Aquesta setmana, la Bressola ha demanat ajut urgent al Departament dels Pirineus Orientals i a la Regió d’Occitània per a encarar la “ruptura de liquiditat” que preveu que tindrà a partir del mes de maig i que implicarà que no podrà pagar els salaris o que haurà de demanar a les famílies que augmentin les seves aportacions. A més, hi ha el risc d’haver de tancar algun dels centres d’ensenyament immersiu en català que tenen repartits per Catalunya Nord, en un moment especialment dolç quant a la demanda de places. Analitzem la situació amb Guillem Nivet, el president de l’associació la Bressola, que apunta a una manca de voluntat política del departament.

—Heu denunciat una situació econòmica molt delicada a la Bressola. Com s’hi ha arribat?
—Els darrers quinze anys hem augmentat molt els efectius, hem obert escoles, hem obert un segon centre de secundària… Però, per altra banda, el suport de les nostres institucions al nord ha baixat. El de la regió ha baixat, i el del departament no ha augmentat, és la mateixa xifra des del 2014, una època amb menys inflació. El suport del departament implica 50.000 euros, l’1,1% del pressupost, que actualment és de 4,5 milions. El de la regió, 117.000 euros, quan fa quinze anys era de 150.000, i teníem la meitat d’alumnes. I hem perdut el suport del municipi de Perpinyà a partir de l’elecció del govern d’extrema dreta el 2020.

—Què ha implicat el canvi de govern municipal?
—La retallada de les subvencions, l’augment de les taxes de deixalles o el fet d’haver de fer-nos càrrec de la gestió de les cantines, que abans depenia de l’ajuntament. Ple de cosetes que, sumades, al final impliquen que, amb el canvi de govern a Perpinyà, hem perdut 100.000 euros l’any. El suport municipal era molt important perquè permetia que les dues escoles de la ciutat fossin un motor perquè, amb un sistema de solidaritat, es poguessin obrir més escoles per tot Catalunya Nord. Hem anat controlant la situació perquè tenim estalvis i hem fet una molt bona gestió, però els darrers quatre anys la inflació ha estat brutal i hem tingut un augment de les despeses, principalment els salaris, que van augmentant per adaptar-se al cost de la vida.

“Amb el canvi de govern a Perpinyà hem perdut 100.000 euros l'any”

—Tot plegat ha fet que els vostres estalvis s’acabessin.
—I no hem volgut augmentar les participacions de les famílies perquè volem preservar un model accessible i no elitista. Tenim un 70% del personal a càrrec de l’estat. Del 30% que queda a càrrec nostre, tenim mainaderes, personal administratiu, mestres de suport –que no poden passar a càrrec de l’estat– i 7,5 llocs de feina de mestres que podrien esdevenir a càrrec de l’estat. Si l’estat ens en donés només 4, ja tindríem el desequilibri de pressupost quasi cobert, però tot això començaria a aplicar-se el setembre. Igual que els forfets escolars, que per llei els haurien de pagar els municipis, i fem tràmits perquè ho facin. Però és una mediació que requereix temps, i ara mateix tenim una urgència. Segons les nostres previsions, tindrem una ruptura de liquiditat al maig. Hem de trobar una solució estable a llarg termini, però també hem demanat subvencions excepcionals per a passar aquests mesos tan durs fins al setembre.

—Què més pot canviar, a partir del setembre?
—El mes d’octubre cobrem la subvenció de la Generalitat de Catalunya, que continua donant-nos suport. Tenim un suport clar i ferm de la Generalitat que ens permet de ser on som avui i continuar avançant. És inacceptable que la Generalitat doni un suport tan important i que les nostres institucions del nord no ho facin. El departament aporta un 1,1% i la regió un 2,6%, sobre un pressupost de 4,5 milions. És ridícul. Quan, fa tres anys, vam obrir un front judicial contra l’Ajuntament de Perpinyà vam rebre copets a l’esquena del departament, dels socialistes. Ens van dir “molt bé, aneu contra l’extrema dreta, us ajudarem”. I ara que necessitem suport, no el tenim. I són polítics que han fet campanyes sobre la identitat catalana, sobre catalanitzar el nom del departament…

La Bressola: així es fa la immersió real en català al nord

—Com us expliqueu políticament que aquest suport no hi sigui?
—Cal separar el paper del departament del de la regió, perquè han tingut un posicionament diferent. De la part de la regió hi ha una voluntat política d’ajudar-nos, però han dit que havien de trobar la manera. A l’estat francès hi ha una inestabilitat política, s’havien previst retallades i hi ha incertesa sobre el futur del pressupost d’aquestes institucions. Però la posició del departament és radicalment diferent, diuen que ja donen prou i que no poden donar més. Per a ells, defensar la llengua i la cultura catalanes és, sobretot, fer folklore. Nosaltres anem més enllà d’això i, per tant, necessitem més recursos que una petita subvenció a una colla gegantera, per exemple. El pressupost de la catalanitat al departament, que té 500.000 habitants, és de 200.000 euros. Qualsevol pressupost dedicat a un barri de Perpinyà són 30.000 euros, 40.000, i aquí parlem de tot Catalunya Nord.

“Per al departament, defensar la llengua i la cultura catalanes és, sobretot, fer folklore”

—Com és que en unes altres regions les escoles immersives tenen més suport econòmic?
—Hi ha altres departaments que tenen més mitjans. Nosaltres tenim un departament que forma part dels més pobres de tot l’estat francès. Però la voluntat política també és diferent. En el nostre cas, com que saben que tenim suport de la Generalitat, sovint la primera pregunta que ens fan quan els demanem diners és “com va la subvenció de la Generalitat?”, i se’n renten una mica les mans. Sembla que nosaltres siguem rics perquè tenim el suport del sud. Però aquestes dues institucions són les nostres pròpies i no podem dependre de la Generalitat, com passa actualment, que no és una institució pròpia, directament. Sense el suport de la Generalitat, tancaríem centres demà mateix. Les institucions han de prendre llurs responsabilitats, sobretot quan fan apostes pel català públicament, com a argument de campanya.

—Què teniu previst de fer a partir d’ara? Heu donat cinquanta dies a les institucions i heu convocat una manifestació el 15 de març.
—Hem volgut no saltar-nos cap etapa. Primer hem anat a veure les institucions, després les famílies i els equips. Els hem explicat que, sense el suport institucional, haurem de retallar efectius o bé augmentar les participacions de les famílies, cosa que de manera automàtica ens farà perdre gent. Això no podríem fer-ho de manera descontrolada, perquè buidaríem les escoles, i per tant una altra part de la solució podria ser retallar efectius, que seria dramàtic. No havíem tingut mai tanta demanda, tenim unes llistes d’espera de dos anys o tres, en alguns centres. Seria dramàtic tancar centres en un moment de tanta demanda.

—Com podem ajudar la Bressola?
—Amb la cooperativa la Sembra estem muntant una campanya que començarà al febrer. Qui ens vulgui ajudar es pot fer soci de l’Associació Amics de la Bressola, que es va crear uns anys després de la creació de la Bressola, el 1976. I després podrà donar suport a la campanya al febrer. És la manera més eficient d’ajudar-nos, i Òmnium s’hi sumarà. Han fet una crida a fer donatius que serà curta, perquè ho han fet per donar-nos suport, però se sumaran a la campanya que estem muntant, que serà dirigida al sud i al nord, per a responsabilitzar també la gent del nord i no dependre del sud. Però tot això no serà una solució a llarg termini, no vull que la campanya sigui una excusa perquè les institucions no facin res.

La Bressola, en situació crítica: com hi podem ajudar?

—Com explicaríeu la importància de tenir una Bressola forta i sostenible?
—Si la Bressola deixa d’existir, s’haurà posat fi a la identitat catalana com a identitat real i no folklòrica. A moltes escoles públiques s’ensenya el català com una llengua estrangera. Es fa francès el 80% del temps i el 20% és en català. Per què la Bressola funciona? Per què crea catalanoparlants i ciutadans catalans? Perquè fem escola immersiva, total i absoluta. El mainatge, quan passa la porta de l’escola, parla català de les vuit del matí fins a les sis de la tarda. El 80% de les nostres famílies no són catalanoparlants. La Bressola i Arrels són les úniques escoles que creen catalanoparlants. Si deixem de crear-ne i ens quedem només amb els que tenim actualment, s’haurà acabat la identitat catalana.

Ho he escrit en singular, l’aplaudiment més vil, però en realitat en són més. Molts i massa. Han repartit la partitura i ara les orquestres la perpetren a l’uníson: aplaudir Mazón. Allà a Astúries, o aquí a Alzira, on calgui i a tot arreu, tal com raja i malgrat l’estupefacció que aquest acte pugui generar d’entrada (d’entrada i d’eixida i de tot), aplaudir Carlos Mazón. Victimitzar-lo (a ell!) i aplaudir-lo.

Aquesta és la consigna.

I Mazón es posa la mà al cor i llança besets al públic i qui el veu potser li dedueix una íntima satisfacció, un imaginar-se rebent per fi la merescuda ovació a l’escenari després d’una d’aquelles indescriptibles representacions amb el seu grup coent de versions musicals (“nadanadanada es igual si no estás tú, ouó, ouó, uouó”). Els gestos, de fet, recorden exactament aquesta mena de performances impostades. Com si ell hi fos o perquè ho són.

El PP és el partit de l’actual (encara) president de la Generalitat valenciana, l’individu que el fatídic 29 d’octubre, mentre la Foia de Bunyol i l’Horta Sud i la Ribera Alta quedaven negades per la virulència de l’aigua, continuava amb la seva agenda tal com la tenia prevista, i rebia premis turístics, i feia brometes, i declarava que el pitjor ja havia passat, i després desapareixia durant hores dins del Ventorro, un restaurant carrincló especialitzat en reservats i contubernis político-econòmics. El PP és el partit que, lluny de desvincular-se del personatge i la seva negligència, aquell seu sinistre desentendre’s de les responsabilitats que tenia, aquell criminal no enviar l’alerta fins a les 20 hores i 11 minuts del vespre (tantes vegades com calgui ho tornarem a repetir: a les 20 hores i 11 minuts, quan la gent s’arrapava als arbres per provar de salvar-se del corrent gelat i marró i furibund, quan la gent tremolava dalt dels cotxes o ja era… morta), lluny d’apartar-lo perquè no continuï fent més mal, l’aplaudeix.

Que no és cap sorpresa, certament, i que això respon a un tristíssim i llarguíssim historial, que fins i tot diria que és constitutiu de la cosa, però que igualment ho hem de dir. I denunciar-ho. Que en quedi constància sempre. Que no es pensin que ens hi hem acostumat.

Jo no sé si aquest tancament de files al voltant de Mazón és per simple i constitutiva naturalesa o per resignació quan troben que no tenen substitut (o substituta) a mà, i calculen els tempos electorals, i etcètera, però, sincerament, no importa: no hi ha justificació que valgui, és una acció feta a consciència i un retrat en tota regla. Com que encara no poden començar amb la cantarella del “passar pàgina”, pretenen, de moment, desviar l’atenció dels fets, i desfigurar-los, capgirar-los, a còpia de repetir i repetir i repetir que aquí el que passa és que hi ha una persecució contra Mazón, que és víctima d’una conjura maligna i que pobret.

Diumenge passat, 12 de gener, la camarilla que anomenen “barons” del PP, els càrrecs que tenen a províncies i autonomies de l’estat espanyol, es va aplegar en un hotel asturià per signar-hi no sé quina declaració d’intencions. I va ser quan Mazón va pujar al faristol a formalitzar la cosa, que va rebre aquell esperpèntic aplaudiment. Més que aplaudiment: una llarga ovació. Caliu i aval absolut per part de tota la trepa, amb el president estatal del seu partit, Alberto Núñez Feijóo, al capdavant.

Abans, però, divendres, encara hi havia hagut un altre acte per al penós concurs d’ignomínies. I d’entrada havia escrit que va ser com un preludi de l’esperpent, però després ho he esborrat perquè no: és que, en realitat, aquest altre, el primer, va ser encara pitjor. Una celebració de començament d’any organitzada per l’inefable president de la Diputació de València, Vicente José Mompó. Una celebració. I dedicada sense cap rubor a aplaudir i abraçar i felicitar Carlos Mazón. I dic que aquest acte va ser encara pitjor perquè el van fer a Alzira. I perquè va aplegar càrrecs i militants d’aquí. Que no poden al·legar ni la distància. Que tot plegat converteix la musiqueta triomfal que acompanya els vídeos de propaganda, i les rialles, i les abraçades, besos llançats a l’aire (tornem-hi), la foto que es fan tan alegres, família jovial que celebra despreocupada qui sap què, tot plegat ho converteix en un acte encara més oprobiós. Allà a la foto, acomboiant el responsable de no haver alertat la població, s’hi veu la portaveu del PP de Paiporta (quaranta-cinc morts). Per exemple. Cercar-hi els càrrecs és com un on és en Wally de totes les ignomínies. I riuen. Sense un bri de vergonya ni de decència, riuen. Riuen i es col·loquen tots, allà premsats, dins del Ventorro. El càrrec, els negociets, un brindis.

Perquè els aplaudiments, abraçar-se i fotografiar-se i riure, no formen part d’episodis puntuals, una cosa anecdòtica que passa: són una manera de fer, és Rita Barberà dalt del balcó de l’ajuntament gesticulant i fent pam i pipa al record de les víctimes de l’accident del metro. Pam i pipa. Literalment.

Fan mofa i befa de les víctimes. I això, sabeu?, encara que sembli impossible, és el pitjor de tot.

L’estiu de l’any passat s’havia d’haver publicat una nova Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP). És el sondatge més important que es fa al Principat sobre l’estat de la llengua catalana i de la resta de llengües que s’hi parlen: l’última enquesta tenia una mostra de nou mil persones. La següent serà la cinquena: se n’han fet el 2003, el 2008, el 2013 i el 2018, i, després d’endreçar-se’n les dades, han solgut publicar-se l’estiu de l’any següent, de manera que les dades recollides durant el 2023 ja s’haurien de saber. Segons que ha pogut saber VilaWeb, aquest mes de gener se sabrà finalment la data exacta de publicació, que no passarà del mes vinent. El Departament de Política Lingüística n’acaba d’afinar els detalls i la presentació, però el banc de dades serà consultable en brut i en net.

L’Institut d’Estudis Catalans, que s’encarrega de recollir la mostra, ha explicat a VilaWeb que l’endarreriment es deu a qüestions administratives i de ritme governamental. L’acabament de l’enquesta es va escaure amb les eleccions del 12 de maig proppassat, la negociació per a la investidura i la constitució del govern, que van afectar directament l’àmbit de la política lingüística. Arran de l’acord d’investidura amb Esquerra Republicana, el govern del president Salvador Illa va elevar el rang de la Secretaria de Política Lingüística a un departament específic, encapçalat pel conseller Francesc Xavier Vila, que ja n’era secretari al govern anterior. Sembla, doncs, que la irregularitat té a veure amb el calendari polític, si més no en part. L’explicació casa amb un altre endarreriment, el del Pacte Nacional per la Llengua, que Illa va prometre de tenir enllestit els primers cent dies de govern, però que tampoc no s’ha presentat.

El silenci ha despertat suspicàcies sobre el contingut de l’enquesta entre experts i a les xarxes socials. Les dades que han anat aportant la resta d’enquestes que s’han fet aquests sis anys no ofereixen gaire bons auguris. Mai no són tan completes, però donen titulars preocupants. El novembre proppassat, per exemple, l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió deia que l’ús del català no superava el 50% en cap franja d’edat, que el 52% de catalans solen canviar de llengua per evitar problemes i que el 74% solen fer servir el castellà si l’interlocutor és castellanoparlant. La situació és especialment greu a Barcelona: l’enquesta de serveis municipals de l’ajuntament, publicada al setembre, revelava que solament el 36% dels ciutadans tenia el català per llengua habitual. A més, l’informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona de 2023 alertava que les discriminacions contra l’ús del català havien pujat d’un 40% en un any.

La publicació del febrer hi posarà ordre. Les entitats en defensa del català estan molt a l’expectativa de la nova EULP. Fonts de la Plataforma per la Llengua expliquen a VilaWeb que, sense voluntat de fer alarmisme i amb una gran prudència, sembla previsible que la davallada que reflectia la publicació anterior no s’haurà revertit. “A cada EULP s’hi ha anat perdent un llençol. Seria estrany que, sense haver aplicat cap pla de xoc, això s’hagués capgirat de manera espontània”, diuen.

Què deia l’EULP del 2018?

Els resultats de l’EULP del 2018, publicada el juliol del 2019, mostraven que, durant el període de quinze anys en què s’havien fet aquests sondatges, l’ús del català en els àmbits interpersonals s’havia afeblit progressivament. Sobretot, en els usos socials, que són el termòmetre més afinat per a calibrar la salut de la llengua. Passava en tots els àmbits més decisius fora de casa: amb els amics, amb els companys de feina, amb els companys d’estudi, a l’hora d’anar a comprar. Vegem-ho amb un d’aquests exemples. Quant a la llengua d’ús amb les amistats, l’any 2003 hi havia gairebé un empat tècnic entre el castellà (40,3%) i el català (39%). Les xifres van ser demolidores el 2008 (castellà, 42,9%; català, 33,3%), van ser-ho encara més el 2013 (43,8%-30,9%) i s’agreujaven en l’última publicació (42%-29,8%).

La dada realment demolidora era, justament, la cabdal: la quantitat de catalans que empren el català com a llengua habitual per a relacionar-se. Ací el 2003 hi havia quasi un empat tècnic amb el castellà: un 47,2% triaven el castellà i un 46%, el català. La baixada va ser molt contundent el 2008 (el català va davallar més de deu punts i el castellà es va més o menys mantenir), i d’aleshores ençà la distància entre totes dues s’havia mantingut estable en favor del castellà, sense cap indici de remuntada. El 2018, tan sols el 36,1% de catalans feien servir la llengua del país per a relacionar-se, en contrast amb el 48,6% dels qui optaven pel castellà.

Quinze anys de reculada dramàtica del català al Principat

Dijous passat, l’RCD Mallorca va jugar la semifinal de la Supercopa de futbol contra el Reial Madrid. Allò que havia de ser una festa del futbol va acabar convertint-se en un malson per als afeccionats mallorquinistes desplaçats a Jiddah, a l’Aràbia Saudita. Afeccionats, familiars dels jugadors i periodistes van ser víctimes d’assetjament i agressions masclistes després del partit a l’estadi al-Jawhara. A més, algunes dones també han denunciat tocaments a la final, disputada diumenge entre l’equip de la capital espanyola i el Barça.

La Supercopa de futbol, un torneig judicialitzat i que renta la cara a l’Aràbia Saudita

“Durant el trajecte entre l’estadi i l’autocar, els afeccionats locals ens agafaven del braç, ens cridaven a la cara i ens feien fotos sense permís. Jo vaig tenir sort i no vaig rebre tocaments, però dones que venien a la mateixa expedició, sí”, explica a VilaWeb Martina Ferrer, afeccionada del Mallorca desplaçada a l’Aràbia Saudita. També diu que els qui anaven amb nens petits encara van patir més. “Va ser força atabalador. Unes cinc-centes persones al teu voltant increpant-te… I tot plegat, sense cap mena de seguretat”, afegeix.

Com bona part dels seguidors desplaçats, formava part de l’expedició oficial del club, que havia sortejat entre els socis abonats un viatge que incloïa els bitllets per a viatjar juntament amb els jugadors i les entrades per al partit. També Caterina Victòria Ferrer, que narra la impotència que va sentir a l’estadi: “Com a dona, va ser molt denigrant. Em vaig sentir intimidada per les fotografies contínues que ens feien i els crits i comentaris que no entenia. A més, em bullia la sang, però no podia fer res perquè tenia les de perdre.”

Miquel Llabrés, un altre afeccionat mallorquinista que va anar a Jiddah, explica una situació semblant dins el camp: “Va ser molt desagradable. Ens envoltaven. Ens feien burles constants. Vam rebre empentes. Ens feien el tres amb els dits [en referència al marcador de 3-0 favorable al Reial Madrid]. Les dones van rebre’n la pitjor part.” A més, diu que l’assetjament va començar dins l’estadi. “Érem barrejats amb els afeccionats locals, que anaven amb el Madrid i, a partir dels gols que vam encaixar, ja van començar a molestar-nos”, diu. Igualment, està sorprès per la manca d’esforç de l’organització a fi de separar les afeccions, una cosa habitual als camps de futbol de tot el món, i explica que, un cop ja eren als autocars, els xofers van haver de tancar-ne les portes perquè els saudites no hi poguessin accedir.

Tots els testimonis coincideixen a dir que l’experiència a l’Aràbia Saudita va ser dolenta i que no hi tornarien. “La nostra seguretat no val quaranta milions d’euros, que és el que s’embutxaca l’organització per fer la Supercopa aquí”, exclama Llabrés. De la mateixa manera, Juan Catany, integrant de la Penya Centenari RCD Mallorca, qualifica de fanàtica l’actitud dels afeccionats locals. “Nosaltres érem en una altra zona de l’estadi i la gent també ens feia gestos contínuament. Sobretot després dels gols del Madrid. Es van transformar, i mira que allà no hi venen alcohol!”, assenyala.

Denuncien tocaments també a la final

Sarah Torrens també va assistir a la final acompanyada de la seva filla i onze afeccionats mallorquinistes més. Al descans del partit, mentre anaven al lavabo, un afeccionat local va tocar el cul a la jove de setze anys. “Quan em vaig girar per identificar qui havia estat, hi havia cinquanta homes mirant-nos”, diu.

A més, destaca que no hi havia cap treballador de seguretat a qui adreçar-se i ni tan sols els informadors, ni els acomodadors no sabien parlar en anglès. “Si tornem a jugar la Supercopa a l’Aràbia no crec que hi anem. No està fet per a nosaltres”, diu.

Assetjament també contra periodistes

Alguns periodistes desplaçats a Jiddah també van ser víctimes de l’actitud agressiva dels afeccionats locals. Toni Terrades, un dels professionals d’IB3 desplaçats a l’Aràbia Saudita, lamenta que ni tan sols van poder enregistrar imatges a la sortida del camp. “Havíem de fer unes quantes connexions tan bon punt acabat el partit amb afeccionats de Mallorca, però va ser impossible”, diu.

En relació amb això, explica que tan bon punt encenien el focus per a enregistrar imatges, la gent se’ls abraonava i feia impossible d’exercir la feina. “Va ser molt violent. Hi havia tanta gent, que acabaves desorientat. No sabies cap a on anaves perquè era difícil de veure-hi tres metres enllà”, relata.

Imatges de la picabaralla entre jugadors de Mallorca i el Reial Madrid després del partit.

A més, es demana quina hauria estat la situació si el Mallorca hagués guanyat el partit.

Enuig per la reacció tèbia del club

El Mallorca ha enviat un informe a la Federació Espanyola de Futbol amb imatges i testimonis dels fets. A més, fonts del club expliquen que tenen contacte directe amb l’entitat per poder depurar responsabilitats. “Això no pot passar. Vaig parlar de matinada amb el president Rafael Louzán i ho vam denunciar perquè prengués les mesures oportunes. Les afeccions han d’estar protegides”, va dir el director general del club, Alfonso Díaz, abans de pujar a l’avió de tornada a les Illes. A més, va explicar que el president de la federació li havia demanat disculpes i li havia assegurat que prendrien mesures urgents perquè no tornés a passar. “Els saudites són sensibles i ho han entès. No pot tornar a succeir”, va afegir. Aquestes declaracions han estat l’única comunicació oficial del club sobre els fets, cosa que ha indignat una part dels afeccionats. “Els seguidors, que som els que hi érem fa cinquanta anys i els que hi serem en el futur, sentim que el club ens ha fallat. He trobat a faltar una petició pública de disculpes o, si més no, un comunicat oficial de queixa”, diu Miquel Ripoll, integrant de la plataforma d’afeccionats Moviment Mallorquinista.

Les presumptes paraules de penediment del president de la federació en privat contrasten amb el discurs públic d’agraïment del president en la primera aparició pública després dels fets. “El Reial Madrid-Barça de la final és una manera de tornar part de l’afecte rebut aquests dies a Jiddah”, va dir Louzán en una recepció pública hores abans del partit, en la qual, a més, va manifestar la voluntat d’allargar la relació contractual amb el país àrab fins al 2034 i de traslladar-hi també la competició femenina. Per afegir més llenya al foc, ahir El Diario.es publicava una informació en què fonts de la federació asseguraven que calia diferenciar bé entre la sensació d’atabalament, que a parer seu era el que havien sentit les víctimes, i l’assetjament sexual.

Les disculpes arriben sis dies després

Finalment, ahir, sis dies després del partit, el president va entonar el mea culpa i va demanar disculpes a les víctimes, a Paiporta (Horta Sud) estant. “He de demanar disculpes a l’afecció que es va desplaçar, i recordar que eren a més de cinc mil quilòmetres de casa i, és cert, segons la informació que tenim, van tenir algun problema a la sortida de l’estadi”, va dir.

El president de la Federació Espanyola de Futbol, Rafael Louzán, a Paiporta (Horta Sud). Afeccionats del Mallorca aixequen la veu contra l’organització

La manca de reacció del Mallorca i la federació ha empès el Moviment Mallorquinista a emprendre una recollida de signatures en línia per a exigir tant a la federació com al Consell Superior d’Esports (CSE) que condemnin els fets. “Volem fer-nos sentir i traslladar el malestar de l’afecció mallorquinista”, explica Ripoll. Fins ara, ja n’han recollit més de 2.500. Requereixen que es depurin responsabilitats tant amb els autors dels fets com amb els responsables de la seguretat de l’estadi.

A banda, consideren que si l’assetjament l’haguessin tingut els afeccionats de clubs més reconeguts, com el Barça o el Reial Madrid, la reacció de l’administració hauria estat molt més contundent. Finalment, exigeixen que la Supercopa es deixi de jugar en un país que no respecta els drets humans.

En la mateixa línia, el conseller de Turisme, Cultura i Esports de les Illes, Jaume Bauzà, ha enviat una carta adreçada al president de la federació per a expressar la queixa del govern per uns incidents greus.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha engegat avui la seva Assemblea General Extraordinària en format telemàtic, amb l’objectiu de fixar el rumb estratègic de l’entitat sota el mandat de l’actual president, el cantautor Lluís Llach.

Amb el lema “Per a un nou impuls”, l’ANC farà l’assemblea fins al diumenge. Les sessions han començat amb la votació telemàtica de les esmenes a la totalitat presentades a la proposta de nou full de ruta de l’entitat.

Dijous i divendres, els socis de l’ANC podran votar les esmenes parcials que hagin superat aquesta primera fase. Dissabte i diumenge, se sotmetrà a votació el document final, que incorporarà les esmenes aprovades. El resultat definitiu es farà públic dilluns.

L’ANC prepara una gran mobilització a Barcelona per a denunciar el col·lapse de Rodalia

La proposta de nou full de ruta, presentada el desembre, insta Junts per Catalunya i Esquerra Republicana a trencar els acords amb el PSOE al congrés espanyol si volen mantenir una oposició creïble al govern de Salvador Illa.

El document reafirma l’aposta per la via unilateral cap a la independència i proposa una estratègia de renacionalització basada en la creació d’estructures de país.

Lluís Llach, que va assumir la presidència de l’ANC el primer de juny, ha adoptat una postura crítica amb els acords entre Junts i ERC i el govern de Pedro Sánchez. Tanmateix, ha moderat el to respecte a la línia més contundent de la seva predecessora, Dolors Feliu, que havia qualificat Junts i ERC d’autonomistes i havia promogut, sense èxit, una llista electoral alternativa per a les eleccions al parlament.

Un estudi encapçalat pel grup de recerca Nutrició i Salut Metabòlica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha identificat unes molècules a la sang que relacionen la resistència a la insulina amb un major risc de desenvolupar Alzheimer.

El descobriment d’aquests composts, un tipus de metabòlits –molècules producte del conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme viu–, pot millorar els mètodes actuals de predicció de la malaltia. Per dur a terme l’estudi, els investigadors van treballar amb dades de 400 individus amb deteriorament cognitiu lleu, als quals es va fer un seguiment durant quatre anys.

En aquest període, el deteriorament de 142 dels individus va evolucionar cap a demència de tipus Alzheimer. Analitzant més de 600 metabòlits plasmàtics, extrets de la sang dels individus durant el seguiment mèdic, van identificar un conjunt de divuit metabòlits ja associats amb la resistència a la insulina.

Més enllà de millorar les eines de predicció de l’Alzheimer, els mètodes desenvolupats en aquesta recerca perfeccionen els anàlisis de metabòlits en mostres de sang, més accessibles que les de líquid cefalorraquidi, que requereixen una punció lumbar, un procés més invasiu per al pacient.

Retransmissió en directe des de la Royal Opera House de Londres - Lloc: Teatre Principal

L’avançament de preus al consum del desembre publicat a final del mes passat s’ha confirmat aquest matí. Definitivament, l’IPC del desembre és del 2,8% a l’estat espanyol (2,9% a Catalunya), quatre dècimes per sobre del registrat al novembre. Per tercer mes consecutiu, doncs, l’índex puja, després de quatre mesos de baixada. La inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) va augmentar de dues dècimes respecte del novembre, fins al 2,6%. A Catalunya s’ha mantingut en el 2,7%, registrat el mes anterior. Això vol dir, en definitiva, que a casa nostra hem tingut un augment de preus lleugerament superior (una dècima) que a la mitjana de l’estat espanyol, i això ens situa en sisè lloc entre totes les comunitats autònomes. Val a dir que les diferències d’augments de preus, en acabar l’any, són molt altes entre les comunitats autònomes: del 2,2% de les Canàries al 3,6% del País Basc o al 3,4% de les Illes.

Al tancament de l’any, a Catalunya tots els grups presenten taxes de variació positives. Els grups més inflacionistes són l’habitatge (7,1%), les begudes alcohòliques i tabac (pel tabac, 4,8%), juntament amb els hotels, cafès i restaurants (4%). En aquest punt, la coincidència amb la resta de l’estat és total, perquè també són aquests tres grups els més inflacionaris, si bé el creixement registrat a Catalunya és una mica inferior en tots tres casos.

Malauradament, el detall que tenim dels preus de productes i serveis a Catalunya (i la resta de comunitats) és inferior al de tot l’estat. Si ens centrem en Catalunya, on més s’ha apujat el preu és a la calefacció, la llum i l’aigua de l’habitatge, un 14,1%, que s’afegeix a un altre 14,1% el 2023. Això vol dir que el cost en dos anys ha augmentat d’un 30,2%. I en tres anys, d’un 40%. Sens dubte, el fet més preocupant, pensant en la butxaca dels consumidors. I, dins els epígrafs que entren dins l’habitatge a l’IPC, quins han pujat més? Aquí hem de mirar què ha passat a la mitjana espanyola, perquè no hi ha més desagregació a casa nostra. I el resultat és que l’electricitat va pujar d’un 18,6% el 2024 i d’un 19,8% l’any anterior, la qual cosa fa un 42,5% en dos anys. I l’altre ítem és el gas natural, que ha pujat d’un 10,2% i d’un 9,4%, és a dir, d’un 20,5% en dos anys. Vet aquí el punt més calent de la inflació. Cal dir que, segons l’IPC, els preus de l’habitatge de lloguer pugen d’un 1,6% a Catalunya i d’un 2,4% a tot l’estat espanyol.

El segon aspecte important de la pujada de preus, el tenim en alguns productes de l’alimentació. En concret la carn de xai i de vedella, amb un augment al voltant del 7%; i el peix, en la mateixa mesura. Alhora, hi ha davallades importants en l’oli d’oliva (-7,1%) i el sucre (-7,7%). En aquest punt em sembla curiós d’assenyalar que les baixades a tot l’estat espanyol en aquests dos productes han estat molt més fortes. L’oli ha baixat d’un -12,3% i el sucre, d’un -13,9%. Per què aquesta diferència? Fins aquí podem explicar amb el nivell de detall que tenim per a Catalunya. Baixant un esglaó (dades més desagregades de tot l’estat espanyol), apareix la xocolata, amb un 23,9%; els sucs de fruita, amb un 10,1%; i les patates, amb un 7,4%.

I, quant al tercer punt, es tracta de l’hoteleria, a la qual, si hi afegim el turisme, puja d’un 5,2%. I ja no en sabem més sobre Catalunya. Si anem a l’estat, ens adonem que restaurants i hotels han apujat preus, al voltant del 4%. En canvi, s’han disparat els dels vols interns de l’estat espanyol –11,3%– i el transport de passatgers per mar –13,4%. I això entra dins els paquets turístics interns, que augmenten molt, d’un 21,2%. És ben clar, doncs, que viatjar surt molt més car. Pensem que aquests últims tres anys, els preus d’aquests paquets turístics dins l’estat espanyol s’han enfilat gairebé d’un 60%.

I hi ha un darrer aspecte que no apareix detallat a Catalunya, difuminat dins “altres béns i serveis”, que crec que cal destacar. Són els preus de les assegurances. Els tres darrers anys han pujat una mitjana del 10% anual i les de salut, un 9,5% anual. Vol dir que el darrer trienni s’han pagat un 33% i un 31% més aquestes assegurances, respectivament. I al qui li agradin les joies, també haurà vist un augment important el 2024, del 19,3%, que s’afegeix al 18,8% de l’anterior i del 15,5% del 2022. Això vol dir que en tres anys s’han encarit d’un 63%. L’he deixat per al final, perquè no és un producte de necessitat com els esmentats anteriorment.

Bé, tanquem l’any amb els preus enlairant-se, però amb diferències importants. A Catalunya vam començar el 2024 amb els aliments en el 6,9% i el creixement s’ha reduït a l’1,9%, que és la millor notícia. En canvi, l’habitatge (llum i gas) ha passat del -5,6% al 7,1%. No calen gaires paraules per a explicar la tendència. Globalment, l’IPC ha millorat una mica: del 3,2% al 2,9%. A la zona euro, encara amb dades provisionals, els preus al consum també s’han reduït del 2,9% al 2,4%. Una baixada significativa, però que aquests últims tres mesos s’ha capgirat. Sigui com sigui, és un maldecap per al BCE en la planificació de reducció progressiva del tipus d’interès.

Finalment, cal destacar que avui s’esperava també amb molt interès l’evolució dels preus als EUA. I les xifres conegudes resten una bona part de preocupació als analistes, malgrat que l’IPC general ha pujat d’una dècima –fins al 2,9%–, un fet que els mercats ja esperaven i que s’ha degut principalment a un augment dels preus del gas, després de setmanes volàtils en el preu del petroli. Per això ha estat més important el fet que la taxa d’inflació subjacent, que la Reserva Federal utilitza per a decidir la política monetària, hagi retrocedit del 3,3% del novembre al 3,2%, un fet que ha sorprès els analistes, que no esperaven aquesta desacceleració. Quan ha sortit la notícia, les borses europees i les americanes han disparat els índexs cap amunt.

En definitiva i, tornant ací, cal esperar que el gener torni a presentar dificultats per l’efecte bàsic, perquè el gener del 2024 l’IPC només va pujar d’un 0,1%. No hauria d’estranyar, doncs, que veiéssim una altra vegada que ens col·loquem per sobre del 3%. Fins al març o l’abril, si no passa res d’inesperat, no tornarem a veure un canvi de tendència a la baixa.

El president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat que el govern d’Israel i Hamàs han arribat a un acord per a l’alliberament d’ostatges. “Tenim un acord per als ostatges al Pròxim Orient. Serà anunciat ben aviat”, ha manifestat Trump en una concisa publicació en el seu perfil oficial a Truth Social. De moment, ni les parts implicades ni tampoc els governs dels Estats Units o Qatar, principals negociadors, s’han manifestat sobre això.

Acord imminent d’alto-el-foc entre Israel i Hamàs per a posar fi a la guerra de Gaza

Més tard, el futur inquilí de la Casa Blanca ha vinculat aquest “èpic acord d’alto-el-foc” a la seva “històrica victòria” a les eleccions presidencials del novembre, ja que va servir per il·lustrar al món les seves intencions pacífiques i el seu compromís per “garantir la seguretat de tots els nord-americans” i els aliats de Washington. Així les coses, Trump ha asseverat que, amb aquest acord en marxa, el seu equip de Seguretat Nacional –amb l’enviat especial per al Pròxim Orient, Steve Witkoff, al capdavant– treballarà en coordinació amb Israel i la resta de socis per assegurar que Gaza “mai més no es converteixi en refugi segur de terroristes”.

“Seguirem promovent la pau a través de la força a tota la regió, mentre aprofitem l’impuls d’aquest alto-el-foc per ampliar encara més els històrics Acords d’Abraham (acord de pau entre Unió dels Emirats Àrabs i Israel). Aquest és només el començament de grans coses per venir per als Estats Units i, de fet, per al món”, ha afegit el president electe.

Trump tornarà oficialment a la Casa Blanca dilluns que ve, quan és programada la cerimònia de la seva investidura. De fet, ha aprofitat l’ocasió per posar el valor els èxits aconseguits per la seva administració sense ni tan sols haver pres el poder. “Hem aconseguit tant sense ni tan sols ser a la Casa Blanca. Imagineu-vos totes les coses meravelloses que succeiran quan torni a la Casa Blanca i la meva Administració estigui completament confirmada, perquè puguin assegurar més victòries per als Estats Units”, ha reblat el magnat.

Els contactes s’havien accelerat en els darrers dies i mediadors clau com els Estats Units o el Catar ja havien confirmat un acostament. El ministre d’Exteriors d’Israel, Gideon Saar, ha anunciat poc abans de l’anunci que escurçava la gira amb Europa per participar en les deliberacions i les votacions de l’executiu.

El president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat que el govern d’Israel i Hamàs han arribat a un acord per a l’alliberament d’ostatges. “Tenim un acord per als ostatges al Pròxim Orient. Serà anunciat ben aviat”, ha manifestat Trump en una concisa publicació en el seu perfil oficial a Truth Social. De moment, ni les parts implicades ni tampoc els governs dels Estats Units o Qatar, principals negociadors, s’han manifestat sobre això.

Acord imminent d’alto-el-foc entre Israel i Hamàs per a posar fi a la guerra de Gaza

Més tard, el futur inquilí de la Casa Blanca ha vinculat aquest “èpic acord d’alto-el-foc” a la seva “històrica victòria” a les eleccions presidencials del novembre, ja que va servir per il·lustrar al món les seves intencions pacífiques i el seu compromís per “garantir la seguretat de tots els nord-americans” i els aliats de Washington. Així les coses, Trump ha asseverat que, amb aquest acord en marxa, el seu equip de Seguretat Nacional –amb l’enviat especial per al Pròxim Orient, Steve Witkoff, al capdavant– treballarà en coordinació amb Israel i la resta de socis per assegurar que Gaza “mai més no es converteixi en refugi segur de terroristes”.

“Seguirem promovent la pau a través de la força a tota la regió, mentre aprofitem l’impuls d’aquest alto-el-foc per ampliar encara més els històrics Acords d’Abraham (acord de pau entre Unió dels Emirats Àrabs i Israel). Aquest és només el començament de grans coses per venir per als Estats Units i, de fet, per al món”, ha afegit el president electe.

Trump tornarà oficialment a la Casa Blanca dilluns que ve, quan és programada la cerimònia de la seva investidura. De fet, ha aprofitat l’ocasió per posar el valor els èxits aconseguits per la seva administració sense ni tan sols haver pres el poder. “Hem aconseguit tant sense ni tan sols ser a la Casa Blanca. Imagineu-vos totes les coses meravelloses que succeiran quan torni a la Casa Blanca i la meva Administració estigui completament confirmada, perquè puguin assegurar més victòries per als Estats Units”, ha reblat el magnat.

Els contactes s’havien accelerat en els darrers dies i mediadors clau com els Estats Units o el Catar ja havien confirmat un acostament. El ministre d’Exteriors d’Israel, Gideon Saar, ha anunciat poc abans de l’anunci que escurçava la gira amb Europa per participar en les deliberacions i les votacions de l’executiu.

Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana, i Carles Puigdemont, president de Junts per Catalunya, es reuniran demà per primera vegada com a dirigents dels seus partits. En la trobada, també hi participaran els secretaris generals dels partits: Elisenda Alamany i Jordi Turull.

La trobada l’ha anunciada ERC, que detalla que la nova direcció creu imprescindible “reforçar relacions i tornar a teixir complicitats amb els partits amb els que compartim objectius i lluites, sobretot pensant en els reptes del país”.

A finals de juny, Junqueras i Puigdemont va reunir-se per primera vegada d’ençà de feia anys. En aquesta ocasió, es va saber més tard i no fou confirmada per cap dels partits. Es va fer a la Casa de la República, a Waterloo, i va durar dues hores.

Aquests darrers anys, els dos dirigents no havien tingut pas una relació fluida. També es van veure el juliol del 2021, quan Junqueras va sortir de la presó, però no havien mantingut contactes regulars.

Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana, i Carles Puigdemont, president de Junts per Catalunya, es reuniran demà per primera vegada com a dirigents dels seus partits. En la trobada, també hi participaran els secretaris generals dels partits: Elisenda Alamany i Jordi Turull.

La trobada l’ha anunciada ERC, que detalla que la nova direcció creu imprescindible “reforçar relacions i tornar a teixir complicitats amb els partits amb els que compartim objectius i lluites, sobretot pensant en els reptes del país”.

A finals de juny, Junqueras i Puigdemont va reunir-se per primera vegada d’ençà de feia anys. En aquesta ocasió, es va saber més tard i no fou confirmada per cap dels partits. Es va fer a la Casa de la República, a Waterloo, i va durar dues hores.

Aquests darrers anys, els dos dirigents no havien tingut pas una relació fluida. També es van veure el juliol del 2021, quan Junqueras va sortir de la presó, però no havien mantingut contactes regulars.

a càrrec de Leonora de Groot Bogaarts - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Nou atac de catalanofòbia, aquesta vegada al programa ‘En boca de todos’, que presenta Nacho Abad a Cuatro. Ha estat en ple debat sobre la polèmica que grupuscles religiosos i l’extrema dreta han intentat obrir pel cartell que la il·lustradora Lluïsa Febrer ha fet per una festa de Sant Sebastià organitzada per Unides Podem, ‘La Santa Punxada’.

Abad ha assegurat que no entrevistarien Febrer perquè havia demanat de poder expressar-se en català: “La tal Lluïsa, autora del cartell, ha comès apartheid lingüístic amb nosaltres. Diu que només l’entrevistem en mallorquí. Que en castellà no pot parlar en aquest programa perquè li dol”.

Avui en el seu programa Nacho Abad va acusar a Lluïsa Febrer de cometre “apartheid lingüístic” per voler ser entrevistada en català. Aquest és el nivell… pic.twitter.com/PP0NCjUc08

— Podem Illes Balears (@Podem_IB) January 14, 2025

Nou atac de catalanofòbia, aquesta vegada al programa ‘En boca de todos’, que presenta Nacho Abad a Cuatro. Ha estat en ple debat sobre la polèmica que grupuscles religiosos i l’extrema dreta han intentat obrir pel cartell que la il·lustradora Lluïsa Febrer ha fet per una festa de Sant Sebastià organitzada per Unides Podem, ‘La Santa Punxada’.

Abad ha assegurat que no entrevistarien Febrer perquè havia demanat de poder expressar-se en català: “La tal Lluïsa, autora del cartell, ha comès apartheid lingüístic amb nosaltres. Diu que només l’entrevistem en mallorquí. Que en castellà no pot parlar en aquest programa perquè li dol”.

Avui en el seu programa Nacho Abad va acusar a Lluïsa Febrer de cometre “apartheid lingüístic” per voler ser entrevistada en català. Aquest és el nivell… pic.twitter.com/PP0NCjUc08

— Podem Illes Balears (@Podem_IB) January 14, 2025

El govern d’Israel i Hamàs han arribat a un acord d’alto-el-foc per a posar fi a la guerra a Gaza, segons ha anunciat a Doha el primer ministre de Catar, Mohàmmed bin Abdulrahman bin Jassim al-Thani. El pacte entrarà en vigor diumenge i representarà una treva, que hauria de ser permanent, de la guerra que va començar Israel a Gaza arran dels atacs d’Hamàs el 7 d’octubre de 2023.

L’actual president nord-americà, Joe Biden, juntament amb la mediació de Catar i Egipte, havia pressionat per aconseguir la treva, tenint en compte que dilluns s’acaba el seu mandat i hi ha la presa de possessió de Donald Trump. En un comunicat, Biden ha dit: “La meva diplomàcia no ha cessat mai d’esforçar-se per aconseguir-ho. L’acord és el resultat no solament de la pressió extrema que ha sofert Hamàs i del canvi d’equació regional després d’un alto-el-foc al Líban i el debilitament de l’Iran, sinó també de la diplomàcia nord-americana tenaç i minuciosa.”

Hamàs, per la seva part, ha dit que representa un punt d’inflexió en el conflicte: “L’acord d’alto-el-foc és el resultat de la llegendària fermesa del nostre gran poble palestí i la nostra valenta resistència a la Franja de Gaza”, ha manifestat.

L’acord constarà de tres fases. La primera és de sis setmanes i implica l’aturada de les hostilitats, la retirada d’Israel de les zones poblades de Gaza i un bescanvi d’ostatges i presos. Hamàs hauria d’alliberar trenta-tres ostatges, que inclourà dones –militars incloses–, nens i gent gran. I Israel alliberarà trenta presoners palestins per cada ostatge civil i cinquanta per cada soldat: uns dos mil en total. Alhora, els palestins desplaçats podran començar a tornar a casa, els ferits podran viatjar per rebre tractament mèdic i augmentarà l’ajuda humanitària que entra a Gaza.

El primer ministre del Catar ha explicat que els detalls de les fases 2 i 3 de la treva es negociaran a mesura que la fase 1 avanci, i s’implementi correctament. La segona fase, de quaranta-dos dies, implicarà que Hamàs alliberi la resta d’ostatges en canvi de presoners palestins, un alto-el-foc permanent i la retirada total de les tropes israelianes de Gaza.

A la tercera fase, que es preveu que duri anys, i sota la supervisió d’Egipte i Catar, els cossos dels ostatges israelians morts seran bescanviats pels membres morts d’Hamàs, s’engegarà un pla de reconstrucció de la zona i es reobriran les fronteres.

Avui, Israel havia lliurat a Hamàs els mapes i els terminis de retirada de tropes de la regió, el darrer escull de la negociació. En aquesta línia, el govern de Biden treballa en un ple de pau, que lliurarà al president electe Donald Trump, i inclourà la unió de Gaza i Cisjordània sota el govern d’una Autoritat Palestina reformada i la creació d’una força internacional formada per tropes estrangeres i “personal palestí” per mantenir la seguretat a Gaza.

Segons les xifres oficials, més de 46.700 persones han mort a Gaza a conseqüència de l’ofensiva militar llançada per Israel. Tanmateix, la revista científica The Lancet estimava que la xifra de morts a Gaza causats per atacs israelians era d’un 70% més que no la que ha comptabilitzat el Ministeri de Sanitat de Gaza. I en un estudi publicat fa una setmana, deia que del 7 d’octubre de 2023 al 30 de juny del 2024 hi va haver 64.260 morts per lesions traumàtiques.

El 26 de novembre ja es va signar un acord d’alto-el-foc al Líban, amb l’Hesbol·là, amb què feia un any que mantenia un enfrontament obert, principalment, a la frontera entre el Líban i Israel.

 Pla de pau dels EUA 

El secretari d’estat dels EUA, Antony Blinken, va avançar ahir que traspassaran al govern de Donald Trump un pla de pau per Gaza que preveu la uni” de Gaza i Cisjordània sota el govern d’una Autoritat Palestina “reformada” i la creació d’una força internacional formada per tropes estrangeres i “personal palestí” per mantenir la seguretat a Gaza.  Si es consolida una treva, l’Autoritat Palestina hauria de “convidar els aliats internacionals a ajudar en l’establiment d’una administració interina” a Gaza per gestionar serveis civils com la gestió de l’aigua, l’energia o la banca. Un govern provisional que hauria de comptar amb palestins de Gaza i representants de l’Autoritat Palestina amb el compromís d’impulsar una “reforma tan aviat com sigui possible”, va explicar Blinken.

En paral·lel, Washington proposa la creació d’una missió internacional formada per “personal palestí” i tropes estrangeres per garantir la seguretat, especialment a la frontera davant la preocupació d’Israel que Hamàs es pugui tornar a rearmar. “Solament si Gaza i Cisjordània s’unifiquen sota una Autoritat Palestina reformada, serà possible el camí cap a un estat palestí independent”, va subratllar Blinken.

L’ex-vice-president del Parlament de Catalunya Josep Costa acaba de presentar a la sala segona del Tribunal Suprem espanyol una querella criminal contra la magistrada Maria Eugènia Alegret, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Costa acusa Alegret d’haver-lo fet detenir de manera il·legal i injustificada el 27 d’octubre del 2021 perquè el mes anterior no es va presentar a declarar quan fou citat en la instrucció de la causa per desobediència al Tribunal Constitucional, en què finalment fou absolt. Costa es va querellar aleshores contra Alegret, però durant més de tres anys uns quants jutges i fiscals el van fer anar de corcoll sobre qui havia d’assumir la denúncia. Fins que ara, finalment, i aprofitant la via que se li acaba d’obrir al Tribunal Europeu dels Drets Humans per la possible vulneració de drets fonamentals de què fou víctima, ha mogut fitxa al Suprem. 

Concretament, la querella criminal, que ha pogut consultar VilaWeb, acusa Maria Eugènia Alegret de detenció il·legal, un delicte previst alternativament als articles 167 i 530 del codi penal espanyol, de prevaricació (articles 446 o 447) i d’un delicte contra la inviolabilitat parlamentària, en connexió amb un altre delicte contra l’exercici dels drets cívics. I la querella s’adreça contra Alegret i “contra aquells que durant la instrucció poguessin aparèixer com a responsables penals, còmplices o encobridors dels fets. 

Ara que les causes contra Espanya avancen al Tribunal d’Estrasburg he pensat que és el moment de reactivar la querella contra la magistrada que va ordenar detenir-me per un delicte inexistent, i que l’han volgut sepultar dins un laberint processal. Hola Llarena, què diràs ara? pic.twitter.com/yihnaRHaqx

— Josep Costa (@josepcosta) January 15, 2025

Abans d’arribar aquí, Costa va haver de passar pel jutjat d’instrucció 20 de Barcelona, on va interposar inicialment la denúncia contra Alegret, poc després d’aquella detenció. Però la jutgessa d’aquest tribunal va desestimar la querella tot dient que calia presentar-la al Suprem perquè s’adreçava contra una magistrada del TSJC. L’Audiència de Barcelona va corregir aquell arxivament i va exigir a la jutgessa que obrís una investigació. Però la fiscalia hi va recórrer, i la causa va anar a parar al Tribunal Suprem, concretament a les mans del jutge instructor Pablo Llarena. Finalment, la sala penal del Suprem es va declarar competent. 

La via oberta a Estrasburg

I ara ha presentat la querella, amb la perspectiva que la seva demanda al Tribunal d’Estrasburg contra la decisió d’Alegret de fer-lo detenir prosperi i constati la vulneració de drets, de tal manera que això doni una empenta decisiva a la querella criminal contra la magistrada per detenció il·legal.  

Costa denuncia al TEDH que fou detingut de manera arbitrària i argumenta que la detenció “va ser completament inútil i supèrflua, no va aportar cap benefici a la instrucció de la causa ni va contribuir a salvaguardar la finalitat del procés o els drets de les parts”. En aquest sentit, diu que la detenció “no tenia cap finalitat legítima, ni era idònia, ni era necessària ni era proporcionada en sentit estricte”. Exposa que és “absolutament desproporcionat privar un investigat de la seva llibertat, encara que només sigui unes hores” pel fet de no comparèixer personalment a declarar en una causa penal, i que té el dret fonamental de no fer-ho. Més encara, tenint en compte que ja va comparèixer i va prendre coneixement de les actuacions, que té un advocat exercint-ne la defensa i que està a disposició del tribunal.”

L’ex-futbolista blaugrana Oleguer Presas era el convidat del primer programa d’enguany del pòdcast La Sotana, que es va enregistrar al centre social l’Obrera, de Sabadell. Presas va ser un futbolista singular, afí a l’esquerra independentista i que l’any 2005 va renunciar a la selecció espanyola perquè no s’hi sentia representat.

Oleguer Presas: “No em presento mai com a ex-jugador del Barça, no té valor”

En el programa explica com va ser el seu pas per la selecció espanyola. Demanat per què els jugadors han d’anar-hi obligatòriament si són convocats, amb l’amenaça de no poder jugar més amb el seu club, diu: “És una aberració que facin aquesta sanció a algú que no vol jugar amb la selecció espanyola.” I diu que va anar a la convocatòria perquè el van fer “passar per l’adreçador”.

Sobre això, reconeix que ho va viure “amb certa humiliació perquè quedava clar que no hi volia anar”. Finalment, l’entrenador d’aleshores, Luis Aragonés, va respectar la seva petició i l’any 2006 no el van convocar. Podeu veure en aquest vídeo com ho explica:

El xandall de Fernando Hierro. pic.twitter.com/qIcefGvLCq

— La Sotana (@LaSotana_) January 15, 2025

Presas també opina sobre la retirada del patrocini de Kelme. L’any 2007, Presas va publicar un article al diari Berria en què denunciava la situació del pres basc Iñaki de Juana Chaos, i diu que la marca va aprofitar-ho per no pagar-li “uns deutes que tenia”.

La Direcció General de Trànsit (DGT) espanyola ha introduït enguany mesures noves respecte de la circulació dels ciclistes. Algunes afecten els ciclistes mateixos, però n’hi ha que també afecten els conductors dels vehicles.

Les normes van començar a aplicar-se el primer de gener i tenen l’objectiu de millorar la seguretat viària i promoure una convivència més harmoniosa entre ciclistes i conductors. A continuació, us detallem totes les novetats i la informació clau.

Reducció de la velocitat en avançaments

Els conductors hauran de disminuir la velocitat de 20km/h respecte al límit establert a la via quan avancin un ciclista. Per exemple, en una carretera amb un límit de 90km/h, el vehicle haurà de reduir la velocitat a 70km/h durant l’avançament.

Ús obligatori de casc

A partir del primer de gener, el casc és obligatori per a tots els ciclistes en trajectes interurbans.

Fins ara, els ciclistes de més de 16 anys podien evitar de portar-lo en certs casos, com en pujades prolongades, per motius mèdics o en condicions climàtiques adverses. Això ha canviat. Amb la nova normativa, les excepcions desapareixen i el casc és obligatori per a tots els ciclistes.

A més, també hauran de portar accessoris reflectants o lluminosos quan hi hagi condicions de baixa visibilitat. S’hauran d’assegurar que siguin visibles des de 150 metres de distància, com a mínim.

Circulació en sentit contrari

Una de les mesures que ha causat més polèmica és la que preveu que, en els carrers d’un sol carril amb límit de 30km/h, els ciclistes podran circular en sentit contrari al trànsit habitual.

Distàncies de seguretat

Amb la nova normativa, es manté la distància lateral mínima d’1,5 metres durant els avançaments. En vies urbanes, la nova normativa estableix que els ciclistes han de circular pel centre de la calçada i que els vehicles motoritzats que els segueixin han de respectar una distància de seguretat mínima de 5 metres, per garantir que hi hagi un espai adequat per a maniobrar.

La desaparició dels triangles de trànsit i l’arribada del V-16: un avenç tecnològic amb dos problemes

El fred intens continua dominant. Després de mínimes sota zero de manera generalitzada aquesta nit passada, s’han activat alertes per als dies vinents per les baixes temperatures, nevades i tempestes.

L’episodi de fred intens que va començar dilluns ha registrat temperatures per sota els zero graus a tot el país, sobretot a les zones d’interior. En el cas del País Valencià, aquesta nit passada es va arribar a -9,6 graus a Villena (l’Alt Vinalopó), -9,2 a Ademús (Racó d’Ademús) i -7,8 a Fontanars dels Alforins (Vall d’Albaida), i fins i tot a prop de la costa, a Oriola (Baix Segura) els termòmetres van marcar -1,8 graus, i -1,5 a Sagunt (Camp de Morvedre). Per a demà, hi ha activades alertes grogues per temperatures mínimes als Ports i a l’interior de les Comarques Centrals. També hi ha avisos per fred al nord de la Franja, on es podria arribar a -6 graus.

En el cas del Principat, en alguns punts, sobretot de Ponent i el Pirineu, s’ha arribat a temperatures entre els -8 graus i els -11. També a la Ribera d’Ebre hi ha hagut mínimes destacades, com els -7,7 de Benissanet i els -5,4 d’Ascó. De fet, Protecció Civil ha actualitzat l’alerta del Pla Procicat per onada de fred, que es mantindrà activa aquesta nit i matinada. A les Illes també hi ha hagut mínimes sota zero, com ara, a l’aeroport de Palma (-2) o a Campos, a Mallorca, amb -1 grau, però sense que s’hagin activat avisos, tret d’avisos grocs a la costa pel vent fort.

Avisos de neu i tempesta

A partir de demà al migdia i fins divendres al matí, es preveu un episodi d’acumulació de neu superior als deu centímetres en cotes superiors als nou-cents metres a la Selva, la Garrotxa, el Ripollès i Osona, per la qual cosa s’ha posat en pre-alerta el pla Neucat. A les comarques de la Garrotxa, la Selva i Osona l’avís afectarà principalment la zona de la serralada Transversal i al Ripollès, l’est de la comarca. La cota de neu oscil·larà al voltant dels vuit-cents metres tot i que esporàdicament podrà baixar fins als sis-cents. Malgrat que no hi ha activades alertes, a Andorra es preveu que hi hagi nevades.

L’AEMET també ha activat alertes grogues per nevades als Ports de dijous a la nit a divendres. Es podrien acumular fins a cinc centímetres de neu per sobre dels nou-cents metres. En canvi, en bona part del litoral valencià hi podrà haver tempesta i pedra també durant la nit de dijous i fins divendres al migdia.