El cap de Predicció d’AEMET, José Ángel Núñez, s’ha convertit en un dels testimonis claus sobre com es va difondre la informació sobre la gota freda, tant en els dies previs, com el mateix dia 29 d’octubre. Aquesta falta d’informació, o les prediccions errònies de l’AEMET han sigut durant mesos, els escuts amb els quals Carlos Mazón i el seu equip han volgut evitar qualsevol responsabilitat en la falta de presa de decisions que haurien protegit la població. La jutgessa ha deixat escrit en diverses resolucions que les alertes van arribar tard i malament a la població. També s’ha preguntat per escrit si un avís que hagués arribat a temps hauria salvat vides.

Què impedia convocar el CECOPI a primera hora?

Núñez, que ha declarat com a testimoni davant la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, ha explicat tant dins com fora de la sala la seua incapacitat per a entendre per què el CECOPI no es va convocar a primera hora del matí. “Quin impediment legal hi havia?”, s’ha preguntat en veu alta davant els periodistes que l’esperaven a l’eixida del jutjat.

En el seu relat davant la jutgessa, Núñez ha explicat que el 24 d’octubre ja van començar a informar sobre l’arribada d’un fenomen meteorològic extraordinari, i que a mesura que avançaven el dia s’anava perfilant i situant sobre el mapa del país el lloc que resultaria més afectat. Però a banda de tot això, ha posat èmfasi en el fet que a dos quarts de vuit del matí del dia 29 ja hi havia alerta roja. “Res no impedia de convocar el CECOPI al matí, i alertar la gent al matí. Quin impediment legal hi havia? Jo he comentat que quan vaig escoltar el president de la Generalitat a dos quarts de dotze, vaig pensar que allò no era cosa seua. Com que eixe dia s’eixia de la reunió del Consell, vaig escoltar les declaracions de la portaveu. Ella va començar parlant de la situació meteorològica i es dedueix que en el Consell havien tractat aquest tema. És una pregunta que faig en aquests darrers set mesos: per què no es va convocar abans el CECOPI?”.

Quant a la falta de lideratge que insisteix a dir que hi havia en la sala, ha matisat que allò no era galliner i que la gent parlava quan li donaven pas, però no hi havia una presa de decisions. “Es va reunir a les cinc de la vesprada. Entre les sis i les set es va fer una pausa, i va ser a partir de les set quan es va començar a parlar de l’enviament de les alertes”.

No se n’anava a Conca

Núñez, que fa més de quaranta anys que treballa a l’AEMET, ha volgut matisar a les portes del jutjat que no sap qui va comentar amb el president que la tempesta es retiraria a les sis de la vesprada cap a la Serrania de Conca. Ha dit que aquestes paraules no van eixir mai de l’agència. Segons Núñez, arran d’una petició de la comissió d’investigació del senat espanyol, l’agència va fer una revisió a fons de tots els comunicats d’aquell dia i en cap apareix aquesta previsió. “No crec que Mazón s’ho inventara, potser algú li ho va dir, però l’AEMET, no”, ha afirmat.

José Ángel Núñez ha explicat que quan Carlos Mazón diu això, hi ha vigent un avís roig que és cert que és vigent fins a les sis de la vesprada, però segons que ha dit, en situacions tan excepcionals com aquesta, els avisos es modifiquen contínuament. “Hi ha gent treballant les vint-i-quatre hores revisant les previsions i actualitzant-les. Una de les coses que diem en aquests casos és que la gent estiga molt pendent d’aquests avisos. De fet, l’avís roig es va allargar encara moltes hores més”.

L’AEMET avisa, però no gestiona l’emergència

Quant a qui ha de gestionar l’emergència, José Àngel Núñez ha explicat que ells avisen del perill, i que en una emergència hi ha altres factors com ara l’exposició i la vulnerabilitat, i l’avaluació de tot això ho ha de fer Emergències. “Nosaltres fem la previsió i insistim a la gent que seguesca les instruccions de les autoritats. Nosaltres no som l’autoritat, en el nostre cas, ho és la Generalitat Valenciana”.

El nom de José Ángel Núñez va ser un dels pocs que va citar Carlos Mazón en la compareixença del 15 de novembre a les Corts. Ho va fer per a justificar la seua coartada de l’apagada informativa per part d’AEMET. Per dir que l’agència havia pronosticat 180 litres per metre quadrat quan la realitat va superar aquesta xifra amb escreix. Núñez diu que citant-lo aquell dia, el president el va assenyalar i que, a més, ho va fer amb unes declaracions tretes de context. “Va dir que jo havia dit per la televisió que la dana se n’aniria a les sis de la vesprada. El periodista m’ho va preguntar i jo li vaig explicar que l’avís actiu era fins a les sis, però que es podia modificar en qualsevol moment, que la gent havia d’estar molt atenta a les actualitzacions perquè la gravetat del fenomen era extrem”.

Quant a aquest episodi, el tècnic d’AEMET ha afirmat que això li va fer mal, però que no guarda rancor al president Mazón. “Ja en tinc prou amb suportar el dolor de la ferida que tinc d’aquell dia, que espere que un dia em deixe de fer mal, per a afegir una qüestió més que seria guardar rancor”, ha dit.

José Ángel Núñez ha dit a l’eixida de la declaració judicial que ha aportat un relat fet a partir de les comunicacions per whatsapp que va fer aquell dia en un grup on hi ha unes quaranta persones, entre elles, els seus caps. Diu que quan va veure la magnitud de tot allò va pensar que n’havia de fer una memòria per a no oblidar-se dels detalls. També ha posat a disposició de la jutgessa les seues comunicacions tant telefòniques com de whatsapp.

La Plataforma per la Qualitat Educativa, que agrupa Ciències en Perill, Docents Cat-Cast, Docents de Filosofia, l’Associació d’Ensenyants d’Economia i Empresa i DocentsCat, han consensuat una proposta de modificació del currículum de batxillerat que agrupa les reclamacions de tots els sectors. En concret, recull una hora més de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura, i també recupera la tercera hora de filosofia a primer de batxillerat. Aquestes hores sortirien d’eliminar l’optativa trimestral i que totes les optatives passessin a ser anuals, cosa que a la pràctica evitaria la fusió de les ciències.

La proposta inclou que funcionament de l’empresa passi a ser de modalitat i que l’optativa anual pugui ser una matèria de modalitat.

Les plataformes creades arran de la modificació del currículum de batxillerat han presentat avui la proposta consensuada a les diferents reclamacions. D’una banda, els docents de llengua catalana i literatura criticaven que no tenien prou hores per a aplicar el currículum i alertaven sobre les deficiències dels alumnes en comprensió lectora i expressió oral i escrita en català.

En el cas de llengua castellana, denunciaven que es mantenia la reducció a dues hores al batxillerat malgrat que en unes altres comunitats autònomes en feien quatre. En el cas de filosofia, els docents alertaven que Catalunya era la comunitat autònoma amb menys hores de filosofia, atès que a la resta en fan tres hores o quatre. A més, asseguren que la major part dels alumnes no podrà cursar filosofia a l’ESO, on ja hi va haver una retallada d’hores el 2022.

En el cas d’economia i empresa, criticaven que la nova normativa havia deixat les matèries desestructurades i que no hi havia matèria de continuïtat entre primer i segon de batxillerat.

Finalment, en l’àmbit de ciències s’oposen a la fusió que implica passar de quatre assignatures (física I, química I, geologia i ciències ambientals i biologia) a dues (física i química; i biologia, geologia i ciències ambientals).

Segons la plataforma, aquesta situació vulnera el dret d’una educació integral; pública i de qualitat però també el dret dels professors d’incidir en la política educativa i el de la comunitat educativa de ser escoltada.

A l’abril, el Departament d’Educació va confirmar que aplicaria la fusió de ciències al batxillerat. Concretament, la mesura d’Educació comporta que les hores de modalitat passin de tres a quatre i que aquestes assignatures es puguin completar amb optatives d’aquestes àrees que seran altament recomanables. En el cas de les ciències, els alumnes que el curs 2026-2027 comencin el batxillerat científic cursaran física i química; i biologia, geologia i ciències ambientals.

Famílies del Col·legi Mare de Déu del Carme de Terrassa acusen els responsables del centre de fer un “cop d’estat ideològic” i en demanen la seva sortida pel “gir radical” que diuen que ha fet l’escola. En un manifest al qual ha tingut accés l’ACN, la plataforma Recuperem el Karmel denuncia que els canvis que han fet la propietat estan vinculats a “moviments ultraconservadors” i que “desvirtuen l’essència del projecte educatiu” pel qual van escollir el centre per a l’educació dels seus infants. El col·lectiu ha convocat una manifestació pel pròxim 11 de juny a la tarda, amb la qual volen sumar altres membres de la comunitat educativa i del teixit social i associatiu de la ciutat per denunciar la situació que asseguren que viuen a l’escola.

Des de fa uns mesos, diverses famílies han denunciat una “radicalització religiosa alarmant” al centre, amb una crítica perquè la direcció no seguia els seus estatuts com a confessional, sinó evangelitzador. També han denunciat que han crescut les hores lectives de religió i que s’ha contractat professorat “exclusivament vinculat a moviments religiosos, com el Camí Neocatecumenal”.

A més, asseguren que els pares i mares que s’han interessat pel centre de cara al curs vinent han rebut la informació del col·legi com a “catòlic, català i progressista”, i que en cap moment s’indica que l’escola hagi passat de ser catòlica a evangelitzadora.

Amb el nou manifest, fet públic avui, la plataforma assegura que el centre ha estat històricament un referent d’identitat catòlica, catalana i oberta, compromesa amb una educació inclusiva, amb pensament crític i arrelada als valors democràtics i de justícia social. “No podem permetre que l’educació sigui manipulada amb finalitats ideològiques i ultraconservadores, l’escola ha de ser un espai lliure i plural, on es fomenti el respecte, la diversitat i la llibertat de pensament”, destaquen.

És per aquest canvi que exigeixen la sortida immediata dels “responsables d’aquest gir ideològic”, tant de la direcció com de la representació de la titularitat del centre i el professorat de nova incorporació “que no representi els valors de pluralitat i respecte” que defineixen la comunitat educativa. De la mateixa manera, traslladen el suport al professorat que continua treballant a l’escola “amb professionalitat i vocació”.

Per tot plegat, el col·lectiu ha convocat una manifestació l’11 de juny a les 19.00 h davant de l’edifici de secundària, al carrer Voluntaris Olímpics: “Terrassa ha d’estar a primera línia en la defensa dels drets i les llibertats de tothom, i molt especialment del principi de l’interès superior de l’infant”, assenyalen.

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) avalarà la constitucionalitat de l’amnistia en el ple previst a final de juny, com a resposta a un recurs del PP contra la norma. Segons l’esborrany de la ponència que s’ha filtrat a uns quants mitjans, els magistrats conclouran que la llei és plenament constitucional, tret d’alguns detalls menors que no afecten el delicte de malversació. Però això no implicarà pas que Carles Puigdemont pugui tornar immediatament, i ni tan sols aviat, amb garanties.

Fonts del Tribunal Suprem espanyol ja van deixar clar la setmana passada que els jutges Pablo Llarena i Manuel Marchena es resistirien a amnistiar els dirigents independentistes, però, quant a la decisió imminent del TC, aquesta no és la qüestió rellevant. El punt central és que allò que es dirimirà sobre aquest recurs és la constitucionalitat de la llei, no pas com s’ha aplicat la norma en el cas concret de Puigdemont i la resta de dirigents independentistes. És a dir, el TC dirà que la llei és constitucional, sense entrar en detalls que afecten casos particulars, de manera que això no implicarà canvis immediats.

Sense discutir la malversació

Segons l’esborrany que s’ha filtrat –que encara no és definitiu– el TC tampoc no entrarà en els detalls concrets del delicte de malversació, que va servir als jutges del Suprem per refusar l’amnistia en aquest cas. La situació podria ser diferent si el TC hagués fet alguna valoració sobre la constitucionalitat de la llei quant a aquest delicte en concret, però no s’ha assenyalat res d’això, perquè el recurs del PP no ho concretava. Una valoració d’aquesta mena hauria d’interpel·lar els jutges del Suprem per pronunciar-se sobre els casos concrets de Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, tot i que podrien desoir igualment el tribunal. Ara bé, les mateixes fonts del Suprem ja van assenyalar que Marchena i Llarena no mourien fitxa, precisament, perquè la sentència del TC no tractarà la interpretació recaragolada que van fer del delicte de malversació.

De moment, doncs, la situació jurídica de Puigdemont, Comín i Puig no canviarà, no podran tornar de l’exili sense el risc de ser detinguts. La batalla judicial important en aquest sentit serà la dels recursos d’empara sobre els seus casos concrets. És a dir, els recursos que les seves defenses posaran al TC per a al·legar que els han vulnerat drets fonamentals –l’única qüestió, a més de la constitucionalitat, sobre la qual pot actuar aquest tribunal.

Dret d’un jutge predeterminat per llei

Per una banda, la defensa de Puigdemont i Comín té previst d’al·legar que s’ha vulnerat el seu dret de ser jutjats per un jutge predeterminat per llei, atès que la causa del procés l’hauria d’haver jutjat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), no pas el Suprem. De moment, continuen pendents de la resolució d’un incident de nul·litat davant el Suprem, que precisament assenyala que aquest tribunal no és competent per pronunciar-s’hi. Si el Suprem refusa aquest incident de nul·litat, es presentarà el recurs d’empara pel mateix motiu, un motiu estretament lligat a la vulneració de drets fonamentals que sempre analitza el TC.

Per altra banda, la defensa de Puig sí que ha presentat un recurs sobre el contingut de la resolució que li negava l’amnistia. Al·lega vulneracions de drets fonamentals de Llarena i de la sala penal del Suprem i reclama d’aixecar l’ordre de detenció contra Puig. En concret, el recurs assegura que la decisió del Suprem vulnera el dret d’un jutge predeterminat per la llei i el dret de la legalitat i el mandat que determina la llei d’amnistia, però també critica la negativa a aixecar les ordres de detenció. El text recorda que la sentència del judici contra el procés diu que es va contractar la companyia postal Unipost però que van ser contractacions que es van desfer, sense cap mena de despesa per part de l’administració catalana. També titlla l’argumentació del Suprem de “aberració interpretativa”.

El Suprem va refusar d’aplicar-los l’amnistia perquè considerava que el delicte de malversació del qual s’acusava els dirigents independentistes complia les dues excepcions estipulades a la llei: l’enriquiment personal i el risc per als interessos financers de la Unió Europea. Entre els arguments de Llarena per a intentar de sostenir aquesta decisió, destaca una reinterpretació inèdita del delicte de malversació: tot i que els acusats no es van beneficiar patrimonialment del referèndum, el sol fet que no s’organitzés amb els seus recursos personals ja implicaria haver comès el delicte.

Un recorregut de mesos

Ara bé, encara hi ha recorregut perquè aquests recursos prosperin. El TC, previsiblement, s’hauria de pronunciar sobre la constitucionalitat de la llei a partir de recursos com el del PP, primer –n’hi ha prop d’una vintena–, i a partir de les qüestions d’inconstitucionalitat presentades pel TSJC i el Suprem, després. Finalment, haurà d’analitzar els recursos d’empara dels afectats, que fan referència a l’aplicació directa de la llei.

La dilatació dels temps que s’ha vist de moment pot donar pistes que tot aquest procés no es resoldrà ràpidament. Només per resoldre sobre l’incident de nul·litat –un tràmit que habitualment tarda uns quinze dies– el Suprem tarda més de dos mesos. Segons les fonts del tribunal, els jutges no faran cap moviment fins que el TC no hagi tractat els recursos d’empara dels exiliats i els inhabilitats –previsiblement, a la tardor.

Quant tardaran a resoldre els recursos d’empara és una incògnita –pot allargar-se mesos–, però si el TC acaba donant la raó a les defenses de Puigdemont, Comín i Puig i passa la pilota al TSJC, el context tampoc no serà del tot segur. El TSJC ja va amnistiar polítics independentistes encausats per malversació, entre els quals, Miquel Buch, però els jutges del Suprem es van encarregar de concretar que eren casos diferents, i tampoc no és segur quin posicionament adoptaria aquest tribunal. El temps per a resoldre el cas, doncs, és indeterminat.

 

Antoni Caralps Riera, figura clau en la medicina del trasplantament, ha mort a noranta-un anys. Nascut el 22 de març de 1934, Caralps es va llicenciar en Medicina per la Universitat de Barcelona (UB) i després es va especialitzar en nefrologia a l’Hospital Necker de París.

El 1962 va fundar a l’Hospital Clínic el primer dispensari especialitzat en nefrologia de l’estat espanyol, que ràpidament es va consolidar com el centre de referència en aquesta especialitat. El 1965 es va portar a terme a l’estat espanyol el primer trasplantament renal amb èxit amb un òrgan procedent d’un donant mort. L’equip mèdic era encapçalat per Josep Maria Gil-Vernet i per Caralps. Va ser batlle d’Alella (Maresme) entre 1995 i 1999.

L’any 1966 va presidir el XVI Congrés Mundial de Trasplantaments i entre 1984 i 1989 va ocupar la presidència de la Societat Catalana de Trasplantaments. Va rebre la Gran Creu de l’Ordre Civil de Sanitat. Va dirigir els serveis de nefrologia de l’Hospital Vall d’Hebron a partir de 1974 i de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona fins que es va jubilar el 1999.

Teléfonica Audiovisual Digital, la filial del grup que concentra l’activitat de Movistar+, ha fixat el periodista de La Vanguardia Màrius Carol per al consell d’administració. Substituirà Ivan Antonio Bohórquez Domecq, segons que consta en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME). Movistar+ també ha fitxat Gerard Guiu, director de Desenvolupament de Negoci de la multinacional Llorente y Cuenca, que substituirà García-Pita Pemán, que exercia la vice-presidència de l’òrgan.

Carol és llicenciat en filosofia i lletres i periodisme. Entre el 2013 i el 2020 va ser director de La Vanguardia, diari en què el president de Telefònica, Marc Murtra, va esdevenir columnista el 25 de febrer. Guiu és membre del consell assessor de la consultora de comunicació LLYC. Entre els anys 2020 i 2021 va ser el director de Relacions Internacionals i Comunicació del Cercle d’Economia, entre més càrrecs.

El dispositiu d’acollida a les persones que arriben a Ponent durant la campanya agrària obre avui la porta del pavelló 3 de Fira de Lleida. Atès que ADIF ha descartat de cedir l’hotel de l’estació per allotjar-hi els temporers, tal com pretenia la Paeria, el consistori ha adequat un any més l’equipament firal com a centre d’atenció i assessorament.

El pavelló disposa d’un centenar de llits i ofereix servei de dutxes, esmorzar i sopar, consigna i autoservei de bugaderia. Alhora, als treballadors amb contracte els ofereixen un centenar de places de lloguer en pisos municipals. La Paeria torna a oferir-se a l’estat espanyol per fer una prova pilot de regularització temporal de persones sense papers perquè puguin treballar a la fruita.

Les delegacions d’Ucraïna i Rússia han posat fi en tan sols una hora a la segona ronda de negociacions directes fetes a Istambul. La reunió ha estat marcada pel fort augment de la tensió militar aquestes darreres hores, amb un atac ucraïnès contra la flota aèria estratègica russa a Sibèria i un intens bombardament rus contra ciutats ucraïneses.

“És el nostre Pearl Harbor!”: estupor i desconcert a Rússia, després de l’audaç atac ucraïnès contra la flota aèria estratègica

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha confirmat de Vílnius estant que les delegacions havien intercanviat documents mitjançant la mediació turca i que ja es preparava un nou intercanvi de presoners. “Treballem per a una nova alliberació”, ha declarat, sense donar-ne més detalls. El seu cap de gabinet ha afegit que la delegació ucraïnesa havia lliurat també una llista d’infants deportats que reclamava que Rússia retornés.

La reunió, segons fonts diplomàtiques turques, havia de servir per a avaluar les condicions d’un alto-el-foc i explorar vies per a una reunió directa entre Zelenski i Vladímir Putin, però les posicions continuen allunyades i no s’ha anunciat cap avenç concret.

Aquesta era la segona trobada d’alt nivell entre representants dels dos estats d’ençà del 2022. La primera, també a Istambul, va permetre de pactar un primer intercanvi de presoners. Tot i la brevetat i les circumstàncies adverses, la continuïtat de les converses i l’anunci d’un nou alliberament de presoners mantenen viva, de moment, la fràgil línia del diàleg.

L’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, entitat especialitzada en la conservació del patrimoni històric i artístic, demana que les pintures murals de Sixena no se’n vagin del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per criteris exclusivament tècnics i de preservació del patrimoni comú. “Són obres extremament fràgils que no poden ser traslladades sense risc de danys irreversibles”, detallen en un comunicat. L’entitat reclama al Ministeri de Cultura espanyol, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona de defensar-ho a tribunals i institucions internacionals i proposa a l’Aragó de fer una reproducció fidel i contextualitzada al monestir de Vilanova de Sixena.

Sobre això, l’entitat alerta de la fragilitat estructural dels frescs, que van sofrir un incendi el 1936 i, segons uns quants informes, entre el 50% i el 70% de la seva superfície conservada ja ha estat objecte de reintegració. “Els pigments i suports es troben greument afectats i el seu trasllat podria provocar el col·lapse material de les obres”, detallen. Alhora, constaten la incertesa per les condicions de recepció de la sala capitular del monestir de Santa Maria de Sixena, que consideren que no disposa, ara per ara, de garanties tècniques que n’assegurin unes condicions climàtiques, d’il·luminació i estructurals estables. “Hi persisteixen agents com bacteris, humitats o sals que podrien posar en perill immediat les pintures”, precisen en un comunicat.

L’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic també fa valdre els precedents culturals i criteris internacionals amb casos com el de la Dama d’Elx o el Guernica. “Demostren que els criteris de conservació han prevalgut sobre els de restitució quan hi havia risc per a la integritat de les obres. El principi fonamental és la preservació per sobre de la propietat”, diuen.

Reproducció fidel i contextualitzada al monestir

L’entitat reclama a l’administració aragonesa que promogui acords que posin per davant la protecció del patrimoni davant qualsevol consideració més i a la societat civil i al món cultural i científic d’afegir-se a la crida, que pretén evitar un trasllat que podria representar la “pèrdua irreparable d’una obra mestra del patrimoni comú”.

Sobre això, proposen al govern aragonès impulsar una reproducció fidel i contextualitzada al monestir de Vilanova de Sixena. “Les tècniques actuals de reproducció digital i impremta mural permeten la creació de rèpliques d’alta qualitat i científicament rigoroses, tant visualment com material, que poden restituir amb gran precisió l’aspecte original de les pintures. Aquesta opció, àmpliament utilitzada arreu del món en espais patrimonials d’alta sensibilitat, permetria retornar al monestir de Sixena la seva càrrega simbòlica i narrativa sense posar en risc l’obra original”, concreten.

Finalment, l’entitat demana responsabilitat a les administracions públiques. Així, creu que el MNAC ha estat la institució que ha garantit durant dècades la conservació, estudi i difusió d’aquestes pintures. “Les administracions implicades han de vetllar pel bé superior de la seva preservació, fins i tot davant sentències que, malgrat ser de compliment obligat, poden ser revisades o ajornades amb base en informes tècnics nous”, concreten. Les intervencions de restauració dutes a terme a mitjan segle XX, com les de Josep Gudiol, formen part de la biografia material de les obres. “Les capes són testimoni d’una època i una metodologia, i no poden ser menystingudes tal com marca la Carta de Cracòvia, 2000”, conclouen.

La circulació ferroviària és interrompuda a la línia R7 per una incidència a les instal·lacions entre Cerdanyola del Vallès i Montcada Bifurcació, segons que ha informat RENFE. Tècnics d’Adif treballen per resoldre l’avaria. La R7 es troba interrompuda entre Cerdanyola del Vallès i Cerdanyola Universitat i es recomana l’ús de mitjans alternatius per carretera, com l’autobús E3. La R4 i la R3 havien estat interrompudes, però ja s’ha restablert el servei, amb retards que poden superar els 45 minuts a la R3.

Avui hi ha hagut més incidències, com ara la que ha afectat la RG1 i la R11 entre Sant Miquel de Fluvià i Portbou, ja solucionada. A més, també hi ha hagut problemes a la R4 entre Vilafranca del Penedès i la Granada, i a la R8 entre Castellbisbal i Rubí Vallhonrat.

ACTUALITZACIÓ 14.50 H:

R4 i R7: Circulació interrompuda entre Cerdanyola del Vallès i Montcada Bifurcació. Dos trens per hora i sentit.

R3: Circulació restablerta a Montcada Bifurcació. Afectacions que en alguns casos poden superar els 45 minuts.

— Rodalies Catalunya (@rodalies) June 2, 2025

L’Audiència de les Illes confirma que el president del Parlament, Gabriel Le Senne serà jutjat per un delicte d’odi. El tribunal ha desestimat el recurs d’apel·lació interposat per Le Senne contra la interlocutòria que n’acordà el processament perquè ha considerat que els fets investigats podien ser constitutius d’un delicte d’odi. 

Le Senne va esquinçar d’un dels portàtils de la vice-presidenta de la mesa una fotografia d’Aurora Picornell durant el ple de 18 de juny de l’any passat, quan es debatia la proposició de llei de derogació de la llei de memòria democràtica. Les dues vice-presidentes socialistes es van negar a retirar unes fotografies que tenien adherides a la part posterior dels seus portàtils de les Roges del Molinar, dones que el 1937 van ser empresonades i assassinades pel règim franquista per les seves idees polítiques o per la seva militància al Partit Comunista. El president va expulsar les diputades i va esquinçar un dels folis amb les imatges.

L’Audiència desestima tots els motius al·legats per la defensa de l’investigat i exposa que les qüestions relatives a la suficiència dels indicis de la conducta investigada s’han de resoldre en fase de judici oral. 

D’una altra banda, les magistrades argumenten que la inviolabilitat parlamentària que ostenta Le Senne no el protegeix de qualsevol acte que l’investigat faci dins l’àmbit parlamentari, sinó dels que siguin un reflex o una conseqüència de l’exercici de les seves funcions i de l’expressió lliure d’idees i pensament o l’exercici del seu dret de vot dins aquest àmbit. D’acord amb la interlocutòria, la inviolabilitat parlamentària de la qual gaudeix l’investigat no l’empara per cometre actes que impliquin una extralimitació de les seves funcions i prerrogatives públiques ni que siguin subsumibles en algun tipus penal.

Satisfacció de l’Associació Memòria de Mallorca

L’Associació Memòria de Mallorca ha mostrat la seva satisfacció per l’obertura de judici contra Le Senne. En un comunicat, han qualificat la decisió d’avenç històric perquè, per primera vegada, tant a les Illes com a l’estat espanyol, un alt càrrec institucional haurà de comparèixer davant la justícia per aquesta mena d’actes. Diuen que aquest judici representa un punt d’inflexió en la lluita contra la impunitat que, durant dècades, han sofert les víctimes del règim franquista i les seves famílies. “Sabem que encara hi ha molt a fer, però també sabem que amb l’obertura d’aquest judici començam a trencar la impunitat que durant dècades han patit les víctimes del franquisme”, diuen en un comunicat.

Tot i reconèixer que el camí judicial encara és llarg i que resta pendent la resolució definitiva del cas, valoren molt positivament haver assolit aquesta fase processal, que interpreten com un reconeixement del seu dret d’accedir a la justícia en igualtat de condicions que qualsevol altre col·lectiu de víctimes.

“Som conscients que el camí és encara llarg i que resta per veure quina serà la resolució judicial, però el fet d’haver arribat a la fase de judici ja és un avenç històric. Tenim accés a un recurs legal, a la justícia, com qualsevol altre col·lectiu de víctimes. Per això, volem agrair profundament la tasca del nostre equip d’advocats, que sempre actua de manera desinteressada i amb un compromís immens. També volem donar les gràcies a la resta d’acusacions que s’han presentat al nostre costat, i especialment a les víctimes del franquisme i a les seves famílies, que mai no han defallit en la seva lluita”, expressa l’associació.

En el comunicat també expressen un profund agraïment a l’equip jurídic que ha impulsat el cas, així com a la resta d’acusacions que s’han afegit a la causa. Fan una menció especial a les víctimes del franquisme i a les seves famílies i en destaquen la perseverança al llarg dels anys.

La Comissió Europea ha multat amb 329 milions d’euros Glovo i la seva matriu, l’alemanya Delivery Hero, per haver format un càrtel en el sector de les entregues en línia. L’executiu europeu conclou que, entre el juliol del 2018 i el juliol del 2022, les dues empreses van compartir informació comercial sensible, es van repartir mercats geogràfics i van acordar de no contractar treballadors de l’altra part. L’operació es va dur a terme abans de la fusió del 2022, i va ser facilitada per l’entrada de Delivery Hero a l’accionariat de Glovo, el 2018.

Segons que ha explicat Brussel·les, ambdues companyies van eliminar les restriccions competitives i van substituir la competència per una coordinació anticompetitiva a diversos nivells. Durant aquest període, van intercanviar dades sobre preus, capacitats, costos i característiques dels productes per tal d’alinear els interessos i influir en el comportament dels respectius mercats.

A més, Glovo i Delivery Hero van pactar de repartir-se diversos mercats nacionals d’entregues a domicili, amb la intenció d’eliminar les superposicions geogràfiques i decidir quina de les dues havia d’entrar en mercats nous on cap no tenia presència.

Tot i que la Comissió assenyala que no és il·legal tenir una participació en un competidor, diu que en aquest cas concret la inversió de Delivery Hero en Glovo va facilitar els contactes anticompetitius. També va permetre a l’empresa alemanya d’accedir a informació comercial sensible, influir en la presa de decisions de Glovo i alinear les estratègies empresarials. “Això demostra que la propietat creuada entre competidors pot plantejar riscos antimonopoli i s’ha de tractar amb cura”, diu la Comissió.

Repartiment de la multa

Del total de 329 milions, 223,3 milions corresponen a Delivery Hero i 105,7 milions a Glovo. La Comissió diu que ha tingut en compte la naturalesa del càrtel, l’abast dins l’Espai Econòmic Europeu, la durada i l’evolució al llarg del temps.

També hi ha aplicat una reducció del 10%, perquè totes dues empreses han reconegut la seva participació en el càrtel i han acceptat la multa màxima que Brussel·les tenia previst d’imposar.

La portaveu de Compromís al congrés espanyol, Àgueda Micó, ha remès a la direcció de la coalició valencianista la decisió sobre la relació amb Sumar, arran del rebuig d’aquesta formació a citar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la comissió d’investigació sobre la gota freda. “Serà la direcció de Compromís la que parle i decidisca com actuem i quina relació tenim amb qualsevol altre partit polític i qualsevol altre grup parlamentari”, ha dit Micó en declaracions als mitjans a Alacant.

Micó s’ha arrenglerat així amb el síndic de Compromís a les Corts, Joan Baldoví, que ja havia indicat que seria una qüestió a abordar en la reunió de l’executiva de Més-Compromís prevista per a demà a la tarda. Ha garantit que ell se cenyirà al que s’hi acordi, “per respecte” als òrgans de la coalició.

Micó ha reivindicat que Compromís era un projecte polític molt coherent, també en l’actuació institucional. Ha defensat que la comissió del congrés espanyol era l’única que podia garantir una investigació veraç sobre la gestió de la gota freda: “Ja sabem què va passar en la comissió d’investigació, per exemple, de les víctimes del metro: fins i tot es compraven testimonis i es pagava perquè feren declaracions concretes que al PP li interessaven.”

Ha insistit que calia depurar responsabilitats polítiques sobre la gestió de l’emergència del 29 de setembre passat, però també parlar del procés de reconstrucció i del paper de tots els governs implicats. “No és una qüestió del que pense Compromís, sinó de respecte al conjunt de valencianes i valencians, que es puga saber què va passar”, ha afegit.

Per això, ha conclòs que la coalició continuarà treballant a la comissió del congrés espanyol i presentarà els compareixents que consideri oportuns. “Aquesta és la nostra postura, totalment coherent, i que defensa, com sempre fem, els interessos de les valencianes i els valencians”, ha dit.

Una forta pedregada ahir a Santa Pau (Garrotxa) ha deixat malmesos els coberts d’algunes granges de la localitat, especialment tres de situats a la zona dels arcs. Els pagesos es mostren preocupats perquè ha deixat les teulades “com un colador” i si plou mullarà directament el bestiar.

A més, la majoria dels coberts són de fibrociment i estan pendents de canviar per metall, però lamenten la lentitud de les ajudes per a poder substituir-les. La pedregada, però, també va deixar cotxes malmesos amb vidres trencats i canals de plàstic destrossades. La batllessa de Santa Pau, Cris Capó, diu que ja estan en contacte amb la Generalitat i el govern espanyol per sol·licitar subvencions.

Protecció Civil ha organitzat avui un simulacre d’incendi forestal a Collserola amb l’objectiu de “reforçar les actuacions i la coordinació” entre els diferents cossos i organismes implicats en la presa de decisions en cas d’incendi. La prova ha integrat un exercici de despatx en el qual han participat una cinquantena de representants de tots els cossos d’emergències i de les entitats i organismes que formen part de la gestió en cas d’incendi forestal i aquesta tarda es farà un exercici pràctic a la mateixa zona coordinat pels bombers de Barcelona, amb mobilització d’efectius i comunicacions reals.

En el simulacre de despatx que s’ha fet al matí han participat una cinquantena de representants de cossos de seguretat i emergències, així com entitats i organismes implicats en la gestió d’un incendi forestal. S’ha simulat un incendi que començava a Collserola i afectava diversos municipis, concretament Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat.

Avui a la tarda, el cos de #BombersBCN, juntament amb #GUBBarcelona, @bomberscat, @semgencat, @mossos i @agentsruralscat duran a terme un simulacre d'incendi forestal a Collserola.

No t'alarmis si els veus, no és cap emergència real. pic.twitter.com/eaHlLFbxzI

— Ajuntament de Barcelona (@bcn_ajuntament) June 2, 2025

Durant la sessió s’ha analitzat la coordinació i presa de decisions en tres àmbits: la direcció estratègica per part del comitè tècnic del pla INFOCAT, la coordinació d’operacions sobre el terreny des del Centre de Comandament Avançat i la gestió de l’emergència des de l’àmbit municipal.

Així, durant la prova s’han fet tres subgrups corresponents a tres àrees de coordinació: el comitè tècnic de seguiment del risc d’incendi forestal, que té com a missió avaluar els elements de risc per proposar al director del pla mesures preventives en situació de risc; el centre de comandament avançat, des d’on es coordinen les actuacions dels grups actuants sobre el terreny; i el centre de coordinació operativa municipal.

Segons ha explicat la cap de servei logístic i operativa territorial de Protecció Civil, Rosa Mata, la simulació d’incendi s’ha fet a Collserola per abordar un cas “d’alta complexitat” perquè la zona presenta “molts elements vulnerables”, està a prop d’una gran zona urbana i requereix la coordinació de diferents cossos de Bombers. Així, Mata ha assenyalat que durant la sessió s’ha “reflexionat” i “practicat” per tal de “reforçar les actuacions i coordinació” entre els diferents agents implicats en la gestió en cas d’incendi forestal.

El cap de Climatologia de l’AEMET a València, José Àngel Núñez, ha declarat avui com a testimoni davant la jutgessa que investiga la gota freda del 29 d’octubre. Núñez, que formava part de la reunió del CECOPI, ha declarat que un avís roig era molt excepcional i que era incomprensible que l’única mesura que es demanàs aquell dia fos que la gent tingués prudència a la carretera. També el va sorprendre el missatge de tranquil·litat llançat per Carlos Mazón a mig matí

Fa quaranta-tres anys que José Àngel Núñez treballa a l’AEMET i d’ençà del 2002 és cap de Climatologia. En la declaració davant la jutgessa ha explicat què era una gota freda. Ha dit que els primers signes que es formaria aquesta depressió tan forta els van tenir el 20 d’octubre. El dia 21 es va fer una predicció a tot l’estat espanyol i ja s’hi destacaven precipitacions intenses i abundants.

El 24 d’octubre, el primer avís

Segons que ha declarat, el dia 24 ja es va especificar que les zones més danyades serien el País Valencià i la Regió de Múrcia. El dia 26 ja es va dir que podria haver-hi complicacions i pluja intensa el dimarts dia 29.

José Àngel Núñez ha dit també que ell és era responsable del compte de X de l’AEMET i que el dia 2 d’octubre va enviar una cadena de piulades on va començar a emprar el terme “gota freda” tant en castellà com en català. Les piulades avisaven i etiquetaven la Generalitat i el 112. “Nosaltres no podem gestionar el risc, sinó que ho ha de fer la Generalitat”, ha dit.

Quant a l’avís roig, ha dit que a les 7.36 del dia 29 d’octubre es va activar i que a les 7.39 ja s’havia piulat. Segons Núñez, un avís roig és molt excepcional, i el 2024, aquell del 29 d’octubre va ser el primer de l’any, i en tot el 2023 solament va haver-n’hi un. “Totes les dades indicaven que la situació era molt greu. És incomprensible que l’única mesura d’aquell dia al matí fos dir que els ciutadans tingueren precaució en la carretera.”

José Àngel Núñez ha explicat que el risc s’avaluava segons la superació de certs llindars. En aquest cas, l’avís roig es va activar quan s’esperava que se superassen els 180 litres per metre quadrat en 2 hores o 3. Aquest és el llindar de risc extrem i es va activar en tres quartes parts del País Valencià perquè no es tenia la certesa d’on cauria exactament la pluja.

Una gota freda molt perillosa

Davant la jutgessa, Núñez ha recordat una entrevista que li feren a migdia en À Punt i en què va avisar que era una gota freda molt perillosa, que l’avís era actiu fins a les sis de la vesprada, però que calia estar molt pendents perquè se’n feia una actualització constant. “Hi havia gent treballant les vint-i-quatre hores vigilant-ne l’evolució”, ha dit.

Aquell dia, segons Núñez, el portaveu a l’estat espanyol de l’AEMET va publicar una piulada a X a les 12.27 avisant de la gravetat de la situació i que continuaria així durant les hores següents. Núñez ha considerat que aquell dia es va avisar “massa” i que es van excedir les seues competències que ja corresponien a Emergències de la Generalitat, però que ho van fer perquè la situació era molt greu.

Manca de lideratge al CECOPI

José Àngel Núñez va relatar per WhatsApp als seus companys de l’AEMET el transcurs de la reunió del CECOPI en la qual participava de manera telemàtica. Ell mateix va fer públics els missatges. Entre més coses, explicava, en temps real, que notava una manca de lideratge evident durant la reunió. “Ací continuem esperant. Porte més d’una hora de reflexió. Com veus, els de la Confederació Hidrogràfica hi són, però el 112, no”, deia a les 18.58.

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) publicarà el 26 de juny el posicionament sobre l’aixecament de la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, eurodiputats de Junts durant la legislatura 2019-2024. És una opinió no vinculant sobre la decisió del Parlament Europeu, que el març del 2021 va aprovar la retirada de la protecció parlamentària a petició del Tribunal Suprem espanyol, que pretenia jutjar-los pels fets del referèndum de l’1-O.

Puigdemont, Comín i Ponsatí van impugnar la decisió davant la justícia europea i van denunciar irregularitats en el procediment. Tot i que ara ja no són eurodiputats –Comín va ser elegit, però no ha pogut agafar l’escó perquè no ha promès la constitució espanyola–, el cas continua viu a Luxemburg.

El suplicatori va suscitar molta polèmica entre el 2020 i el 2021, en el context del tercer intent de l’estat espanyol d’extradir els tres exiliats, residents a Bèlgica. L’eurocambra va gestionar el procediment sota una forta pressió política i mediàtica, atès que l’aixecament de la immunitat era considerat un pas clau perquè la justícia espanyola pogués reclamar-ne l’extradició.

Avui, la situació judicial de tots tres ha canviat. Ponsatí va tornar a Catalunya el març del 2023, després de la derogació del delicte de sedició. Com que només restava l’acusació de desobediència, ja no s’exposava a l’ingrés a presó. Ara resta pendent de judici, però la fiscalia espanyola demana que li apliquin l’amnistia.

En canvi, el jutge del Suprem espanyol Pablo Llarena s’ha negat a aplicar l’amnistia a Puigdemont i Comín i manté les ordres de detenció a l’estat espanyol per malversació. Malgrat això, no ha reactivat les euroordres. Tots dos continuen vivint a Bèlgica.

Comín, a més, és en una situació singular: malgrat haver estat elegit eurodiputat, el Parlament Europeu no li ha reconegut la condició perquè no forma part de la llista d’eurodiputats enviada per la junta electoral espanyola, que l’ha exclòs perquè no ha promès la constitució. Aquesta circumstància també és en mans dels tribunals.

Toni Comín: “Que s’aixequi l’ordre de detenció i jo pugui anar a Madrid a prometre la constitució”

El recorregut judicial del suplicatori

El març del 2021, arran del tercer intent d’extradició, Puigdemont, Comín i Ponsatí van presentar un recurs al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) contra la decisió del Parlament Europeu d’aixecar-los la immunitat. Van al·legar que el Suprem no tenia competència per a emetre el suplicatori i que el Parlament Europeu havia actuat amb manca d’imparcialitat, vulnerant els seus drets a ser escoltats i a accedir a la documentació del procediment.

El 5 de juliol del 2023, el TGUE va desestimar el recurs i va validar la decisió del Parlament Europeu. El tribunal va considerar que la cambra no podia qüestionar la competència del Suprem i que no hi havia indicis d’imparcialitat en la tramitació del suplicatori.

Puigdemont, Comín i Ponsatí van recórrer contra la decisió al TJUE, que és l’última instància judicial de la UE. Ara, l’advocat general Maciej Szpunar –que ja ha participat en unes altres causes relacionades amb l’independentisme– emetrà la seva opinió el 26 de juny. Posteriorment, el TJUE dictarà sentència, que pot coincidir o no amb la posició de Szpunar.

Deu militants de col·lectius de l’esquerra independentista han comparegut al jutjat d’instrucció de Barcelona que els investiga per la destrossa d’una carpa d’Aliança Catalana al gener i per les lesions a un militant del partit ultradretà. Els fets van passar el dissabte 25 de gener a la plaça de Comas, al barri de les Corts de Barcelona, quan un grup d’activistes va provar de desmuntar per la força una parada informativa del partit. En el forcejament, un militant d’Aliança Catalana va caure i va haver de ser hospitalitzat amb un cop fort al cap.

Tots els investigats s’han negat a declarar davant el jutge. Segons el seu advocat, Eduardo Cáliz, el jutjat els atribueix delictes de lesions i danys, “fets homogenis per a tots, sense cap diferenciació a priori”, i en tot cas considera que són delictes lleus. Al març ja van ser detinguts tres investigats pel mateix cas.

Abans d’entrar als jutjats, dues encausades, la Laura i la Berta, han denunciat que el poder usava l’extrema dreta per atacar els drets col·lectius. Han remarcat que contra “la violència del feixisme i el totalitarisme no hi ha grisos: o s’hi planta cara o se’n forma part”, i han reclamat unitat per fer-hi front. També han dit que Aliança Catalana no és independentista ni feminista, i han acusat el partit de fomentar el racisme i d’estigmatitzar els migrants.

Cáliz ha criticat la “despesa ingent” dels Mossos d’Esquadra per identificar els participants en els fets, i ha lamentat que el Departament d’Interior no inverteixi recursos similars a perseguir els qui promouen l’odi.

L’acció va ser reivindicada pel col·lectiu Arran les Corts, que va justificar-la com una resposta al discurs “racista, xenòfob i classista” d’Aliança Catalana.

Carlos Mazón ha dit que havia acceptat de reunir-se amb les associacions de víctimes de la zona zero i que també les inclouria en la llista de compareixents en la comissió d’investigació de les Corts. El president de la Generalitat també ha explicat que havia parlat amb el president de l‘Associació de Damnificats per la DANA Horta Sud-València, Christian Lesaec, per comunicar-li la decisió.

El president ha dit també que avui al matí, l’alt càrrec Rosa Maria Touris cridava en nom seu a les altres associacions per tancar els detalls de la reunió. Mariló Gradolí, presidenta de l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’octubre, ha dit a VilaWeb que fins ara ningú de la Generalitat no s’havia posat en contacte amb ells. Gradolí ha reiterat que no era suficient que el president digués que les inclouria en la llista de compareixents en la comissió d’investigació. “Fins que no siguem a la llista, no serem a cap reunió”, ha dit.

Rosa Maria Álvarez, presidenta de l’Associació Víctimes Mortals 29-O, també ha dit a VilaWeb que no havia rebut cap trucada de la Generalitat.

Les trucades de Mazón

El president de la Generalitat va trucar a les tres associacions de víctimes l’endemà de la reunió que les entitats havien tingut amb el president del govern espanyol a València. Carlos Mazón els va proposar de reunir-se, però les associacions han posat condicions per a fer-ho. La primera, poder comparèixer a la comissió d’investigació de la gota freda de les Corts. Tant el PSPV com Compromís les hi havien incloses, però el PP i Vox les van blocar. Arran d’aquesta petició, Mazón sempre ha negat aquest blocatge, però el fet és que les associacions no consten a la llista de treball de la comissió.

Dissabte, una de les associacions va respondre a Mazón amb un seguit de condicions. Una de les quals era la de fer la reunió fora del Palau de la Generalitat, en algun local municipal d’alguna població de la zona zero, i l’altra, la de comparèixer a les Corts.

La fiscalia ha emès un informe desfavorable contra el possible indult de l’ex-presidenta del parlament Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó pels delictes de prevaricació i falsedat documental per haver contractat un conegut com a responsable de la web de la Institució de les Lletres Catalanes. El TSJC va proposar que fos indultada parcialment perquè no hagués d’entrar a la presó, i fa pocs mesos l’escriptora Margarida Aritzeta va demanar-li un indult total.

Malgrat que la seva decisió no és vinculant per a la decisió final, la fiscalia s’havia de pronunciar i ha dit que no hi estava d’acord: “La conducta delictiva de la Sra. Borràs és clarament mereixedora de la imposició de les penes legalment previstes”, diu l’escrit de la fiscalia. Recorda que Borràs no ha arribat a entrar a la presó i diu que cal que compleixi les penes “per evitar la comissió de nous delictes i afermar la credibilitat en el sistema judicial i en el bon funcionament de les institucions públiques”.

La petició d’indult parcial del TSJC demana que la condemna es redueixi a dos anys a tot estirar, per tal que se suspengui l’entrada a la presó. Argumenta que el codi penal espanyol preveu una condemna “desproporcionada i excessiva” pels delictes de falsedat en document oficial i en document mercantil, tenint en compte “la realitat que hi ha darrere els comportaments típics i delictius”. En canvi, Aritzeta demana que sigui un indult total i esborri tant la pena de presó com la d’inhabilitació i argumenta que Borràs ha estat víctima d’una persecució judicial, policíaca, política i mediàtica.

Però la fiscalia no creu que l’aplicació estricta de la llei representi “una resposta punitiva absolutament desproporcionada per la realitat que hi ha darrere el comportament jutjat”. Tampoc no està d’acord, diu, que l’indult total tingui sentit per raons de justícia, equitat o utilitat pública, tal com demana Aritzeta.

No veu cap penediment

L’escrit de la fiscalia remarca la importància de prevenir i combatre el fenomen de la corrupció i diu que les condemnes tenen l’objectiu de prevenir els comportaments delictius i a la reinserció social; i que el compliment de la pena de presó sols ha de deixar de ser necessari quan el condemnat hagi adquirit la capacitat de comprendre i respectar la llei. En el cas de Borràs, remarca, no hi ha cap signe de penediment.

“La condemnada no ha acceptat en cap moment la seva responsabilitat, no reconeix haver actuat al marge de la llei ni ha exterioritzat el més mínim signe de penediment per les conductes que van motivar-ne la condemna”, diu la fiscalia. Per contra, diu que “són constants i contumaces les manifestacions públiques de la Sra. Borràs, tant al llarg de la instrucció de la causa com amb posterioritat a la sentència de condemna, en què nega la seva responsabilitat en el delicte, reivindica la seva innocència, deslegitima l’actuació jurisdiccional i afirma, sense cap mena de pudor, haver estat víctima d’una persecució judicial per les seves idees polítiques”. I hi insisteix: “Es presenta com a víctima de lawfare qui ha comès el delicte amb abús d’autoritat absolut i menyspreu a la legalitat.”

Per tant, conclou, “Borràs no es troba reeducada ni rehabilitada socialment” i no ha de ser indultada. Si fos així, diu, hauria fracassat la idea que la llei serveix per a prevenir i castigar la corrupció, una mena de delicte que malmet la percepció social de la justícia. I diu que és indultada, s’alimentarà la creença que la corrupció no es castiga i podria “fomentar la comissió de nous delictes” i allunyar els ciutadans de la justícia.