El president francès, Emmanuel Macron, ha descartat la possibilitat d’un nou referèndum d’autodeterminació a Nova Caledònia i ha justificat la decisió amb raons culturals. En una intervenció durant la conferència de l’ONU sobre els oceans, feta a Niça, ha dit que “ni la cultura oceànica ni la melanèsia no són totalment fetes per als referèndums”, perquè “són cultures de concertació”.

El cap de l’estat francès ha volgut tranquil·litzar els dirigents dels estats del Pacífic, davant la preocupació per la repressió de les protestes independentistes que van esclatar ara fa un any a l’arxipèlag. “Els referèndums formen part d’un procés pensat als anys vuitanta i noranta. Han servit per expressar la voluntat de continuar dins la República francesa. Però no repetirem els mateixos errors en el futur”, ha dit. Segons Macron, “el caràcter trencat del sí o el no no s’adiu amb una cultura que es basa en la circularitat i el diàleg”.

Amb això, el president ha confirmat la seva intenció de substituir la via referendària per un nou marc de concertació política. Ha dit que vol “un projecte nou” per a Nova Caledònia i ha anunciat que convocarà una cimera a París a mitjan juny amb totes les parts implicades, després del fracàs de les negociacions dirigides pel ministre dels Territoris d’Ultramar francès, Manuel Valls, a començament del mes de maig. La reunió tindrà com a objectiu de trobar una solució institucional de consens, després dels enfrontaments que el maig del 2024 van causar catorze morts i danys multimilionaris en un context de forta crisi social, econòmica i política.

Macron ha insistit que el futur de Nova Caledònia s’ha de construir “en el respecte de tots i per a la pau a la regió”. Amb les seves declaracions, tanmateix, ha deixat clar que l’opció d’un quart referèndum —reclamat pels sectors independentistes que van boicotar el del 2021— ja no és sobre la taula.

Amb la voluntat d’acostar la justícia als ciutadans, l’1 de juliol més de 550 jutjats de pau es convertiran en oficines de justícia municipal, que assumiran noves competències i funcions. La intenció és que els ciutadans s’hagin de desplaçar el mínim possible fora del seu municipi, podent fer tràmits burocràtics i videoconferències des d’aquests espais.

Actualment, Catalunya té 898 municipis amb jutjat de pau, és a dir, que no són seu de partit judicial, amb un total de 3,2 milions de ciutadans, i això suposa el 40,4% de tota la població catalana.

El govern promourà les agrupacions de jutjats de pau perquè puguin donar més serveis, sobretot els dels pobles més petits, que pràcticament no tenen personal. Així, municipis limítrofs que sumin en total uns 7.000 habitants, podrien tenir, en un d’ells, una oficina de justícia municipal amb personal de l’administració de justícia que aniria itinerant per la resta de localitats.

Els canvis suposaran que les oficines de justícia municipals puguin tenir connexió amb els tribunals mitjançant la intervenció en actuacions processals per videoconferència, informació sobre procediments judicials o obtenció de còpies de procediments.

També facilitaran certificats com els d’antecedents penals, els de delictes sexuals, els d’últimes voluntats, el d’assegurança de cobertura de defunció o el de cancel·lació d’antecedents penals. Permetran d’accedir al registre civil pels certificats de naixement, matrimoni i defunció, podran fer videoconferències amb els registres civils, podran rebre documentació, tramitar i resoldre expedients i donar informació sobre el registre. Finalment, tindran serveis complementaris com l’assistència jurídica gratuïta, les oficines d’atenció a la víctima, videotrucades amb altres organismes o mitjans alternatius de resolució de conflictes.

Una ampliació progressiva

El govern va aprovar fa dos mesos un pla de justícia de proximitat amb 3,7 milions d’euros i caldrà contractar nou personal i habilitar alguns espais. Per a l’1 de juliol s’ha previst augmentar la plantilla en 26 places, amb 1,5 milions d’euros de pressupost. Per a l’1 d’octubre es preveu augmentar la plantilla en 31 persones, amb 1,1 milions de pressupost. El 31 de desembre s’implementarà la tercera fase, amb una previsió de 708.000 euros per a 150 places, que inclouen les de l’Oficina General del Registre Civil, i 16 dotacions més per a l’oficina fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya i la Fiscalia de Barcelona.

Pel que fa als municipis on arribarà aquest servei: 561 es transformaran d’aquí menys d’un mes, Montgat i Sant Adrià de Besòs ho faran l’1 d’octubre, i la resta, el 31 de desembre.

Un home de setanta anys ha mort ofegat, després de ser tret inconscient de la platja del Capellà de Torrevella, segons que han confirmat des del Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU).

Els fets han passat avui pels volts de les 13.00, quan s’ha sol·licitat la intervenció del CICU per a assistir a un home que havien tret inconscient a la platja del Capellà. Fins al lloc, han mobilitzat una unitat del SAMU i una de Suport Vital Bàsic (SVB).

Fins a l’arribada dels servicis sanitaris d’emergència, altres banyistes han realitzat el massatge cardíac a l’home amb les indicacions telefòniques donades des del CICU.

Una vegada en el lloc, l’equip mèdic del SAMU ha realitzat la reanimació cardiopulmonar avançada i altres tècniques de recuperació a l’home, però no hi ha hagut resposta i han confirmat la defunció. L’autòpsia revelarà les causes de l’ofegament.

El govern alemany s’oposa frontalment a la possible adquisició de Commerzbank per part del banc italià Unicredit. Tant el canceller federal, Friedrich Merz, com el ministre de Finances, Lars Klingbeil, han coincidit a qualificar de “inacceptable” la maniobra d’Unicredit, que ja ha comprat un 28% de les accions del segon banc cotitzat d’Alemanya i aspira a fusionar-lo amb la seva filial HypoVereinsbank.

En una carta de dues pàgines que el comitè d’empresa de Commerzbank ha fet pública avui a LinkedIn, Merz assegura que el govern opta per una Commerzbank forta i independent. “Una acció unilateral i hostil com la d’Unicredit no és acceptable, i menys encara en una entitat de rellevància sistèmica com aquesta”, diu el text.  Klingbeil, per la seva banda, ha remarcat que aquesta posició és un “gest polític clar” i un missatge de suport per als treballadors.

També remarca la importància de la banca mitjana en el finançament de les pimes alemanyes, un argument similar l’emprat per oposar-se a l’opa del BBVA al Banc Sabadell.

Una operació hostil i silenciosa

Unicredit, dirigida per Andrea Orcel, va aprofitar la venda parcial d’accions de l’estat alemany el setembre passat per adquirir una participació significativa a través d’instruments financers. Amb això, ja controla de manera indirecta prop del 30% de Commerzbank. Orcel s’ha mostrat disposat a esperar fins al 2027 per consolidar l’operació, i ha insinuat que pot mantenir la seva posició, vendre amb benefici o tornar a negociar. “Tenim el 30%. Podem esperar”, ha declarat fa poc.

Amb tot, la resistència no és solament política. La presidenta de Commerzbank d’ençà del 2024, Bettina Orlopp, ha defensat l’autonomia de l’entitat i ha advertit que una fusió podria implicar una pèrdua de capacitat operativa en un moment clau. El record de la compra d’HVB per part d’Unicredit el 2005 —amb una reducció del 60% de la plantilla— pesa en el debat. El comitè d’empresa ha mostrat preocupació pel possible impacte sobre l’ocupació, i ha agraït el suport del govern en aquesta resistència.

Un xoc d’estratègies i interessos

Malgrat que la fusió no té impediments formals per part de l’Autoritat de Competència alemanya ni del Banc Central Europeu, l’ambient polític i social n’ha complicat el camí. El valor en borsa de Commerzbank ha augmentat fortament els darrers mesos, fins a gairebé 28 euros per acció, cosa que fa més costosa qualsevol operació de compra. Aquest augment es deu, en part, a l’expectativa d’una fusió, però també a la confiança creixent dels inversors en el projecte independent.

Els pròxims moviments poden arribar aviat: tant Orcel com Orlopp han de comparèixer aquesta setmana en una conferència d’inversors, on hauran de respondre preguntes sobre el futur de l’entitat i la posició de cadascuna de les parts. Mentrestant, el govern alemany manté el 12% de les accions i ha deixat clar que, per ara, no pensa de sortir-ne.

El cas té paral·lelismes evidents amb l’opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell, perquè en tots dos casos es tracta d’operacions unilaterals rebutjades per les entitats objectiu i vistes amb recel pels respectius governs. A Alemanya, el govern federal es posiciona de manera oberta en contra; a l’estat espanyol, el govern català també ha mostrat la seva oposició, tot i que l’espanyol en manté una de més ambigua.

En tots dos casos, les entitats afectades tenen un paper crucial en el finançament de les pimes, i els comitès d’empresa alerten de possibles retallades de personal i tancaments d’oficines. Tant Unicredit com el BBVA han mogut fitxa de manera agressiva, sense un acord previ amb les direccions de Commerzbank i el Sabadell, cosa que ha estat percebuda com un intent de presa de control per la força. I en tots dos casos, la reacció política gira entorn de la necessitat de preservar un sistema bancari plural, amb arrelament territorial i capacitat de servei al teixit productiu.

L’escriptora Aida Sunyol Sánchez és la guanyadora del 45è premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb la seva primera novel·la, Mercromina.  El premi és convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) amb el suport del BBVA, amb l’objectiu de fomentar l’escriptura i la lectura en català.

El guardó és un dels més ben dotats de les lletres catalanes: 35.000 euros lliures d’imposts, a banda dels drets d’autor. Edicions 62 es fa càrrec de l’edició comercial de l’obra guanyadora, que es presentarà a la Setmana del Llibre en Català al setembre. Aquest premi forma part del conjunt de guardons culturals que la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA, convoca en àmbits tan diversos com la literatura, el dibuix, la música, el teatre, les arts visuals, el cinema de muntanya i l’associacionisme, amb l’objectiu d’ajudar en la difusió i projecció dels professionals.

Lliurament del premi

El 45è premi BBVA Sant Joan de literatura catalana s’ha lliurat aquesta tarda en un acte presidit pel president del parlament de Catalunya, Josep Rull, al Saló Modernista de la Fundació 1859 Caixa Sabadell. També hi han intervingut la batllessa de l’Ajuntament de Sabadell, Marta Farrés, el director territorial de BBVA a Catalunya, José Ballester, el president de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Jaume Ribera i el vice-president de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, Josep Roca.

Durant l’acte, la periodista Glòria Serra ha conversat amb la guanyadora sobre la seva obra, al fil d’una lectura de fragments de la novel·la a càrrec de l’actor Jaume Madaula acompanyada per les interpretacions de La Beatrice Ciani amb saxo, i il·lustracions d’Ignasi Blanch.

Noranta-nou originals i sis finalistes

Aida Sunyol Sánchez ha optat al 45è premi BBVA Sant Joan amb el pseudònim de Xibarta i el títol Mercromina. El jurat l’ha declarat guanyadora per majoria entre les noranta-nou obres que hi optaven –de les cent nou que s’hi havien presentat. El jurat l’ha escollit amb aquest argumentat: “És una obra coral i urbana, ben construïda, escrita amb nervi, ritme i intel·ligència narrativa, que tracta les relacions 2.0 entre personatges joves instal·lats en la inestabilitat permanent, amb sentit de l’humor, visió trencadora, despreocupada i iconoclasta de la realitat actual.”

Entre les obres rebudes a concurs, les novel·les són el gènere majoritari –setanta-set en total–, seguides de vuit reculls de narracions, cinc llibres de viatges, tres memòries i biografies, tres assaigs, dos dietaris, i una obra de no-ficció documental.

Setanta-vuit provenen de Catalunya, tretze del País Valencià, cinc de les Illes, i tres d’Andorra. D’entre les noranta-nou obres que han estat admeses, sis finalistes van passar a les darreres deliberacions del jurat: Mercromina, de Xibarta (pseudònim); Andròmeda, d’Emma Lanau (pseudònim); La carn, de Maria Abellà (pseudònim); Escolta, d’Arizona Blue (pseudònim); Ponts inacabats, d’Henri Beyle (pseudònim); i Ser qui ets, d’Uma (pseudònim).

a càrrec de Lídia Freixas Mora, biòlega del Museu de Ciències Naturals de Granollers - Lloc: Sala d'Actes Col·legi Presentació

La UAB no signarà nous acords ni participarà en nous convenis o projectes internacionals de cooperació acadèmica o de recerca amb centres israelians “fins que l’estat d’Israel garanteixi una situació de pau absoluta i respecte dels drets humans a Palestina”.

Així ho ha determinat el consell de govern en un comunicat en què estableix un posicionament clar de denúncia de la situació que es viu a Gaza, que titllen de “genocidi”. Els membres del consell s’han reunit aquest matí, arran de les demandes d’un grup d’estudiants que feia uns dies que acampava a la plaça Cívica del campus universitari per tal d’exigir el trencament amb l’estat d’Israel.

Mentre que el rectorat aplaudeix la unitat manifestada per la comunitat universitària, el col·lectiu acampat denuncia que el text ha experimentat variacions respecte de les seves demandes concretes, i que n’han suavitzat alguns punts. “No és el document que hem entrat, la nostra proposta no s’ha votat, s’ha votat una versió alterada pel consell de govern i per l’equip de govern, no són les nostres demandes, tot i això, hem de valorar com respondre-les”, ha detallat Santiago Rodríguez, portaveu del col·lectiu. Un dels punts que més malament han encaixat és la desaparició del nom de les empreses del text, i que han estat substituïdes per un text general que consideren insuficient.

Tanmateix, es mostren satisfets perquè el document signat “va en la línia” del trencament de relacions que ells exigien. Aquest vespre, faran públic un comunicat en què aclariran el seu posicionament.

El rector de la UAB, Javier Lafuente, ha dit que havien reiterat la demanda a les autoritats espanyoles i europees perquè suspenguessin els acords bilaterals amb l’estat d’Israel i apliquessin sancions per la greu vulneració de drets fonamentals. Així, diu que ha adreçat una carta a la presidenta de la Conferència de Rectores i Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) per a sol·licitar que el conflicte a la Franja de Gaza s’inclogui a l’ordre del dia de la pròxima assemblea general.

La UAB, a més, exigirà acreditar que les empreses proveïdores o subcontractades no incompleixen els principis en matèria de drets humans, i reclama a la Generalitat, el govern espanyol i la Comissió Europea que trenquin totes les relacions econòmiques armamentístiques i diplomàtiques amb Israel. Insta també a altres universitats de la Unió Europea a exigir conjuntament a la Comissió Europea que bloqui cautelarment la participació d’institucions israelianes en tots els projectes finançats amb fons de la UE. La declaració també estableix el compromís de la universitat per acollir alumnat palestí afectat pel conflicte i a col·laborar amb municipis veïns, com Sabadell, Sant Cugat, Cerdanyola o Barcelona per a poder-los acollir.

El govern britànic ha aprovat la construcció de la central nuclear de Sizewell C, la primera que es farà d’ençà del 1995. El projecte, situat a l’est d’Anglaterra, tindrà un cost estimat de 16.774 milions d’euros i, segons que ha informat Downing Street, ha de permetre d’abastir una cinquena part de la demanda elèctrica del Regne Unit, l’equivalent a uns sis milions de llars.

A més, el govern laborista confia que la infrastructura permeti de generar deu mil llocs de feina directes i de donar feina a milers de persones més en sectors vinculats.

El ministre de Seguretat Energètica i Zero Emissions, Ed Miliband, ha defensat que no podien continuar amb un statu quo d’inseguretat i falta d’inversió. “Necessitem energia nuclear per a obrir una nova era d’abundància d’energies netes, perquè és l’única manera de protegir l’economia domèstica, recuperar el control de la producció i afrontar la crisi climàtica”, ha dit.

Lloc: Sala '1 d'octubre' del C.C.Calisay

El senat espanyol ha aprovat, amb els vots del PP, el PSOE i Vox, una moció que demana de complir “sense dilacions” la sentència que ordena d’enviar a Sixena les pintures murals que ara són al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La moció s’havia presentat per criticar unes paraules del ministre espanyol de Cultura, Ernest Urtasun, a l’octubre –molt abans d’aquesta sentència– que va dir que l’enviament a Sixena era polític i ho vinculava al procés, però s’hi ha acabat afegint aquesta crida a complir la sentència. Amb la sessió de la comissió en marxa, el senador del PP Eloy Suárez ha afegit de viva veu una esmena a la moció que defensa el compliment de la sentència “sense dilacions i amb garanties per als béns objecte de l’espoli”.

El socialista Miguel Gracia ha demanat de poder votar per separat l’autoesmena del PP que demana el compliment de la sentència, per a votar-hi a favor, de la condemna a les paraules d’Urtasun. “Les declaracions del ministre estan desfasades, duen ací unes declaracions del mes d’octubre, presentades en una moció del febrer, i que arriba en un moment que hi ha hagut una sentència del Suprem que en distorsiona el moment i les declaracions”, ha dit. La lletrada del senat, però, ha dit que no era possible fer la votació per separat, i el PP ha substituït l’exigència d’unes disculpes d’Urtasun per la petició del compliment de la sentència, que és com s’ha aprovat.

Urtasun diu que la sentència de Sixena s’ha de complir, però que cal veure com s’executa

Durant el ple, Francesc Ten, senador de Junts, ha defensat la seva esmena de substitució, que defensa que les pintures murals es quedin a Catalunya, però no s’ha aprovat. “Les pintures es van salvar dels incendis de l’anarquisme revolucionaris per funcionaris de la Generalitat, i aquesta comissió hi hauria d’estar agraïda”, ha dit, i ha afirmat que seria totalment injust que “el poder judicial qui rematés allò que aquells milicians no van poder fer”. “És clar que la seva obsessió amb Sixena respon a una motivació política”, ha dit la senadora d’ERC Sara Bailac al PP. Els ha criticat que vulguin esborrar “un passat comú” dels territoris de parla catalana, i que la incomoditat que els provoca els fa fragmentar la llengua i també “les pintures de Sixena contra criteris tècnics, històrics, culturals i museístics”.

El MNAC rebat el president de l’Aragó: el conjunt de les pintures de Sixena no ha viatjat

La gestora nord-americana de fons Blackstone s’ha proposat d’invertir fins a 500.000 milions de dòlars a Europa els deu anys vinents. Ho ha anunciat el conseller delegat de l’empresa, Steve Schwarzman, en una entrevista amb Bloomberg TV. “Tenim una visió molt positiva del futur d’Europa. Creiem que hi podrem invertir 500.000 milions de dòlars durant la pròxima dècada”, ha assegurat.

Schwarzman considera que el continent comença a canviar l’enfocament econòmic, cosa que podria afavorir un augment de les taxes de creixement. “Ho veiem com una gran oportunitat”, ha dit. Sobre això, ha destacat el potencial del sector immobiliari europeu, i ha assenyalat que, fins i tot en temps de cicles econòmics adversos, sempre hi ha opcions d’inversió rendibles. També ha subratllat el paper creixent de la intel·ligència artificial.

Ha recordat que Blackstone és, ara com ara, el primer promotor i propietari mundial de centres de dades, un actiu clau per al desenvolupament d’aquesta tecnologia. Aquest anunci s’emmarca en un moment d’incertesa per a l’economia europea, amb tensions geopolítiques, transició energètica i debats sobre el futur model industrial del continent.

El Partit Popular va anunciar amb llumenetes i banderetes de paper l’acte d’avui al migdia a Alacant. “Feijóo i Mazón tanquen junts un acte a Alacant”, deia la nota de premsa. Tant feia quina mena d’acte era. La notícia és que estarien junts i que, com sempre passa quan hi ha càmeres i música estrident, hi hauria abraçades i gests de complicitat.

En realitat, l’acte era un dinar per a més de mil persones amb la finalitat de llançar el congrés del PP espanyol del mes de juliol. I el Partit Popular d’Alacant ha ofrenat a Núñez Feijóo el saló Joan XXIII, on el partit celebra les victòries i els actes més multitudinaris.

Un dimarts qualsevol a Alacant

La majoria dels intervinents s’han fet creus que un dimarts de juny hagen pogut reunir mil persones per a dinar. Ho deien per a remarcar la capacitat de convocatòria que tenen. Però el cas és que, entre aquestes mil persones, hi havia centenars de càrrecs públics que tenen el privilegi de blocar les agendes quan “Madrid” els ho demana. Hi havia la majoria dels membres del Consell de Carlos Mazón, els presidents de les tres diputacions, batlles, com els d’Alacant, València i Castelló, entre més, que avui, un dimarts de juny, han pogut deixar de treballar per anar a Alacant a ofrenar a Alberto Núñez Feijóo la mateixa presència que van tenir diumenge a Madrid. Allà eren cent mil, diuen. “Tots els que van anar diumenge a Madrid som ací, avui, president”, ha cridat el batlle d’Alacant, Luis Barcala, que ha obert l’acte.

El president era Alberto Núñez Feijóo, no Carlos Mazón, que també hi era. La realització del PP ha ofert l’arribada dels líders al saló on s’ha fet el míting i tothom volia fer-se fotografies amb Feijóo. Les fotos amb Mazón cotitzen poc, fins i tot per a la militància. Abraçades i felicitacions mentre sonava una versió pretesament roquera de l’himne del partit. Sensació de molta calor i somriures més o menys forçats. Barcala i Feijóo davant, Mazón una passa per darrere.

Alacant ofereix múscul i força al president del PP per al congrés del mes de juliol. Tothom sap, i ningú diu, que la permanència de Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat és una via d’aigua en el vaixell de la credibilitat en què Feijóo vol navegar fins a la Moncloa: “Volem guanyar les eleccions i governar”, ha dit un parell de voltes, encara amb el record amarg de les eleccions del 2023.

La fredor de Feijóo

Mazón ha tingut molt mala sort amb l’ordre de les intervencions perquè, sense explicar-ne els motius, Feijóo ha parlat abans que ell, i la realització enfocava un Mazón a qui es veia neguitós per veure quan es referiria a ell. Com l’alumne avantatjat que frisa perquè el mestre el traga a la pissarra. Quan finalment no el trau, la frustració és màxima. I els minuts passaven i Feijóo parlava i deia coses i llocs comuns i Mazón no apareixia en el discurs. Fins i tot, el líder espanyol del PP s’ha referit a la gota freda, però no Mazón: “Sánchez us va deixar sols. A vosaltres i al cap d’estat”, ha dit sense citar Mazón que també era aquell dia a Paiporta. En alguns moments, semblava que Núñez Feijóo jugava al joc aquell tan antic del Tabú. Nom que no es pot dir: Carlos Mazón.

Tampoc no ha citat la gota freda quan ha dit: “Després de vuit mesos, he arribat a la conclusió que l’objectiu de Sánchez és asfixiar la Comunitat Valenciana”. Després de vuit mesos de què? Semblava talment que havia fet una juguesca amb si mateix: com parlar de la gota freda sense parlar-ne. Com parlar de l’elefant sense dir-ne el nom. “Ho heu fet molt bé, ho continueu fent, i heu d’acabar aquesta obra”, ha dit amb aquest plural indefinit. Però potser és en aquest moment que Mazón ha sentit un copet a l’esquena tant subjectiu com inexistent. Aquest plural que ha llançat a l’aire és l’únic possible suport que el president de la Generalitat ha pogut sentir avui en aquell saló Joan XXIII que, en paraules seues, feia olor de victòria.

Aquest “ho heu fet molt bé” ha precedit un “No deveu res a ningú” i, després, per fi, quan el president Mazón ja tenia la gola seca, quan veia que el final de la intervenció del seu líder s’acabava, Feijóo l’ha citat. Ha dit “president Mazón”. No li ha dit un “Carlos”, que hauria estat molt més familiar i proper. Ha dit que el president Mazón ho ha fet molt bé perquè ha aprovat el pressupost.

I ja està. Res més.

Perquè, en realitat, Alberto Núñez Feijóo no ha anat a Alacant a donar cap mena de suport al president Mazón. Ha anat a recollir suports i vots per al congrés del mes de juliol. Alacant és un feu favorable, malgrat la presència de Carlos Mazón. I per això ha fet el seu discurs de sempre contra Pedro Sánchez. Ha parlat de tots els casos de presumpta corrupció que envolten el cap de l’executiu, i de l’escorcoll del pis d’Ábalos avui a València.

L’adulació al líder

Després de Feijóo, ha pujat al faristol el president de la Generalitat. Ha parlat i s’ha arrossegat d’una manera molt i molt impúdica davant el seu cap. Ha recordat l’acte de Madrid, aquella manifestació que va demanar la dimissió de Pedro Sánchez i ha qualificat el congrés de juliol com el més important de la història d’Espanya. No el congrés més important del PP, ni el més important dels últims temps, sinó el congrés més important de la història d’Espanya.

I com que ell no se’l vol perdre, ha tret la llista de totes les coses bones que diu que ha fet aquests dos anys, perquè ell sí que va assolir el canvi el 2023. Feijóo, no, ha vingut a dir de manera molt subtil perquè el líder no s’enfade. Però Mazón sí que ha dut el canvi i ha alliberat de la dictadura els valencians. I dient això, ha posat una barrera infranquejable entre ell i el líder del PP. Perquè ell va pactar amb l’extrema dreta i Feijóo no ho va fer. El mateix estiu del mateix any 2023.

A partir d’ací, Carlos Mazón ha pujat les revolucions del seu discurs perquè és el que té après de fa mesos, farcit de victimisme i de confrontació amb el govern espanyol. “Ningú té dubtes que ens han deixat sols”, ha repetit.

En aquesta intervenció, Mazón no ha tingut temps per a recordar les víctimes mortals de la gota freda, ni per a la humilitat, ni per a obrir la mà a res que no fos la seua permanència en el càrrec. Una mà que ha quedat oberta i sense premi, perquè Feijóo, que ja havia parlat, ni li ha pogut agrair les paraules aduladores fins a la nàusea que li acabava de dedicar.

Després de molts anys de debat, la Generalitat ha acordat amb AENA l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. La proposta definitiva, forjada aquests darrers mesos en una comissió tècnica, consisteix en l’ampliació de la pista 3, destinada als enlairaments, i s’assembla molt a la proposta original de l’operador espanyol, amb petits matisos. AENA farà una inversió de 3.200 milions d’euros per a dur a terme totes les reformes, però, tal com era previst, no hi haurà canvis sobre la governança, que ara com ara és controlada per la part espanyola. 

La intenció és que es puguin fer les noranta operacions per hora que l’aeroport està autoritzat a fer. Segons el govern, ara només se’n poden fer entre vuitanta i vuitanta-cinc. El president Salvador Illa ha dit que l’aeroport “s’aproxima molt veloçment al límit de la seva capacitat” i que, ampliant-lo, el convertiran “en un gran hub de connexions intercontinentals”. La prioritat és d’establir connexions directes, sobretot, amb l’Àsia, però encara hi ha pocs detalls sobre com i quan es concretaran, aquestes noves rutes.

L’aspecte físic de l’ampliació

Els partidaris de l’ampliació sostenen que, per a poder fer més vols intercontinentals –que es fan amb avions més llargs i més pesats– cal que la pista passi dels 2.660 metres actuals a 3.160 metres, ço és, 500 metres de pista nous. D’aquests, 421 seran per al paviment de la pista estrictament. A la pràctica, però, se’n construiran més. 

A cada extrem de la pista estricta, hi haurà 60 metres per a una “pista d’aturada” –en anglès, stopaway–, que serveix per a permetre desacceleracions. Després de cada “pista d’aturada” encara hi haurà una ampliació de 240 metres a banda i banda per a unes àrees de seguretat, que s’anomenen RESA en l’argot tècnic. Una RESA és una zona lliure d’obstacles pensada per a protegir els avions en cas que surtin de la pista estricta. Dels 240 metres de cada RESA, 60 seran pavimentats i 180 seran de terreny natural compactat.

L’ampliació farà servir per als enlairaments una part de la RESA que hi ha a l’extrem de la Ricarda, per a poder “aprofitar al màxim la pista i no estendre-la més en cap dels seus dos marges”. Aquestes zones de seguretat, en tot cas, hauran de ser autoritzades pels organismes internacionals competents.  

L’afectació de la Ricarda

La proposta de l’acord, doncs, continua afectant l’espai protegit de la Ricarda, del Delta del Llobregat, tot i que 87 metres menys que no es preveia, i el Remolar, 60 metres menys que no es preveia. L’aprofitament de la RESA, i els 180 metres de terreny natural que s’hi destinen, han de permetre de preservar el braç principal de l’estany, que en la proposta original desapareixia. En canvi, se’n perdrà un braç lateral, però el govern confia que l’adaptabilitat de les llacunes permetrà, amb el temps, de desplaçar-la.

L’afectació serà, finalment, de vora 27 hectàrees, cosa que pensen compensar amb un benefici aproximat de 250 hectàrees de sòls renaturalitzats, segons la xifra que ha dit Illa i que consta en el document presentat pel govern. Tot i això, l’extensió d’aquesta “illa verda” que es pretén d’articular al voltant de l’aeroport pot variar quan es facin càlculs més acurats. L’objectiu declarat del govern és de compensar per deu cada hectàrea afectada, per bé que ja és la xifra que preveia AENA en la seva proposta inicial. El govern defensa que, com que hi ha menys afectació natural que no pas llavors, la compensació és millor. 

A les compensacions s’hi sumarà, també, un fons destinat a la inversió per a la millora d’aquests espais naturals. El model que es fixa el govern pren com a referents els aeroports de Rotterdam i d’Anvers. Quant a la contaminació acústica, que afecta sobretot els municipis de Gavà i Castelldefels, el govern sosté que el desplaçament dels enlairaments cap a la Ricarda la reduirà. 

Obres, emissions i calendari

La inversió que farà AENA no tan sols servirà per a l’ampliació de la pista, sinó per a fer obres en l’estructura de l’aeroport. La T1 i la T2 es remodelaran; hi haurà millores en algunes pistes; una sortida nova a la pista creuada; i, a més a més, es construirà un nou edifici per a una terminal satèl·lit que pugui assumir una part dels trajectes nous. 

Segons que ha dit el president, la previsió és de tenir els tràmits enllestits el 2028 per a començar l’execució del projecte l’any 2030 i, si tot va bé, que l’aeroport ampliat estigui disponible a partir del 2033. Els signants de l’acord admeten que és un calendari molt ambiciós, però creuen que ho aconseguiran. 

Un dels aspectes en què més pot encallar-se la part burocràtica és l’aval de la Unió Europea per a les previsions de preservació mediambiental, perquè els canvis han d’encaixar amb els objectius de Brussel·les. 

A banda de l’oposició que ha rebut el projecte d’ampliació pels danys sobre la Ricarda, cal dir que l’aviació és una de les fonts d’emissions que creix més de pressa, segons el Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic. El sector ha fet progressos molt importants per a l’eficiència energètica, però encara resten anys per a la descarbonització total de l’aviació. El govern considera que aquesta ampliació permetrà de reduir emissions a llarg termini.

Mentre una part del país rebutja frontalment el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat, institucions econòmiques i els governs català i espanyol hi veuen una gran oportunitat. L’acord entre la Generalitat i AENA és rebut amb entusiasme per les patronals, que ho consideren una via per a consolidar Barcelona com a hub internacional i impulsar la competitivitat del país.

La Cambra de Comerç de Barcelona i Pimec han celebrat el projecte i s’han mostrat convençudes que “es complirà amb tota la normativa europea i totes les proteccions ambientals”. El vice-president tercer de la Cambra, Miquel Martí Escursell, ha qualificat l’acord de “primer pas per a garantir la mobilitat necessària per atreure talent i inversions”. Ha reivindicat una governança compartida de l’aeroport i la millora de les connexions ferroviàries amb alta velocitat. Des de Pimec Logística, Ignasi Sayol ha remarcat que “un territori sense mobilitat deixa de ser competitiu”.

Des de Foment del Treball, el vice-president Lluís Moreno ha agraït a Salvador Illa que “posi Catalunya en marxa” i ha dit que l’ampliació era “un objectiu prioritari” per a la patronal. Ha celebrat que es desencalli un debat que consideren superat i ha remarcat que ja el 2019 es va advertir que calia actuar davant el creixement del trànsit aeri. Pau Relat, president de Fira de Barcelona, ha qualificat l’ampliació de “bona notícia per al país” i ha assegurat que reforçarà l’atractiu de la ciutat com a seu de congressos i fires internacionals. Segons ell, el projecte s’alinea amb l’estratègia de la Fira de renovar-se i modernitzar-se i contribuirà a consolidar Barcelona com un pol d’atracció global.

Per la seva banda, el portaveu del PSC al parlament, Ferran Pedret, ha defensat que l’ampliació és “la intervenció mínima necessària” i que s’ha dissenyat per minimitzar l’impacte sobre els hàbitats protegits. Ha destacat que el projecte contempla accions compensatòries i permetrà acollir més vols intercontinentals sense perjudicar –diu– el medi ambient. Des de Madrid, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha celebrat que el projecte és “indispensable” per a Barcelona, Catalunya i l’estat espanyol, i ha assegurat que impulsarà la conversió de la ciutat en un hub internacional. També ha destacat la inversió de més de 3.200 milions d’euros per part d’AENA i ha parlat d’un impacte “mínim” sobre el medi.

L’acord entre el govern de Salvador Illa i AENA per ampliar l’aeroport del Prat ha desfermat una onada d’oposició, que aplega partits parlamentaris, ajuntaments, plataformes socials i moviments ecologistes. La proposta, que preveu d’allargar en 500 metres la tercera pista i reformar les terminals amb una inversió de 3.200 milions d’euros, és presentada pel govern com un projecte “sostenible”, però ha estat qualificada de “despropòsit” per la majoria d’actors polítics i socials del país.

Patronals i institucions econòmiques celebren l’ampliació de l’aeroport com una oportunitat estratègica

ERC acusa Illa de submissió a AENA i promet mobilització

La secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha acusat el president Illa de mancar de “ambició nacional” i de continuar “encadenat al causant dels problemes”. Considera que si l’aeroport no és de primer nivell és perquè AENA no ho ha volgut. Per això, ha reclamat “arrencar” la gestió de les mans d’aquesta empresa pública espanyola i ha anunciat que ERC participarà activament en les mobilitzacions contra el projecte. A més, ha avisat Illa que, cada vegada que cedeixi davant els interessos de Madrid, “se li complicarà més la legislatura”.

També els Comuns han carregat amb duresa contra el projecte. David Cid, portaveu parlamentari, ha qualificat l’acord de “molt mala notícia” i “caduc, del segle XX”. Ha assegurat que es tracta d’una operació “purament econòmica” que pretén de “maquillar” la proposta de 2021 i ha fixat com a objectius estratègics les fites del 2028, quan caldrà aprovar el Pla Director Urbanístic, i del 2030, quan es preveuen les obres. Els Comuns confien que la Comissió Europea blocarà el projecte, per la seva afectació ambiental i perquè hi ha alternatives.

La regidora Janet Sanz, des de Barcelona en Comú, ha denunciat la hipocresia del PSC per voler tancar pisos turístics mentre promou l’arribada de vint milions de turistes addicionals: “Barcelona no pot més.”

Per la seva part, Junts per Catalunya ha denunciat el caràcter “unilateral” i “sense consens” de la proposta d’Illa. La portaveu Mònica Sales ha defensat que “l’ampliació que cal” és el traspàs integral de la titularitat i la gestió de l’aeroport a la Generalitat. Ha anunciat una petició de compareixença del president al ple del parlament i ha recordat que el juliol es farà un debat monogràfic sobre infrastructures. Sales ha atribuït el col·lapse actual a Rodalia, la AP-7 i el Prat a la gestió del PSC i el PSOE.

Crítiques de localitats de la rodalia

La batllessa del Prat de Llobregat, Alba Bou, ha reiterat el rebuig “inequívoc” del municipi a la nova ampliació. Ha criticat que el govern presenti “el mateix projecte” que el 2021, però ara afectant dos espais naturals –la Ricarda i el Remolar– en lloc d’un. “És un pas enrere de país”, ha dit, tot afegint que el consistori es reservarà el dret d’actuar per totes les vies legals i polítiques. “No cal renaturalitzar allò que ja ho és”, ha etzibat en referència a l’argument del govern.

Sobre això, el batle de Castelldefels, Manu Reyes, del PP, ha denunciat l’impacte acústic i ambiental de l’aeroport sobre la ciutat i ha recordat que la posició històrica del municipi és contrària a qualsevol ampliació que afecti la qualitat de vida dels veïns.

Zeroport i l’oposició social escalfen motors

La plataforma Zeroport ha denunciat que el projecte portarà “més contaminació, més escalfament global, més turistització i més precarietat”, i ha advertit que implicarà una “destrossa” al delta del Llobregat. Han anunciat que convocaran mobilitzacions els pròxims dies, i que se sumaran a la protesta prevista per aquest diumenge a Barcelona a favor del decreixement turístic. L’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic també ha rebutjat frontalment el projecte i ha demanat “reduir el trànsit aeri”.

El Washington Post ha publicat avui un article de recerca sobre la gota freda que va assolar el centre del País Valencià el 29 d’octubre i que va causar pel cap baix 228 morts. Sota el titular de”La inundació de València va ser una catàstrofe. Però va ser també un crim?” es fa ressò de les greus omissions de resposta institucional que podrien acabar als tribunals i assenyala el paper del president Carlos Mazón.

El text recull testimonis de víctimes i familiars, així com dades del sumari judicial que instrueix la jutgessa de Catarroja, i s’hi descriu amb detall com la Generalitat Valenciana va emetre l’alerta d’emergència massa tard: a les 20.11 h, quan ja hi havia pobles i barris inundats. Destaca que la jutgessa considera que moltes de les morts eren evitables i que l’alerta es va fer “enmig de la inacció clara de l’administració regional”.

Segons el Post, aquest cas destaca perquè, a diferència d’altres desastres naturals a Europa o als Estats Units,  aquest “era previsible”. De fet, el rotatiu nord-americà detalla que l’Agència de Meteorologia espanyola havia emès advertiments clars quatre dies abans, i el mateix matí del 29 d’octubre ja parlava de perill “extrem”. Tanmateix, afegeix que no es va prendre cap decisió important i que reunió d’emergència no es va convocar fins a les cinc de la tarda.

Mazón, assenyalat

El Post dedica una part significativa del reportatge a analitzar la responsabilitat del president Mazón, que fins ara no ha estat investigat formalment perquè, com a aforat, solament pot ser jutjat pel TSJ valencià. Amb tot, assenyala que la principal associació de víctimes “l’assenyala explícitament com el màxim responsable”. I recorda que el dia de la gota freda Mazón no va alterar gens la seva agenda: va recollir un certificat de turisme, va fer una conferència de premsa banal on va minimitzar el risc meteorològic i, finalment, es va asseure a dinar durant tres hores amb un periodista.

Mentrestant, el diari explica que la responsable d’emergències, Salomé Pradas, sense cap experiència en protecció civil, no va convocar el gabinet de crisi fins a mitja tarda. Pradas sí que és investigada judicialment per homicidi imprudent i, segons la jutgessa, “el problema no va ser la manca d’informació, sinó el fet de no actuar malgrat tenir-la”.

Una víctima convertida en prova

El reportatge del Washington Post s’obre i es tanca amb el testimoni de Dolores Ruiz, veïna de setanta anys de Xiva que va sobreviure aferrada durant hores a les reixes de la finestra del seu domicili mentre veia morir el seu marit i els seus dos fills, arrossegats per l’aigua, i que va ser entrevistada el febrer per VilaWeb. Ruiz s’ha convertit en una cara visible de les protestes i una de les víctimes més actives judicialment: “Vull ser a casa amb ells. Em reconforta parlar-hi i plorar”, diu al diari, que també mostra imatges de la seva participació en les manifestacions que reclamen la dimissió de Mazón.

Dolores Ruiz: “Vaig dir a Mazón: ‘Vostè sap què he perdut? El meu marit i els dos fills, el millor de la meua vida’”

Segons que relata el Post, Ruiz es va entrevistar hores amb la jutgessa i li va lliurar fotografies de la seva casa devastada. El seu cas encapçala el relat dels fets que obre la interlocutòria judicial de setze pàgines en què s’anunciava la investigació penal.

Així que l’article del Washington Post posa l’atenció internacional damunt el govern valencià i planteja, amb un enfocament contundent, si l’actitud negligent de Mazón i el seu equip podria ser considerada criminal. Mentre les víctimes reclamen justícia, el president continua sense comparèixer davant la jutgessa, que l’ha convidat a declarar.

El menor identificat com un dels autors dels insults racistes contra el jugador del Barça Lamine Yamal en la visita al Santiago Bernabéu el 26 d’octubre del 2024 ha admès els fets. Així, ha acceptat una sanció de 30 hores de tasques socioeducatives i la prohibició d’accedir a partits oficials durant un any.

El menor també ha demanat expressament i per escrit disculpes al jugador blaugrana. La sanció és el resultat de l’expedient que la fiscalia de menors havia obert després de l’incident. Ara bé, no s’ha anunciat cap sanció contra el Reial Madrid.

El passat novembre, la policia espanyola va detenir a tres persones més per fets similars contra el mateix Lamine Yamal i els seus companys Alejandro Balde i Raphinha en el mateix partit. Aquest procediment continua el seu curs i és en mans de la justícia.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat aquest matí la proposta d’ampliació de l’aeroport de Barcelona després de la reunió que ha fet amb la comissió tècnica, que ha treballat en la proposta els darrers mesos.

Segons que ha exposat Illa, es manté la proposta inicial d’AENA d’ampliar 500 metres la pista tres, destinada als enlairaments. Els partidaris de l’ampliació diuen que Catalunya necessita més vols intercontinentals amb avions més llargs i que, per tant, aquesta ampliació permetria de poder-se enlairar amb seguretat. En aquests 500 metres cal sumar-hi quaranta metres més de seguretat a l’extrem oest de la Ricarda, de manera que l’espai natural quedaria igualment afectat. Amb aquesta ampliació, la pista passarà dels 2.660 metres actuals als 3.160.

L’ampliació afectaria tant l’extrem nord com sud. D’una banda, al nord, s’ampliaria amb una zona de seguretat –anomenada REA– de 240 metres “parcialment vegetals” per evitar superfície pavimentada, de manera que es reduirien uns noranta metres l’ocupació total de la Ricarda, proposta inicial d’AENA. Amb aquesta reducció, també s’evitaria d’arribar a l’estany de la Ricarda. D’altra banda, en l’extrem sud s’hi inclourà una zona pavimentada de 60 metres, també destinada als enlairaments, que afectaria el Remolar. La zona de seguretat d’aquesta banda de la pista també seria de 240 metres parcialment vegetals, 60 metres menys que en la proposta inicial.

Pla general de la reunió la Comissió tècnica per a l’ampliació de la capacitat de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, al Palau de la Generalitat (fotografia: ACN / Lluís Sibils).

El president Illa ha considerat que la proposta és sòlida i s’ha consensuat amb el ministeri de Transports espanyol i AENA. “Prenem la decisió de tenir una Catalunya connectada, que amb la màxima ambició”, ha dit Illa. Segons el president, aquesta proposta és compatible amb les màximes exigències ambientals, però encara ara continuaria afectant espais de la Ricarda. Segons el president, es crearà una anella verda a l’entorn de l’aeroport i un fons ambiental a fi que l’aeroport i AENA preservin l’espai.

“Respon a l’estratègia de millorar la competitivitat. Compleix al màxim rigor les mesures mediambientals”, ha dit el president. “Vull que els nostres investigadors, creadors, estudiants i emprenedors puguin viatjar per tot el món sense passar per Madrid, Londres o Frankfurt”, ha afegit.

A partir d’ara, s’engegarà la redacció del nou pla director de l’aeroport, que és previst que estigui enllestit pels volts de l’any 2028. L’any 2030 començarien les obres i s’enllestirien el 2033. La inversió aproximada és de 3.200 milions d’euros i també inclou la remodelació de la Terminal 1 i la Terminal 2.

Un col·lectiu de famílies a les quals se les ha pres la custòdia dels fills ha convocat una manifestació en contra de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) dijous per a exigir que els infants siguin retornats als seus pares i la dissolució total de la direcció general, més que no pas un canvi de nom com l’anunciat. L’Assemblea de Mares Trencades per la DGAIA, que assegura que aplega una cinquantena de famílies amb casos similars, ha anunciat la protesta en una conferència de premsa de cinc d’aquestes mares que han explicat els seus casos. Totes elles denuncien que la DGAIA va considerar desemparats els seus fills arran d’informes falsos i parcials, i que el millor lloc on poden ser aquests infants és amb les seves famílies biològiques. La manifestació començarà a les 18.00 a la porta de la seu de la DGAIA, a l’avinguda del Paral·lel 52, i passarà pels serveis socials de Ciutat Vella abans d’arribar a la plaça de Sant Jaume. “No volem que s’invisibilitzi la lluita de les mares i les famílies que estan en aquesta situació”, han dit.

Al costat d’aquestes cinc mares hi havia una sisena persona amb el rostre tapat i un cartell en el qual deia que no podia parlar per por de les represàlies de la DGAIA que pogués patir ella o els seus fills. De fet, les mares han reivindicat en més d’una ocasió que no només parlaven per elles, sinó per moltes més persones que no podien donar la cara per temor que el seu activisme pugui perjudicar els seus casos particulars. “Ens maltracten psicològicament i s’inventen mentides. La policia no para de perseguir-te per a deixar-te feta pols perquè et puguin allunyar dels fills”, ha dit Ana Maria, una d’elles.

Noemí Pereda: “No és possible que la DGAIA canviï en tres mesos, com s’ha anunciat”

Abans d’explicar els seus casos particulars, han llegit un manifest acordat pel conjunt de l’assemblea i que denuncia que no se les té en compte a l’hora de decidir el futur dels seus fills. “El canvi de nom no suposa cap canvi estructural, no és més que una rentada de cara d’una institució de la qual s’ha evidenciat la mala praxi”, diuen, i conclouen que no en sortirà res de profit: “Canviar de nom per a no canviar res.” Alhora, es queixen que en aquest procés de transformació no han tingut en compte aquestes famílies, i exigeixen directament al president Salvador Illa que els en doni explicacions. “Vostè no té ni idea del calvari que és que t’arranquin el teu fill, no sap el que és plantar-se fora d’un centre a vigilar que no és la vostra filla la que s’emporta un home gran”, han llegit.

Una persona ha denunciat que no pot parlar per por a represàlies.

Una de les mares, Àngels, ha explicat que ella mateixa va ser una nena tutelada, i que això ha facilitat que li acabin prenent el seu propi infant. “Vostè no sap què és que, haver estat tutelada, haver patit abusos i violacions, i no tenir on denunciar perquè la paraula del professional de torn val més. I quan creixes i intentes fer la teva vida, et prenen l’infant perquè vas ser una nena tutelada i el control continua. Estem marcats de per vida”, ha llegit.

Les mares han clamat que vetllar pel benestar dels menors és posar-los al centre de la política, que no es resol canviant el nom ni els gerents, i han denunciat que els van prendre els fills sense motius reals i que els infants no estan bé sota la tutela de la Generalitat. “Denunciem la psiquiatrització d’infants i mares”, ha dit en referència als tractaments farmacològics de problemes psicològics i psiquiàtrics que diuen que, justament, són provocats per aquesta separació.

Diuen que les castiguen per ser immigrants i sense recursos

Les mares han denunciat que tot aquest procés culpabilitza les famílies i que els nens són “tancats en presons”, en referència als centres de menors. “[La DGAIA] ho fa amb impunitat total, sense control de res ni ningú, de manera preventiva, i sense haver de provar res, amb l’ajuda de les forces policíaques, sense dret de rèplica ni de defensa. Els pren des del mateix pit de la mare perquè es pressuposa com seran les mares”, han dit.

El manifest també denuncia que les mares són castigades “per haver migrat, per no tenir família sanguínia extensa, per criar segons els costums del seu lloc d’origen, per assetjament escolar, per criar sense un home que exerceixi de pare, per no tenir accés a un habitatge digne, per tenir una feina informal, per plorar a les visites als serveis socials, per treballar massa hores o per no treballar, per tenir problemes de salut, o per haver denunciar el seu maltractador”. “Qualsevol excusa val”, han dit, i han afirmat que es redacten informes falsos sobre la situació dels menors i les famílies que després fan servir per a retirar les custòdies. A més, es queixen que aquests informes estan “per sobre de tota la veritat”, i que no es té en compte la voluntat dels infants i les famílies.

“Els nens demanen de tornar a casa, però els silencien. No poden opinar. Haurien de tenir veu i advocat des del minut zero, però els nens no tenen dret de defensa”, ha denunciat la Ruslana. El seu fill, ha dit, quan vivia amb ella estudiava música amb bones notes al Conservatori de Sabadell i feia natació, però que ara que viu en un centre de menors li han prohibit aquestes activitats i li donen “droga psiquiàtrica”. Diu que li donen una medicació que serveix per a la bipolaritat i l’esquizofrènia, però que no sap quin diagnòstic té ni quan ni com li van trobar. “Des de llavors va començar a beure, fumar i robar. En cinc anys va perdre 12 quilos per sobredosis d’aquesta droga psiquiàtrica”, ha dit. Ruslana també ha dit que té “tots els informes a favor”, i que, així i tot, no li tornen el fill, perquè en el seu moment van fer un informe parcial i fals en contra seu. “Quasi sempre són mentides i amb informes incongruents prenen el menor, les famílies no poden defensar-se”, ha denunciat.

“Em van prendre la filla l’hospital”

L’Ana Maria, una altra de les dones, ha explicat que li van prendre la filla el 2012 i que d’aleshores ençà continua lluitant per a recuperar-la. Sense donar detalls de què havia passat, ha dit que va portar la nena a l’hospital perquè no estava bé i que després d’aquella visita li van prendre la custòdia. “Em van robar la meva filla mentre jo era allà. Van venir molts cotxes de policia per a segrestar la meva filla. Deien que la nena estava desemparada. Com pot estar desemparada si jo mateixa la vaig portar a l’hospital perquè estava malament?”, ha demanat. Després d’això no li van dir on la van portar, però va aconseguir esbrinar-ho per la seva insistència i l’ajuda del seu advocat. Tot i això, ha dit que al judici per a prendre-li la custòdia de la filla no la van deixar parlar. “Van aparentar que era un judici, però no em van deixar parlar ni van mirar les proves, i ara fa dos anys que no la veig”, ha dit.

Les mares han dit que molts d’aquests desemparaments es donen arran de visites mèdiques –en alguns casos, tot just després de néixer– o a l’escola. “Ja que l’ensenyament és obligatori del 6 als 16 anys, demanem que hi estiguin segurs”, ha dit l’Elena. En el seu cas, ha dit, li van prendre el fill arran de múltiples queixes d’ella per les condicions de l’escola on anava el seu fill. “Per denunciar-ho i per voler-lo canviar d’escola, rebo una carta dient que sóc una mare conflictiva i que el nen està desemparat”, ha dit. Allò fou l’avantsala de la pèrdua definitiva de la custòdia amb la decisió judicial, malgrat que, segons que ha dit, el nen ha expressat reiteradament que vol tornar amb ella. “Però mai s’escolta la veu dels nens”, ha dit.

Demanen la dissolució de la DGAIA i el retorn dels infants

“Posar dues P al nom no significa que hi hagi canvis estructurals”, ha denunciat la Norma en referència al canvi de nom pel de Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPiA). “La prevenció ha de passar primer pel que denunciem aquest matí, s’han pres nens sense passar per les mares. I de quina protecció parlem? La DGAIA rep molts diners per la quantitat de nens que suposadament cuida, però ja n’hi ha prou de regalar diners públics a aquesta entitat que roba”, ha dit en referència als escàndols per desviaments de diners públics sense control a les organitzacions que gestionen els centres de menors.

El manifest de l’Assemblea de Mares Trencades per la DGAIA exigeix que els nens tutelats siguin tornats a les famílies biològiques i el seu entorn afectiu, i que es reconegui la comunitat com a xarxa de suport per a la cura en la criança. “No volem cap reforma de la DGAIA ni que s’hi destinin més recursos, en volem el tancament. Exigim que es tornin els infants a les famílies perquè recuperin l’afecte i la relació familiar, i puguin reprendre les seves vides”, diu el document. També, reclamen “un espai de denúncia de la violència institucional”, tant per als menors com per a les famílies.

El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha acordat desestimar la petició del PP perquè el president de l’òrgan, Cándido Conde-Pumpido, s’abstingui de participar en les deliberacions sobre la llei d’amnistia. Segons fonts del tribunal, el ple entén que aquesta és una decisió “personalíssima” del magistrat i que les parts no tenen la potestat per demanar-la.

Els populars consideren que seria aplicar el mateix criteri pel qual s’ha apartat el magistrat José María Macías per haver elaborat un informe contrari a la llei com a vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Fonts del PP defensen que els arguments per a apartar Macías són igualment vàlids per a Conde-Pumpido, atès que també va participar en un informe sobre aquesta llei.

Els magistrats també abordaran avui la petició del PP per ajornar la deliberació fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgui les qüestions prejudicials plantejades. Posteriorment, la ponent de la sentència, Inmaculada Montalbán, esgrimirà les línies bàsiques de la sentència que es debatrà al ple monogràfic de la setmana del 23 al 27 de juny.