El Departament d’Educació ha comunicat que el grup estable de docents substituts no funcionarà el curs vinent, tot just un any després d’haver estat creat. Ho ha avançat el diari Ara i ho han confirmat a l’ACN fonts del departament, que remarquen que es deixa en suspens l’acord de govern de l’equip anterior per una qüestió d’optimització de recursos públics.

Fa just un any, Educació va anunciar l’obertura d’un grup fix de substituts amb 2.145 places que tindrien feina garantida per a tot el curs. Un mes després va passar pel consell executiu.

El grup era format per 2.140 docents, 1.357 del cos de mestres i 783 de professors de secundària. Els interessats s’inscrivien en una especialitat i comarca –districte, en el cas de Barcelona– i anaven encadenant les diferents substitucions que sorgien en aquest àmbit. Entre una substitució i una altra, el docent continuava al centre on hagués cobert la darrera baixa, tot i la incorporació del treballador absent.

La titular del jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja (Horta Sud), que investiga la gestió de la gota freda, ha sol·licitat a l’Institut de Medicina Legal de València que ampliàs l’informe d’autòpsia d’una de les víctimes mortals per fer-hi constar que estava embarassada de més de sis mesos. L’objectiu és que el fetus puga ser reconegut com a víctima.

Segons la interlocutòria, aquesta dona “albergava una altra vida, una vida humana dependent de la seua mare, que també va morir el 29 d’octubre de 2024”. La jutgessa assenyala que, amb la inscripció al registre civil, el fetus podrà rebre el reconeixement oportú i constar amb el seu nom en el procediment com una de les vides perdudes aquell dia.

Paral·lelament, avui la jutgessa ha dictat una diligència d’ordenació per la qual se cita a declarar, entre els mesos de juliol i setembre, una vintena de persones com a perjudicats per la mort de familiars. També s’hi informa sobre la tramitació d’uns quants recursos de reforma i apel·lació interposats per les parts, segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià.

Justament ahir, la jutgessa de Catarroja va reiterar en una interlocutòria que la xifra de víctimes mortals de la riuada era de 228, incloses les 3 que continuaven desaparegudes i que havien estat declarades mortes judicialment. Els 3 desapareguts són Elizabeth Gil, de 37 anys, desapareguda a Xest quan la riuada es va emportar el cotxe on anava amb la seua mare; Francisco Ruiz, de 64 anys, desaparegut a Montserrat després de salvar els dos néts menors d’edat; i José Javier Vicent, de 56, que va desaparèixer quan circulava per Pedralba amb la seua filla, el cos de la qual fou localitzat a 60 quilòmetres. Si ara es reconeix el fetus, la xifra de morts serà de 229.

El València CF ha tancat l’operació financera que li permetrà d’acabar el Nou Mestalla, un projecte que el club defineix com el més significatiu de la seva història fora de l’àmbit esportiu. Segons que ha anunciat l’entitat, la inauguració de l’estadi és prevista per al 2027 i servirà per a reforçar la competitivitat del club amb noves fonts d’ingressos a llarg termini.

El nou estadi, que aspira a convertir-se en una icona arquitectònica de la ciutat de València, tindrà capacitat per a més de 70.000 espectadors i serà reconegut amb la màxima categoria de la FIFA. Un 10% de les localitats seran seients de categoria Hospitality, pensats per a oferir una experiència de luxe. A més, el club preveu multiplicar els ingressos respecte de l’actual camp de Mestalla, gràcies a un disseny inspirat en els estadis multifuncionals més avançats del món, amb espais per a lleure, restauració i esdeveniments.

El finançament del Nou Mestalla ascendeix a 322 milions d’euros, i s’estructura en dues parts: una emissió de bons a 28 anys per valor de 237 milions i un préstec a 5 anys per 85 milions. Aquest préstec es reembossarà amb els ingressos derivats de la venda dels terrenys de l’antic estadi, una vegada acabada la nova instal·lació.

Segons el València, l’operació no compromet la salut financera del club perquè és un finançament sense recurs, amb condicions favorables i una estructura que garanteix un excedent anual per a cobrir les necessitats del club. L’acord té una qualificació creditícia de grau d’inversió (BBB), atorgada per una agència especialitzada en grans recintes esportius europeus.

L’operació ha estat estructurada amb l’assessorament de Bibium Capital i Addleshaw Goddard, la participació de Beka Titulización i el suport del banc d’inversió Goldman Sachs. També hi ha col·laborat activament la lliga de futbol professional espanyola.

“És una fita històrica per al València”, ha dit el president del club, Kiat Lim, que considera que l’acord reflecteix el compromís a llarg termini amb València i la confiança que el club inspira als mercats financers internacionals.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha acordat de mantenir les mesures cautelars sol·licitades per les aerolínies Ryanair i Norwegian contra la multa de 109 milions d’euros imposada pel Ministeri de Consum espanyol pel cobrament de l’equipatge de mà. Ara, condiciona la suspensió del pagament a la presentació d’avals per un valor gairebé equivalent.

Segons una interlocutòria del 19 de juny a la qual ha tingut accés Efe, la sala contenciosa-administrativa fixa que Ryanair haurà de presentar un aval de 110 milions d’euros i Norwegian, d’1,8 milions.

El ministeri també va sancionar Vueling, Easyjet i Volotea per pràctiques semblants. A banda del cobrament de l’equipatge de mà, el Ministeri de Consum espanyol critica aquestes companyies per haver cobrat per la reserva de seients contigus quan es viatja amb menors o persones dependents, per no permetre el pagament d’aquests suplements en metàl·lic i per exigir un pagament addicional si es demana la targeta d’embarcament en paper a l’aeroport.

Equipatge de mà a l’avió: us el poden cobrar?

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha començat a escorcollar els domicilis de l’ex-presidenta d’ADIF Isabel Pardo de Vera i de l’ex-director general de Carreteres Javier Herrero, tots dos a Madrid. Els escorcolls els ha ordenat el magistrat de l’Audiència espanyola Ismael Moreno, que instrueix part de l’anomenat cas Koldo.

Divendres el jutge del Tribunal Suprem espanyol que instrueix la causa amb aforats, Leopoldo Puente, va demanar a l’Audiència espanyola que valorés si calia investigar els “indicis consistents” contra Pardo de Vera i Herrero per presumptes adjudicacions irregulars a constructores.

La Guàrdia Civil creu que tots dos podrien haver ajudat l’ex-ministre José Luis Ábalos, mitjançant el seu ex-assessor Koldo García, a fer adjudicacions irregulars d’obra pública a canvi de comissions, en el marc de la presumpta trama descoberta per l’UCO.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha decidit de no reconèixer la vaga convocada per totes les associacions de jutges i fiscals –excepte les afins al PSOE– els dies 1, 2 i 3 de juliol, en protesta contra les reformes judicials anunciades pel govern espanyol. A més, ha deixat clar que no és competent per a fixar serveis mínims. Fonts del mateix CGPJ han explicat que el ple ha pres l’acord en una sessió extraordinària, arran de la petició del ministeri espanyol de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts.

El CGPJ ha comunicat a les associacions convocants que, tal com ja va establir el 2009, el 2012 i el 2013, el dret de vaga dels jutges i magistrats no té cobertura normativa, i per tant no es pot donar per anunciada cap convocatòria ni tampoc no pot fixar serveis mínims, atès que el consell no té competència per a fer-ho.

Amb tot, el ple declara que la vaga no hauria d’afectar el repartiment d’assumptes, els serveis de guàrdia, les resolucions urgents d’instrucció, els procediments de tutela de drets fonamentals, els processos amb persones vulnerables, les mesures cautelaríssimes ni cap altra decisió judicial inajornable o la demora de la qual sigui incompatible amb els drets fonamentals o amb la dignitat del poder judicial.

El CGPJ insisteix que, malgrat que la constitució espanyola reconeix el dret de vaga, aquest no és regulat per als jutges. Tot i això, segons que han indicat fonts del consell a Europa Press, no es preveuen sancions disciplinàries per als jutges que hi participin.

El ple de l’Ajuntament d’Alacant ha aprovat, com era previst, la declaració institucional per la qual es demanarà a les Corts Valencianes la modificació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) perquè la ciutat siga considerada zona castellanoparlant. La votació ha rebut disset vots a favor i deu en contra. El govern municipal de Luis Barcala, del PP, debilitat per la crisi que el colpeja per la dimissió del regidor d’Hisenda, s’ha trobat abocat a doblegar-se a les exigències del partit d’extrema dreta Vox, i ha trencat el consens social entorn de la llengua, que es mantenia d’ençà de fa quaranta anys. Els regidors de l’oposició han protestat amb cartells en defensa de la llengua.

Gairebé les úniques paraules en català que s’han pronunciat al ple les han pronunciades les tres portaveus d’associacions cíviques que han demanat al batlle que no aprovàs la declaració de Vox. Soledad Pinilla, de l’Associació Cívica per a la Normalització del Valencià, ha posat de manifest aquest mateix fet: “En aquest ple es parlarà molt de llengua, però només en castellà.”

“El valencià també és d’Alacant, i avui, una vegada més, se li vol negar la veu, però Alacant vol continuar parlant en valencià. Alacant és i ha sigut sempre una ciutat valenciana”, ha dit. I tot seguit s’ha referit als noms de col·legis que tenen la denominació en català. “Denoten una valencianitat que no volem esborrar. Volem que el valencià siga cultura viva i real. Alacant té dues llengües oficials, i aquest dret no és negociable. No acceptarem que es cree un conflicte artificial per interessos polítics. Visca Alacant, visca el valencià, i visca el sud combatiu del País Valencià”, ha dit.

Marinela Garcia, vice-presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, ha reivindicat les proves “històriques i justificades” sobre la valencianitat d’Alacant. “Alacant parla valencià, i no es pot permetre que es silencie i es negue la valencianitat de la nostra ciutat”, ha dit. Ha recordat que les festes de la ciutat, les Fogueres, són en català, i ha demanat al batlle Barcala que escolte la societat d’Alacant.

Anna Esteve, de la FLAMPA Enric Valor, que aplega vint-i-vuit AMPA d’Alacant, ha recordat que el català és la llengua històrica de la ciutat i ha exposat que hi havia hagut una regressió lingüística per la pressió sociolingüística del castellà. Com a mare, ha sostingut que aprovar aquesta declaració implicarà un greuge per als alumnes. “Rebutjar el valencià va més enllà del fet lingüístic, en un context en què és un símbol de la nostra identitat. Negar la llengua és negar la identitat històrica i viva d’Alacant”, ha dit.

Quan ha arribat el torn dels partits, la regidora de Compromís, Sara Llobell, ha ironitzat sobre “el revisionisme lingüístic marca de la casa”, en referència a Vox, i els ha acusat d’ignorar la realitat jurídica i social d’Alacant. “Les persones que parlem valencià continuarem existint. Els pares i mares d’Alacant ja han triat, però pareix que no els ha agradat el resultat de la consulta i ara el volen negar. No deu ser que el valencià no molesta pel que és, sinó pel que representa: identitat, arrelament, i memòria democràtica?”, ha dit. Per a acabar, ha afegit: “Jo continuaré parlant en aquest ple en valencià, i amb la cara ben alta.” El regidor socialista Miguel Castelló també ha dit que votarien en contra de la declaració perquè “seria trair aquesta ciutat”. I ha avançat que, si s’aprovava, el grup municipal socialista hi recorreria en contra.

D’una altra banda, les intervencions de la dreta i l’extrema dreta han fet pujar la tensió del ple quan han acusat “l’extrema esquerra” de “separatistes”, i han insistit que la major part de la gent que viu a Alacant parla en castellà.

Sara Llobell, regidora de Compromís a l'Ajuntament d'Alacant. Fotografia: Prats i Camps. Anna Esteve, portaveu de la FLAMPA Enric Valor. Fotografia: Prats i Camps. Marinela Garcia, vice-presidenta d'ACPV. Fotografia: Prats i Camps. Soledad Pinilla, portaveu de l'Associació Cívica per a la Normalització del Valencià. Fotografia: Prats i Camps. Al centre, Luis Barcala, batlle d'Alacant. Fotografia: Prats i Camps.

Aquesta pretensió del partit ultra ja venia de temps enrere. De fet, aquest és el cinquè intent. Van començar l’any 2020, però en aquella legislatura no van obtenir majoria. L’any 2023, quan PP i Vox sí que tenien majoria absoluta en el consistori, els ultres van presentar una moció que van retirar al cap de pocs dies. En aquell moment, el PP els va assegurar que era previst que les Corts Valencianes prenguessen aquesta iniciativa. Però ara, quan Barcala necessita el suport de Vox per a recobrar l’estabilitat, s’ha aprovat la declaració institucional per a lliurar-la a les Corts.

La LUEV es va aprovar el 1983, precisament a la ciutat d’Alacant, i marcava en el mapa del País Valencià zones castellanoparlants. Això feia que la llengua vehicular de les escoles fos el castellà i a més, permetia a les famílies de demanar l’exempció de l’assignatura de català per als seus fills. Ara, la declaració d’Alacant com a ciutat castellanoparlant tindria un efecte immediat sobre l’ensenyament, perquè reduiria dràsticament les hores lectives d’ensenyament en català.

Mentre el ple de l’ajuntament aprovava aquesta declaració contra la llengua pròpia, fora, centenars de persones convocades per la plataforma Alacant pel Valencià s’han concentrat per defensar la valencianitat de la ciutat. S’hi han pogut sentir crits com ara “Alacant, en valencià”, “Barcala, botifler”, “Alacant, País Valencià”, “Escolta, Barcala, Alacant és valenciana”, “No teniu vergonya”, “PP i Vox, traïdors a la llengua” i “No mereixeu els càrrecs que ocupeu”. Els crits se sentien dins el consistori. A la protesta, hi havia regidors de Compromís i del PSPV, que després han entrat al ple, a més del síndic de compromís, Joan Baldoví, el portaveu d’Educació del partit a les Corts, Gerard Fullana, i l’homòleg socialista, José Luis Lorenz.

El president de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Rafael Louzán, ha destituït tota la cúpula del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA). Luis Medina Cantalejo, que n’era el president des de feia gairebé quatre anys, ha estat destituït del càrrec, igual que Carlos Clos Gómez (responsable del VAR), Antonio Rubinos Pérez (adjunt a la presidència) i els vice-presidents Vicente Lizondo Cortés, Bernardino González Vázquez i José Luis Lesma López.

El relleu en la cúpula de l’arbitratge es produeix després d’una temporada convulsa amb pressions constants del Madrid, especialment a través de la seva televisió. La RFEF ha comunicat que el 2 de juliol vinent presentarà públicament la nova estructura del CTA. “Un equip que assumirà el repte de continuar avançant en una línia de professionalitat, rigor i proximitat amb tots els estaments del futbol”, assegura en un comunicat.

Al gener, Louzán —madridista confés— va reconèixer que el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, l’havia pressionat amb insistència per tal de rebre un millor tracte arbitral. “M’ho ha dit unes quantes vegades. A Aràbia, ara fa un any, em va portar cap a un costat. ‘Escolta, heu de resoldre l’afer dels àrbitres, que ens està perjudicant i hem perdut moltíssims títols per culpa d’això’”, va explicar en una entrevista al programa El cafelito, de Josep Pedrerol.

Uns mesos més tard, abans de la final de la copa del rei espanyol a Sevilla, el Madrid va muntar un espectacle en contra de l’àrbitre basc Ricardo de Burgos Bengoetxea i tot el seu equip. De fet, el club va assegurar que no jugaria el partit contra el Barça si la RFEF no nomenava un equip arbitral. Finalment, va recollir cable i els jugadors van saltar a la gespa.

La cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell no acabarà amb “El meu avi” per primer cop en prop de cinquanta edicions, després de la polèmica generada pel documental Murs de silenci que vincula el seu compositor, Josep Lluís Ortega Monasterio, amb l’explotació sexual de menors.

“Vam dir que reflexionaríem sobre si calia renovar-lo i considerem que toca”, ha dit la batllessa de Palafrugell, Laura Millán. El tema se substituirà per tres clàssics de l’havanera, com són “Mariner de terra endins”, de Narcís Oliver i Josep Bastons; “La bella Lola”, de tradició popular; i “La gavina”, de Frederic Sirés i Puig, en homenatge a compositors vinculats al municipi.

La família de Josep Lluís Ortega Monasterio ha lamentat que la batllia censuri la cançó i ha titllat la decisió d’injusta. A més, consideren que vulnera la presumpció d’innocència, ja que han iniciat un procediment contra els responsables del documentari per, a parer seu, haver difós falsedats i manipulacions. A banda, apunten que les sentències fermes de 1984 i 1985 ja van declarar-lo innocent de les mateixes acusacions. “Sentim una profunda indefensió davant aquesta injustícia, però tenim la responsabilitat de lluitar fins al final per restituir l’honor del meu avi”, ha explicat en un comunicat.

La cantada es farà el 5 de juliol i hi actuaran Neus Mar, Peix Fregit, Port-bo i Tera endins.

Palamós tapa la placa dedicada a Ortega Monasterio amb una altra a favor de les dones

La Cantada d’Havaneres es remunta a l’any 1966. Aleshores, aquella primera trobada de cantaires es va celebrar a la taverna de Can Batlle. L’èxit de la trobada va animar els organitzadors a repetir-la l’any següent, amb una cantada més formal a la platja d’en Calau. El 1969, l’Associació d’Amics de Calella, que en aquella primera època organitzava la Cantada d’Havaneres, va decidir traslladar-la a la plaça del Port Bo, on encara se celebra a hores d’ara.

Un centenar de represaliats demanaran per carta al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i al Comitè contra la tortura de la ONU que obligui Espanya a investigar les tortures durant el franquisme i la transició espanyola.

En un acte a la presó de la Model de Barcelona, els activistes han anunciat que aquesta missiva acompanyarà les demandes que en els pròxims mesos es presentaran al tribunal amb l’objectiu de fer “pedagogia”. Les organitzacions impulsores han engegat també una campanya de recollida d’adhesions a la carta per poder arribar al TEDH amb el màxim suport possible.

En les darreres ocasions que s’ha acudit al TEDH, s’ha desestimat les queixes per arribar “massa tard”, i ara els activistes volen reiterar que qui té l’obligació d’investigar les tortures és l’estat espanyol.

La iniciativa ha estat impulsada per Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, l’Ateneu de Memòria Popular, l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del franquisme, La Comuna, Òmnium Cultural i la Comissió per la Dignitat i altres col·lectius. La directora d’Irídia, Anaïs Franquesa; el president d’Òmnium, Xavier Antich, i Pilar Rebaque, de la Comissió de la Dignitat, han participat en l’acte amb els represaliats.

L’Organització Mundial contra la Tortura denuncia pràctiques il·legals a les presons de Catalunya

El mes passat, Blanca Serra, històrica militant independentista i feminista, va establir un precedent inèdit als Països Catalans: va declarar davant la Fiscalia de Memòria Democràtica i Drets Humans com a víctima directa de tortures policíaques durant el franquisme i l’anomenada transició.

A vuitanta-dos anys, Serra s’ha convertit en la primera supervivent de tortura a l’edifici de la Prefectura Superior de la policia espanyola de la Via Laietana que presta testimoni davant un fiscal especialitzat.

La batllessa socialista de Paiporta, Maribel Albalat, ha dimitit avui per motius de salut. Diu que s’aparta temporalment de la primera línia política per recomanació dels metges. En un comunicat adreçat als ciutadans, ha agraït el suport rebut durant els deu anys que ha estat en l’ajuntament. “Han sigut deu anys al servei de Paiporta, de la meua gent, del meu poble. He donat el 200% de mi en cada projecte, en cada decisió”, ha escrit.

Albalat diu que se’n va tranquil·la perquè deixa el testimoni en les millors mans, amb un equip cohesionat. “En aquest temps he viscut el pitjor i el millor. El millor, sens dubte, haver-vos conegut, compartir amb vosaltres alegries, projectes i somnis. El pitjor, moments tan durs com la covid i la dana que tant ens va colpejar a Paiporta i que hem sabut afrontar conjuntament.”

Paiporta va ser una de les poblacions més afectades per la gota freda. El barranc que travessa la població es va desbordar i va arribar a un nivell tan alt que l’aigua i el fang es van escampar pràcticament per tota la població, que és molt plana i no tenia manera d’evacuar.

Durant els primers dies, els habitants de la població es van sentir sols i abandonats. Fins el 3 de novembre, quan els reis espanyols van voler visitar el poble, no van veure com arribaven membres de l’exèrcit.

El 10 de novembre, Albalat va fer unes declaracions molt dures en què amenaçava de recórrer a la via judicial per la gestió que es feia de la catàstrofe. Pocs dies més tard va explicar a VilaWeb les grans mancances que encara tenien quan feia prop d’un mes de la inundació.

Maribel Albalat: “La gent està nerviosa i s’impacienta, hi ha certes coses que no arriben”

Fins que no s’haja nomenat un nou batlle, el primer tinent de batlle, Vicent Ciscar, n’assumirà les funcions. Encara no s’ha fixat la data del ple.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha celebrat la sentència del TC que avala la llei d’amnistia. “És una notícia d’una transcendència difícil de negar”, ha dit a la galeria gòtica del Palau, en un moment que ha definit com a “hora feliç”. “La llei d’amnistia ha funcionat. L’aplicació de la llei ha beneficiat més de tres-centes persones”, ha afegit.

Sánchez, satisfet amb la sentència de l’amnistia: “Tanquem una crisi política” 

De tota manera, ha reconegut que l’aplicació de la norma no era plena, en referència –sense esmentar-los– als exiliats i als dirigents inhabilitats. “Com a president de Catalunya em dol que encara hi ha persones que no s’han pogut beneficiar de l’amnistia”, ha dit.

[VÍDEO] Felipe González esclata abans de l’aval a l’amnistia: “Tot el poder el tenen els ‘bilduetarres’ i Puigdemont”

En aquesta línia, ha fet una crida a les autoritats judicials espanyoles, especialment al Suprem, perquè respectessin la sentència del TC i s’apliqués l’amnistia amb diligència i sense traves. “No té sentit obstaculitzar-la”, havia dit abans.

“Tothom té dret de defensar el seu projecte polític, però dins el marc de convivència que ens hem donat entre tots”, ha afegit.

Arrels Fundació ha enquestat 676 persones que viuen al carrer a Barcelona entre el 17 i el 19 de juny, en una acció que vol aprofundir en les seves trajectòries vitals i necessitats. Amb el suport de 271 persones voluntàries i la col·laboració de 16 centres d’atenció, l’entitat ha recollit dades essencials per a demanar polítiques públiques més ajustades a la realitat dels sense-sostre.

Les històries recollides durant aquests tres dies reflecteixen la diversitat i complexitat de les situacions. Per exemple: en Said fa trenta-cinc anys que viu a Barcelona, i fa vuit mesos que dorm al ras, una volta que una empresa comprés l’edifici on residia i el desallotgés. Tot i tenir documentació i cobrar una prestació, no pot permetre’s pagar una habitació a la ciutat.

La Maria –nom fictici–, de trenta-cinc anys, viu també al carrer després d’una vida marcada per abusos familiars i una manca de suport. Va venir a Barcelona cercant una nova oportunitat, però ha acabat atrapada en una situació de vulnerabilitat.

Targeta sanitària, empadronament i seguiment social

Les enquestes s’han fet tant a centres d’atenció com al carrer, en espais com menjadors socials, centres d’higiene i altres punts on habitualment s’atenen persones sense sostre. El 60% de les entrevistes es van dur a terme en interiors i el 40% al carrer, gràcies a l’equip de carrer de l’entitat.

Enguany, a més de preguntar sobre la durada de l’estada al carrer o les causes de la seva situació, s’ha inclòs informació clau com l’accés a la targeta sanitària, l’empadronament, el seguiment social i el temps diari que caminen per accedir als recursos.

Arrels ha destacat la importància de la tasca voluntària. “És la primera vegada que m’he posat a parlar una estona llarga amb una persona sense llar, perquè jo col·laboro amb tasques administratives. I fer l’enquesta per a mi va ser una experiència molt enriquidora”, explica la Isabel, voluntària.

Des de 2016, més de 6.000 persones han col·laborat en les enquestes i recomptes d’Arrels. Amb aquestes dades, l’entitat vol elaborar un nou informe que serveixi com a base per reclamar accions concretes per garantir drets bàsics com l’habitatge i l’atenció social.

El magistrat conservador Ricardo Enríquez Sancho ha emès un vot particular contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que valida la llei d’amnistia. Hi expressa una oposició frontal a la norma i retreu al tribunal que no hagi demanat una qüestió pre-judicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Sánchez, satisfet amb la sentència de l’amnistia: “Tanquem una crisi política” 

Enríquez considera que la llei d’amnistia no té cobertura a la constitució espanyola, que, segons ell, no la permet, ni explícitament ni implícitament. Hi afegeix que la norma no respon a un propòsit legítim de reconciliació, sinó a un interès polític concret: garantir el suport dels set diputats de Junts en la investidura de Pedro Sánchez.

[VÍDEO] Felipe González esclata abans de l’aval a l’amnistia: “Tot el poder el tenen els ‘bilduetarres’ i Puigdemont”

També diu que la llei és contrària al principi d’igualtat perquè amnistia unes conductes i n’exclou unes altres segons la intenció política, i que l’intent del tribunal de corregir això ampliant l’abast de la llei és –diu textualment– “tècnicament inacceptable”.

A més, diu que la llei vulnera el principi de legalitat penal perquè té un text massa obert i imprecís. I denuncia que s’ha comès un “frau de llei” en la seva tramitació parlamentària: segons ell, el govern espanyol, que era en funcions, no podia presentar un projecte de llei, i que per això ho havia fet per mitjà del seu grup parlamentari per esquivar aquesta limitació.

Aquest vot particular és un dels quatre que s’han anunciat contra la sentència que avala parcialment la llei d’amnistia.

El Tribunal Constitucional espanyol ha validat la llei d’amnistia i ha tombat el recurs presentat pel Partit Popular, tot considerant que la norma aprovada fa un any és constitucional. Malgrat tot, la sentència introdueix tres matisos a petició del recurs. El primer és la possibilitat d’incloure-hi també els qui es van manifestar contra el procés. El segon és la limitació temporal: la llei s’haurà d’aplicar als fets compresos entre el novembre del 2011 i el novembre del 2023. El tercer obliga el Tribunal de Comptes a escoltar les acusacions populars abans d’arxivar les causes.

Seguiu a continuació les reaccions sobre la sentència de constitucionalitat de l’amnistia.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha celebrat la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que avala la llei d’amnistia. “És una molt bona notícia per Espanya”, ha declarat en una atenció amb periodistes. El dirigent socialista ha evitat de respondre amb contundència a les crítiques de Felipe González, que havia definit la norma de “vergonya” i “porqueria”.

“Tanquem una crisi política que mai havia d’haver sortit de la política”, ha dit el president espanyol, que també ha enviat un dard al PP i al govern de Mariano Rajoy. “El que sempre he criticat és que el PP descarregués als tribunals la crisi territorial”, ha continuat. “El Tribunal Constitucional ha sentenciat que la llei d’amnistia és constitucional i nosaltres manifestem la nostra satisfacció perquè sempre vam defensar que el que sortís del congrés dels diputats seria constitucional”, ha afegit.

Sánchez ha defensat que la política era la “palanca” per a assolir acords i navegar en els conflictes: “La política és això, una palanca de transformació i de resolució i aportació de solucions a conflictes molt difícils com el que va travessar Espanya i Catalunya internament durant aquests anys infaustos, particularment l’any 2017″, ha ressaltat.” I ha reblat: “És una notícia magnífica per a la convivència.”

Finalment, ha tret pit tot assegurant que els actes que ha fet el govern “valen la pena” per a “garantir la unitat d’Espanya, el desenvolupament i la prosperitat, que és la convivència entre ciutadans i la coexistència entre territoris.” “Som al 2025, les societats han de mirar endavant i no enrere ni quedar-se captives del passat”, ha destacat.

El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha avalat la constitucionalitat de la llei d’amnistia, un any després d’haver entrat en vigor. La majoria afí al PSOE s’ha imposat per sis vots a quatre i ha donat el vist-i-plau a la ponència de sentència proposada per Inmaculada Montalbán, amb algunes modificacions lleus. Ara, la declaració de constitucionalitat no implica que es resolgui de manera immediata la situació dels exiliats i dels dirigents inhabilitats.

Illa fa una crida a les autoritats judicials perquè apliquin l’amnistia amb diligència 

El TC ha avalat l’amnistia després de quatre dies de deliberacions, en què ha refusat el recurs del PP en contra de la llei i ha descartat de consultar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El text de la sentència no es farà públic fins d’ací a uns quants dies, però els magistrats afins al PP –Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa– ja han anunciat que publicarien vots particulars.

Sánchez, satisfet amb la sentència de l’amnistia: “Tanquem una crisi política”

El ple del TC ha declarat inconstitucionals alguns aspectes de la llei, però sobretot dos. L’article 1.1, per omissió, perquè la llei no inclou les conductes de rebuig al procés, cosa que els magistrats consideren que vulnera el principi d’igualtat. Així mateix, assenyala el segon paràgraf de l’article 1.3, perquè amnistia conductes posteriors a l’aprovació de la llei, fet incompatible amb la naturalesa de la norma.

[VÍDEO] Felipe González esclata abans de l’aval a l’amnistia: “Tot el poder el tenen els ‘bilduetarres’ i Puigdemont”

En un comunicat, el TC  detalla que l’amnistia no és prohibida per la constitució espanyola encara que no n’hi hagi una menció expressa. La distingeix de l’indult general i defensa que no vulnera ni la separació de poders ni l’obligació d’executar sentències fermes. Afegeix que és jurídicament admissible quan respon a una situació excepcional, com la crisi derivada del procés.

D’una altra banda, la sentència descarta l’existència d’autoamnistia i diu que l’aprovació per un parlament democràtic d’una llei que extingeix responsabilitats penals no pot comparar-se amb pràctiques d’estats autoritaris. També rebutja que s’hagi vulnerat el dret dels diputats de participar en el procediment legislatiu o la independència judicial.

Cal recordar que es tracta de la primera sentència sobre l’amnistia, però no serà pas l’única. El Tribunal Constitucional espanyol té pendents més d’una trentena d’assumptes relacionats amb aquesta llei, que anirà resolent després de l’estiu, atès que, una vegada dictat aquest pronunciament, procurarà mantenir un perfil discret, segons fonts consultades per Europa Press. Les mateixes fonts calculen que el TC continuarà pronunciant-se sobre la norma fins el 2026.

Què passarà amb els represaliats?

Els jutges Pablo Llarena i Manuel Marchena continuaran en rebel·lia i tan sols mouran fitxa una volta el TC hagi resolt els recursos dels exiliats i els inhabilitats, cosa que encara pot tardar mesos. Mentrestant, mantindran la interpretació kafkiana del delicte de malversació –consideren que es van lucrar perquè no van pagar l’1-O de la seva butxaca– per a excloure de l’amnistia Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Toni Comín, Jordi Turull, Lluís Puig, Raül Romeva i Dolors Bassa.

El Suprem espanyol deixa anar Puigdemont al TC quan ja és clara la constitucionalitat de l’amnistia

En declaracions a RAC 1, l’advocat Gonzalo Boye ha dit que demanaria mesures cautelars al TC perquè suspengués de manera provisional les ordres de detenció contra els exiliats abans de resoldre sobre els recursos d’empara. El lletrat no ha volgut fer una previsió sobre el retorn de Puigdemont, però ha dit que esperava que el TC trigués mig any a resoldre les seves peticions.

Centenars de manifestants s’han concentrat a les portes de la casa consistorial d’Alacant per protestar contra la voluntat de declarar la ciutat zona castellanoparlant, tal com ha pactat el batlle Luis Barcala, del PP, amb Vox. Aquest matí era previst que el ple aprovara una declaració institucional perquè les Corts Valencianes modifiquen la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i incloguen Alacant en la zona castellanoparlant. Una declaració que s’ha aprovat amb els disset vots a favor de la dreta i l’extrema dreta.

La plataforma Alacant pel Valencià ha convocat la protesta, que ha fet crits de “Vergonya”, “Alacant en valencià” o “Escolta, Barcala, Alacant és valenciana”. Els activistes també han cantat l’himne oficial, obra del mestre alacantí Juan Latorre Baeza i amb lletra de Josep Marià Milego i Francisco Martínez Yagües. Tot i la calor, els manifestants han resistit fins que ha arribat el torn de votar la declaració institucional al ple.

El portaveu de la plataforma Alacant pel Valencià, Ismael Vicedo, ha celebrat haver pogut reunir prou gent per a la concentració, tenint en compte que s’ha convocat en un dia feiner al matí. “Alacant és una ciutat valencianoparlant. Naix de la llengua, i és present en tots els nostres barris, en els nostres col·legis, en l’himne de la ciutat, en l’himne de les Fogueres”, ha reivindicat. A més, ha afegit que el ple s’havia convocat just en època de Fogueres, “probablement quan més ús de la llengua es fa a Alacant”.

“Alacant ha resistit el decret de nova planta, ha resistit a la guerra civil i resistirem a les propostes de Vox que intenten de retallar part de la nostra identitat i de la nostra llengua”, ha dit, i ha catalogat la castellanització d’Alacant com un “decret de nova planta municipal”. Ha recordat que l’ajuntament no tenia competències per a imposar la categorització d’Alacant com a zona castellanoparlant i que continuarien batallant per evitar que les Corts ho aprovaren. “Com a ciutadans nascuts a Alacant tenim drets, i no hi poden haver lleis que els retallen”, indiferentment de la xifra de parlants de català, ha dit.

Entre els manifestants hi havia Joan Baldoví, síndic de Compromís a les Corts, que ha dit que no podia entendre que algunes persones odiaren allò que eren. “Tenim tot el dret a existir, a parlar la llengua que ens va ensenyar la nostra mare”, ha reivindicat, i ha criticat que alguns permeteren de revifar guerres estèrils i superades per tal d’aconseguir rèdit polític. “El que avui es pot perpetrar ací, per la debilitat del PP, que està sotmès a la ideologia de Vox per poder aprovar un pressupost, és un atac a l’essència del mateix Alacant”, ha afegit. Per a Baldoví, “és un atac a la història, a la ciència, i a les persones, poques o moltes, que se senten valencianes ací a Alacant i que volen continuar parlant el valencià”.

“Maleïdes les persones que obren guerres de llengües per obtindre rèdit polític. Maleïdes les persones que trenquen consensos polítics que han permès una convivència pacífica de les dues llengües a Alacant. Maleïdes les persones que volen que tots siguem com ells”, ha clamat. Davant de tot plegat, ha reivindicat que Compromís ho combatria al carrer, però també a les Corts i als jutjats per impedir aquesta “autèntica barrabassada” perpetrada pel PP i per Vox.

José Luis Lorenz, portaveu d’Educació del PSPV a les Corts, també ho ha definit com un atac a les senyes d’identitat d’Alacant i un replegament més als de Vox. “Volem recordar que el senyor Rovira ha aprovat una llei per a perseguir el valencià i traure’l de les aules”, ha criticat. Per a Lorenz, és una mostra més que el PP és un partit de dreta extrema, i ha dit: “El PSPV no ho permetrem. A les aules hi havia una pau lingüística, i s’aprenien les dues llengües. No hi havia cap debat.” Però ara el PP vol que els infants alacantins no tinguen la competència de català, ha criticat. Per tot plegat, ha anunciat que el grup municipal del PSPV a Alacant presentaria un recurs judicial contra la mesura.

La gent d’Alacant estima la llengua

A la protesta, els catalanoparlants d’Alacant s’han fet sentir al carrer. És el cas de Laura Segura, nascuda a la ciutat i de família castellanoparlant, però que ha adoptat el català d’ençà de la seua escolarització, que va fer en línia en català. “Dins la lògica de les polítiques del PP i Vox hi ha l’espanyolització de tot el País Valencià i és la cinquena vegada que tracten de fer Alacant ciutat castellanoparlant. Esperem que no ho aconseguisquen, però almenys ja saben que ací estem, els plantarem cara. En Alacant s’ha parlat sempre valencià, jo parle valencià de manera vehicular i parle més valencià que castellà estant en Alacant. Diuen que a Alacant no es parla valencià, però no és cert. La gent de dues generacions enrere parlava valencià i van fer un esforç per fer retrocedir el seu ús. Però Alacant és valencià, ho ha sigut sempre, i això no podrà desaparèixer”, ha dit.

L’escriptor alacantí Ximo Caturla també hi era present. “Aquests tipus es pensen que perquè ells parlen castellà, tothom parla castellà. Hi ha gent que odia la llengua, hi ha gent que odia Alacant amb totes les seues forces, i no d’ara, des de sempre. Aquest és el problema, si la gent no canvia una miqueta el sentit lògic, estarem així tota la vida”, ha lamentat.

Però també hi ha havia gent d’altres ciutats i pobles del sud. Irene i Ester són dues professores de Cocentaina (Comtat) que avui han acudit a Alacant a defensar la llengua. “Estem ací per a reivindicar la valencianitat d’Alacant, que no hauria de qüestionar-se de cap de les maneres perquè històricament és valencianoparlant, sempre ho ha segut. Una part important d’Alacant continua tenint el valencià com a llengua materna i reivindiquem el respecte a les nostres senyes d’identitat. Alacant pateix un atac constant a la nostra llengua i hem de defensar-la entre tots”, ha dit Irene.

Per part seua, Ester ha afegit: “Des que he aparcat fins ací, he sentit parlar tres o quatre llengües diferents. Alacant és una ciutat que rep totes les llengües del món però, en canvi, vol expulsar de la ciutat la llengua pròpia, que és el valencià. És indubtable que Alacant és una ciutat molt turística, que ha rebut molta immigració i on es parla molt de castellà. Però això no és més que una circumstància, la llengua d’Alacant és el valencià, com és la llengua pròpia de tot el nostre país, i no volem que es faça fora. Volem ser valencians.”

Josep ha vingut des d’Elx (Baix Vinalopó) per a defensar la valencianitat d’Alacant, i ha considerat la iniciativa de PP i Vox com “una barbaritat, un despropòsit i un negacionisme de la història de la nostra identitat que no es pot tolerar.”

L’home de cinquanta-quatre anys ferit durant els Jocs del Pla de Ciutadella continua ingressat en estat molt greu i crític a la unitat de cures intensives de l’Hospital Son Espases, segons que han informat fonts hospitalàries.

El ferit va ser traslladat abans-d’ahir a última hora a l’hospital després d’haver estat atès in situ pels serveis d’emergència. Presentava un traumatisme cranioencefàlic molt greu i se’n va ordenar el trasllat aeri immediat.

Segons fonts de l’hospital, el pacient va arribar a Son Espases estable i el trasllat no va presentar complicacions. Amb tot, el primer informe mèdic, després d’haver-li fet proves d’imatge, constata que té lesions molt greus i el pronòstic és reservat.

L’ex-regidor a l’Ajuntament de Perpinyà Brice Lafontaine reclama una indemnització al batlle d’extrema dreta, Louis Aliot, perquè li van impedir de fer servir el català en el seu casament, segons que avança L’Indépendant. “Aliot ha polititzat un fet íntim i familiar”, diu.

La cerimònia es va fer el 14 de setembre, però la parella va topar amb tota mena de traves. Van demanar de fer el casament a la sala principal del consistori, però durant mesos no van rebre cap mena de resposta, tot i els intents de posar-s’hi en contacte per telèfon i correu electrònic. A darrera hora, els ho van denegar sense cap justificació i els van traslladar a una sala del nord de Perpinyà. “Va ser una decepció rere l’altra”, explica Lafontaine.

Ara, la prohibició explícita de fer la cerimònia en català és la part que va doldre més a la parella. En el formulari que havien emplenat, com és habitual, havien marcat l’opció de fer-la també en la llengua del país. “Aquesta pràctica és totalment establerta des del 1993. Quan era regidor, jo mateix vaig oficiar casaments i ens encarregàvem que hi hagués algú del consistori que parlés català, amb els textos traduïts”, explica.

“El francès sempre s’hi manté, però es pot fer un acte bilingüe i el certificat es pot emetre en totes dues llengües”, afegeix Lafontaine, que lamenta que cap dels responsables de l’ajuntament no va fer res per garantir l’ús del català. L’encarregada d’oficiar la cerimònia, Chantal Gombert, no parla la llengua, i tot just va poder articular unes quantes paraules memoritzades: “Ens van negar un gest d’homenatge a la cultura i a la família. Vam quedar molt decebuts.”

Segons que explica l’advocat Mathieu Pons-Serradeil, la demanda exposa una infracció greu perquè l’ajuntament té l’obligació de respectar les normes i recorda que les cerimònies bilingües han estat avalades pel Consell Constitucional i el Consell d’Estat. “Si Aliot vol canviar la pràctica, caldrà que modifiqui el reglament que mantenen tots els batlles des de fa dècades. Però això implicarà un debat polític i no una prohibició encoberta com la que han aplicat”, afirma.

Ara el batlle té dos mesos per a respondre a la petició. En cas contrari, es considera que denega la indemnització per silenci administratiu, de manera que Lafontaine pot portar el cas al tribunal administratiu.