, fa gairebé inviable la iniciativa. Els impulsors de la proposta havien traslladat el text a més d’un centenar d’interlocutors, entre ells membres del govern actual i anterior, els representants dels coprínceps i autoritats judicials i diplomàtiques.

El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, s’ha reunit amb la presidenta de l’Assemblea Nacional del Quebec, Nathalie Roy, en el marc de la visita institucional que la cambra catalana fa d’ençà d’avui i durant tres dies al Quebec per a restablir les relacions bilaterals entre ambdues institucions. Rull és acompanyat pels secretaris primer, segon i tercer, Glòria Freixa, Juli Fernàndez i Rosa Maria Ibarra. El viatge té l’objectiu d’enfortir la col·laboració en àmbits clau per a totes dues cambres. Així, en el marc de la Comissió Interparlamentària, les dues cambres compartiran experiències sobre el canvi climàtic, la gestió de l’aigua i la llengua.

Rull ha valorat la reactivació de les relacions bilaterals i ha recordat que la comissió no es reunia d’ençà del 2009. “És important que els parlaments de dues nacions amb aquesta altíssima consciència de nació puguem treballar plegats per afrontar reptes compartits com la defensa de la identitat nacional”, ha dit Rull.

També ha assenyalat altres reptes “com el canvi climàtic o l’aparició de governs com el dels Estats Units que amenacen les bases dels drets fonamentals”. “En el context global actual, calen grans aliances entre pobles i nacions sense estat”, ha dit el president del parlament.

Per la seva banda, la presidenta de l’Assemblea Nacional del Quebec, Nathalie Roy, també ha destacat la importància de reactivar les relacions entre les dues cambres i s’ha mostrat convençuda que les sessions de treball seran riques en aprenentatges.

La Comissió de la Dignitat cerca el suport del món local perquè la comissaria de la policia espanyola a la Via Laietana sigui un centre de memòria. Així ho ha explicat  Josep Cruanyes, coordinador de la comissió, abans de concentrar-se davant de la prefectura. Segons ha indicat, han posat en marxa una campanya per demanar la implicació dels ajuntaments de tot el país perquè donin suport a les seves reivindicacions i s’adhereixin al manifest de les entitats de memòria per convertir la prefectura en un centre memorial. De moment, ja hi ha deu ajuntaments de diferents parts del territori que s’hi han adherit. D’altra banda, assenyala que no permetran que l’edifici del número 43 de la Via Laietana mantingui usos policíacs.

“Hem vist que per aquí va passar gent d’arreu de Catalunya, era el centre de repressió a tot el país i això ens va moure a implicar els ajuntaments d’arreu del país”, ha comentat Cruanyes en una atenció als mitjans davant de la prefectura. Per aquest motiu, ha dit, han decidit fer una crida perquè el món local s’impliqui i els doni suport. Segons ha dit, ja hi ha deu ajuntaments que han formalitzat l’adhesió i han fet arribar la informació a molts altres ajuntaments, alguns dels quals encara no els han donat resposta i altres que els han dit que s’hi adheriran durant el mes d’abril, quan els ajuntaments celebrin els plenaris municipals.

Els que ja s’hi ha adherit són el de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), el Masnou (Maresme), Roquetes (Baix Ebre), Sanahuja (la Segarra), Figueres (Alt Empordà), Cardedeu (Vallès Oriental), Mas de Barberans (Montsià), Girona, Torrelameu (la Noguera)  i Amposta (Montsià). La comissió ha enviat el manifest que recull les reivindicacions i s’està adreçant a tots els ajuntaments. En paral·lel, Cruanyes ha explicat que aquesta setmana tenen previst reunir-se amb alguns partits polítics i els demanaran una implicació “més clara”. Entre els partits amb qui preveuen reunir-se hi ha el PSC, Junts, ERC o els Comuns.

Crítiques a Espadaler

En paral·lel, la comissió és crítica amb l’afirmació que va fer el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, fa uns dies. Preguntat pel futur de la comissaria de la policia espanyola a la Via Laietana de Barcelona, Espadaler va dir que el primer pas que el govern espanyol sembla acceptar és la “resignificació” de l’edifici fent-lo compatible amb l’activitat policíaca.  Per Josep Cruanyes és “impresentable” el plantejament i hi veu “manca de sensibilitat”. “Ni nosaltres ni les entitats de memòria permetrem que sigui d’aquesta manera”, ha assegurat.

Per tot plegat, ha apuntat que la reivindicació es manté i ha indicat que “no pot ser d’una altra manera”. També ha alertat que plantejar una convivència d’usos memorials i policíacs al mateix edifici és voler “desdibuixar” el significat del qual va tenir lloc. Per a la Comissió de la Dignitat, la significació ha de ser “el nucli central de Catalunya dels centres de memòria”. “És el més significatiu de la repressió política”, ha conclòs.

Concentració davant la prefectura

Prop d’un centenar de persones s’han concentrat una vegada més davant de la prefectura de Via Laietana, provocant el tall al trànsit durant més de mitja hora. Amb cartells i pancartes reivindicatives, han denunciat les tortures que algunes persones van viure a la comissaria durant el franquisme i han reivindicat que l’espai sigui un centre de memòria. Entre les persones que han intervingut en la concentració hi havia Esther Madrona, la regidora de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Sant Cugat, un dels primers ajuntaments a mostrar suport a la Comissió de la Dignitat en el marc de la nova campanya d’adhesions iniciada. “No és una causa qualsevol, han estat molt ciutadans de Sant Cugat detinguts i torturats en les dependències que hi ha aquí darrere”, ha dit. També ha assegurat que és una “vergonya” que l’estat espanyol mantingui encara edificis que simbolitzen “un dels períodes més negres de la història”.

Circular per la AP-7 s’ha convertit en una odissea. En les jornades de sortida, les retencions causen un gran maldecap. Sovint hi ha accidents que ocasionen cues quilomètriques, amb talls durant hores. I ja fa temps que els usuaris es queixen que hi ha esvorancs de grans dimensions al bell mig del paviment. Les crítiques són recurrents a Catalunya, però la problemàtica s’estén a tots els Països Catalans.

En David va topar amb un d’aquests esvorancs fa un parell de setmanes, a l’altura de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), i va tenir un bon ensurt. Circulava a uns 100 quilòmetres per hora i, en un moment, el cotxe va fer una sotragada i es va desestabilitzar. De seguida va saber que aquell esvoranc li havia rebentat el pneumàtic (vegeu el piulet enllaçat a continuació). “A mi m’ha rebentat la roda, però un motorista topa amb un forat d’aquests i es mata”, deia. Els Mossos li van dir que hi ha incidències i queixes recurrents per aquests forats al quitrà, però que no hi havia hagut canvis. Encara ara té el cotxe el taller i l’asseguradora li ha dit que el cost de la reparació l’haurà d’assumir el titular de la via.

I així acaben els que passen pel damunt dels forats. En aquests casos cal avisar al 112 i si pot ser demanar atestat de la policia. Segons la via l'assegurança podria demanar responsabilitats i pagament de la reparació. pic.twitter.com/nimu38oNXJ

— Anti-radar Catalunya (@antiradarcatala) March 22, 2025

Fonts del Servei Català de Trànsit (SCT) expliquen a VilaWeb que hi ha preocupació per aquesta mena d’incidències i per l’estat del ferm de la AP-7. Diuen que comproven in situ el paviment i deixen clar que els problemes de l’asfalt i el pla de reparació recauen en el titular de la via. És a dir, el Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible espanyol. “Hem demanat al titular de la via que repari amb celeritat aquesta situació”, diuen fonts de Trànsit. VilaWeb es va posar en contacte amb el ministeri fa una setmana per saber quines mesures es prenien a fi de reparar la via, però encara no ha rebut resposta.

Les dades del darrer balanç de la sinistralitat a les carreteres de Catalunya, publicades ahir pel SCT, no són esperançadores i reflecteixen que cal impulsar mesures, no solament a la AP-7. Enguany, fins el 31 de març, quaranta-una persones han perdut la vida a les carreteres de Catalunya, un 46% més respecte del mateix període de l’any passat.

Una crisi global de manteniment de carreteres?

Mateu Turró, catedràtic d’Infrastructures del Transport i del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, assenyala que el trànsit ha crescut molt aquests darrers anys, sobretot arran de la retirada dels peatges, i que ara el manteniment era pitjor. “Abans el concessionari era el responsable de la gestió de la infrastructura. Ara ha passat a l’estat i la gestió és molt més dolenta”, diu.

A parer seu, hi ha més accidents, hi ha una manca de manteniment clara i la degradació de les carreteres s’acumula. “I com més trigues a arreglar-ho, més difícil i car és”, diu. Turró deixa clar d’un bon començament que la degradació no és únicament a la AP-7.

Segons ell, aquesta manca de manteniment és històrica. “A totes les carreteres del país hi ha una degradació molt cara i s’han dedicat pocs fons al manteniment. Aquests dies, amb les pluges, s’ha notat encara més”, diu. Ell té una cosa clara: “Som en l’inici d’una crisi global de manteniment de les carreteres”. I afegeix: “Nosaltres som un país de pas per als espanyols. Que s’ho facin mirar… Si no inverteixen aquí, també repercuteix en ells.”

Mateu Turró: “Ens falta planejar infrastructures amb mentalitat de país”

Turró considera que calen mesures urgentment, però també és conscient que és “un entorn de gran complexitat i les solucions fàcils no existeixen”. “Per fer el manteniment s’ha de batallar perquè no molestis el trànsit. En carreteres comarcals, es poden fer desviaments. En cas de la AP-7, que va col·lapsada durant bona part del dia, l’única solució és fer-ho en petites dosis i a la nit, i en períodes que hi ha menys trànsit. És molt més costós”, diu.

Turró també es posa les mans al cap per la burocràcia que hi ha darrere. “Convindria fer-ho com més aviat millor. Fins i tot per a aquestes coses elementals, de manteniment, hi ha uns procediments d’adjudicació d’obres que s’allarguen moltíssim, amb burocràcia absolutament ridícula que fa les coses costin el doble del que haurien de costar”, diu.

Gremi de transportistes: “És una bomba de rellotgeria”

Tomàs Fernández és responsable d’una empresa de transport del Bages i membre de la junta directiva del Gremi de Transports i Logística de Catalunya. Assenyala que el degoteig de mancances a la AP-7 comença a ser un gran problema i que la infrastructura no dóna més de si: “És una bomba de rellotgeria”, diu. Segons ell, és un corredor mediterrani amb la capacitat molt limitada. “S’estudia fer coses en l’àmbit de seguretat, carrils de limitació de velocitat, però estem molt acostumats que sigui un pedaç”, considera Fernández.

“El malestar de les carreteres és per culpa dels camions.” És una frase que es repeteix entre els conductors de turismes. Fernández reconeix que els camions de gran tonatge poden desgastar més el paviment, però lamenta que sigui un sector “demonitzat”. “Sempre ens acusen que els camions estan implicats en accidents. Si l’estatística la fan bé, veuran que no és veritat”, assenyala.

A part de les crítiques als camioners, hi ha una altra qüestió que Turró no acaba d’entendre. “Aquesta oposició tan absurda a les carreteres. Tothom es mou per carretera. El ferrocarril, a l’estat espanyol, és el 4% del transport per mercaderies. Una cosa semblant al de viatgers”, explica. Segons ell, la mobilitat se centra en la carretera perquè ara mateix no hi ha una alternativa sòlida. Ho podria ser el corredor mediterrani ferroviari, però el projecte avança lentament i no acaba mai de reeixir.

Turró destaca que el transport de mercaderies és la clau de l’activitat econòmica. “Sense camions, no hi ha millora de l’activitat econòmica ni alternativa. S’ha de mirar d’aquesta manera. Intentem que funcioni de la millor manera possible”, afegeix.

El corredor mediterrani, un corredor de segona? | Article de Joan Amorós

S’enfilen els accidents mortals

Durant els primers tres mesos del 2025, quaranta-una persones han mort en trenta-nou accidents mortals a les carreteres interurbanes de Catalunya. En la mateixa franja, l’any passat, hi va haver vint-i-vuit víctimes. Les comarques de la demarcació de Barcelona i Tarragona concentren el 85% de les víctimes mortals i les carreteres amb més sinistralitat són la C-58 i la AP-7, amb cinc mort i quatre, respectivament.

Tot i que el nombre total d’accidents amb víctimes ha disminuït –s’ha passat de 1.882 a 1.741–, la mortalitat ha augmentat, especialment al març, quan es van registrar dinou defuncions, vuit de les quals durant el cap de setmana de carnestoltes.

Alcohol, drogues i excés de velocitat: crit d’alerta per l’augment d’accidents mortals a les carreteres

Els homes representen el 80% de les víctimes mortals i també la majoria dels ferits greus (115 dels 154 registrats). A més, destaca un augment de la mortalitat entre els joves de menys de trenta-cinc anys, que ja representen el 44% del total de víctimes, mentre que l’any passat els més afectats eren els més grans de cinquanta-cinc anys.

Els col·lectius vulnerables (motoristes, vianants i ciclistes) han sofert gairebé la meitat de les morts (dinou de quaranta-una), amb un increment especialment preocupant entre els motoristes, que han passat de vuit víctimes a dotze enguany.

Per tot plegat, el SCT fa una crida a motoristes, vianants i ciclistes a tenir més percepció del risc i consciència de la seva fragilitat, i a la resta d’usuaris, respecte i prudència per a reduir les víctimes d’aquests col·lectius.

Les dades de la sinistralitat del 2025 fins al 31 de març (infografia: Servei Català de Trànsit). La consellera Parlon compareix al parlament

La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, compareixerà avui a les 15.00 a la Comissió d’Interior per explicar les mesures que té pensades el departament a fi de reduir la sinistralitat a la xarxa viària interurbana. Ho farà acompanyada del director de Trànsit, Ramon Lamiel.

Poques hores després del fatídic cap de setmana de carnestoltes, Parlon va anunciar unes quantes mesures. Va dir que s’implementaria la velocitat variable en un tram de 150 quilòmetres (de Maçanet de la Selva al Vendrell), que es posarien carrils complementaris i d’incorporació, més controls i radars i que afegirien un sistema predictiu d’accidents amb intel·ligència artificial.

A més, volen augmentar la presència de Mossos en els controls i impulsar campanyes específiques per als joves, i també insisteixen en la necessitat de combatre l’excés de velocitat i el consum d’alcohol i drogues. Trànsit estudia d’emprendre més accions, entre les quals, la intersecció de la C-58 i la N-150, que diu que és un punt dramàtic.

El moviment veïnal Mai Més Peatges, que s’oposa al pagament per a circular per les vies ràpides, ha expressat el malestar amb l’estat de les carreteres i tallarà l’autopista AP-7 a l’altura de l’Aldea (Baix Ebre) el 30 d’abril per exigir a les administracions més inversions en la millora, manteniment i seguretat d’aquestes infrastructures. Els veïns diuen que aquesta serà la primera d’unes quantes accions per a reivindicar mesures, però també per a conscienciar els ciutadans de la necessitat de disposar d’unes vies ràpides públiques i segures.

“No hi ha explicacions i no tenim ni idea de quan sortiran els trens. Potser ens haurem de quedar a dormir aquí”. Aquesta és la queixa de la Carme, una usuària de Tarragona que s’ha vist afectada pel nou caos provocat a Rodalia per l’avaria d’un tren a l’estació de passeig de Gràcia i que ha obligat a evacuar l’andana. “Surto de classe ara i anava a Vila-seca, però no hi ha cap tren. Cap ni un”, lamenta, i afegeix: “No tinc alternativa, hauré d’esperar. El que està passant últimament amb els trens és increïble.”

Com ella, més usuaris han vist, incrèduls, una nova tarda d’incidències que han afectat les línies R2 Nord, R2 Sud, R11, R14, R15, R16 i R17, amb retards de fins a 60 minuts. En Pere, de Girona, s’ha trobat aturat i mirant les pantalles al vestíbul de l’estació de passeig de Gràcia: “He vingut bé cap a Barcelona, però ara estic aquí esperant i sense cap notícia de res. Havia d’anar a Sant Celoni i fa hores que no surt cap tren.”

“Sé que hi havia una vaga minoritària, però veig que desfà tot el programa”, ha assenyalat en Pere, que no té cap alternativa de transport factible. “Només em queda esperar i confiar que un tren vingui aviat”, conclou en Pere.

Na Carme insisteix que sempre hi ha algun problema, però que en aquests dos darrers mesos la situació ha empitjorat. “No és la primera vegada que m’hi trobo. De fet, avui venint cap aquí ja he tingut un retard de 45 minuts, sense cap explicació”, s’ha queixat.

L’avaria d’un tren a l’estació de passeig de Gràcia ha obligat a evacuar l’andana per facilitar les tasques dels serveis d’emergències i, de retruc, ha perjudicat nombrosos viatgers de Rodalia. La incidència ha afectat les línies R2 Nord, R2 Sud, R11, R14, R15, R16 i R17, amb retards de fins a seixanta minuts. “Surto de classe ara i anava a Vila-seca, però no hi ha cap tren. Cap ni un”, ha lamentat la Carme, de Tarragona. “No hi ha explicacions i no tenim ni idea de quan sortiran. Potser ens haurem de quedar a dormir aquí”, ha continuat la usuària, resignada al vestíbul de passeig de Gràcia. “No tinc alternativa, hauré d’esperar. El que passa últimament amb els trens és increïble”, ha etzibat la Carme.

Caos al servei de Rodalia i evacuació de l’andana del passeig de Gràcia per un tren avariat

“No és la primera vegada que m’hi trobo. De fet, avui venint cap aquí ja he tingut un retard de quaranta-cinc minuts, sense cap explicació”, ha posat d’exemple la veïna del Tarragonès. “Fa un any i mig que vinc a Barcelona, pràcticament dos cops a la setmana, i sempre hi ha algun problema. Però el que està passant en els últims mesos, sobretot aquest últim, és increïble”, ha insistit la Carme. En una situació similar es trobava en Pere, de Girona, aturat i mirant les pantalles al vestíbul de l’estació de passeig de Gràcia. “He vingut bé cap a Barcelona, però ara estic aquí esperant i sense cap notícia de res”, ha explicat en Pere. “Havia d’anar a Sant Celoni i fa hores que no surt cap tren”, ha exclamat l’usuari de Rodalia.

“Sé que hi havia una vaga minoritària, però veig que desfà tot el programa”, ha assenyalat en Pere, que no té cap alternativa de transport factible. “Només em queda esperar i confiar que un tren vingui aviat”, ha conclòs.