El pacte d’investidura entre el PSC i ERC fixa terminis per a alguns compromisos que no s’han complert. Els més significatius són la convenció nacional per a la resolució del conflicte polític, que s’hauria d’haver impulsat en el primer ple del parlament després de la constitució del nou govern; aprovar el Pacte Nacional per la Llengua en els cent primers dies de govern i presentar l’esborrany dels estatuts de la nova empresa operadora de Renfe abans d’acabar el 2024. Per a enguany, destaca el compromís de “formalitzar” la proposta de finançament singular a la comissió bilateral estat espanyol-Generalitat en els primers sis mesos de l’any, el traspàs de les primeres infrastructures de Rodalia i la “modernització” de l’aeroport de Barcelona.

Segons que estableix el pacte d’investidura entre el PSC i ERC, la convenció nacional té d’objectiu “bastir una proposta que contribueixi a abordar la resolució del conflicte polític de fons”. Concreta que serà integrada per un grup impulsor format per representants dels grups parlamentaris i presidida per un representant d’ERC i que haurà de presentar les seves conclusions al parlament. Per a facilitar-ne la tasca, també s’estableix que el govern crearà una oficina per assegurar els recursos humans, tècnics i materials de la convenció.

El primer ple del parlament després de la constitució del govern presidit per Salvador Illa va ser el 8 d’octubre, amb el debat de política general. I d’aleshores ençà no s’ha registrat cap iniciativa parlamentària per a impulsar la convenció nacional per a la resolució del conflicte polític.

També s’ha incomplert el calendari fixat per al Pacte Nacional per la Llengua, que s’hauria d’haver aprovat en els cent primers dies de govern, és a dir, abans de mitjan novembre. El compromís del PSC amb ERC era d’aplicar el calendari d’execució del govern de Pere Aragonès i destinar dos-cents milions d’euros per al primer any de desplegament, segons que deia el document signat. El govern diu que confia que el Pacte Nacional per la Llengua no vagi més enllà del primer trimestre del 2025 i atribueix el retard al fet que hi ha moltes parts implicades.

Els deures pendents per al finançament singular: sis mesos clau per a concretar-lo

“Formalitzar” l’acord de finançament singular

La qüestió principal que va marcar la negociació d’investidura entre el PSC i ERC va ser el finançament singular. I el pacte concreta alguns terminis sobre aquest per a enguany. “Amb l’objectiu d’implantar aquest nou sistema de finançament singular per a Catalunya, caldrà formalitzar el present acord durant el primer semestre del 2025 a la comissió bilateral entre el govern de la Generalitat i el de l’estat en relació amb el model de finançament”, diu el document.

Així mateix, afegeix que el 2025 “caldrà impulsar els acords als quals s’arribi en la comissió bilateral mitjançant les modificacions legislatives necessàries” i que, quan correspongui, es traslladaran a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals entre la Generalitat i el govern espanyol per tal que es puguin aprovar. Uns acords que s’hauran d’executar durant el 2026.

La nova empresa que ha de gestionar el traspàs de Rodalia

Sobre l’acord per al traspàs de Rodalia, s’ha incomplert el termini fixat per al 31 de desembre de 2024 per a presentar l’esborrany dels estatuts de la nova empresa operadora de Renfe. Precisament, dimarts, en la conferència de premsa posterior al consell executiu, la consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneque, va anunciar que durant la setmana presentaria el nou model de gestió de Rodalia als socis d’investidura, començant per ERC. “Aquest mes de gener serà el mes de Rodalia”, va dir, i va afegir que durant aquest mes també es presentarien els estatuts de la nova empresa mixta que es farà càrrec del servei. Per tant, si es compleix aquest nou termini, el retard hauria estat d’un mes.

Segons el pacte d’investidura entre el PSC i ERC, l’objectiu era constituir la nova operadora entre 2024-2025 i fer el traspàs de les primeres infrastructures durant el 2025. També establia que abans d’acabar el 2024, a banda de presentar l’esborrany dels estatuts, s’havia de transferir el dèficit d’explotació de Renfe del 2023 i completar l’estudi de les infrastructures a transferir. El 17 de desembre el consell de ministres espanyol va aprovar la transferència de 283,4 milions a la Generalitat pel dèficit d’explotació de Renfe.

El desafiament de millorar l’aeroport de Barcelona i respectar els espais protegits

Socialistes i republicans van acordar les línies generals per a la “millora” de l’aeroport de Barcelona, però sense establir calendaris. El president de la Generalitat, Salvador Illa, al setembre va anunciar la reactivació de la comissió tècnica per a l’ampliació de l’aeroport i va fixar per a principi del 2025 el termini perquè la comissió lliurés unes recomanacions.

Sobre el model, l’acord d’investidura deia que s’havia de definir un nou model de gestió aeroportuària perquè l’aeroport de Barcelona guanyés capacitat amb noves connexions intercontinentals. Al mateix temps, afegia que el sistema aeroportuari català havia de contribuir a la reducció d’emissions i que l’impuls de l’aeroport de Barcelona havia de respectar la biodiversitat i fer valer els espais protegits Xarxa Natura 2000. Precisament, la llacuna de la Ricarda és un espai que forma part de la Xarxa Natura 2000 i ERC ha rebutjat fins ara que una ampliació de l’aeroport afectés aquesta zona. Finalment, l’acord d’investidura estableix que el govern sigui un “actor determinant en la presa de decisions estratègiques” de l’aeroport de Barcelona.

Lluís Llach: “La llista cívica ha creat problemes, però ja hem superat aquest mal tràngol”

Lleis per al primer any de la legislatura

El PSC i ERC es van comprometre a impulsar la tramitació d’una llista de lleis durant el primer any de legislatura. El govern ja n’ha tirat endavant algunes, com ara la llei de l’agència d’atenció integrada social i sanitària, la llei de memòria democràtica, revertir la fiscalitat del Hard Rock i la llei de l’estatut de municipis rurals. Resten pendents per als mesos vinents la llei catalana d’arrendaments urbans i regulació dels contractes de lloguer; la llei de mesures urgents per a fer front al sensellarisme, la llei del tercer sector social; la llei per a establir la primera etapa de l’educació infantil gratuïta i universal; i la llei dels drets culturals.

50.000 habitatges protegits i el lloguer de temporada

L’altre soci d’investidura, els Comuns, vol que aquesta legislatura sigui la del dret d’habitatge. Aquests darrers mesos han centrat bona part de les negociacions amb el PSC en aquest àmbit. El pacte d’investidura entre totes dues formacions estableix el compromís d’impulsar abans de final del 2024 una modificació de la llei d’arrendaments urbans (LAU) al congrés espanyol per a regular els contractes dels lloguers de temporada. Un compromís que s’ha complert dins de termini. Primerament, Junts va evitar la tramitació de la iniciativa, però finalment va tirar endavant en una segona votació el 17 de desembre amb l’aval del partit de Carles Puigdemont.

El pacte d’investidura també recull que el govern aprovi per decret el règim sancionador per incomplir la regulació dels preus dels lloguers. En aquest cas, no s’estableix cap calendari, però, en les negociacions per al pressupost, els Comuns han exigit que l’executiu l’aprovés aquest mes.

Tant a l’acord amb ERC com amb els Comuns, el PSC es compromet a construir 50.000 pisos nous d’habitatge protegit fins el 2030. Illa va calcular que costaria 4.400 milions d’euros durant els 4 anys de legislatura.

El pla de govern i la incògnita del pressupost

El 20 de desembre, l’executiu d’Illa va presentar el pla de govern de la quinzena legislatura. Segons aquest pla, es preveu d’aprovar durant el 2025 el 45% del paquet legislatiu inclòs en els acords d’investidura amb ERC i els Comuns. De moment, és vigent una pròrroga pressupostària dels comptes del 2023. El parlament va rebutjar la tramitació dels comptes per al 2024 que va presentar el govern de Pere Aragonès. Un fet que causar que es convoquessin eleccions anticipades.

Sumacàrcer (Ribera Alta) ha registrat a les 4.28 un sisme de magnitud 2,5, sense que hi haja hagut cap indecència relacionada. L’Institut Geogràfic espanyol ha informat del terratrèmol al Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat, que ha indicat que no havia rebut trucades relacionades.

Aquest terratrèmol és el sisè que hi ha a la zona aquestes darreres dues setmanes. El 26 de desembre, se’n van registrar quatre a Sumacàrcer, Gavarda i Alcàntera de Xúquer, entre 3 graus de magnitud i 1,5. Fa tan sols quatre dies, Sumacàrcer va tornar a ser epicentre d’un sisme, de magnitud 2,6.

Confusió i incertesa entre els funcionaris pel futur del model d’assistència sanitària concertada de Muface. Dues asseguradores de les tres que presten el servei –Adeslas i DKV– consideren que l’oferta econòmica és insuficient i han deixat Asisa com a única candidata per a donar cobertura sanitària a 1,5 milions de treballadors públics i pensionistes. A Catalunya, gran majoria dels 163.000 mutualistes es concentren al sector de l’ensenyament. El govern espanyol va anunciar divendres que ampliaria el termini per a presentar candidatures fins el 27 de gener. De moment, Asisa encara no s’ha pronunciat. La renúncia de les asseguradores ha causat neguit entre els funcionaris, especialment entre els mutualistes que han passat malalties greus.

És el cas d’una professora de secundària assegurada amb Adeslas Muface, operada fa quatre anys de càncer i a qui encara fan seguiment. Ara, pocs mesos abans de fer una nova revisió, es troba que no podrà accedir als seus metges habituals i que, quan intenta d’ampliar el seu pla amb Adeslas per no deixar el tractament a mitges, li diuen que no es faran càrrec de les malalties prèvies. A banda, també la preocupa la seva filla, que rep tractament psiquiàtric.

“L’oblit oncològic no s’aplica fins als cinc anys. A la mútua, em van dir que no em volien ni a mi ni a la meva filla. Ens sentim abandonats tant per Adeslas com per Muface. És una situació de molta incertesa”, detalla aquesta treballadora, que va aconseguir una plaça per oposicions fa disset anys. El seu cas no és únic perquè entre el milió i mig de mutualistes, quatre-cents mil són familiars dels treballadors.

La vulnerabilitat dels pensionistes

Un altre dels col·lectius més vulnerables és el dels pensionistes, que després d’haver cotitzat tota la vida laboral per Muface es troben que hi pot haver un canvi de condicions quan podrien necessitar més l’assistència sanitària. Sobre això, un informe del Ministeri de Sanitat espanyol publicat al novembre indicava que a Catalunya un 30,34% dels mutualistes tenien més de seixanta-cinc anys.

Les alarmes entre els treballadors van saltar a l’octubre, quan es va declarar desert el concert per a prestar l’assistència sanitària de Muface, que es va presentar tres mesos abans no s’acabés el concert. A mitjan desembre, el govern espanyol va presentar una segona oferta que augmentava d’un 33,5% les primes que rebien les asseguradores i allargava a tres anys el concert. Totes tres empreses, que arrossegaven despeses extraordinàries per la pandèmia, havien reclamat un conveni d’un any de durada i un augment de prima del 40%.

Adeslas va anunciar el 27 de desembre que no participaria en el concurs i DKV –la que té més afiliats a Catalunya– va fer igual dijous passat. Totes dues van argumentar que el model estava infrafinançat i que si s’hi haguessin presentat haurien hagut d’assumir pèrdues. Fonts d’Asisa han confirmat que continuaven analitzant els plecs del concurs i les situacions possibles per prendre una decisió en els dies vinents.

El govern espanyol va anunciar divendres que allargaria el període per a presentar candidatures del 15 al 27 de gener perquè la licitació havia coincidit amb el període de festes de Nadal, amb dies inhàbils.

Denuncien la situació

Aquestes darreres setmanes, els treballadors públics han denunciat que les mútues havien denegat proves i tractaments vitals abans no s’havia acanat el període de vigència de la cobertura, que d’entrada era fins al 31 de gener, però s’ha allargat fins a l’abril.

“Rebem queixes de pacients a qui diuen que no els donaran la següent visita i que si volen accedir-hi hauran de pagar. És una estratègia per a obtenir clients”, denuncia Iolanda Segura, portaveu d’USTEC, el sindicat més representatiu de l’ensenyament català.

“Tant els funcionaris a l’estat o a l’estranger no ens donen cites mèdiques, ens diuen que hem d’esperar a veure com queda la situació. No ens deixen registrar factures mèdiques, a alguns companys no els han donat visites al cardiòleg o al fisioterapeuta, fins i tot amb persones que han patit un accident amb trencament de cama”, apunta la presidenta de la Federació d’Associacions dels Cossos Superiors de l’Administració Civil de l’estat espanyol (Fedeca), Ana Ercoreca.

Accions jurídiques

Uns quants sindicats han anunciat accions jurídiques contra Muface i les asseguradores per incompliment del contracte. Fonts de la Central Sindical Independent de Funcionaris (CSIF), el sindicat més representatiu a les administracions públiques a l’estat espanyol, han apuntat que en el cas de les asseguradores, la responsabilitat podria arribar a ser penal si hi hagués conseqüències irreparables per a la salut dels pacients a qui deneguen els tractaments.

“Estem molt preocupats pels casos de les persones que no pot assumir el sistema de salut, per les persones amb problemes crònics, per la gent gran i pels fills de funcionaris. S’ha acabat el temps de declaracions polítiques, hem d’aplicar respostes objectives basades en dades”, apunten aquestes mateixes fonts.

Possibles mobilitzacions

Els sindicats no descarten mobilitzacions i vagues i reclamen a les asseguradores que justifiquin per escrit els càlculs de pèrdues que han argumentat per no presentar-se al concurs. També exigeixen al govern espanyol que faci públic l’informe econòmic de l’AIREF sobre el sistema. Alhora, diuen que no entenen per què sí que s’ha pogut arribar a un acord amb les mutualitats de la justícia (Mugeju) i la de l’exèrcit espanyol i la Guàrdia Civil (Isfas) i no amb la resta de treballadors públics.

“Hi ha una preocupació molt gran. El govern espanyol ha anunciat que les mútues han de donar cobertura fins a l’1 d’abril i les mútues actuen contràriament. No donar atenció és un incompliment dels acords que hi ha sobre la taula. És un xantatge i una pressió per a treure el que ells volen”, ha detallat Segura.

La USTEC considera que tots els funcionaris haurien de ser al sistema de salut públic de la seguretat social, però reclama que la transició es faci amb totes les garanties i amb les millores necessàries per a assumir la càrrega de feina. Uns altres sindicats, com ara CSIF, defensen que continuï en vigor el model actual. Si finalment el concurs fos desert una altra vegada, els mutualistes podrien perdre els complements de les assegurances privades que els cobreixen les malalties prèvies.

Una data clau

A banda de la fi del termini per a presentar candidatures, el mes de gener té una altra data important per als funcionaris: el dia 31, atès que tindran fins a aquesta data per a sol·licitar el canvi a l’Institut de Seguretat Social.

Sobre això, Ercoreca creu que el traspàs d’un milió i mig de funcionaris col·lapsarà un sistema de salut públic ja tens i amb llistes d’espera de sis mesos per a aconseguir una cita. “Passar els 1,5 milions de funcionaris al sistema implicaria que les llistes d’espera per a consultes quirúrgiques augmentessin d’un 115% i les consultes externes d’un 266%”, diu.

Precisament, el ministre de Transformació Digital i Funció Pública espanyol, Óscar López, va demanar als mutualistes tranquil·litat i va dir que tenia esperança que el conveni es renovaria amb total normalitat. Alhora, aquests darrers dies, López també ha obert la porta a reflexionar sobre un model antic i que considera que acumula imperfeccions. Sobre això, Fedeca, que aplega quaranta-cinc associacions de professionals i sindicats de funcionaris, assenyala que en el millor dels casos, és a dir, si Asisa decideix de concórrer, es posaria un “pegat” a la situació però no solucionar-la permanentment.

Ercoreca insisteix a dir que aquest sistema no és pas un privilegi, sinó un dret regulat i pagat mes a mes amb les cotitzacions. Muface es va crear l’any 1975 per donar cobertura sanitària als funcionaris. El 1983, hi va haver un gran transvasament de 400.000 treballadors de Muface a la Seguretat Social. Una situació que, segons la presidenta de Fedeca, no és la mateixa que l’actual, atès que el traspàs de pacients seria molt més nombrós.

Avui, 12 de gener de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

• Lluís Llach: “La llista cívica ha creat problemes, però ja hem superat aquest mal tràngol”
• Boye, contra una llarga condemna a presó: les armes que li resten en el judici que ara es reprèn
• Els equilibris de Junqueras amb els crítics
• Les Magues de Gener celebren els deu anys portant alegria als xiquets damnificats per la gota freda
• Després de dos anys de buit de poder, el Líban finalment elegeix un president nou
• Quin cotxe elèctric hem de comprar el 2025 (si ens cal)?
• Dos joves catalans creen un mòbil pensat per a infants que bloca contingut addictiu
• Els desafiaments vitivinícoles del 2025 | Vinyaserra
• Avançament editorial: ‘Anna K.’, de Martí Rosselló
• Carrer de l’Oblit | Mail obert de Mercè Ibarz
• Closcadelletra (CDXLIX): Preparat per a les metamorfosis | Closcadelletra de Biel Mesquida

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte: