No oblidis el vent, ni el bosc, ni els ocells, ni les mans que pensen.

No oblidis l’art de desentranyar les butzes dels lledoners en flor.

No oblidis com has d’empènyer els núvols per trobar el camí.

No oblidis ensumar la blavor dels tomarins per descobrir els penya-segats de la marina.

No oblidis dibuixar palimpsests ferotges i tendres damunt les dunes plenes de vent, de saladina i d’assutzenes.

No oblidis obrir bé les orelles per escoltar de cop alguna cosa desconeguda que sembla arribar de l’eternitat.

No oblidis els gests de la paraula que arriba cansada, feta malbé de violacions i derrotes, tan acabada que et necessita sens falta per a sobreviure.

No oblidis remuntar els cursos del temps, canviar els punts de vista i els focus per intentar percebre els límits i les fronteres, les diferències entre l’íntim i l’èxtim, el personal i el dicible, entre les flors i les relíquies.

No oblidis el quadern de notes, un espai productiu ple de potencialitats, obertes i disperses, unides en un dispositiu d’altes tensions, reserva i aliment dels escrits, desencadenador d’inaccessibles, zona activa que serveix per a formular interconnexions noves i vectors de força entre dos elements que no estaven destinats a trobar-se, reiniciador, un bloc sensible, alhora afectiu i mental, amb una coloració forta que és la del moment precís de l’existència feta esborrany, sismògraf dels moviments interns, de les aventures emocionals, dels avorriments i dels blocatges, camí entre el gest de l’apropiació i el de la metamorfosi que seria el de l’escriptura.

No oblidis que cada relat ha de ser com una rapinyada, un grapat de sentits que no es propaga, alguna cosa impacient i àvida que no s’atura de fer bategar el cor més infantil de la literatura, el dels contes i rondalles, dels llibres llegits en veu alta dins la penombra, en els crepuscles hemorràgics.

No oblidis la seducció immediata, quasi brutal, que la frase ha de provocar al lector com una fiblada de pler, l’energia de la llengua al viu, una singular vitalitat de la presa i la sorpresa d’una veu alhora lírica i burlanera, d’un ritme present i perdut en la correntia del verb capaç d’informar la matèria dels mots i el teixit del món.

No oblidis la poesia dels intervals.

No oblidis aquest mirall en què escrivim i ens escrivim, en què llegim i ens llegim.

No oblidis, lector o escriptor, tant se val, la caixa de ressonància interior, la cambra d’ecos en què la paraula no s’escapa, aquesta ruminació que queda darrere els llavis, aquest llançar la frase darrere la gargamella on es troba l’arrel del pler.

No oblidis el toc furtiu, la carícia empresonada, l’escrit en moviment…

No oblidis que els terrossos són una literatura indirecta, que els colors del món són una literatura indirecta, que les muntanyes són una literatura indirecta, que els ullastres són una literatura indirecta, que els sentiments són una literatura indirecta: un discurs viu i vivificador.

No oblidis que la bellesa no és: esdevé.

No oblidis la força substantiva de l’amor que mou el cel, la lluna i les esteles.

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

https://imatges.vilaweb.cat/comunitat/uploads/2025/05/Closcadelletra-CDLXIX.mp3

No fou fins just ara fa cinc anys que es va començar a destapar l’escàndol del Catalangate, quan alguns diaris internacionals van publicar una investigació del laboratori Citizen Lab que destapava l’espionatge als mòbils de milers de persones de tot el món, la majoria activistes, polítics i periodistes mitjançant una vulnerabilitat de WhatsApp. I, entre aquests, van aparèixer els noms de cinc víctimes relacionades amb l’independentisme català: l’aleshores president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent; l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel; l’ex-conseller Ernest Maragall; l’activista de l’ANC Jordi Domingo i l’ex-director de la Casa de la República Sergi Miquel. Era la punta de l’iceberg. Aquell escàndol va fer que WhatsApp denunciés NSO, la companyia propietària de Pegasus, a un tribunal federal de Califòrnia, i aquesta causa ha permès, finalment, de revelar informació inèdita fins ara sobre el preu, les prestacions, els serveis i el funcionament d’aquest programari que Espanya –durant governs tant del PP com del PSOE– va emprar contra l’independentisme.

Elies Campo: “Als Estats Units volen conèixer les víctimes catalanes d’espionatge”

La causa judicial de Meta (propietària de WhatsApp) contra NSO s’ha resolt recentment amb una condemna històrica contra la companyia israeliana, que haurà de pagar una indemnització de 167 milions de dòlars. El tribunal californià va sentenciar que havia vulnerat la llei de frau i abús informàtic dels EUA i una normativa semblant de Califòrnia mitjançant el seu programari Pegasus.

I, arran de la resolució, Meta va fer públiques les transcripcions dels interrogatoris a quatre directius de NSO durant el procediment judicial. Les declaracions de tots quatre revelen, entre més coses, que entre el 2018 i el 2020 (el període en què se situa el gruix d’infeccions que s’han detectat en el marc del Catalangate) el preu que NSO cobrava als estats europeus per un paquet de quinze infeccions no concurrents era “d’uns set milions d’euros”, als quals s’havia d’afegir un milió extra si volien usar “vectors encoberts”, és a dir, una manera d’introduir silenciosament el programari espia en el mòbil de les víctimes, sense que calgués que fessin clic a cap enllaç.

És la informació més precisa que s’ha fet pública fins ara sobre el cost per a l’ús del programari Pegasus. La va revelar Sarit Bizinsky Gil, vice-presidenta d’operacions comercials internacionals de NSO, durant l’interrogatori (llegiu-lo ací sencer) que li van fer el 6 de setembre de l’any passat en el marc de la causa per l’espionatge en massa entre el 2018 i el 2019 aprofitant una vulnerabilitat de WhatsApp. Segons Bizinsky Gil, hi havia un preu estàndard per als estats europeus, que consistia a cobrar-los set milions d’euros en canvi de poder tenir infectats quinze dispositius al mateix temps. És a dir, si l’organisme policíac o d’intel·ligència d’un estat tenia infectats els mòbils de quinze persones i volia espiar-ne un altre, o uns quants més, o bé havia de pagar un altre paquet de quinze objectius simultanis (set milions d’euros més) o bé podia aturar la infecció en un objectiu o més per poder-la activar en uns altres.

Això podria explicar el fet que els investigadors del Catalangate es trobessin que els dispositius d’alguns dels independentistes espiats tenien moltes dates d’infecció, perquè el Pegasus s’hi instal·lava, se’n desinstal·lava i, passat un temps, s’hi tornava a instal·lar.

Però hi ha més detalls interessants que aporta la vice-presidenta de NSO: aquest preu bàsic de set milions per quinze infeccions simultànies era comú en els clients més antics (i Espanya n’era un), que uns quants anys més tard (com ara el 2019 i el 2020) havien de pagar un plus d’un milió d’euros per poder disposar dels “vectors d’atac encoberts”, és a dir, de la possibilitat d’infectar un mòbil sense necessitat que la víctima cliqués cap enllaç maliciós. És el sistema d’infecció de clic zero.

La qüestió és quants paquets bàsics de set milions d’euros van necessitar els governs espanyols, tant els governats pel PP (les primeres infeccions detectades contra independentistes catalans es remunten al 2015, contra Artur Mas i Jordi Sánchez) com pel PSOE (que va tenir la responsabilitat de govern durant l’etapa amb més nombre d’infectats documentats, entre el 2019 i el 2021). Perquè hi ha seixanta-vuit víctimes publicades, però la investigació sobre nous casos no s’ha aturat i podria arribar a enfilar-se molt més, prop del centenar. I parlem només de mòbils iPhone, que són els únics on les anàlisis forenses de laboratoris tecnològics com Citizen Lab poden detectar el rastre que hi ha deixat el Pegasus.

Aquest programari espia permet d’infectar també dispositius Android (que són majoritaris entre la població), però aquests casos no han pogut ser detectats ni documentat, de manera que el nombre de víctimes independentistes d’espionatge amb Pegasus potser molt més elevat. Quants diners pot haver costat tot aquest espionatge a les arques públiques espanyoles?

Pegasus permet, a més, d’empaitar els enemics, d’espiar-los anessin on anessin. Aquest programari solament es ven als estats; solament el poden comprar organismes governamentals, i poden infectar dispositius mòbils dins de la frontera administrativa de l’estat. Però NSO oferia la possibilitat de poder infectar els mòbils de les víctimes que es trobessin en uns altres països, afegint-hi un sobrecost, és clar. Els investigadors del cas WhatsApp contra Pegasus a Califòrnia sospitaven que això podia duplicar el preu de la infecció, però Bizinsky Gil va declarar que implicava un encariment “entre un milió i dos d’euros”. I és evident que Espanya va pagar el sobrecost, perquè entre les víctimes del Catalangate hi ha Anna Gabriel i Marta Rovira, infectades durant l’exili a Suïssa; Meritxell Serret, quan era exiliada a Bèlgica; Jordi Baylina, a Suïssa; els eurodiputats Diana Riba i Jordi Solé; Sergi Miquel, probablement a Bèlgica, i possiblement també Josep Costa.

Els clients emmagatzemen la informació robada

Una de les preguntes que durant tots aquests anys s’han anat fent la seixantena de víctimes sabudes fins ara del Catalangate era què s’havia fet de la informació que els havien robat, quina era i on havia anat a parar. En un altre interrogatori durant la causa californiana, fet el 27 d’agost de l’any passat, el vice-president de NSO Ramon Eshkar va revelar algun detall important. Va explicar en què consistia la instal·lació de Pegasus a un client: “Abans de la instal·lació física, fem saber al client els requisits previs necessaris. Això inclou el sistema de refrigeració per als servidors, la mida de l’habitació, els requisits elèctrics, etc. Una vegada aquests requisits són complerts, es fa una inspecció al lloc d’instal·lació triat pel client, per comprovar-ho. Si hi ha mancances, demanem al client que les resolgui. Si no n’hi ha, instal·lem físicament els servidors al lloc designat, desembalen els servidors, els col·loquen en un bastidor, els connectem i els engeguem. Instal·lem el programari i es fan proves per confirmar que tot funciona correctament. Després, l’equip de desplegament passa el sistema a l’equip següent.”

Aquesta maquinària que s’instal·la al lloc designat pel client, explica Eshkar, té el propòsit no solament de fer funcionar el programari, permetre la interfície d’usuari i proporcionar suport elèctric auxiliar, sinó també d’emmagatzemar les dades obtingudes. Així li ho van demanar específicament en l’interrogatori:

—Aquests servidors reben i emmagatzemen informació recollida dels dispositius objectiu?
—La informació que es recull s’emmagatzema, segons que sé, en el sistema d’emmagatzematge que forma part del conjunt de la maquinària.

—A les instal·lacions del client?
—A les instal·lacions del client.

És a dir, que les dades robades pel CNI, la policia espanyola o la Guàrdia Civil a desenes de persones vinculades a l’independentisme durant anys haurien de ser físicament en algunes d’aquestes màquines instal·lades en algun indret de l’estat espanyol.

L’immoble del número 11 del carrer Simon-Crubellier de París fa de marc de les històries que conformen el gruix d’aquesta obra monumental, La vida manual d’ús: una novel·la de novel·les i un tramat narratiu en forma de trencaclosques, que Georges Perec (1936-1982) va treballar durant nou anys i li va valdre el premi Médicis el 1978. La primera edició en català de La vida manual d’ús es va publicar el 1998 i la traducció va anar a càrrec d’Annie Bats i Ramon Lladó. Ara, revisada la traducció, aquesta obra de culte, considerada l’obra mestra de Perec, es torna a posar a l’abast dels lectors.

Escriptor d’enginy i investigador del llenguatge, Georges Perec és una de les referències més importants de la literatura francesa contemporània.

Llegiu un fragment de La vida manual d’ús, de Georges Perec  (Proa).

L’editor, Jordi Rourera, ens parla de l’obra:

“La vida manual d’ús és un d’aquells llibres perfectes per als aficionats als laberints, als miralls i a les nines russes; per als amants dels contes a la vora del foc; per a aquells que no consideren infinit o interminable paraules negatives, ni tan sols dissuasòries (hi queden inclosos lectors de les Mil i una nits); aquells per a qui joc verbal no és una manera de parlar; adoradors de la Paraula; caçadors del detall nimi però significatiu; completadors de puzles irresolubles; habitants d’illes desertes, i sabedors –en resum– que esperit lúdic no és només cosa de criatures.

Per llegir La vida manual d’ús no cal saber –però és divertit– que els noranta-nou capítols responen a les cambres d’un edifici, com si formessin una graella, i que passem de l’una a l’altra saltironejant com el cavall dels escacs. No cal saber que aquesta novel·la porta el subtítol ‘Novel·les’. No cal saber que té un prolix índex de noms, un mapa (una secció frontal de l’edifici), una cronologia i un repertori indexat d’algunes de les històries del llibre (la dels antics conserges, capítol 35; la de la senyora que es va inventar unes nebodes, 89). Tampoc és imprescindible estar al cas que hi ha dibuixos i diagrames, rètols de mena diversa, anuncis, constriccions oulipianes ocultes, moltes lletres e, un tauler d’escacs i una classificació de les peces dels puzles.

No està de més saber, en canvi, que aquesta traducció esplèndida d’Annie Bats i Ramon Lladó que va guanyar el premi Ciutat de Barcelona es va publicar a Proa el 1998 i que feia anys que estava descatalogada, convertida en un d’aquells graals literaris dels quals una generació ha sentit a parlar però no ha vist. Que aquesta edició ha estat revisada minuciosament pel corrector Pere Farrés i els traductors. Que porta una il·lustració de Cinta Fosch a la coberta, feta especialment per a l’ocasió, i amb el mateix esperit de joc i humor de la novel·la. I que arriba el juny del 2025, en el cinquantè aniversari de la data clau de La vida manual d’ús: el 23 de juny de 1975, poc abans de les vuit del vespre…”

amb l'actuació del Duet Els Fantàstics - Lloc: Ateneu Arenyenc

Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per a aclarir les circumstàncies d’una agressió sexual a una dona a Shôko, una coneguda discoteca ubicada a la platja de Barcelona.

Fonts dels Mossos han confirmat a Efe la informació avançada pel diari digital El Caso sobre aquest fet, ocorregut durant la matinada d’ahir divendres.

De matinada, a la discoteca Shôko, dos homes van abordar una dona, a qui finalment van agredir sexualment, agressors que ara cerca la policia catalana.

Lloc: Casal de Joventut Seràfica

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha anunciat que abandonava la Mesa per a la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears després de l’acord pressupostari entre el PP i l’extrema dreta, un pacte que l’entitat qualifica de vergonyós i que considera un atac frontal contra la llengua i la cultura catalanes.

El president de l’OCB, Antoni Llabrés, ha justificat la decisió tot afirmant que “la rendició del govern a l’extrema dreta” i la cessió de competències i drets lingüístics com a preu polític feien inviable la continuïtat de l’entitat en aquest espai de debat. “La mesa ja no té cap credibilitat. És una farsa”, ha dit Llabrés, que critica que mentre es desplegava un calendari de treball lent i poc clar es prenien decisions que anaven just en la direcció contrària.

Segons l’OCB, el català ha estat emprat com a moneda de canvi per a acontentar una minoria política obsessionada a eliminar-lo. L’acord entre el PP i Vox, denuncien, posa en el punt de mira el model lingüístic educatiu, els usos institucionals i administratius de la llengua i la funció pública. L’entitat adverteix que aquests acords trenquen consensos històrics i reactiven conflictes superats fa dècades.

Llabrés ha recordat que el govern tenia l’obligació estatutària de protegir la llengua i que no podia agenollar-se davant un programa lingüicida que pretenia destruir-la: “És una submissió inacceptable davant una minoria fanàtica.”

L’OCB va entrar a la mesa el mes de setembre passat, després de reclamar-ne la incorporació juntament amb més agents socials i polítics, per aportar-hi la perspectiva de la sostenibilitat lingüística i cultural. D’aleshores ençà, ha participat en el grup de patrimoni cultural, primer en la fase de diagnosi i actualment en la fase propositiva.

El mes de novembre, l’entitat va presentar un informe elaborat per un grup d’experts amb una diagnosi detallada i cinquanta propostes per a mitigar els efectes del model econòmic turístic sobre la llengua i la cultura de les Illes. Però ara, amb la deriva del govern, considera que la seva presència a la mesa ha deixat de tenir sentit.

“Ens hi tendran enfront. Més mobilitzats que mai. Sí a la llengua!”, ha reblat.

La nova ronda de Sant Antoni de Barcelona s’ha inaugurat avui amb una festa després de setze mesos d’obres. Tanmateix, la reforma no ha satisfet gens la Plataforma pro Manteniment de la Pacificació, integrada per una seixantena d’entitats. En aquest sentit, han desplegat una pancarta de protesta a la plaça del Pes de la Palla. “No estem de festa. No és la nostra ronda”, deia.

En un comunicat, la plataforma denuncia que el govern de Jaume Collboni ha imposat un projecte modificat sense consens, que trenca l’acord veïnal assolit després de divuit anys de lluita. Critiquen que els “ajustos” han reduït l’espai per als vianants, augmentat el trànsit, la contaminació i el soroll, i han deixat trams insegurs i un parc infantil massa petit.

Per tal de no dur a terme allò acordat en el #ProcésParticipatiu han preferit executar un nyap!
NO ESTEM DE FESTA!
NO ÉS LA NOSTRA RONDA! pic.twitter.com/OuVfUaGopG

— Som veïnat de la Ronda Sant Antoni (@VeinatRonda) May 30, 2025

També acusen el govern municipal de menystenir la participació ciutadana i d’haver retrocedit en les polítiques de pacificació. La plataforma assegura que continuarà lluitant per una ciutat més justa i saludable.

La reforma de la ronda, que durant anys va acollir les parades del mercat de Sant Antoni, encara no està enllestida del tot i resten pendents alguns arranjaments i feines d’obra civil, segons que ha admès l’Ajuntament de Barcelona. Les obres han durat 16 mesos i ha costat 11,2 milions d’euros.

El Moviment de Resistència Islàmica, Hamàs, ha comunicat que acceptava de lliurar deu ostatges israelians vius i els cossos de divuit més en canvi d’un alto-el-foc permanent, la retirada de l’exèrcit israelià de Gaza i l’alliberament de presos palestins. Aquesta ha estat la resposta formal del grup palestí a la proposta presentada pel representant dels Estats Units, Steve Witkoff, als països mitjancers.

En un comunicat, Hamàs explica que ha fet arribar la seva resposta després d’una “ronda de consultes nacionals” i apel·la a la “profunda responsabilitat cap al nostre poble i el seu patiment”.

La proposta nord-americana, segons que detalla Hamàs, inclou un cessament definitiu de les hostilitats, la retirada completa de les forces israelianes de Gaza i garanties per al lliurament sostingut d’ajuda humanitària.

En contrapartida, Hamàs accediria a lliurar deu ostatges vius i divuit cossos, en un intercanvi per un nombre acordat de presos palestins. Aquesta part coincideix amb els termes proposats per Witkoff, tot i que no s’ha precisat si el calendari d’aplicació era el mateix.

El pla nord-americà també inclou una primera fase de seixanta dies de treva, un reemplaçament parcial de l’exèrcit israelià i un intercanvi gradual de presoners per ostatges.

Aquest moviment arriba en un moment de màxima pressió diplomàtica i humanitària, amb l’ofensiva israeliana sobre Gaza encara en curs i centenars de milers de civils atrapats en una situació crítica.

Una doble avaria en un cable subterrani ha deixat sense llum 1.436 clients, entre comerços i habitatges, del centre de Ciutadella.

Segons que ha informat Endesa, a les 5.36 del matí s’ha detectat la doble avaria. Originalment, la incidència ha afectat uns 1.700 clients.

L’avaria s’ha produït en dos punts, localitzats entre el carrer de Nou de Juliol i als voltants de la Casa de Cultura.

Tanmateix, el centre de control ha pogut restablir part del subministrament elèctric. Així, el total de clients que durant el matí han restat sense llum ha estat de 1.436.

Per fer front a aquesta situació, Endesa ha mobilitzat cinc grups electrògens externs, que ja s’han començat a instal·lar. Ara per ara, els operaris continuen treballant per reparar les avaries.

“Els joves del centre de primera acollida són benvinguts a Piera”, resava el comunicat que s’ha llegit aquest migdia a Piera (Anoia). Unes 300 persones s’han manifestat pels carrers de la vila per defensar la convivència al municipi i en contra dels discursos d’odi. Irene Reig, membre i portaveu de la secció local d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), ha assenyalat que els preocupa la situació que es viu, “amb aldarulls i confrontacions tan fortes, fins al punt que un col·lectiu intentés cremar el lloc de residència d’uns menors”.

Per això creuen que com a poble i ajuntament cal estar més preparats i tenir “uns protocols antiracistes i antifeixistes per actuar en contra d’aquestes situacions”.

La manifestació fins a la plaça del Peix ha transcorregut amb normalitat, acompanyada per un desplegament de policia local i Mossos. Hi ha hagut algun enfrontament verbal entre manifestants i vianants o persones que estaven a les terrasses dels bars dels carrers del centre, però sense cap incident destacable.

El migcampista del Barça Fermín López s’ha guanyat el cor de l’afició culer per l’entrega i la intensitat del seu joc, però també per l’esforç que ha fet per integrar-se d’ençà que va arribar a la Masia. Nascut a la localitat andalusa del Campillo, fa onze anys que viu a Barcelona i parla perfectament el català.

En declaracions al diari ARA, el pare del futbolista, que també es diu Fermín, es mostra orgullós de la capacitat d’adaptació del seu fill i recorda que té arrels catalanes, concretament al Baix Llobregat.

“El Fermín va arribar molt jovenet al Barça i es va adaptar perfectament. A més, porta el català a la sang, perquè el seu pare és nascut a Gavà. Estem molt agraïts a tots els culers i a tots els catalans de com l’estimen”, assegura.

Segons que detalla el reportatge del diari, els avis paterns del futbolista van emigrar a Barcelona després de casar-se. Aquí van néixer el seu pare i els seus oncles. Malgrat que la família va tornar Andalusia, els vincles amb Catalunya s’han mantingut perquè Fermín encara té familiars a Gavà i Viladecans.

“Tenim arrels catalanes”, reitera el pare.

El sindicat de docents STEPV ha denunciat que avui s’han fet proves d’oposicions en condicions totalment inadequades a l’IES Isabel de Villena, a València. Segons que explica en un comunicat, desenes d’aspirants s’han examinat en aules situades a pocs metres de la meta d’un triatló, amb música, megafonia i aplaudiments continus que han dificultat seriosament la concentració.

Tot i que les finestres es podien tancar, l’elevada temperatura dins les aules ho ha fet inviable, i la solució que la Conselleria d’Educació ha ofert ha estat repartir taps per a les orelles.

STEPV critica que la conselleria ja coneixia la coincidència d’esdeveniments des de fa temps i, amb tot, no va voler canviar la seu dels tribunals corresponents a l’especialitat de Formació i Orientació Laboral. El sindicat considera que es tracta d’una falta de previsió greu i que ha posat en risc la igualtat d’oportunitats de tots els participants.

Els membres dels tribunals i el sindicat tenen previst de traslladar formalment aquestes queixes a la Conselleria d’Educació.

El president dels EUA ha anunciat que la setmana vinent doblarà els aranzels a l’acer del 25% al 50%. Ho ha dit en un gran acte públic a l’estat de Pensilvània, justament on la indústria de l’acer té molt de pes, i on també ha anunciat una gran inversió de 14.000 milions de dòlars de l’empresa Japan’s Nippon Steel a la zona, que alhora mantindrà la seu de la companyia als EUA a Pittsburgh. Trump ha justificat els aranzels no només per “dignitat, prosperitat i orgull” dels treballadors siderúrgics, sinó sobretot per a la “seguretat nacional”.

En l’acte, Trump ha destacat que l’empresa siderúrgica, tot i ser comprada per una multinacional japonesa mantindrà el nom, la seu i la producció als Estats Units. Ha qualificat la inversió de 14.000 milions de dòlars, com la més gran de la història a Pensilvània i a la indústria siderúrgica nord-americana, ja que també beneficiarà altres estats del país per augmentar la producció i els llocs de treball.

La relació entre Compromís i Sumar és més tensa que mai. L’enfrontament per la gestió de la comissió d’investigació sobre la gota freda al congrés espanyol ha col·locat la coalició valencianista en un “punt d’inflexió” que, segons fonts internes, podria desembocar en una ruptura.

El nucli del conflicte és la negativa de Sumar a incloure el president espanyol, Pedro Sánchez, entre els compareixents, una exigència que Compromís ha defensat amb fermesa. Segons que ha explicat la dirigent de Més-Compromís, Amparo Piquer, en un comunicat intern, la decisió de no incorporar Sánchez respon a les pressions directes de la Moncloa i al temor de desestabilitzar l’executiu.

“El que s’ha aprovat a Madrid no és la nostra proposta”, ha dit amb contundència Joan Baldoví, síndic de Compromís a les Corts Valencianes, que ha denunciat públicament la maniobra. “És el pla de treball, però no la llista de compareixents. I nosaltres teníem molt clar que havien de comparèixer totes les institucions implicades: el president Mazón, els consellers, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, l’AEMET… i també Pedro Sánchez i els seus ministres.”

“Vets que no s’expliquen”

Des de Compromís lamenten que s’hagi imposat un criteri que impedeix una investigació completa i transversal dels fets. “Tots tenen dret a explicar-se. No és un bon senyal per a les víctimes que en unes comissions es pugui parlar amb llibertat i en altres s’hi posin vets”, ha dit Baldoví. “Els ciutadans tenen dret a saber què van fer els responsables polítics en un episodi tan greu, i això val també per al president valencià i per al president espanyol.”

La direcció de Compromís ha remarcat que la seua postura respon a una línia de coherència que ja han mantingut a les Corts, al congrés i al senat, i que el caràcter excepcional de la gota freda que va afectar el País Valencià exigeix una actitud ferma i sense matisos.

Pressions i indignació

Segons Piquer, en les darreres hores han rebut “trucades de tota mena” i s’han sentit pressionats des de l’entorn del govern espanyol per rebaixar la tensió. Malgrat això, la formació manté la voluntat de defensar la seva proposta completa de compareixences, sense exclusions.

La tensió es va intensificar divendres, quan es va esgotar el termini per presentar la llista de compareixents al congrés i Sumar va actuar de manera unilateral. Compromís acusa el grup de no respectar els acords interns i de renunciar a la transparència.

La reunió decisiva, dimarts vinent

Davant la gravetat de la situació, la direcció de Més-Compromís es reunirà dimarts vinent per analitzar l’escenari. La possibilitat d’abandonar el grup de Sumar al congrés espanyol és damunt la taula.

Mentrestant, Baldoví també ha defensat la petició perquè compareguin al congrés espanyol tant la periodista Maribel Vilaplana com el propietari del restaurant on el president Mazón suposadament va passar la tarda de la gota freda.

“Encara avui no sabem on era el president aquella tarda. O bé feia alguna cosa inconfessable, o era amb algú que no vol reconèixer. I els ciutadans tenen tot el dret de saber què va fer el màxim responsable polític del País Valencià en un moment tan crític”, ha conclòs.

Compromís distingeix clarament la investigació judicial, de la responsabilitat política que, segons insisteixen, han d’assumir totes les institucions. I reiteren que no acceptaran que la recerca de la veritat sobre la gota freda acabi segrestada per equilibris partidistes.

El papa Lleó XIV ha acceptat la renúncia de Joan Enric Vives com a bisbe d’Urgell i, per tant, Josep-Lluís Serrano Pentinat, fins ara coadjutor, es converteix automàticament en bisbe titular de la diòcesi. Igualment, i de conformitat amb la tradició del principat, i en compliment de la seva constitució, Serrano és també copríncep d’Andorra. Serrano va ser nomenat bisbe coadjutor de la diòcesi d’Urgell el 12 de juliol de 2024. La seva ordenació episcopal va tenir lloc el 21 de setembre de l’any passat. Actualment, era vicari general del Bisbat d’Urgell.

L’anunci del nomenament ha coincidit amb l’inici de la celebració eucarística de l’Aplec de Canòlich, concelebrada per Joan-Enric Vives i Josep-Lluís Serrano. pic.twitter.com/CCEtJLPmt5

— Govern d'Andorra (@GovernAndorra) May 31, 2025

En un comunicat, el govern andorrà ha celebrat la continuïtat institucional i la pervivència de la figura del cap d’estat indivís. El cap de govern, Xavier Espot, subratllava el 12 de juliol del 2024 l’ampli recorregut pastoral i diplomàtic de Josep-Lluís Serrano, per esdevenir “la persona idònia per assumir la funció de cap d’estat i representar de la millor manera possible el país tal com ha fet en els darrers anys el copríncep Joan Enric Vives”.

L’arquebisbe de Tarragona Joan Planellas, en la seva condició de Metropolità de la Província Eclesiàstica Tarraconense, a la qual pertany la diòcesi d’Urgell, agraeix a l’arquebisbe Joan Enric Vives els seus anys de dedicació i servei a la diòcesi urgellenca i manifesta el sincer desig d’un bon ministeri apostòlic al bisbe Serrano.

Ara, Vives passa a ser bisbe emèrit d’Urgell, conservant el títol d’arquebisbe ad personam, i ex-copríncep d’Andorra. Vives es va incorporar com a bisbe coadjutor d’Urgell, juntament amb el bisbe-copríncep Joan Martí Alanís, el 25 de juny del 2001, càrrec que va exercir fins al moment del nomenament gairebé dos anys després, el maig del 2003.

La trajectòria de Serrano

Josep-Lluís Serrano Pentinat va néixer el 19 de març de 1977 a Tivissa (Ribera d’Ebre), diòcesi de Tortosa. Va cursar els estudis de filosofia i teologia al Seminari Major de Tortosa i va estudiar el batxillerat de teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya, de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. El 21 d’abril de 2002 va ser ordenat prevere a la catedral de Tortosa. Posteriorment, va obtenir la llicenciatura i el doctorat en teologia dogmàtica per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. També es va llicenciar en dret canònic per la Pontifícia Universitat Lateranense i es va diplomar en estudis diplomàtics per la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica.

El començament del seu ministeri sacerdotal va ser com a rector de les parròquies de la Palma d’Ebre, la Bisbal de Falset i Margalef de Montsant, entre el 2002 i el 2005. També va ser rector de les parròquies de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, entre el 2007 i el 2009, i moderador de la Unitat Pastoral del Litoral Nord, entre el 2008 i el 2009. Paral·lelament, va exercir de professor de religió a l’Escola Mestral de l’Hospitalet de l’Infant, entre el 2007 i el 2009; i també al Seminari Major de Tortosa i a l’Institut de Teologia Sant Agustí, també de Tortosa, entre el 2008 i el 2009.

Serrano també ha exercit de secretari de les nunciatures apostòliques a Moçambic (2012-2016), a Nicaragua (2016-2017) i al Brasil (2017-2019). L’any 2019 va ser nomenat conseller de Nunciatura a la Secció per als Afers Generals de la Secretaria d’Estat de la Santa Seu, càrrec que ocupava fins al nomenament com a bisbe coadjutor d’Urgell.

El telescopi espacial James Webb ha tornat a fer història. Un equip d’astrònoms nord-americans ha confirmat que ha detectat la galàxia més antiga i allunyada que s’ha observat mai: MoM z14. Es calcula que va existir tan sols 280 milions d’anys després del Big Bang, és a dir, fa 13.520 milions d’anys. El descobriment representa un nou pas en la comprensió de l’univers primitiu i posa de manifest que hi podria haver moltes més galàxies primerenques que no es pensava fins ara.

Pieter van Dokkum, membre de l’equip investigador i professor a la Universitat Yale, ha destacat que era un moment per a aturar-se i reflexionar. “Això que hem vist és l’objecte més allunyat que ha detectat mai la humanitat”, ha dit. La troballa s’ha fet en un projecte encapçalat  per Rohan Naidu, investigador de l’Institut Kavli d’Astrofísica i Recerca Espacial del MIT.

Un salt en el temps de 13.500 milions d’anys

MoM z14 ha desbancat el rècord anterior, que tenia la galàxia JADES-GS-z14-0, situada a uns 300 milions d’anys després del Big Bang. El nou objecte descobert té un desplaçament cap al vermell (redshift) de z = 14,44, una dada que confirma que és encara més llunyana i antiga.

El redshift és el fenomen que permet d’identificar les galàxies més llunyanes: com més temps ha viatjat la seva llum, més s’ha allargat cap a l’extrem vermell de l’espectre electromagnètic a causa de l’expansió de l’univers.

Segons els investigadors, MoM z14 és unes cinquanta vegades més petita que la Via Làctia i presenta una activitat molt intensa de formació estel·lar. També han detectat en la seva llum la presència de carboni i nitrogen, dos elements que no haurien de ser presents en les primeres generacions de galàxies formades exclusivament amb hidrogen i heli. Això fa pensar que MoM z14 podria formar part de la primera onada de galàxies “normals”, amb estrelles capaces de crear i dispersar elements químics més pesants mitjançant explosions de supernova.

Un descobriment inesperat

Van Dokkum ha admès que la detecció havia estat sorprenent: “El James Webb no havia estat dissenyat per trobar galàxies tan primerenques en aquest punt de la missió. I, tanmateix, ja n’hem identificat més d’un centenar amb una brillantor superior que no s’havia previst abans del llançament.”

El descobriment de MoM z14 no tan sols estableix un nou límit temporal observable per la ciència, sinó que també qüestiona les hipòtesis prèvies sobre el ritme de formació de les primeres estructures galàctiques de l’univers. El fet que ja es trobin galàxies amb elements pesants tan poc temps després del Big Bang indica que l’evolució còsmica pot haver estat més ràpida que no es pensava.

El trànsit a les autopistes alemanyes va viure dijous una jornada de caos, coincidint amb el començament del llarg cap de setmana de l’Ascensió, un dels més intensos de l’any en mobilitat. El motiu no ha estat cap accident ni una gran operació policíaca, sinó un error tècnic de Google Maps, que va marcar com a tallades una gran quantitat de vies ràpides per tot Alemanya.

Els usuaris de l’aplicació a les àrees de Frankfurt, Hamburg, Berlín i els eixos que connecten l’oest, el nord i el centre d’Alemanya es van trobar amb un mapa ple de punts vermells amb senyals de prohibició de pas. El fenomen també es va estendre a parts de Bèlgica i dels Països Baixos, i va desconcertar els conductors.

Molts viatgers, convençuts que les autopistes estaven tancades, van optar per rutes alternatives per carreteres secundàries, cosa que va congestionar aquestes vies i va causar retards considerables. Les policies locals i els serveis de control del trànsit van haver d’atendre un gran volum de consultes de ciutadans que no sabien com actuar ni per on circular.

Mentrestant, unes altres aplicacions, com ara Apple Maps i Waze, o simplement la informació dels butlletins de trànsit a la ràdio, oferien una visió totalment diferent: el trànsit fluïa amb normalitat relativa a les mateixes autopistes que Google Maps marcava com a tancades.

De moment, no se sap amb certesa què va causar la fallida del sistema. Un portaveu de Google, consultat per mitjans alemanys, ha explicat que el servei havia començat a revisar els senyals erronis i a corregir-los tan bon punt havia rebut avisos per part dels usuaris. Ha recordat que Google obtenia la informació cartogràfica de tres grans fonts: proveïdors externs, dades públiques d’autoritats de transport i l’aportació directa dels usuaris.

Segons el portaveu, les dades es van actualitzant constantment, però el ritme de correcció pot variar. “En general, aquestes fonts ens ofereixen una base sòlida per a mantenir la informació de mapes actualitzada i fiable”, ha dit. Tot i això, ha recomanat als conductors que contrastessin la informació amb més d’una font abans d’emprendre un viatge.

L’incident ha tornat a posar en qüestió la dependència en massa de les aplicacions de navegació digitals i ha fet evident que un error de visualització pot tenir conseqüències immediates i molt reals sobre la mobilitat de milers de persones.

Lloc: Església de Santa Maria

El grup islamista Hamàs ha agraït a l’Ajuntament de Barcelona la ruptura de relacions institucionals amb l’actual govern d’Israel en solidaritat amb “l’extermini” que afronten els habitants de Gaza.

“Agraïm la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de trencar relacions amb el govern d’ocupació sionista, i suspendre l’acord d’amistat amb el municipi de la ciutat ocupada de Tel-Aviv, en solidaritat amb el nostre poble palestí, que és sotmès a una brutal guerra d’extermini”, ha dit en un comunicat.

Hamàs ha instat més països i ciutats a començar un boicot i a aïllar Israel en l’esfera internacional com a represàlia per les “massacres i el crim de fam” contra els habitants de Gaza, en una guerra en què ja han mort més de 54.000 palestins, prop d’un terç dels quals són nens.

En una declaració institucional, presentada conjuntament pels grups socialista i dels Comuns i que ha rebut el vot en contra del PP i Vox i l’abstenció de Junts, Barcelona va trencar relacions institucionals amb l’actual govern d’Israel pels atacs contra la població palestina i va exigir l’alto-el-foc immediat i permanent i aixecar el blocatge d’ajuda humanitària.