El primer ministre dels Països Baixos, Dick Schoof, ha presentat la dimissió arran de la sortida del Partit per la Llibertat (PVV), del dirigent ultradretà Geert Wilders, del govern de coalició. Schoof ha anunciat que comunicarà oficialment la decisió al rei i que continuarà com a primer ministre interí fins a la convocatòria d’eleccions.

Segons que ha informat la radiodifusió pública NOS, Schoof ha qualificat de “irresponsable i innecessària” la decisió de Wilders de trencar la coalició. La crisi s’ha precipitat després que el líder del PVV hagi anunciat la sortida del govern per la manca d’acord sobre el pla de deu punts sobre migració que havia presentat el seu partit.

Wilders ja havia amenaçat diumenge de sortir del govern si no s’aprovava la major part del seu pla sobre asil i migració. El pla, presentat la setmana passada, inclou mesures com el tancament immediat de les fronteres a tots els sol·licitants d’asil, la repatriació de desenes de milers de refugiats sirians, el tancament dels centres d’acollida, la fi de la reagrupació familiar i l’expulsió dels delinqüents amb doble nacionalitat.

D’ençà de la seva victòria a les eleccions del novembre passat, Wilders havia insistit a aplicar “la política migratòria més estricta de la història” del país. Tot i això, el pla només ha obtingut el suport parcial del moviment Campesí-Ciutadà (BBB), també membre de la coalició de govern, que completaven el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) i el partit Nou Contracte Social (NSC). Les discrepàncies entre les formacions han impedit de tirar endavant el programa de Wilders, que finalment ha optat per sortir del govern.

Tornen les assemblees de lectors de VilaWeb. El dissabte dia 7 de juny es farà la sessió de València, a les 12.00 a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (carrer de Sant Ferran, 12).

Enguany que el diari fa trenta anys, la trobada anual amb els lectors serà especial. Les activitats començaran a les 11.00 amb una visita a l’exposició commemorativa, a l’edifici de l’Octubre mateix. La sessió serà conduïda pel director del diari, Vicent Partal, que l’explicarà als assistents.

A les 12.00 començarà l’assemblea de lectors, un espai de trobada dels lectors amb els responsables del diari, on s’explicarà el procés de relleu generacional que ha engegat VilaWeb i pel qual Txell Partal ha assumit el paper d’editora, un càrrec que havia tingut Assumpció Maresma d’ençà de la fundació.

La jornada s’acabarà amb la presentació del llibre Tres dies d’agost, de Josep Nualart Casulleras, a les 13.00. És el primer títol dels Llibres de VilaWeb, la nova col·lecció de llibres periodístics, que s’ha estrenat tot coincidint amb la celebració dels trenta anys del diari. La col·lecció es pot adquirir preferentment per subscripció, per un preu especial de 64 euros l’any per als qui també siguin subscriptors del diari. També es pot comprar el llibre tot sol, a la Botiga de VilaWeb.

La participació en les assemblees és lliure, però per organitzar més bé les sessions us agrairem que ens digueu, si encara no ho heu fet, si voleu participar-hi, enviant un correu a inscripcions@vilaweb.cat.

Llibre ‘Tres dies d’agost’, de Josep Nualart Casulleras. Fotografia: Albert Salamé.

 

L’actor Nelo Gómez fou reconegut ahir al vespre com a millor actor de doblatge, pel film El triomf a la gala de premis del sindicat Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV). Quan va recollir el guardó, Gómez féu un discurs fervorós a favor del doblatge en català i de la normalització lingüística a À Punt, coincidint amb l’espanyolització creixent del canal. “El valencià és digne per a estimar, per a estudiar, per a fer negocis, per a eixir de festa, per a follar, per a ser un professional en qualsevol àmbit, també en el doblatge”, va reivindicar.

Els dobladors critiquen que À Punt prioritzi la versió en castellà dels films internacionals

Gómez va remarcar que “en valencià es pot doblar i difondre qualsevol producció estrangera, i els responsables del major mitjà de comunicació que tenim els valencians i valencianes haurien de  defendre-ho, s’ho haurien de tatuar si s’estimen el poble que representen”. Tot seguit, va afegir: “El valencià és un patrimoni de tots i totes”, també dels que no en parlen –va dir. I va esmentar el cas del seu pare, aragonès i “valencianoparlant no practicant habitualment”. “Creieu que mon pare canvia de canal quan veu una pel·lícula en valencià? No, i no ho fa perquè l’haja doblat el seu fill –amb sort–; ho fa perquè, abans de ser espectador, el meu pare és demòcrata”, va dir. Encara hauria continuat denunciant el discurs “que emetre produccions en valencià resta audiència”, però va haver d’acabar perquè s’allargava massa.

La gala, feta al Teatre Principal de València, reconegué una àmplia varietat de trajectòries i treballs interpretatius en el camp audiovisual i teatral. En l’àmbit cinematogràfic, el premi de millor actriu l’obtingué Neus Agulló per L’àvia i el foraster. En la mateixa obra, Jordi Ballester va rebre el guardó com a millor actor de repartiment, i Lorena López fou distingida per La casa com a millor actriu de repartiment. El premi al millor actor protagonista fou per a Óscar Lasarte a ¿Es el enemigo?.

En teatre, els reconeixements al millor actor i a la millor actriu protagonistes foren per a Laura Useleti per Cinc minuts i Xavo Giménez per Yo soy 451. Els guardons a actors de repartiment recaigueren en Pep Ricart per La mancha i Amparo Fernández per Insomnio, noche de verano.

El premi Crisàlide al millor actor revelació s’atorgà a Juan Benavent per Laila, i el de millor actriu revelació, a Aurora García i Agud, per una trajectòria intensa en muntatges com After-sun, Esto ya no es el banquete, A-fràgil, El fin de la historia i Última Lluna de Mercucio Montesc.

La gala també serví per a retre homenatge a dues figures destacades. El premi Narcís 2025 s’atorgà a l’actriu Empar Ferrer per la seva llarga trajectòria i compromís amb el teatre valencià. El premi Taules 2025 reconegué Abril Zamora pel seu paper destacat en l’audiovisual contemporani i per haver contribuït a fer visible la realitat del col·lectiu trans.

Més enllà de les distincions, la cerimònia es convertí en una plataforma per a la crítica i la reivindicació. S’hi denuncià la situació precària del sector i es reclamà la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón, per la seva gestió de la gota freda. “El sector està paralitzat de fa més d’un any i la gent que hi ha al capdavant d’una institució pública haurien de vetlar pel present i futur de la cultura, tant pels seus professionals com pel bé de tota la societat valenciana”, va dir Maria Almudéver, presidenta del sindicat.

Un 29,2% dels catalans fa servir la plataforma 3Cat per mirar la televisió, cosa que la converteix en la tercera plataforma televisiva més vista de Catalunya, segons el nou sistema de mesura d’audiències Cross Platform View, de Kantar Media, entre el gener i l’abril del 2025. Aquest nou sistema radiografia les plataformes de vídeo i, per primera vegada, ofereix dades concretes de Catalunya. Rosa Romà, presidenta de 3Cat, ha celebrat aquestes dades en una presentació davant el sistema audiovisual a Barcelona.

“En un any i mig de vida, la plataforma 3Cat va al davant de la majoria de les plataformes amb què competim a escala estatal”, ha dit. Segons aquest rànquing, la plataforma de vídeo amb més audiència a Catalunya és YouTube, que la miren un 81% dels catalans. Seguidament, a poca distància entre si, hi trobem Prime Video (55,1%), TikTok (54,2%) i Netflix (51,8%). I després, en una franja d’audiència mitjana, els segueix 3Cat, vista pel 29,2% dels catalans. És a dir, la plataforma pública és la cinquena finestra audiovisual més consumida, però la tercera si es parla específicament de produccions de televisió (després de Prime Video i Netflix).

Aquestes dades situen 3Cat davant plataformes de subscripció o de franc, com ara Disney+ (20,3%), Movistar+ (19,8%), Atresplayer (15,9%), RTVE Play (14,3%), Max (12,1%) i Twitch (10%). “La nostra raó de ser, la llengua, és un valor a l’alça. Un fet diferencial respecte de la competència que ens permet de situar-nos al capdamunt del consum de vídeo i àudio a demanda”, ha destacat Romà.

Cross Platform View, el nou sistema de mesura de Kantar Media, té en compte tant el consum de la televisió lineal com el de les plataformes, en televisió connectada, ordinadors, mòbils o tauletes dins de casa. Això permet de saber quin percentatge del consum és de televisió convencional i quin és digital, i també ofereix dades sobre quanta gent consumeix les plataformes que hi ha al mercat i també més entorns de consum de vídeo en línia, com YouTube, TikTok i Twitch.

3Cat promou un videojoc juvenil en català per a la nova Nintendo Switch 2

3Cat ha obert una convocatòria per a seleccionar un nou videojoc original en català pensat per a adolescents entre quinze anys i disset. El projecte escollit es publicarà el 2026 en les principals consoles, inclosa la nova Nintendo Switch 2, que es posa a la venda dijous. L’objectiu és oferir una proposta de qualitat que combini la jugabilitat casual amb valors culturals catalans i un disseny atractiu.

Tal com es descriu a les bases de la convocatòria, el videojoc haurà de ser dels gèneres d’aventura i trencaclosques, ambientat en escenaris reconeixibles de la geografia catalana, amb una narrativa immersiva i una estètica pròpia en tres dimensions. Caldrà que les mecàniques promoguin el pensament lògic i l’habilitat, i que tinguin un sistema de progressió adaptat a partides curtes però amb un recorregut mínim de vuit hores. També es valorarà que hi hagi un mode cooperatiu o competitiu per a dos jugadors.

A banda del català com a llengua principal, es demana la inclusió d’altres idiomes per als textos –com l’anglès, l’espanyol, el francès, l’alemany i l’occità aranès– i, com a mínim, doblatge en català i anglès, però es valorarà especialment que també tingui veus en aranès. Serà un requisit que l’obra compleixi els valors del llibre d’estil de 3Cat, especialment els relacionats amb continguts per a públic juvenil i d’entreteniment.

Pel que fa a la distribució, el joc haurà d’estar disponible com a mínim a la PlayStation 5, Xbox Series X|S, Steam Deck, Nintendo Switch 2 i ordinadors a través de Steam, en format digital. A més, es valorarà que es pugui fer una edició física per a consoles. També caldrà oferir una versió de prova gratuïta del primer nivell.

‘Sol’, el videojoc en català que t’atrapa i que s’hi pot jugar de franc

Els estudis que vulguin presentar-s’hi han d’acreditar un mínim de cinc anys d’experiència o tenir un equip amb un historial equiparable, i haver publicat almenys tres videojocs en les plataformes esmentades. La convocatòria disposa d’un pressupost màxim de 300.000 euros i funcionarà en règim de coproducció.

També promou un videojoc nou per a mòbils i tauletes

A banda del projecte per a consoles, 3Cat també ha obert una convocatòria per a crear un videojoc per a dispositius mòbils i tauletes, adreçat a públic adult de 25 a 45 anys. En aquest cas, la proposta haurà de combinar mecàniques de trivia i arcade amb continguts relacionats amb la llengua i la cultura catalanes, així com amb la història de TV3 i Catalunya Ràdio. El joc s’haurà de publicar a iOS i Android el 2026 i haurà de permetre modes rejugables, creació de comunitat i partides ràpides. La convocatòria també és oberta fins al 26 de juny.

Dracamar, el primer gran videojoc de 3Cat per a consoles

D’ací a uns mesos, 3Cat publicarà Dracamar, el seu primer videojoc original per a consoles i PC, desenvolupat conjuntament amb l’estudi barceloní Petoons Studio. Es tracta d’un títol de plataformes i acció en 3D, orientat a un públic infantil i juvenil, que combina una estètica acolorida amb referències constants a la cultura i la geografia catalanes. L’aventura transcorre en un arxipèlag fictici format per illes inspirades en ciutats catalanes –Giròlia, Celònia, Eida i Tàrraca– on els protagonistes han de recuperar la flor Coroki per salvar els Okis del malvat rei Crad. El joc inclou elements com el tió, la castanyera, el pa amb tomàquet o la Fageda d’en Jordà, i estarà disponible en català, castellà i anglès. Actualment, es pot jugar gratuïtament al primer nivell a Steam i la versió completa es preveu per a començaments del 2026.

Dracamar és un dels primers fruits de l’estratègia de 3Cat en l’àmbit dels videojocs. Una de les primeres experiències de gran abast va ser Crims: casos oberts, un videojoc per a mòbils i tauletes basat en el programa de Carles Porta, que ha superat les 80.000 descàrregues. Paral·lelament, s’hi afegeixen altres títols en desenvolupament: un videojoc de plataformes i trencaclosques per a joves de 18 a 25 anys a càrrec de l’estudi Jandusoft, i una proposta pensada per a infants de 8 a 10 anys dissenyada per Cubus Games, els creadors del joc de Crims.

Tots aquests projectes responen a una voluntat explícita de crear un ecosistema propi de videojocs en català, amb qualitat tècnica, vocació internacional i fort arrelament cultural.

Les samarretes verdes tornen i la tensió entre la societat civil, la comunitat educativa, l’oposició i el govern de Marga Prohens no atura de créixer. Ahir, les van dur els directors durant la reunió amb el conseller d’Educació, Antoni Vera, i avui, els diputats de Més per Mallorca i de Més per Menorca al Parlament de les Illes. 

Durant la sessió de control al govern, els diputats de Més han retret a Prohens el “pacte de la vergonya” amb Vox i que assumeixi les polítiques de l’extrema dreta. Lluís Apesteguia, el coordinador de Més per Mallorca, ha dit que era “un pacte inhumà”, en relació amb les qüestions relacionades amb la migració i que assumia “l’odi de Vox a llengua”.

Damià Pons: “El PP i Vox volen exterminar la llengua catalana”

“Coneixen algun funcionari que no sàpiga castellà? Idò per què vol que n’hi hagi que no sàpiga català? Coneixen cap alumne que acabi l’educació secundària sense saber castellà?”, ha preguntat Apesteguia a la presidenta, que ha respost a la seva manera: girant la truita, intentant atribuir les mesures acordades al govern d’Armengol i sentenciant que l’oposició “exagera, enganya i crispa”. “Quin és aquest complex d’inferioritat?” els ha respost Prohens.

El portaveu del PSIB, Iago Neguerula, s’ha centrat a criticar que “la paraula de la presidenta ja no val res”, en relació amb el pacte que va arribar l’esquerra amb el PP per a salvar la llei de memòria i permetre de corregir unes errades que havia comès el PP en una votació i que ara Prohens ha trencat de la mà de Vox. 

Le Senne, tranquil

Tot i que el president de la cambra, Gabriel Le Senne, serà jutjat per delicte d’odi per haver esquinçat la fotografia d’Aurora Picornell durant un ple, avui ha presidit la cambra amb tota normalitat. L’esquerra ja ha activat els mecanismes per poder-lo fer fora, però per això caldrà una majoria absoluta que passa pel PP i que, difícilment, després del pacte pel pressupost, s’assolirà. 

Le Senne serà jutjat per delicte d’odi per haver esquinçat la fotografia d’Aurora Picornell

Apesteguia ha recordat Prohens que “manté vergonyosament un processat per delicte d’odi en la presidència del parlament” i la diputada de Podem Cristina Gómez també ha estat molt clara en aquest sentit: “Senyor Le Senne, ja no hauria de seure en aquesta cadira que representa tota la ciutadania, tant si el van votar com si no. I això també va per vostè, senyora Prohens, que permet que una persona processada per delicte d’odi segui en aquesta cadira.” 

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) estableix que no es poden aplicar sancions penals als sol·licitants d’asil pel fet d’haver entrat de manera irregular en un estat membre. L’alt tribunal, amb seu a Luxemburg, ha resolt que tampoc no se’ls pot castigar penalment quan arriben amb menors d’edat a càrrec seu, perquè això vulneraria el dret fonamental de l’asil i els drets dels infants.

La decisió respon a una qüestió prejudicial presentada pel Tribunal de Bolonya en el marc del procés contra una dona estrangera. L’acusada va ser detinguda a l’aeroport de Bolonya el 2019, quan intentava d’entrar a Itàlia amb passaports falsos acompanyada de la seva filla i la seva neboda. En la declaració, va dir que fugia del seu país d’origen perquè havia rebut amenaces de mort de la seva ex-parella, i va demanar protecció internacional.

El tribunal italià va demanar al TJUE si aquell comportament podia ser castigat penalment, però el TJUE ha respost que no. En primer lloc, ha assenyalat que la dona exercia la custòdia efectiva de les menors i que castigar-la penalment seria una vulneració greu del dret de la vida familiar i dels drets dels infants.

A més, ha afegit que, mentre no es resolgui la petició d’asil, l’arribada irregular no pot ser sancionada penalment, perquè ho impedeix el dret fonamental de sol·licitar asil dins la Unió Europea.

El jugador del Reial Madrid Raúl Asencio s’enfronta a una petició de quatre anys de presó per part de la menor que apareix en un vídeo sexual enregistrat i difós sense consentiment. És la mateixa pena que reclama l’altra dona que apareix a les imatges, tant per a Asencio com per als altres tres joves implicats: el garrotxí Ferran Ruiz, jugador del Girona; el mallorquí Andrés García, de l’Alcorcón; i el gallec Juan Rodríguez, del Tarassona, tots ells ex-companys del planter del Reial Madrid.

El jutjat d’instrucció 3 de San Bartolomé de Tirajana (Gran Canària) ja els va processar formalment tots quatre per haver enregistrat i compartit imatges sexuals sense permís de les dues dones, una de les quals és menor d’edat. Ara cal esperar que la fiscalia presenti les seves conclusions abans de valorar si el cas arribarà a judici.

El jutge considera que hi ha indicis que Asencio, tot i no haver participat en l’enregistrament sabia que el vídeo s’havia obtingut sense el consentiment de les víctimes, les quals havien exigit que l’eliminessin. Malgrat això, apunta que va demanar als altres implicats que li enviessin el vídeo per ensenyar-lo a una tercera persona.

El segon fet que se li atribueix és que, presumptament, el 21 de juny de 2023 va rebre el vídeo al seu mòbil mitjançant un missatge de WhatsApp d’un sol visionament i que aquell mateix dia el va mostrar a un tercer que consta com a testimoni en la causa.

El jutjat de Vilanova i la Geltrú (Garraf) ha arxivat parcialment la demanda presentada per Rosa Peral contra Netflix, en què al·legava una vulneració del dret de l’honor arran de la sèrie El cuerpo en llamas, basada en l’anomenat “crim de la Guàrdia Urbana”. El jutjat ha descartat la part de la demanda relativa a la seva filla menor d’edat perquè Peral no en té la pàtria potestat i, per tant, no pot actuar legalment en nom seu. En canvi, manté la demanda que fa referència al seu dret de l’honor.

D’acord amb el jutjat, es va demanar al pare de la menor si volia presentar ell mateix la reclamació, però s’hi va negar. Per aquest motiu, la demanda continua tramitant-se només en nom de Rosa Peral, segons que ha avançat El Periódico i ha confirmat l’Agència Catalana de Notícies. La defensa de Peral ha presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona per mirar de revertir aquesta decisió.

Peral compleix una condemna de vint-i-cinc anys de presó per haver assassinat, el 2017, la seva parella sentimental –també agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona–, amb la col·laboració del seu amant, que també era policia. L’ex-agent exigeix una indemnització de vint-i-set milions d’euros per a la seva filla i de dos milions per a ella mateixa, per no haver aturat l’emissió de la sèrie de Netflix.

La principal formació d’extrema dreta neerlandesa, el Partit per la Llibertat (PVV), que encapçala Geert Wilders, ha abandonat el govern de coalició als Països Baixos, fet que ha portat al trencament del govern i que obre la porta a unes eleccions anticipades. La decisió ha estat anunciada per Wilders mateix amb un missatge breu a la xarxa X, en què ha dit: “No s’han signat els nostres plans d’asil. No s’ajusta a l’acord de coalició. El PVV abandona la coalició.”

Geen handtekening voor onze asielplannen.

Geen aanpassing Hoofdlijnenakkoord.

PVV verlaat de coalitie.

— Geert Wilders (@geertwilderspvv) June 3, 2025

Wilders ja havia amenaçat diumenge de fer aquest pas si no s’aprovava la major part del seu pla sobre asil i migració. El pla, presentat la setmana passada, inclou mesures com el tancament immediat de les fronteres a tots els sol·licitants d’asil, la repatriació de desenes de milers de refugiats sirians, el tancament dels centres d’acollida, la fi de la reagrupació familiar i l’expulsió dels delinqüents amb doble nacionalitat.

D’ençà de la seva victòria a les eleccions del novembre passat, Wilders havia insistit a aplicar “la política migratòria més estricta de la història” del país. Tot i això, el pla només ha obtingut el suport parcial del moviment Campesí-Ciutadà (BBB), també membre de la coalició de govern, que completaven el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) i el partit Nou Contracte Social (NSC). Les discrepàncies entre les formacions han impedit de tirar endavant el programa de Wilders, que finalment ha optat per sortir del govern.

Avui comencen les proves d’accés a la universitat (PAU) a les Illes i el País Valencià, que duraran fins dijous, 5 de juny. Enguany hi haurà algunes novetats als exàmens respecte dels anys anteriors: un sol model d’examen (però amb exercicis opcionals) i sense poder descartar temari.

A les Illes s’examinen uns 5.000 estudiants. Avui faran les proves de llengua castellana i literatura,  història d’Espanya, geografia, química, anàlisi musical, dibuix tècnic, geologia i ciències ambientals, llatí, i tècniques d’expressió gràfico-plàstiques.

Al País Valencià s’examinen uns 26.000 estudiants, de llengua castellana i literatura, història de la filosofia, biologia, empresa i disseny de models de negocis, tecnologia i enginyeria, història de la música i de la dansa, física, història de l’art, cor i tècnica vocal, i disseny.

Tot seguit us oferim tota la informació de la selectivitat en directe.

Els serveis públics d’ocupació han registrat un nou descens de la desocupació als Països Catalans durant el mes de maig. En conjunt, el nombre de desocupats ha disminuït de 12.462 respecte de l’abril, amb una caiguda sostinguda que es consolida respecte de fa un any.

A Catalunya, el descens ha estat de 6.198 persones, cosa que representa una reducció de l’1,9% en relació amb el mes anterior. Això situa el nombre total de desocupats en 319.519, un 3,4% menys que fa un any. Al País Valencià, les oficines del SEPE han registrat 4.881 desocupats menys, una reducció mensual de l’1,61%. Així, el total de persones sense feina queda en 297.450. L’evolució anual és encara més significativa: en dotze mesos, la desocupació s’hi ha reduït de 18.646 persones, un 5,9%.

Les Illes són el territori on més ha baixat percentualment la desocupació aquest maig. Amb 1.383 persones menys, el total de desocupats baixa fins a 25.359, una reducció del 4,7% respecte de l’abril i del 5,1% respecte del maig de l’any passat. En paral·lel, l’afiliació a la Seguretat Social ha crescut amb força: només en un mes s’hi han sumat 51.237 persones ocupades, un increment mensual del 8,72% i anual del 2,6%.

Unes vint-i-quatre persones han estat assassinades avui a Rafah, al sud de Gaza, en un nou episodi de violència durant el repartiment d’ajut humanitari. Les autoritats gazianes acusen les forces israelianes d’haver obert foc contra un grup de civils que esperaven assistència en una zona designada per al repartiment, en col·laboració amb una fundació humanitària vinculada a Israel i els Estats Units.

Segons el Ministeri de Sanitat de Gaza, “el balanç preliminar de la matança de l’ocupació contra persones que esperaven ajut a la zona d’Al-Alam, a Rafah, és de 24 màrtirs i desenes de ferits, alguns molt greus”. El missatge, difós per Telegram, no concreta més detalls, però arriba després d’una sèrie de denúncies de morts civils durant uns altres lliuraments de menjar i medicaments.

L’exèrcit israelià ha reconegut que havia disparat contra “sospitosos que s’acostaven a les forces”, i ha dit que, abans, havien fet trets a l’aire com a avís. Segons el seu relat, els fets van passar a uns 500 metres del centre de distribució, quan alguns individus es van desviar de les rutes establertes per accedir-hi. Com que no es van apartar malgrat els trets d’advertència, els militars els van disparar directament. Les autoritats israelianes han dit que n’investigaven els detalls.

L’exèrcit també ha insistit que no impedia l’accés dels civils als punts de distribució i que permetia que l’autoanomenada Fundació humanitària per a Gaza actuï de manera independent per fer arribar l’ajut a la població i evitar que arribi a Hamàs. Aquesta fundació és una organització sense ànim de lucre que té el suport dels governs dels Estats Units i Israel, i que empra mercenaris privats armats per garantir, diu, la seguretat en els corredors i centres de distribució, establerts seguint les estipulacions d’Israel, en què es distribueixen aliments als habitants de l’enclavament.

Per què la nova iniciativa humanitària a Gaza és tan controvertida?

Ahir mateix, tres persones foren assassinades en circumstàncies similars i diumenge en van morir més de trenta. L’onada de morts ha encès les alarmes internacionals i ha dut el secretari general de l’ONU, António Guterres, a exigir una investigació immediata i independent.

“És inacceptable que els palestins hagin d’arriscar la vida per obtenir menjar”, ha dit Guterres, que ha recordat que Israel tenia “obligacions clares” en virtut del dret internacional humanitari de facilitar l’entrada d’ajut humanitari. Ha demanat que es restablís de manera immediata l’accés sense entrebancs d’assistència a gran escala per fer front a la crisi que viu Gaza, i ha reclamat que l’ONU hi pugui operar “amb seguretat i respecte total als principis humanitaris”.

El secretari general ha reiterat la petició d’un alto-el-foc “immediat, permanent i sostenible”, i l’alliberament “immediat i incondicional” de tots els ostatges. Segons ell, aquesta és “l’única via per a garantir la seguretat de tothom”, i ha insistit: “No hi ha una solució militar al conflicte”.

La circulació ferroviària de la línia R3 ha estat restablerta entre les Franqueses del Vallès i Granollers Canovelles després que s’hagi resolt una incidència a la infrastructura que hi afectava des de les vuit del matí. Tot i això, els trens circulen amb retards que poden superar els trenta minuts.

D’altra banda, la línia R8 continua patint afectacions per una avaria entre Castellbisbal i Rubí Vallhonrat, amb retards que poden superar els vint minuts. Tècnics d’ADIF treballen per resoldre aquest problema.

Els Mossos d’Esquadra han desplegat a les cinc del matí dos dispositius contra el crim organitzat vinculat al tràfic de drogues i armes establert a Catalunya. Els dispositius, coordinats per les divisions d’investigació criminal (DIC) de Barcelona i Girona, impliquen més de 400 agents i s’han desplegat en uns quants punts del territori.

Segons que han informat els Mossos, hi ha prevists vint-i-quatre escorcolls. Els municipis on s’actua són: Calonge (Baix Empordà), Maçanet de la Selva Lloret de Mar (Selva), Llagostera (Gironès), Marganell (Bages), el Vendrell (Baix Penedès), Gavà (Baix Llobregat), Mataró, Cabrils, Dosrius, Pineda de Mar (Maresme), Gualba, Martorelles (Vallès Oriental) i Rubí (Vallès Occidental).

En el cas de la regió policíaca de Girona, la investigació es fa conjuntament amb el servei de vigilància duanera de l’Agència Tributària espanyola. A banda dels agents de la DIC, també hi intervenen membres de les unitats d’investigació, seguretat ciutadana, unitat canina, brigada mòbil, àrea de recursos operatius, el Grup Especial d’Intervencions (GEI), el grup Hèlix i la unitat de drons.

Avui, 3 de juny de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

– Damià Pons: “El PP i Vox volen exterminar la llengua catalana”
— Arquitectes en Defensa del Patrimoni demanen que els murals continuïn al MNAC per criteris exclusivament tècnics
— Amb la voluntat d’humiliar Laura Borràs | Editorial de Vicent Partal
— No n’hi havia prou d’amnistiar policies: el TC exigeix que la llei vagi més enllà
— Com afectarà la sentència del TC Puigdemont i el seu retorn?
— Pa amb tomàquet i oli de Jaén | Mail obert de Marta Rojals
— Selectivitat 2025: comencen els exàmens de les PAU a les Illes i el País Valencià
— Creixen els graus inaccessibles: els que demanen una nota de més d’un 12 passen de 20 a més de 70
— 15 anys de la llei de la LSC i ara sense l’addenda al PNL | Article de Marta Vinardell-Maristany, membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)
— Pere Lluís i Font rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: “No hi ha pobles bilingües”
— Els islamistes estrangers que ajudaren a derrocar al-Assad ara es giren d’esquena al nou govern sirià
— Carles Caselles (Smoking Souls): “Hi ha hagut sang i moltíssimes llàgrimes, però ha sigut un viatge increïble”
— Desinformació i responsabilitat institucional | Article de Carolina Moreno-Castro 

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona: 

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui: 

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

The Washington Post · Louisa Loveluck i Zakaria Zakaria

Damasc, Síria. El cap dels rebels sirians, Ahmed aix-Xaraa, prengué Damasc el desembre passat amb l’ajut de milers de combatents estrangers, un grup que ha exercit un rol clau en la caiguda de la dictadura de Baixar al-Assad.

Sis mesos després, Aix-Xaraa és president, i la presència continuada d’aquests mateixos milicians islamistes –que, en el seu moment, arribaren a Síria de punts tan llunyans com Europa i l’Àsia central per afegir-se a la revolució– ara podria ser tot un obstacle per a la supervivència del seu govern.

Aix-Xaraa ha nomenat alguns d’aquests combatents càrrecs al Ministeri de Defensa, i ha suggerit que molts podrien rebre la ciutadania siriana, però Washington ha insistit a exigir-ne l’expulsió del país com a condició indispensable per a relaxar el règim de sancions nord-americà que, durant anys, ha paralitzat l’economia siriana. Per la seva banda, Trump va instar Aix-Xaraa a dir a tots els terroristes estrangers que se n’anessin en la trobada que ambdós mantingueren a l’Aràbia Saudita aquest maig proppassat.

Per molt que Aix-Xaraa sembli decidit a mantenir un cercle intern d’assessors estrangers, alguns d’aquests milicians –sunnites de línia dura– ja li han començat a causar maldecaps. Alguns d’ells, per exemple, van participar fa dos mesos en l’onada de violència en múltiples pobles de la costa siriana, en què centenars de ciutadans de la minoria religiosa alauita van ser assassinats. Ara aquestes tensions sectàries amenacen de desestabilitzar la fràgil transició que Aix-Xaraa vol encapçalar.

Els més radicals d’aquests combatents ja han començat a aïrar els seus greuges contra el president interí de Síria –que va fer-se dir Abu Mohammed Al-Julani durant anys– per no haver imposat encara la xaria al país, i perquè va cooperar, diuen, amb les forces nord-americanes i turques per mantenir a ratlla les faccions extremistes de Síria. “Jolani ens ataca des de terra; els Estats Units des del cel”, explica a The Washington Post un milicià d’origen europeu, que parla amb la condició d’anònim perquè no està autoritzat a fer declaracions a la premsa.

Desenes de milers de combatents estrangers han viatjat en massa a Síria i l’Irac aquestes darreres dues dècades; en el cas de Síria, sovint, amb l’objectiu d’afegir-se a la lluita contra el règim d’Assad. Molts combatents estrangers s’han afegit a grups extremistes, com ara, Estat Islàmic, i uns altres s’han allistat en faccions menys radicals. Els investigadors estimen que 5.000 d’aquests combatents continuen a Síria. Molts d’ells s’han integrat a les comunitats locals, especialment al nord-oest del país, i s’han casat amb dones sirianes amb qui han tingut fills que han crescut al país.

Aix-Xaraa mateix va lluitar al costat d’Al-Qaeda a l’Irac després de la invasió nord-americana del 2003, i més tard va fundar Jabhat al-Nusra al seu país natal, Síria. Quan el grup va canviar de nom pel de Hayat Tahrir al-Xam (HTS), l’any 2017, Aix-Xaraa trencà vincles amb Al-Qaeda i prengué mesures dràstiques contra altres faccions islamistes, de manera que consolidà el seu poder com a força rebel dominant.

Mentre el nou president s’enfronta a la difícil tasca de mantenir l’equilibri polític al país, el govern ha ordenat als estrangers que mantinguin un perfil baix i que evitin de fer pronunciaments públics, segons que expliquen analistes polítics i els combatents mateixos.

“El govern ha provat d’aïllar-los”, diu Jerome Drevon, analista sènior sobre gihad i conflictes moderns de l’International Crisis Group. “Però hi ha un problema de fons a l’hora d’implementar les exigències dels Estats Units. Diuen que tots els terroristes se n’han d’anar, però això presenta la pregunta: qui són, els terroristes, en aquest cas?” Tan sols unes quantes dotzenes de combatents han estat considerats terroristes per l’ONU i, en molts casos, els governs dels seus països d’origen tan sols tenen informació limitada sobre les activitats dels seus ciutadans a Síria.

“Quan els diuen ‘fora’ diuen, ‘d’acord, però on?'”, diu Drevon en al·lusió als combatents. “Els seus països no els volen.”

Combatents estrangers a la ciutat siriana de Hama, el desembre passat (fotografia: Salwan Georges/The Washington Post). Els radicals pressionen Aix-Xaraa

Avui dia, la majoria dels combatents estrangers a Síria lluiten sota la insígnia de l’HTS, el grup islamista que dirigeix Aix-Xaraa, o el del Partit Islàmic del Turquestan, amb què el grup d’Aix-Xaraa manté una aliança tènue i volàtil. La majoria d’ells viuen a la província d’Idlib, la zona que l’HTS va governar com a estat residual durant els darrers anys del règim d’Al-Assad.

Els experts que monitoren els grups islamistes diuen que, en general, els combatents s’han anat desradicalitzant amb el pas del temps, encara que la majoria continuen essent profundament conservadors.

“La immensa majoria dels [milicians] que romangueren sota el comandament d’HTS fins a la partida de Damasc han estat cridats a l’ordre, d’una manera o d’una altra”, explica Orwa Ajjoub, doctorant de la Universitat de Malmö que estudia el grup.

Cap dels combatents que accedeixen a parlar amb The Washington Post diu que vol abandonar Síria. Al·leguen el risc de ser arrestats –o, fins i tot, condemnats a mort– als seus països d’origen respectius. Mustafa, un combatent francès, assegura que tornar a París no és cap opció. “Sóc en crida i cerca a la majoria dels països europeus”, diu. Un altre afegeix: “No tenim enlloc on anar.”

Encara que la majoria dels entrevistats diu que dóna suport a una imposició gradual de la xaria, un petit contingent de línia dura es mostra impacient i demana d’aplicar-la com més aviat millor. A les xarxes socials, alguns combatents han titllat les noves autoritats del país de “no islàmiques”, tant per no haver aplicat la xaria com per haver-se reunit amb dirigents occidentals als quals s’oposen ideològicament.

“Els immigrants s’han convertit en una càrrega per a Al-Julani, després d’haver estat la base del seu suport”, deia el clergue kuwaitià Ali Abu al-Hassan, antic responsable religiós de Jabhat al-Nusra, a començament d’aquest mes. “Se’n desfarà, d’ells, quan trobi una alternativa.”

A la indignació dels radicals s’afegeix la creença que Xaraa ha cooperat amb els Estats Units i Turquia en els atacs aeris contra cèl·lules d’Estat Islàmic i Al-Qaida al país mentre impulsava la consolidació del control de l’HTS a Síria, primer a Idlib i després a Damasc. “Ens van ajudar molt”, afirmà al desembre el ministre d’Afers Estrangers turc, Hakan Fidan. “Durant els anys, han cooperat amb nosaltres passant-nos informació.” El mes següent, segons que informà The Washington Post, el nou govern sirià se serví de la intel·ligència militar nord-americana per ajudar a frustrar un complot d’Estat Islàmic que pretenia atacar un santuari religiós xiïta als afores de Damasc.

“Veiem publicacions a les xarxes que diuen que la paciència es va acabant. Alguns usuaris parlen d’estar disposats a lluitar contra el nou tirà”, explica Broderick McDonald, investigador associat del King’s College de Londres que estudia el fenomen dels combatents estrangers. “Veuen la situació i es pregunten: ‘Per això fa catorze anys que lluitem?'”

En una mesquita d’Idlib, un combatent europeu d’una facció dissolta d’Al-Qaida a Síria, Hurras al-Din, descriu Xaraa com un enemic tan aferrissat com els Estats Units. “Dóna les nostres coordenades als nord-americans perquè ens bombardin”, afirma.

Vianants passen per davant d’un mur on es llegeix, en àrab, “Síria és un país per a tothom” a Damasc, el març passat (fotografia: Salwan Georges/The Washington Post). Un equilibri difícil

Ara per ara, el govern sirià ha estat cautelós a l’hora d’atacar directament els combatents que s’han mantingut lleials al nou executiu durant anys, com també de provocar els radicals desil·lusionats amb Xaraa.

“No vol trair-los, perquè en darrera instància no sap què faran”, diu Drevon sobre Xaraa. “Podrien desaparèixer, podrien afegir-se a uns altres grups, podrien afegir-se a la violència sectària, i les coses podrien empitjorar.”

En el cas dels combatents estrangers, en canvi, les autoritats han provat d’establir directrius clares, explica Drevon, tot instant-los a evitar d’incitar la violència sectària o política i abstenir-se de fer crides a atacar uns altres països.

El govern, paral·lelament, també ha provat d’integrar la majoria dels combatents estrangers en el nou exèrcit del país. “La idea és d’incorporar-los a una estructura militar, perquè sigui més fàcil de controlar-los”, diu Drevon. Però fins ara aquest procés d’integració ha avançat molt a poc a poc.

Xaraa ja ha nomenat sis estrangers a alts càrrecs del Ministeri de Defensa. És una mesura amb què el líder sirià, segons els experts, vol protegir-se de possibles cops d’estat, tot col·locant en càrrecs de molt poder estrangers lleials sense vincles amb uns altres grups. Els nomenaments, tanmateix, han aixecat molta polseguera, tant a Síria com a les capitals occidentals.

En una carta dirigida al govern nord-americà setmanes abans la visita de Trump a l’Aràbia Saudita, el govern de Xaraa afirmà que havia suspès la concessió de rangs militars d’alt nivell a ciutadans estrangers, però no aclarí si s’havien revocat els ascensos anteriors.

El proppassat 24 de maig, l’enviat especial dels Estats Units per a Síria, Thomas Barrack, elogià el govern de Xaraa per haver pres “mesures significatives” sobre la qüestió dels combatents estrangers, sense donar-ne més detalls.

“Per a tenir els aliats contents, ha hagut de mantenir aquest equilibri durant molt de temps”, explica McDonald en referència a Xaraa. “Això d’ara és una prova de foc.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Milers d’estudiants de les Illes i el País Valencià comencen avui les proves de selectivitat per a accedir a la universitat (PAU). L’any passat, la nota de tall més alta va ser un 13,62, d’un màxim de 14, al doble grau en matemàtiques i enginyeria informàtica de la Universitat Politècnica de València (UPV). Això es deu al fet que, malgrat que 282 persones la van sol·licitar com a primera opció, solament s’ofereixen 15 places. La segona nota més alta va ser el doble grau de física i matemàtiques que s’imparteix a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), un 13,438. I en aquest cas trobem que s’ofereixen quaranta places. Són graus molt especialitzats, sovint dobles titulacions, amb molt poques places i que fa uns quants anys que viuen un auge. Això ha multiplicat, a nivells mai vists, el nombre de graus que necessiten notes altíssimes.

Selectivitat 2025: comencen els exàmens de les PAU a les Illes i el País Valencià

Tot això ha passat sense que hagi baixat la nota en graus que habitualment ja la tenen molt alta, com ara el grau universitari de medicina. Per exemple, el de la UB, a l’Hospital Clínic, té una nota de tall de 12,946. Ofereix 200 places, però va ser la primera opció de 1.591 persones, de manera que es manté la nota disparada, amb una xifra que depèn directament de les places que ofereix un grau i la demanda.

En total, trobem que, en prop d’una dècada, els graus que demanen més d’un 12 han passat de 20 a 71.

A les Illes, ara fa deu anys no hi havia cap grau que demanés aquesta nota. El 2022 es va graduar la primera fornada de graduats en medicina per la UIB, que l’any passat demanava un 12,22. I el 2023 va arrencar la doble titulació de matemàtiques i enginyeria informàtica, que ara demana un 12,612, la nota més alta de totes les Illes.

Al País Valencià, hi ha un auge evident dels graus amb notes gairebé inaccessibles. L’any 2016 hi havia 10 graus amb una nota de tall superior a 12; doncs l’any passat en van ser 44. Ara, de fet, ja són unes quantes les que no solament superen el 12, sinó fins i tot el 13: un total de vuit graus. Així, doncs, el 2016 un estudiant que tingués un 12,856 trobava obertes les portes de tots els graus del País Valencià, inclosa medicina a la UV, que era la més alta. Doncs amb aquesta nota l’any passat no hauria pogut accedir a onze graus, en vuit dels quals cal tenir més d’un 13.

Això fa que centenars de persones amb notes com més va més altes restin fora de la primera opció. Ara els graus amb notes més altes són els dobles graus, com ara el que hem esmentat, de matemàtiques i enginyeria informàtica, el de ciència de dades i enginyeria d’organització industrial –que ofereix 15 places i va ser sol·licitat per 204 persones, amb un 13,370 per accedir-hi–;el de matemàtiques i ADE de la UPV (13,303), física i matemàtiques a la UV (13,288) i matemàtiques i enginyeria de tecnologies i serveis de telecomunicació a la UPV (13,167).

El primer grau que no és doble amb nota més alta és enginyeria aeronàutica a la UPV, amb un 13,335. Així mateix, els graus de medicina de la Universitat d’Alacant, la de Miguel Hernández d’Elx i la de la UV superen també el 13.

Al Principat, el 2014 hi havia 10 graus en què es demanava més d’un 12. Ara n’hi ha 25. De fet, aquell primer any la nota més alta va ser un 12,562, en el doble grau de física i matemàtiques i, per tant, permetia a un estudiant amb aquesta nota d’accedir a qualsevol grau a Catalunya. L’any següent, el 2015, aquest mateix doble grau es va enfilar fins al 13,147, la primera titulació i única que superava la barrera del 13 aleshores. I l’any passat hi havia vint graus on no es podia entrar amb aquella nota de 12,562.

Els més alts ara són encara el doble grau de física i matemàtiques (13,192), seguit de medicina a l’Hospital Clínic (12,946), el doble grau de dret i relacions internacionals a la UAB (12,886) i l’enginyeria en tecnologies aeroespacial i màster en enginyeria aeronàutica que ofereix la UPC (12,858).

Quins són els graus amb les notes de tall més altes a Catalunya?

Això contrasta amb un fet: malgrat haver-hi una forta demanda, amb notes com més va més altes, l’oferta és molt baixa en l’àmbit sanitari. Molta gent amb notes altíssimes en queda fora malgrat que manquen professionals en aquest àmbit. A medicina a la UB hi ha 200 places i 1.591 primeres sol·licituds; i això mateix passa a la UAB: 990 sol·licituds per 385 llocs. I odontologia a la UB rep 809 peticions i ofereix 120 places. Una tendència de país que no sembla tenir aturador i que pot forçar bona part dels estudiants a no exercir la seva vocació o a cercar-la fora o en l’àmbit privat.