a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

L’Audiència de Barcelona veu indicis per investigar l’ex-directora del CNI Paz Esteban per “sospita d’autoria criminal” en l’espionatge amb el programari Pegasus contra l’eurodiputada d’ERC Diana Riba i el president del grup d’ERC al Parlament de Catalunya, Josep M. Jové, segons han confirmat fonts de la defensa.

Esteban ja és investigada per l’espionatge contra el president Pere Aragonès, i ara se li obre un front judicial. En un principi, la titular del jutjat 20 de Barcelona de denegar la petició d’informació als serveis d’intel·ligència espanyols sobre la compra de Pegasus i sobre l’ús que es va fer contra Riba i contra Jové, però aquesta decisió ha estat esmenada per l’Audiència de Barcelona, que ha dit que ha de ser investigada.

El govern espanyol va destituir Paz Esteban al capdavant del CNI el maig del 2022, arran de la polèmica per l’espionatge amb Pegasus, que afecta més d’una cinquantena de dirigents independentistes. El juny del 2022, Aragonès es va querellar contra l’ex-directora del CNI i contra NSO, l’empresa israeliana propietària del sistema de ciberespionatge Pegasus. Inicialment, el jutge es va inhibir davant l’Audiència espanyola, a instàncies de la fiscalia, perquè considerava que aquest tribunal era el competent, tenint en compte que el president català és una alta institució de l’estat, però finalment també la va citar com a investigada.

 

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha visitat avui el nou edifici de consultes externes de l’Hospital Clínic de València al costat del conseller de Sanitat, Marciano Gómez.

Novament, en la seva arribada ha estat rebut amb crits de ciutadans que li recorden la seva gestió durant la gota freda, amb crits com ara “assassí”, “ves al Ventorro”, en referència al restaurant on va dinar el dia de la gota freda, o crits de dimissió.

Mazón no puede salir a la calle.

Hoy en el Hospital General de Valencia siguen pidiendo la dimisión del President del Ventorro. pic.twitter.com/7MSrOxZJyH

— Jose Muñoz (@JMLladro) January 21, 2025

Justament avui, més de 200 entitats cíviques, socials i sindicals del País Valencià es mobilitzaran el primer de febrer en una nova manifestació per a demanar la dimissió del president Carlos Mazón per la mala gestió de la gota freda. D’altra banda, el 29 de gener es faran actes en unes quantes localitats, entre les quals, Alacant, Alcoi i Burjassot.

Convoquen una nova manifestació a València el primer de febrer per a demanar la dimissió de Mazón

Vint-i-dos municipis de l’Alt Empordà que depenen de l’aqüífer Fluvià-Muga tornen a l’emergència per sequera, segons ha informat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en un comunicat. Les restriccions, que entraran en vigor demà, afecten unes 24.000 persones i suposen una dotació mitjana de 200 litres per habitant i dia.

Això implicarà una reducció en els consums domiciliaris, els usos econòmics i els municipals, prohibir el reg de zones verdes amb aigua potable, permetre només el reg de zones esportives per a la pràctica d’esport federat, o reduir el reg agrícola en un 80%, entre d’altres restriccions. La decisió es pren pel descens continuat de l’aqüífer a partir de l’estiu.

Els municipis afectats són Agullana, Capmany, Garriguella, la Jonquera, l’Armentera, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilabertran, Viladamat, Vilajuïga, Vilamacolum i Espolla. Tots van estar en emergència fins a finals de maig, quan van passar a un estat d’excepcionalitat per la millora de les reserves.

Aquest aqüífer se situa en un nivell de 14,37 metres sobre el nivell del mar. A principis de la primavera es preveu que entrin en servei cinc nous pous de l’entorn de Peralada, que milloraran la gestió de les extraccions d’aquesta massa d’aigua. Es tracta d’una actuació pressupostada en 4,4 milions d’euros que estarà operativa a partir del mes de març.

Una defensa ferma del català en uns premis que, històricament, han estat en llengua catalana, però en els quals el PP va voler introduir el castellà. Això és el que va fer Joan Moragues, premi Ciutat de Palma de Novel·la en català durant el seu discurs en la recollida del premi. “Moltes gràcies a l’organització per permetre la presència d’aquests espais on mostrar la nostra veu. I en el meu cas, per poder-ho fer en català. Perquè en altres llengües n’hi ha molts, d’espais”, començava Moragues, premiat per la novel·la “Les estrelles no parlen”.

“Tenint en compte la nostra situació, per ventura hauríem d’oblidar una mica tots aquests arguments relacionats amb la importància de la inclusió, el bilingüisme i tot això, que no són altra cosa que excuses per oblidar el deure que tenim per preservar la nostra llengua. I, per tant, també les nostres arrels, i la nostra identitat”, va seguir, essent aplaudit per bona part del Teatre Principal, en excepció de nombroses cadires de les primeres files, ocupades per les autoritats, com la presidenta Marga Prohens, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, o el batlle de Palma, Jaime Martínez.

El discurs de Moragues també va ser especialment emotiu, recordant al seu pare i advocant per cuidar els vincles familiars: “La història més important no la llegirem a cap llibre, la viurem en carn i ossos, amb les persones que ens estimen. I aquesta història acaba, com tot, llevat de, per ventura, el silenci de les estrelles”, sentenciava. 

Seixanta-sis morts i cinquanta-un ferits pel cap baix al nord-oest de Turquia, en un incendi d’un hotel en una estació d’esquí, segons que ha dit el ministre de l’interior de Turquia, Ali Yerlikaya.

Segons que ha dit Yerlikaya, 267 persones de diferents institucions i entitats públiques han intervingut a l’incendi, on encara hi treballen. La tragèdia ha tingut lloc a l’hotel Grand Kartal, a la localitat de Kartalkaya, a les muntanyes de Koroglu, a uns 300 quilòmetres a l’est d’Istanbul. Segons els informes, el foc s’ha originat al voltant de les 3.30 al restaurant de l’hotel.

L’hotel, de dotze pisos, és una destinació popular per als turistes a l’hivern, especialment durant les vacances escolars, que van des de gener fins a la primera setmana de febrer. Justament, l’incendi ha coincidit amb aquestes vacances escolars, i en total hi havia 234 persones allotjades.

El ministre de Salut, Kemal Memisoglu, ha dit que un dels ferits es troba en estat greu, i que 17 persones més ja han rebut l’alta després d’haver estat ateses.

El ple del Consell ha aprovat la constitució de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana SA (CACVSA), la nova societat mercantil de la radiotelevisió pública valenciana, que substitueix la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació (SAMC), i que obri les portes al control d’À Punt per part del govern valencià.

La portaveu del Consell, Susana Camarero, ha informat que també s’ha ratificat el nomenament dels vuit membres del Consell d’administració, la majoria dels quals –set de vuit– triats per les Corts, amb majoria del PP i Vox; l’altre, és triat per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. La nova llei d’À Punt va establir que s’aprovarien amb una majoria de tres cinquens a les Corts en primera volta, o per majoria absoluta en la segona, la qual cosa els permetia a PP i Vox de controlar l’ens.

El ple del Consell també ha aprovat la subscripció de 60.000 accions, per un nominal d’un euro cadascuna d’elles, en concepte d’aportació inicial de la Generalitat al capital social de la nova societat. A més, s’han aprovat els estatuts de la nova corporació. Camarero ha explicat que la constitució de la societat donarà lloc a la subrogació, per part de la CACV, del personal de les extintes CVMC i SAMC, en la mateixa posició jurídica que tenien en aquestes entitats.

Amb anterioritat a l’efectivitat de la subrogació del personal per CAVCSA, es farà una auditoria de personal en la qual es comprovarà la categoria professional, l’antiguitat, els drets econòmics adquirits, així com els drets socials, incloent-hi els compromisos de pensions i, en general, les obligacions en matèria de protecció social complementària que hagueren adquirit les entitats que s’extingeixen.

La constitució d’aquesta nova mercantil es fa en aplicació de la llei 2/2024, de 27 de juny –la nova llei d’À Punt–, que recollia la seua creació en substitució de les dues societats existents fins ara. Aquesta norma també estableix que la prestació dels serveis de televisió, radiodifusió i comunicació digitals de titularitat de la Generalitat s’efectuarà en règim de gestió directa a través de CACVSA i, segons la GVA, “es regirà per criteris d’optimització de recursos públics i de subjecció al control parlamentari.”

Els membres del Consell d’administració

Així, els membres del Consell d’administració seran María José Arambul Ballester, María Pilar Caro Carralero, Juan Alfonso Gil Irun, Rosalía Major Rodríguez, Vicente Ordaz Soriano –proposats pel PP–, Susana Pérez González, Julio Utrilla Cano –proposats per Vox–, i Gonzalo Romero Casaña –triat per la FVMP.

Arambul Ballester ha estat periodista en Cope Castelló i actualment treballa a l’Ajuntament de Castelló; Gil Irun ha estat delegat de l’agència EFE al País Valencià; Major Rodríguez presideix l’Associació de Periodistes d’Alacant; Ordaz Soriano dirigeix els informatius de Cope València; i Caro Carralero és directora general de la Fundació Conexus Madrid-Comunitat Valenciana. Utrilla Cano és ex-diputat espanyol de Vox i patró de la Fundació Disenso, i Pérez González és tècnic especialista en educació infantil amb un màster en periodisme i gestió de xarxes socials. Romero Casaña, per part seva, va ser membre d’Unió Valenciana, partit d’ideologia regionalista i conservadora, i és el president de l’associació cultural Cardona Vives.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha oficialitzat la imposició del topònim en espanyol per a Castelló de la Plana (Castellón de la Plana). La batalla pel seu nom ve de lluny. El 2019, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va aprovar per unanimitat l’adaptació de la forma única oficial en valencià del topònim de la ciutat. Però, PP i Vox sempre s’hi han mostrat contraris.

L’actual batllessa de Castelló, Begoña Carrasco, d’ençà que va accedir al càrrec el 2023, va posar-se entre cella i cella espanyolitzar de nou el topònim. Així, el juliol passat, el ple de l’Ajuntament de Castelló de la Plana va aprovar amb els vots a favor de l’equip de govern (PP i Vox) i en contra del PSPV i Compromís, el canvi de denominació oficial i imposar el castellà al nom de la ciutat. Ara, el BOE ho ha oficialitzat.

El govern ha renunciat al pressupost per al 2025, de manera que el president Salvador Illa comença el mandat sense marge econòmic per a desplegar tot el seu programa polític. Ahir, la secretària general d’Esquerra Republicana, Elisenda Alamany, va donar per tancada la qüestió i va fer saber al PSC que no hi negociarien. Avui, la consellera portaveu, Sílvia Paneque, ha admès que el govern haurà de recórrer a una pròrroga, per bé que s’hauria estimat més no fer-ho. “És evident que ens hauria agradat tenir una eina com un pressupost per al 2025 per a poder desplegar. En aquests moments, la realitat és que Esquerra Republicana ha anunciat que no hi hauria negociació pressupostària”, ha dit. Paneque ha afegit que el govern no cerca culpables i que continuarà treballant per complir els acords amb Esquerra i els Comuns.

ERC trasllada al PSC que no negociarà el pressupost: “És un tema tancat. Ara toca sobirania fiscal”

La consellera també ha insistit que, malgrat tot, el govern té eines per a continuar governant sense pressupost. A més, el president Illa continua necessitant la complicitat d’Esquerra i els Comuns per als decrets de pròrroga pressupostària, de manera que no considera trencada la relació de socis. “No revisem retallades, sinó que activem mecanismes per a complir l’agenda pròpia del govern i els acords d’investidura”, ha dit. Els Comuns, de fet, han anunciat que la legislatura perillarà si els socialistes no aproven un règim sancionador per als incomplidors de la llei d’habitatge. Paneque els ha respost en la conferència de premsa que mantenen el compromís d’aprovar-lo abans d’acabar el mes. Quant a Esquerra, Alamany va insistir que volen fruits palpables de la reforma del finançament, cosa que ara com ara sembla llunyana.

Els tres governs dirigits pel PSOE o el PSC comencen l’any sense pressupost: no en tenen de nou ni la Generalitat de Catalunya, ni el de l’Ajuntament de Barcelona ni tampoc el govern espanyol. Paneque, tanmateix, ha evitat de fer cap autocrítica i ha dit que ho han intentat fins a l’últim moment. “Més que valoracions crítiques o autocrítiques, allò que hem de fer és donar respostes a la ciutadania de Catalunya”, ha dit. Tot i que el moment és delicat, el govern també ha descartat cap avançament electoral.

Ni tan sols els compromisos de la cerimònia de presa de possessió han impedit a Donald Trump de posar fil a l’agulla. Poques hores després de jurar el càrrec com a president, ha signat un seguit d’ordres executives que refermen el rumb profundament reaccionari traçat en el discurs d’inauguració i que fan presagiar una legislatura tant o més polèmica que la seva primera etapa a la Casa Blanca.

De desplegar militars a la frontera a retirar els Estats Units de l’Acord de París, passant per indultar els insurrectes del 6 de gener de 2021 o rebatejar el golf de Mèxic com a “golf d’Amèrica”, aquestes són les mesures més sonades de les primeres hores de la presidència de Trump.

Retirada de l’Acord de París i de l’OMS

Tal com havia promès en la campanya, i com ja va fer en la primera legislatura, Trump ha adreçat una carta a les Nacions Unides per retirar els Estats Units de l’Acord de París, el tractat internacional de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. També ha signat un decret per a la retirada dels Estats Units de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), tot al·ludint –ha dit– “als errors en la gestió de la pandèmia de la covid-19 que va començar a Wuhan, a la Xina” i a “la incapacitat per a garantir la independència de la influència indeguda dels seus estats membres”. “Carai, aquesta és grossa!”, ha comentat Trump a un dels seus assistents mentre signava el decret.

Fi de la ciutadania per als fills d’immigrants irregulars

Com ja havia insinuat, Trump ha signat una ordre que estipula que el govern dels Estats Units deixarà de reconèixer com a ciutadans les persones nascudes als Estats Units amb pares en situació irregular, com també amb pares amb visats de treball temporal, d’estudiant i de turista. La catorzena esmena de la constitució dels Estats Units garanteix la ciutadania a “totes les persones nascudes o naturalitzades als Estats Units, i que siguin subjectes a la seva jurisdicció”, amb independència de si els seus pares són ciutadans nord-americans o no. L’ordre de Trump, tanmateix, exclou d’aquesta jurisdicció els fills de pares en situació irregular o amb autorització temporal de residència, una reinterpretació que els experts consideren jurídicament qüestionable i que ben segur que serà impugnada als tribunals.

Enduriment de la política immigratòria

Un dels primers actes com a president de Trump, que ha promès reiteradament de deportar “en massa” els més d’onze milions de persones que es calcula que resideixen en situació irregular als Estats Units, ha estat signar un reguitzell de mesures que han endurit significativament la política migratòria del país. El magnat ha ordenat el final de la construcció de la muralla fronterera amb Mèxic i ha restaurat la llei, abolida pel govern de Biden, que obliga els sol·licitants d’asil de la frontera sud a esperar a Mèxic –no pas als Estats Units– mentre es resol el cas.

Trump també ha ordenat al seu secretari de Defensa que traci un pla per a “segellar les fronteres” i aturar “la immigració en massa”, tot instruint l’exèrcit nord-americà a ajudar la resta d’agències del govern en qüestions relatives a “la detenció i transportació [d’emigrants] i més serveis logístics” a la frontera sud.

El nou president també ha suspès indefinidament l’acolliment de refugiats estrangers, incloent-hi els refugiats provinents de zones de guerra, com ja va fer durant el seu primer mandat, i ha declarat els càrtels mexicans com a organitzacions terroristes, un pas previ imprescindible per a una hipotètica intervenció militar en territori mexicà. Poques hores abans, en el primer discurs com a president, Trump havia promès de declarar una “emergència nacional” a la frontera sud. “Tota l’entrada d’il·legals serà aturada de manera immediata, i encetarem el procés de retornar milions i milions d’estrangers il·legals al lloc d’on van venir”, resumí.

Indult “complet i incondicional” als insurrectes del 6 de gener

Tot i que Trump no havia amagat mai la intenció d’amnistiar els condemnats per la insurrecció del 6 de gener de 2021 –a qui ara i adés ha anomenat “ostatges”–, pocs es devien imaginar que la clemència s’estendria als condemnats de delictes violents, incloent-hi els condemnats per agressió a agents de policia i conspiració sediciosa. L’ordre executiva del president concedeix un “indult complet i incondicional” als prop de 1.500 acusats per delictes vinculats a la insurrecció –llevat de catorze membres de milícies d’extrema dreta, a qui ha commutat les condemnes.

Trump també ha ordenat que la justícia nord-americana retiri tota acusació pendent relacionada amb la insurrecció, que l’FBI classificà d’acte de terrorisme domèstic. “Esperem que surtin [de la presó] aquesta mateixa nit”, ha dit Trump durant la signatura de l’ordre.

Trump allibera els líders empresonats de l’extrema dreta i amnistia tots els acusats d’atacar el Capitoli

Canviar el nom del golf de Mèxic per “golf d’Amèrica”

Prometent de “retre homenatge a la grandesa americana”, Trump ha ordenat canvis radicals al nomenclàtor dels Estats Units. Concretament, ha ordenat de canviar el nom del golf de Mèxic per “golf d’Amèrica” –una denominació sense fonament històric, i que no s’empra ni a la regió ni internacionalment– en tots els mapes i documents oficials. També ha ordenat de restaurar l’antiga denominació oficial de la muntanya més alta dels Estats Units, situada a l’estat d’Alaska. La muntanya es deia oficialment McKinley, el nom que li van posar els colons nord-americans a final del segle XIX. Però el 2015 Barack Obama consagrà com a oficial la denominació Denali, amb què els indígenes de la zona l’han coneguda durant segles. A l’ordre, Trump titlla el canvi “d’ofensa a la vida, èxits i sacrificis de McKinley”, el president dels Estats Units que inspirà el primer nom oficial de la muntanya.

Revocació de les ordres executives de Biden

Trump ha encetat la legislatura tot revocant ni més ni menys que setanta-vuit ordres executives signades pel seu predecessor, Joe Biden. La llista de mesures revocades abracen tota mena d’àmbits, de la discriminació de gènere a la política exterior, però posen en relleu el caràcter radical de l’agenda política del president. Trump ha ordenat de revocar l’ordre que prohibia a les agències governamentals de discriminar treballadors per raó de la identitat de gènere o orientació sexual, l’ordre que permetia a les persones transgènere de servir com a soldats a l’exèrcit, l’ordre que imposava sancions contra els colons israelians en assentaments il·legals a Cisjordània o bé l’ordre per a reduir el cost dels medicaments, entre desenes més.

Fi de la “censura governamental”

Trump també ha ordenat d’aturar les campanyes del govern contra la difusió d’informació falsa, que considera “censura governamental”. “Sota el pretext de combatre la ‘desinformació’, el govern federal ha infringit durant anys els drets d’expressió dels ciutadans nord-americans arreu dels Estats Units per fer prevaler la visió del govern sobre qüestions de debat públic”, diu el text de l’ordre. La decisió posa en qüestió les iniciatives amb què el govern dels Estats Units havia provat de combatre durant anys, en col·laboració amb les plataformes tecnològiques, la difusió d’informació falsa a les xarxes, una de les grans obsessions del moviment conservador nord-americà.

Moratòria a la prohibició de l’ús de TikTok

Com ja va avançar diumenge, el dia en què havia d’entrar en vigor, Trump ha indicat al seu govern que congeli la prohibició de l’ús de TikTok als Estats Units durant un període de setanta-cinc dies. La llei de prohibició de l’aplicació, aprovada al congrés amb suport de demòcrates i republicans i ratificada per Biden, concedia a la plataforma un termini que acabava diumenge passat, 19 de gener, per a vendre l’aplicació a un comprador nord-americà –o d’un país considerat aliat– com a condició per a evitar de ser prohibida als Estats Units i retirada de les botigues d’aplicacions. Trump, que durant el seu primer mandat com a president també demanà de prohibir TikTok al país, explicà dilluns a la premsa que havia canviat de posició després de “començar a fer-la servir”. El futur de l’aplicació als Estats Units, tanmateix, continua essent una incògnita, atès el recel de l’empresa propietària a vendre-la a inversors estrangers.

Fi del teletreball dels funcionaris

En el seu dia al càrrec, el president també ha aprofitat l’avinentesa per intervenir en una faceta molt específica del règim laboral d’alguns treballadors públics: l’opció d’acollir-se al teletreball. Una de les ordres signades per Trump demana de “fer tots els passos necessaris per a posar fi als acords de teletreball i per a requerir als treballadors [públics] que tornin a treballar de manera presencial a temps complet”. El president també ha ordenat d’aturar la contractació de nous treballadors públics, una directiva que no inclou l’exèrcit ni tampoc qualsevol lloc de feina en l’administració pública que tingui a veure amb “el control migratori, la seguretat nacional i l’ordre públic”.

Gabriela Bravo, diputada del PSPV-PSOE i vice-presidenta segona de les Corts, ha anunciat avui que renunciava a l’acta de diputada i deixava la política. Bravo ha explicat que tornava al ministeri fiscal espanyol per continuar la seva trajectòria professional en l’àmbit judicial.

“Després d’una dècada en política, me’n vaig agraïda. Ara torno al ministeri fiscal, on, com sempre, defensaré l’interès general i els drets dels més vulnerables. Mantinc intacte el compromís de continuar lluitant pels valors democràtics”, ha dit Bravo.

En una carta publicada a les xarxes socials, l’ex-consellera de Justícia, Interior i Administració Pública dels governs del Botànic (2015-2023) explica que tanca “una etapa il·lusionant que va començar fa gairebé deu anys”. També assegura que la seva decisió respon a “la profunda convicció” que el seu “compromís amb la societat valenciana” serà més útil des d’un altre àmbit, al qual, diu, també es deu: la justícia.

Después de una década en política, me marcho agradecida.

Ahora, regreso al Ministerio Fiscal, donde, como siempre, defenderé el interés general y los derechos de los más vulnerables.

Con el compromiso intacto de seguir luchando por los valores democráticos. pic.twitter.com/ebqhpy15GW

— Gabriela Bravo (@gabrielabravo_s) January 21, 2025

Agraïments i balanç de la trajectòria

Bravo ha destacat que l’any 2015 el PSPV-PSOE li va donar l’oportunitat d’integrar-se en “el projecte de renaixement” del País Valencià amb l’objectiu de “retornar la dignitat a una terra que mereixia superar dècades de governs que van ignorar les necessitats reals dels valencians”. Ha assegurat que li ha honrat contribuir a aquest canvi com a consellera de Justícia durant vuit anys i ha agraït al PSPV-PSOE i al president Ximo Puig “una dècada de progrés”.

En referència a la seva darrera etapa com a vice-presidenta de la mesa de les Corts, Bravo ha dit que ha intentat actuar amb la màxima dignitat institucional, defensant l’interès col·lectiu per damunt de qualsevol particular. A més, ha expressat el seu agraïment als companys del grup parlamentari socialista.

Ha aprofitat també per demanar disculpes pels errors comesos i ha reivindicat els èxits assolits, que ha atribuït al treball col·lectiu i als “equips magnífics” amb els quals ha tingut l’oportunitat de col·laborar.

Reivindicació de la política útil

De cara al futur, Bravo ha dit que continuarà la seva tasca “des de la justícia, com a fiscal, amb la mateixa vocació de servei públic” que la va portar fins a la política. També ha recalcat la seva fe en la política com “l’eina més noble per transformar, protegir drets i avançar en igualtat”.

Segons ella, en un context de “soroll, sectarisme i discursos d’odi”, ha reivindicat la importància de la “política útil”, aquella que, segons ella, construeix ponts i treballa sense descans per garantir un futur millor per a tothom”. Finalment, ha conclòs que “la política, ben entesa, és vocació, entrega i la màxima expressió de servei públic”.

Una explosió d’un producte molt inflamable al moll de l’Energia del port de Barcelona ha causat un mort, segons que ha explicat Protecció Civil. També hi ha cinc ferits, un dels quals en estat greu.

L’explosió ha passat durant les tasques de manteniment d’una empresa subcontractada i ha obligat a activar la fase d’emergència del pla d’autoprotecció i l’alerta del Plaseqcat.

Concretament, ha esclatat un tanc d’acetat de metil, un èster derivat de la reacció entre el metanol i l’àcid acètic. És un producte molt inflamable, però no és tòxic. Els fets han passat poc després de les deu del matí.

Ara mateix hi treballen onze dotacions dels bombers de Barcelona. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha activat deu dotacions i fa més atencions de caràcter lleu. A més, la Guàrdia Civil ha desplaçat diverses patrulles i un equip de la Policia Judicial per a la investigació i instrucció de diligències sobre l’explosió.

Actualització Alerta #PLASEQCAT

Explosió d'un tanc d'acetat de metil, producte molt inflamable.@BCN_Bombers confirma que el foc està apagat. @semgencat confirma que hi ha dues persones afectades.#AlertaCAT #ProteccióCivil@nuriaparlon @interiorcat https://t.co/cTfoN7IZMw

— Protecció civil (@emergenciescat) January 21, 2025

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

La fiscal avala que l’agent de policia que es va infiltrar als moviments independentistes de Girona i Salt, Maria Isern, mantingués una relació amb l’activista Òscar Campos per a obtenir informació.

En una diligència que ha enviat al jutjat, a la qual ha tingut accés VilaWeb, la fiscal subratlla que l’agent no va fer servir mitjans il·lícits per a ser parella de Campos. Concretament, diu: “S’ha de tenir en compte que és a partir d’aquella relació que la querellada va aconseguir de fer l’acostament que li havia estat encarregat per a poder complir la missió d’obtenir informació.”

La lletrada defensa que les reunions amb els lletrats, entre els quals Benet Salellas, es va produir precisament en el context de parella de Campos i “amb el consentiment d’ell”.

A més, tot i que la llei no reguli expressament la figura “d’agent infiltrat per a obtenir intel·ligència criminal”, la fiscalia sí que creu que la legislació empara que fes servir aquesta “tècnica” i ocultés la seva identitat.

“En aquest cas es trobaria, per exemple, l’agent infiltrat per a obtenir intel·ligència criminal, sense que això es faci amb la finalitat d’obtenir proves per un procediment penal”, diu la fiscal. Per tot plegat, demana al jutjat que inadmeti la querella contra l’agent per tortura, lesions psíquiques i revelació de secrets.

La @fiscal_es considera que existeix una figura legal -no prevista a la llei- d'agent infiltrat d'intel·ligència que pot obviar tots els límits dels drets fonamentals perquè la seva funció no és obtenir proves penals. Però llavors, la informació per a què és? Cas @gi_infiltrada pic.twitter.com/a0B2DcyLK5

— salellas advocats (@salellasadv) January 21, 2025

“Només t’he ocultat que sóc policia”

El documentari Infiltrats, de TV3 i la Directa, que repassa com van infiltrar-se quatre agents de la policia espanyola en moviments socials dels Països Catalans, va destapar una conversa inèdita enregistrada per Òscar Campos amb Maria Isern, en què ell li diu que l’han enxampada. Isern manté la manipulació psicològica i intenta de capgirar els fets, malgrat haver estat descoberta.

“Te’n recordes, quan em vas dir si t’ho perdonaria tot? Saps què no et perdonaria mai de la vida? Que et diguessis Maria Isern Torres. No t’ho perdonaria mai. Et dius així, t’hem enxampat”, li diu Campos. L’agent es queda congelada, però, lluny de penjar el telèfon, com els altres infiltrats, prova de justificar-se, plorant. “De tu, no n’he passat absolutament res, tot el teu entorn està segur, i a tu t’he ajudat. T’he beneficiat més que perjudicat”, li diu, fent referència a la informació obtinguda.

“Tu m’has conegut a jo de veres, t’ho jur. Només t’he ocultat que he estudiat criminologia i que sóc policia. Deixa de pensar en la puta política, hi ha famílies que acaben destrossades per això. Ho relacioneu amb l’independentisme, però hi ha infiltrats per tot Espanya”, li diu Isern.

Revelen la impressionant darrera conversa amb una agent infiltrada

La PIMEC tanca avui les celebracions del seu cinquantè aniversari amb un gran acte al nou auditori de la seva seu a Barcelona. Amb el títol “50 anys de PIMEC; diàleg i compromís amb Catalunya”, l’esdeveniment reunirà set presidents de la Generalitat: Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont (en pantalla), Quim Torra, Pere Aragonès i l’actual president, Salvador Illa.

Entre més autoritats confirmades, també hi assistirà el president del parlament, Josep Rull, el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, la consellera d’Economia, Alícia Romero, i el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper.

L’acte començarà a les 18.15 amb l’arribada de les autoritats. Hi intervindran el president de la Generalitat i l’acte clourà pels volts de les 19.20 amb la intervenció d’Antoni Cañete, president de la PIMEC, i el president del govern, Salvador Illa.

Antoni Cañete: “Mentre la Xina fabrica i els Estats Units innoven, a Europa creem normes”

Més de 200 entitats cíviques, socials i sindicals del País Valencià es mobilitzaran el primer de febrer en una nova manifestació per a demanar la dimissió del president Carlos Mazón per la mala gestió de la gota freda. La mobilització començarà a les 18.00 a la plaça de l’Ajuntament de València. D’altra banda, el 29 de gener es faran actes en unes quantes localitats, entre les quals, Alacant, Alcoi i Burjassot.

Amb el lema “Mazón, dimissió”, la quarta manifestació contra el Consell exigirà justícia, reparació i dignitat. La convocatòria respon a la inactivitat, la manca de responsabilitat i la gestió nefasta del govern arran de la catàstrofe del passat 29 d’octubre, que ha deixat més de 220 morts i desenes de milers d’afectats.

La marxa eixirà de la plaça de l’Ajuntament i recorrerà el carrer de les Barques, del Poeta Querol, de la Pau, la plaça de la Reina, dels Brodadors i del Micalet, per acabar a la plaça de la Mare de Déu. Aquesta volta, es vol visibilitzar la censura que es comença a imposar, la manca de transparència, la impunitat, la manca de responsabilitat i la incompetència en la reconstrucció.

En aquest sentit, l’organització lamenta que tres mesos després de la tragèdia encara hi ha carrers amb fang, els ajuts van amb retard i no s’ha fet públic el suposat pla de reconstrucció. “Ara el Consell es dedica a contradir setmana sí, setmana també, les paraules del seu vice-president militar. Un senyal més de les mentides i l’amateurisme de gestió que caracteritza els dirigents actuals”, afegeix.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha confós l’estat espanyol amb un membre dels BRICS –organització multilateral que agrupa unes quantes economies emergents i que s’ha constituït com un espai internacional alternatiu al G7–, i ha promès d’imposar aranzels del 100% a aquest grup.

Trump: They are brics nation, Spain? Do you know what a brics nation is? You will figure it out. pic.twitter.com/APkdaw1D9f

— Acyn (@Acyn) January 21, 2025

Al Despatx Oval, preguntat sobre l’aportació de menys del 5% del PIB d’uns quants estats a l’OTAN, Trump ha dit que l’estat espanyol formava part dels BRICS.

“Crec que Espanya està molt per sota. I, tanmateix, és dels BRICS […] I, si els BRICS volen fer això, està bé, però imposarem almenys un aranzel del 100% als negocis que facin”, ha declarat.

Les sigles BRICS provenen dels països fundadors de l’organització: el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica, si bé actualment és format per onze membres, que inclouen l’Aràbia Saudita, Egipte, els Emirats Àrabs Units, Etiòpia, l’Iran i Indonèsia. També té uns quants països com a socis.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Donald Trump ha signat al despatx oval de la Casa Blanca una proclamació que concedeix un “indult complet i incondicional” a tothom “condemnat per delictes relacionats amb els esdeveniments que van tenir lloc al Capitoli dels Estats Units el 6 de gener de 2021”, tret de nou membres dels Oath Keepers i cinc membres dels Proud Boys, a qui ha commutat les condemnes.

La decisió de Trump implica que tots aquells processats pel Departament de Justícia –dels conspiradors empresonats per conspiració sediciosa i els culpables d’agredir agents de policia fins als qui simplement van entrar sense permís en zones restringides el 6 de gener de 2021–aviat seran alliberats si encara estaven sota custòdia federal.

A més, Trump ha ordenat al seu fiscal general que asseguri que aquells que “actualment són a la presó siguin alliberats immediatament”. També li ha ordenat que intenti que es retirin totes les acusacions pendents contra els acusats per aquells fets.

Extrema dreta de Proud Boys

Enrique Tarrio, cap del grup d’extrema dreta Proud Boys, és un dels gairebé 1.600 acusats pels fets del 6 de gener que han estat indultats o a qui s’han commutat les condemnes en aquestes primeres hores de Trump com a president dels Estats Units. La família ha explicat que espera que Tarrio arribi a Miami aquesta tarda. Quatre dirigents dels Proud Boys, condemnats per conspiració sediciosa són entre els centenars d’assaltants del Capitoli que han restat en llibertat gràcies als indults i commutacions signats pel nou president dels EUA.

Tarrio, que encapçalava el grup ultradretà durant l’assalt al Capitoli ara fa quatre anys, havia estat condemnat a vint-i-dos anys de presó, la pena més llarga imposada a qualsevol acusat pels fets. Ha estat indultat. Als seus coacusats, Zachary Rehl, Joseph Biggs i Ethan Nordean, condemnats a 15 anys, 17 i 18, respectivament, també els han commutat les condemnes i han estat alliberats.

Més commutacions

Trump ha signat 14 commutacions de condemna i ha concedit indults generals a tots els condemnats. En total, prop de 1.580 persones van ser encausades per delictes relacionats amb l’assalt.

A Stewart Rhodes, fundador dels Oath Keepers, un altre dels grups extremistes que donen suport a Donald Trump i també condemnat per conspiració sediciosa, li han commutat la pena i serà alliberat.

Com a primera acció presidencial, l’indult en massa dels assaltants del Capitoli ha estat un gest profundament simbòlic i que ha anat molt més enllà que no es preveia.

S’havia especulat que Trump signaria un perdó multitudinari, però que no afectaria els qui els tribunals havien condemnat per actes de violència. Tanmateix, Trump ha ordenat l’alliberament de tothom i la fi de les investigacions sobre els fets de fa quatre anys.

Aquesta acció implica una declaració extraordinària sobre un dels capítols més divisoris de la història recent dels Estats Units. Aquests darrers dies, el vice-president, JD Vance; la candidata a fiscal general, Pam Bondi; i legisladors com el senador Thom Tillis (R-Carolina del Nord) havien condemnat amb fermesa els manifestants que van atacar la policia.

Fins i tot a final de novembre, Trump havia declarat a la revista Time que no aplicaria un tractament generalitzat: “Ho faré cas per cas, i si no van ser violents, crec que ja han estat castigats molt durament.”

Tanmateix, sectors clau de la seva base de suport han deixat clar que volen que es perdoni tothom acusat per l’assalt. Joey Mannarino, un presentador de pòdcasts amb una gran audiència a les xarxes socials, demana que els acusats siguin també honorats. “Els del 6 de gener no tan sols haurien de ser indultats amb un indult general, sinó que haurien de rebre les medalles presidencials de la Llibertat per haver-se alçat quan el país necessitava lluitadors més que mai”, va escriure Mannarino fa poc a X. “Sí, també els violents.”

Fa quatre anys, el 6 de gener de 2021, milers de seguidors de Trump, instigats per teories conspiratives sobre el resultat de les eleccions del 2020, van anar a Washington DC i van assaltar el Capitoli per impedir el traspàs pacífic del poder. Les escenes violentes d’aquell dia van culminar amb cinc morts i més de 140 policies ferits per la gent que ara ha estat alliberada.

L’FBI va classificar l’assalt al Capitoli d’acte de terrorisme domèstic, i el Departament de Justícia ha dedicat aquests darrers anys a intentar de processar els responsables, en una tasca titànica i costosa. Prop de 1.600 persones han estat acusades de delictes federals en relació amb l’assalt i processades. Ara totes han restat en llibertat.