Malauradament, aquest no és un reportatge optimista, sobretot per als joves. La realitat és crua quan es parla d’habitatge i, encara més, si parlem d’emancipar-se. Algunes dades dibuixen la situació d’una manera molt clara. A les Illes, només un 18% dels joves fins a 29 anys ha pogut anar-se’n de casa els pares. A Catalunya, la situació és pitjor: se n’ha anat un 17,2%, i això que el 2012 van arribar a ser el 30%. Al País Valencià, més greu encara: la taxa d’emancipació juvenil és del 16,5%.

“És una miqueta de frustració i una miqueta d’ansietat”, diu Miquel Alba, de 25 anys, que viu a València amb els pares. Maria Ceballos, mallorquina de vint anys, hi coincideix amb unes altres paraules: “És una mescla total d’impotència i tristesa. No és que no facis res: estudies una carrera, però els sous no arriben per a pagar els lloguers abusius.”

On i com seran les principals manifestacions per l’habitatge del 5 d’abril? 

Avui, llogar un pis a Catalunya s’enfila a 18 euros el metre quadrat, i a Barcelona arriba a 20 euros. Llogar al País Valencià costa 11,7 el metre quadrat, i a la capital el preu puja a 15,3 euros. A les Illes, els lloguers ronden els 18,5 euros per metre quadrat, i a Eivissa, els preus són d’escàndol: 25,3 euros. Per fer-nos-en una idea: la mitjana del lloguer d’un pis de 70 metres quadrats –a 20 euros el metre– seria d’uns 1.400 euros. Fa deus anys, tots aquests preus eren molt més baixos: la meitat o menys dels que tenim ara. De fet, el darrer mes ronda els màxims històrics, segons el portal immobiliari Idealista.

“No podré viure mai al meu barri”

Un dels efectes més clars dels preus disparats és que la gent es veu expulsada de les capitals i ha d’amar a viure a pobles de la rodalia. Però no passa tan sols a ciutats com Barcelona, sinó també en uns altres indrets, com Reus. És el cas de Clara Mas, que tan sols és optimista amb el fet d’emancipar-se si assumeix que haurà de renunciar a la seva ciutat: “Els preus han pujat moltíssim aquests darrers anys, i arriben a ser gairebé dues terceres parts del sou mínim. Si vols un lloguer més baix, són pisos molt antics, has de compartir casa o són llocs amb una habitabilitat qüestionable.”

Una situació similar és la de Miquel Alba, que viu al barri valencià Camins al Grau: “Els meus pares i jo volíem mirar si podíem agarrar un pis als afores de València quan estigués treballant de manera estable. No podré viure mai al meu barri. Si llogar una casa és complicat, ja no dic comprar-la.” Això la frustra perquè al barri hi té tots els vincles. “Si d’ací a un parell anys, que ja faré feina normal, tampoc puc viure-hi, serà una merda”, diu renegant. Explica que al costat de casa hi construeixen dos edificis nous, però destinats principalment al lloguer turístic. “I és una barriada normal, no és el centre. Tot allò que es construeix de bell nou ja no es fa per a la gent que viu ací”, sentencia.

I Maria Ceballos, que ara estudia a Barcelona i, per tant, viu una emancipació forçosa, vol tornar a Mallorca quan acabi la carrera. “Sóc molt conscient que hauré de viure indefinidament a casa els meus pares. No puc fer ni una previsió de quants d’anys, perquè és inassumible”, diu. Durant la seva etapa d’estudiant també es veu amb una situació “molt precària” i ha de treballar cada horabaixa per poder pagar un lloguer que ha trobat a Badalona, també fora de Barcelona.

“No val la pena perdre el vincle amb la ciutat”

Un efecte directe d’aquest èxode cap a la rodalia és que els preus també augmenten i, com més va, hi ha menys habitatges de lloguer. Fins i tot, apareixen pisos turístics a pobles on l’activitat turística és més remota.

Alba Huerga, que té 32 anys, és molt crítica amb el fet d’haver de partir a una altra ciutat o poble per poder pagar un lloguer assumible. “Anar-se’n a la rodalia no serveix. Sóc de Sant Feliu de Llobregat i no hi ha cap pis per menys de 800 euros. I no podria anar-me’n més enfora per un tema de feina: significaria perdre molt temps de la meva vida i no crec que valgui la pena perdre tot un vincle amb la ciutat o haver de passar dues hores d’anada i tornada per anar a fer feina”, diu. Ella no veu cap solució clara a curt termini.

El sou net de set anys per a l’entrada d’un pis

En el cas de les Illes, segons l’Observatori de la Joventut, per poder llogar un habitatge tot sol, a un jove li caldrien 237,53 euros el mes a banda de tot el sou; és a dir, que hi ha de destinar un 122,6% del sou. Al País Valencià, tot i ser una dada més optimista, la part destinada al sou no es limita, ni de bon tros, al 30% del sou, tal com s’acostuma a recomanar, sinó que hi ha de dedicar el 87,9%. A Catalunya, tampoc no n’hi ha prou amb tot el sou sencer per a pagar el lloguer.

I mentre els joves valencians necessiten el salari net acumulat de 3,9 anys de feina per a pagar l’entrada d’un pis nou, els de les Illes s’han d’esperar set anys. En el cas de Catalunya, són quatre anys i mig.

Encara que la taxa d’emancipació creix amb l’edat, a Catalunya, segons dades de l’Observatori Català de la Joventut, un 27,7% de la població entre 30 anys i 34 encara no s’ha pogut emancipar. A les Illes, un 29%, i al País Valencià, un 25,8%. En tot cas, Alba ho té clar: si no és amb l’ajut dels pares, serà impossible.

Un altre problema que veuen els joves ja no afecta la seva generació, sinó les que vénen. Ho explica el mallorquí Miquel Huguet, felanitxer de 20 anys: “Hi ha joves que, a partir d’herències, tenen un lloc on anar. Però d’aquí a una generació o dues, les famílies més normals ja no tendran aquestes cases.” Ho diu per una raó molt òbvia: com més descendents, menys possibilitats de repartir el lloc on viure.

Emancipar-se del tot

Emancipar-se de casa dels pares és un primer pas, i per aconseguir-ho molts joves han d’optar per compartir pis. Però això significa emancipar-se totalment? Alba Huerga viu a l’Eixample esquerre de Barcelona. Quan es va emancipar va ser perquè podia compartir pis amb la seva parella. Després de la ruptura, va haver de tornar a casa la mare. Fins el 2022, que va poder tornar a partir, però compartint pis amb quatre persones més.

“Viure independent dels pares era impossible. No podia tenir un lloguer per a mi sola amb el sou que cobrava… I aquí continuo encara, perquè els preus no han parat de pujar”, diu. Tot i que el seu sou també ha pujat, ara amb 1.700 euros el mes continua veient-se incapaç de fer front a un lloguer. L’alternativa que sospesa és la hipoteca, però “també s’acaba el temps”, perquè són a molts anys vista i no ho veu en un futur immediat. “No sé si espero un miracle, o que tot peti… Però ara a curt termini no ho veig gens viable”, diu.

De tota manera, critica que “es consideri un privilegi viure sol, com si fos un caprici”, perquè no ho és. “Vull tenir el dret de viure en el meu espai. Encara que m’avingui amb les companyes, vull tenir-lo”, conclou.

Miquel Huguet també comparteix pis, a Palma, entre setmana. Ho fa perquè estudia la carrera allà, però els caps de setmana encara viu amb els pares al poble. Si no fos perquè comparteix pis, no hauria pogut anar-se’n, perquè no veu viable viure tot sol: “És impensable. En cap moment m’ha passat pel cap pagar un lloguer tot sol.” De tota manera, sap que sense l’ajuda familiar també seria inviable compartir pis.

Els joves també estan decebuts amb l’administració. “El sistema no ajuda, ni tampoc les polítiques en relació amb l’habitatge”, diu Clara Mas. Miquel Alba critica que ni es compleix ni es fa res. Dissabte, a tot el país, s’han convocat mobilitzacions per a reclamar un accés digne a l’habitatge. Un problema que no afecta únicament els joves.

 

El barri de Font de la Pólvora de Girona ha estat escenari de nous aldarulls aquesta tarda cap a dos quarts de set, a causa d’un dispositiu format per una desena de furgonetes de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, que s’han presentat al barri per detenir un menor de quinze anys presumptament implicat en els primers esvalots que van provocar danys al centre cívic del barri.

Unes quantes persones del barri han rebut el dispositiu policial a cops de roc, i entre les persones que se’ls enfrontaven hi havia la mare del menor, que també ha acabat detinguda. Els veïns acusen els Mossos d’haver-los llançat gas pebre.

Després de les detencions, els Mossos han dut mare i fill a la comissaria de Vista Alegre, que els agents de la Brigada Mòbil custodien per evitar nous incidents.

L’Audiència d’Osca ha ratificat que les cent onze obres d’art de la Franja que eren al Museu de Lleida són propietat de les parròquies de la diòcesi de Barbastre-Montsó. Segons el bisbat aragonès, l’Audiència ha confirmat la sentència del jutjat de Barbastre que el desembre del 2019 va ordenar de traslladar les peces, que va culminar el 2021. El Bisbat de Lleida, el Consorci del Museu de Lleida i la Generalitat van recórrer contra la decisió però, ara, l’Audiència d’Osca ha desestimat íntegrament el recurs de la Generalitat i ha estimat parcialment els recursos de les altres dues institucions, a les quals ha eximit de pagar les costes judicials del procediment. La sentència encara es pot recórrer en cassació al Tribunal Suprem espanyol.

En un comunicat, el Bisbat de Barbastre-Montsó ha mostrat la seva “satisfacció” per la sentència, que ratifica la resolució del jutjat de Barbastre que ordenava que les obres fossin traslladades a les quaranta-tres parròquies aragoneses d’on eren originàries. El 2020, el jutjat de primera instància i instrucció de Barbastre va ordenar l’execució provisional de la sentència i que les peces que eren al Museu de Lleida es van traslladar en quatre entregues, l’última el març del 2021.

Des del seu trasllat, hi ha una seixantena de peces que es mostren al públic al museu diocesà de Barbastre i no a les parròquies, segons s’explica, davant impossibilitat de fer-ho allà. De fet, experts explicaven el 2022 a l’ACN que solament al voltant d’un 10% de les quaranta-tres parròquies originàries podrien acollir les obres amb seguretat.

El Museu de Lleida havia apel·lat al dret que dona la usucapió, pels cent vint-i-tres anys que la institució havia fet manteniment, custòdia, restauració i difusió d’aquell patrimoni. Per la seva banda, el Bisbat de Lleida sostenia en el seu recurs que la devolució ocasionaria un perjudici als drets dels catalans, però segons l’Audiència d’Osca aquest és un procés “estrictament jurídic i no polític”, en el qual “no valen més els drets dels ciutadans catalans ni els dels ciutadans aragonesos”.

Amazon ha fet una oferta d’última hora per a comprar TikTok als Estats Units, coincidint amb l’apropament del termini legal que obliga ByteDance, empresa xinesa propietària de l’aplicació, a canviar-ne l’estructura de propietat en aquest país. Si no ho fa abans d’aquest dissabte, TikTok serà prohibida als EUA.

Segons el New York Times, Amazon ha enviat la proposta al vice-president JD Vance i al secretari de Comerç Howard Lutnick. Amazon té ja vincles amb l’aplicació: molts influenciadors utilitzen TikTok per promocionar productes que després venen a través d’Amazon, fet que els permet de cobrar comissions. A més, Amazon n’ha proporcionat la infrastructura tècnica.

Avui, el president Donald Trump ha previst una reunió a la Casa Blanca per a valorar les propostes sobre la propietat de Tik Tok. El president nord-americà ja va endarrerir fins al 5 d’abril l’entrada en vigor d’una llei impulsada per Joe Biden i avalada pel Tribunal Suprem.

La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, ha presentat al parlament l’estratègia del Servei Català de Trànsit (SCT) per fer front a l’augment de la sinistralitat a les carreteres de Catalunya. En el primer trimestre d’enguany, s’han registrat quaranta-una víctimes mortals a la xarxa viària interurbana, un increment del 46,6% respecte al mateix període de l’any passat.

Trànsit centrarà els esforços en l’autopista AP-7, implementant mesures com la velocitat variable i panells informatius amb intel·ligència artificial (IA) per alertar de congestions. A més, han explicat que es reforçaran les restriccions per als camions en certs trams i es duran a terme accions per reduir els xocs frontals i protegir col·lectius vulnerables com ciclistes i motoristes.

Actuacions prioritzades a la AP-7

El director de Trànsit, Ramon Lamiel, ha detallat que la majoria d’accidents es concentren a la demarcació de Barcelona, especialment entre Mollet del Vallès i el Papiol. En aquest tram s’instal·laran sistemes de velocitat variable en 150 quilòmetres de via, amb panells de senyalització que regularan la circulació en funció de les condicions del trànsit i la meteorologia. La velocitat podria reduir-se fins a 60 km/h en alguns punts clau. També es preveu una reorganització dels carrils a Santa Perpètua de Mogoda per separar els fluxos de trànsit i evitar embussos.

A la demarcació de Tarragona, l’SCT ampliarà les restriccions de circulació per a camions entre Calafat i Ulldecona. Un sistema de vigilància amb IA sancionarà els vehicles pesants que incompleixin les normes de circulació. Parlon ha destacat que en els darrers dos mesos s’han detectat fins a 400 incompliments diaris.

Velocitat variable i nous radars a la C-58

A partir de l’any que ve, la velocitat variable també s’aplicarà a la C-58, entre Sant Quirze del Vallès i Barcelona, per reduir la congestió i millorar la seguretat. A més, es reforçaran els controls amb nous radars de tram i sis nous “carros radar”, que se sumaran als quatre ja existents. Aquests dispositius han registrat 110.000 multes el 2024, revelant que un 7% dels vehicles superaven la velocitat permesa.

Protecció de motoristes i ciclistes

Pel que fa a la seguretat de motoristes i ciclistes, han explicat que es faran millores a la xarxa secundària amb pintura rugosa als trams de carrils 2+1 per alertar del risc d’invasions de carril i reduir els xocs frontals. A més, es col·laborarà amb experts austríacs per implementar marques viàries que ajudin els motoristes a traçar revolts de manera segura. Els panells informatius també s’utilitzaran per avisar de la presència de ciclistes a les carreteres.

Campanya de conscienciació i controls intensificats

Trànsit ha detectat un augment de les víctimes mortals menors de trenta-cinc anys en el primer trimestre d’enguany. Per aquest motiu, s’impulsaran campanyes informatives dirigides a joves per advertir dels perills de conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues. Paral·lelament, s’intensificaràn els controls dels Mossos d’Esquadra a les carreteres, especialment durant la primavera, per reduir els accidents entre motoristes.

El mes de març se sol caracteritzar per augments de l’afiliació significatius. El sector de l’hoteleria es comença a preparar per al començament de l’activitat turística estacional, amb augments concentrats en determinades comunitats autònomes. A l’estat espanyol, de cada 100 nous afiliats al març 42 són d’aquest sector. Territorialment, Catalunya ha estat on més ha crescut l’afiliació total en termes absoluts, conjuntament amb les Illes, Andalusia i el País Valencià. Entre aquests quatre territoris abasten el 65% de l’afiliació global del març. Per aquest motiu m’han semblat exagerades les declaracions de la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyola, Elma Saiz, que ha dit: “L’afiliació creix en tots els grups d’edat, especialment en els que tenien més dificultats: els més grans i els més joves. Anem resolent problemes estructurals que ens distanciaven d’Europa.” Em sembla una frase preparada per a qualsevol situació.

A Catalunya, segons les dades dels registres de la Seguretat Social, la mitjana d’afiliacions al març ha arribat a 3.806.813, la més alta d’un març en tota la sèrie històrica disponible (d’ençà del 2004). Com dèiem, el març és un mes en què l’afiliació tendeix a créixer, i l’augment d’enguany (+0,8%) s’ha situat entre el dels anys 2024 i 2023 (+0,9% en ambdós), i el del 2022 (+0,7%). En termes interanuals, l’afiliació creix a tot Catalunya (2,0%). A les demarcacions de Lleida, Barcelona i Girona es registren augments semblants, d’un 2,0%, i a Tarragona és més moderat (+1,1%).

Sobre aquest punt, Foment del Treball valora positivament el creixement d’afiliació del març. No obstant això, destaca que el creixement interanual és el més moderat d’aquests últims quatre anys (el març del 2022 va pujar d’un 4,50%; el 2023, d’un 3,04%; el 2024, d’un 2,58%; i enguany, d’un 2,05%). Aquestes dades posen de manifest que es desaccelera el ritme de creixement anual de l’ocupació, de manera que caldrà estar pendent de l’evolució aquests mesos vinents.

La publicació de les xifres d’afiliació del març també permet de tancar el primer trimestre i fer una primera anàlisi de la situació al mercat laboral durant aquest període. En primer lloc, s’observa una lleugeríssima desacceleració (d’una dècima) en el ritme de creació d’ocupació, tant en el règim general, com en el d’autònoms, però, en la realitat, pràcticament negligibles. Quant al volum de l’augment interanual de les afiliacions netes, s’ha mantingut pràcticament la mateixa xifra en totes dues dates, al voltant dels 75.000 afiliats.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya vol cridar l’atenció sobre un punt concret: “un menor dinamisme que de fa temps experimenta l’afiliació de treballadors autònoms, atès que, tot i créixer, el ritme d’augment és la meitat que el que registren els treballadors en règim general (1,1% enfront de 2,4%, respectivament)”.

Quant a la desocupació, la nota oficial del Departament de Treball diu que el tercer mes de l’any es tanca amb 331.765 persones desocupades registrades a les oficines, la xifra més baixa d’un mes de març d’ençà del 2008, quan se’n van comptabilitzar 291.640. Fent aquesta comparació amb un dels millors moments del mercat laboral català, veiem que, en termes quantitatius, encara tenim un volum de desocupació que és un 14% superior al de llavors, però l’aspecte més diferencial crec que és el qualitatiu. El març del 2008, els desocupats de més de quaranta-cinc anys no arribaven al 40% del total i ara són el 58%. I els joves menors de vint-i-cinc anys ara són el 6% i llavors el 10%. Sembla que la proporció d’uns i altres ens diu que, per edat, era més fàcil de sortir de la desocupació llavors que no pas ara. Compte amb la de la gent gran!

En comparació amb el febrer, el nombre de desocupats ha disminuït d’un -0,8%, és a dir, 2.556 persones menys en aquesta situació. Aquesta reducció és un xic més alta que la registrada el 2024 (-0,6%), tot i que la Setmana Santa de l’any passat va ser a final de març. En realitat, els mesos de març i abril les dades laborals reben cada any una gran influència d’aquests dies de vacances.

En contra d’aquests darrers mesos, les dades del març apunten a una possible inflexió. Interanualment, la desocupació es redueix a un ritme del 3,7% a Catalunya i mostra una tendència d’una certa acceleració en la taxa de descens. En xifres absolutes són 12.624 persones menys que fa un any. A l’estat espanyol, tot i que la reducció de la desocupació continua essent més pronunciada, amb un ritme de caiguda del 5,4%, s’ha moderat la velocitat del descens. Malgrat aquest canvi a casa nostra, en la bona direcció, no sembla suficient per al volum de desocupació que subsisteix, amb tot el retard acumulat.

Per això, el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, deia aquest matí: “El bon comportament de la desocupació registrada al març, tot i els símptomes d’alentiment en el nombre d’afectats, no pot amagar els problemes estructurals del mercat de treball que tenim a Catalunya.” I ha destacat que aquest comportament positiu ha estat malgrat “la Setmana Santa, que enguany s’escau el mes d’abril, a diferència de l’any passat, que va ser al març”.

Finalment, l’augment registrat en la contractació indica un possible creixement de l’activitat. L’augment dels contractes sobre el febrer és del 12%, i del 7% sobre el març de l’any passat. Això fa que el creixement trimestral sigui una mica superior al de l’any passat, d’un 0,9%. Aquest augment, contra allò que passava mesos enrere, s’ha fonamentat en la contractació temporal, que creix d’un 3,8%. En canvi, la indefinida cau d’un 2,7%. Aquest fenomen s’ha repetit a tot l’estat espanyol. Val a dir que, respecte del primer trimestre de l’any passat, la causa d’aquesta caiguda ha estat la contractació indefinida de fixos discontinus, que ha disminuït més pronunciadament que la resta de la contractació indefinida (-6,8% enfront del -1,7%). La xifra sembla apuntar a una “normalització” de la situació, després dels alts i baixos que han registrat aquests contractes, a causa de la reforma del mercat laboral.

Èlite Taxi ha emès un comunicat en el qual expressa la seva indignació per haver quedat el sector del taxi exclòs del Pacte Nacional per la Llengua. Segons la plataforma de taxistes, a l’acord de protecció del català el sector del taxi “no hi té cap mena de presència”, una situació que titlla d’incomprensible.

Èlite Taxi subratlla la tasca del col·lectiu en la promoció del català i recorda que d’ençà del 2023 es mantenen reunions amb l’entitat Plataforma per la Llengua per introduir el certificat B2 de català com a requisit per obtenir la credencial professional per a l’exercici de la professió de taxista i de conductor de VTC. Es tracta, afegeix, d’una voluntat transmesa als responsables de les diferents administracions. Però, tot i això, “ni aquest Govern ni l’anterior han tingut la voluntat política d’incloure el taxi dins dels àmbits prioritaris” del Pacte Nacional per la Llengua, tot deixant-lo fora dels programes de formació i promoció lingüística dotats amb recursos públics.

A parer d’Èlite Taxi, “l’exclusió” és “un greu error estratègic i una contradicció flagrant”, tot recordant que el sector del taxi a l’àrea metropolitana de Barcelona fa “més de quaranta-sis milions de trajectes anuals, bona part dels quals amb persones visitants d’arreu del món”. “Som un ambaixador natural de Catalunya i la primera imatge amb què molts turistes tenen contacte i és una millora evident en la qualitat del servei també per als usuaris catalans. No aprofitar aquesta oportunitat per garantir un ús digne i professional de la llengua catalana és un despropòsit que no podem tolerar”, assegura el comunicat.

Per tot plegat el col·lectiu demana ser cridat “de manera urgent” a participar en el Pacte Nacional per la Llengua, així com ser considerat “sector estratègic per al futur del català”. També exigeix que es reforcin els recursos públics destinats a l’acreditació lingüística dels aspirants a taxista, amb l’organització d’un mínim de cinc convocatòries anuals de l’examen oficial de català “exclusivament per a conductors de vehicles de transport de viatgers de fins a nou places”.

I acaben tot dient que “el català no es defensa només amb discursos i declaracions. Es defensa amb polítiques públiques valentes, coherents i efectives. Si el taxi és part del país, volem ser part del Pacte”.

Construïm una comunitat energètica a la nostra vila - Lloc: Sala Noble del C.C.Calisay

Applus torna a ubicar la seu social a Catalunya després d’haver adquirit a final de l’any passat l’empresa la societat Amber BidCo, formada pels fons TDR i ISquared. Segons han detallat fonts de la multinacional a l’ACN, amb el canvi de propietat ja es va situar el domicili a Barcelona. Aquest retorn s’ha conegut avui després d’haver avançat La Vanguardia el trasllat de Madrid a la capital catalana, en el marc d’una “reestructuració” de la companyia del sector d’inspecció, assajos i certificacions industrial i de vehicles.

La societat Amber va culminar l’adquisició d’Applus al novembre amb l’exclusió de la firma de les borses de valors de Barcelona, València, Madrid i Bilbao, on hi havia tingut presència durant una dècada. La multinacional catalana va moure la seu social la tardor del 2017 i el seu retorn se suma a altres empreses, conegudes en les últimes setmanes, com ara Molins, CriteriaCaixa, la Fundació La Caixa i el Banc Sabadell.

Avui fa 325 anys de la prohibició oficial del català a Catalunya Nord. Tal dia com avui de l’any 1700, el rei francès Lluís XIV va signar un decret que en prohibia l’ús. El text deia que el català era contrari a l’autoritat de la monarquia francesa i atacava l’honor de la nació.

Més de tres segles després, l’estat francès continua maltractant la llengua. La justícia en nega l’ús als consells municipals, malgrat que sigui traduïda instantàniament al francès. A més, tot i que el tribunal d’apel·lació de Tolosa ho va fer caure, el tribunal de primera instància de Montpeller havia basat la seva prohibició en l’ordenança de Villers-Cotterêts, del 1539, cent vint anys abans del Tractat dels Pirineus, quan Catalunya Nord encara no estava sota administració francesa.

L’entrenador del Reial Madrid, Carlo Ancelotti, ha dit que mai no va pensar a defraudar a hisenda i que es va limitar a fer el que li recomanava el club i el seu assessor fiscal en la declaració en el judici en el qual se l’acusa de dos delictes fiscals.

En aquest sentit, ha explicat que el Reial Madrid li va oferir la possibilitat de cobrar un 15% del salari a través de la cessió dels drets d’imatge. “En aquell moment ho feien tots els futbolistes, també l’entrenador predecessor, Mourinho, tenia la mateixa estructura, em semblava força normal acceptar-ho”, ha dit.

Segons que ha explicat, quan va negociar el contracte amb el Reial Madrid, sempre va pensar que aquella cessió de drets d’imatge era per rebre el salari que havia negociat en net. “Només em preocupava cobrar els sis milions nets durant tres anys i mai no em vaig adonar que alguna cosa no era correcta i no vaig rebre cap comunicació que la fiscalia m’estava investigant”, ha relatat.

A més, ha assegurat que, quan el club li va proposar aquesta manera de cobrar, es va posar en contacte amb el seu assessor anglès i ja no va tornar a pensar en el tema perquè tot li semblava correcte. “Si sóc aquí crec que les coses no han estat tan correctes”, ha admès. Preguntat sobre per què el Reial Madrid li va proposar, ha apuntat: “Pot ser que tingués avantatge fiscalment, no ho sé, a mi m’interessava cobrar el net”.

També ha admès que Vapia Limited, l’entitat a la qual va cedir els seus drets, era una “estructura” constituïda per cobrar “el 15% del seu salari”, la part que equivalia als drets d’imatge, tot i que ha assegurat que no recorda els detalls dels contractes signats i n’ha atribuït tota la gestió al seu assessor. També ha negat tenir coneixement sobre un fideïcomís, de la mateixa manera que d’altres societats per les quals li preguntava el fiscal.

L’Audiència de Madrid ha començat avui el judici contra l’entrenador, que és acusat d’haver defraudat a l’erari públic 1.062.079 euros en els exercicis fiscals del 2014 i el 2015. La fiscalia demana quatre anys i nou mesos de presó per dos delictes contra hisenda perquè, malgrat la seva condició de resident a efectes fiscals, només va consignar a les seves declaracions de la renda les retribucions de treball personal percebudes del Reial Madrid i va ometre el rendiment dels seus drets d’imatge.

Tant l’esposa com el fill d’Ancelotti, Davide, el segon entrenador del Reial Madrid, han compartit el relat del tècnic. El judici continuarà demà, quan s’espera que quedi vist per sentència.

Compromís, Famílies pel Valencià, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià i l’STEPV es reuniran demà amb la comissió d’Educació i Llengües del Parlament Europeu a Estrasburg, i amb diferents eurodiputats per a denunciar l’atac de la llei Rovira al català en l’ensenyament. Així ho ha avançat el diputat d’Educació de Compromís a les Corts, Gerard Fullana.

Justament avui s’ha fet pública una circular que ha enviat la Conselleria d’Educació als centres educatius amb indicacions sobre com s’han d’aplicar els resultats de la consulta per fer la planificació del curs que ve, i les novetats que apareixeran en la pantalla de determinació de les unitats del centre, d’acord amb la llei Rovira. La circular diu: “En les zones de predomini lingüístic castellà només tindran en cada nivell una fila: LBC” (és a dir, “Llengua Base Castellà”), mentre que en les de predomini lingüístic català en tindran dues: LBV (valencià) o LBC (castellà). És a dir, la conselleria no reconeix el resultat de la consulta de les famílies que han votat pel català en les comarques castellanoparlants, que en la comarca dels Serrans han arribat a superar el 50%.

Els Serrans, la comarca castellanoparlant que ha posat el conseller Rovira contra les cordes

Aquesta tarda, la conselleria ha enviat una nota de premsa confusa on diu que “prendrà les mesures necessàries per a atendre la demanda de valencià com a llengua base en les zones castellanoparlants”, i diu que aquesta circular encara no recollia l’anàlisi dels resultats de la consulta lingüística a les famílies. Les entitats ho interpreten com una manera de sortir del pas per part de la conselleria, sense esclarir què passarà amb aquestes famílies, que veuen perillar la seua elecció.

“Des de Compromís, aquesta mateixa setmana, conjuntament amb entitats cíviques valencianes, anirem al Parlament Europeu a denunciar una situació d’indefensió cap al valencià. Indefensió per una llei regressiva, però, fins i tot, indefensió per la modificació d’eixa llei regressiva per a fer-la encara més perjudicial per al valencià. És inadmissible que s’anuncie ara que a aquelles famílies que han triat valencià en les zones castellanoparlants no se’ls permetrà estudiar en valencià”, ha dit Fullana.

L’esquiador que es va ferir greument quan va quedar atrapat per una allau al tuc de Lluçà, al circ de Colomers, al terme municipal de Naut Aran (Vall d’Aran) diumenge passat, va morir ahir a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, segons que ha informat el Regió 7 i ha confirmat l’agència Efe.

La víctima, veí de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), era membre del centre excursionista del Bages. L’allau va atrapar tres esquiadors d’un grup de nou persones practicava esquí de muntanya.

El Consell General d’Aran havia activat un avís taronja per risc d’allaus a la zona, cosa que suposa un grau de perillositat de tres sobre una escala de cinc.

Guerra oberta a l’audiovisual català. RTVE va inscriure ahir a les 11.07 del matí el nom 2Cat a l’oficina de patents i marques per a denominar el nou canal de TVE que emetrà els continguts íntegrament en català. Cinc hores més tard, a les 16.22 de la tarda, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va respondre-hi registrant la mateixa marca, però amb un disseny de marca semblant al que fa servir actualment per a 3Cat.

 

Aprofitant l’avinentesa, la corporació catalana també ha registrat les marques 1Cat, 4Cat, 5Cat i 6Cat, a més de Cat1, Cat2, Cat3 i així fins a Cat6. Totes aquestes denominacions ja consten a la web de l’oficina, però encara continuen en procés de tramitació.

Dilluns, el consell d’administració de RTVE va aprovar oficialment el llançament del projecte 2Cat. A més, la nota de premsa que ho anunciava incloïa específicament aquesta denominació. De totes maneres, fonts de 3Cat consultades per VilaWeb diuen que han parlat amb els responsables de RTVE i els han dit que la marca que faria servir el canal no seria 2Cat, i que és tan sols el nom del projecte. De totes maneres, a 3Cat han volgut ser previsors i han registrat les altres marques, bo i confiant, també, que si el cas acabés a instàncies judicials els donarien la raó.

El conseller de la Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, va anunciar que el nou canal íntegrament en català de TVE començarà les emissions en proves “entorn de l’11 de setembre” d’enguany, i que serà “plenament operatiu a l’octubre”. La setmana passada ja es va fer públic que el periodista i ex-director de RTVE Catalunya Oriol Nolis serà l’encarregat de dirigir-lo i Laura Folguera en serà la cap de continguts.

En aquesta línia, el conseller de RTVE Miquel Calçada ha fet un piulet tot dient reivindicant la feina de la corporació pública espanyola: “És el que passa quan ets el número 3. Sempre anirà abans el 2 i per descomptat l’1”.

És el que passa quan ets el número 3. Sempre anirà abans el 2 i per descomptat l’1.

— Miquel Calçada i Olivella (@miquelcalcada) April 2, 2025

El cas de la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor a la lliga espanyola de futbol encara cueja. Aquest matí, la patronal ha assegurat que el Barça no tenia saldo ni capacitat per a inscriure’ls. El president del club, Joan Laporta, ha dit que l’objectiu del comunicat de la lliga era desestabilitzar l’equip: “Avui ens juguem una final contra l’Atlètic de Madrid, i que es reactivin polèmiques d’aquest tipus no és per casualitat. És un intent més de desestabilitzar el nostre equip”, ha dit abans d’entrar al dinar de directives.

A més, ha criticat durament la lliga i l’ha acusat d’intentar de perjudicar l’equip blau-grana. “De vegades tinc la sensació que el que no ens poden guanyar al camp ens ho volen guanyar als despatxos”, ha reblat visiblement enfadat.

Finalment, ha assegurat que no permetria que la lliga desestabilitzés l’equip en el moment clau de la temporada. “Com a president del Barcelona això no ho permetré i seguiré defensant els interessos del club”, ha remarcat.

Actualment, Dani Olmo i Pau Víctor poden competir gràcies a una mesura cautelar concedida pel Consell Superior de l’Esport espanyol, que s’ha de pronunciar de manera definitiva sobre el cas abans del 7 d’abril.

Ara, la lliga assenyala que en els estats financers intermedis del primer semestre de la temporada 2024-2025 no es recullen els 100 milions d’euros per la venda de les llotges VIP del nou Camp Nou. “D’acord amb els estats financers intermedis referits, i en aplicació de la NEP (norma d’elaboració de pressupost), el FC Barcelona, amb la subscripció d’aquesta operació corporativa, no va tenir el 31 de desembre de 2024, ni el 3 de gener de 2025, ni ha tingut des d’aquesta data, ni té avui en dia saldo ni capacitat d’inscripció, fet que es coneix públicament com a fair play, per a la inscripció dels jugadors Dani Olmo i Pau Victor”, ha explicat.

A més, ha anunciat també que denunciarà davant l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes espanyol (ICAC) l’auditor del Barça que va avalar l’operació.

La comissió d’investigació sobre la gota freda que es fa a la Diputació de València és a porta tancada. Amb tot, atesa la importància de les afirmacions fetes ahir per qui era l’inspector en cap dels bombers, José Miguel Basset, s’ha penjat el vídeo íntegrament al canal de YouTube de la institució.

Entre més afirmacions, Basset, que s’ha jubilat aquest mes de març, explica com es va prendre la decisió de deixar de vigilar el barranc de Torrent. Diu que no va ser la Generalitat qui en va ordenar la retirada, com s’havia dit, sinó que la decisió va ser molt més pedestre. “Cap a les dotze, no perquè ho recomanara la Generalitat, sinó nosaltres mateixos, vam enviar dues unitats a revisar. Una a la zona del riu Magre, i una altra al barranc de Poio.” Explica Basset que quan els efectius arribaren al Magre ja se’l trobaren desbordat, ja s’hi feien rescats i es quedaren en aquella zona.

Quant a la unitat que va anar a revisar el barranc, els tècnics van veure que el cabal no era preocupant. “Es traslladen a un altre punt de Xiva a mesurar i al cap d’una estona tornen al mateix punt de l’escala i informen que el nivell ha baixat. ‘Són dos quarts de tres, instruccions'”, diu que van dir. Van interpretar que volien dir que, com que el nivell havia baixat i era l’hora de dinar, els demanaven què hi feien, allí. Amb aquesta frase, l’ex-cap dels bombers atribueix als efectius mateixos la decisió de retirar-se. Fins ara, els bombers havien afirmat que van rebre l’ordre de retirar-se a les tres de la vesprada.

En la compareixença en la comissió de la Diputació de València, José Miguel Basset reconeix que a les 14.33 rep una telefonada de Ricardo Gabaldón, batlle d’Utiel, demanant-li ajuda i que li envie l’exèrcit perquè s’ofeguen. A aquella hora, Gabaldón ja havia demanat aquesta ajuda per l’informatiu d’À Punt, on havia dit literalment que el poble s’ofegava i que no sabia què podria arribar a passar. “La llum roja se m’encén amb la trucada del batlle d’Utiel. Em demana auxili perquè ningú li respon al telèfon, Té una situació dramàtica i em demana l’UME”. És en aquest moment quan Basset parla amb Jorge Suárez, l’alt funcionari d’Emergències que li diu que hi ha un CECOPI convocat a les cinc, justament per a analitzar la situació d’Utiel.

EsAlert

A l’ex-cap de bombers li van preguntar com es repartien les responsabilitats en emergències. Basset va dir, sense dubtar, que les competències eren autonòmiques. “La consellera és la responsable del pla des del minut zero”, va dir. A continuació, va deslliurar de qualsevol responsabilitat el president Mazón pel retard de l’enviament de l’alerta. Segons Basset, no era la seua responsabilitat. “És el director del pla qui ho autoritza o no. El responsable és qui pren la decisió, la consellera […] Que Mazón hi fos o no, no és vinculant. Desconec si va haver-hi un retard perquè s’estava esperant algú.”

En tot cas, José Miguel Basset va confirmar allò que s’ha dit en tot moment, que la decisió d’enviar l’EsAlert es va prendre quan la Confederació Hidrogràfica del Xúquer avisà sobre un possible trencament de l’embassament de Forata. I ací afegia una dada en què reconeixia que la situació ja era complicada a primera hora del matí, concretament, a les 6.44. “Totes les coses que s’han comentat, ho sabíem tots, la Guàrdia Civil, jo, els bombers forestals, sabíem que era una situació difícil. Com de difícil?, em plantege. És difícil quantificar-ho quan no tens un patró. Ho dic amb tota la sinceritat, no es va arribar a avaluar l’abast d’allò que vindria per la magnitud mai vista anteriorment. Crec que això és important”, va dir Basset en la comissió.

El respecte de Mazón

Al president de la Generalitat li han preguntat per aquestes confessions de Basset. Carlos Mazón ha dit que respectava moltíssim la carrera de quaranta anys de l’ex-cap dels bombers i ha volgut diferenciar una emergència per pluges d’una emergència per l’avinguda d’un barranc.

El president del parlament de les Illes, Gabriel Le Senne, de Vox, ha acceptat de retirar del diari de sessions la referència al “dia de la victòria” pronunciada pel diputat de Vox Sergio Rodríguez en el ple d’ahir. Aquesta expressió feia al·lusió al final de la guerra del 1936-1939 i a la victòria del franquisme, una qüestió que ha generat una forta polèmica entre els grups parlamentaris.

L’anunci s’ha fet després de la reunió de la junta de portaveus d’avui, en què els grups de l’esquerra (PSIB, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i Unides Podem) han presentat una sol·licitud formal per retirar les paraules del registre oficial. Segons que ha explicat el diputat de Més per Menorca, Josep Castells, Le Senne s’ha vist forçat a rectificar i eliminar el comentari després de constatar la unanimitat dels grups parlamentaris en aquesta qüestió.

Una “victòria democràtica” contra l’apologia franquista

Castells ha qualificat la decisió com una “victòria democràtica”, assenyalant que un partit d’extrema dreta com Vox es veu obligat a complir la llei de memòria democràtica, que considera aquesta mena d’expressions com una infracció administrativa.

Tot i això, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha reconegut que aquesta infracció no tindrà més recorregut legal, ja que les declaracions es van fer en seu parlamentària i sota l’empara de la immunitat de què gaudeixen els diputats.

Vox diu que era una ironia i el PP ho qualifica de desafortunat

La portaveu de Vox, Manuela Cañadas, ha defensat que el comentari de Rodríguez es va fer en un to irònic i sense intenció d’ofendre. Tot i això, Cañadas ha dit que també ha sol·licitat la retirada de les paraules del seu company de partit.

El secretari general de Vox a les Illes, Toni Gili, va publicar dimarts una fotografia al Valle de los Caídos, afirmant que la seua visita era per “rendir homenatge a tots els caiguts per Espanya”. Preguntada sobre aquesta publicació, Cañadas ha evitat de valorar-la directament, però ha afirmat que l’1 d’abril no ha de ser motiu de celebració i ha destacat que l’únic fet positiu és que hi va haver una transició que ha considerat que ha estat modèlica.

La portaveu adjunta del PP, Marga Durán, ha considerat que les paraules de Rodríguez van ser desafortunades i ha assegurat que cap diputat del seu partit les hauria dites. A més, ha defensat que la retirada de la referència al “dia de la victòria” s’hauria d’haver fet immediatament durant el ple, quan els grups de l’esquerra ho van sol·licitar.

À Punt ha començat una nova etapa amb canvis importants en la programació, d’ençà que Francisco Aura, imposat per PP i Vox, n’és el director general. La Corporació Audiovisual valenciana ha anunciat avui canvis rellevants en la ràdio.

Una de les principals novetats és el llançament d’un nou magazín matinal de cap de setmana anomenat Fora de cobertura. El programa el conduirà el comunicador Donís Salvador, que és membre de la junta de govern de l’entitat secessionista de Lo Rat Penat.

El programa s’emetrà els dissabtes i diumenges durant dues hores diàries i es presenta com un espai d’entreteniment amb seccions sobre actualitat social, concerts, cartelleres i concursos.

No obstant això, la designació de Salvador com a conductor ha generat polèmica, ja que és membre de la junta de govern de Lo Rat Penat, entitat que defensa el secessionisme lingüístic i rebutja les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. A més, el presentador ha estat vinculat a Trece Televisió, canal de la Conferència Episcopal Espanyola.

Més polèmiques i més castellà

Aquesta no és la primera polèmica d’ençà que Aura té les regnes d’À Punt. A mitjan març, la nova direcció va decidir de cancel·lar quatre programes. El magazín En directe, que serà substituït per Bon dia, Comunitat Valenciana, i tres espais radiofònics: Podríem fer-ho millor, Territori sonor i Cadena de valor.

En directe va ser clau en la cobertura de la gota freda –aquells dies va ampliar l’emissió de dues hores diàries a tres– i va posar en evidència la mala gestió del govern de Mazón. En plena retransmissió del rescat d’una veïna arrossegada per la riuada, els presentadors van rebre l’alarma Es-Alert als telèfons mòbils. A més, alguns reporters van quedar atrapats per les inundacions.

A part de la graella, hi ha més canvis que afecten À Punt. El més destacat és que augmentarà la programació en castellà de la televisió per obtenir més audiència, tal com va anunciar Vicente Ordaz, el nou president del consell d’administració d’À Punt, quan fou nomenat, i va confirmar a les Corts el dilluns.

El castellà s’incorporarà en alguns productes de producció externa com ara sèries o films que, en emissió dual, la primera opció serà en castellà. “Les dades ens diuen que hi ha comarques de manera quasi històrica i d’ençà que À Punt va començar les emissions en 2018, els nostres resultats d’audiència són molt baixos. Comarques castellanoparlants”, digué Ordaz, que insistí a obrir À Punt a ciutadans que no sintonitzen la televisió de manera regular. “Hem de fer esforços perquè À Punt siga la televisió de tots els valencians i valencianes, que no excloga ningú, i on tots es puguen sentir representats”, digué.

Els premis Crítica Serra d’Or s’han entregat aquest matí a l’espai Endesa de Barcelona. La novel·la La casa tapiada (Comanegra), de Julià de Jòdar, ha estat guardonada amb premi Crítica Serra d’Or de Novel·la 2025; el poemari de Susanna Rafart, Contracant (laBreu), ha guanyat el de poesia. Neus Penalba s’ha endut el gaurdó en la categoria d’assaig per Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda (3i4), tot i que no ha pogut ser present a l’acte i la serreta la recollida, al seu lloc, Jan Brugueras. El Premi Crítica Serra d’Or de Novel·la gràfica ha estat per Shum, el dibuixant de les mans trencades (Pagès Editors), de Jaume Capdevila, Kap. Eusebi Ayensa, per la seva banda, ha guanyat el premi a millor traducció per Poesia completa de Konstandinos P. Kavafis (Flanêur).

El Premi Crítica Serra d’Or de Recerca en Humanitats ha estat per Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII) (Edicions de la Universitat de Barcelona), d’Albert Rossich i, en canvi, el de Recerca en Ciències ha estat per Una vida en deu equacions (Institut d’Estudis Catalans), de David Jou i Mirabent. Pel que fa al premi Catalanística, aquest ha estat atorgat per Atlantis (Fundació Jacint Verdaguer), de Jacint Verdaguer, traduït per Ronald Puppo.

En el sector de les arts escèniques, s’han entregat quatre premis. El primer, el que va dedicat a la millor aportació a l’escena contemporània, ha estat per Albert Arribas per Centaure Produccions; el de millor trajectòria se l’ha endut Inés Boza; el de millor espectacle per Tots Ocells, de Wajdi Mouawad dirigida per Oriol Broggi. Finalment, Jordi Oriol ha estat distingit com a millor creador teatral.

El text de Pep Molist, acompanyat de les il·lustracions d’Ina Hristova, 72 dies i un veestit. La volta al món de Nellie Bly (A fin de cuento), ha estat premiat pel premi Coneixements. El premi Juvenil s’ha lliurat a La veritable història de la Flora Pomerània (Anima Llibres), un text d’Anna Vilar i il·lustrat per Jordi Vila Delclòs, i el premi Infantil ha estat per Finestres, de Dani Espresate Romero i il·lustracions de Marta Comín.

Per acabar, el premi al millor còmic de l’any ha estat per la trilogia Noceà (Maimés), de Ricard Efa.

Joaquim Noguero, cap del Consell de Redacció de la revista, ha reivindicat les diferències en la cultura. “Reclamem mirades joves, mirades amb memòria, mirades analítiques, transversals i polipoètiques, mirades trencadores, mirades de fora i mirades perifèriques dels més rars d’entre nosaltres. Hem d’igualar les diferències sense aigualir-les”, ha dit. També ha volgut puntualitzar que l’objectiu de Serra d’Or és “escoltar què passa allà fora i explicar en català un present que no pot quedar reduït a l’instant efímer i caduc, sinó que ha de servir de cadència sonora i mental dels nostres temps.” Finalment, ha volgut valorar la tranquil·litat i la pausa en un món com més va més sorollós, en tots els sentits. “En un món ple de soroll, on tothom fa per alçar la veu i cridar més que el veí, parlar al lector a cau d’orella és un recurs que equival a aixecar el dit i esperar torn. Certa quietud també inquieta i atrau.”

La circulació a la línia R2 és interrompuda entre les estacions del Prat i l’Aeroport per una incidència a les instal·lacions, segons que ha informat Renfe. La companyia ha indicat que els viatgers disposen de la línia L9 sud del metro per enllaçar amb l’aeroport. Tècnics d’Adif treballen en la resolució de l’avaria.

Al migdia, també hi ha hagut una incidència a la línia R3, entre La Molina i Planoles. La circulació s’havia tallat per la presència d’un vehicle a la zona de les vies. La circulació havia quedat tallada cap a les 13.00 hores i uns vint minuts més tard ha quedat restablerta. Un cop retirat, els trens recuperen progressivament les freqüències i hores de pas.

RENFE aparta dos treballadors acusats de sabotatge ferroviari durant la vaga