El govern andorrà farà públic al setembre la seva decisió sobre el reconeixement oficial de l’estat palestí, que, segons tots els observadors consultats, serà afirmativa. L’anunci es farà després de la reunió de caps d’estat a les Nacions Unides prevista aquell mes, on l’estat francès formalitzarà aquest reconeixement.

Precisament, la decisió del president francès i copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron, ha desencallat el darrer obstacle que hi havia, atès que el govern havia condicionat la seva posició a la que adoptessin els estats espanyol i francès.

La decisió tindrà el suport de Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata, que ja han demanat de manera pública al govern aquest reconeixement. A més, els socialistes afegeixen que és urgent de fer-ho ara, en plena crisi humanitària a Gaza.

Únicament l’extrema dreta d’Andorra Endavant s’ha oposat al reconeixement de l’estat palestí per part d’Andorra.

L’estat francès viu un moviment cívic inèdit després de l’aprovació, el 8 de juliol, de la llei Duplomb, que avala, entre més mesures, la reintroducció d’un pesticida prohibit d’ençà de fa set anys. Una petició impulsada per una estudiant de vint-i-tres anys ja ha superat els dos milions de signatures, cosa mai vista a les plataformes oficials de l’assemblea i el senat francesos i que representa una via de pressió inesperada.

La norma, promoguda pel senador de la dreta Laurent Duplomb, ha rebut un rebuig transversal d’ecologistes, científics i bona part de la societat, que alerten del retrocés que representa en matèria ambiental i sanitària. El text reintrodueix dos pesticides controvertits, l’acetamiprid i la flupiradifurona, rebaixa la independència de l’agència sanitària francesa i facilita projectes com el de les macrogranges i els megaembassaments i les exempcions de protecció d’espècies protegides.

La mesura amb més ressò ha estat, justament, la possibilitat de tornar a emprar l’acetamiprid. Aquest pesticida cobreix les llavors per protegir-les d’insectes, però també és mortal per als pol·linitzadors, com les abelles. També té efectes en la salut humana, atès que és cancerigen, i aquests productes s’acumulen al sòl, contaminen les aigües subterrànies i tenen efectes neurotòxics. L’acetamiprid serà prohibit definitivament a tota la Unió Europea el 2033, però pot tornar aviat als camps de l’estat francès.

Una petició sense precedents i un rebuig transversal

La petició que reclama la derogació de la llei va ser llançada el 10 de juliol per Éléonore Pattery, una jove estudiant de gestió ambiental. “Avui sóc l’única que ho escriu, però no l’única que ho pensa”, deia en la petició. En menys de tres setmanes, ja superava els dos milions de signatures, molt per sobre del llindar de 500.000 signatures necessari per a forçar un debat parlamentari.

Cap altra petició no ha assolit mai aquesta xifra en les plataformes institucionals franceses. De fet, la que tenia més suport fins ara n’havia recollit 263.000: era la que demanava la dissolució de les brigades motoritzades per a la repressió d’accions violentes, la unitat policíaca  BRAV-M.

L’aprovació de la llei Duplomb ja va ser polèmica. Per evitar un debat a l’Assemblea francesa, els diputats impulsors van optar per un subterfugi, com és el de votar a favor d’una moció de rebuig contra el seu text, perquè en compte de passar a discussió en ple, on hi havia 3.500 esmenes, anés a una comissió mixta de diputats i senadors perquè acordessin un text definitiu. Una via pensada per arribar a un consens quan hi ha una divergència entre l’assemblea i el senat, que han d’acordar un text definitiu, però que ha estat aprofitada per esquivar un debat parlamentari llarg, mediàtic i amb milers d’esmenes. La llei va ser aprovada amb l’oposició de l’esquerra.

Una llei a mida de la gran agricultura intensiva

La llei s’inscriu en la resposta política al moviment de protesta dels agricultors de començament del 2024. A banda de la qüestió dels pesticides, el text reforça el poder dels prefectes sobre els inspectors ambientals i autoritza l’ús de drons per a fumigar. Tanmateix, no tracta les principals demandes de la majoria de pagesos, com són els ingressos baixos o la necessitat de suport en la transició agroecològica. En canvi, segons que denuncien científics i ecologistes, és una llei que perpetua un sistema industrial que beneficia solament un grapat d’agricultors de grans explotacions, amb una política agrícola opaca i dirigida pels lobbies.

Per exemple, el portaveu de la Confederació Pagesa, Eloi Grau, explicava a Ràdio Arrels que la seva organitzava era del parer que la llei no servia “per a res ni com a agricultors ni com a ciutadans”, en la mesura que no tractava problemes com la simplificació de la burocràcia o la distorsió de la competència amb productes importats tractats amb substàncies prohibides a la Unió Europea.

Per la seva banda, els productors de remolatxa i avellana denuncien que, sense aquests productes, són vulnerables a les plagues que arruïnen les collites, com el pugó verd. Tanmateix, l’Institut de Recerca Agronòmica francès ha assegurat que, tot i que els pesticides són l’opció més fàcil, hi ha alternatives viables, que s’empren en uns altres indrets, com són els mètodes de control biològic, l’eliminació de focus d’infecció i la recerca d’espècies resistents. El pla estatal de substitució d’aquests insecticides impulsat el 2020 va demostrar que es podien mantenir rendiments elevats sense química, si bé aquestes solucions són parcials en alguns sectors.

Més enllà d’això, una altra mesura polèmica ha estat la de retornar al Ministeri d’Agricultura francès l’autoritat central en l’autorització de pesticides i que no es prevegi cap mecanisme de control per a evitar abusos ni sancions per ús excessiu.

I ara què pot passar?

L’abast del debat parlamentari forçat per la ciutadania serà limitat: els grups polítics podran manifestar les seves posicions, però això no permetrà, per si sol, la revocació de les disposicions ja adoptades. Sigui com sigui, la pressió sobre el govern francès per a derogar el text creix, instada per l’esquerra, per associacions i ara també per una part important de l’opinió pública.

Una enquesta recent revela que una majoria absoluta de ciutadans de l’estat francès, el 57%, s’oposa a la llei Duplomb, mentre que un 42% s’hi mostra a favor, sobretot, de la dreta i l’extrema dreta. Les raons d’oposar-s’hi són nombroses, però les principals són els efectes negatius en l’àmbit ambiental (61%) i de la salut pública (57%). També, en grau més baix, per les conseqüències nocives que tindrà en el model agrícola francès (45%) i en els agricultors mateixos (40%).

El Consell Constitucional francès examinarà la llei el 7 d’agost. Més de 120 diputats i 60 senadors l’han impugnada i podrien censurar la totalitat o una part de la llei. Solament aleshores, el president francès, Emmanuel Macron, podrà decidir si promulga el text o sol·licita una segona deliberació al parlament. Macron ha mantingut un perfil baix, ha anat seguint la qüestió i s’ha limitat a demanar una reconciliació de la “ciència” i la “competència justa” en matèria ambiental. En canvi, la ministra d’Agricultura francesa, Annie Genevard, ha mantingut una posició més dura i ha assegurat que el text es promulgaria tant sí com no i que seria “extremadament perillós” organitzar una segona deliberació. Per la seva banda, el senador impulsor de la llei, Laurent Duplomb, dels Republicans, ha dit simplement que l’extrema esquerra i els ecologistes havien provat de treure rèdit d’aquesta petició.

Mentrestant, la mobilització ciutadana no s’atura, i pressiona com més va més per obrir un debat públic de fons sobre l’agricultura, la biodiversitat i la sobirania alimentària.

 

a càrrec de Joan Carles Reigosa. - Lloc: Biblioplatja

L’ex-batlle de Puigverd de Lleida (Segrià), Josep Solsona, ha estat trobat mort avui. Segons que ha avançat el diari Segre i han confirmat els Mossos d’Esquadra, sembla que Solsona, de quaranta-tres anys, s’ha llevat la vida.

Va ser batlle fins el primer de juliol de 2024, quan va ser destituït arran d’una moció de censura. El març del mateix any va ser detingut per un suposat delicte de violència de gènere en l’àmbit familiar, però la fiscalia va acabar arxivant el cas al cap de poc de ser destituït.

Junts, el partit que representava, el va suspendre de militància per la investigació judicial. Úrsula Barrufet el va rellevar en el càrrec i la moció de censura va comptar amb el suport d’ERC i el PSC.

Solsona va arribar a la batllia de Puigverd de Lleida el 2019, precisament arran d’una moció de censura contra l’aleshores alcaldessa d’ERC, Sandra Barberà. Després dels comicis de 2023 va repetir al capdavant del consistori.

La Comissió Europea ha reiterat avui que l’acord comercial pactat diumenge entre Ursula von der Leyen i Donald Trump no inclou cap mena de concessió en la normativa digital ni en altres àmbits reguladors. “Permeteu-me ser molt clar sobre això: no canviem les nostres regles. No renunciem al nostre dret a regular de manera autònoma en l’àmbit digital”, ha insistit el portaveu comunitari de Comerç, Olof Gill, davant les discrepàncies amb la Casa Blanca sobre els continguts del pacte.

El govern estatunidenc va emetre ahir un comunicat en què assegurava que l’acord inclouria un compromís per abordar “les barreres digitals injustificades” a la UE. Tanmateix, Brussel·les ho nega rotundament. “No adoptarem ni mantindrem gravàmens per l’ús de xarxes o transmissions electròniques, però això no afecta les nostres normes ni el nostre espai regulador”, ha reiterat Gill.

Confusió sobre els aranzels a les farmacèutiques

Un altre dels punts conflictius és l’aranzel del 15% anunciat per Trump per a diversos productes exportats des de la UE, com ara cotxes, semiconductors i medicaments. Diumenge, Von der Leyen va admetre que aquests aranzels afectarien també el sector farmacèutic. Però la Comissió ha matisat ara que, mentre no acabi la investigació oberta pels Estats Units sobre aquest sector, no s’aplicarà cap gravamen i els productes continuaran exempts, amb un aranzel del 0%.

La Casa Blanca, en canvi, assegura que l’aranzel començarà a aplicar-se  divendres. “L’important és la declaració conjunta en què estem treballant. Fins que no es publiquin els resultats de la investigació, no hi haurà cap canvi”, ha explicat Gill. Un alt càrrec de la Comissió ja havia assegurat ahir que divendres “no s’aplicaran aranzels” als medicaments.

Energia i compres militars: més punts de fricció

La divergència de versions també afecta les compres d’energia i material militar. Washington ha afirmat que la UE duplicarà les compres de gas natural liquat, petroli i energia nuclear estatunidenca fins als 750.000 milions de dòlars durant el mandat de Trump. Von der Leyen ha defensat que la xifra respon a la voluntat de reduir la dependència de Rússia, però Brussel·les precisa que només és una intenció, perquè la Comissió no pot comprometre les decisions comercials dels estats ni de les empreses.

“La Comissió no compra aquestes matèries primeres ni el govern estatunidenc les ven. Tot són decisions comercials de les empreses”, ha recordat Gill.

Un altre punt que Washington dona per fet és un acord per comprar equipament militar estatunidenc. Però la Comissió ho ha negat taxativament, atès que la competència en matèria de defensa és dels estats membres.

Crítiques i desconfiances dins la UE

El pacte, anunciat diumenge a Escòcia per Von der Leyen i Trump com una via per posar fi a la guerra comercial, ha estat rebut amb recels per alguns estats com França, que l’han criticat, i amb resignació per uns altres, com Espanya. Gill ha defensat que tots els estats membres han estat informats i consultats durant les negociacions: “La freqüència i profunditat de les consultes ha estat com mai. Vam parlar amb nom de tota la UE.”

El portaveu ha admès que poden haver-hi discrepàncies, però confia que s’ha evitat “el pitjor escenari possible”. Per ara, no s’ha publicat cap document oficial, però Brussel·les i Washington treballen en una declaració conjunta que, segons la Comissió, serà un document polític, no vinculant jurídicament.

Des d’avui, 29 de juliol, el servei de pagament mòbil Apple Pay ja està plenament disponible a Andorra. Aquesta fita representa, segons el govern andorrà, una reivindicació històrica que s’ha pogut fer realitat gràcies a la col·laboració entre el govern, Andorra Digital i les entitats bancàries.

L’acord amb Apple permet que els ciutadans d’Andorra puguin fer ús d’aquest sistema de pagament digital avançat, que facilita pagaments sense contacte a través de la tecnologia NFC, tant en establiments físics com en compres en línia. A més de targetes de crèdit i dèbit, Apple Pay també admet targetes de fidelització, regals, entrades i títols de transport.

El Ministeri de Funció Pública i Transformació Digital ha destacat que aquest assoliment suposa un nou pas endavant en el reconeixement internacional d’Andorra en matèria digital, i consolida la confiança de grans empreses tecnològiques en el mercat andorrà. El ministre Marc Rossell ha subratllat que “confirma els avenços fets pel país en matèria d’homologació i competitivitat”.

La posada en marxa d’Apple Pay complementa la disponibilitat de Google Wallet, que ja es va activar al país el novembre. Amb aquesta nova incorporació, els ciutadans i visitants d’Andorra poden gaudir d’una experiència digital més completa, còmoda i segura, equiparable a la d’altres països europeus.

El servei no solament beneficia els residents, sinó que també millora l’experiència dels turistes, que poden utilitzar el mateix sistema de pagament que al seu país d’origen, afavorint així la modernització i internacionalització del comerç andorrà.

El govern i ERC han arribat a un acord polític per a modificar el règim jurídic de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i el nou sistema de finançament.

En una nota de premsa conjunta, el departament d’Economia i Esquerra han informat que el 26 d’agost –al primer consell executiu després de les vacances–, el govern aprovarà un decret llei que atorga a l’Agència plena autonomia en matèria de personal, i que estableix la figura del contracte programa com a instrument de governança. També es crearan dos cossos amb perfils professionals ajustats a les funcions de l’ATC: el Cos d’Agents Tributaris i el Cos Superior d’Informàtica Tributària.

L’objectiu és que l’ATC disposi de les eines jurídiques i organitzatives necessàries per exercir amb plenes garanties, de manera “eficaç i eficient”, les noves competències resultants de l’aplicació del nou sistema. Per fer-ho, el decret llei modificarà el Llibre segon del Codi tributari de Catalunya, aprovat l’any 2017 i que regula l’Administració tributària de la Generalitat.

Aquest acord arriba unes setmanes després de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat del 14 de juliol, amb l’objectiu d’impulsar modificacions que permetran adaptar l’estructura interna, el funcionament i l’ordenament de l’Agència a les exigències del nou sistema de finançament singular, que comporta un canvi de paradigma en la gestió dels recursos públics i un augment substancial del volum i complexitat de les funcions que haurà d’assumir l’ATC.

Principals novetats

Entre les novetats que introdueix el decret llei destaquen l’establiment del contracte programa com a instrument de governança i la creació de nous cossos tributaris amb perfils professionals ajustats a les necessitats reals de l’agència, així com l’atorgament de major autonomia a l’ATC per dissenyar la seva estructura organitzativa i gestionar el personal.

El primer s’ocuparà de desenvolupar les tasques administratives vinculades a la tramitació dels procediments d’aplicació dels tributs i d’assistir la ciutadania en la confecció i presentació de les declaracions i autoliquidacions.

En el cas dels informàtics tributaris, les seves funcions seran analitzar les necessitats de les diferents unitats i estructurar la informació tributària per garantir la seva coherència i interoperabilitat, així com adaptar i posar en marxa noves tecnologies per a millorar l’eficàcia dels processos tributaris.

Finalment, el decret llei confereix a l’ATC plena autonomia en matèria de personal i per a la negociació col·lectiva de les condicions de treball del personal dels cossos tributaris i per l’aprovació de la seva oferta pública d’ocupació.

També li atribueix la potestat per al disseny de la seva estructura organitzativa, i determina que l’Agència s’estructura en serveis centrals i territorials, en els quals s’integraran les diferents unitats directives.

La circulació del metro de València és interrompuda aquest matí entre Picanya i Castelló (Ribera Alta) i entre Picanya i Torrent Avinguda (Horta Sud) a causa d’una avaria elèctrica. L’aturada afecta de ple les línies L1, L2 i L7 i provoca retards i aglomeracions als trens que continuen circulant parcialment.

Metrovalència ha informat que s’estan fent gestions per solucionar la incidència, però de moment no s’ha donat cap horitzó clar per a la represa del servei complet. Tampoc s’ha establert cap servei alternatiu d’autobusos, cosa que ha deixat molts passatgers atrapats.

Avís L1, 2 i 7: Per avaria elèctrica , circulació interrompuda entre Picanya i Castelló i entre Picanya i Torrent Av.

Aviso L1, 2 y 7: Por avería eléctrica , circulación interrumpida entre Picanya y Castelló y entre Picanya y Torrent Av.

— Metrovalencia (@metrovalencia) July 29, 2025

El govern ha autoritzat avui la constitució de la nova empresa Rodalia de Catalunya, que s’haurà de fer càrrec del sistema ferroviari català. És un tràmit imprescindible –que també haurà de fer el govern espanyol– perquè, al desembre, l’empresa es pugui inscriure al registre. El pròxim pas és la designació dels membres del consell d’administració –en què hi haurà majoria de la Generalitat– i del president. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha dit que el procés de selecció encara no s’havia fet, però que se cercaran professionals amb una expertesa i una trajectòria dilatada. 

Segons Paneque, el canvi en la governança permetrà a la Generalitat de “tenir incidència directa sobre el propi servei”, en àmbits com la puntualitat, la disponibilitat dels combois o l’atenció als usuaris, i una gestió feta amb més “coneixement del territori.” Aquest canvi, tanmateix, continua sense anar acompanyat d’un canvi en l’accionariat, que és determinant. El grup RENFE en tindrà la majoria –un 50,1%, per davant del 49,9% de la Generalitat— de manera indefinida, en contra d’allò que s’havia anunciat en el moment de l’acord, el novembre del 2023. Això, sumat al fet que les decisions estratègiques s’hauran de prendre per majoria qualificada, conferirà en tot cas un dret de vet al govern espanyol.

La futura empresa Rodalia de Catalunya continuarà subordinada al Grup RENFE indefinidament

Les proporcions de l’accionariat es van modificar arran de la pressió dels treballadors, que s’oposaven al control de la Generalitat perquè no volien que s’alterés el seu dret de mobilitat laboral. Quan s’anuncià que l’empresa continuaria integrada al Grup RENFE, Esquerra Republicana digué que seria així durant dos anys, però el govern ha evitat de confirmar-ho sempre que ha pogut. Avui, Paneque ni tan sols ha respost si és un objectiu que es marca per assolir aquesta legislatura o si li agradaria. “Ara estic centrada a constituir efectivament aquesta empresa”, s’ha limitat a repetir, i hi ha afegit que en tot cas els mecanismes estan previstos per tal que, si hi ha un canvi, es faci “amb pau social i garantint els drets i els convenis dels treballadors.”

El govern mira de mantenir l’equilibri entre la duresa de la posició dels treballadors, per una banda, i les demandes d’Esquerra Republicana, que ara demana garanties de compliment dels acords abans d’aprovar el pròxim pressupost. Ahir mateix, de fet, el president del partit, Oriol Junqueras, vinculà una cosa amb l’altra i digué que l’acord de Rodalia solament serà efectiu amb un bon model de finançament. Igual com l’acord ferroviari s’ha aigualit perquè RENFE en retindrà la majoria, fa uns dies que el govern del president Salvador Illa va reconèixer finalment que la Generalitat no gestionarà la recaptació de l’IRPF l’any vinent, de manera que s’incomplirà l’acord d’investidura amb els republicans.

Paneque ha respost a Junqueras que la qüestió del finançament singular i de la recaptació d’imposts a Catalunya són d’una gran complexitat i “sovint, envoltades de massa soroll”, i ha assegurat que el govern continuarà treballant perquè la recaptació de l’IRPF sigui una realitat “tan aviat com sigui possible”, sense posar-hi calendari. En tot cas, el calendari promès originalment s’alenteix per múltiples bandes. El pla d’implementació de l’IRPF, que segons les conclusions de la comissió bilateral s’havia d’haver presentat abans del 31 de juliol, haurà d’esperar, pel cap baix, fins al setembre, i el nou pla director de l’Agència Tributària de Catalunya que ha de permetre fer-la créixer, també s’ajorna. 

El govern esgrimeix raons d’enrevessament tècnic per a justificar que s’alenteixin els terminis. La setmana passada, va anunciar la creació d’un nou comissionat –en mans de l’ex-directiu d’IBM Santiago Ramón Arizón— que s’encarregarà de desplegar la hisenda catalana, i d’un nou consell assessor que l’hi ajudarà. La previsió és que l’òrgan passi a recaptar, d’entrada, de 5.000 a 30.000 milions d’euros, cosa que implica millores tecnològiques i contractació de personal. Avui, Paneque ha subratllat que serà molt complicat perquè la infrastructura no està preparada. “L’Agència Tributària espanyola té en plantilla 1.500 informàtics pel manteniment de tot el sistema i les bases de dades vinculades. En aquests moments, l’Agència Tributària catalana no té cap informàtic en plantilla”, ha exemplificat. 

El govern prova de revifar la promesa del nou finançament amb un altre grup d’experts

El govern ha aprovat tres acords per a incrementar el personal del Departament de Política Lingüística. El primer és per a l’ampliació de la plantilla estructural del departament; el segon, per a un programa temporal de personal del Pacte Nacional per la Llengua, i el tercer, per a un projecte d’incorporació del català a les tecnologies de la llengua.

El nou personal destinat al Pacte Nacional per la Llengua desenvoluparà mesures d’aquesta iniciativa durant tres anys. Són disset places de tècnic, tres places de tècnic responsable i una de responsable de programa.

Segons que han informat, el segon programa aprovat pel govern té per objectiu incrementar la incorporació de la llengua catalana a les tecnologies de la llengua i promoure’n l’ús en l’àmbit digital.

El nou personal treballarà per monitorar la situació del català en l’esfera digital i la intel·ligència artificial; coordinar les actuacions del departament amb la resta de departaments de la Generalitat, el CTTI i la Secretaria de Polítiques Digitals; i impulsar l’aprenentatge del català mitjançant eines digitals basades en noves tecnologies de la llengua, en un moment de màxima demanda d’aquest tipus de materials.

D’altra banda, el consell executiu ha aprovat l’ampliació de la plantilla del Departament de Política Lingüística amb sis places de tècnics per ampliar els serveis existents en diverses unitats del departament.

L’Associació de Damnificats per la DANA de l’Horta Sud es reunirà demà a Madrid amb el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, per exposar-li la situació dels municipis danyats per la gota freda del 29 d’octubre i demanar una coordinació efectiva entre les administracions. El president de l’entitat, Christian Lesaec, no ha participat mai en les manifestacions mensuals contra el govern de Carlos Mazón. En la reunió no hi participaran l’Associació de Víctimes Mortals DANA 29-O i l’Associació Víctimes de la DANA 29 octubre 2024.

Christian Lesaec: “Arran de la gota freda, moltes persones es pregunten per què paguem imposts”

Segons que han explicat en un comunicat, la reunió arriba després d’haver intentat sense èxit d’organitzar-ne una amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón. L’associació –integra, entre més membres, dotze familiars de cinc víctimes mortals– exigia que la reunió es fes amb presència de mitjans de comunicació, però aquesta condició va ser rebutjada pel PP valencià. Per coherència amb les reunions que ja han mantingut amb dirigents dels dos principals partits espanyols, el passat 4 de juliol van decidir d’enviar una carta a Feijóo demanant una reunió.

La setmana passada, el gabinet de presidència del PP espanyol va telefonar a l’associació per convidar-la a una reunió a Madrid amb Feijóo i dos o tres membres del seu equip. L’oferta fou acceptada i, per tant, demà viatjaran a Madrid Christian Lesaec i Alejandro Carabal, membre de l’equip de treball que també va participar en les gestions a Brussel·les.

Durant la reunió, volen traslladar a Feijóo els problemes que encara arrosseguen els municipis danyats i remarcar la necessitat que el govern espanyol i el govern valencià col·laborin en la reconstrucció de les comarques. També tenen previst de parlar sobre la figura de Mazón i més qüestions relacionades.

La reunió es farà a la seu del PP de Madrid a les 13.00. Una vegada acabada, Christian Lesaec atendrà els mitjans de comunicació.

Els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) de les poblacions afectades per la gota freda del 29 d’octubre han presentat al·legacions contra el Pla Endavant de la Generalitat Valenciana per a la reconstrucció de les zones devastades. Tal com van fer la setmana passada amb el Pla de Resiliència Hídrica del govern espanyol, denuncien que aquest nou document menysté les necessitats reals del territori i dels ciutadans.

En un comunicat, els CLER critiquen que el govern valencià hagi eliminat el dret a la participació ciutadana, amb un procediment feixuc, escàs marge de temps i en ple estiu. Asseguren que aquestes presses són incomprensibles després de nou mesos d’inacció i cap proposta sobre la taula. A més, lamenten que, un cop estudiat el pla, no hi han trobat cap mesura efectiva de resiliència hidràulica. Per tot plegat, acusen la Generalitat de menysprear tant la seguretat com la vida de les persones afectades.

Mesures que poden agreujar la situació

També alerten que el Pla Endavant és, en essència, un pla econòmic que inclou algunes ajudes a persones i empreses damnificades, però que conté mesures que poden agreujar la situació. En destaquen la implantació de noves indústries de sectors com l’automoció, la fabricació de productes químics o la defensa i la ciberseguretat, que consideren alienes al territori i incompatibles amb l’emergència climàtica. Segons les veus expertes dels comitès, aquestes indústries augmentarien l’ocupació del sòl, les emissions i la contaminació, sense aplicar cap criteri de precaució en una zona altament inundable.

Per tot això, exigeixen que s’impugnin els articles que afavoreixen aquest model de creixement indefinit, el mateix, diuen, que ha dut al desastre actual. A més, demanen que els CLER siguin reconeguts com a part interessada en la redacció del pla i que es tinguin en compte les seues propostes.

Una jove lleidatana de 22 anys, A.S., ha mort en un accident de trànsit a Malawi, on feia tasques solidàries i de cooperació. El Ministeri d’Afers Estrangers espanyol s’ha posat en contacte amb la família de la víctima, coneguda per la seva vinculació a entitats esportives i culturals, segons que ha avançat el diari Segre i ha confirmat a EFE la sots-delegació del govern espanyol a Lleida.

El president Salvador Illa ha expressat el condol als familiars i amics de la cooperant i s’ha posat a disposició de la família per ajudar en tot el que sigui necessari.

El meu sentit condol als familiars i amistats de la cooperant catalana que ha mort en un tràgic accident a Malawi, on es trobava fent un voluntariat.

Ens posem a disposició de la família per ajudar en tot allò que sigui necessari.

— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) July 29, 2025

Els Mossos d’Esquadra han detingut dues cuidadores per haver estafat 524.000 d’euros a una dona de 85 anys a Barcelona. Són dues germanes, de 44 i 49 anys, que havien estat treballant al domicili de la víctima com a cuidadores i que es van transferir diners de manera gradual. Els diners sostrets els enviaven a l’estranger i també els feien servir per cobrir despeses personals, comprar objectes d’alt valor econòmic i fer-se operacions estètiques. Les acusen d’un delicte d’apropiació indeguda i falsificació documental.

Detenim dues cuidadores per estafar 524.000 € a una dona de 85 anys

Es van guanyar la confiança de la víctima durant cinc anys i extreien els diners per enviar-los a l'estranger. També s'haurien fet operacions estètiques valorades en 50.000 euros pic.twitter.com/fW6Vr5RG1u

— Mossos (@mossos) July 29, 2025

La investigació va començar el passat mes de juny, després que la víctima es desplacés a una entitat bancària per consultar els diners que tenia al banc i li comuniquessin que tenia el compte corrent a zero. Els investigadors van concloure que tot va començar el 2019, quan la dona va contractar dues cuidadores perquè el seu estat de salut era delicat. Tres anys després va donar poders notarials a una d’elles perquè pogués fer tràmits bancaris, cosa que li donava capacitat per fer operacions bancàries sense límit i poder signar documents públics i privats, a més de tenir accés a targetes i comptes.

Les investigades van instal·lar càmeres de seguretat al domicili per controlar els moviments de la víctima i el 23 de juliol agents dels Mossos d’Esquadra van dur a terme l’entrada i perquisició al domicili de les investigades i van detenir les dues dones, que no tenien antecedents policíacs.

Les Santes de Mataró és una de les festes més importants de l’estiu a Catalunya. Ahir, la convocatòria no va decebre i va deixar imatges espectaculars, amb centenars de persones concentrades al carrer de la Riera, davant l’ajuntament. Segurament, el moment àlgid va ser el cant multitudinari del “Virolai” –entre crits, salts, balls i estelades– al voltant del gegant Robafaves. Les Santes tenen categoria de festa patrimonial d’interès nacional.

Les Santes: història de la festa major de Mataró

La gent embogeix al so del Virolai! A #lessantes, la Festa Major de #Mataró, mai #nonhihaprou! pic.twitter.com/MdUB3ELNH6

— tvmataró (@tvmataro) July 29, 2025

El Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia ha formalitzat una acusació contra dos agents de paisà dels Mossos d’Esquadra per una agressió homòfoba comesa la matinada del 26 de desembre de 2020 al barri del Raval de Barcelona. L’escrit, presentat a l’Audiència de Barcelona, atribueix als policies delictes de lesions i tortures o, alternativament, un delicte contra la integritat moral, agreujats per motius de discriminació. L’entitat reclama penes fins a sis anys de presó i dotze d’inhabilitació, i responsabilitza també la Generalitat com a responsable civil subsidiària.

Els fets, segons que relata Irídia, van tenir lloc quan els agents van abordar Gustavo –la víctima– sense identificar-se, el van colpejar violentament, li van prendre el mòbil i el van insultar amb expressions homòfobes. Malgrat demanar auxili, la patrulla uniformada que es va presentar posteriorment no el va ajudar i, de fet, el van acabar detenint sense explicar-li els motius ni llegir-li els drets. Les conseqüències físiques i emocionals d’aquella nit han requerit més d’un any de tractament.

Sònia Olivella, coordinadora de Litigis d’Irídia, considera que es tracta d’un cas especialment greu. “És un exemple clar de tractes inhumans i degradants per motius discriminatoris. I, malgrat això, no s’ha fet cap investigació interna per part dels Mossos i la fiscal s’ha oposat des del primer moment a aprofundir en el cas. Denunciem aquesta manca de voluntat institucional per abordar la violència contra el col·lectiu LGBTIQ+”, ha dit. I ha afegit que, un cop més, “ha estat la víctima i les organitzacions de drets humans qui han hagut d’assumir tot el pes del procés”.

Irídia destaca que, malgrat la lentitud de la causa –han passat quatre anys i mig dels fets–, el cas finalment arribarà a judici. A parer seu, aquest procés demostra fins a quin punt manca control efectiu sobre les actuacions policials i com d’arrelada és la impunitat en casos de vulneració de drets fonamentals amb motivació homòfoba.

En Gustavo, que ha decidit de fer pública la seva veu, ha expressat així la importància de denunciar: “Vaig sentir por, vergonya i una gran incomprensió. No era només l’agressió o l’insult, sinó el que representaven: un sistema que et fa callar i et fa sentir culpable. Però vaig entendre que callar no era una opció. Aquesta violència institucional no és un fet aïllat. Passa cada dia. Denunciar ha estat dur, però necessari. Gràcies al suport d’Irídia, avui puc dir que s’està fent justícia. Parlar-ne encara fa mal, però callar-ho en fa més. Per això continuaré fins al final.”

Una col·lisió frontal entre un catamarà i una llanxa ràpida ha deixat ferida de gravetat la capitana del primer vaixell, que s’ha enfonsat arran de l’impacte. L’accident ha passat poc abans de les onze de la nit, davant la platja de cala d’Hort, al terme de Sant Josep (Eivissa).

Segons que ha informat el SAMU 061, en el xoc hi han estat implicades una llanxa de quinze metres d’eslora i un catamarà més petit. La col·lisió ha estat tan violenta que ha enfonsat immediat el catamarà. La capitana ha estat evacuada a l’Hospital Can Misses amb pronòstic reservat.

Els altres tripulants del catamarà han estat rescatats amb ferides lleus i traslladats també a l’hospital per una primera valoració. En l’operatiu, hi han intervingut dues ambulàncies, una de suport vital bàsic i una altra d’avançat.

Una jutgessa de Bogotà ha declarat que l’ex-president de Colòmbia Álvaro Uribe (2002-2010) és penalment responsable d’un delicte de suborn de testimonis en actuació penal i d’un delicte de frau processal, en una causa que es remunta a l’any 2012.

Segons que ha explicat Sandra Liliana Heredia Aranda, els delictes es van cometre mitjançant l’advocat de l’ex-president, Diego Cadena, que va intentar de subornar l’ex-paramilitar Juan Guillermo Monsalve i més gent.

La magistrada considera provat que el fundador i president honorari del partit conservador Centre Democràtic va oferir beneficis, mitjançant intermediaris, a presoners per afavorir-se en unes quantes causes judicials que té obertes. També ha donat per demostrat que va intentar de manipular testimonis perquè involucressin el senador Iván Cepeda en fets delictius.

Alhora, Uribe ha estat absolt dels càrrecs per suborn simple, però ha estat declarat culpable de frau processal. La jutgessa ha destacat especialment un document signat per l’ex-paramilitar Carlos Enrique Vélez, el contingut del qual s’ha demostrat que era fals. Uribe el va presentar amb la intenció que s’obrís una investigació i es condemnés el senador Cepeda, segons que ha informat l’emissora colombiana Radio Caracol.

Després de la lectura de la resolució, la jutgessa ha convocat la vista per llegir la sentència aquest divendres, 1r d’agost, a les 14.00 (hora local). La fiscal Marlenne Orjuela, delegada davant la cort, ha demanat una pena mínima de 108 mesos de presó, és a dir, més de nou anys. La defensa de l’ex-president té cinc dies per a presentar un recurs contra la decisió de la jutgessa.

La causa començà l’any 2012, quan Uribe va denunciar el senador Iván Cepeda, al·legant que havia recorregut les presons del país cercant falsos testimonis contra ell respecte de l’origen del paramilitarisme a la regió d’Antioquia.

Tanmateix, amb les proves aportades, unes quantes versions assenyalaren que els advocats d’Uribe provaven de manipular testimonis perquè inculpessin Cepeda. Així, Cepeda passà de ser l’acusat a ser-ne la víctima, i Uribe, que n’era el denunciant, es convertí en l’investigat.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

Almenys cinc persones han mort a Nova York en un tiroteig dins un gratacel de Park Avenue. Segons que han informat les autoritats, un home armat amb un rifle M4 ha sortit d’un cotxe aparcat en doble fila, ha entrat a l’edifici i ha començat a disparar. Ha matat quatre persones –entre les quals, un agent de policia–, n’ha ferida greument una altra i s’ha suïcidat.

“L’agent Didarul Islam, membre del Departament de Policia de la ciutat de Nova York, és una de les víctimes d’aquest acte de violència armada sense sentit. També hi ha morts dos homes i una dona, i un altre home ha estat ferit greument”, ha dit el batlle de Nova York, Eric Adams. Ha donat el condol a les famílies i ha denunciat que aquest crim tornava a demostrar com era de fàcil accedir a una arma. “La violència armada ha marcat molts veïns i ha destrossat massa famílies. Continuarem lluitant per protegir la nostra ciutat”, ha afegit.

Segons la comissària de policia Jessica Tisch, el tirador ha estat enregistrat per les càmeres de seguretat quan sortia d’un BMW negre armat amb un rifle. Ha entrat immediatament al vestíbul del 345 de Park Avenue i ha obert foc contra l’agent. Tot seguit ha disparat contra una dona, un home i un vigilant de seguretat.

Després ha agafat l’ascensor i ha deixat sortir-ne il·lesa una altra dona. S’ha dirigit fins al pis 33, on hi ha la seu de l’empresa immobiliària Rudin Management, i ha continuat disparant mentre caminava pels passadissos. Ha ferit una persona, que ha mort allà mateix, i en acabat s’ha llevat la vida disparant-se al pit.

La policia ha identificat el sospitós com Shane Tamura, un home de vint-i-set anys amb domicili a Las Vegas. Al seu cotxe hi han trobat una funda de rifle amb bales, un revòlver carregat, munició, carregadors, una motxilla i medicació prescrita al seu nom. Es creu que havia recorregut més de 4.000 quilòmetres en els dos dies anteriors.

“Encara investiguem els motius i per què va triar aquest lloc concret”, ha dit Tisch, que ha afegit que, segons les autoritats de Las Vegas, Tamura tenia antecedents documentats de salut mental. També ha aclarit que tot indicava que actuava sol i que no hi havia cap amenaça activa per a la població.

L’home ferit continua en estat crític, però estable. A més, quatre persones més han estat ferides lleus mentre intentaven de fugir. L’agent Didarul Islam, de trenta-sis anys, feia quatre anys que era al cos. Era casat, tenia dos fills petits i la seva dona espera el tercer. “Va morir com va viure: com un heroi”, ha dit la comissària.