Un equip científic ha captat per primera vegada imatges d’un calamar colossal (Mesonychoteuthis hamiltoni) que, en el seu hàbitat natural, viu a uns sis-cents metres de fondària prop de les illes Sandwich del Sud, a l’Atlàntic. La filmació, feta amb una càmera a bord d’un submarí robotitzat, representa una fita per a la biologia marina, atès que mai fins ara no s’havia registrat una observació directa i confirmada d’aquest enigmàtic cefalòpode en moviment.

L’expedició, impulsada per l’Schmidt Ocean Institute, amb la col·laboració de la iniciativa Ocean Census, tenia com a objectiu el d’explorar zones poc conegudes per descobrir noves espècies. La troballa ha estat qualificada d’històrica, tenint en compte que, fins ara, només s’havien identificat exemplars morts o en condicions molt precàries, i sempre fora del seu entorn natural.

Cent anys d’enigmes

L’espècie va ser descrita formalment ara fa justament un segle, el 1925, a partir de dos fragments trobats dins el ventre d’un catxalot. D’ençà d’aleshores, tot el coneixement sobre aquest animal prové de restes trobades en estómacs de grans depredadors marins, com ara catxalots, taurons o merlans negres, que probablement n’havien devorat cadàvers.

Els individus joves, com el filmat ara, són més vulnerables i formen part de la dieta de mamífers marins o alguns peixos. Però quan assoleixen la mida adulta, solament els catxalots i els taurons dormidors són capaços d’enfrontar-s’hi.

L’invertebrat més pesant

El calamar colossal, segons els especialistes, pot arribar a fer set metres de llargada i pesar més de cinc-cents quilograms, cosa que el converteix en l’invertebrat més pesant conegut. Encara se sap molt poc sobre el seu cicle vital, però sembla que, a mesura que envelleix, perd la transparència que caracteritza els exemplars juvenils.

En declaracions recollides pel mateix institut oceanogràfic, s’ha recordat que només s’havien enregistrat adults agonitzants, mai un exemplar viu i actiu en el medi profund. Aquestes imatges, a més d’oferir una visió inèdita d’un dels animals més misteriosos dels oceans, poden obrir la porta a nous estudis sobre l’ecologia i el comportament del Mesonychoteuthis hamiltoni.

Grups de pagesos han tornat a protestar avui amb marxes lentes de tractors a les comarques nord-orientals, coincidint amb la sortida de vehicles amb motiu de Setmana Santa. Denuncien que el govern no ha complert cap dels compromisos adquirits el 13 de febrer, quan es van desconvocar les mobilitzacions previstes després d’un acord amb el Departament d’Agricultura.

Una de les marxes més visibles ha estat a la rotonda que connecta els túnels de Bracons amb la Garrotxa, on una vintena de pagesos han circulat a pas lent. També n’hi ha hagut a l’Alt i el Baix Empordà, el Pla de l’Estany i la Selva. L’acció ha causat retencions, especialment a l’entrada d’Olot en direcció a Santa Pau i la Fageda d’en Jordà, una zona molt transitada durant aquests dies festius.

El delegat del Gremi de la Pagesia a la Garrotxa, David Bosch, ha explicat que la indignació es deu, sobretot, a la inestabilitat del calendari de subvencions. Segons ell, el Departament d’Agricultura n’ha modificat unes quantes vegades els terminis i això genera incertesa en molts pagesos. “Tampoc cal que ens les paguin d’avui per a demà, però hi ha molta gent que depèn d’aquests diners”, ha dit.

Bosch ha criticat el govern per no haver desencallat cap dels punts acordats fa tot just tres mesos i ha insinuat que l’última modificació del calendari es va fer quan es va saber que tornarien a protestar. “No sé si això tindrà alguna cosa a veure”, ha afegit.

El delegat ha remarcat que una gran part dels pagesos que inicialment no estaven d’acord a aturar les protestes van acceptar de fer-ho confiant en aquell acord. “El calendari de subvencions semblava una qüestió simple de tirar endavant i no s’ha fet. Hi ha molta gent treballant al Departament, no pot ser tan difícil”, ha denunciat.

El gremi insisteix que vol ser escoltat i que s’entengui el malestar del sector, especialment perquè les subvencions europees són essencials per a molts agricultors. “No cal que te les paguin l’endemà d’haver-ho pactat, però sí que cal que ho facin”, ha reiterat Bosch.

Una protesta sense talls

La mobilització no havia estat comunicada formalment i, malgrat l’afluència de vehicles a la zona per l’inici de les vacances, els pagesos han decidit de no fer cap tall. A la Garrotxa han complementat la marxa lenta amb un dinar de protesta a tocar de la rotonda de Bracons. Els Mossos han vigilat de prop el desenvolupament de la protesta i han impedit que s’impedís l’accés a la via.

La decisió de no tallar les carreteres ha estat consensuada per evitar conflictes amb els viatgers. Tot i això, els participants han volgut fer-se notar i deixar clar que la situació és insostenible si el govern no actua amb responsabilitat i compromís.

Us heu demanat mai per què es fa festa el dilluns de Pasqua? Juntament amb Nadal, Pasqua és la festa més assenyalada del calendari religiós. Per això pertany a aquella mena de celebracions que solem passar acompanyats de la família, un costum que ve d’antic i que ens explica per què el dilluns de Pasqua és festiu –pel mateix motiu que ho és l’endemà de Nadal, el dia de Sant Esteve.

Quin és l’origen de la mona de Pasqua? Per què hi posem un ou? Tots els secrets

Al llibret Celebrem el Nadal, l’etnòleg Amadeu Carbó explica que és un fet singular del calendari que ens lliga amb el nostre passat carolingi. Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada al bisbat de Toledo. Això va determinar dos conceptes de família diferents. El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.

Aquest era el cas de les tres Pasqües de l’any: Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per a tornar a casa. Per tant, en la primeria, el dilluns de Pasqua era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: “Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral.”

“Fer Pasqua abans de Rams”: expressions i refranys de Setmana Santa i Pasqua

Aquest costum originari de la Catalunya Vella es va anar estenent a mesura que s’anaven conquerint més territoris i ha perdurat a gairebé tots els indrets del país. Avui a Catalunya i al País Valencià es fa festa de divendres a dilluns i a les Illes Balears de dijous a dilluns. Tradicionalment és el dia que es menja la mona i en alguns llocs és costum d’anar a menjar-la fora, en un dinar o berenar a l’aire lliure. En aquests aplecs improvisats es canten cançons populars relacionades amb la festa, com ara “Atxúmbala”.

Receptes per a fer la mona de Pasqua a casa: de la tradicional a la de xocolata

A més, aquesta tradició ens lliga amb la resta d’Europa, perquè el dia festiu també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que, amb el pas dels segles, s’han acabat convertint en els estats europeus principals.

La fiscalia anticorrupció ha arxivat la investigació contra el València CF i el seu màxim accionista, Peter Lim, per emblanquiment de capitals i frau fiscal perquè assegura que no ha trobat cap indici de dubte sobre la possible existència dels delictes.

Kiat Lim, fill del màxim accionista Peter Lim, nou president del València CF

El setembre de 2024, l’ex-vice-president de l’entitat Miguel Zorio va denunciar un pagament del club de 2,975 milions d’euros el 2023 a l’empresa CHZ Europe Trade, que –segons un informe que va aportar– s’havia constituït aquell mateix mes de juny i tenia el domicili “en un basar xinès” de Barcelona.

Zorio apuntava que l’empresa podia haver estat utilitzada per a beneficiar-se del València fora del país i suggeria pagaments a Meriton –l’empresa de Lim– sense un motiu clar.

En la investigació iniciada per la fiscalia, la seguretat social va indicar que l’empresa CHZ no constava en el seu registre, l’Agència Tributària espanyola va assenyalar que no hi havia moviments de compres o vendes en què hagués participat el 2023, el València va negar cap relació comercial amb la companyia i el BBVA va descartar pagaments del club a aquesta.

A més, l’agència va revisar les dades i va confirmar que no hi havia hagut cap pagament del València per aquest import aquell any ni tampoc n’havia rebut cap, una última confirmació que no hi havia existit la relació que havia denunciat Zorio.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha exigit la destitució immediata del president de la Reserva Federal (FED), Jerome Powell, per no haver abaixat els tipus d’interès, malgrat els ingressos que diu que generen els aranzels imposats pel govern nord-americà. Trump ha dit que el Banc Central Europeu (BCE) es prepara per a abaixar els tipus per setena vegada, i ha lamentat que Powell, en canvi, prengui decisions tardanes i errònies.

A través d’un missatge publicat a la plataforma Truth Social, Trump ha criticat durament l’informe que la FED va publicar ahir, que ha qualificat de desastre total. El president republicà considera que Powell hauria d’haver abaixat els tipus fa temps, seguint l’exemple del BCE. “La destitució de Powell ha d’arribar ràpidament”, ha afegit Trump.

Powell defensa que per abaixar els tipus d’interès cal que la inflació als Estats Units mostri un alentiment més consistent. Actualment, la inflació es va situar en el 2,4% al març, segons dades recents.

A més, en l’informe que la FED va publicar dimecres, Powell alertava d’un alentiment del creixement econòmic dels Estats Units en comparació amb el creixement sòlid registrat durant l’any 2024.

El Banc Central Europeu (BCE) ha tornat a reduir els tipus d’interès en 0,25 punts i ha situat el tipus de referència en el 2,25%. La rebaixa anunciada avui és la sisena que es produeix de forma consecutiva –la setena des de l’inici de les davallades– i situa el preu del diner en el seu nivell més baix des de finals del 2022, quan l’eurozona es trobava immersa en una crisi inflacionària a causa de l’augment dels preus energètics per la invasió russa d’Ucraïna.

Coincidint amb l’anunci dels tipus, l’organisme també ha alertat que les perspectives de creixement de l’eurozona s’han “deteriorat” per les tensions comercials causades per la guerra d’aranzels oberta per Donald Trump.

Segons que explica el BCE en un comunicat, aquesta decisió es fonamenta en la revisió de les perspectives d’inflació, l’evolució de la inflació subjacent i l’eficàcia de la transmissió de la política monetària. En aquest sentit, el BCE ha constatat que el procés de desinflació avança segons les previsions: tant la inflació general com la subjacent han baixat durant el març, i la inflació dels serveis també ha mostrat una clara desacceleració en els darrers mesos.

El BCE assegura que la majoria dels indicadors apunten que la inflació es mantindrà estable al voltant de l’objectiu del 2% a mitjà termini. Paral·lelament, el creixement salarial s’ha moderat, mentre que els beneficis empresarials contribueixen parcialment a esmorteir l’impacte de l’encara elevat increment dels salaris sobre la inflació.

Tanmateix, el BCE adverteix que les perspectives de creixement econòmic de la zona euro s’han deteriorat a causa de l’augment de les tensions comercials internacionals. Aquest escenari d’incertesa pot afectar negativament la confiança de les llars i les empreses, amb el risc que es produeixi una resposta adversa dels mercats, cosa que podria endurir les condicions de finançament.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

Els preus de la gasolina 95 i del gasoil són els més baixos per una Setmana Santa dels últims quatre anys a l’estat espanyol. Aquesta setmana, segons el Butlletí Petrolier de la Unió Europea, la gasolina 95 s’ha abaratit d’un 8,52% respecte del mateix període de vacances de l’any passat –quan va caure a final de març–, i el gasoli ha baixat d’un 8,17%.

Què es pot fer per Setmana Santa 2025? Les processons i tradicions més singulars del país

Omplir el dipòsit amb gasolina 95 costa ara 1,496 euros per litre, mentre que amb gasoli costa 1,414 euros, els preus més baixos des del 2021. Aquell any, encara sense les conseqüències de la guerra a Ucraïna, la gasolina se situava en 1,317 euros el litre i el dièsel, en 1,184 euros.

L’any següent, arran de la guerra a Ucraïna, els carburants van assolir els seus màxims històrics: la gasolina 95 va pujar d’un 36% fins a 1,790 euros, i el gasoil va augmentar d’un 53%, amb un preu rècord d’1,813 euros.

Els preus d’aquesta Setmana Santa també són els més baixos registrats enguany. Respecte del gener, la gasolina s’ha abaratit d’un 2,6%, i comparada amb la primera setmana d’abril, la rebaixa ha estat de l’1,38% (1,517 euros). Pel que fa al gasoil, el descens ha estat d’un 2,75% des del gener, i d’un 1,80% (1,440 euros) respecte de la primera setmana d’abril.

Operació sortida de Setmana Santa: 89.000 vehicles ja han sortit de l’àrea metropolitana de Barcelona

L’operació sortida per Setmana Santa ja provoca problemes en la circulació de les principals artèries de sortida de Barcelona i València. Autopistes i carreteres com la AP-7, la B-20, la C-32 i la V-30 presenten congestions destacades, segons que han informat el Servei Català de Trànsit i la Direcció General de Trànsit espanyola (DGT). Les previsions apunten que el gruix de desplaçaments es concentrarà entre avui i diumenge, amb un volum de trànsit que podria superar el de l’any passat.

Uns 89.000 vehicles ja han sortit de l’àrea metropolitana de Barcelona avui fins a les 12.00, segons que informa el Servei Català de Trànsit. Aquesta xifra representa un 16% del total de 560.000 vehicles que Trànsit preveu que abandonin la capital catalana entre avui i demà a les 15.00. La Direcció General de Trànsit espanyola (DGT) no dóna dades equiparables de València i la seva àrea metropolitana.

Els carburants baixen d’un 8% per Setmana Santa, els preus més baixos des del 2021

Trams més conflictius a Catalunya

A Catalunya, les afectacions més greus es concentren al Vallès i al Penedès. La AP-7, una de les vies més congestionades cada any per aquestes dates, registra fins a nou quilòmetres de retenció entre Granollers (Vallès Oriental) i Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) en sentit nord, i set més entre Gelida (Alt Penedès) i Castellbisbal (Vallès Occidental) en sentit sud. També hi ha circulació molt lenta al tram entre Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i el Vendrell (Baix Penedès), i al tram entre Martorell (Baix Llobregat) i Banyeres del Penedès (Baix Penedès), on s’ha habilitat un carril addicional en sentit contrari a l’habitual per descongestionar la via, i aviat s’obrirà un altre entre Montornès del Vallès (Vallès Oriental) i Sils (Selva). En aquests carrils la velocitat màxima permesa és de 100 km/h per als cotxes i 80 km/h per als camions, que han de circular pel carril dret.

A més, hi ha congestió a la AP-7 entre la Pobla de Montornès (Tarragonès) i el Vendrell (Baix Penedès) en sentit sud (14 km), entre la Granada (Alt Penedès) i Olèrdola (Alt Penedès) en sentit nord (6 km), i un tram de 5 km amb retencions entre la Roca del Vallès (Vallès Oriental) i Cardedeu (Vallès Oriental) en sentit sud. En sentit nord, entre la Roca del Vallès i Montmeló (Vallès Oriental) hi ha un altre tram amb sis quilòmetres de retenció. A la comarca de l’Alt Empordà, hi ha congestió d’un quilòmetre entre Borrassà i la frontera amb França, amb un sol carril obert.

Als accessos a Barcelona també hi ha complicacions: la B-10 i la B-20, especialment als nusos del Llobregat i la Trinitat (Barcelonès), tenen trams amb circulació intermitent i retencions de fins a tres quilòmetres. La C-58, entre Barcelona i Ripollet (Vallès Occidental), presenta retencions de 5,8 km en tots dos sentits. A la costa del Maresme, la C-32 acumula cues entre Palafolls i Santa Susanna (Maresme) i entre Tordera i Palafolls. A l’interior, la C-16 arrossega retencions a l’altura de Cercs (Berguedà) i al túnel del Cadí, i també hi ha circulació intensa entre Berga (Berguedà) i Cercs, on s’ha cancel·lat el carril lent.

Finalment, la N-340 presenta retencions entre Creixell i Roda de Berà (Tarragonès) i al Vendrell (Baix Penedès); la N-II en direcció a Girona té tres quilòmetres de congestió entre Maçanet de la Selva i Tordera (Selva), i la GI-600 també acumula dos trams consecutius de retencions de dos i un quilòmetres, respectivament, en direcció sud cap a la C-32 i el centre de Tordera. També s’ha detectat un quilòmetre de retenció a la C-63 a Lloret de Mar (Selva).

Podeu consultar ací la informació actualitzada del Servei Català de Trànsit.

Congestió a l’àrea metropolitana de València

A la rodalia de València, la situació tampoc no és gaire millor. La carretera V-31 té tres quilòmetres de cua entre Alfafar i el Forn d’Alcedo (Horta Sud), tant en sentit nord com sud. A més, la CV-36 presenta congestió amb circulació irregular des del quilòmetre 1,5 al Forn d’Alcedo fins al 3,2 a Picanya (Horta Sud), en sentit creixent cap a Torrent (Horta Sud).

La A-3 registra congestió a l’altura de Bunyol (Foia de Bunyol) en direcció a València, concretament entre els quilòmetres 332 a Xest (Foia de Bunyol) i 337 al polígon industrial Est. També hi ha retencions en sentit decreixent cap a Madrid, entre Ventas del Poyo (a Xiva, Foia de Bunyol) i Xiva (km 327), a causa d’un accident.

La V-30 —un dels principals anells viaris metropolitans— té retencions a Quart de Poblet (Horta Oest), en sentit decreixent cap a la V-30, des del quilòmetre 1 de Paterna (Horta Oest) fins al quilòmetre 0.

També hi ha congestió a la V-23 entre Puçol i la Partida de Gausa (Horta Nord), entre els quilòmetres 0 i 1, en sentit creixent cap a Alacant. A la A-7, s’han registrat retencions entre el Puig i Museros (Horta Nord) en sentit creixent cap a Alacant, així com entre la Canyada i Terramelar (barri de Paterna, Horta Oest), en sentit decreixent també cap a Alacant.

Més al sud, un accident complica la circulació a la A-7, a l’altura d’Albatera (Baix Segura), en direcció sud, i provoca cues de tres quilòmetres. Finalment, a la N-332 hi ha congestió entre Tavernes de la Valldigna i Xeraco (Safor), en sentit decreixent cap a Alacant.

A la demarcació de Castelló també hi ha complicacions importants. La carretera N-340 té retencions entre els quilòmetres 986,5, a Mas dels Frares (Borriana, Plana Baixa), i el 988, a Benicàssim (Plana Alta), amb congestió en tots dos sentits.

I al sud del país, a la demarcació d’Alacant, s’han registrat retencions importants a la N-332 a l’altura de Torrevella (Baix Segura), entre els quilòmetres 54 i 57,75, amb afectació en tots dos sentits de la circulació.

Podeu consultar ací la informació actualitzada de la DGT.

Dispositiu especial per a evitar accidents

Els Mossos despleguen, des d’avui i fins dilluns, un dispositiu amb 1.670 agents, que faran 1.228 controls arreu del país. Dels 560.000 vehicles que han de sortir aquests dos dies, avui ho faran uns 390.000 i la resta, demà al matí.

El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha dit a TV3 que dedicaran els esforços  a prevenir els accidents de trànsit: “L’objectiu és que no hi hagi víctimes. L’any passat no vam tenir víctimes mortals i esperem repetir-ho. Velocitat, alcohol i drogues i distraccions: la nostra estratègia se centrarà en aquests tres elements.”

Tant el Servei Català de Trànsit com la DGT insisteixen en la necessitat de planificar bé els trajectes, evitar les hores de màxima afluència i consultar l’estat del trànsit abans de sortir. També recomanen de fer pauses cada dues hores i extremar les precaucions en trams amb climatologia canviant, especialment a les zones de muntanya.

Una fotografia de Samar Abu Elouf a un infant gazià que va perdre els braços en un bombardament israelià ha estat reconeguda com la fotografia de l’any 2025 pel prestigiós certamen World Press Photo. Mahmoud Ajjour, de nou anys, viu a Catar refugiat pels atacs d’israel a Gaza.

Segons que explica World Press Photo, quan la família d’en Ajjour fugia d’un atac israelià a Ciutat de Gaza, el març del 2024, ell va girar cua per cridar als altres que correguessin. Un cop d’artilleria li va arrabassar un braç i li va mutilar l’altre. Ara, viu amb la família a Doha, Catar, on ha rebut tractament mèdic i ha començat a aprendre a utilitzar els peus per a jugar amb el telèfon, escriure i obrir portes.

Tot i això, encara necessita ajuda per a activitats quotidianes com ara menjar o vestir-se. Voldria aconseguir unes pròtesis i viure com qualsevol altre infant.

Fotografia: Samar Abu Elouf / The New York Times.

A Doha, viu al mateix complex d’apartaments que la fotoperiodista Samar Abu Elouf, també de Gaza, evacuada el desembre del 2023. Ha establert vincles amb moltes de les famílies que hi han estat traslladades i documenta el testimoni dels pocs ferits greus que han pogut sortir per rebre tractament.

És una fotoperiodista autodidacta que documenta la vida quotidiana i l’impacte del conflicte a Gaza des del 2010. Ha treballat amb mitjans internacionals com The New York Times, Reuters, NZZ i Middle East Eye.

L’impacte de la guerra en els infants

Els infants són un dels col·lectius més afectats per la guerra. Segons l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA), a final del 2024 Gaza tenia més menors amputats per càpita que cap altre lloc del món. Des dels primers mesos del conflicte, Catar –que ha apostat per reforçar el seu sistema sanitari– ha impulsat acords per a evacuar ferits greus.

El març del 2025 ja s’havien evacuat més de 7.000 pacients, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), però n’hi havia almenys 11.000 més que encara esperaven ser traslladats.

A banda, les autoritats sanitàries del territori informen que desenes de milers de persones han estat assassinades i més de 100.000 han estat ferides. L’ofensiva militar ha devastat el sistema de salut, que amb prou feines pot donar resposta a l’emergència: segons dades de l’OMS, al març només 21 dels 36 hospitals de Gaza eren parcialment operatius.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la prohibició d’utilitzar cigarretes electròniques a les platges de Barcelona. La resolució, que accepta parcialment un recurs de l’Associació Ex-fumadors, considera que l’ajuntament no té competències per a regular l’ús d’aquests dispositius.

El tribunal entén que l’ordenança del juliol del 2022 vulnera la normativa espanyola, que diferencia entre cigarretes tradicionals i electròniques. Per això, declara nul·les les disposicions municipals que prohibeixen el consum de les electròniques a la platja.

El govern espanyol prohibeix les cigarretes electròniques de gusts

Fonts del consistori han confirmat a l’ACN que la sentència només afecta aquesta part de la normativa i que no caldrà canviar l’ordenança. Això vol dir que continua en vigor la prohibició de fumar cigarretes convencionals tant a la sorra com al mar.

La normativa del 2022 estableix que no es poden “consumir productes de tabac o dispositius susceptibles d’alliberament de nicotina” a la platja. Amb la sentència, només resta vigent la part relativa al tabac tradicional.

En canvi, el consum de tabac a les guinguetes de temporada continua permès, tal com ja preveia l’ordenança.

Quan es va aprovar, l’ajuntament va justificar la prohibició com una mesura per a reduir la contaminació a les platges i protegir la salut pública, especialment dels menors. L’ajuntament també remarcava que el consum de tabac a les platges podia perjudicar la convivència.

Amb aquesta sentència, però, els dispositius electrònics tornen a quedar permesos a la platja, mentre que la restricció sobre el tabac tradicional es manté intacta.

Les reserves d’aigua de les conques internes de Catalunya continuen millorant. Avui, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), arriben al 66,6% de la capacitat total, amb 463 hectòmetres cúbics acumulats. Un increment respecte del 65,7% de dimarts, cosa que confirma una tendència a l’alça.

Aquest augment progressiu és especialment important en el context de sequera que ha afectat el país aquests darrers anys. Ara, amb les darreres pluges i l’efecte de les mesures de gestió, els embassaments més grans tornen a omplir-se a bon ritme.

El govern ratifica la retirada de les restriccions per la sequera a més de sis milions de persones

El Ter-Llobregat, per sobre del 67%

Els embassaments del sistema Ter-Llobregat, que abasteixen Barcelona, l’àrea metropolitana i les comarques gironines, són al 67,4%. Hi ha acumulats 412,8 hectòmetres cúbics, mentre que dimarts passat eren 406,8 (66,4%). Aquest sistema és clau per a gairebé cinc milions de persones.

La situació també ha millorat en altres grans embassaments:

• Foix: 98,8%
• Sant Ponç: 80%
• Sau: 70,4%
• Susqueda: 51,8%
• La Baells: 97,9%
• La Llosa del Cavall: 61%
• Darnius-Boadella: 66,1%
• Riudecanyes: 56,9%
• Siurana: només un 25%, encara lluny dels nivells òptims

El pantà de Sau atreu visitants encuriosits pel repunt de les reserves d’aigua

Una millora que cal consolidar

Tot i les bones dades, els experts avisen que cal mantenir la prudència. El nivell de les reserves és encara inferior al d’anys normals abans de la sequera. A més, alguns embassaments, com el de Siurana, mostren que hi ha zones que no s’han recuperat prou.

El Departament de Salut ha anunciat el final de la temporada epidèmica de virus respiratoris a Catalunya. L’hivern ha estat marcat per una incidència global moderada, menys ingressos hospitalaris i una millora de les cobertures vaccinals, especialment entre els infants. El virus de la grip ha estat el més circulant, mentre que la transmissió del virus de la covid (SARS-COV2) i del virus respiratori sincicial (VRS) s’ha mantingut baixa i estable durant tota la temporada.

La campanya de vaccinació va començar el 23 de setembre amb els primers grups de risc –residents en geriàtrics, majors de 80 anys i dones embarassades– i es va estendre a partir del 14 d’octubre a la resta de col·lectius recomanats. La immunització contra el VRS es va començar a administrar als nadons nascuts a partir del març del 2024. Ara, amb les dades d’incidència ja estabilitzades per sota del llindar basal, Salut tanca oficialment la temporada.

Robert Güerri: “Enguany és pitjor tenir la grip que la covid”

Una circulació vírica moderada i més tardana

La temporada va començar a principi de novembre i va arribar al pic d’incidència a començament de febrer, amb 1.054 casos per cada 100.000 habitants. Des de la primera setmana de març, els casos han anat disminuint, i la setmana del 7 d’abril ja eren per sota del llindar basal, amb una taxa de 512,6 casos per cada 100.000 habitants.

Dels tres virus principals, la grip ha estat el més actiu. Va assolir una incidència màxima de 555 casos per cada 100.000 habitants a final de gener, quatre setmanes més tard que la temporada anterior, quan el pic es va situar a començament de gener amb 358 casos. La taxa mitjana d’incidència d’aquesta temporada ha estat de 43,1 casos per cada 100.000 habitants, ja per sota del llindar epidèmic.

En canvi, el SARS-COV2 s’ha mantingut en tot moment en nivells basals, amb una incidència actual de 15,2 casos per cada 100.000 habitants. Tampoc no s’hi ha detectat cap pic epidèmic. El VRS va començar a circular a l’octubre i va arribar al pic a final de desembre, amb una incidència màxima de 105 casos, inferior a la de la temporada anterior. També ha baixat la incidència de bronquiolitis en nadons.

Manel Cervantes: “Si tens tos i febre, queda’t a casa; no calen tantes proves, fem servir el sentit comú”

Descens d’ingressos i menys casos greus

La incidència baixa ha tingut un impacte directe en la pressió hospitalària. El 8 de gener es va registrar el pic màxim d’ingressos setmanals en llits convencionals: 571 persones ingressades per infeccions respiratòries, un 33% menys que els 854 casos de la temporada passada. A les Unitats de Cures Intensives, el màxim es va assolir el 5 de gener, amb 59 nous ingressos setmanals, en contrast amb els 90 del 31 de desembre del 2024.

Els ingressos causats per la grip han estat el 51% dels de la temporada anterior, els provocats pel SARS-COV2 el 10% i els associats al VRS el 83%. En conjunt, el descens d’ingressos s’ha notat especialment en la grip i la covid, mentre que el VRS ha mantingut un cert impacte, però inferior al de l’any anterior.

Segons que destaca Salut, la menor gravetat de la temporada pot atribuir-se a dos factors: d’una banda, les soques del virus de la grip han coincidit amb les que conté el vaccí d’enguany; de l’altra, la immunització contra el VRS ha estat determinant per a protegir els nadons i evitar complicacions com la bronquiolitis greu.

Milloren les cobertures vaccinals infantils

Durant la campanya, s’han administrat més d’1,4 milions de dosis de vaccí contra la grip i més de 950.000 dosis contra la covid. La cobertura de vaccinació entre els més grans de 80 anys ha estat del 66%, i del 47% entre els majors de 60 anys. Aquestes dades són similars a les de la temporada passada i, en alguns casos, fins i tot superiors a les de l’etapa anterior a la pandèmia.

Una dada destacada ha estat la millora de la vaccinació infantil. En infants d’entre 0 i 59 mesos, la cobertura contra la grip ha pujat fins al 35,8%, 7,6 punts per damunt de la temporada anterior (28,2%). En el cas del VRS, el 92% dels nadons han estat immunitzats, una millora clara respecte del 82% de l’any passat.

Una campanya amb resultats positius que Salut vol repetir

La vaccinació contra la grip, la covid i el VRS és l’eina més efectiva per a evitar contagis, reduir complicacions i disminuir la transmissió comunitària. Amb els resultats d’aquesta temporada, Salut fa una valoració positiva i preveu de continuar reforçant la cobertura en els col·lectius més vulnerables i en la població infantil.

The Washington Post · Joel Achenbach

L’atmosfera d’un planeta llunyà mostra indicis de molècules que, a la Terra, només s’associen a activitat biològica, cosa que podria ser un senyal de vida en un món que es creu que conté aigua, segons un informe publicat ahir, basat en observacions del telescopi espacial James Webb de la NASA.

L’article, revisat i publicat a The Astrophysical Journal Letters, exposa més preguntes que no pas respostes, admet moltes incerteses i no afirma pas que s’hagi descobert vida fora de la Terra —una cosa que no s’ha detectat mai de manera concloent. Tanmateix, els autors sostenen que han trobat la prova més bona fins ara d’una possible “biosignatura” en un planeta fora del sistema solar.

El planeta, anomenat K2-18b, és a 124 anys llum, i orbita una nana vermella. Observacions anteriors indicaven que la seva atmosfera podria correspondre a un oceà global. La molècula que diuen que han detectat és el sulfur de dimetil (DMS), produït a la Terra per la descomposició del fitoplàncton marí i altres microbis, i que no té cap altra font coneguda. Els astrònoms volen observar el planeta més a fons per comprovar si la molècula és realment present.

L’autor principal de l’article, Nikku Madhusudhan, astrofísic de la Universitat de Cambridge, ha insistit reiteradament als periodistes que siguin prudents a l’hora de descriure aquesta recerca. Tot i això, ha fet afirmacions força contundents.

Aquesta possible detecció d’una biosignatura “podria ser una de les fites més importants de la història de la ciència”, ha dit.

“És la primera vegada que la humanitat observa molècules biosignatura —potencials biosignatures, que a la Terra ho són— a l’atmosfera d’un planeta situat a la zona habitable”, ha afegit. Aquesta zona —coneguda com a zona de Goldilocks— és a la distància justa d’una estrella perquè l’aigua pugui romandre en estat líquid a la superfície del planeta.

K2-18b, que forma part de la Via Làctia, no es pot veure com un objecte aïllat amb cap telescopi. Però té una òrbita favorable: passa davant la seva estrella tal com es veu de la Terra estant. Aquests trànsits redueixen lleument la llum de l’estel, i així s’han descobert molts exoplanetes. A més, alteren l’espectre de la llum de l’estrella en patrons que, observats amb instruments tan potents com els del Webb, poden revelar la composició de l’atmosfera planetària.

El 2023, Madhusudhan i el seu equip van anunciar que dos instruments del Webb havien detectat diòxid de carboni i metà a l’atmosfera de K2-18b, i també indicis de DMS. L’abril passat, van tornar a observar el planeta durant vuit hores més amb l’instrument de mitjan infraroig del Webb. Les dades resultants han reforçat la seva confiança que hi ha DMS o una molècula gairebé idèntica —com ara el disulfur de dimetil (DMDS)— o fins i tot totes dues.

L’article qualifica el descobriment de “pas important en la cerca de senyals de vida en exoplanetes”, però afegeix que caldrà “un esforç comunitari dedicat en múltiples direccions —observacional, teòrica i experimental—” per confirmar-lo.

En un comunicat, la Universitat de Cambridge ha afirmat: “Tot i que podria haver-hi un procés químic desconegut que generi aquestes molècules a l’atmosfera de K2-18b, els resultats són fins ara la prova més sòlida que potser hi ha vida en un planeta fora del sistema solar.”

Encara que futures observacions reforcin la presència de DMS a K2-18b, la comunitat científica necessitarà moltes més proves per considerar-la realment una biosignatura i no pas un senyal d’origen abiòtic. Al capdavall, basar el descobriment històric de vida alienígena en una molècula detectada a 729 bilions de quilòmetres és arriscat.

El telescopi Webb és una col·laboració internacional entre la NASA i les agències espacials europea i canadenca, però cap de les institucions no ha demanat que es donin a conèixer aquestes dades, cosa que indica que volen més evidències sòlides abans de fer cap afirmació sobre vida alienígena.

La NASA no ha comentat directament l’article, però ha emès un comunicat sobre la cerca de biosignatures amb el Webb.

Trobar “biosignatures —o gasos que només produeix la vida— és un repte per al Webb: calen desenes o centenars d’hores d’observació per a un sol planeta, els resultats poden no ser concloents a causa de l’evolució de l’estel i de l’atmosfera planetària amb el temps, i els planetes que pot percebre el Webb orbiten estrelles relativament inhòspites”, diu el comunicat.

“La descoberta de vida en altres punts de l’univers serà també un procés, i la detecció d’una sola possible biosignatura no constituirà per si sola una descoberta de vida”, afegeix.

La cerca de vida extraterrestre ha tingut molts falsos positius. Al començament del segle XX, l’astrònom Percival Lowell va assegurar que Mart estava travessat per canals. El 1976, un experiment del mòdul Viking de la NASA va mostrar indicis prometedors d’activitat microbiana, però altres proves indicaven que la superfície era estèril. Els informes d’ovnis, habituals en mitjans poc rigorosos i fins i tot en algunes audiències parlamentàries, topen sempre amb la prova del mètode científic.

Els astrònoms que estudien K2-18b hauran de respondre tres preguntes bàsiques abans no puguin convèncer la comunitat científica que han descobert una biosignatura, segons que ha dit per correu electrònic l’astrofísica Sara Seager, una de les principals expertes en exoplanetes: “El senyal és real? S’atribueix correctament al gas proposat o podria haver estat causat per altres gasos? El gas pot haver estat produït sense vida?”

Fins i tot si es resolen satisfactòriament les dues primeres preguntes, ha dit, la tercera “potser no es resoldrà mai completament amb les dades limitades que ofereixen els exoplanetes”.

La seva conclusió: “Encara no és una biosignatura, però és un bon estímul per afinar els nostres mètodes i expectatives.”

Madhusudhan ha dit als periodistes que hi ha una gran quantitat de DMS a K2-18b i que no es coneix cap mecanisme químic capaç de produir-ne tantes quantitats si no és per mitjà de processos biològics.

“O bé estem davant un procés químic que no havíem vist mai… O bé estem observant els primers indicis d’activitat biològica fora de la Terra”, ha dit Mans Holmberg, coautor de l’informe i investigador postdoctoral a l’Institut del Telescopi Espacial.

Al sistema solar, podria haver-hi vida en indrets amagats, com ara sota la superfície de Mart o a les llunes gelades de Júpiter o Saturn. La nau Europa Clipper de la NASA es va enlairar a l’octubre en una missió de diversos anys per estudiar la lluna Europa, que es creu que conté un oceà subterrani amb tanta aigua com tots els oceans de la Terra plegats.

La vida aprofita elements comuns a l’univers. Els planetes són abundants, i les estrelles poden cremar durant milers de milions d’anys, com a fonts d’energia fiables. L’univers podria ser especialment propici per a la vida.

Els primers planetes fora del sistema solar es van descobrir fa només trenta anys, i des d’aleshores se n’han identificat milers.

K2-18b va ser descobert per primera vegada l’any 2015 pel telescopi espacial Kepler de la NASA. Orbita la seva estrella, una nana vermella relativament freda, en tan sols 33 dies. El diàmetre del planeta és dues vegades i mitja més gran que el de la Terra.

La seva òrbita el situa a una setena part de la distància entre la Terra i el Sol, dins la zona habitable del seu sistema planetari. Segons les observacions del Webb, tindria una atmosfera rica en hidrogen i un oceà líquid molt més profund que qualsevol de la Terra, ha explicat Holmberg. 

Aquests planetes s’anomenen mons “hiceànics”, un acrònim de “hidrogen” i “oceà”. “Tot aquest sistema és molt aliè. No tenim res semblant al sistema solar”, ha dit Holmberg.

El seu equip espera disposar de més temps d’observació amb el Webb per reforçar la hipòtesi que la detecció de DMS és real.

Més enllà de saber si hi ha vida a K2-18b, la pregunta especulativa és quina mena de vida podria haver-hi. A la Terra, la vida va restar unicel·lular durant milers de milions d’anys abans no aparegués res tan complex com una cloïssa. K2-18b té uns 2.400 milions d’anys.

Emily Mitchell, biòloga de la Universitat de Cambridge que no ha participat en l’article, però col·labora amb l’equip, ha dit que K2-18b és més càlid que la Terra i que l’evolució de la vida podria haver-hi estat més ràpida. Això no vol dir que hi hagi peixos, crancs o taurons, però podria tenir microbis relativament complexos, ha afegit.

“És molt, molt especulatiu”, ha dit Mitchell. “Però els nostres models serien compatibles amb la presència de fitoplàncton complex.”

La cerca de biosignatures continuarà essent una empresa plena d’ambigüitats. Les descobertes definitives poden semblar unicorns.

“No hi haurà mai una sola biosignatura amb què tothom digui: sí, hi estem tots d’acord, definitivament és vida”, ha dit Mitchell. “Qualsevol senyal sempre serà objecte de debat.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Aquesta Setmana Santa troba les millors ofertes a Arenys! - Lloc: Altre (ho explico més avall)

La Casa Blanca ha advertit la Xina que podria aplicar-li aranzels fins al 245% a conseqüència de les represàlies en la guerra comercial encetada pels Estats Units. Ho diu una circular informativa publicada per l’oficina presidencial de Donald Trump, en què es detalla la magnitud de les mesures econòmiques preses.

Els aranzels de Trump amenacen un dels grans pilars del comerç en línia mundial: els detallistes xinesos

L’ordre executiva, signada ahir mateix, pretén analitzar els riscs per a la seguretat dels EUA derivats de la dependència del subministrament exterior de minerals fonamentals i els seus derivats –com ara les terres rares–, que majoritàriament són controlats per la Xina.

Segons el document, la decisió forma part d’una estratègia més àmplia de l’administració Trump per a rectificar la política comercial del país. Afegeix que, gràcies a aquestes mesures, “més de setanta-cinc països ja s’han posat en contacte per negociar nous acords comercials”, després de l’anunci de Trump, el 9 d’abril, una pausa parcial dels aranzels.

“Com a resultat, els aranzels més elevats s’han suspès temporalment durant les negociacions, excepte en el cas de la Xina, que ha respost amb represàlies”, diu la circular.

La Guàrdia Civil va rescatar dilluns disset excursionistes catalans atrapats a la cara sud del Cerro de los Machos, a 3.300 metres d’altitud, situat al terme municipal de Capileira, a les Alpujarras de Granada. Són tres monitors d’entre dinou i vint-i-un anys i catorze joves més d’entre quinze i divuit, que pertanyen a un club excursionista de la zona de Barcelona.

Segons que ha explicat el cos policíac, tots anaven ben equipats i feien l’activitat amb el coneixement dels pares i dels responsables del club, però els monitors no tenien cap titulació en la matèria ni experiència en alta muntanya. La policia va rebre l’avís del rescat a les set de la tarda. El vent i la poca llum de l’ocàs va fer necessari cinc viatges per rescatar tot el grup.

Els joves feien una ruta per la cara sud del Cerro de los Machos i pretenien passar la nit al refugi de la Carihuela, però el cansament i les inclemències del temps van forçar el grup a avisar els serveis de rescat. Llavors, els serveis d’emergència van enviar a la zona un helicòpter amb dos especialistes del grup de rescat.  Van ser necessaris cinc vols per rescatar tot el grup fins al Puerto Molina de Capileira, en una operació que es va allargar durant dues hores.

Des del Puerto Molina, els excursionistes van baixar a peu fins a la Hoya del Portillo, i des d’allà van ser evacuats fins al poble de Capileira.

Els éssers humans ens enfrontem a una revolució tecnològica sense precedents. Malgrat que la tecnologia ens ha acompanyat d’ençà del començament de la humanitat, el ritme accelerat amb què es desenvolupa no té comparació en la història i implica possibles conseqüències adverses per a la nostra salut mental.

Això és especialment important en les tecnologies de la informació i la comunicació, que s’han infiltrat fins al moll de l’os de la societat i han transformat irreversiblement la manera com ens relacionem i ens entenem a nosaltres mateixos. Atès que les necessitats d’afiliació i pertinença són comunes a tothom, ens podem preguntar si un ús abusiu podria tenir un impacte greu en la vida psíquica.

Ansietat, ciberassetjament i lapsus de memòria

Entre els problemes associats a l’abús de les noves tecnologies, l’ansietat és el que ha despertat més interès, especialment en l’adolescència, que és l’edat en què sol aparèixer.

Quan l’ansietat i les noves tecnologies conviuen, es genera un cicle perillós. D’una banda, els símptomes fan augmentar el temps dedicat a les xarxes socials o a internet, fins a convertir-se en una estratègia passiva per a encarar els problemes. D’una altra, l’ús abusiu prepara el terreny per a l’aparició de l’ansietat clínica.

A més, l’omnipresència d’internet en les nostres relacions suscita preocupacions més enllà de la seguretat i la confidencialitat. Per exemple, la irrupció de sistemes d’assetjament difícils de detectar i de controlar –ciberassetjament– i el deteriorament cognitiu derivat del consum incontrolat de contingut irrellevant.

Quant al ciberassetjament, a mesura que els joves avancen en el sistema educatiu augmenta el risc de ser víctimes d’humiliacions, amenaces en línia, difusió de rumors i més agressions que poden tenir ressonàncies fins i tot més greus que l’assetjament tradicional. Per què? Essencialment, per la capacitat d’estendre’s més enllà dels límits físics del centre educatiu i de reforçar-se cruelment i de manera anònima mitjançant els “m’agrada” de les xarxes.

D’una altra banda, com més va més autors coincideixen amb l’estudi que parla d’allò que s’anomena brain rot –‘podridura cerebral’. És un declivi cognitiu vinculat a l’accés en massa a continguts poc exigents del punt de vista intel·lectual, com ara vídeos curts i irrellevants. S’expressa en lapsus de memòria, problemes de concentració i empobriment del pensament, malgrat que encara no se’n saben les conseqüències a llarg termini.

Miratges de perfecció

Si aquestes tecnologies causen problemes emocionals és, primer de tot, pel fet que cada usuari d’internet tria curosament què vol mostrar i què no sobre la seva vida. És molt habitual de trobar-hi miratges de perfecció, el reflex acrític dels quals ens retorna una imatge distorsionada. Això fa que ens qüestionem tothora de per què no som tan feliços com els altres semblen ser, cosa que incideix profundament en l’autoestima.

S’hi afegeix la por de la desconnexió que sorgeix quan provem de reduir l’ús de les tecnologies, coneguda amb la sigla en anglès FOMO –Fear of Missing Out, ‘por de restar fora’. Els qui en sofreixen senten la necessitat imperiosa de mantenir-se al dia de tot allò que passa al seu voltant, que s’observa sobretot a les xarxes socials i aplicacions de missatgeria instantània. A conseqüència d’això, augmenta el temps esmerçat en aquestes plataformes. I això s’associa a una escassa satisfacció amb la vida.

En aquesta mateixa línia, s’ha estudiat l’impacte emocional associat a l’opció d’eliminar continguts –com ara esborrar missatges o imatges– en aplicacions com WhatsApp, cosa que n’impedeix la consulta o la revisió. És el concepte innovador de Being Out of the Loop –‘restar al marge dels plans’–, que s’ha relacionat amb una autoestima baixa, un empitjorament de l’estat d’ànim i una erosió del sentiment de pertinença.

Finalment, cal esmentar la nomofòbia, un terme utilitzat per a descriure les sensacions de malestar que emergeixen quan s’ha desenvolupat dependència d’aquestes formes de tecnologia –semblantment a les addiccions clàssiques a substàncies. L’evidència científica l’associa al deteriorament de la vida acadèmica; és un factor de risc important en el fracàs escolar i en l’aparició de trastorns d’ansietat.

Un horari estricte per a fer ús del mòbil

L’abús de les tecnologies és un problema comú i ens pot afectar a tots, independentment de l’edat i de l’enginy que creguem tenir. Afortunadament, també hi ha mesures que ajuden a reduir-ne el risc.

La primera és el control del temps, integrant de manera natural a la nostra rutina moments d’esbarjo allunyats del món digital. Delimitar els moments dedicats a l’ús de les tecnologies, seguir un horari estricte i blocar les notificacions, pot ser útil. Tanmateix, cal reconèixer que costa complir-ho, ja que no som conscients de les inèrcies que ens porten a consultar constantment el mòbil o l’ordinador.

La pràctica de meditació i relaxació també s’ha mostrat eficaç per alleujar el malestar natural que sorgirà durant aquest canvi d’hàbits d’oci i comunicació. A més, és essencial repetir-nos que no cal romandre connectats tot el temps per no perdre oportunitats i que potser val la pena cercar-les més enllà de les pantalles.

Per acabar, si res del que hem comentat no funciona, podria ser útil consultar un professional de la salut mental. Lluny de ser un senyal de feblesa, pot oferir-nos eines amb què fer front a aquest repte.

Joaquín Mateu Mollá és doctor en psicologia clínica i director del màster en gerontologia i atenció centrada en la persona de la Universitat Internacional de València. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

D’ençà del temps de l’imperi romà que es repeteix cíclicament allò que la història dels pobles es pot escriure a través del mapa de carreteres. I qui diu carreteres, diu ferrocarrils. Encara més: nosaltres podem dir que la història dels pobles es pot escriure precisament a través de les absències de ferrocarrils. Perquè, ben mirat, tan revelador és allò que es construeix com allò que es deixa per construir.

La notícia m’ha arribat sense sorprendre’m gens: el ministre espanyol Óscar Puente –aquest que deien que era el substitut de Pedro Sánchez– ha inaugurat a so de bombo, platerets i una mica massa de retòrica un tram de gran velocitat ferroviària entre Càceres i Plasència. Càceres, ciutat noble i antiga, amb 96.000 habitants. Plasència, vila episcopal, amb 40.000 ànimes mal comptades. Dues ciutats que, entre totes dues, sumen una població que cabria en alguns barris de València. I, no cal ni dir-ho, de Barcelona.

No tinc cap raó per a oposar-me que Extremadura tinga bones comunicacions. De cap manera. No es tracta d’això. Conec prou bé el gust amarg de pertànyer a una “regió” marginada i això em fa ser empàtic amb totes. Es tracta, més aviat, de reflexionar sobre la lògica –o, més ben dit, sobre la manca absoluta de lògica– que determina les prioritats de l’estat espanyol en matèria d’infrastructura.

Perquè és evident que no parlem d’una lògica econòmica, ni de negoci ni de res que es puga considerar economia. Ni tan sols d’una lògica que tinga al cap la competitivitat de l’estat. Qualsevol manual universitari –fins i tot el més elemental o estrafolari– aconsellaria d’invertir prioritàriament en l’eix Barcelona-València, que no endebades concentra una bona part de la població, més del 40% del PIB del conjunt de l’estat espanyol i la meitat del trànsit total de mercaderies.

Per tant, avui i ací, sí que cal qüestionar-se: com és possible que la gran velocitat ferroviària connecte abans Càceres amb Plasència, que no pas València o Alacant amb Barcelona, o València amb Alacant i tot? Perquè, dit amb tot el respecte del món, connectar Càceres amb Plasència és l’equivalent a connectar amb gran velocitat directa Sant Cugat del Vallès i Burjassot.

La comparança fa evident, crec, que en aquesta absurda distribució de recursos s’amaga una por no confessada. La por que, si es facilita la comunicació ràpida entre Barcelona i València, entre València i Alacant, es puga reforçar un eix cultural, econòmic i –també, també!– nacional que existeix i resisteix tots els intents d’aniquilar-lo i que, per això mateix, és tan temut per Espanya de fa segles.

En algun paper que ara no recorde vaig llegir que quan Felip V va abolir els furs –del Regne de València i del Principat de Catalunya– va envoltar-se d’experts en la governació “d’estats difícils”. I que aquests li van aconsellar de seguida que separàs tant com pogués els regnes que havíem estat part de la corona catalana i ho centralitzàs tot. Per allà corria el peculiar Jean Orry, seigneur de La Chapelle-Godefroy, que va posar en solfa les finances del nou estat nascut de l’ocupació. També aquell mòrbid cardenal italià, Giulio Alberoni, amb qui Orry acabà barallant-se i que va arribar a fer de primer ministre i tot abans d’acabar tan malament com es pot acabar en aquesta vida. I sobretot José Patiño, un “espanyol molt espanyol” de Milà –que en realitat es deia Giuseppe Patino– i que les cròniques consideren el màxim inspirador dels decrets de Nova Planta i totes les barbaritats que van venir a continuació.

Els segles han passat. Tot s’ha mogut molt. Però heus ací que la prevenció continua. I, de fet, l’única diferència que jo hi sé veure és que els encarregats de mantenir-la tres segles després ara són de l’altiplà: un senyor nascut a Valladolid, de nom Óscar, i un altre de Madrid que li diuen Pedro i que expliquen que té com a gran virtut somriure molt.

 

PS1. La cerca de fragments de meteorits s’ha convertit en un passatemps popular i una oportunitat de negoci al Sàhara, on aquestes roques són especialment fàcils de detectar. Us ho expliquem en aquest sensacional reportatge des de Bir Moghrein, a Mauritània: Als racons més remots del Sàhara, s’encomana la febre pels meteorits

PS2. Quan comença l’abril, en aquest país ens enfilem en una espiral d’excitació llibresca… Ho diu Núria Cadenes en la seua columna setmanal i ho diu per explicar-nos que els llibres són, per ells mateixos i per com condicionen el nostre cervell, una excel·lent proposta política: Celebració política del llibre

PS3. El conegut pastisser Christian Escribà té moltes coses a explicar-nos sobre la mona de Pasqua. I una proposta: que tinga denominació d’origen pròpia. L’ha entrevistat Joan Safont: “Amb la mona no hauria de passar com el pa, que la gent l’acaba comprant a la benzinera”

PS4. VilaWeb és el diari dels Països Catalans, autocentrat en la nació sense deixar de ser obert al món. Com ho són tots els grans diaris nacionals en qualsevol país. Reforçar-lo és fer-se’n subscriptor. Vosaltres trieu si voleu tenir una alternativa com aquesta o bé no ens mereixem de ser un país normal. Subscriviu-vos-hi ací.