Com afectarà la sentència del TC a Puigdemont i el seu retorn?
El Tribunal Constitucional espanyol (TC) avalarà la constitucionalitat de l’amnistia en el ple previst a final de juny, com a resposta a un recurs del PP contra la norma. Segons l’esborrany de la ponència que s’ha filtrat a uns quants mitjans, els magistrats conclouran que la llei és plenament constitucional, tret d’alguns detalls menors que no afecten el delicte de malversació. Però això no implicarà pas que Carles Puigdemont pugui tornar immediatament, i ni tan sols aviat, amb garanties.
Fonts del Tribunal Suprem espanyol ja van deixar clar la setmana passada que els jutges Pablo Llarena i Manuel Marchena es resistirien a amnistiar els dirigents independentistes, però, quant a la decisió imminent del TC, aquesta no és la qüestió rellevant. El punt central és que allò que es dirimirà sobre aquest recurs és la constitucionalitat de la llei, no pas com s’ha aplicat la norma en el cas concret de Puigdemont i la resta de dirigents independentistes. És a dir, el TC dirà que la llei és constitucional, sense entrar en detalls que afecten casos particulars, de manera que això no implicarà canvis immediats.
Sense discutir la malversacióSegons l’esborrany que s’ha filtrat –que encara no és definitiu– el TC tampoc no entrarà en els detalls concrets del delicte de malversació, que va servir als jutges del Suprem per refusar l’amnistia en aquest cas. La situació podria ser diferent si el TC hagués fet alguna valoració sobre la constitucionalitat de la llei quant a aquest delicte en concret, però no s’ha assenyalat res d’això, perquè el recurs del PP no ho concretava. Una valoració d’aquesta mena hauria d’interpel·lar els jutges del Suprem per pronunciar-se sobre els casos concrets de Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, tot i que podrien desoir igualment el tribunal. Ara bé, les mateixes fonts del Suprem ja van assenyalar que Marchena i Llarena no mourien fitxa, precisament, perquè la sentència del TC no tractarà la interpretació recaragolada que van fer del delicte de malversació.
De moment, doncs, la situació jurídica de Puigdemont, Comín i Puig no canviarà, no podran tornar de l’exili sense el risc de ser detinguts. La batalla judicial important en aquest sentit serà la dels recursos d’empara sobre els seus casos concrets. És a dir, els recursos que les seves defenses posaran al TC per a al·legar que els han vulnerat drets fonamentals –l’única qüestió, a més de la constitucionalitat, sobre la qual pot actuar aquest tribunal.
Dret d’un jutge predeterminat per lleiPer una banda, la defensa de Puigdemont i Comín té previst d’al·legar que s’ha vulnerat el seu dret de ser jutjats per un jutge predeterminat per llei, atès que la causa del procés l’hauria d’haver jutjat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), no pas el Suprem. De moment, continuen pendents de la resolució d’un incident de nul·litat davant el Suprem, que precisament assenyala que aquest tribunal no és competent per pronunciar-s’hi. Si el Suprem refusa aquest incident de nul·litat, es presentarà el recurs d’empara pel mateix motiu, un motiu estretament lligat a la vulneració de drets fonamentals que sempre analitza el TC.
Per altra banda, la defensa de Puig sí que ha presentat un recurs sobre el contingut de la resolució que li negava l’amnistia. Al·lega vulneracions de drets fonamentals de Llarena i de la sala penal del Suprem i reclama d’aixecar l’ordre de detenció contra Puig. En concret, el recurs assegura que la decisió del Suprem vulnera el dret d’un jutge predeterminat per la llei i el dret de la legalitat i el mandat que determina la llei d’amnistia, però també critica la negativa a aixecar les ordres de detenció. El text recorda que la sentència del judici contra el procés diu que es va contractar la companyia postal Unipost però que van ser contractacions que es van desfer, sense cap mena de despesa per part de l’administració catalana. També titlla l’argumentació del Suprem de “aberració interpretativa”.
El Suprem va refusar d’aplicar-los l’amnistia perquè considerava que el delicte de malversació del qual s’acusava els dirigents independentistes complia les dues excepcions estipulades a la llei: l’enriquiment personal i el risc per als interessos financers de la Unió Europea. Entre els arguments de Llarena per a intentar de sostenir aquesta decisió, destaca una reinterpretació inèdita del delicte de malversació: tot i que els acusats no es van beneficiar patrimonialment del referèndum, el sol fet que no s’organitzés amb els seus recursos personals ja implicaria haver comès el delicte.
Un recorregut de mesosAra bé, encara hi ha recorregut perquè aquests recursos prosperin. El TC, previsiblement, s’hauria de pronunciar sobre la constitucionalitat de la llei a partir de recursos com el del PP, primer –n’hi ha prop d’una vintena–, i a partir de les qüestions d’inconstitucionalitat presentades pel TSJC i el Suprem, després. Finalment, haurà d’analitzar els recursos d’empara dels afectats, que fan referència a l’aplicació directa de la llei.
La dilatació dels temps que s’ha vist de moment pot donar pistes que tot aquest procés no es resoldrà ràpidament. Només per resoldre sobre l’incident de nul·litat –un tràmit que habitualment tarda uns quinze dies– el Suprem tarda més de dos mesos. Segons les fonts del tribunal, els jutges no faran cap moviment fins que el TC no hagi tractat els recursos d’empara dels exiliats i els inhabilitats –previsiblement, a la tardor.
Quant tardaran a resoldre els recursos d’empara és una incògnita –pot allargar-se mesos–, però si el TC acaba donant la raó a les defenses de Puigdemont, Comín i Puig i passa la pilota al TSJC, el context tampoc no serà del tot segur. El TSJC ja va amnistiar polítics independentistes encausats per malversació, entre els quals, Miquel Buch, però els jutges del Suprem es van encarregar de concretar que eren casos diferents, i tampoc no és segur quin posicionament adoptaria aquest tribunal. El temps per a resoldre el cas, doncs, és indeterminat.