Poesia i +. Festival de Poesia del Maresme, del 3 al 13 de juliol de 2025 - Lloc: Teatre Principal

La cambra de representants dels Estats Units, amb majoria republicana, ha aprovat definitivament el pla fiscal impulsat per Donald Trump, amb 218 vots a favor i 214 en contra. El president havia pressionat perquè la ratificació es fes coincidir amb el 4 de juliol, Dia de la Independència del país.

El projecte, que havia topat amb obstacles tant al senat com a la cambra baixa, preveu de fer permanents les deduccions fiscals impulsades per Trump durant el seu primer mandat (2017-2021). També inclou retallades pressupostàries importants que afectaran programes socials com el Medicaid, i un augment de la despesa en defensa i seguretat fronterera.

El senat, també controlat pels republicans, hi va donar el vist-i-plau dimarts amb el vot de desempat del vice-president, JD Vance. A la cambra baixa, els republicans tan sols es podien permetre tres dissidents; finalment, n’hi ha hagut dos. El darrer obstacle ha estat un discurs de 8 hores i 45 minuts del líder de la minoria demòcrata, Hakeem Jeffries, que pretenia ajornar la votació.

Aquests darrers dies, tant Trump com el president de la cambra, el conservador Mike Johnson, havien intensificat la pressió sobre els diputats indecisos. “Aquesta podria ser la votació més important que hàgim fet mai. El president espera amb la ploma a la mà. El poble americà espera aquest alleujament. Ja hem sentit prou paraules. És hora d’actuar”, ha dit Johnson abans de la votació.

Una exposició única per redescobrir la vida, les persones, la memòria darrere d´en Tallaferro i la Flor d´Alba i tot allò que crèiem conèixer. - Lloc: Sala Exposicions del C.C.Calisay

El president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Joan Soteras, ha comparegut avui davant la jutgessa del jutjat d’instrucció 2 de Sabadell, que l’investiga per la presumpta manipulació de les eleccions a la federació del 2023. Tot i això, s’ha acollit al seu dret de no declarar.

Joan Soteras, el cacic a l’ombra del futbol català

La causa afecta vuit integrants més de la seva junta, que com ell són investigats per un cas de possible administració deslleial i falsedat en document públic. Concretament, s’investiga si es van falsificar les signatures de diversos presidents de clubs durant el procés electoral.

Una seixantena de presidents i representants de clubs catalans han testificat que no reconeixen les seves firmes a les actes de les eleccions. La compareixença de Soteras ja havia estat ajornada el 23 de maig per un problema de salut.

Poesia I +. Festival de Poesia del Maresme, del 3 al 13 de juliol del 2025 - Lloc: Sala Josep Maria Arnau del C.C.Calisay

L’incendi de Terrassa que cremava des de dos quarts de quatre de la tarda i que ha obligat a confinar el club esportiu Egara i la urbanització Can Pi ha estat considerat extingit poc abans de les vuit del vespre.

Abans de les sis de la tarda el foc s’havia donat per estabilitzat, però s’ha tornat a activar per l’acció d’una tempesta propera. Ha estat aleshores quan Protecció Civil ha enviat un missatge ESAlert als mòbils de la zona perquè les persones no sortissin del club ni de les cases de la urbanització, ambdós nuclis a prop de l’incendi. Posteriorment, cap a dos quarts de vuit del vespre, l’evolució favorable de les tasques d’extinció han fet recomanable l’aixecament de la mesura. El foc ha afectat sis hectàrees, segons els Agents Rurals.

19.51 h Extingit l'incendi agrícola de Terrassa al Pla de Bonaire (avís 15.30 h). Les dotacions #Bomberscat ens retirem després de fer llaurar el perímetre amb un tractor per evitar reignicions pic.twitter.com/Jc6oupmH3b

— Bombers (@bomberscat) July 3, 2025

Avui, el cos d’emergències ha actuat en cinc incendis més, quatre dels quals ja extingits (Montornès de Segarra, Castellbisbal, Artesa de Lleida i Girona) i un cinquè que ja no presenta flama (Tiurana). A cadascun d’aquests focs, els Bombers hi han enviat el màxim de dotacions disponibles per apagar-los ràpidament i alliberar recursos per al següent incendi.

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha anunciat que avui mateix mantindrà una conversa telefònica amb el president dels Estats Units, Donald Trump. D’ençà que va tornar a la Casa Blanca al gener, Trump ha intentat d’intercedir entre Rússia i Ucraïna per resoldre el conflicte bèl·lic.

Mentre l’exèrcit rus passa a l’ofensiva a Ucraïna, els seus soldats en denuncien les deficiències a les xarxes

Putin ha confirmat la trucada imminent durant una visita a una exposició, segons que ha informat l’agència russa Interfax. També es preveu que Trump parli aquestes hores vinents amb el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, segons que ha explicat l’agència Bloomberg.

Aquesta nova ronda de contactes coincideix amb l’anunci de l’administració nord-americana de frenar l’enviament d’armes a Ucraïna per revisar les capacitats dels arsenals. Aquest moviment ha generat dubtes a Kíiv, però Moscou l’ha celebrat, tot interpretant-lo com un gest que pot afavorir la pau.

Fins ara, l’impuls diplomàtic de Trump ha permès dues rondes de reunions directes entre Rússia i Ucraïna, però Putin encara es nega a acceptar l’alto-el-foc que li demana el president nord-americà.

Dinou anys després del pitjor accident de metro de la història del país, l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J) ha tornat a alçar la veu. En l’aniversari de la tragèdia, ha publicat un seguit de piulades en què acusa el Partit Popular de repetir, amb la gestió de la gota freda, el mateix patró d’indiferència, manipulació i manca d’assumpció de responsabilitats que ja va aplicar el 2006, quan van morir quaranta-tres persones en el descarrilament d’un tren del metro de València.

Beatriz Garrote: “Em maltractes institucionalment i ara véns i m’abraces?”

“Que trist que 43 vides valguen tan poc per als gestors del PP”, diuen en un dels missatges. I tot seguit: “Que lamentable que 43 morts no hagen servit perquè el PP haja après a gestionar amb honorabilitat les tragèdies.” L’associació denuncia que, 228 morts després de la gota freda de fa 8 mesos, el partit continua comportant-se de la mateixa manera en la comissió parlamentària, en què veta documents i testimonis incòmodes.

Massa paral•lelismes: criticar a les víctimes per demanar responsabilitats, Comissió Parlamentària que no accepta els documents ni testimoniatges aportats per l'oposició, i només tindrà en compte els que aporta el PP, deixant fora tot el que evidencia la seua mala gestió. https://t.co/g3ZNMoycpJ

— ASOC.VICT. METRO 3J (@avm3j) July 3, 2025

Els familiars de les víctimes parlen clar: veuen massa paral·lelismes entre això que passa ara i allò que van viure fa quasi dues dècades. Recorden que la primera comissió d’investigació del parlament valencià sobre l’accident del metro solament va tenir en compte els documents aprovats pel PP i va excloure tot allò que podia posar en evidència la seva gestió. I ara, segons que denuncien, la comissió sobre la gota freda segueix exactament la mateixa pauta. “Comissió parlamentària que només té en compte els documents i testimonis aportats pel PP, la qual cosa porta al resultat que beneficia el PP, sense assumir responsabilitat en la mort de les persones”, diuen.

A més, critiquen que s’hagin tornat a desprestigiar les víctimes i familiars, i a vetar les aportacions de la resta de partits. “Després de la mort de dues-centes vint-i-vuit persones, segueixen el mateix patró de l’accident de metro”, conclouen.

Un clam que continua

Tot i que l’associació es va dissoldre formalment el 2020, després d’haver aconseguit la condemna judicial de quatre directius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, els familiars, els supervivents i molts ciutadans continuen recordant cada 3 de juliol aquella tragèdia: “Massa morts, massa mentides”, diuen.

“Ha estat un fenomen, El búnquer, i ho sabem bé perquè la gent ens ho agraeix infinitament.” Amb aquestes paraules, i visiblement emocionats, en Peyu, Jair Domínguez i Neus Rossell han acomiadat el programa que durant cinc temporades ha revolucionat l’humor radiofònic a Catalunya Ràdio.

En l’últim capítol, els tres presentadors, en veu d’en Peyu, han posat punt final a una etapa que ha connectat amb milers d’oients i que ha estat, durant anys, una referència indiscutible de l’entreteniment en català.

3Cat presenta el nou projecte d’en Peyu després del comiat de ‘El búnquer’

"Fins sempre, bunquerins!" @enpeyu, la @neusssi i en Jair [@sempresaludava] acomiaden el #BúnquerCatRàdio: gràcies per cinc anys inoblidables!https://t.co/Xu8mPdBIeV pic.twitter.com/bisbbCdrH4

— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) July 3, 2025

Peyu ha agraït a la direcció de Catalunya Ràdio la defensa del programa, que ha estat ben transgressor. “I una especial menció al gran Santi Faro, que sempre ens ha ajudat a fer realitat els nostres projectes”, ha dit. I ha afegit: “Hi tornarem algun dia, en algun lloc, amb camins diversos, intentant fer el que intentem fer sempre, que és entreteniment de qualitat en català. A reveure, bunquerins!”

El darrer convidat

El darrer capítol ha començat carregat d’intriga quan Peyu ha dit que la biografia seria sobre un personatge nascut a Sabadell anomenat Kilian. “Més de nou-centes biografies, cinc temporades i el punt final d’El búnquer, que és una cosa especial, l’hem de posar amb la biografia d’un quillo de Sabadell?”, pregunta tot bromejant Domínguez.

El personatge és Kilian Jornet, i el públic s’ha endut una bona sorpresa quan el programa hi ha connectat en directe i ha explicat una història de quan era petit i va veure per primera vegada un televisor.

Es desferma l'emoció al #BúnquerCatRàdio! Connectem amb Kilian Jornet [@kilianj], tot un regal abans d'acomiadar-nos del programa @enpeyu @sempresaludava @neusssihttps://t.co/Xu8mPdBIeV pic.twitter.com/BMRLOZuRiJ

— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) July 3, 2025

Espectacle teatral

El comiat radiofònic no serà l’últim adeu. Els fans del programa tindran una nova oportunitat per a acomiadar-se del trio amb l’espectacle teatral Les biografies que no sentiràs enlloc més, que faran al teatre Tívoli del 10 al 13 de juliol i de l’11 al 14 de setembre.

L’espectacle, basat en deu biografies inèdites, és un recull de la fórmula que ha fet popular El búnquer: humor negre, anecdotari rigorós i personatges històrics presentats sense reverències.

El PSOE es prepara per aprovar canvis en la seva direcció en el comitè federal de demà passat. Segons fonts del partit citades per El País, entre cinc i vuit membres de l’executiva estatal amb càrrecs orgànics a les seves federacions deixaran de formar-ne part. Aparentment, els noms que hauran de sortir de la direcció no tenen relació directa amb el cas judicial que implica l’ex-secretari d’Organització Santos Cerdán, però s’interpreten com un intent d’alleugerir la pressió interna i externa. Formalment, serviran per a complir allò que marquen els estatuts, que limiten al 10% els dirigents amb funcions orgàniques simultànies.

A aquesta reestructuració s’hi afegeixen més canvis, com ara la sortida prevista de Juan Francisco Serrano, número dos de Cerdán a l’àrea d’Organització i diputat per Jaén.

Els ajustaments arriben en plena crisi per la implicació de Cerdán en una suposada trama de comissions il·legals en canvi d’adjudicacions públiques. Cerdán va ingressar dilluns a la presó de Soto del Real per ordre del Tribunal Suprem espanyol, que el considera el presumpte cap de la xarxa.

Per reforçar la imatge del partit abans del comitè federal, el PSOE ha organitzat un acte feminista demà a la seu central de la formació a Madrid. L’acte serà protagonitzat per dirigents i militants dones, i tindrà d’objectiu reivindicar el caràcter feminista del PSOE, compromès pels àudios filtrats entre l’ex-ministre José Luis Ábalos i el seu ex-assessor Koldo García parlant de prostitució. Fa dues setmanes, el president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ja va expressar el rebuig “unànime” de l’executiva federal davant els comentaris masclistes recollits en aquells enregistraments. “Ens repugnen”, va afirmar.

Una pregunta inclosa a l’examen de geografia de les proves d’accés a la universitat (PAU) al País Valencià ha encès les crítiques d’alumnes i professors de les comarques més danyades per la gota freda del 29 d’octubre. L’enunciat demanava d’identificar la mena de risc representat en una fotografia de la riuada a Xiva (Foia de Bunyol) i d’explicar-ne les causes i conseqüències a la Mediterrània.

Els alumnes havien de triar entre aquesta pregunta i una altra sobre les rambles mediterrànies. Però el fet que una de les opcions inclogués una de les imatges més icòniques de la catàstrofe ha indignat molts dels 471 estudiants que viuen a les zones danyades –d’un total de 5.608 inscrits a la convocatòria extraordinària d’enguany–, que consideren la tria “poc sensible” amb els qui encara viuen les conseqüències personals i materials del desastre. “La fotografia del document 2 mostra les conseqüències d’un desastre natural a Xiva. Identifica el tipus de risc, descriu els factors que solen originar-lo al món mediterrani i explica’n les conseqüències principals”, deia l’enunciat.

Segons que ha recordat la Conselleria d’Educació valenciana, els exàmens els elaboren experts universitaris i les preguntes es trien a l’atzar. Tot i això, hi ha hagut ressò de les queixes per la manca d’empatia, especialment perquè els fets retratats a l’examen són recents i encara causen malestar entre els estudiants.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha aprovat l’informe previ sobre la proposta del govern per a l’assignació del canal múltiple (MUX) de TDT a Catalunya que fins ara havia estat de 8TV. El govern vol que la meitat de l’espai radioelèctric vagi destinat a l’emissió de TV3 en qualitat d’ultra alta definició (UHD), que el 25% sigui per a l’emissió del canal en català de RTVE i que el 25% restant sigui per a un operador privat. El CAC avala la proposta de TV3 en UHD, però critica tant la proposta del conveni entre el govern i RTVE per al nou canal –que considera poc ambiciós pel que fa a les hores d’emissió en català– com la del canal privat.

El conveni entre la Generalitat i RTVE per emetre un canal íntegrament en català inclou el compromís d’assolir el 100% de programació en català en un termini màxim de dos anys. Tanmateix, el CAC retreu que fins al final del primer any només s’hi garanteixi un 60% d’emissions en català, i que durant gairebé dotze mesos no s’estableixi cap mínim.

A més, l’ens considera que el conveni expressa tan sols una obligació genèrica de promoure la diversitat cultural i lingüística, però no concreta quin tipus de continguts es volen emetre, ni a quin públic van adreçats ni quina serà la inversió per produir-los. El CAC recorda que aquests aspectes són rellevants si es vol enriquir l’oferta de televisió digital a Catalunya i impulsar la indústria audiovisual del país.

Tot i això, valora positivament que s’incrementi l’oferta audiovisual en català. De fet, malgrat que el govern no n’hagi dit res, el CAC proposa de destinar part del múltiplex per garantir la reciprocitat amb À Punt i IB3, “una reivindicació de l’audiència de fa molts anys”. Aquesta opció, diu, milloraria l’oferta per als espectadors catalans, no sols en nombre de canals sinó també pel que fa a la diversitat de continguts en català i a l’enriquiment de l’espai comunicacional compartit als Països Catalans.

TV3 en ultra alta definició i canals privats

Pel que fa a la petició de la CCMA d’emetre en UHD, el CAC ho considera una millora tecnològica. Explica que el Pla tècnic estatal de la TDT permet una planificació més precisa de l’espai radioelèctric i l’ús de la tecnologia DVB-T2. També adverteix que aquest canvi requerirà una adaptació dels receptors i que caldrà un període de transició amb emissions simultànies. El CAC considera que el MUX addicional permetrà fer aquest pas tecnològic, que altrament no seria possible.

D’altra banda, el CAC recorda que es tracta d’un múltiplex dedicat a canals privats, i que cal reservar-ne part perquè sigui així. Tot i això, i vistes les dificultats que han tingut sempre els operadors privats per oferir una programació per a tot el múltiplex –de quatre canals–, es mostra obert que l’adjudicació sigui d’un únic canal, i no tot el múltiplex. En aquest sentit, demana d’estudiar si, en la fase dos del Pla tècnic estatal, es podrien oferir dos canals privats independents en lloc d’un de sol.

Un incendi ha cremat completament una nau industrial de planta baixa al carrer de Jaume Ribó de Badalona. El foc, detectat poc abans de les tres del migdia, ha causat una columna de fum visible en uns quants punts del Barcelonès, inclosa la càmera de vigilància situada a Collserola. Segons que han informat els Bombers de la Generalitat, l’incendi ha començat en una planxisteria situada al carrer d’Eduard Maristany, que s’ha esfondrat per la part de darrere. El foc ha acabat cremant una de les naus adjacents.

En total, s’hi han desplaçat dotze dotacions dels bombers, amb el suport d’unes quantes unitats del cos de Bombers de Barcelona. A hores d’ara no consta que hi hagi ferits, però els efectius continuen treballant en les tasques d’extinció i control del foc.

https://twitter.com/bomberscat/status/1940765021447078124

Un assaig clínic encapçalat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha mostrat que els probiòtics podrien ajudar a reduir la hiperactivitat i impulsivitat en infants amb autisme o TDAH. Són enfocaments terapèutics nous després d’haver fet un assaig clínic on es veien millores en la qualitat de vida gràcies a la modulació de la microbiota intestinal. La recerca actual posa el focus en l’anomenat eix intestí-cervell, una connexió entre el cervell, el sistema nerviós i la microbiota intestinal, i s’estudia com el conjunt de microorganismes que viuen a l’intestí poden tenir un paper clau en la salut i el funcionament de l’organisme.

Aquesta línia d’investigació obre la porta a noves estratègies terapèutiques, més enllà de la medicació tradicional mitjançant fàrmacs, com ara amb els probiòtics. L’ús d’aquests microorganismes pot influir en la microbiota i, indirectament, en la producció de neurotransmissors implicats en aquests trastorns, com ara la dopamina i l’àcid gammaaminobutíric.

La Diputació de Barcelona ha donat a conèixer una pintura inèdita de l’artista Lola Anglada (Barcelona, 1892 – Tiana, 1984), descoberta l’any 2021 al seu fons historicoartístic durant una intervenció de conservació. En concret, la troballa es va produir en el moment de revisar i tornar a emmarcar l’obra Noies a la vinya, prèvia a la seva cessió al VINSEUM. Aquesta nova peça, que no havia estat mai catalogada ni titulada per l’artista – però a qui ha estat atribuïda després d’un rigorós estudi tècnic i estilístic – mostra una dona amb cabells negres, vestida amb un llarg vestit lila i davantal blanc, sostenint diverses llimones. A partir d’aquest criteri descriptiu ha rebut el nom Dona amb llimones.

La troballa es va fer quatre anys enrere, en el moment que s’estava revisant el quadre Noies a la vinya, abans de cedir-lo al VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, on s’exposa actualment. En retirar la tela del vestidor, es va identificar amagada al revers una segona pintura que mostrava una dona. L’escena transcorre en un pati enjardinat amb llimoneres, flors rosades i testos blaus. Malgrat no estar signada ni finalitzada del tot, l’obra destacava per un estil, temàtica i paleta cromàtica clarament vinculats a Lola Anglada. La nova peça va passar també per un procés de confirmació de l’autoria, a partir de dos estudis: un d’estilístic i un d’analític. Sobre això, es va incloure l’anàlisi de materials i pigments, comparant-los amb els de l’obra Mare i nena a la vinya.

Tots dos estudis van concloure que es podia atribuir la troballa a Anglada, certificant la pintura com a original de l’artista barcelonina. Pel que fa a l’any de l’autoria de l’obra, l’etiqueta enganxada al bastidor és del 1918 i correspon a l’exposició en la qual es va presentar l’obra Noies a la vinya. Això situa la creació en aquell mateix any o bé en una data anterior molt propera.

Núria Fernández, responsable de la gestió del fons historicoartístic de la Diputació de Barcelona, ha assegurat durant la presentació de l’obra que es tracta d’una troballa sorprenent que no acostuma a passar. “Estem molt contents perquè és un fet excepcional”, ha subratllat. Fernández també ha recordat que Anglada va ser una artista “molt important i reconeguda”. “Tenia uns ideals molt arrelats a la terra i va tocar tots els camps fins al final de la seva producció artística, que és molt gran”, ha afegit. Pel que fa a la conservadora i restauradora del Laboratori de l’Oficina de Patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona, Rosa Maria Gasol, ha posat en relleu el fet que l’obra no estigués en una mateixa tela. “A vegades hi ha sorpreses, però solen ser obres pintades sobre de les altres, en aquest cas era un quadre que estava tapat pel motiu que sigui, i que tampoc estava acabat del tot”, ha detallat. També considera que no volia que fos destruït ni repintat, perquè sinó “ja ho hauria fet”.

El llegat d’Anglada

Lola Anglada, figura clau de l’art i la il·lustració catalana del segle XX, va cedir el seu fons artístic a la Diputació de Barcelona, que avui conserva més de 2.900 obres de l’artista entre dibuixos, pintures i llibres il·lustrats. Aquest patrimoni és objecte constant de treballs de documentació, conservació i difusió. Algunes de les obres del fons han estat dipositades a museus de la Xarxa de Museus Locals per enriquir-ne els discursos expositius permanents. Amb aquest darrer descobriment es posa de manifest la importància del treball de conservació i recerca en els fons patrimonials així com la vigència i valor de l’obra d’Anglada.

D’ençà de la seva creació el 2011, el Laboratori de conservació i restauració ha intervingut més de 300 peces del fons de la Xarxa de Museus Locals, en obres del fons historicoartístic de la Diputació i, més recentment, en documents de la Xarxa d’Arxius Municipals.

La fiscalia federal argentina ha demanat la imputació formal del sacerdot Mariano Fazio, el número dos de l’Opus Dei, per havert participat en un sistema de servitud i explotació laboral de dones que la institució religiosa va organitzar i mantenir presumptament durant dècades al país sud-americà, segons que ha publicat Eldiario.es. La denúncia també implica quatre religiosos més vinculats a la direcció de l’Obra a Buenos Aires.

L’acusació, elaborada per la Procuradoria contra el Tràfic de Persones (PROTEX) i la fiscalia federal argentina número 3, recull quaranta-tres casos de dones –algunes captades quan eren menors d’edat– que van ser sotmeses a condicions de treball forçós sense remuneració, sota un sistema de control religiós, psicològic i institucional per part de l’Opus Dei.

Hi ha més encausats, com ara Carlos Nannei, ex-vicari regional i traslladat posteriorment a Roma, que són assenyalats per discursos de control espiritual i coacció. En una cerimònia, Nannei va dir que “sortir de l’Obra era com sortir de la barca” i que era sinònim de “mort sobtada”.

Els fets van passar en una residència de l’Opus Dei

El centre neuràlgic de l’explotació era la residència Laya, al barri de la Recoleta de Buenos Aires, on les dones captades –majoritàriament d’origen humil o immigrants– eren destinades a fer feines domèstiques i de neteja en règim de semiesclavatidu, sense salari i sota vigilància espiritual.

Segons que recull la denúncia, Fazio hi va residir durant anys, inclòs el període en què va ser vicari regional (2009-2014). Precisament durant aquells anys, el testimoni principal del cas, una dona boliviana identificada amb les inicials M. I. E., diu que netejava personalment l’habitació de Fazio i que va coincidir amb ell també a la seu central de l’Opus Dei a Roma, on va ser enviada com a serventa.

La declaració de M. I. E. detalla un règim de submissió física i mental, amb jornades interminables i cap reconeixement dels drets laborals més bàsics. “Anava pel carrer pensant que no volia viure més…”, va declarar. Segons la fiscalia, l’única resposta institucional de l’Opus Dei a aquest patiment va ser que els seus propis psiquiatres subministressin ansiolítics i antidepressius.

Risc d’impunitat

Els fiscals Alejandra Mángano, Marcelo Colombo i Eduardo Taiano han remarcat la lentitud del procés judicial, començat el 2024, i alerten que mantenir la causa congelada envia un missatge d’impunitat en casos de violència contra les dones. Solament quatre casos dels quaranta-tres poden ser jutjats com a delictes de tràfic per qüestió de dates, i la prescripció n’amenaça tres.

El papa Lleó XIV, successor de Francesc, es va reunir el 14 de maig amb Mariano Fazio i el màxim responsable de l’Opus Dei, Fernando Ocáriz, pocs dies abans no es formalitzés la petició d’imputació. Tot i la cordialitat aparent de la reunió, la pressió sobre la Santa Seu creix, atès que uns quants sectors reclamen una posició clara del Papa i de l’Opus Dei mateix davant les acusacions gravíssimes que planen sobre el seu número dos.

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha demanat explicacions a Espanya sobre l’aplicació de l’amnistia, l’espionatge amb Pegasus del Catalangate i les infiltracions de policies en el moviment independentista, segons que informa l’agència ACN. En la segona sessió a Ginebra per l’examen sobre drets civils i polítics a Espanya –que podeu veure íntegra en aquest enllaç–, Hélène Tigroudja, vice-presidenta del comitè d’experts de l’ONU, ha advertit que era “molt preocupant” la infiltració de policies sense “cap garantia judicial”, reconeguda pel ministre d’Interior espanyol mateix. El representant del Ministeri d’Interior s’ha limitat a explicar la diferència entre els agents encoberts i els agents infiltrats, i ha remarcat que aquesta segona figura era regulada en la llei sobre forces i cossos de seguretat.

El Comitè de Drets Humans de l’ONU detecta un augment de discursos “neofeixistes” i “contra els catalans” a l’estat espanyol

A més, Ángel García Navarro, de la Subdirecció de Relacions Internacionals i Estrangeria del Ministeri d’Interior espanyol, ha justificat la “captació d’informació” dels agents infiltrats per a “garantir la seguretat ciutadana” i “els drets” de la resta de ciutadans.

Les preguntes sobre denúncies de vulneracions de drets a Catalunya les han formulades tant Tigroudja com Koji Teraya, un dels experts del Comitè de Drets Humans de l’ONU. Teraya ha demanat a Espanya per la inaplicació de la llei d’amnistia en alguns casos, com ara el del president Carles Puigdemont i els altres exiliats i els condemnats per malversació en el judici contra l’1-O. Teraya ha demanat “clarificacions” sobre l’impacte de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre la llei d’amnistia, l’aplicació que té actualment i, concretament, en el cas de Puigdemont, tenint en compte que el president a l’exili ja va aconseguir una condemna contra Espanya per part d’aquest comitè per la vulneració dels seus drets polítics.

Teraya també ha expressat la preocupació pels casos d’espionatge contra l’independentisme, perquè no s’ha obert cap investigació de l’ús del programari Pegasus contra polítics i activistes catalans i perquè la fiscalia s’hagi mantingut “inactiva”. I, tal com havia fet la vice-presidenta de l’organisme, ha denunciat els casos d’infiltracions policíaques, i ha destacat el rebuig dels tribunals a investigar-les i el fet que les fiscalies semblava que normalitzessin aquestes pràctiques, segons que ha dit. Per això, ha demanat a la delegació espanyola per tots aquests entrebancs. “És molt preocupant, sense cap garantia judicial”, ha afegit Tigroudja al seu torn.

“Deu ser la calor”

La delegació espanyola no ha donat explicacions a cap d’aquestes denúncies en la primera ronda de respostes, i s’ha centrat a contestar a unes altres qüestions, relatives a queixes per les vulneracions de drets en els CIE, pel funcionament del sistema judicial, la llei mordassa o la situació a les presons, entre més afers.

Teraya hi ha insistit: “Amb la calor que fa, potser m’ha passat alguna cosa per alt, però em sembla que no m’heu respost a la pregunta sobre Catalunya. Sé que és un tema delicat, però agrairíem rebre una resposta”, ha dit. Arran de la insistència del comitè, la delegació espanyola ha contestat breument sobre les infiltracions i l’aplicació de l’amnistia, però no ha donat explicacions sobre l’espionatge amb Pegasus als independentistes.

Sobre l’amnistia, Alfonso Ramos de Molins, membre de l’advocacia general de l’estat espanyol, ha explicat que l’aplicació plena depenia dels tribunals, tant per la discussió sobre l’aplicació en delictes de malversació com per les preguntes pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea relatives a l’afectació als fons comunitaris. Ramos de Molins ha indicat que la decisió del TJUE sobre el cas del Tribunal de Comptes espanyol era prevista per al setembre, cosa que fonts de la defensa dels acusats en el procediment del Tribunal de Comptes que va motivar la pre-judicial neguen que sigui possible.

El Comitè de Drets Humans de l’ONU és l’òrgan d’experts independents que supervisa l’aplicació del pacte internacional de drets civils i polítics als estats que l’han ratificat. El grup d’experts ha fet aquesta matí la segona sessió d’avaluació sobre el respecte als drets civils i polítics a Espanya. És previst que les conclusions del comitè s’adoptin el 14 de juliol. Fa deu anys que Espanya no se sotmetia a aquest examen sobre drets civils i polítics.

El coordinador de comunicacions d’Emergències ja sabia a les 18.09 que hauria d’enviar el missatge Es Alert el dia 29 d’octubre. El missatge finalment es va enviar dues hores després. Aquesta és una de les afirmacions que ha fet avui en declarar com a testimoni davant la jutgessa que instrueix la causa de la gota freda. D’aquesta manera, el testimoni referma les primeres afirmacions que va fer la magistrada en un dels seus actes quan va dir que l’alarma es va llançar massa tard. A desgrat d’això, a les 18.09 el barranc ja s’havia desbordat en punts com ara Xiva i ja hi havia víctimes mortals per la intensitat de les pluges en localitats com Utiel.

El coordinador ha explicat que a les set del matí del dia de la gota freda hi havia normalitat, però que a les 15.39 va rebre una trucada perquè preparara una videoconferència per a les 17.00, hora en què s’havia de reunir el CECOPI. Primer ho va fer en l’anomenada Sala Gris, que és on habitualment es fan aquestes reunions, però després li van dir que la preparara en la roja que és més xicoteta.

El subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, li va demanar que preparara una altra videoconferència anomenada “Conferència Forata” per a les 18.50, però finalment, no es va fer. Alguns batlles de les poblacions afectades van declarar dies després del 29 d’octubre que van rebre un mail citant-los a una reunió a mitjan vesprada que no es va fer.

El testimoni també ha ratificat la informació sobre la interrupció de la reunió del CECOPI entre les 18.12 i les 19.12. I ha dit també que a les 18.09 va enviar un whatsapp a un grup amb diversos companys dient-los que tenien pensat d’enviar l’alarma EsAlert. Finalment, l’alarma es va enviar a les 20.11.

El coordinador de comunicacions ha declarat que les reunions del CECOPI no s’enregistren per defecte, que només es fa si algú dóna una ordre, però que ell mai no ha estat en cap reunió que s’haja enregistrat. I encara, el testimoni ha dit que va veure entrar el president de la Generalitat, Carlos Mazón, a les 20.31, però que desconeix on va anar.

Òmnium Cultural i el seu ex-president Jordi Cuixart han guanyat una demanda contra El Debate, diari digital espanyol d’extrema dreta i ultracatòlic. Un jutjat de Suïssa ha condemnat el mitjà per haver publicat, entre els anys 2022 i 2023, set articles considerats difamatoris que afectaven greument la intimitat i la imatge de Cuixart i, alhora, vulneraven els drets de l’entitat que va presidir fins el febrer de 2022.

La sentència considera que hi hagué “violacions inacceptables de la privadesa” per part del diari, que va arribar a fotografiar Cuixart en la seva vida quotidiana sense consentiment ni cap interès públic justificat. El jutge ordena la retirada immediata de tots els articles publicats i de les referències a les xarxes socials.

A més, El Debate i el periodista responsable hauran de pagar 4.593 francs suïssos per despeses del procediment i indemnitzar Cuixart amb 10.000 francs més per danys i costes processals.

Manca de garanties a l’estat espanyol

Òmnium celebra la decisió de la justícia suïssa i fa valer la seva independència i diligència, en contrast amb la manca de garanties a l’estat espanyol en casos relacionats amb l’entitat. Òmnium denuncia que, en aquests casos, la judicatura espanyola sol actuar amb criteris polítics i no jurídics.

El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha afirmat que la sentència demostra “l’objectiu d’aquest mitjà de comunicació ultracatòlic espanyol d’extrema dreta d’utilitzar el periodisme per calumniar i difamar, mitjançant el seu ex-president, una de les entitats més fortes i solvents, amb més capacitat d’incidència política i amb més base social de Catalunya”. En el cas de Cuixart, que ha estat objecte directe de les falsedats informatives i difamatòries del digital El Debate, ha dit, la sentència també recrimina que continuï la repressió contra “un adversari polític, un defensor de drets humans i un activista pels drets i les llibertats”.

“Per moltes injúries i calúmnies, i malgrat els atacs constants contra Òmnium, vinguin d’on vinguin, l’entitat continuarà denunciant i destapant la persecució política contra l’independentisme i defensant els drets fonamentals, civils i polítics i la llibertat del país”, ha dit Antich.

L’ex-secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, ha presentat un recurs d’apel·lació directe al Tribunal Suprem espanyol per demanar-ne la llibertat immediata. Considera que no hi ha “indicis suficients” per a justificar la seva presó preventiva, acordada fa tres dies pel magistrat instructor del cas Koldo, Leopoldo Puente.

Salellas trenca el silenci com a advocat de Cerdán i vincula la Guàrdia Civil amb “sectors que volen fer fora Sánchez”

Segons el recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, la defensa de Cerdán, que exerceix l’advocat Benet Salellas, diu que l’empresonament és “incompatible amb la presumpció d’innocència” i que s’ha decidit “sense indicis de criminalitat suficients”. El recurs sosté que Cerdán actuava com a “interlocutor entre el partit i el govern”, i que el seu interès en obres públiques abans de la campanya electoral responia a la voluntat de desencallar projectes paralitzats.

A més, la defensa diu que el magistrat ha interpretat malament les explicacions donades per Cerdán durant la declaració judicial, especialment quan va dir que les obres públiques no buscaven el benefici ciutadà, sinó els “beneficis electorals que poguessin representar per al partit“. Com a exemple, cita l’obra de la N-121A, una carretera de Navarra on, segons Cerdán, “morien cada any tres o quatre persones”, però des de la reforma no n’ha mort cap. Per això, insisteix que se sent “orgullós” d’haver-la reactivat.

Així doncs, Salellas diu que aquesta valoració del jutge evidencia que “l’apreciació de l’instructor és en tot moment contra reo“, i l’acusa d’haver assumit tot l’informe de la Guàrdia Civil de forma acrítica.

Els arguments del jutge

Segons el jutge instructor, en canvi, hi ha prou indicis per a pensar que Cerdán, l’ex-ministre de Transports espanyol José Luis Ábalos i el seu ex-assessor Koldo García van crear una organització criminal per obtenir comissions il·lícites a canvi de l’adjudicació d’obra pública.

En la seva interlocutòria de més de quaranta pàgines, Puente assenyala que la trama es va començar a ordir entre Cerdán i Koldo, vinculats a l’empresa Servinabar. Quan Ábalos va assumir el ministeri, hauria nomenat Koldo com a assessor a instàncies de Cerdán, amb l’objectiu compartit de canalitzar adjudicacions il·lícites, principalment en les àrees de Carreteres i ADIF.

El jutge diu que el mecanisme consistia en la contractació irregular d’obres a favor d’Acciona Construcción, en una unió temporal d’empreses amb altres de menor dimensió, sense que presentessin la millor oferta econòmica. En aquesta suposada trama, Cerdán s’encarregava de reclamar i recaptar les comissions a les empreses beneficiades i les feia arribar a Ábalos i García.

El paper dels corruptors: quins negocis feien Acciona, OPR i LIC amb la trama de Santos Cerdán i Koldo García?

Segons la interlocutòria, això configurava una “relació vertical” dins l’organització, amb Cerdán en un rol de preeminència, encarregat de distribuir els guanys il·lícits. Ábalos, com a ministre, hauria fet valer la seva influència i deixat en mans de García la gestió concreta de les adjudicacions, fins i tot amb contacte directe amb el director general de Carreteres i la presidenta d’ADIF.

El magistrat calcula que el “botí” aconseguit podria superar els cinc milions d’euros i no descarta que hi hagi més persones implicades. Per això, apunta que Cerdán, pel paper suposadament central que exercia, podria tenir “coneixement privilegiat” de fets que encara no s’han pogut aclarir, cosa que, segons ell, fa témer que pugui ocultar o manipular proves. Aquest risc ha estat el motiu principal pel qual n’ha ordenat l’ingrés a la presó provisional.