Alberto Núñez Feijóo ja és al congrés del Partit Popular Europeu a València. Durant tot el dia s’ha especulat sobre la presència del dirigent del PP espanyol, que havia de fer el discurs inaugural, però ha estat substituït per Esteban González Pons, vice-president del Parlament Europeu i vice-president del Partit Popular Europeu. Ha excusat Feijóo i ha dit que estava ocupat amb gestions per l’apagada que es va patir ahir.

González Pons havia confirmat a la premsa local que Feijóo era a València, però no a Fira València, on es fa el congrés. Ara, és previst que el líder espanyol tinga un espai per a dir unes paraules a l’hemicicle cap a les 17.45. Ha aparegut amb González Pons i amb Dolors Montserrat, que es presenta per a ser elegida secretària general del PP europeu durant aquest congrés.

Amb tot, el gran desaparegut de la jornada d’avui ha estat el president de la Generalitat, Carlos Mazón, que també s’ha excusat en l’apagada d’ahir per a no presentar-se a Fira València. Allà, els familiars de les víctimes de la gota freda l’esperaven amb l’habitual pancarta de “Mazón dimissió”. A hores d’ara, no està confirmada la seua presència al congrés.

El primer ministre en funcions de Portugal, Luís Montenegro, ha dit que demanaria una auditoria independent a l’Agència de Cooperació de la Unió Europea per a esclarir les causes de l’apagada elèctrica que ahir va afectar la península ibèrica. En la mateixa línia, ha explicat que sol·licitaria a la Unió Europea que creés una comissió independent per a auditar els sistemes elèctrics dels països afectats i esclarir-ne les causes.

Red Eléctrica descarta un ciberatac i apunta a una fallada en la generació d’energia solar

En una declaració després d’un consell de ministres extraordinari, també ha expressat la disposició i el compromís de col·laborar amb els organismes europeus per treure totes les conclusions sobre les causes i les respostes als fets. Montenegro ha destacat que la recuperació de la normalitat a Portugal ha estat més ràpida que a l’estat espanyol i ha subratllat que calen respostes com més aviat millor sobre l’origen del tall.

Ahir, Montenegro va assegurar que l’origen de la incidència era a l’estat espanyol: “Sabem que l’origen no ha estat a Portugal. Com sabem, tenim la interconnexió amb l’estat espanyol i tot apunta que ha estat allà on s’ha originat tota aquesta situació, però no vull especular”.

A banda, el govern portugués també crearà una altra comissió tècnica independent per avaluar els mecanismes de reacció i gestió d’aquesta crisi, “des de la resistència i recuperació del sistema elèctric fins a la resistència de les infrastructures i serveis crítics, i també el funcionament del sistema de protecció civil”.

Montenegro ha afegit que l’executiu ha decidit de no prorrogar la declaració de crisi energètica, que acabarà avui.

Una cafeteria de Lisboa durant l’apagada

D’altra banda, el ministre de Presidència portuguès, António Leitao Amaro, ha assegurat que no hi ha proves que l’apagada fos causada per un ciberatac. A més, ha afegit que no són necessàries restriccions de consum.

D’altra banda, Montenegro no ha assistit al congrés del Partit Popular Europeu (PPE) a València.  El recinte de Fira València, on es fa el congrés avui i demà, ha funcionat amb normalitat.

Mazón s’amaga darrere l’apagada per no anar a la inauguració del congrés del PP europeu a València

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) demana dotze anys de presó per a un escopeter, un inspector i dos sotsinspectors de la policia espanyola, els quals acusa d’haver disparat la pilota de goma que va deixar borni Roger Español el  Primer d’Octubre, conscients de les greus lesions que podien causar. En un escrit, a què ha tingut accés Efe, l’acusació popular exercida per l’ANC acusa els quatre policies dels delictes de lesions i contra la integritat moral i demana que siguin inhabilitats durant el temps de condemna.

L’ANC s’afegeix així a l’acusació exercida per Roger Español, que mitjançant el col·lectiu pro-drets humans Irídia demana tretze anys de presó per als quatre policies. Per la seva banda, la fiscalia diu que han de ser exculpats per compliment del deure, després d’intentar sense èxit que l’Audiència de Barcelona els amnistiés.

El tribunal va descartar d’aplicar la llei a aquests quatre agents –a diferència de les desenes de policies processats per les càrregues per impedir l’1-O–, amb l’argument que quedaven excloses de l’amnistia les actuacions doloses que causaven la pèrdua d’òrgan principal o la inutilitat d’un sentit. En el seu escrit, l’ANC sosté que el matí del primer d’octubre de 2017 els agents processats, després d’acabar una intervenció per a impedir la votació a l’institut Ramon Llull de Barcelona, es van trobar amb un grup de persones assegudes a la porta del centre en una protesta pacífica.

Els agents, prossegueix l’escrit, “van començar a utilitzar les seves defenses reglamentàries contra els ciutadans que eren allí asseguts en actitud passiva” i, en aquell context, el cap del grup va donar instruccions als seus subordinats perquè fessin ús de bales de goma, “sense cap progressió en l’ús de la força”. Segons l’ANC, l’ordre “va ser compartida i acceptada pels quatre acusats”, malgrat ser conscients que “no hi havia cap situació de perill, ni per als agents ni per a tercers, que justifiqués l’ús de bales de cautxú” i de l'”alta probabilitat que es causessin lesions de gravetat” als concentrats. L’entitat sobiranista afegeix que els acusats van actuar “prevalent-se de la seva condició de funcionaris públics”, entre un “nombrós grup d’altres policies i proveïts de l’equipament policial enfront d’un grup de ciutadans desarmats”.

En aquesta situació, sosté l’escrit, un agent va donar un parell d’empentes a Roger Español, moment en el qual l’escopeter, “malgrat no disposar de fonament ni cobertura legal” i assumint les “greus lesions” que podia provocar, va disparar bales de goma contra ell. Segons l’ANC, l’escopeter va disparar en tres ocasions contra l’activista i l’última el va tocar a la part dreta de la cara, la qual cosa va derrocar al manifestant i li va provocar una greu lesió que el va deixar sense visió en un ull.

En tot moment, manté l’escrit, els acusats van assumir el “més que previsible resultat” si els trets de pilotes de goma impactaven en els concentrats, cosa que no va impedir que seguissin disparant contra les persones que estaven socorrent Roger Español una vegada va caure ferit a terra.

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El Consell d’Administració d’Intracatalònia S.A. ha nomenat Eva Arderius Campos nova directora de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Arderius, procedent de Betevé, substitueix en el càrrec el periodista Iu Forn, que ha dirigit l’agència pública de notícies d’ençà de l’abril del 2022. La nova directora assumeix el càrrec per als quatre anys vinents, prorrogables quatre més. És la primera volta que es convoca un concurs públic per a decidir la direcció de l’Agència i Arderius serà la primera dona al capdavant de l’ACN en vint-i-cinc anys d’història.

El concurs públic convocat per triar la nova direcció de l’ACN forma part del compromís del Govern de desgovernamentalitzar l’agència, perquè passi a dependre del Parlament i reforçar d’aquesta manera el paper de la cambra en el seguiment i control de la seva activitat. Aquest canvi de model de governança ja es va iniciar el passat mes de novembre amb la incorporació de professionals en el consell d’administració.

El president del Consell d’Administració d’Intracatalònia, Carles Escolà, ha destacat “l’àmplia i dilatada experiència” d’Arderius, la primera dona que ha estat nomenada per dirigir l’ACN en els seus 25 anys d’història, i ha agraït la tasca de Forn en la gestió de l’agència en els últims tres anys. Per a la valoració de les candidatures presentades, el Consell d’Administració ha nomenat prèviament una comissió de valoració formada per persones expertes que s’ha encarregat d’assessorar el Consell sobre l’experiència professional aportada pels candidats, així com sobre els projectes i propostes de model estratègic i d’objectius presentades.

Perfil professional

Eva Arderius Campos (Castellar del Vallès, 1979) és llicenciada en Periodisme per la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Va començar la seva carrera a Ràdio Castellar, l’emissora municipal de la seva localitat natal, i posteriorment va treballar a COM Ràdio. D’ençà del 2001 ha treballat a Betevé, com a cap d’informatius i directora i presentadora del programa sobre actualitat municipal Bàsics. També és articulista a ‘El Periódico de Catalunya’ i col·labora en diferents programes de Catalunya Ràdio i TV3.

L’equip d’informatius de Betevé, dirigit per Arderius, va obtenir el 2019 el Premi Ciutat de Barcelona de Mitjans de Comunicació. El 2020, la nova directora de l’ACN va publicar el seu primer llibre, Una altra Barcelona, ​​el qual recull el testimoni de deu activistes que protagonitzen històries de lluita veïnal i de denúncia social.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat la gestió del govern durant l’apagada elèctrica general que ahir va tenir el país a fosques, en alguns casos, fins ben entrada la matinada. Tot i que la incidència va esclatar a quarts d’una del migdia, cap membre del govern no va comparèixer fins a les quatre, quan la consellera d’Interior, Núria Parlon, va fer el seguiment de la crisi. Illa ha defensat la política comunicativa de la jornada i ha reivindicat que, fins ara, el govern ha fet set compareixences –tres Parlon; una la portaveu Sílvia Paneque, avui; i dues, ell. La primera del president, tanmateix, no es va produir fins ahir a quarts de nou del vespre, vuit hores després del tall sobtat de proveïment elèctric. “El govern ha respost, ha reaccionat”, ha dit avui.

Quins aliments són insegurs després d’una apagada?

Junts, ERC i la CUP li han retret el silenci institucional, però Illa ha evitat de confrontar-s’hi. Ha dit que respecta tots els posicionaments, però que la tasca del govern era la d’activar tots els recursos amb agilitat, i que eren concentrats en aquest punt. Tot i així, ha semblat que li molestava el qüestionament de l’oposició. “Demano actitud constructiva a tothom. Hi ha moments en què el sentit de país passa per sobre de tot. Ara, el debat, si els sembla bé, el deixarem pel Parlament de Catalunya”, ha dit. Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, també ha defensat minuts abans que la decisió de no comparèixer es va aguantar fins que no van tenir “la informació necessària, verificada i contrastada”. Ara, per esbrinar les causes exactes de l’apagada, col·laboraran amb el govern espanyol i obriran dos expedients –a Endesa i a la Xarxa Elèctrica espanyola.

Fent balanç, Illa ha dit que estava satisfet perquè les afectacions sofertes s’havien pogut resoldre, hores més tard, sense demanar l’activació de la protecció civil a nivell tres, que hauria posat la gestió de la crisi en mans del govern espanyol. La van demanar set comunitats autònomes, totes governades pel Partit Popular. Illa, de fet, s’ha vantat que la recuperació del 100% del subministrament elèctric ha facilitat que el país torni a funcionar “amb plena normalitat”, per bé que ell mateix ha explicat que bona part del sistema de Rodalia encara no funciona amb normalitat. A parer seu, el funcionament es podrà restablir avui del tot, un pronòstic més optimista que no el de Paneque, que ha dit que no podia concretar “un horari exacte de restabliment” integral del servei.

Illa ha agraït la resposta dels ciutadans, que considera que va ser cívica, i dels servidors públics, i ha celebrat que –malgrat alguna incidència puntual– els hospitals no van haver de cessar l’activitat gràcies als sistemes de generadors. “Hem desplegat de forma efectiva tots els recursos disponibles, protocols i serveis públics”, ha dit. 

Set hores atrapats en un tren i una nit en un pavelló: l’odissea per a tornar a casa

Un retret per a Sánchez Llibre

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha dit aquest matí en un esmorzar en un fòrum econòmic de Madrid que l’apagada d’ahir tanca el debat sobre l’energia nuclear. “La conclusió d’ahir és que el debat sobre l’energia nuclear s’ha acabat. Allò que va passar n’és la demostració palpable. El sistema energètic espanyol no pot prescindir de l’energia nuclear”, ha dit. Illa li ha respost que són unes declaracions “precipitades i poc rigoroses”. El president considera que la xarxa elèctrica ibèrica és robusta i que encara és aviat per a treure’n conclusions polítiques. “És un fet excepcional; primer hem de saber què l’ha causat i llavors sabrem quines mesures correctores s’han de prendre. El govern ha de ser prudent i rigorós”, ha dit.

Només mitja hora abans del començament del congrés del PP europeu a València, la premsa s’ha assabentat que el cap del partit espanyol, Alberto Núñez Feijóo, no faria el discurs inaugural, com era previst. El congrés, durant la jornada d’avui, ha estat marcat per l’absència del president valencià, Carlos Mazón. Esteban González Pons, vice-president del Parlament Europeu i vice-president del Partit Popular Europeu, s’ha acostat a la premsa local i ha confirmat que Feijóo era a València, però no a Fira València, on es feia el congrés. Ell ha estat l’encarregat de substituir-lo al faristol.

“Avui no em tocava a mi inaugurar aquest congrés, sinó al president Alberto Núñez Feijóo, però ara ha d’estar amb el seu deure, coordinant la resposta dels nostres presidents regionals, que també excusen la seua absència”, ha començat el discurs, amb què ha excusat l’absència del president de la Generalitat. Ha avançat que la batllessa de València, María José Catalá, tampoc no hi seria.

En referència a l’apagada, ha dit que aquestes darreres vint-i-quatre hores havien estat molt difícils i esmentat els “afectats i víctimes de l’apagada”. En aquest sentit, ha atacat el president espanyol, Pedro Sánchez. “Ahir vam ser posats a prova. Espanya se’n va anar a negre, però els espanyols, no. Espanya és una nació que té un estat, però no un govern. En una situació com la d’ahir, és l’estat el que salva els espanyols en absència del seu govern. El meu país mereix un president que no pense només en si mateix i en la seua família”, ha reblat. En aquest moment, tota la sala ha aplaudit.

La hipocresia amb les víctimes de la gota freda

“Sóc valencià, he nascut en aquesta terra i en aquesta terra m’enterraran”, ha dit. Tot seguit, ha recordat la gota freda, i ha enviat “una abraçada molt forta als meus amics i veïns”. “Just avui, fa sis mesos se’ns va trencar l’ànima, i vam perdre molts de nosaltres per les inundacions que tots teniu al vostre cap i al vostre cor. Els meus ulls, i no uns altres, van veure la força de l’aigua i el dolor de la desgràcia. Però també la solidaritat i la grandesa d’aquest poble, al qual res pot detenir, i una vegada més s’ha alçat en l’adversitat i ha continuat treballant”, ha dit.

Ha continuat dient que cal aprendre del que ha passat, i millorar. “València és Europa, i Europa no li fallarà. En els casos de catàstrofes, hem d’sentir i veure com ser més útils. Hem de treballar per a ser més àgils i que l’ajuda arribe més prompte, i d’ençà del primer dia. I també en els projectes de reconstrucció, a mitjà i llarg termini, perquè s’eviten, en la mesura del possible, desastres d’aquesta dimensió”, ha dit, tot obviant la gestió que va fer el Consell valencià de la gota freda. Amb tot, ha celebrat que el congrés del PP europeu es faça a València, i ho ha considerat un fet “simbòlic”.

Abans que González Pons fera el seu discurs, s’ha fet un minut de silenci per la mort del papa Francesc, però no se n’ha fet cap per les 229 víctimes mortals de la gota freda al País Valencià.

“Som responsables del futur de la Unió Europea”

González Pons ha assenyalat que aquest congrés servirà per a decidir el futur d’Europa. “Com a primera força política del continent, som responsables del futur de la nostra organització, som responsables del futur de la Unió Europea. El futur el gestionem nosaltres”, ha dit. Així, ha lloat la figura de Manfred Weber, president del Partit Popular europeu, que serà previsiblement reelegit durant aquest congrés. També ha fet menció especial a la catalana Dolors Montserrat, proposada com a secretària general, de qui ha dit que “representa sense lligams ni cotilles l’ànima del Partit Popular espanyol.” Per a acabar, s’ha referit a la situació d’Ucraïna, un dels eixos d’aquest congrés, i ha reiterat que estan al seu costat, “passe el que passe.”

L’historiador Josep Maria Salrach Marès (Llinars del Vallès, 1945 – Barcelona, 2025) s’ha mort a vuitanta anys, a causa d’un càncer. Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona el 1969 i doctorat el 1974, Salrach hi va exercir de professor d’història medieval fins al 1993. Aquell any es va incorporar a la Universitat Pompeu Fabra, on va ser catedràtic d’història medieval fins que es va jubilar. Després, va continuar-hi com a professor emèrit fins al 2017 i, tot i la jubilació formal, va seguir treballant com a docent i investigador pràcticament fins als darrers dies.

Els seus treballs se centren en l’estudi de la Catalunya de la plena edat mitjana i, per extensió, en el coneixement de la Corona d’Aragó i de l’Europa d’aquell temps i és Considerat el principal coneixedor de la història catalana entre els segles IX i XII.

Entre més projectes, va dirigir Catalunya carolíngia, l’obra monumental fundada per Ramon d’Abadal i de Vinyals, dedicada a l’edició de tots els documents catalans dels segles IX i X. El gener passat, l’Institut d’Estudis Catalans, del qual era membre, li va retre un últim homenatge amb la presència d’amics i col·legues historiadors.

Junts per Catalunya, ERC i la CUP han criticat el govern de Salvador Illa per haver trigat massa hores a dirigir-se als ciutadans durant l’apagada d’ahir. Els tres partits han denunciat la desaparició de l’executiu les primeres hores de la crisi, malgrat que el govern hagi defensat la seva actuació. El portaveu de Junts, Josep Rius, ha criticat que el president de la Generalitat fos absent durant vuit hores. Junts considera que el govern no va estar a l’altura de l’abast de la crisi, que va reaccionar tard i no hi va ser en els moments més complicats, a diferència dels batlles, que van atendre emergències als municipis.

Segons Rius, Illa es va estimar més d’exercir de delegat del govern espanyol que no de president de la Generalitat, perquè no va comparèixer fins que ja ho havia fet el president espanyol, Pedro Sánchez. “És la primera vegada que un president, davant d’una crisi duríssima, s’amaga”, ha dit Rius, que ho ha comparat amb la manera com el president Quim Torra va afrontar la pandèmia, Pere Aragonès la crisi de la sequera i Carles Puigdemont els atemptats del 17-A. “Salvador Illa no era el responsable de resoldre-ho tècnicament, però sí d’informar i acompanyar”, ha dit Rius.

“L’apagada elèctrica no havia de comportar una apagada informativa”, ha coincidit la portaveu parlamentària d’Esquerra, Ester Capella. ERC també ha assenyalat que l’executiu hauria d’haver donat la cara abans encara que no tingués informació de les causes del que havia passat. “El govern va anar de remolc de la Moncloa, no va informar durant hores i per a ERC és greu”, ha dit Capella. ERC i Junts també han demanat que el govern s’esforci a aplicar les directives europees que regulen l’actuació i la protecció d’infraestructures bàsiques en casos d’emergència.

La CUP ha defensat que el govern podria haver-se dirigit a la ciutadania tres hores abans que fes per primera vegada la consellera d’Interior, Núria Parlon. “Es podia haver sortit per dir que les escoles es feien càrrec de la canalla, que els hospitals tenien generadors elèctrics que fossin necessaris, que allò públic estava responent perquè aquesta és la tasca també dels polítics”, ha dit la diputada Laure Vega. Segons els anticapitalistes, el govern no havia de donar explicacions sobre les causes d’una apagada, encara no determinades, però sí “respondre davant de situacions de caràcter excepcional”. També per la CUP va ser un error que Illa esperés la resposta del govern espanyol.

En canvi, els Comuns creuen que la jornada d’ahir va permetre constatar que el país funciona. Ara bé, han subratllat que el problema de l’aturada de la xarxa de Rodalia i trens regionals és “molt greu”. “Hem demanat al govern serveis alternatius i reforçar la xarxa d’autobusos”, ha assegurat la presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, que ha recordat que hi ha persones que 24 hores més tard encara no han pogut tornar a casa. També ha reclamat transparència al govern espanyol perquè s’aclareixin totes les causes de l’apagada.

La portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha anunciat que Illa compareixerà al parlament. Però Junts reclama que ho faci en el ple de la setmana vinent, de la manera més urgent possible.

El jutge de l’Audiència espanyola José Luis Calama ha obert diligències per investigar si l’apagada a la xarxa elèctrica podria ser conseqüència d’un sabotatge informàtic contra infrastructures crítiques, un fet que s’encabiria en un delicte de terrorisme.

En una interlocutòria, el magistrat ha ordenat com a primeres diligències que el Centre Criptològic espanyol i Red Eléctrica elaborin sengles informes per a identificar, en un termini improrrogable de deu dies, la causa o les causes de l’apagada.

A més, ha requerit a la prefectura d’informació de la policia espanyola que, en el mateix termini, presenti un informe preliminar sobre els fets.

El jutge detalla que l’incident va tenir lloc cap a les 12.30 i va afectar sistemes informàtics que donen suport a infrastructures que presten serveis essencials, com ara, sanitat, energia, indústria i transport, cosa que va generar “una situació crítica per al benestar i el sentiment de seguretat dels ciutadans”.

La resolució també recull l’explicació inicial facilitada pel govern espanyol, segons la qual l’apagada es va deure a la pèrdua “sobtada” de 15 GW de producció elèctrica durant cinc segons, l’equivalent al 60% del consum en aquell moment. “Un fet inèdit”, segons la Moncloa.

Calama assenyala que, tot i que de moment es desconeix l’origen dels fets, “el ciberterrorisme figura entre les possibilitats”. Per això, considera imprescindible obrir una investigació judicial.

En la resolució, el titular del jutjat central d’instrucció número 4 recorda que, d’acord amb l’article 573 del codi penal espanyol, els delictes informàtics poden ser considerats terrorisme si tenen com a objectiu de desestabilitzar greument l’ordre constitucional o el funcionament dels serveis essencials.

El govern ha defensat la política comunicativa que va seguir ahir, durant l’apagada elèctrica que va deixar gairebé tot el país sense llum ni cobertura durant moltes hores. Junts, ERC i la CUP han retret al govern que ni el president ni cap conseller no compareguessin fins al vespre. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, portaveu del govern, ha adduït que van destinar els esforços a gestionar una crisi “inèdita, excepcional, mai viscuda abans”. Atesa aquesta excepcionalitat, el govern va decidir de no comparèixer fins que, a les sis del vespre, la consellera d’Interior, Núria Parlon, “va tenir la informació necessària, verificada i contrastada”. 

Segons Paneque, “la resposta va ser adequada” perquè es van seguir en tot moment les instruccions de Protecció Civil i els protocols previstos per a aquesta mena de situacions, tot i que no ha negat que s’hi hagin de fer millores. La política fou d’informar pels canals oficials de l’activació dels plans d’emergència i de posar-se en contacte amb batlles, delegats territorials i altres institucions perquè poguessin fer arribar la informació als ciutadans. “És veritat que les primeres hores la dificultat en les comunicacions va poder fer que no anés tot amb la celeritat que es requeria, però la comunicació institucional va ser continuada i fluida”, ha dit. 

Quins aliments són insegurs després d’una apagada?

El govern ha rebut crítiques també per no haver explicat fins a les 22h què haurien l’endemà de fer les escoles i les universitats, i per haver fet bona part de les compareixences sense dret dels periodistes a demanar. La consellera s’ha justificat tot explicant que el primer comitè de crisi es va convocar a les 12h55’, un quart d’hora després de l’apagada, per a fer-lo a les 14h. A les 13h42’, el govern va ordenar les actuacions per assegurar el subministrament de gasoil a les infrastructures crítiques que depenien de generadors. El nivell 3 d’emergència es va descartar perquè el govern considera que no hi va haver perill per a les persones ni per a les infrastructures crítiques. 

Aquest matí, el comitè de crisi del govern s’ha tornat a reunir per actualitzar la situació. Parlon ha comparegut després per a explicar que Catalunya havia recuperat el 100% del subministrament energètic, però que encara hi havia algunes incidències puntuals, sobretot concentrades en el servei de Rodalia. D’acord amb la informació dels operadors d’Endesa, a primera hora encara hi havia uns 400 clients amb manca de subministrament. El comitè es tornarà a reunir a la una. Paneque ha aclarit a migdia que el subministrament s’havia recuperat i que, si hi ha llocs que encara no en tenen, es deu a causes puntuals. En canvi, el govern no sap encara quan podrà restablir integralment el servei de Rodalia. 

El govern espanyol atribueix l’apagada a la desaparició sobtada del 60% de l’energia demandada, és a dir, 15 gigawatts, però encara no sap la causa d’aquesta desaparició. El director de la Xarxa Elèctrica espanyola, Eduardo Prieto, ha descartat fa una estona que la causa fos un ciberatac, però el president espanyol, Pedro Sánchez, ha dit després que fóra imprudent de descartar cap hipòtesi. 

El context de la gran apagada

El ple del parlament debatrà i aprovarà la setmana vinent el primer suplement de crèdit del govern, que puja a 2.168 milions d’euros, pactat amb ERC i Comuns per igualar el pressupost del 2024. En un ple que probablement s’allargarà tres dies, també es debatrà el decret llei que adopta mesures urgents en matèria fiscal, de despeses de personal i d’altres aspectes administratius. A més, s’hi tractarà el decret llei de mesures urgents sobre l’impost de les estades en establiments turístics.

D’entre les iniciatives previstes, destaca el debat sobre la iniciativa legislativa popular que proposa de destinar el 6% de la despesa pública a educació, així com la segona part de la proposta de llei sobre el cos d’acció exterior.

Pel que fa a les comissions, la mesa del parlament ha acordat que la CUP presideixi la comissió d’investigació sobre infiltracions policíaces, amb ERC a la vice-presidència i Junts a la secretaria. D’una altra banda, els Comuns presidiran la comissió d’estudi per a l’elaboració d’un pacte contra l’antigitanisme, amb ERC a la vice-presidència i el PSC a la secretaria.

Normes d’acreditació i accés al parlament

La mateixa setmana, la mesa del Parlament té previst d’aprovar les noves normes d’accés a la cambra i la regulació de les acreditacions de periodistes. També es formalitzarà, mitjançant un conveni, un acord entre el president del Parlament, Josep Rull, i el Consell de la Informació de Catalunya.

Aquestes mesures, impulsades des del Parlament arran de diverses reunions amb entitats i sectors professionals, pretenen establir uns criteris clars per a l’acreditació i evitar situacions com les que s’han viscut al congrés espanyol amb l’entrada de pseudomitjans.

El fins ara conseller delegat de Critèria Caixa, Ángel Simón, ha deixat de ser conseller del hòlding tan sols un any i quatre mesos després de ser nomenat. En un comunicat, la Fundació la Caixa ha informat de la sortida de Simón del consell, i en conseqüència com a conseller delegat.

Al capdavant de Critèria Caixa, Simón ha presentat i impulsat el nou pla estratègic per al període 2026-2030, que preveu d’assolir un valor brut dels actius (GAV) de 40.000 milions d’euros l’any 2030, partint dels 27.000 milions que tenia aleshores.

En aquest temps, Critèria Caixa ha entrat en el capital d’empreses com Puig, ACS, Colonial, Veolia i Europastry, ha augmentat la participació a Telefònica i ha sortit de l’accionariat de Cellnex. A més, sota el seu mandat, Critèria Caixa va acordar de tornar la seu a Barcelona el 5 de març, coincidint amb la decisió de la Fundació La Caixa de fer el mateix.

La seva vacant la cobrirà Francisco Reynés, president executiu de Naturgy, amb la voluntat que el consell d’administració el designi com a vice-president executiu en les pròximes setmanes. Reynés va ser nomenat patró de la Fundació La Caixa el 4 d’abril i és president executiu de Naturgy d’ençà del febrer del 2018. Anteriorment havia estat conseller delegat d’Abertis, president de Cellnex i director general de Critèria Caixa Corp, empresa de la qual va dirigir-ne la sortida a borsa l’octubre del 2007.

Segons que ha informat la Fundació, Reynés continuarà tant com a president executiu de Naturgy com a patró de la Fundació La Caixa.

Naturgy ha convocat avui un consell d’administració perquè Reynés informi de la seva designació com a conseller de Critèria i demani autorització per a acceptar el càrrec. Actualment, Critèria Caixa és el principal accionista de Naturgy, amb un 26,7% del capital social. Fins ara, tots els intents dels fons CVC i GIP –que controlen un 20% cadascun– de vendre’n la participació han fracassat.

Encara no se sap com s’acabaran de concretar, però els moviments entre PP i Vox a les Illes ja són més avançats que els d’una simple reconciliació. A l’horitzó, aprovar el pressupost que l’extrema dreta va tombar a Prohens i rescatar, així, mig any de polítiques condicionades pels comptes del govern.

En les sessions de control al govern durant els plens setmanals ja es veu molta complicitat entre la presidenta, Marga Prohens, i Vox. I avui la presidenta ha confirmat que està disposada a derogar la llei de memòria democràtica per a pactar amb ells.

Així, com si fos una carta o una fitxa a bescanviar sobre el taulell del joc, Prohens ha insistit que ni la continuïtat ni la derogació de la norma mai no han estat cap prioritat de l’executiu. 

El parlament de les Illes salva la llei de memòria democràtica

El PP ja va acceptar el 2023, arran dels primers acords amb Vox perquè Prohens fos presidenta, acceptar la presa en consideració de la derogació al parlament i rebutjar les esmenes a la totalitat que havia fet l’esquerra en un altre ple. Quan PP i Vox van rompre relacions, al PP li va venir bé abstenir-se en el moment de la derogació de la norma i salvar-la. En canvi d’això, havia pactat amb l’esquerra esmenar les errades del decret de simplificació: corregir les esmenes de Vox votades per error amb el vot favorable del PP –que eliminaven el català de la funció pública i dels centres escolars– i prohibir de construir en zones inundables.

“Respecte mutu”

Ara, i per salvar el pressupost d’enguany, el PP està encaminat a dur el debat sobre la derogació per quarta vegada a la cambra. Aquesta vegada, si no hi ha moviments inesperats de darrer moment, es farà una passa clau per esborrar la memòria de les víctimes del franquisme. “Vostès ho han posat com a una exigència per aprovar el pressupost. Ho anirem parlant des del respecte mutu”, ha dit la presidenta a la portaveu de Vox, Manuela Cañadas. 

Prohens es desdiu, pacta amb l’extrema dreta i no apujarà l’impost turístic

Cal recordar que PP i Vox també han pactat, recentment, no apujar l’impost turístic -cosa que havia promès Prohens en el passat debat de política general- i permetre de construir més en sòl rústic, un fet que la societat civil ha titllat de martingala urbanística.

Bones paraules a Vox

Durant el ple d’avui, Prohens ja havia alabat que Vox no s’hagués aixecat de la mesa del Pacte per la sostenibilitat i no els deixés sols en les polítiques per definir l’estratègia turística i sostenible en els anys vinents. Després, ha retret a l’oposició que ells sí que s’hagin aixecat. Josep Castells, de Més per Menorca, ha recordat que el pacte, justament, ha de ser quelcom consensuat i no una partida a dos entre PP i Vox.

El govern encara no sap quan es restablirà del tot el servei integral de la xarxa de Rodalia, que concentra les incidències que encara perduren de la gran apagada d’ahir. De moment, les línies R1, R2 sud i nord, R3, R4 i R11 funcionen amb serveis mínims i sense garantir la mobilitat a tot arreu. A la R2 sud tan sols hi ha servei fins a Cunit, i entre Cunit i Sant Vicenç de Calders A la R3, entre Vic i Puigcerdà, encara és tot aturat i s’hi enllesteix un transport alternatiu. Els trens de mitja i llarga distància també van recuperant el servei a poc a poc. La gran velocitat de Figueres a Madrid ja funciona, també, fora d’horari, però el corredor Mediterrani no es podrà reprendre fins a les quatre.

Tot i això, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha explicat que en aquests casos no es pot assegurar la normalitat del servei ni els horaris previstos. Quant als trens Regionals i la resta de línies de Rodalia, ara com ara el govern no pot dir “un horari exacte de restabliment”. Paneque ha afirmat que treballen colze a colze amb ADIF i RENFE i que els autobusos interurbans continuen funcionant amb normalitat. 

Les incidències persisteixen un dia després de la gran apagada

Paneque ha explicat que, en el cas dels trens de Rodalia i Regionals, el subministrament que es va recuperar ahir a la nit es va fer servir per a retirar els combois que havien quedat atrapats per la interrupció de l’electricitat. Durant la matinada, tots aquests combois s’han ressituat tot al llarg de les estacions, però, quan el sistema sol posar-se en marxa, a les cinc tocades, “no s’ha tingut l’estabilitat necessària per a fer la comunicació amb els ancoratges i poder assegurar que el servei es podria prestar amb normalitat”. El risc era que els combois quedessin, de nou, atrapats a mitja via. Paneque ha descartat que una de les causes d’aquest endarreriment hagi estat el mal estat de les catenàries. 

Segons la consellera, a diferència de Rodalia, el servei de metro de Barcelona es va poder reprendre ahir al vespre perquè és “més compacte” i, una volta recuperat el subministrament, tan sols calien trenta minuts per a posar-lo en marxa. El servei de Ferrocarrils de la Generalitat va requerir una revisió més complexa de les línies, però el sistema d’alimentació té una replicació que també permet una represa més ràpida que no en el cas de Rodalia. 

El context de la gran apagada

Paneque ha defensat l’actuació del govern i ha assegurat que tota la flota d’autobusos interurbans i tots els conductors que hi havia disponibles van treballar tota la tarda per a poder oferir servei alternatiu. Tanmateix, ha dit que l’apagada d’ahir fou tan extraordinària que, si es tornés a produir, “no hi pot haver un sistema alternatiu que compensi al moment aquesta mobilitat”.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat il·legals els programes de ciutadania que ofereixen visats d’or a grans inversors, perquè considera que infringeixen les normes comunitàries perquè comercialitzen la concessió de la nacionalitat d’un estat membre.

La decisió fa referència a un programa de ciutadania per a inversors establert per Malta el 2020. Segons el tribunal, aquest tipus de pràctiques no permeten d’establir el vincle de solidaritat i de lleialtat necessari entre un estat membre i els seus ciutadans, ni garantir la confiança mútua entre els països de la Unió Europea, i per això vulneren el principi de cooperació lleial.

El TJUE remarca que un estat membre no pot concedir la nacionalitat a canvi de pagaments o d’inversions predeterminades, perquè equival a reduir-ne l’adquisició a una simple transacció comercial.

En aquest sentit, el tribunal ha declarat que Malta ha infringit el dret de la Unió en establir i aplicar el programa de ciutadania per a inversors del 2020. També recorda que, tot i que cada estat membre és lliure de definir els requisits per concedir o retirar la nacionalitat, ha d’exercir aquesta llibertat respectant les lleis comunitàries.

La sentència subratlla que la ciutadania europea garanteix la lliure circulació dins un espai comú de llibertat, seguretat i justícia, fonamentat en la confiança mútua entre els estats membres i en el reconeixement mutu de les decisions nacionals. Per tant, cada país s’ha d’abstenir d’adoptar mesures que puguin comprometre els objectius comuns de la Unió Europea, d’acord amb el principi de cooperació lleial.

Malgrat l’apagada, avui l’activitat als jutjats continua, i per tant tampoc no s’atura l’agenda judicial contra l’independentisme. Aquest matí s’ha fet una vista d’apel·lació per a resoldre el recurs sobre la denegació de l’amnistia a Joel Muñoz, l’informàtic encausat arran de l’1-O a qui demanen divuit anys de presó i 10.000 euros de multa pels delictes de dany informàtic i revelació de secrets.

Aquesta vista al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’ha demanada la defensa del jove perquè l’Audiència de Tarragona li va denegar l’amnistia en primera instància. Hi han exposat la disconformitat amb la decisió per la manca d’arguments per a denegar l’amnistia en un cas en què no sembla que hi hagi cap escletxa perquè això pugui fer-se.

Una causa lligada al procés des del principi

De bon principi, la Guàrdia Civil i la fiscalia han acusat l’informàtic d’haver format part de l’anomenada #OpCatalonia, una operació d’Anonymous i més grups que va consistir a llançar atacs informàtics a webs d’empreses i serveis governamentals espanyols els mesos posteriors a l’1-O per a protestar contra la repressió arran del referèndum. “Els fets imposats al meu defensat van començar amb un escorcoll a casa seva. Això es va fer amb el vistiplau del fiscal de sala”, ha recordat, a la vista, Marc Relaño, l’advocat del jove. “En l’informe es deia clarament que l’operació s’emmarcava en el que es coneix com a operació Catalunya [pel hashtag reivindicat, #OpCatalonia]. Hi ha una contradicció en el fet que la fiscalia de Tarragona digui amb una mà que els fets s’emmarquen en l’operació Catalunya i que, amb l’altra, digui que no hi tenen res a veure, per poder denegar l’amnistia. Són uns delictes informàtics en base a uns actes reivindicatius sobre l’1-O. Si aquesta anomenada operació Catalunya no està lligada al moviment independentista, què ho està?”.

La desesperació d’un informàtic encausat per l’1-O: “Em fa fàstic que em puguin caure més anys que a un violador”

La fiscalia de Tarragona va defensar que la causa contra Muñoz no és amnistiable i el tribunal li va donar la raó. Avui, la fiscal del TSJC no ha volgut esmenar-li la plana i s’ha limitat a remetre’s a tot allò que havia argumentat la fiscalia de Tarragona anteriorment. De manera ambigua, breu i sense massa concrecions, la fiscal no ha donat gaires arguments, però sí que ha dit que els delictes no tenen res a veure amb el procés d’independència perquè Muñoz, segons la seva versió, estaria lligat a Anonymous, i aquest grup no té relació amb la independència de Catalunya. Ara bé, els atacs informàtics es van fer, precisament, per protestar contra la repressió a l’independentisme, sota el hashtag #OpCatalonia. La fiscal també ha restat importància al fet que, des del principi de la causa, aquest concepte, clarament lligat al procés, fos recollit per Guàrdia Civil i fiscalia.

Els delictes, fora de les exclusions

Des de la defensa de Muñoz argumenten que els delictes que recull la causa no estan dins de les exclusions de la llei d’amnistia, que només exclou tot allò que té a veure amb danys extrems a la integritat física o moral –com ara mutilacions o tortures–, el que es pot relacionar més amb delictes de terrorisme o maltractaments policíacs, però no amb delictes de dany informàtic i revelació de secrets.

A més, defensen que, en dret penal, sempre que es pugui fer una interpretació favorable al reu, aquesta ha de prevaldre, i en aquest cas consideren clar que hi ha un lligam entre els fets i el procés d’independència, i que, per tant, no hi ha motiu per excloure la causa de la llei d’amnistia.

“És força cansat, han passat gairebé vuit anys”

A la sortida dels jutjats, Muñoz s’ha mostrat esperançat, a l’espera de tenir una resolució en uns dies. “Crec que al final m’acabaran donant l’amnistia, però és força cansat. Han estat gairebé vuit anys de rebre notificacions del jutjat i ho allarguen tant com poden. Si poden ser dotze anys, millor que vuit. Estàs estable amb la feina, de sobte tens alguna novetat i la vida et canvia, no pots fer plans a llarg termini. Quan em van detenir, a dinou anys, va ser tot molt complicat. No sabia què em passaria. Ara ho he normalitzat i em puc adaptar al que passi”.

Joel Muñoz: “Si no és per la via de la repressió, la dissidència informàtica és incontrolable”

La fiscalia l’acusa d’atacs informàtics a webs com ara les de la Fundació de Ferrocarrils Espanyols, d’Indra –responsable de la infrastructura per al recompte del 21-D– i del Centre Superior d’Investigacions Científiques (SIC), i també de la publicació d’imatges dels atacs informàtics i d’informació a Twitter. El jove nega totes les acusacions i sosté que, encara que fossin certes, la pena demanada és desproporcionada tenint en compte el dany que s’ha causat a les webs.

Concentració de suport a les portes del jutjat

Una concentració de suport al jove s’ha mantingut a les portes del jutjat des d’una hora abans de la vista fins que n’ha sortit. Han demanat l’absolució de l’informàtic i han denunciat la repressió contra l’independentisme de base.

El primer ministre del Canadà i candidat del Partit Liberal, Mark Carney, ha promès de governar per a tots els canadencs, després de la victòria a les eleccions des d’ahir. Les projeccions apunten que no assolirà la majoria absoluta, perquè sembla que ha aconseguit 168 escons dels 172 necessaris. Segons que sembla, el Partit Conservador en té 144, el Bloc Quebequès 23 i el Nou Partit Democràtic 7. A més, hi ha un diputat del Partit Verd.

Carney ha dit: “Faré tant com pugui per representar tots aquells que anomenen Canadà casa seva”, sense importar on visquin, quina llengua parlin ni com hagin votat. “Governaré per a tots els canadencs”, ha insistit, abans d’expressar el desig de “posar fi a la divisió i a la ira del passat” i remarcar que el seu govern treballaria “per a tothom i amb tothom”.

Carney ha felicitat els membres de la seva campanya pel treball fet, i els dirigents de la resta de partits, inclòs el candidat conservador Pierre Poilievre, de qui ha destacat la “bona i justa campanya” i el “compromís amb el país que tots dos estimen”.

Ha dit que va decidir d’entrar en política perquè creia que el país necessitava grans canvis, guiats pels valors canadencs: “humilitat, ambició i unitat”. Ha reconegut que fins ara ha comès molts errors i ha reconegut que en podria cometre més, però s’ha compromès a reconèixer-los i corregir-los ràpidament per “transformar l’economia” amb la col·laboració dels treballadors, les empreses i la societat civil.

“La humilitat també consisteix a entendre que una de les tasques del govern és preparar-se per al pitjor, no esperar el millor”, ha dit. I ha aprofitat per criticar, novament, el president dels Estats Units, Donald Trump, un dels principals objectius de la seva campanya.

“Com ja fa mesos que aviso, els Estats Units volen la nostra terra, els nostres recursos, la nostra aigua, el nostre país. Però no ho aconseguiran mai”, ha dit. Segons Carney, Trump intenta “trencar-nos per poder posseir-nos”. “Hem de reconèixer que el nostre món ha canviat de manera fonamental”, ha alertat.

Carney ha defensat que ara és el moment d’afrontar la crisi “amb la força positiva d’un Canadà unit”. Ha recordat que el país ha viscut moments d’inflexió al llarg de la història i que sempre ha optat per reafirmar-se com a nació lliure, sobirana i compromesa amb la democràcia i la llibertat.

Carney denuncia la “traïció nord-americana”

El primer ministre ha sostingut que el moment actual marca un punt de trencament en la relació històrica amb els Estats Units. Ha assenyalat que el sistema de comerç global obert, ancorat als Estats Units i del qual el Canadà depenia des de la Segona Guerra Mundial, “s’ha acabat”.

“És una tragèdia, però també la nostra nova realitat”, ha dit. Tot seguit, ha remarcat la necessitat de mirar per ells mateixos i de tenir cura els uns dels altres. També ha anunciat que plantejarà aquesta situació a Trump i que, si els Estats Units no volen continuar exercint un paper clau en l’economia mundial, ho farà el Canadà.

Ha assegurat que el govern reforçarà les relacions amb socis fiables d’Europa, Àsia i d’altres indrets. “Traçarem un nou camí perquè això és el Canadà, i nosaltres decidim què hi passa”, ha remarcat.

Ha advertit que els pròxims mesos seran plens de desafiaments i sacrificis. Ha dit que els esforços es compartiran, tot donant suport als treballadors i a les empreses. “Els grans canvis, com els que vivim ara, sempre són inquietants”, ha afegit. “Queda un camí llarg, però tinc confiança en vosaltres i en el Canadà.”

Poilievre reconeix la derrota i ofereix cooperació per defensar el Canadà de Trump

El líder del Partit Conservador, Pierre Poilievre, ha reconegut la derrota i ha felicitat Carney per haver-se imposat en aquestes eleccions. Malgrat la derrota, ha deixat clar que no abandonarà el lideratge del partit i s’ha compromès a “fer rendir comptes” el govern liberal.

Tot amb tot, ha celebrat els resultats i ha dit que són els millors del Partit Conservador d’ençà dels anys vuitanta. Tot i les discrepàncies polítiques, ha fet una crida a la unitat: “Aquesta nit ens hem d’unir com a canadencs.”

Ha garantit que, malgrat que continuarà exercint el seu paper d’oposició, prioritzarà la defensa del país davant els “aranzels i altres amenaces irresponsables” de Trump. Ha ofert col·laboració a Carney i a la resta de partits per defensar la sobirania canadenca i negociar un nou acord comercial que superi les tensions amb els Estats Units.

També ha agraït als seus votants el suport rebut i els ha garantit que continuarà lluitant per defensar-ne els interessos. “El canvi requereix temps”, ha conclòs.