El jurat de la secció oficial del 78è Festival de Canes ha decidit de premiar la coproducció catalana Sirât, d’Oliver Laxe, amb el premi del jurat del festival, el tercer premi. Un premi que ha donat ex aequo amb el film alemany Sound of falling, de Mascha Schilinski. Sirât, protagonitzat per Sergi López, va ser molt aclamat tant pel públic com per la crítica el dia de l’estrena. El film narra el viatge sense límits d’un pare i el seu fill per a trobar la filla en una festa rave a les muntanyes del Marroc.

Aquest no és l’únic premi que s’ha endut el film. També ha estat guardonat amb el premi de l’Associació Francesa dels Cinemes d’Art i Assaig, i ahir es va fer públic que s’havia endut el guardó a millor banda sonora, que atorguen periodistes de cinema francesos i internacionals, a més de la distinció Palm Dog del gran jurat a la Pipa i la Lupita, els dos gossos que interpreten el que surt a la cinta. Avui també s’ha sabut que la firma Neon ha comprat els drets de distribució als Estats Units.

La cineasta Carla Simón, que ha presentat Romería al festival, no ha rebut cap premi. El film, que tanca la trilogia que va començar amb Estiu 1993 i Alcarràs –Ós d’Or a la Berlinale del 2022– per parlar dels seus orígens i la memòria familiar, va ser, malgrat tot, molt aclamat per la crítica i el públic, que van destacar-ne la capacitat de capturar l’imperceptible i de commoure.

La Palma d’Or se l’ha enduta Un simple accident, de Jafar Panahi.

El Grand Prix, el premi de plata, se l’ha endut la noruega Sentimental value, de Joachim Trier. El dia que es va presentar el film, va obtenir una ovació de dinou minuts seguits.

Lloc: Sala Noble del C.C.Calisay

Lloc: Teatre Seràfics

Lloc: Sortida de la Riera davant del CC Calisay

La xarxa social X, abans anomenada Twitter, ha caigut a escala mundial, cosa que dificulta l’accés a la plataforma. La incidència, que ha començat cap a les 14.00, impedeix de carregar alguns missatges o fer-ne de nous. Divendres al vespre ja hi va haver un problema al centre de dades de X que va impedir l’accés a alguns usuaris i retards en les notificacions. La plataforma encara no ha dit res sobre la incidència d’avui.

La Federació Llull, que integra l’Obra Cultural Balear (OCB), Acció Cultural del País Valencià i Òmnium Cultural, ha fet avui un emotiu homenatge a Josep Maria Llompart en el marc de l’Any Llompart. L’esdeveniment s’ha fet a Ca n’Alcover, seu de l’OCB, i ha estat una oportunitat per a recordar i celebrar la figura de Llompart com a referent en la creació literària i en la defensa de la llengua i la cultura catalanes.

Josep Maria Llompart, un dels intel·lectuals més importants del segle XX, va destacar com a poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor, i va tenir un paper destacat en la vida cívica i cultural de les Illes Balears. President de l’Obra Cultural Balear del 1976 al 1983, també va presidir l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i va ser membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1982 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural, i amb la Creu de Sant Jordi i, el 1990, es va convertir en el primer president de la Federació Llull.

“Llompart va transformar cada paraula en una declaració d’amor a la seva terra”

A l’homenatge hi han participat Antoni Llabrés, president de l’Obra Cultural Balear i de la Federació Llull; Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, i Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural. Durant la cerimònia, els representants de les tres entitats han destacat la importància de Llompart com una de les figures més significatives de la llengua i la cultura catalanes.

Pilar Arnau: “A partir de la detenció, Josep Maria Llompart va fer un canvi”

Llabrés ha dit: “Josep Maria Llompart és, per a nosaltres, molt més que una figura cultural: és una consciència viva, un referent cívic i nacional, i un dels pensadors que focalitzaren la mirada en la vertebració dels territoris de parla catalana contemporanis. Som aquí per a refermar una idea que Llompart no va abandonar mai: que la nació lingüística i cultural és una i sencera i que només avançarem si ho feim plegats, com avui, amb les tres grans entitats de país unides per la cultura i la llengua catalanes.”

Oliver ha destacat: “Josep Maria Llompart va ser president i impulsor de la Federació Llull. Fer-li un homenatge ara és mantindre el seu llegat. És un personatge molt vinculat a la seva època de la mateixa manera que Sanchis Guarner i més. En el seu vessant creatiu és un referent cultural de primer ordre.”

Editorial de Vicent Partal | Aquell home valent que va defensar el català a crits a la plaça Major de Palma

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha assenyalat: “Aquest homenatge a Josep Maria Llompart és molt més que un acte de memòria. És un acte de justícia. Llompart és una veu imprescindible del mosaic poètic dels Països Catalans. Una veu que va fer de la paraula un acte de resistència, de bellesa i d’identitat. I és per això que és cabdal que coneguem i reconeguem aquells que han fet art amb la nostra llengua, perquè només així podrem construir un imaginari compartit que ens cohesioni i ens enforteixi com a poble.”

La jornada s’ha completat amb la ruta literària La ciutat d’un adolescent de casa bona. Geografia urbana de Josep Maria Llompart, conduïda per Joan Carles Palos, membre de la Junta Directiva de l’OCB. Una passejada que ha permès conèixer de primera mà alguns dels espais més significatius de la vida de Llompart. També s’ha pogut gaudir de l’espectacle Bateguen Atzavares, una proposta de Jansky que rellegeix una selecció de poemes de Josep Maria Llompart amb especial atenció als que incorporen o remeten a altres llenguatges de la natura. Amb aquest acte, la Federació Llull celebra un any dedicat a la memòria i difusió de Josep Maria Llompart, referent cívic i literari de la llengua i la cultura catalanes.

El Tribunal Constitucional espanyol va desestimar ahir el recurs contra el decret llei del govern balear que elimina l’exigència de coneixements de català per a treballar al sistema públic de salut de les Illes. El recurs, promogut per l’Obra Cultural Balear, el van presentar més de cinquanta diputats del PSOE i de Sumar, que argumentaven que la norma vulnerava l’article 86 de la constitució espanyola i el 49 de l’Estatut d’Autonomia. Però avui l’OCB ha emès un comunicat per aclarir la interpretació del pronunciament del TC. Segons l’entitat, el TC encara no s’ha pronunciat sobre el fons del recurs, sinó únicament sobre un aspecte formal: si era possible regular aquesta matèria mitjançant un decret llei o no.

El president de l’OCB, Antoni Llabrés, ha aclarit que la resolució del TC feia referència al primer recurs presentat per l’entitat per mitjà de cinquanta diputats del PSOE i Sumar contra el decret llei 5/2023. Però aquesta norma ja és derogada per la llei 7/2024, després d’un error legislatiu en què el PP erròniament va votar a favor de 34 esmenes de Vox. Per tant, el recurs ha perdut l’objecte. Així i tot, el govern va aprovar ràpidament un nou decret, el DL 5/2024, per a recuperar el text original, i contra el qual ja s’ha interposat un segon recurs que es començarà a tramitar dimarts. Així doncs, Llabrés ha insistit que la sentència actual no entrava a valorar els tres motius substantius d’inconstitucionalitat proposats pel recurs, sinó que es limitava a resoldre si era possible regular aquesta matèria per decret llei.

Alhora, el comunicat de l’OCB diu: “El TC dóna per bons els arguments del govern sobre les raons d’urgència, basant-se en uns informes ficticis que emetia automàticament el servei de salut a la legislatura anterior, en què s’eximia de català els professionals de la sanitat per una suposada mancança d’aquests professionals.”

Segons el mateix comunicat, l’OCB va poder demostrar que aquests informes no es corresponien amb la realitat, atès que en el procés d’estabilització de professionals sanitaris, més de dues mil places convocades amb l’exigència de coneixements de català, es presentaren més candidats lingüísticament capacitats que places ofertes i, recentment, una vegada acabat aquest procés, s’ha vist que no hi havia places de sanitaris desertes per raons de llengua. L’OCB ja ho va fer públic fa uns dies: de les 1.277 places d’infermeria no n’hi ha cap de deserta, i aviat l’entitat farà públiques les dades amb relació als metges.

Avui es fa la vintena Bressolada, la festa de les escoles i col·legis la Bressola. La jornada ha arrencat a les deu del matí i durarà fins a les sis de la tarda al parc de l’estany de Sant Esteve del Monestir (Rosselló).

Aquest aplec anual pretén de reunir en un mateix espai els alumnes de tots els centres, les famílies, els equips de les escoles i els socis i amics de la Bressola, i alhora reivindicar la tasca de l’associació de desenvolupar la llengua i la cultura catalanes a Catalunya Nord. La festa és oberta a tothom, i de moment es calcula que s’hi han aplegat unes 1.500 persones.

Enguany, el lema de la Bressolada és “Pas trist amb el Twist” i fa referència al projecte de l’any de totes les escoles i col·legis de la Bressola “Les arts escèniques” i a Oliver Twist, protagonista de l’espectacle que ha interpretat la mainada aquest matí.

La Bressolada ha començat amb els parlaments del batlle de Sant Esteve del Monestir, Robert Vila; el president dels Amics de la Bressola, Geoffroy Lourdou; i el president de la Bressola, Guillem Nivet. Després, ha fet el pregó Daniela Grau, militant nord-catalana. Una vegada acabats els discursos, la jornada ha continuat amb l’espectacle Oliver Twist. Els alumnes de les escoles i col·legis han treballat nou cançons sobre l’obra de Charles Dickens, i n’han fet una adaptació lliure, amb la traducció del mestre i músic Francesc Bitlloch.

A mig matí hi ha hagut l’actuació dels Castellers del Riberal i els Sorollosos d’Aire Nou de Bao. A les 14.00, els alumnes dels col·legis proposaran jocs tradicionals a tota la mainada present i, a les 15.30, es farà l’espectacle Màgia Xixaraxera, de la companyia Xaxi Espectacles. Per acabar la festa, cap a les 16.30, l’artista Ramon Gual oferirà el seu repertori de danses i cançons.

Durant tota la jornada hi ha una mostra d’entitats nord-catalanes i es pot degustar el vi especial Bressolada 2025. El vi negre i el vi blanc d’enguany provenen de les vinyes Domaine Les Boneres Mas St. Jude de Corbera, dos vins del país.

La zona dels Alps Marítims, a la Provença, s’ha quedat sense llum aquest matí per la caiguda d’una línia d’alta tensió. Segons les primeres conclusions de la investigació, confirmades al diari Le Figaro pel batlle de Canes, David Lisnard, un incendi presumptament intencionat ha afectat la central elèctrica de Saint-Cassien, i per això la zona ha quedat sense electricitat. El subministrament ja s’ha restablert a tota la zona afectada: 160.000 cases de municipis de la Provença, els Alps i la Costa Blava, segons que ha informat la companyia elèctrica RTE.

Depuis 10h, une #coupure d’#électricité touche la commune de @villecannes et les communes alentours et prive 160 000 foyers d’alimentation électrique. Les équipes RTE et Enedis sont en cours d’intervention pour rétablir le courant dans les meilleurs délais. RTE présente ses…

— RTE en Méditerranée (@RTE_med) May 24, 2025

L’apagada també ha afectat el Festival de Canes, encara que l’organització de seguida ha informat que la gala de clausura, que es farà avui a les 18.40 i on es donarà el palmarès, es faria amb normalitat.

Batlles i regidors d’una seixantena de pobles del Principat i Catalunya Nord s’han reunit a Campllong (Gironès) en la quarta trobada de municipis sense fronteres. Organitzada per l’associació cultural Angelets de la Terra, té l’objectiu de teixir vincles per esborrar la frontera mental.

El president d’Angelets de la Terra, Ramon Faura, ha explicat que en anys anteriors s’havia aconseguit que la gent es conegués i començar projectes d’intercanvi. Una d’aquestes relacions és la que s’ha consolidat entre Bàscara (Alt Empordà) i Pesillà de la Ribera (Rosselló), que comparteixen programació cultural. El batlle de Bàscara, Narcís Saurina, diu que les trobades són molt interessants per a recuperar la relació entre pobles germans.

Els Mossos d’Esquadra investiguen un tret de balí contra un autobús de TMB al districte de Nou Barris de Barcelona, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l’ACN de fonts policíaques. L’incident es va produir dijous a la nit en un autobús de la línia 183, que cobreix la ruta als barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana. L’impacte d’un perdigó va fer malbé un dels vidres laterals del vehicle, que era aturat i sense passatgers en una parada del carrer de Sant Feliu de Codines. No hi va haver ferits. El conductor va avisar el telèfon 112 i va marxar del lloc fins a les cotxeres de TMB. La unitat d’investigació dels Mossos de Nou Barris s’ha fet càrrec del cas i ja analitzen les imatges gravades per les càmeres de seguretat del bus.

Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Les autoritats d’Hong Kong han anunciat que expandirien el seu programa de matriculació universitari per atendre els estudiants perjudicats per la guerra oberta entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i les universitats nord-americanes.

Dijous passat, l’administració de Trump va ordenar la suspensió de les matriculacions d’alumnes estrangers a Harvard, una nova mesura per a buidar els centres universitaris de qualsevol apunt de “antisemitisme”. La Universitat Harvard va anunciar ahir que presentaria una demanda contra l’administració de Donald Trump.

Ara, la secretària d’Educació d’Hong Kong, Christine Choi, ha demanat a totes les universitats de la ciutat que donessin la benvinguda a estudiants de tot el món. “L’Oficina d’Educació (EDB) ha fet una crida a totes les universitats d’Hong Kong perquè facilitin l’admissió d’estudiants internacionals perjudicats per la política d’admissió dels Estats Units,”, ha fet saber Choi en un comunicat, recollit pel portal Hong Kong Free Press.

En aquesta línia, Choi ha afegit que universitats locals ja aplicaven mesures governamentals, com ara la flexibilitat del límit màxim d’estudiants estrangers per tal d’atraure a més estudiants, com la Universitat de Ciència i Tecnologia d’Hong Kong, que ha presentat “ofertes incondicionals” per a garantir que el talent dels estudiants es desenvolupés “sense disrupcions”.

Quinze ciutadans pel cap baix han estat ferits a Kíiv, capital d’Ucraïna, en un nou atac rus amb avions no tripulats contra unes quantes zones del país, segons que han denunciat avui les autoritats civils i militars del país.

El cap d’Administració Militar de la ciutat de Kíiv, Timur Tkatxenko, ha confirmat l’últim balanç de víctimes a la ciutat ucraïnesa i ha descrit l’ofensiva un dels atacs combinats més intensos contra la capital, atès que s’han usat tant avions no tripulats com míssils balístics contra els barris de Solomianski, Obolon i Sviatoixinski, on han atacat dos edificis residencials: un de cinc plantes i un altre de nou.

L’atac s’ha fet després de l’intercanvi de 780 presoners entre Rússia i Ucraïna d’ahir, i una setmana després de l’acord establert per totes dues parts de lliurar 2.000 presoners, en unes converses a Turquia que van ser els primers contactes directes d’ençà de feia més de tres anys.

En total, l’exèrcit ucraïnès estima que Rússia ha llançat, d’ençà d’ahir al vespre, un total aproximat d’uns 250 avions no tripulats i almenys 14 míssils balístics, d’acord amb l’últim recompte publicat per la Força Aèria d’Ucraïna a primera hora d’aquest matí.

Rússia, per part seva, ha denunciat que Ucraïna havia llançat, d’ençà d’ahir al vespre, 94 avions no tripulats contra les regions de Briansk, Kursk, Lipetsk, Voronej i Tula. En aquesta darrera regió, han estat ferits tres ciutadans per l’impacte d’un d’aquests drons, concretament a la ciutat de Novomoskovsk, segons que ha fet saber el governador de la zona, Dimitri Miliaev, a l’agència de notícies russa TASS.

Avui, dissabte 24 de maig de 2025, les principals informacions de VilaWeb són aquestes:

• • Bots i Barrals d’Ot Bou: Una fallida moral a gran escala
  • Mail Obert de Joan Minguet Batllori: L’Ignasi Riera, el Nani, al Baix Llobregat
  • Blanca Serra: “Per a un independentista, això no s’ha acabat”
  • Marta Corredera: “La final de la Champions femenina és un partit d’interès general i prou important perquè se’n respecti l’horari”
  • Arsenal-Barça: les blau-grana cerquen de consolidar l’hegemonia a Europa amb la tercera Champions consecutiva
  • Els restaurants on s’ha cuinat el Barça
  • La por creix al Caixmir administrat pel Paquistan, malgrat l’alto-el-foc amb l’Índia
  • [VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: el Paquistan, l’Índia, el Caixmir i una frontera mal traçada
  • “L’aigua és freda” o “L’aigua està freda?
  • Alumnes concentrats i enigmes sorprenents: acaba la Lliga Escolar del Paraulògic al Gironès
  • “Llompart va transformar cada paraula en una declaració d’amor a la seva terra”
  • Barcelona, un far dels EUA

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

El Tribunal Constitucional espanyol ha desestimat el recurs contra el decret llei del govern balear que elimina l’exigència de coneixements de català per a treballar al sistema públic de salut de les Illes. El recurs, promogut per l’Obra Cultural Balear, el van presentar més de cinquanta diputats del PSOE i de Sumar, que argumentaven que la norma vulnerava l’article 86 de la constitució espanyola i el 49 de l’Estatut d’Autonomia.

El tribunal considera que la norma és justificada de manera explícita i raonada pel govern balear, pel dèficit de professionals sanitaris, i diu que aquest dèficit és documentat amb xifres de fonts oficials.

Sobre l’article 49 de l’Estatut, la sentència diu que el decret llei no regula de manera general el règim de cooficialitat lingüística ni el dret dels ciutadans de relacionar-se amb l’administració en qualsevol de les dues llengües oficials de les Illes. Segons el tribunal, la regulació solament és parcial i limitada al personal sanitari, que són els únics implicats, i, per tant, considera que no altera els elements essencials del dret d’atenció en català i castellà.

L’eliminació del requisit de català en l’accés a la sanitat pública era un dels punts de l’acord de governabilitat entre el PP i Vox a les Illes. La mesura, inclosa en un pla d’actuacions urgents per a captar i fidelitzar professionals sanitaris, va ser una de les primeres que va aprovar el nou govern.

La ministra d’Afers Estrangers, Imma Tor, ha admès que Andorra podria reconèixer formalment l’estat palestí si aquesta decisió ajudés a avançar cap a una pau justa i duradora. En la seva compareixença davant la comissió legislativa per a presentar la memòria del ministeri del 2024, Tor ha subratllat que, tot i que ara per ara no consideraven aquest pas, la posició del govern no era definitiva.

El debat s’ha obert arran d’una pregunta del president del PS, Pere Baró, sobre la possibilitat d’un reconeixement formal. Tor ha recordat que el Principat defensava la solució dels dos estats, però ha matisat que la manca d’una autoritat clara sobre el territori palestí i la indefinició de les fronteres havien estat, fins ara, un obstacle per a fer aquest gest.

Amb tot, la ministra ha remarcat que la situació podria canviar segons l’evolució del context internacional, especialment amb vista a la reunió de mitjan juny a l’ONU impulsada per França. “Alguns països ja han reconegut Palestina i és possible que se n’hi afegeixin més, entre els quals França. Aquesta reunió pot aportar elements nous perquè el govern iniciï una reflexió sobre aquest reconeixement”, ha dit.

Tor ha remarcat que el govern andorrà feia un seguiment atent dels moviments diplomàtics europeus i internacionals en aquesta qüestió. El posicionament de França, soci clau per a Andorra, pot influir en una eventual evolució del criteri andorrà. “Si el reconeixement pot contribuir a un alto-el-foc i a la pau a la regió, ens ho podríem plantejar”, ha conclòs.

El pallasso Antoni Maria Claret Papiol i March, conegut artísticament com a Claret Papiol, s’ha mort avui a setanta-un anys. Considerat una figura cabdal en la renovació del llenguatge escènic dels pallassos a casa nostra, va ser també un dels primers a reivindicar el català en aquest àmbit.

Llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre, es va formar com a clown amb mestres com Philippe Gaulier, els germans Colombaioni, Pierre Byland, Michel Dallaire, Pierre Pilatte i Avner. Als anys setanta va formar, amb Jaume Mateu –Tortell Poltrona–, el duet Germans Poltrona. L’any 1978 van estrenar “Espectacle de circ”, un muntatge col·lectiu que prefigurava el naixement del Circ Cric. Tot i que el duet es va dissoldre als anys vuitanta, Papiol i Mateu van mantenir una col·laboració artística durant dècades.

En més de quaranta anys de trajectòria, va fundar la Companyia Còmica la Ganga, juntament amb Jordi Bardàvio i Xavier Soler, i també Claret Clown. Va treballar amb agrupacions com el Circ Raluy, Marduix Titelles, Teatre de la Claca, Big Wheel Theatre Company, Bras de Fer i Les Hommes en Noir. També va tenir una presència destacada en l’àmbit audiovisual: va ser guionista i actor en sèries com Fes Flash, Comic Adventures i El Capità Enciam.

El 2023 va rebre el premi Zirkòlica a la trajectòria, en reconeixement de la seva aportació al món del circ. L’Institut del Teatre ha destacat que la seva tasca fou fonamental per a modernitzar l’escena del clown català i normalitzar-hi l’ús de la llengua catalana.

Hi ha una vella dita diplomàtica que diu que si hi ha un conflicte geopolític en qualsevol part del món, sempre pot passar que arribi un britànic armat amb un mapa i una ploma i el compliqui encara més.

Un cas especialment significatiu en aquesta línia és de la partició de l’antiga Unió Índia entre l’Índia i el Paquistan, que encara arrossega el difícil problema del Caixmir, la tensió pel qual s’ha intensificat aquests dies.

En la Pissarreta, Vicent Partal explica com es va fer aquesta partició i quines són les seves complexitats.

Per capgirar-ho tot, fa falta tenir nassos.
Cridem i fem-ho fort, que arriben els pallassos…!
Ignasi Riera

S’ha mort el Nani, així el coneixíem, així signava les seves cartes, els seus correus; com si fos un torero català, de vegades feia broma amb el seu sobrenom i signava “er Nani”. Vaig conèixer l’Ignasi Riera Gassiot quan va entrar de regidor a l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, on jo treballava, una mica abans de la victòria del PSUC a les primeres eleccions democràtiques, l’any 1979. Encara, fa poques setmanes, havíem intercanviat algunes paraules a propòsit d’un fet cultural per al qual em va reclutar –la fundació del Festival de Pallassos de Cornellà de Llobregat, Memorial Charlie Rivel– un llunyà 1984. I ara que ha marxat, voldria fugir de la pena que a casa ens causa la seva absència, per no caure en les necrològiques habituals, en què es parla més dels que ens quedem que no del que se n’ha anat. Vull recordar, primer de tot, la importància que va tenir en aquell “cinturó roig”, que de mica en mica es va anar diluint en aquest desconsol en què s’ha convertit ara.

L’aparició de l’Ignasi en la política municipal va significar l’arribada de l’home il·lustrat, la contrarèplica dels líders sindicals o veïnals. Un tipus amb qui es podia parlar de tot, amb una cultura molt vasta, d’aquells que et recitava poemes de memòria. El Nani venia de treballar a l’editorial Laia, una de les més significatives de la resistència, al costat d’Alfons Carles Comín, a qui també va acompanyar en la revista Taula de Canvi (1976-1981), quan Bandera Roja era un grup que encara assumia alguns dels principis del marxisme canònic.

Quina diferència, entre el Nani i els antifranquistes que, des de totes les cordes ideològiques, i no dic pas que amb bona voluntat, volien imposar les seves maquinacions. Eren els temps de l’eurocomunisme en un lloc, el Baix Llobregat, on encara s’olorava el perfum de la revolta: vagues obreres, els instituts sortint al carrer, els grisos i la Guàrdia Civil pels carrers, manifestacions de tota mena, la Marxa del Llobregat i, entre més i més, actes culturals que se succeïen sense solució de continuïtat a tots els barris. Riera m’explicava que havia arribat a Cornellà l’any 1969, després de l’estat d’excepció decretat pel dictador, i que la primera cosa que va fer va ser anar a la biblioteca per llegir la col·lecció completa d’una revista local, El Pensamiento. No és cap anècdota: primer de tot, va informar-se del context cultural; alguns altres només aplicaven les consignes que venien dictades pels comitès centrals, cosa que encara dura, ai las!

Hi ha uns fets que no em sé estar de recordar. Arran de la campanya per la llibertat d’expressió, entre el 1978 i el 1979, després de la prohibició de La torna dels Joglars, l’empresonament dels actors i la famosa escapada d’Albert Boadella de l’Hospital Clínic, alguns joves de Cornellà volíem afegir-nos al moviment. Teníem un bon motiu: el nostre amic Abdó Martí formava part de la companyia com a tècnic i tenia por que no li arribés a ell també la persecució. Recordo en Jordi Rocosa penjant-se del campanar de Santa Maria per desplegar un llençol amb el lema “Llibertat d’expressió”. Explico això perquè el Nani ens va ajudar a ajuntar totes les faccions del poble (trotskistes, maoistes, leninistes, àcrates, fins i tot pre-convergents…) en una reunió molt tensa al Patronat Cultural i Recreatiu. Només ell, amb la seva trajectòria intel·lectual, era capaç d’aconseguir-ho. I s’hi va prestar sense condicions.

Una cosa que sempre em va agradar de la seva personalitat va ser que, amb la seva facilitat per a l’escriptura (el Nani necessitava poques hores per a dormir i, ben d’hora, es posava a escriure poesia, pamflets, novel·les…) i el seu sediment cultural immens, no aspirava a rebre premis ni distincions. No volia ser “el més i el millor”, com passa tantes vegades en el sector de la cultura. En un document que em va enviar arran d’un llibre meu que li havia regalat, em va escriure això: “Jo he estat sempre un tastaolletes… Si no te’n fots, et diria que he estat el nen entremaliat que treia males notes al cole i que m’expulsaven, de tant en tant, dels jesuïtes de Sarrià, perquè escrivia sainets en vers (en castellà, primer, i en català, més tard) contra els profes. Com que ja era gros, signava com a ‘Nani-Netol-Michelin’.”

I, malgrat tot, en la seva obra literària sempre hi ha la idea de reflectir aquell món convuls de la dictadura i de les diverses maneres d’encarar la resistència. Potser l’exemple més clar és la seva novel·la El rellotge del pont d’Esplugues (1984), situada en els barris perifèrics de Barcelona, les poblacions dormitori, amb uns protagonistes ordinaris, gens heroics, gairebé diria que pagans, que es comprometien cadascú a la seva manera en la defensa d’una societat millor. Hi apareixia una tensió que Riera coneixia molt bé: la vida plàcida de la  burgesia catalana –ell tenia unes opinions molt càustiques sobre Jordi Pujol, amb qui va tenir enfrontaments al parlament– i les reivindicacions de la classe treballadora.

He d’anar acabant, i en aquest moment m’adono que és impossible de traslladar ni que sigui un esbós de totes els flancs de la personalitat del Nani. He deixat per a l’últim un que el caracteritzava en la distància curta: la mala bava! Ens ho passàvem molt bé malparlant o, fins i tot, insultant personatges de la política municipal (els successius alcaldes de Cornellà, per exemple), els monarques, els dirigents sindicals que s’havien venut a Rodolfo Martín Villa, els caps de premsa de l’ajuntament, els líders de l’oposició, poetes i escriptors que no suportava… La seva ironia era d’una acidesa extrema, divertida. Públicament, una part d’aquesta aciditat (que el lliga amb la devoció que tenia pel seu oncle Pere Quart) la va desplegar amb tot un seguit d’articles que publicava amb el pseudònim Berta Pedró (una referència a la seva filla i al barri de Cornellà on vivia).

Fa uns quants dies que es va morir l’Antoni Mercader; ara l’Ignasi Riera. Són gent que van pertànyer al PSUC, que volien canviar el món, fer-lo igualitari, cadascú des de la seva personalitat i professió. Tots dos, bons amics, enyorats per sempre, van entendre que això només ho podien aconseguir a partir de la dissidència.