El comissari Josep Codina, cap de la regió policíaca de Ponent dels Mossos d’Esquadra, ha condemnat “fermament” la “brutal agressió” i la violència rebuda per part de diversos agents la matinada de dilluns quan intervenien en una baralla multitudinària al barri de la Mariola de Lleida.

En el marc de la celebració del Dia de les Esquadres, Codina ha recordat que sis agents de l’ARRO van resultar ferits amb “traus al cap”, quatre dels quals van haver de rebre “entre 10 i 20 punts de sutura i un d’ells va patir un trencament facial”.

El comissari ha explicat que la investigació està molt avançada, que espera que aviat hi hagi detinguts i que és “possible” que els presumptes autors siguin acusats de temptativa d’homicidi.

Codina ha evitat polemitzar amb els sindicats i ha reconegut el seu dret a presentar-se com a acusació particular en el procediment judicial si ho consideren oportú.

Dimissió del cap de l’ABP del Segrià

Per la seva banda, USPAC ha convocat els agents del cos a concentrar-se el dilluns que ve al migdia davant la comissaria de Lleida per denunciar els fets. El sindicat també exigeix el cessament del cap de l’ABP del Segrià, l’inspector Xavier Ribelles, a qui acusen de “mentir” públicament sobre la gravetat de les lesions i de minimitzar el cas.

L’Hospital Clínic de València ha estat evacuat aquest migdia arran d’una falsa alarma. L’alarma d’emergència ha sonat pels volts de les 12.00 i s’han evacuat centenars de persones, entre les quals personal i familiars de pacients.

Pocs minuts després, la gent ha pogut tornar a accedir a l’edifici. Fonts de la Conselleria de Sanitat expliquen a VilaWeb que la falsa alarma s’ha activat perquè s’ha disparat una alarma per error.

Centenars de persones evacuades de l’hospital clínic de València. L’alarma d’emergència. No sabem què ha passat pic.twitter.com/KFib8Wql4t

— Rafa Xambó (@RafaXambo) April 30, 2025

Fer més exercici físic entre els 45 i els 65 anys podria protegir el cervell dels mecanismes patològics que desemboquen en l’Alzheimer. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi científic publicat a la revista Alzheimer’s & Dementia, que relaciona l’activitat física sostinguda a mitjana edat amb una menor acumulació de beta-amiloide, una proteïna tòxica associada a l’aparició de l’Alzheimer.

La Comissió Europea autoritza el Lecanemab, el primer fàrmac capaç de frenar símptomes de l’Alzheimer

La recerca s’ha fet amb la participació de 337 voluntaris de la cohort ALFA (sigla de ALzheimer and FAmilies), impulsada pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), de la Fundació Pasqual Maragall, amb la col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

L’estudi vol respondre una pregunta clau: l’activitat física pot modificar la biologia cerebral associada a l’Alzheimer abans de l’aparició dels primers símptomes? Segons els resultats, sí que pot. I no cal fer-ne gaire: fins i tot les persones que no arriben a complir les recomanacions mínimes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) –com ara fer 150 minuts d’activitat moderada a la setmana– mostren un efecte protector si augmenten el nivell d’exercici amb el pas del temps.

Una prova permet de detectar l’Alzheimer una dècada abans que en una TAC cerebral

El risc de la inactivitat

Segons l’OMS, la inactivitat física és un dels principals factors de risc de demència. De fet, segons estudis anteriors, un 13% dels casos d’Alzheimer arreu del món es podrien atribuir al sedentarisme. Però no s’havia comprovat clarament si el canvi d’hàbits en una etapa concreta de la vida podia influir en els processos neurodegeneratius del cervell.

L’equip investigador, encapçalat per Eider Arenaza-Urquijo, ha fet un seguiment de quatre anys a individus sans, residents a Catalunya, d’entre 45 i 65 anys, amb antecedents familiars d’Alzheimer. Segons que ha explicat Müge Akıncı, primera autora de l’estudi, van classificar els participants segons si complien les recomanacions d’activitat física, si hi arribaven parcialment o si eren completament sedentaris. Paral·lelament, van fer proves de neuroimatge per observar canvis estructurals i funcionals al cervell.

Els resultats mostren que aquells que van augmentar l’activitat física fins a complir o aproximar-se a les recomanacions físiques, tenien una càrrega menor de beta-amiloide. Aquesta proteïna, quan s’acumula, interfereix en la comunicació entre neurones i es considera el primer pas en la cascada de canvis patològics que porten a l’Alzheimer.

Carme Elias: “He viscut la vida que m’hauria agradat viure, què més vull?”

Més gruix cortical en qui fa exercici

A més de la càrrega d’amiloide, els investigadors també van observar diferències en el gruix cortical, especialment en regions com ara l’escorça temporal medial, vinculada a la memòria. L’aprimament d’aquesta àrea és un signe primerenc de neurodegeneració.

Els resultats indiquen que els participants que feien activitat física regular presentaven un gruix cortical més gran en aquestes zones que no pas els sedentaris. “Fins i tot qui feia poca activitat, però alguna, tenia un cervell més preservat que qui no en feia gens”, ha aclarit Akıncı.

Aquesta observació és clau: apunta que qualsevol augment d’activitat –per modest que sigui– pot tenir un efecte protector. No cal assolir de cop uns nivells molt alts d’exercici, sinó mantenir una tendència a l’alça, consolidar-ne l’hàbit.

Com afecta la calor extrema els malalts d’Alzheimer?

Un reforç per a la salut pública

Els autors subratllen que els beneficis de l’activitat física no són només cardiovasculars o psicològics, com ja és ben conegut, sinó també cerebrals, i que poden incidir directament en les patologies estructurals pròpies de la malaltia d’Alzheimer. I això dóna eines per pensar en mesures de prevenció de gran abast.

“Els resultats reforcen la importància de promoure l’activitat física a la mitjana edat com una estratègia clau de salut pública”, ha dit Arenaza-Urquijo. També ha remarcat que calen polítiques que ajudin a mantenir-se actiu en aquesta etapa de la vida, tot apuntant a la possibilitat de reduir la incidència de la malaltia en el futur.

L’estrès en pacients de mitjana edat és un factor de risc d’Alzheimer, segons un estudi de l’ISGlobal

Tot i que encara caldrà continuar aprofundint en els mecanismes biològics d’aquesta associació, els autors consideren que el missatge general és clar: fer més exercici és una de les maneres més accessibles de protegir el cervell i pot tenir efectes reals en la prevenció de l’Alzheimer.

L’estudi ha estat publicat amb el títol “Physical activity changes during midlife link to brain integrity and amyloid burden”, a la revista científica de referència Alzheimer’s & Dementia.

La llista definitiva dels llibres més venuts per Sant Jordi era prevista per aquesta setmana. Normalment, es publica una setmana més tard de la diada, però enguany s’ha endarrerit una mica més a causa de l’apagada general de dilluns. Segons fonts del Gremi de Llibreters de Catalunya, el rànquing definitiu es preveu per la setmana que ve.

Librired, un sistema automatitzat que obté les dades dels punts de venda de tot Catalunya –tant de llibreries independents com de grans cadenes–, va quedar afectat per la incidència i no es van poder descarregar les dades necessàries per a fer la llista. Els efectes de l’apagada elèctrica van persistir fins ahir, amb afectacions d’accés al sistema. Així doncs, fins a la setmana que ve no es disposarà dels autors més venuts enguany.

De moment, les llistes provisionals que es van donar el mateix vespre de Sant Jordi són aquestes:

Ficció

–Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch (Columna)
–La catastròfica visita al zoo, de Joël Dicker (la Campana)
–Cor Fort, de Sílvia Soler (Univers)
–Aquest tros de vida, d’Estel Solé (Columna)
–Somiàvem una illa, de Roc Casagran (Univers Llibres)

No-ficció

–Entre el paradís i l’apocalipsi, de Xavier Sala i Martín (Rosa dels Vents)
–La passada a l’espai, de Manel Vidal (Destino)
–La dona del segle, de Toni Cruanyes (Columna)
–L’art de ser humans, de David Bueno (Destino), La memòria dels catalans, de Borja de Riquer (Edicions 62), Crims 4 – L’hora de la veritat, de Carles Porta (La Campana) i La fugida, de Maika Navarro i Paco Marco (Columna).

Literatura infantil i juvenil

–Titó. Excursió a la llegenda de Sant Jordi, de Cristina Jiménez Carbó (Estrella Polar)
–La llegenda de Sant Jordi, d’Emma Martínez (Estrella Polar)
–Ens tractem bé, de Lucía Serrano (Beascoa), Quina història més bèstia, Minimoni!, de Rocío Bonilla (Animallibres), Em dic Goa 6 – Quin drama, Goa, de Míriam Tirado (B de blok).

El magistrat Ángel Luis Hurtado, instructor de la causa oberta al Tribunal Suprem espanyol contra el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, per una presumpta revelació de secrets, ha decidit d’aixecar el secret de sumari que pesava sobre dues peces separades de la investigació. Aquestes peces es van obrir la setmana passada per analitzar el material enviat per Irlanda i els Estats Units, corresponent a comptes del fiscal a Google i WhatsApp.

La decisió s’ha pres arran de l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, que conclou que les dades de Google facilitades per Irlanda no aporten cap correu electrònic nou rellevant. Igualment, les dades de WhatsApp remeses pels Estats Units no contenen cap informació inèdita que pugui tenir interès per a la investigació.

Davant aquests resultats negatius, el magistrat considera que han desaparegut les raons que justificaven el secret sobre aquestes peces i ordena de lliurar-ne còpia a les parts personades en la causa.

Consulteu la interlocutòria ací:

El FC Barcelona ha canviat el nom de les seves botigues oficials, que passen a dir-se “Barça Botiga” en compte de la denominació anterior en anglès, “Barça Store”. La mesura, aprovada per la junta directiva el 24 d’abril, s’emmarca dins el compromís del club amb la promoció i normalització de la llengua catalana en tots els àmbits de la seva activitat.

La transformació de la imatge ja s’ha fet visible a la botiga insígnia de l’estadi i s’estendrà progressivament a tota la xarxa de punts de venda del club, tant els establiments de gestió directa com aquells que operen sota règim de llicència. En total, el Barça compta amb vint-i-una botigues físiques —onze a la ciutat de Barcelona i deu repartides entre altres localitats catalanes, espanyoles i internacionals—, a més de la seva botiga en línia.

Aquesta iniciativa s’alinea amb altres accions recents del club destinades a impulsar l’ús del català, com l’adhesió al moviment “Català per a Tothom”, promogut per Òmnium Cultural i unes quantes entitats socials. Amb aquest canvi, el FC Barcelona vol reafirmar el seu paper com a actor social de referència i com a entitat arrelada als valors fundacionals del catalanisme.

El Barça s’adhereix a la campanya “Català per a tothom”

Sau estrena la ronda Un concert de pel·lícula amb un nou cantant, Fredrik Strand, semifinalista de la tercera edició del programa Eufòria de TV3. El nou espectacle coincideix amb el rodatge del biopic Els de Sau, que retrata la trajectòria de la banda i és dirigit per Elisabet Terri.

El film s’estrenarà a finals d’enguany i aquest homenatge també arribarà en forma de concert amb un format dissenyat especialment per a teatres i auditoris de Catalunya durant el 2025 i 2026. L’inici de la ronda serà el 18 d’octubre al Centre Municipal de Valls.

Fredrik Strand i Pep Sala (fotografia: cedida a l’ACN per Martí E. Berenguer).

Amb Pep Sala al capdavant i la nova incorporació de Fredrik Strand com a vocalista, Sau ha preparat una proposta que combinarà imatges inèdites, fragments exclusius del film i la interpretació dels grans èxits que van crear.

L’inici de la ronda serà el 18 d’octubre al Centre Municipal de Valls, un esdeveniment que marcarà el punt de partida d’un viatge musical emocionant. Altres ciutats confirmades fins ara són: Vic, Inca, Barcelona, Terrassa, Figueres, Mataró, Tarragona, Sabadell i Sant Cugat.

El film Els de Sau començarà amb els inicis de la banda el 1986, quan Pep Sala i Carles Sabater es van conèixer, fins al 1999 amb la inesperada mort de Sabater després d’un concert a Vilafranca del Penedès.

Sau30

El guitarrista i cantant Pep Sala també ha encapçalat el projecte Sau30, amb Jonathan Argüelles a la veu, que ha publicat dos discs: Mil i una nits i uns quants dies (2022) i Filigranes en estèreo (2024).

El jutjat d’instrucció número 21 de València ha tornat a arxivar la querella presentada contra la infiltració d’un agent de la policia espanyola en moviments socials del País Valencià. És la segona vegada que la magistrada desestima la petició d’investigar els fets, amb l’argument que no veu prou indicis de comissió delictiva per tirar endavant la causa.

Amb aquesta decisió, el jutjat bloca novament la possibilitat d’esclarir, com a mínim, sota quin marc jurídic actuava l’agent, que es va integrar durant anys en col·lectius independentistes, feministes i antifeixistes. La querella, impulsada per Alerta Solidària, denunciava possibles delictes de falsedat documental, usurpació de funcions i vulneració de drets fonamentals.

La jutgessa, a més, arriba a justificar aquest tipus d’infiltracions tot apel·lant al clima polític i social generat per la sentència contra els dirigents del procés, malgrat que no aporta cap element objectiu que vinculi aquest cas amb aquell context.

Alerta Solidària ha presentat avui mateix un recurs d’apel·lació perquè l’Audiència de València revoqui la decisió i obligui el jutjat a obrir, com a mínim, una investigació formal sobre el cas.

La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha assegurat que el govern no va enviar alertes durant l’apagada perquè no hi havia risc per a la vida de les persones. “No podem acostumar-nos a utilitzar l’instrument de l’ES-Alert per qualsevol situació en què tens una emergència si no hi ha risc per a la vida de les persones”, ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio. Així mateix, ha dit que descartar l’enviament d’alertes va ser una de les primeres decisions del comitè de crisi.

"No vam enviar alertes perquè no hi havia risc per a la vida de les persones." @nuriaparlon assegura que durant l'aturada tots els serveis d'emergència van funcionar #MatíCatRàdio https://t.co/I5lLZozhKs pic.twitter.com/PI0ZDaBgL5

— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) April 30, 2025

Parlon ha dit que l’ES-Alert, en una situació “sense perill ni risc per a la vida”, podia contribuir a generar més alarma entre la població. A més, ha assegurat que els serveis d’emergència van actuar amb diligència en les situacions que sí que hi va haver risc per a la gent, com ara, en els ascensors blocats per l’apagada.

Josep Ballart: “No pot ser que un incident a Extremadura trenqui la interconnexió amb França”

La consellera també ha justificat que el govern tardés quatre hores a comparèixer el dia de l’apagada. En aquest sentit, ha dit que l’executiu “volia dir alguna cosa més que no hi havia llum”. Parlon ha dit que volia disposar d’informació veraç i contrastada i evitar d’enviar missatges que poguessin augmentar la sensació d’alarma.

Malgrat admetre que tot era millorable, ha valorat que l’executiu va respondre de forma adequada i digna davant una situació inèdita i excepcional. Finalment, ha afegit que tots els protocols van funcionar.

A més, ha indicat que el govern va dotar-se d’un pla B amb reserves de gasoil per garantir el funcionament de serveis essencials com hospitals en cas de nova apagada.

El transport públic va ser un dels grans afectats per l’apagada de dilluns. Avui els serveis de Catalunya i del País Valencià comencen a funcionar amb certa normalitat. Hi ha incidències puntuals, alguns retards i problemes en els sistemes d’informació, però totes les línies de rodalia i metro del país presten servei.

RENFE va anunciar ahir que treballaria tota la nit per recuperar l’oferta habitual de Rodalia, que funcionava amb serveis mínims o, fins i tot, encara amb línies suspeses. Avui, Rodalia ha anunciat que el servei es prestava “amb l’oferta habitual” tot i que hi podia haver “retards puntuals en algunes línies”. Els tècnics d’ADIF treballen per reparar-les.

El servei es presta amb l’oferta habitual, malgrat que es poden produir retards puntuals en algunes línies derivades de incidències que afecten a la infraestructura que tècnics d’Adif estan treballant en la seva reparació.

— Rodalies Catalunya (@rodalies) April 30, 2025

També ha anunciat que en algunes estacions podia ser que no funcionessin correctament els sistemes d’informació i venda per avaries en elements tecnològics de la mateixa xarxa. Els tècnics també continuen treballant per substituir les peces malmeses i reparar els danys al sistema.

El metro de Barcelona també funciona amb normalitat, igual com el tramvia i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Bon dia. El servei funciona segons l'horari programat a totes les línies.

Consulta més informació i els horaris a https://t.co/c838V4O3v5 o a l'#AppFGC. #ServeiFGC #FGC pic.twitter.com/VdkwiMAClk

— FGC (@FGC) April 30, 2025

Normalitat al País Valencià

En el cas del metro de València, ahir es va restablir la circulació a tota la xarxa, tot i que ja van avisar que hi podria haver retards. Segons que informa la web oficial, en aquests moments, a les línies 1, 2 i 7 els trens circulen amb retard.

Això sí, hi ha previstes aturades de 13.00 a 15.00 amb serveis mínims del 80% en totes les línies de la xarxa, a causa de la vaga convocada pels sindicats.

Avís: Amb motiu de la vaga convocada pels sindicats, hui 30 d'abril de 13.00h a 15.00h s'oferiran servicis mínims del 80% en totes les línies. Consulta els horaris https://t.co/OI4gM4mwK6. Sentim les molèsties.

Aviso: Con motivo de la huelga convocada por los sindicatos, hui 30…

— Metrovalencia (@metrovalencia) April 30, 2025

El servei de Rodalia també funciona amb normalitat, segons els canals d’informació d’aquest matí. Sí que hi ha retards a la línia 6 de prop de mitja hora.

El registre civil espanyol deixarà d’inscriure de manera directa els nadons nascuts per ventre de lloguer, una pràctica prohibida d’ençà del 2006 a l’estat espanyol. El Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts ha aprovat una instrucció per a fer complir la sentència del Tribunal Suprem del 2024 que rebutja regularitzar criatures nascudes per gestació subrogada, tot i que ho avalin jutges, resolucions d’un altre país o hi hagi un contracte de gestació per substitució. A partir d’ara, només es podrà formalitzar la inscripció seguint els camins habituals de determinació de la filiació (la relació jurídica entre fills i pares): per vincle biològic (si s’ha estat donant) o per adopció.

L’objectiu del govern espanyol és evitar que els ciutadans espanyols esquivin la prohibició d’aquesta pràctica a l’estat i la practiquin a l’estranger. La nova instrucció es publicarà dijous al BOE. Fins ara, les criatures nascudes per ventre de lloguer a l’estranger podien ser inscrites al registre civil si es complien certs requisits formals, com ara, la presentació d’una resolució judicial d’un tribunal que garantís l’eficiència legal del consentiment prestat o el reconeixement a una sentència dictada en un altre país.

Ara el règim registral s’adequa a la sentència del Suprem del desembre del 2024, que negava la remissió a una resolució judicial nord-americana que validava un contracte de gestació subrogada. La sentència concloïa que la protecció del menor havia de partir de les lleis i els convenis aplicables a Espanya i de la jurisprudència que els interpretava, i reiterava que el contracte de gestació subrogada cosificava la dona gestant i el menor. La nova instrucció, continua el ministeri, també s’alinea amb la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Aquesta pràctica està prohibida en països com Alemanya, França o Itàlia.

Tot i la prohibició d’ençà del 2006, fins a 154 criatures van ser inscrites al registre civil en virtut d’una resolució judicial estrangera durant el 2024.

El president de la Generalitat i del PP valencià, Carlos Mazón, ha arribat a primera hora del matí a Fira València per participar en el congrés del Partit Popular Europeu, una volta la Generalitat ha rebaixat al nivell 1 la situació especial d’emergència per l’apagada elèctrica.

Mazón ha decidit de visitar el congrés quan no hi ha protestes convocades i hores abans d’anar-se’n amb un grup d’empresaris valencians als Estats Units. Un viatge en què visitarà Nova York i Miami.

El president ha arribat cap a les 09.15, acompanyat per la vice-presidenta del Consell, Susana Camarero, i ha estat rebut pel secretari general del PP valencià, Juanfran Pérez Llorca, i pel president de la Diputació de València, Vicent Mompó.

En les imatges de dins la fira es veu com Mazón s’envolta d’altres dirigents del PP de l’estat —Cuca Gamarra, Fernando López Mira i Daniel Sirera— i es fa una abraçada amb Alberto Núñez Feijóo. No hi ha cap interacció amb dirigents europeus.

Ahir a la nit, Mazón tampoc no va anar al sopar general del congrés, que es feia al Museu de les Ciències, sinó que va anar en un d’organitzat per la batllessa de València al Palau de l’Exposició.

El jutge de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol Leopoldo Puente, instructor de la causa contra l’ex-ministre José Luis Ábalos per la suposada contractació irregular de material sanitari durant la pandèmia, ha acordat de requerir informació detallada sobre els pagaments que va rebre del Ministeri de Transports entre els anys 2018 i 2019.

A petició de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, el jutge ha ordenat que s’enviï un ofici al ministeri perquè, per mitjà dels serveis administratius corresponents, certifiqui en un termini màxim de quinze dies el concepte concret, la data i el compte de destinació dels pagaments fets a Ábalos quan dirigia el ministeri.

Són ingressos de 156.440,29 euros l’any 2018 i 351.992,72 euros el 2019, registrats sota el concepte de “rendes exemptes i dietes exceptuades de gravamen”.

L’empresa portuguesa Redes Energéticas Nacionais (REN) ha anunciat que aturava “per precaució” l’intercanvi comercial d’energia entre Portugal i l’estat espanyol arran de l’apagada que va afectar el conjunt de la península ibèrica.

[EN DIRECTE] Tota la informació sobre les seqüeles de l’apagada 

El director de la companyia responsable del transport d’electricitat i gas a Portugal, João Faria Conceição, ha declarat a la CNN Portugal que les interconnexions entre els sistemes eren operatives, però que no hi havia intercanvi comercial d’energia entre els dos estats.

Segons que ha explicat, s’ha restablert la connexió a totes les infrastructures del país, però encara “convergeixen cap a una situació de normalitat” i “pel costat de la distribució, triga una mica més”.

Conceição ha dit que ara cal “garantir l’estabilització completa del sistema” per poder “passar al funcionament normal dels mercats majoristes”. I hi ha afegit: “A partir d’aquell moment, podrem dir que el sistema ha tornat a la normalitat, tant des del punt de vista tècnic com econòmic.”

Per aconseguir-ho, ha indicat que calia “gestionar el sistema elèctric de manera separada” com a mesura de prudència, en una decisió adoptada conjuntament amb el govern portuguès, la Direcció General d’Energia i les autoritats i entitats homòlogues de la xarxa elèctrica espanyola.

Quan li han demanat si un excés d’energies renovables al sistema podia haver estat la causa de l’apagada, el director de REN ha considerat plausible aquesta hipòtesi, tot i que “no és l’única”.

“Pel que sembla, i segons les autoritats espanyoles, s’ha descartat un atac cibernètic, així que ara cal centrar-nos en què ha passat exactament”, ha dit.

També ha puntualitzat que les renovables són “una font d’energia segura”, però que les seves característiques, especialment la volatilitat, “s’han d’adaptar” amb enfocaments que les mitiguin.

Avui, 30 d’abril de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Josep Ballart: “No pot ser que un incident a Extremadura trenqui la interconnexió amb França”
• Què podem fer per protegir-nos de les apagades? 
• Volem la veritat, volem saber què va passar I Editorial de Vicent Partal
• Motxilla de 72 hores: quins aliments s’han d’incloure en el lot per a sobreviure i disminuir l’estrès?
• No sempre el nom fa la cosa I Mail obert de Joan Ramon Resina 
• Sant Jordi: el dolç fracàs de cada any I Mail obert de Joan Minguet Batllori
• L’endemà continuen els interrogants I Anàlisi de Jordi Goula   
• “Hem de tindre veu”: les víctimes de la gota freda recorden al PP europeu la negligència de Mazón
• De Trump al món: les cinc grans claus de les eleccions canadenques 
• L’Inter de Milà, inventor del ‘catenaccio’, un altre gran club europeu perseguit pel feixisme

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Josep Ballart és enginyer de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i ha treballat trenta anys al sector elèctric, primer a Enher (1983-1991) i després a Endesa (1992-2010), on va ser director d’operacions. Ara, ja retirat, és membre de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers de Catalunya. Hi ha poca gent que conegui tan bé com ell com funciona la xarxa de distribució d’energia a l’estat espanyol, i en aquesta entrevista explica que la gran apagada de dilluns pot ser que hagués estat causada per una desconnexió de plantes solars, tal com apunta Red Eléctrica. Però distingeix el detonant, l’incident inicial que ara per ara no se sap, d’allò que va fer que caigués el sistema fins a l’apagada general. I aquí assenyala la ineficàcia dels sistemes de protecció.

—Què vol dir que es perdessin setze gigawatts d’energia?
—És com si se n’anessin setze centrals nuclears de cop. Això no ho aguanta ningú.

—Com es pot explicar que es perdi tantíssima energia en cinc segons?
—Caldrà saber distingir clarament què en fou el detonant de les causes que van portar a l’apagada general. I en aquests moments això no se sap.

—És normal que vint-i-quatre hores després no se sàpiga?…
—Sí, és normal fins i tot que tres mesos més tard encara no n’hagis tret conclusions. I això pot donar feina per als cinc anys vinents, perquè caldrà canviar coses, fer plans d’inversió, fer una renovació…

—Per què costa tant?
—Cinc segons és una eternitat. Cada segon la xarxa fa cinquanta cicles, per això diem que la xarxa és de cinquanta hertzs, que vol dir que hi ha cinquanta oscil·lacions en la xarxa de corrent altern. En cinc segons, hi ha 250 cicles. I, per analitzar-ho, et cal anar dos-cents cicles abans. Parlem, doncs, d’uns 400 cicles de corrent altern. Tota aquesta informació és registrada, i la té Red Eléctrica. Però és una feinada treure-la, perquè l’has d’extreure de tots els nusos que ha implicat això. I quan els tens tots damunt la taula, has de saber identificar una marca de temps, una marca que ha quedat en algun lloc del primer incident, el temps zero. I a partir d’aquí has de començar a analitzar el comportament de la xarxa, a veure què ha passat al voltant d’aquest segon anterior a l’incident i, en aquest cas, els cinc segons posteriors. Hi ha hagut un error en cascada de proteccions que han fallat arran d’un incident, que no sabem quin ha estat, que pot ser un ocell que s’ha quedat enganxat a no sé quina línia, vés a saber. El detonant no justifica el que va passar, si hi ha hagut més coses que s’han fet malament.

—És a dir, que ja hi pot haver un detonant, un incident, que si hi hagués hagut unes mesures de seguretat prou eficaces a la xarxa haurien hagut d’evitar la gran apagada?
—S’hauria hagut d’aïllar el defecte en l’entorn. No pot ser que un incident a Extremadura trenqui la interconnexió amb França.

—Red Eléctrica parla de “dos esdeveniments consecutius de desconnexió”, que el primer el van poder salvar i el segon, no. Hi pot haver més d’una causa? 
—Pot ser. Una desconnexió d’una línia pot causar una sobrecàrrega en una altra, perquè al final l’electricitat ha de passar. Caldrà veure cadascun d’aquests registres de totes les substacions que s’hi han involucrat, a veure on hi ha les causes, en plural, que en trobarem més d’una. I no descartem que pugui ser una errada de maniobra.

—Què vol dir una errada de maniobra?
—Poso un exemple, que vaig viure, quan en una xarxa hi havia dos circuits que no es podien ajuntar perquè se’n desequilibraven les càrregues i saltava tot. Doncs aquell dia, per fer aquella maniobra, s’havien de descarregar una sèrie de coses per poder ajuntar aquells dos circuits. El tècnic d’operació va fer malament la maniobra, va tancar un circuit abans d’haver-ne obert un altre. Hi pot haver aquesta mena d’errors, també.

—I és raonable pensar en un atac informàtic?
—El sistema elèctric està concebut perquè sigui molt robust. Per poder fer un atac com aquest, que pugui afectar de cop tota aquesta energia, han d’anar directament a centres de control que la gestionin, com el de Red Eléctrica, o centres de control que algunes renovables tenen per a centralitzar l’operació dels seus molins de vent o les seves plantes. Atacar aquests sistemes no és fàcil, amb els sistemes de seguretat que tenen. Jo descartaria el ciberatac, com també aquella hipòtesi d’una radiació ionitzant electromagnètica provinent del sol; aquestes radiacions, que n’hi ha, normalment el sistema les aguanta i es detecten a temps.

—Aquesta apagada transmet a la població una sensació de fragilitat i de vulnerabilitat enorme. Com és possible que passés això, si no és per un problema sistèmic?
—Penseu que hi ha hagut uns grans canvis al sistema elèctric, no tan sols del punt de vista tecnològic, per la dimensió, sinó també organitzatiu. La xarxa s’ha hagut d’anar adaptant perquè hi ha hagut moltes complicacions que s’han hagut d’anar encarant.

—Això pot haver afavorit aquesta pèrdua sobtada de l’energia fotovoltaica?
—Però en les etapes finals de l’incident. Primer hi va haver l’incident que ignorem i després, segons aquesta hipòtesi, les fotovoltaiques se’n van anar. Perquè devien detectar que alguna cosa no anava bé.

—Què vol dir que detecten que alguna cosa no va bé?
—Penseu en la línia que teniu a casa, que us va del comptador del rebedor fins al menjador, on teniu una estufa de barres. I aleshores hi ha un curtcircuit a l’estufa; el comptador, que comprova la tensió i la intensitat que en surt, veu que de cop i volta hi ha hagut un salt important, i obre l’interruptor. És això, en un sistema de punt a punt. Quan tens un sistema més lligat, on hi ha un comptador, un grup electrogen, unes plaques fotovoltaiques, i a l’estufa del teu menjador hi ha el curtcircuit, tots ho veuen. I aleshores has de veure quin dels tres és el primer que se n’adona i desconnecta.

—En el cas de l’apagada, per què ho hauria detectat primer la fotovoltaica? Per què cau primer?
—Perquè el que té la pell més prima és el primer que deixa anar la corda.

—I això ha passat amb la fotovoltaica en un moment en què la producció provenia principalment d’aquesta font d’energia. 
—Home, un 60%, en aquell moment. I no hi havia potència rodant per poder cobrir amb una energia ferma l’energia que deixava d’aportar la fotovoltaica. Però, és clar, parlem de 16 gigawatts. És una monstruositat.

—Vet aquí la fragilitat del sistema. Que en un moment determinat depengui tant de la fotovoltaica i que aquesta tingui la pell tan prima perquè un incident, que encara no sabem quin, n’hagi propiciat la desconnexió de cop i hagi fet caure tot el sistema.
—Exacte. I calen tres passos: que els incidents no passin mai, que és difícil de garantir; que, si passen, es delimitin com més aviat millor a l’origen de l’incident, aïllant elèctricament, obrint interruptors, perquè aquell curtcircuit acabi essent un ensurt i prou, que les proteccions puguin aïllar el sistema; i el tercer, que si algú té la pell més prima que s’ho faci mirar.

—Què significa que la fotovoltaica té la pell més prima?
—Per exemple, un grup generador amb una tensió de sortida normal de 40.000 volts, i de sobte veu que li baixen un 10%, fins a 36.000. Ha de fer un sobreesforç, i ha de decidir què vol fer, si aguantarà dos segons aquests 36.000 i, si no es recupera, surt; o bé si diu: no, quan baixi de 39.000, ja me n’aniré. Això va passar a Vandellòs l’any 1993, passava amb les eòliques a començament dels 2000 i pot passar ara. I cal que puguin aguantar un cert temps, encara que baixi la tensió, perquè no hi hagi caigudes.

—Però això és una qüestió de regulació.
—És una qüestió de normativa. Per exemple, consta en el procediment operatiu de Red Eléctrica, que va fixar les característiques que havien de tenir les potències dels sistemes eòlics per integrar-se a la xarxa elèctrica peninsular.

—I no hi ha normativa en relació amb les fotovoltaiques?
—Hem avançat molt de pressa en fotovoltaica i hem avançat molt poc en regulació.

—Hi ha el risc de culpabilitzar les renovables, particularment la solar?
—Doncs pensem-ho, pensem-ho dues vegades, perquè les renovables les necessitem tant sí com no, i cada vegada més. Però també caldrà veure en aquesta combinació d’energia un 60% del qual era solar, quines són les exigències que li hem de fer. No tan sols als qui s’hagin pogut comportar malament, sinó que també caldrà veure què es pot fer amb els sistemes de protecció de la xarxa.

—No hi ha un problema de manca de recursos o de planificació per a poder utilitzar l’energia excedent de renovables, com la solar?
—La generació d’energia fotovoltaica es fa en corrent continu, i cal convertir-lo en corrent altern i injectar-lo a la xarxa amb aparells electrònics de potència. Però el problema és la seguretat. En comparació, què passa quan vas a la central hidroelèctrica de Riba-roja i veus aquelles turbines? Que allò, quan gira, no ho atures, perquè té una gran inèrcia. Per més que hi passi alguna cosa, allò no ho atures, i això et dona una seguretat: tens una potència ferma garantida. Aquesta inèrcia, en canvi, no la tens amb l’electrònica de potència que ha de servir per a injectar la solar, i quan tens un problema de debò et preguntes si això et donarà fermesa en el sistema. Contra això, què s’hi pot fer? Evidentment, caldria fer-hi coses, però tot és car…

—La fotovoltaica té unes limitacions en aquest sentit, voleu dir.
—Sí, no per la disponibilitat, sinó perquè aguanti.

—Caldria crear un mercat de capacitat per a tenir a disposició l’energia de centrals hidroelèctriques o de cicles combinats per a casos d’emergència?
—En part ja es fa, potser no prou. Red Eléctrica té tancat el mercat de l’energia casant l’oferta amb la demanda, i obre un altre mercat, el de reserva secundària, per a qui estigui disposat a engegar els seus grups, no pas per produir energia, sinó per estar disponible perquè entri al cap de tres o quatre segons… Això ja es fa. En aquest mercat hi és tothom. I aquest mercat també es casa i es tanca. I finalment se n’obre un altre, de reserva terciària, per a aquells que estiguin disposats a vendre l’energia que tinguin disponible en dues hores.

—Però aquest mercat s’ha tractat prou per contenir o evitar grans apagades?
—No s’ha casat prou energia. La pregunta és quanta energia hem de casar? Perquè una cosa és que tu tinguis prevista energia per a perdre dues nuclears i una interconnexió –posa-hi cinc gigawatts– i una altra cosa són setze gigawatts. Ni que la paguin a un preu infinit, no hi ha ningú que la pugui oferir.

—El futur no són les bateries?
—Sí, però adverteixo sobre allò que ens va passar amb els nuclears, com ens va passar amb les eòliques, com ens ha passat amb les fotovoltaiques, si no es fan els canvis que calen. D’aquí a vint anys ens pot passar això mateix amb les megabateries de liti, quan ens proporcionin vint gigawatts en el mixt energètic. Perquè si passa un ocellet per no sé on i ens genera una altra vegada un problema d’aquests, ens abandonaran els 20 gigawatts de les bateries. Si no n’aprenem, repetirem la història amb una altra tecnologia.

Abans-d’ahir, enmig de la gran apagada, molts propietaris d’habitatges amb plaques solars es van trobar, sorpresos o resignats, igualment sense llum a casa. És el cas d’un lector de VilaWeb, que, disposant d’una instal·lació solar amb 6 kW de plaques i una bateria de 14 kWh, prou per a cobrir durant uns quants dies el seu consum de 7 kWh diaris en aquesta època de l’any, no va disposar d’electricitat durant l’apagada. Alguns altres lectors van mitigar-ne l’efecte gràcies al seu cotxe elèctric. Un ens informava que en arribar a casa va tirar un cable del cotxe estant i va poder alimentar una nevera, un congelador i un llum al menjador, mentre la família podia també carregar els mòbils. La tecnologia associada a la transició energètica ens proporciona eines que poden servir a moltes famílies per a estalviar-se una altra jornada com la de dilluns. Ahir ja us en vam parlar breument i avui, atès l’interès, us en donem més detalls.

Una instal·lació solar d’autoproducció antiapagades

Avui dia, com més va més cases unifamiliars tenen plaques solars. Però n’hi ha instal·lacions solars de menes diverses i per evitar situacions com la de dilluns cal tenir en compte un seguit d’elements bàsics. Hem de considerar tres grans elements: plaques solars, inversor i bateries. L’inversor és la clau, perquè és el responsable de gestionar-ho tot plegat. Els més senzills (i econòmics) només gestionen la producció de les plaques i assumeixen que sempre estem connectats a la xarxa (on-grid). Si se’n va la llum, l’inversor s’apaga per seguretat, com determina la normativa, per evitar de vessar electricitat a la xarxa i electrocutar els operaris que puguin fer-hi reparacions.

Amb un inversor bàsic, si més endavant volem instal·lar bateries, necessitarem un inversor-mòdul addicional, o que la bateria l’incorpori, cosa que implica un cost addicional. Si, a més, volem que les plaques, l’inversor i les bateries (si en tenim) continuïn funcionant amb una apagada, necessitem un altre mòdul (amb el cost corresponent), comercialment anomenat backup, que permet d’aïllar-se de la xarxa (off-grid) automàticament en el moment de l’apagada. Els preus poden variar molt entre marques i segons les característiques, però, només com a referència, ens podem trobar inversors bàsics d’uns 1.000 euros, inversors-mòduls de bateria d’uns 3.000 euros i mòduls de backup d’uns 500 També hi ha mòduls duals, amb gestió de bateria i backup inclosos.

Així doncs, si tenim un inversor bàsic i volem ampliar-ne les característiques (bateries i antiapagades), podem afegir aquests mòduls a la instal·lació. Tot i que potser ens pot sortir a compte prescindir-ne completament i adquirir un inversor específic que contingui totes tres coses: gestió de les plaques solars, de bateries i de backup per quan hi hagi apagades. En aquest cas, els preus poden vorejar els 2.000 euros, el doble d’un inversor bàsic, però més barat que si compren els tres elements separats. Avui dia, i malgrat que d’entrada surti més car, només hauríem d’optar per un inversor bàsic en el cas que vegem clar que no tindrem bateries ni vulguem un sistema de backup per a protegir-nos contra apagades.

Tanmateix, el preu de les bateries ha baixat molt, i malgrat que sigui una inversió de milers d’euros, tenint bateries podrem aprofitar al màxim la nostra autoproducció i tenir més seguretat en cas d’apagades. Ens poden proporcionar electricitat durant 24 hores o més, segons la mida. Per això, com dèiem, necessitem també una unitat de backup. Però no tots els backups són iguals i ens hem de fixar en una característica molt important, que pot resultar cabdal per a moltes persones: quant de temps triga a aïllar-nos de la xarxa elèctrica i entrar en mode off-grid. La unitat de backup és com una mena d’interruptor. Quan hi ha electricitat a la xarxa l’interruptor és obert. Quan es talla la llum, l’interruptor es tanca de cop, ens aïlla de la xarxa i permet que pugui circular l’electricitat de les plaques per casa amb seguretat total, sense electrocutar ningú extern a casa nostra.

Però entre el tall amb la xarxa elèctrica i el moment que obtenim l’electricitat exclusivament de les plaques solars (o les bateries) poden passar segons o mil·lisegons. El primer cas, en què passem segons a les fosques, és el típic dels mòduls externs que s’afegeixen als inversors bàsics. Això vol dir que tota la casa s’apagarà i això pot ser un problema, com ara si tenim ordinadors no portàtils. És per això que és molt més recomanable d’optar pels mòduls duals de bateria i backup o els inversors que ho incorporen tot plegat. En aquest cas, tenen dues sortides d’electricitat, la normal i la de “càrregues crítiques”. La normal, en cas d’apagada, també s’apagarà. En canvi, la de càrregues crítiques continuarà funcionant amb les plaques solars (i la bateria, si en tenim), perquè hi actuarà el backup. En aquest cas, el tall és de mil·lisegons, de manera que ni ens n’adonarem: els ordinadors continuaran funcionant i els llums ni variaran la intensitat. De fet, per a saber que hi ha hagut una apagada general ens haurà d’avisar algú, o haurem de veure que els veïns no tenen llum.

En general, els inversos-mòduls amb càrregues crítiques actuals permeten potències suficients per a un habitatge normal. Per tant, posar tots els consums de la casa a la sortida de les càrregues crítiques no hauria de ser cap problema. Tanmateix, si la sortida de crítiques ens indica poca potència o tenim un consum molt elevat, haurem de decidir quins elements posem a la sortida normal, la que es quedarà sense llum en cas d’apagada, i quina posem a la sortida crítica (com ara llums i nevera-congelador). Finalment, quant a la mida de la bateria, al voltant de 10 kWh és la mida estàndard actual, tot i que puja cap als 20 kWh, perquè s’abarateix. La xifra exacta dependrà de factors com ara quantes plaques solars tinguem instal·lades, quin consum diari tenim i quants dies volem garantir el subministrament, especialment si tenim vehicle elèctric.

En resum, si ens hem de fer una instal·lació solar de cap i de nou, haurem de dir a l’empresa instal·ladora que volem que en cas d’apagada no ens quedem sense llum, i que el canvi es faci en mil·lisegons, sense que ni ens n’adonem. Si tant ens fa de passar uns quants segons amb la casa a les fosques, també podem optar pels mòduls no instantanis, que surten més bé de preu. Si ja tenim una instal·lació feta, haurem de demanar a l’instal·lador quines opcions tenim amb el nostre inversor i, segons el pressupost i què ens ofereix, avaluar si no és millor canviar l’inversor per un que ho gestioni tot.

Què podem fer als habitatges en edificis?

El cas anterior és l’ideal, però cal dir que, ara per ara, només es pot implantar en cases unifamiliars, on viu cap al 30% de la població del país. Als habitatges en edificis, ara com ara, no tenim l’opció d’evitar completament una apagada, però sí de mitigar-ne l’efecte. Segurament, la primera opció serà els kits solars per a balcons. De gran èxit a Alemanya, al nostre país són encara una raresa. Són fàcils d’instal·lar. Instal·lem plaques solars al balcó, les endollem a qualsevol endoll i passen a proporcionar electricitat al nostre pis. La normativa obliga a instal·lar també un dispositiu d’abocament zero perquè no injecti mai electricitat a la xarxa, que es quedi sempre dins del nostre habitatge. És a dir, que la producció solar és aïllada de la xarxa general en tot moment, de manera que les apagades no l’afecten.

El problema és que, per a una instal·lació solar d’aquesta mena, la normativa en limita la potència a 800 W (si fos de més potència requeriria una instal·lació estàndard més complexa) i amb això no podem cobrir tots els consums de casa. En situació normal, ens ajudarà a cobrir una part del consum domèstic, i la resta l’agafarem de la xarxa general. Però, en cas d’apagada general, ens garanteix una producció que cobreix el consum bàsic de nevera i llums. Addicionalment, amb aquests kits solars hi podem afegir bateries, generalment entre 1,5 kWh i 10 kWh, algunes de les quals són portàtils completament i inclouen endolls estàndards. De manera que ni tan sols ens caldrien les plaques solars del balcó per a proporcionar electricitat a elements essencials com la nevera o els llums. Una altra opció és prescindir de plaques solars i tenir una bateria portàtil de 2 kWh a 4 kWh que ens pugui servir també per a les escapades de càmping i que, de passada, puguem emprar en moments d’apagades. Tanmateix, són força cares i, per tant, amb les apagades i prou no es poden justificar.

Aprofitar els vehicles elèctrics

Com més va més gent té un vehicle elèctric. I també ens poden ajudar, perquè tenen una bateria que en molts casos podem fer servir. N’és un exemple la marca catalana de motocicletes elèctriques Silence, que tenen una bateria extraïble de 5,6 kWh (uns 4,6 kWh aprofitables) amb rodetes per a desplaçar-la fàcilment on convingui. La bateria, d’entrada, només serveix per a la moto, perquè no té cap endoll estàndard. Tanmateix, i això potser molts propietaris no ho saben, la marca ven un inversor que es connecta a la bateria i proporciona dos endolls, amb una potència de sortida de 3.000 W. Una nevera pot gastar cap a 300 W, de manera que ens garantiria més de 10 hores de subministrament. Tanmateix, costa uns 700 euros i, doncs, no se’n justifica la compra si és tan sols per a preservar els aliments d’una nevera, que tindrien un cost menor. Ara, també ens pot servir si fem sortides de càmping o per a més usos, aprofitant que ja tenim la bateria per a la moto. Quant a les altres marques de motos elèctriques, ignorem si ofereixen res de semblant, però n’hi ha prou de demanar-ho al concessionari.

On, sens dubte, podem obtenir més profit és amb les bateries dels automòbils. Per una banda, són molt més grans i, per una altra, es comencen a aplicar protocols justament per a aprofitar-les com a central energètica per a casa. Molts comencen a incorporar el V2L (Vehicle-To-Load, ‘vehicle amb endoll’). Podem connectar un adaptador (en podem trobar per menys de 50 euros) al port de càrrega del cotxe, que té un presa d’endoll estàndard, on podem endollar qualsevol aparell, com en qualsevol altre endoll de la casa. Només cal que tirem un allargador i, amb una regleta estàndard, podrem connectar-hi unes quantes coses. Això sí, generalment tindrem la potència limitada a un interval entre 1,5 kW i 3,5 kW. Amb això n’hi ha de sobres per a la majoria d’usos normals d’una casa. Tenint en compte que la bateria d’un cotxe elèctric té una capacitat d’uns 60-80 kWh, tindrem electricitat per a dies.

Més enllà d’això, podem fer que el nostre cotxe alimenti no tan sols uns endolls, sinó tota la casa, i transformar-lo en una central elèctrica personal. Per això s’ha desenvolupat el protocol V2H (Vehicle-To-Home, ‘vehicle a casa’) i en aquest cas necessitem un carregador de cotxe especial, que permet potències fins a 11 kW. És a dir, cobreix la potència normal de tota la casa, de manera que no hem de canviar la rutina en cas d’apagada. Malauradament, ara per ara al nostre mercat no hi ha cotxes que ofereixin aquesta opció, ni les autoritats han regulat que els vehicles elèctrics incorporin aquest protocol obligatòriament. Hi ha empreses que ofereixen carregadors V2H, però de moment no hi ha informació clara de si serveixen per a tots els cotxes que es comercialitzen o cal que el cotxe contingui algun element elèctric específic. Tanmateix, tard o d’hora els cotxes incorporaran també aquest protocol. El V2H, a més, es pot combinar amb una instal·lació solar. En aquest cas, podríem estar aïllats de la xarxa elèctrica sense dificultats durant setmanes i fins i tot mesos.