Katharina Johanna Zeller, advocada de 39 anys, ha estat elegida nova batllessa de Meran, a la demarcació de Bolzano, després de sumar un 57% dels vots en la segona volta. És la primera vegada en una dècada que la Suedtiroler Volkspartei (SVP) recupera la batllia, i ho ha fet derrotant el batlle sortint Dario Dal Medico, vinculat a l’àmbit del centredreta. L’elecció de Zeller no ha trigat a causar polèmica perquè s’ha negat a dur la banda de la bandera italiana durant la cerimònia de traspàs de poders. Algunes veus l’han acusada de vilipendi polític, un delicte recollit al codi penal italià.

La polèmica va esclatar ahir, durant l’acte de traspàs de poders. Tal com explica el diari italià FanPage.it, Dal Medico li va oferir la banda tricolor a Zeller i ella la va agafar, però se la va treure de seguida i es va limitar a dur el medalló municipal, símbol tradicional del Tirol. L’escena, enregistrada en vídeo i difosa a les xarxes, ha estat molt comentada i alguns l’han acusada de menysprear la república italiana.

En les imatges, se la veu dubtar i preguntar: “Segur que me l’he de posar?” Davant la insistència del seu predecessor, se la col·loca, però al cap de poc diu: “Va, guardem-la.” Dal Medico li respon: “No, aquesta l’has de portar.”

Zeller, que ja havia estat vice-batllesa de la ciutat, és germanòfona i filla de dos antics parlamentari, la senadora Julia Unterberger i l’ex-senador Karl Zeller. “Seré la batllessa de tothom”, ha dit després de vèncer en la segona volta dels comicis.

L’ecologista Angelo Bonelli –de l’Aliança Verda i Esquerra– l’ha acusada de vilipendi i ha demanat al ministre de l’Interior, Matteo Piantedosi, que hi intervingui. El delicte es recull a l’article 290 del codi penal italià, que preveu multes de mil a cinc mil euros per a qui ofengui públicament la república italiana o les seves institucions.

Tanmateix, des de la SVP recorden que no hi ha cap obligació legal de dur la banda durant el traspàs de poders. Així ho recull una circular del Ministeri de l’Interior italià del 1998, que explica que no hi ha una normativa completa sobre l’ús de la banda, sinó disposicions parcials i d’abast sectorial.

En conseqüència, l’ús de la banda no és obligatori excepte en casos com ara cerimònies matrimonials o quan el batlle exerceix funcions d’estat civil.

La batllessa ha defensat que no menysprea cap símbol de la república. Segons que ha dit, es va treure la banda com a resposta a un “gest provocador” de Dal Medico. I conclou: “Respecto la banda tricolor, continuaré honorant-la i portant-la en totes les ocasions oficials.”

“La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) arrossega problemes estructurals. Fa anys que és evident que cal una reforma estructural d’aquesta direcció general”, ha dit la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo. L’esclat de l’escàndol per les violacions reiterades a una nena de dotze anys sota la guarda de la DGAIA, víctima d’una xarxa de pederàstia encapçalada pel seu agressor, ha tornat a evidenciar les deficiències del sistema públic de protecció a la infància i els indicis d’irregularitats en la contractació i possible corrupció assenyalats per la Sindicatura de Comptes i l’Oficina Antifrau.

Preguntada al Parlament de Catalunya sobre el futur de la DGAIA per la diputada de Junts Ennatu Domingo, la consellera ha intentat d’alliberar de responsabilitats el seu govern, a qui ha atribuït des del començament la voluntat de reformar la direcció general. De fet, ha assenyalat que la destitució de l’anterior directora i el subdirector de la DGAIA, el març passat, es va produir per alinear-ne la cúpula amb el propòsit del govern de fer una reforma profunda del funcionament del servei, encara que, paradoxalment, Isabel Carrasco i Joan Mayoral fossin nomenats mig any abans pel govern d’Illa. “Vam fer un canvi, però no va ser suficient, per això vam fer un altre canvi”, ha al·legat, després de responsabilitzar els dos anteriors consellers del departament de no haver tocat la DGAIA.

Martínez Bravo ha assenyalat alguns dels problemes que, a parer seu, expliquen la crisi actual. “La població catalana ha crescut, la complexitat ha augmentat, els reptes han canviat, però la DGAIA no s’ha adaptat ni en recursos humans, ni en recursos tècnics, ni en recursos econòmics”, ha afirmat. El nombre de menors sota el sistema públic de protecció s’ha incrementat en un 84% en l’última dècada: han passat de 8.600 a 14.400, segons Martínez Bravo. A més, cada vegada els casos són més complexos i el desgast del personal, més gran. La rotació dels professionals és alta i hi ha una “greu falta” de perfils tècnics. La DGAIA no s’ha reestructurat davant de la nova realitat i, en canvi, ha externalitzat excessivament algunes de les seves funcions, segons la consellera. S’han delegat al tercer sector responsabilitats clau com el control de prestacions econòmiques. A aquesta situació, d’acord amb la diagnosi del departament, s’hi afegeixen les amenaces que representen els delinqüents i abusadors que amenacen el benestar de les criatures intentant captar-les a través de les xarxes socials. “Volem arribar al moll de l’os i abordar la transformació integral que la DGAIA necessita des de fa anys, i ho estem fent des del primer dia”, s’ha defensat Martínez Bravo.

La consellera ha assegurat que presentarà aquest pla de transformació la setmana vinent. Els canvis pivotaran en la prevenció dels maltractaments i els abusos i per intentar combatre el desemparament, posant el focus en les famílies. També ha apuntat que es recolliran les recomanacions que van fer la Sindicatura de Greuges i la Sindicatura de Comptes en diferents informes, així com altres propostes consensuades amb el tercer sector. En concret, la consellera ha apuntat que s’han d’introduir canvis en la contractació, per avançar cap a un model de concert.

El govern ha tancat files amb ERC i els Comuns, amb qui ha demanat al parlament la constitució d’una comissió d’investigació. També ho va fer Junts per la seva banda. De fet, el partit de Puigdemont sosté que l’executiu ha anat a remolc del seu grup, que va demanar públicament primer un escrutini parlamentari. Ennatu Domingo ha alertat que Junts no participarà d’un procés per “tapar les vergonyes” del sistema, i ha denunciat opacitat i falta de control en la institució. Junts troba sospitós que al novembre votessin en contra de les recomanacions de la Sindicatura de Comptes i, en canvi, ara promoguin una comissió d’investigació conjunta. La CUP també ha denunciat avui que entitats del tercer sector vinculades a ERC s’han lucrat il·legalment amb fons de la DGAIA i ha demanat una investigació fiable al parlament.

La informació clau i qui és qui per a entendre l’escàndol de la DGAIA

La mesa de la cambra ha admès a tràmit aquest matí les sol·licituds de constitució de la comissió d’investigació. No començarà a funcionar de manera immediata. El proper pas serà que el ple n’aprovi la creació i això no passarà, com a mínim, fins a principis de juny, quan hi ha previst el pròxim ple. Durant la interpel·lació parlamentària, Domingo ha enumerat les deficiències del sistema que hi veu Junts, la irregularitat en les contractacions identificades per la Sindicatura de Comptes i l’Oficina Antifrau i ha fet èmfasi, entre més qüestions, a la situació precària amb què es troben els treballadors socials.

Un home veí de Rubí ha mort perquè li ha caigut a sobre un tros d’una façana de formigó d’uns quaranta metres quadrats dins una botiga del centre comercial Via Sabadell (Vallès Occidental). La placa ha caigut d’una alçada d’uns dotze metres. La víctima anava acompanyada de la seva parella, que ha resultat il·lesa.

Els bombers han desallotjat el recinte cap a les 16.40 per la possibilitat que l’estructura hagués quedat perjudicada. A hores d’ara, fan les comprovacions adients per a assegurar que la resta de l’estructura que forma el centre comercial no s’ha vist afectada per l’accident. També inspeccionen la nau juntament amb els arquitectes municipals de Sabadell per esbrinar les causes del col·lapse.

Segons que explica el Diari de Sabadell, unes altres persones també han resultat ferides lleus. El centre comercial Via Sabadell, construït l’any 2012, consta de set edificis i tres plantes.

De moment no hi ha previsió de restabliment de la normalitat a l’indret. Els serveis tècnics han d’assegurar que el fet ha estat puntual i que no es pot reproduir en altres punts de les construccions.

La portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha expressat preocupació pels fets i ha traslladat el condol a la família de la víctima i a l’Ajuntament de Sabadell.

L’extrema dreta catalana ha guanyat representació en dos consistoris més, a costa de regidors provinents de Junts per Catalunya. A Roda de Ter, hi haurà un relleu en l’agrupació Rodem!, una escissió de Junts. El regidor Joan Moreno deixarà el càrrec per un acord intern de la candidatura. El rellevarà Marina Quintana, la número dos de la llista, que d’ençà del novembre és la presidenta d’Aliança Catalana a Osona.

L’extrema dreta guanya pes també al Pallars Sobirà. En aquest cas, Ramon Porta, a Tírvia, amb el Front Nacional de Catalunya. Porta era regidor de Junts, es va adherir a Aliança, després fou expulsat per la pugna pel control en les comarques de l’Alt Pirineu i finalment va decidir de fer-se militant del FNC. En les eleccions de Catalunya del 12 de maig, Porta era el número 3 de la llista per la demarcació de Lleida.

Aliança ha presentat Marina Quintana aquest matí en una conferència de premsa, acompanyada de la diputada Rosa Maria Soberana. Quintana ha anunciat que una de les seves primeres activitats serà comprovar si es vol obrir un centre cultural islàmic a Roda per donar-li ús de mesquita. L’Ajuntament de Roda de Ter té tretze regidors de sis formacions diferents i Rodem! hi té un representant.

El PSOE ha acordat d’obrir un expedient informatiu a Gustavo Matos, actual diputat del parlament canari i ex-president de la cambra, arran d’unes informacions periodístiques que el vinculen amb una trobada amb l’empresari Mohamed Derbah, posteriorment detingut per narcotràfic.

Segons que ha informat el partit en un comunicat, es designarà un instructor que s’encarregarà de tramitar l’expedient amb transparència i garanties, respectant el dret a l’honor i a la defensa del diputat.

Matos ha comparegut avui en conferència de premsa a la seu del parlament canari després que el diari El Mundo publiqués que un informe policíac el relaciona amb les activitats de Derbah, suposat cap d’una xarxa de narcotràfic desarticulada a Tenerife.

Segons que ha explicat, la seva relació amb Derbah es limita a un cafè mesos abans de la detenció. A més, ha negat rotundament haver-hi intercedit davant la subdelegació del govern espanyol.

El diputat, que ocupa la vice-presidència segona de la cambra, ha detallat que va ser el mateix Derbah qui li va telefonar per citar-lo en una cafeteria d’un centre comercial de Santa Cruz de Tenerife. Li va dir que li volia explicar “una cosa greu”, però no va precisar què. Matos ha afirmat que no li va semblar sospitós en aquell moment.

A més, ha assegurat que no tenia cap constància ni indici d’activitats irregulars per part de Derbah i, encara menys, de delictes com ara el narcotràfic o l’emblanquiment de capitals, que són alguns dels que investiga la policia en l’operació que es va fer mesos després de la trobada.

La sèrie d’anime Bola de drac torna a 3Cat. La plataforma estrenarà Bola de drac Súper el divendres 6 de juny. Es tracta de la darrera sèrie estrenada de la saga emesa al Japó entre el 2015 i el 2018 i que, narrativament, se situa entre Bola de drac Z i Bola de drac GT, que també es poden veure en català a la mateixa plataforma.

En un primer moment, es podran veure dues de les cinc temporades que té la sèrie, que també s’emetran al canal SX3. S’espera que la resta s’incorporin al catàleg a mesura que avanci l’any. És la primera vegada que aquesta creació d’Akira Toriyama es pot veure doblada al català.

Bola de drac, una de les sagues d’anime més influents i que ha tingut més impacte a Catalunya, on es va estrenar originalment el 1990. Més de trenta anys després, aquest impacte continua ben vigent. D’ençà del retorn a la plataforma 3Cat, la saga ha acumula més d’onze milions de reproduccions.

Abans que la sèrie s’estreni al SX3 i estigui disponible a la plataforma, es farà una preestrena en exclusiva dels dos primers capítols a la sala Phenomena de Barcelona. Serà el dissabte 31 de maig, en el marc d’un acte temàtic.

La Comissió Europea proposa la deportació de persones lluny del seu lloc d’origen si els estats de la Unió Europea arriben a acords amb uns altres països tercers que es consideren “segurs”. Aquesta iniciativa, presentada avui, forma part de la revisió del concepte de “país tercer segur” prevista dins el Pacte de Migració i Asil i que s’ha d’enllestir al juny.

Fins ara, la legislació europea exigia que hi hagués una connexió demostrable entre la persona i el país on se la volia enviar. Però Brussel·les vol eliminar aquest requisit i permetre que cada estat ho defineixi segons la seva legislació. També obre la porta a considerar com a connexió suficient el simple fet d’haver transitat per aquell país abans d’entrar a la Unió.

A més, en absència de connexió o trànsit, la Comissió diu que la deportació serà possible si hi ha un acord amb el país tercer en qüestió. L’acord haurà de garantir que es faci un examen efectiu de la petició de protecció i que es doni asil, si s’escau. Ara bé, la mesura no s’aplicarà als menors no acompanyats.

El text presentat avui inclou, a més, una proposta perquè els recursos contra decisions d’inadmissibilitat deixin de tenir un efecte suspensiu automàtic, cosa que permetria d’executar les expulsions de manera més ràpida.

Brussel·les justifica els canvis amb la voluntat de “reduir els procediments, evitar abusos” i alleugerir els sistemes d’asil estatals. Tot plegat, diu, sense deixar de respectar els drets fonamentals dels sol·licitants. Ara la proposta ha de ser debatuda pel Parlament Europeu i el Consell de la UE.

Països d’origen segurs

Fa un mes, la Comissió ja va fer un altre pas en aquesta direcció amb la proposta d’establir una llista comuna de països d’origen considerats segurs, amb l’objectiu d’harmonitzar els criteris dins la UE.

En la llista, hi incloïa Kossove, Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l’Índia, el Marroc i Tunísia, a més de tots els estats candidats a entrar a la Unió: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia i Turquia. Aquesta classificació ha de complementar les llistes que ja fan servir els estats membres per compte propi i facilitar els processos de retorn dels sol·licitants d’asil.

El Tribunal Constitucional espanyol preveu de decidir sobre el recurs del PP contra la llei d’amnistia en un ple monogràfic que farà entre el 24 i el 26 de juny vinent. Ho han fet córrer fonts del tribunal en diversos mitjans catalans, començant per TV3 i Catalunya Ràdio. El president del TC, Cándido Conde-Pumpido, ja va declarar que decidiren sobre la constitucionalitat de la llei aquest mes de juny, i és previsible que l’avalin, atesa la majoria de sis magistrats a quatre favorables a les posicions del PSOE. Recentment, aquesta mateixa majoria ha tombat la pretensió de tres magistrats afins al PP —César Tolosa, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel— d’ajornar la deliberació i la votació sobre aquest recurs fins que no s’hagués fet una consulta al Tribunal de Justícia de la UE. 

Puigdemont ja és a les mans de Cándido Conde-Pumpido

Però el fet que el TC dictamini que la llei d’amnistia és compatible amb la constitució espanyola, aprofitant la decisió sobre el recurs del PP, això no implica necessàriament que els represaliats afectats per la desobediència dels jutges a aquesta llei puguin ser finalment amnistiats. És el cas dels ex-presos polítics condemnats per malversació —Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull— i els exiliats —el president Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig—, perseguits encara per aquest delicte. Perquè el Suprem pot dir que, per més que la llei sigui constitucional, no els és aplicable, fent valer la interpretació aberrant de la llei segons la qual el delicte de malversació atribuït a l’1-O no es pot amnistiar. 

Els uns i els altres hauran d’esperar que el TC resolgui els recursos d’empara que hi han presentat i que hi presentaran contra la decisió del Suprem, precisament, de no voler amnistiar-los. I aquesta resolució no arribarà, a tot estirar, fins a la tardor o a final d’any. 

La responsable de recollida de proves a la casa d’Alcanar, una agent TEDAX dels Mossos d’Esquadra —amb gairebé vint-i-cinc anys d’experiència—, ha detallat la magnitud de l’arsenal en mans dels gihadistes del 17-A. “A Europa no s’havia treballat mai amb aquesta magnitud d’explosius [TATP]”, ha dit a la comissió d’investigació del congrés espanyol. De fet, ha explicat que el grup disposava d’uns 500 quilos de material explosiu, a part de bombones de butà –97 de plenes i 7 de buides– per a metralla.

“Si la idea era posar 500 quilos. Això hauria enfonsat qualsevol edifici”, ha declarat sobre els possibles objectius dels atacants, com ara el Camp Nou i la Sagrada Família. “Vull dir que una explosió així causaria danys estructurals tan greus que l’edifici s’hauria de derrocar”, ha matisat tot seguit.

Els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambril van deixar 16 víctimes civils i desenes de ferits, però el resultat podria haver estat força més fatídic. En aquest sentit, l’agent ha confirmat que les víctimes mortals es contarien per centenars si s’haguessin col·locat les càrregues en zones turístiques.

D’altra banda, ha assegurat que l’explosió de la casa d’Alcanar, el 16 d’agost de 2017, va ser accidental i ha descartat que l’origen fos el llançament d’una granada des de l’exterior. En l’explosió van morir dues persones i una va quedar ferida, Mohamed Houli Chemlal, que ara compleix una condemna de 43 anys.

“Els titllaria d’afortunats, però no pas de professionals”, ha dit sobre els gihadistes. A parer seu, la manipulació maldestra que van fer del TATP, conegut col·loquialment com a mare de Satanàs, hauria d’haver explotat molt abans. “El que és increïble és que no explotés abans. Pretendre transportar-ho per carretera… No sé”, ha dit.

L’agent ha definit la seva feina a Alcanar com “increïblement estressant” i ha dit que aquells dies “només pensava en la gent que enviava a dins de la casa”. “La meva feina era el que teníem a davant. Cada dia era una sorpresa”, ha continuat. Així mateix, ha descartat que hi hagués interferències d’altres cossos policíacs o agències, com ara el CNI.

Com va ser l’explosió?

L’agent ha relatat que l’explosió va ser a les 23.16 de la nit. En aquell moment, Houli era a la terrassa recollint el sopar i es va poder protegir amb un matalàs. L’origen de l’explosió, segons que ha explicat, va ser al garatge, on Abdelbaki es-Satti i Ioussef Aallaa havien baixat per traspassar els explosius en uns congeladors. “Aquestes dues persones surten disparades i moren”, ha dit.

L’explosió va tirar a terra una paret i va activar més explosius. El TATP pot esclatar per calor, fricció o xoc. Els bombers i la policia científica, després de parlar amb el ferit, conclouen que l’explosió es produeix perquè el grup traspassava butà de les bombones espanyoles a les franceses amb la intenció de vendre-les a turistes.

Tanmateix, l’endemà, després d’una nova inspecció —amb els problemes de la runa— i de detectar les llaunes d’acetona es canvia la hipòtesi per un possible laboratori de drogues. En aquest moment es torna a interrogar Houli, però hi torna a haver una nova explosió a la casa —una retroexcavadora que retirava runa activa explosius que hi havia a la zona del lavabo— que deixa 14 ferits.

És en aquest moment que es declara zona zero i els accessos queden en mans de l’àrea TEDAX.

El coordinador d’ajut d’emergència de l’ONU, Tom Fletcher, ha avisat que catorze mil nadons podrien morir a Gaza les quaranta-vuit hores vinents si no els arribava ajut humanitari. En una entrevista a la BBC, Fletcher ha destacat que era una xifra “absolutament esgarrifosa”.

El coordinador de l’ONU espera que avui hi entrin uns cent camions, però ha denunciat els obstacles que es troben pel camí. Israel va anunciar ahir que permetria l’entrada d’una “quantitat bàsica d’aliments”, però l’ONU li reclama que aixequi del tot el blocatge. “Hem d’inundar la franja de Gaza amb ajut humanitari”, ha dit Fletcher.

Tot i l’entrada d’aliments, Israel també va anunciar l’inici d’un atac “sense precedents” contra Khan Yunis, una zona al sud de la franja on viuen més de 170.000 persones, segons dades de l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Afers Humanitaris.

Fletcher ha demanat al govern de Benjamin Netanyahu que permetés l’entrada d’una quantitat més alta d’aliments i que s’obrissin, com a mínim, dos passos cap a Gaza, un al nord i un al sud, que se simplifiquessin els procediments, que no es fessin atacs ni als llocs ni a les hores dels lliuraments i que es permetés a l’ONU de cobrir tot el ventall de necessitats.

L’ONU fa setmanes que alerta del risc de fam a la franja de Gaza, on viuen més de dos milions de persones. Poc abans que s’obrís el pas de Kerem Shalom, Fletcher assegurava que hi havia nou mil camions preparats per entrar a Gaza.

La Conselleria d’Educació, per mitjà de la direcció general de Centres Docents, ha establert que el curs escolar 2025-2026 al País Valencià comence el 8 de setembre de 2025 en les etapes d’infantil, primària, ESO, batxillerat i formació professional, tant en FP grau bàsic (FPB) com en les titulacions de grau mitjà i superior. L’últim dia lectiu del curs serà el 19 de juny de 2026. D’aquesta manera, el curs vinent els centres educatius d’infantil, primària, secundària i batxillerat tindran 181 dies lectius, dos més que el curs actual. Ho ha traslladat el director general de Centres Docents, Jorge Cabo, en la taula sectorial, on s’ha negociat amb els sindicats el calendari.

Per part seua, els programes formatius de qualificació bàsica i FP de segona oportunitat començaran el curs el 10 de setembre i l’acabaran el 19 de juny. Quant a la formació de persones adultes, les classes començaran el 15 de setembre de 2025 i acabaran el 12 de juny de 2026. En ensenyaments artístics de música i dansa, elementals i professionals, ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny començaran el 15 de setembre i acabaran el 12 de juny. Els alumnes d’ensenyaments esportius de règim especial començaran el curs el 22 de setembre i acabaran les classes el 19 de juny. Les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) començaran el curs el 25 de setembre i acabaran el 19 de juny.

Les vacances

Els períodes no lectius durant el curs 2025-2026 comprenen les vacances de Nadal, que seran del 23 de desembre de 2025 al 6 de gener de 2026, tots dos inclosos; i les vacances de Setmana Santa, que seran del 2 al 13 d’abril de 2026, tots dos inclosos. A més, durant aquest curs escolar no seran lectius els dies festius del 9 d’octubre, 8 de desembre, 19 de març i el primer de maig. A més, els ajuntaments podran proposar com a no lectius fins a un màxim de tres dies.

Curs escolar 2025-2026 a Catalunya: quan començaran les classes?

La Fundació Barça i més entitats han impulsat la Hope League, un projecte internacional que posa el futbol al servei de la pau i la convivència al Kurdistan iraquià i al nord-est de Síria, dues regions fortament afectades per la guerra i l’impacte d’Estat Islàmic. La iniciativa és fruit d’una aliança entre la Fundació Barça, la Caserna, l’Institut Novact, UPP, Doz International, IDare i Casa Nostra Casa Vostra, i té el suport financer de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

L’objectiu és reconstruir el teixit social i prevenir futurs conflictes mitjançant escoles de futbol comunitàries que promoguin la cultura de la pau, el diàleg i la cohesió entre les noves generacions. Es posa èmfasi en els fills de víctimes de la guerra, així com en infants desplaçats, refugiats, de zones rurals o pertanyents a minories ètniques. També es prioritza la participació de les noies i col·lectius en situació d’exclusió.

Durant una primera estada conjunta l’abril del 2025, l’ex-jugador del Barça Oleguer Presas, com a membre de la Caserna, va encapçalar sessions de formació pedagògica per als futurs equips que dinamitzaran les escoles de futbol. L’objectiu és compartir metodologies que reforcin el valor educatiu de l’esport i establir una base sòlida per al desplegament del projecte.

Sis escoles, dues grans trobades

Les escoles s’obriran en sis localitats: quatre al nord-est de Síria (Kobane, Hassakeh, Raqqa i Tiberspiye) i dues al Kurdistan iraquià (Erbil i Suleimaniya). A partir del 25 de juny d’enguany i fins l’octubre del 2026, els infants participaran en activitats setmanals i en dues grans trobades comunes previstes per a començament del 2026.

El projecte fuig de la lògica competitiva i opta per un model cooperatiu i educatiu. Està estructurat en tres línies: la recerca i desenvolupament d’un model d’intervenció basat en la pau i l’esport, a partir de les metodologies de la Caserna i SportNet; la formació de formadors locals amb enfocament de gènere i construcció de pau; i la creació d’escoles autogestionables, pensades com a espais comunitaris de resiliència que no depenguin de finançament internacional futur.

Fotografia: Fundació del Barça. Cap a un model reproduïble en més zones

Les organitzacions impulsores entenen la Hope League com una prova pilot amb vocació de futur. L’avaluació continuada permetrà d’adaptar i millorar el model per exportar-lo a uns altres territoris amb necessitats semblants. Es vol crear un referent esportiu i comunitari que reforci la identitat col·lectiva i desactivi discursos d’odi abans que arrelin.

La iniciativa preveu la participació de més de 600 infants i adolescents, entre 8 anys i 14, amb criteris de paritat de gènere i representació de minories i col·lectius vulnerables. El sistema d’inscripció combina el registre obert amb accions dirigides per garantir una participació inclusiva i representativa.

El projecte compta amb el suport d’agents compromesos amb la justícia global, la convivència i els drets humans, i defensa de fer del futbol una eina de transformació social.

El govern de Catalunya ha aprovat la creació d’una comissió interdepartamental (Comissió Interdepartamental de l’Eclipsi) per a preparar-se per l’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026. Es tracta d’un fenomen excepcional, que tindrà lloc a molt pocs llocs del món, i per això caldrà planificar amb molta antelació la gran afluència de visitants que es preveu que arribin a certes zones del país.

La comissió definirà un pla d’acció per abordar aspectes clau, com la recerca i la divulgació científica, la gestió d’espais d’observació, l’organització de la mobilitat, la promoció turística, la seguretat i la prevenció en matèria de salut. Concretament, l’eclipsi es podrà veure al sud de Catalunya (impactarà de ple a la zona de les Terres de l’Ebre), a les Illes, i al nord del País Valencià.

Quines activitats hi ha planejades?

Serà el primer cop des del 1905 que Catalunya es trobarà dins la franja de totalitat d’un eclipsi: la Lluna cobrirà completament el Sol durant un breu lapse de temps —fins a 1 minut i 32 segons en municipis com Roquetes— i el dia es convertirà en nit.

Entre les accions previstes hi ha la creació de punts oficials d’observació, la distribució massiva d’ulleres homologades, l’activació de dispositius especials de trànsit i emergència i la posada en marxa de campanyes educatives i informatives, tant en centres escolars com a través dels canals institucionals. També es pretén promoure el sistema català de recerca i del patrimoni astronòmic amb iniciatives coordinades amb l’Observatori de l’Ebre, el Parc Astronòmic del Montsec, l’ICE-CSIC o l’IEEC.

Es pretén que centres de recerca i observatoris com l’Observatori de l’Ebre tinguin un paper clau en la generació i transferència de coneixement. També es vol fer servir com a “catalitzador” de vocacions científiques i d’interès social per l’astronomia, amb la mobilització d’escoles, universitats i entitats divulgadores.

Pic de demanda d’allotjaments

El Govern treballa amb la previsió, segons l’experiència d’altres eclipsis recents arreu del món, que la demanda d’allotjament, serveis turístics i activitats d’observació es pugui “multiplicar exponencialment”, amb l’arribada tant de públic local com internacional. El fet que coincideixi amb el pic de les vacances d’estiu i que el fenomen no sigui visible completament des de l’àrea metropolitana de Barcelona, indica l’executiu, fa preveure un elevat volum de desplaçaments cap a les comarques del sud, especialment les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona.

El jutge de l’Audiència espanyola que instrueix el cas Koldo ha encausat Isabel Pardo de Vera, ex-presidenta d’ADIF, pels presumptes delictes de malversació i tràfic d’influències. La investigació se centra en la contractació de Jéssica Rodríguez, ex-parella de l’ex-ministre espanyol José Luis Ábalos, a dues empreses públiques. Pardo de Vera haurà de declarar el 29 de maig.

Rodríguez va treballar a ADIF i a Ineco, dues societats públiques vinculades al ministeri espanyol de Transports, que Ábalos va dirigir entre el 2018 i el 2021. La contractació s’emmarca dins les sospites que envolten l’entramat del cas Koldo, un escàndol de presumpta corrupció vinculat a comandes públiques de material sanitari durant la pandèmia, però que s’ha anat ampliant amb altres ramificacions dins del ministeri.

El jutge de l’Audiència espanyola Ismael Moreno sosté que Isabel Pardo de Vera hauria tingut una “participació decisiva” en la contractació suposadament irregular de Jéssica Rodríguez a l’empresa pública Ineco. Segons que informa el Tribunal Suprem espanyol, aquesta contractació s’hauria fet a instàncies d’Ábalos i del seu ex-assessor Koldo García.

El govern, a proposta del Departament de Cultura, ha aprovat d’autoritzar la Institució de les Lletres Catalanes a subscriure un acord marc de col·laboració amb el Ministeri de Cultura, Joventut i Esports del govern d’Andorra per a la col·laboració cultural i educativa en activitats relacionades amb la promoció de la literatura i del patrimoni literari català.

Amb la signatura d’aquest conveni de col·laboració, es vol crear un espai de treball perquè la Institució de les Lletres Catalanes i el ministeri de Cultura d’Andorra puguin treballar plegats en la creació de projectes durant els pròxims quatre anys.

La Unió Europea tornarà a abordar la possible revisió de l’acord d’associació amb Israel a petició dels Països Baixos, ara que creix la pressió internacional a causa del bloqueig a l’ajuda humanitària a Gaza. Espanya i Irlanda ja ho van demanar fa més d’un any, sense èxit.

Segons que ha explicat l’alta representant de la UE, Kaja Kallas, el ministre d’exteriors holandès ha proposat una revisió de l’article 2 d’aquest acord comercial, que obre la porta a suspendre vincles amb el país per vulneracions de drets humans.

Una ajuda humanitària que no arriba

Kallas ha denunciat que l’aixecament parcial del bloqueig d’ajuda humanitària per part d’Israel és com “una gota en un oceà”, i ha avisat el govern de Benjamin Netanyahu que caldria anar més enllà. “Hi ha milers de camions esperant a les fronteres per entrar”, ha dit, tot recordant que la UE ha finançat aquesta ajuda humanitària. “Hem de fer tot el possible perquè l’ajuda humanitària arribi a la gent de Gaza”, ha afegit.

A més d’Espanya, Irlanda, i els Països Baixos, França també ha confirmat que dóna suport a la revisió de l’article 2 de l’acord d’associació amb Israel.

La diputada de la CUP Pilar Castillejo ha acusat entitats del tercer sector vinculades a ERC d’haver-se lucrat il·legalment amb fons públics provinents de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat. En una conferència de premsa al parlament, ha dit que aquestes entitats han ofert serveis amb sobrecostos, han rebut adjudicacions “il·legals o irregulars” i han prestat atencions “no adequades” a allò que s’espera.

“Hi ha proves que entitats privades vinculades a partits polítics, en aquest cas ERC, s’han lucrat oferint un servei amb sobrecostos”, ha dit la diputada. Segons que ha recordat, la CUP ja va denunciar el 2017 a l’Oficina Antifrau de Catalunya possibles conflictes d’interessos del llavors director de la DGAIA, Ricard Calvo, per la seva vinculació amb empreses que aleshores actuaven en l’àmbit de la seva responsabilitat. “De nou”, ha lamentat, les “mateixes fundacions” apareixen ara en la investigació iniciada per Antifrau sobre la gestió de la DGAIA.

La informació clau i qui és qui per a entendre l’escàndol de la DGAIA

La diputada ha fet referència a indicis sobre l’existència de “places fantasma”, joves que ja no es trobaven a les institucions, però que constaven com a atesos, fet que implicaria una mala gestió de recursos. “El que veiem clarament és una mercantilització de la protecció a la infància”, ha dit.

Per tot plegat, ha reclamat una comissió d’investigació parlamentària amb garanties i ha avançat que la CUP no s’oposarà a la seva creació. Tant Junts com el PSC-Units, ERC i els Comuns ja van anunciar la setmana passada que la impulsarien. Castillejo ha afegit que la CUP vol participar en la definició del pla de treball d’aquesta comissió per garantir que sigui “fiable”.

[VÍDEO] Parla per primera vegada el testimoni protegit que va denunciar la corrupció a la DGAIA

El portaveu de la mesquita Annour de Ripoll, Hamid Barbach, ha comparegut a la comissió d’investigació del congrés espanyol sobre els atemptats del 17-A. Ha explicat que el centre va rebre visites de la policia espanyola, però no ha sabut aclarir si van ser més de dues. “Van preguntar si hi havia canvis en l’organigrama, canvi d’imam, queixes dels veïns o problemes”, ha declarat. Així mateix, ha assegurat que els agents sempre tractaven amb Ali Iassine, aleshores president de la mesquita.

Més tard, arran d’una repregunta, Barbach ha dit que els agents eren de “policia secreta” perquè no anaven uniformats. Sobre l’imam Abdelbaki es-Satti, cervell del 17-A, ha assegurat que la comunitat no tenia manera d’esbrinar els seus antecedents relacionats amb el tràfic de drogues i el radicalisme islàmic. “A partir dels atemptats, passem els papers als Mossos i a la policia [espanyola]. Nosaltres no podem consultar les bases de dades d’antecedents”, ha afegit. I tot seguit ha demanat per què no hi havia hagut coordinació entre la seguretat social i el Ministeri d’Interior.

El portaveu ha explicat que fora de la mesquita no va tenir relació amb l’imam, tot i que vivien en el mateix bloc. “Érem veïns. Jo vivia al tercer i ell al segon. Ens vèiem a la mesquita a l’hora de resar. Aquesta era la nostra relació”, ha dit. Arran d’una pregunta de la diputada Pilar Calvo, que precisava que el CNI pagava a l’imam uns 500 euros com a confident, Barbach ha detallat que la comunitat pagava una mica més de 400 euros a Es-Satti. “Em va dir que deixava el seu pis perquè era massa car. […] El que no faré és investigar què fa i què menja”, ha exclamat.

La diputada Teresa Jordà ha demanat si la comunitat havia fet cap mena de control a Es-Satti abans de contractar-lo. El portaveu ha insistit que no tenien cap manera de consultar els antecedents de l’imam. “El control era veure que era una persona que havia memoritzat l’Alcorà, que sabia sobre religió i àrab”, ha dit.

Barbach ha assegurat que no havia notat cap símptoma de radicalització entre els joves que van perpetrar l’atemptat. “No tenia pas gaire relació amb els nens. No tenia temps”, ha declarat. Ha afegit que havia jugat alguna vegada a futbol amb ells i que va demanar a Mohàmmed Hichami que col·laborés amb la mesquita –que en fos la cara amb el públic– perquè sabia català. “Em va dir que no tenia temps. No el vaig collar gaire perquè el qui ajuda ho fa voluntàriament. A la mesquita no es cobra res”, ha afegit.

Arran de preguntes de representants del PP i del PSOE sobre la radicalització dels joves, Barbach ha declarat que no sabia com havia passat i que no en va ser conscient. “Per què no em va radicalitzar a mi? Per què no em parlava a mi de la gihad?”, s’ha demanat. I ha afegit que la manca de coneixement sobre l’islam va fer més vulnerables els nois.

Les reserves de les conques internes de Catalunya freguen el 80%. Avui estan al 79,4% i la setmana passada se situaven al 77%. En aquestes darreres dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), s’aprecia que les conques internes catalanes tenen 551,6 hectòmetres cúbics, mentre que la setmana passada en tenien 534,9.

L’embassament de Darnius-Boadella està al 75,3% (la setmana passada al 72,9%); el de Sau al 67,7% (respecte al 76,2%, després de derivar cap a Susqueda); Susqueda al 82,6% (70,9); la Baells al 98,2% (98,8%) i la Llosa del Cavall al 75,7% (73%).

Sant Ponç està al 93,8% (respecte al 91,1% de la setmana passada); Foix, al 99,2% (respecte al 100,5%); Siurana, al 26% (25,8% dimarts passat) i Riudecanyes, al 61% (dimarts passat se situava al 60,6%).

Els embassaments del sistema Ter-Llobregat se situen per sobre del 80% de les seves reserves i aquest dimarts estan al 80,9%, quan la setmana passada estaven al 78,4%. Aquests pantans ja van superar el 80% de les seves reserves dissabte, quan van arribar 80,1% amb 490,3 hectòmetres cúbics d’aigua.

El govern de Pedro Sánchez ha enviat als grups del congrés espanyol un esborrany per a regularitzar la situació dels immigrants que viuen a l’estat espanyol d’abans del 31 de desembre del 2024. El document, a què ha tingut accés l’ACN, parteix de la iniciativa legislativa popular (ILP) que va passar el primer filtre el 9 d’abril de 2024 amb els vots de totes les formacions menys Vox.

La proposta, que s’haurà de negociar, diu que el govern espanyol aprovarà en un termini de sis mesos un reial decret per a regular el procediment i els requisits perquè aquests immigrants puguin obtenir una nova autorització “per circumstàncies excepcionals” que els permeti de residir i treballar a l’estat espanyol.

Feia un any que la ILP estava aturada en el tràmit de ponència i ben aviat pot veure la llum. Segons els càlculs de l’executiu, beneficiaria prop de mig milió d’estrangers.

L’exposició de motius destaca que la immigració és determinant per a la construcció del “present i futur” de l’estat espanyol. Parla de l’emigració d’espanyols a uns altres punts d’Europa i de l’Amèrica Llatina i afirma que Espanya ha deixat de ser un lloc de trànsit per esdevenir un punt d’acolliment.

I diu també: “La nova situació geopolítica internacional, les noves causes de mobilitat humana que s’afegeixen a les causes de sempre, la inestabilitat a molts països abocats a conflictes bèl·lics o institucionals, juntament amb el canvi climàtic, deriven en la intensificació de la mobilitat humana a tot el món.”

Proposa una reforma de la llei del 2000 sobre drets i llibertats dels estrangers i la seva integració social, que justifica així: “No acompanyar de manera eficaç l’evolució dels fluxos humans migrants en l’àmbit regulador pot generar situacions d’inseguretat o desprotecció de les persones migrants.” I això, segons el text, augmenta el risc d’exclusió social i la situació de vulnerabilitat dels immigrants.