Un gran aiguat de matinada fa d’un càmping idíl·lic un escenari de mort i destrucció
Comtat de Kerr, Texas. Lorena Guillen passeja per les restes del terreny que havia imaginat com un fons de jubilació per a ella i el seu marit. L’espai, un càmping amb vistes al riu Guadalupe, era un indret tranquil on els campistes podien seure en cadires de càmping tocant a l’aigua, a l’ombra de xiprers centenaris. Ara, aquest paradís és un escenari de devastació.
El lloc ha esdevingut un cementiri de vehicles, caravanes i arbres arrencats de soca-rel. Guillen explica que més de dues dotzenes de campistes van ser arrossegats pel corrent fins als arbres. Sis dels seus llogaters continuen desapareguts, tres dels quals eren infants. Un dels seus treballadors, Julian Ryan, és un dels morts.
“Era una zona clara, preciosa, perfecta”, diu Guillen. “Ara és un malson.”
Ahir, el riu havia recuperat el seu cabal aparentment normal, però continuava molt per sobre de la seva llera habitual. A tot arreu hi ha restes de la destrucció: fragments de formigó esmicolats, trossos de caravanes, vegetació i canonades trencades.
Guillen explica que cap a la una de la matinada van tancar el restaurant Howdy’s Bar & Grill, situat a tocar del càmping. Fins llavors, la pluja semblava normal. Va estar pendent dels avisos meteorològics i fins i tot va telefonar a l’oficina del xèrif per saber si calia desallotjar. La resposta va ser: “No ho sabem.” Cap a les tres de la matinada, amb dificultats per dormir a causa de la tempesta, Guillen va sentir sirenes de casa seva, situada al mateix terreny però més amunt.
“No hi va haver cap avís”, diu.
Quan va sortir, va veure els llums dels vehicles d’emergència il·luminant la foscor absoluta. Va distingir una caravana que baixava pel riu amb gent dins. Els equips de rescat hi van provar d’arribar, però la força del corrent ho va impedir. Guillen encara no sap què els va passar.
Enmig del caos, diu que va picar portes i va ajudar a evacuar gent en roba interior o pijama cap a zones més altes, però va haver de tornar a moure’ls perquè l’aigua continuava pujant. Alguns cotxes amb els llums encesos van ser arrossegats pel corrent. “Se sentien els clàxons de la gent atrapada a dins”, recorda.
Imatge aèria de la zona inundada, facilitada per les autoritats locals
Segons que han informat les autoritats, no pas menys de seixanta-vuit persones van morir a causa de les inundacions a Texas central i, entre els desapareguts, hi ha almenys vint noies que eren al campament Mystic, al comtat de Kerr. Fins ara s’han rescatat més de vuit-centes persones, i continuen les tasques per a localitzar les que encara manquen.
Les operacions de rescat després de les devastadores inundacions han permès de recuperar fins ara 858 persones, segons que van informar les autoritats ahir. D’aquestes, 850 estaven il·leses i 8 han estat ferides. Tanmateix, 27 campistes del Mystic, un campament exclusivament per a noies al comtat de Kerr, encara no han estat localitzades.
Les autoritats mantenen actives les tasques de recerca i salvament en una zona marcada per la destrucció i el desconsol. A més de la tragèdia material, el drama humà creix amb cada hora que passa sense notícies de les joves desaparegudes.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb