Neix la primera Lliga del Porc i la Forquilla, el primer campionat que reivindica els esmorzars de forquilla. L’impulsor, Rafa Gimena, ha explicat que l’objectiu és promocionar aquest àpat tradicional com a “patrimoni gastronòmic”, alhora que es potencia el sector de la carn de porc. Els responsables són el Grup de Sanejament Porcí de Lleida i la consultora enogastronòmica Como Pomona, i s’emmarca dins del programa Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia.

Es planteja com una saborosa competició que es desenvoluparà entre els mesos d’agost i setembre, amb quatre semifinals, una cada demarcació, i una final catalana. En totes les rondes, els participants presentaran els seus plats davant el jurat, mentre el públic gaudeix d’un esmorzar popular de forquilla.

A cada demarcació hi haurà un grup de restaurants que presentaran els seus plats relacionats amb la cultura gastronòmica del territori. Per exemple, a Torrelameu, a la Noguera, es faran unes galtes de porc estofades amb patates; a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), on coincidirà amb la festa de la verema, es farà un blanc i negre amb allioli; a la Garriga es farà un esmorzar amb la botifarra de la Garriga (Vallès Oriental) amb mongeta del ganxet; i a Santa Coloma de Farners, es farà un mar i muntanya de mandonguilles amb sèpia. La final es farà a Lleida, en el marc de la Fira de Sant Miquel, el 28 de setembre, on es farà una cassoleta de porc amb costella, llonganissa i cargols.

De moment hi ha una desena de restaurants apuntats a la lliga i l’objectiu amb què treballa l’organització és que n’hi hagi uns 12 per demarcació. En cas que aquesta xifra se superi, caldrà fer una selecció.

El jurat de cada prova estarà format per experts i divulgadors entre els quals figuren el periodista Albert Molins, autor del llibre Esmorzar de Forquilla; el creador de contingut Jonathan Nuevo, de esmorzarsdeforquilla.cat; la sommelier Marta Cot; i el periodista i sommelier Rafa Gimena, també director de la lliga.

La lliga compta amb el patrocini de bonÀrea i Gust de Lleida de la Diputació de Lleida així com la col·laboració dels ajuntaments de Lleida, la Garriga, l’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Farners i Torrelameu, que acolliran les diferents competicions classificatòries i final.

El president de RENFE, Álvaro Fernández Heredia, ha admès que el servei de Rodalia està “molt deteriorat” i que la seva millora és una “assignatura pendent”. En un esmorzar informatiu d’Executive Fórum, ha assegurat que l’operadora s’ha bolcat a revertir aquesta situació, però ha avisat que “la realitat de Rodalies és molt complexa”. En aquest sentit, ha remarcat que s’està fent un “esforç inversor en manteniment sense precedents”. Sobre la gestió, Fernández Heredia ha defensat el model d’empresa mixta i ha afirmat que és extrapolable a la resta de territoris de l’estat. D’altra banda, ha dit que es renovarà la web de Renfe i que en el servei Avant s’introduirà el pagament per ús.

Durant la seva intervenció, Fernández Heredia ha assenyalat que cada any s’estan invertint 600 milions d’euros a Rodalia i ha lamentat que justament com més recursos s’hi estan destinant “pitjor servei” s’està oferint als usuaris. Amb tot, el president de RENFE ha explicat que l’any que ve es podran començar a percebre algunes millores, coincidint amb l’entrada en servei dels nous trens.

Pel que fa al traspàs de Rodalia, el director de RENFE ha defensat el model d’empresa mixta amb la Generalitat i ha dit que és extrapolable. “És un model interessant”, ha comentat. Per Fernández Heredia, introduir una administració local “només pot oferir avantatges i qüestions positives”. Concretament, s’ha referit al fet de poder comptar amb l’experiència de RENFE com a operador i amb l’administració que “està més a prop dels ciutadans i de les necessitats reals i que és la finançadora del servei”.

El president de la companyia també s’ha referit a la destitució d’Antonio Carmona com a director de Rodalies. Ha afirmat que Carmona es mereix “l’agraïment i reconeixement” i ha reivindicat la seva figura com a portaveu i representant institucional a Catalunya. “Poca gent ho fa millor que ell i té un reconeixement molt estès per part d’usuaris, de les plataformes, de les administracions i dels mateixos companys i mitjans de comunicació”, ha subratllat.

D’altra banda, el president de RENFE ha avançat que l’any que ve la companyia disposarà d’una nova web i ha reconegut que l’actual s’ha de millorar. Ha bromejat sobre el fet que sigui “una de les qüestions recurrents en totes les paròdies televisives”. Segons Fernández Heredia, la nova web serà més àgil i no produirà tants incidents com ara.

Sobre el servei Avant, que encara gaudeix d’un 50% de bonificació per als abonaments multiviatge fins a final d’any, Fernández Heredia ha comentat que s’instaurà un nou sistema de pagament per ús a partir del 2026. “Els usuaris Avant són molt importants per a nosaltres perquè són de mobilitat recurrent, gent que utilitza els nostres serveis per anar a treballar. És un servei que vertebra el territori com pocs altres serveis”, ha comentat.

D’aquesta manera, ha especificat que es podrà viatjar a altres destins fora dels habituals i que s’aconseguiran majors descomptes i amb la tarifa més convenient en funció de l’ús.

El ple del parlament ha aprovat per unanimitat la creació d’una comissió d’investigació sobre l’antiga Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). La proposta de resolució conjunta del PSC, ERC i els Comuns ha rebut també el vot favorable de Junts, el PP, Vox, la CUP i Aliança Catalana. Els impulsors defensen aquesta comissió arran del “degoteig de notícies que afecten la direcció general” i després del cas d’una menor d’edat sota tutela de la DGAIA que va ser víctima d’abusos sexuals. El període investigat abraçarà de l’any 2011 al 2025 i abordarà la garantia dels drets dels menors, els casos de violència sexual i les millores necessàries en el sistema de protecció.

La proposta aprovada de PSC, ERC i Comuns estableix que, a la comissió, s’estudiï el sistema de protecció de menors i la consegüent realització de contractes d’emergència, però també el cobrament de prestacions i mecanismes de control.

Així mateix, volen analitzar els casos de violència sexual contra la infància tutelada per la DGAIA, la garantia dels drets dels menors i millores en el sistema de protecció a la infància.

La comissió també podria estudiar els possibles canvis que requereix la DGAIA, la dotació de recursos necessària per a fer front als nous desafiaments i les eines necessàries per a reforçar el sistema de protecció a la infància.

En un comboi ferroviari que circulava pels voltants de Vilvoorde (Flandes), el revisor va saludar en neerlandès i en francès: “goeiedag, bonjour”. Arran d’això la comissió de supervisió lingüística belga va dictaminar que el revisor, Ilyass Alba, havia vulnerat la normativa. Segons la normativa, els revisors s’han d’expressar exclusivament en neerlandès mentre el tren transita pel territori flamenc i quan entra a Brussel·les ja es poden adreçar als passatgers en les dues llengües.

Els fets van passar el novembre de l’any passat, quan Alba feia la seva ronda rutinària revisant bitllets en un tren que anava cap a Brussel·les. En entrar en un compartiment de viatgers, va saludar-los amb un “goeiedag, bonjour”. Un dels passatgers, indignat perquè encara no s’havia travessat la frontera lingüística amb Brussel·les, en va presentar una queixa formal. Ara la comissió ha conclòs que Alba havia comès una infracció. Ell s’excusa dient que no va fer cap anunci oficial bilingüe per megafonia, sinó una salutació informal de viva veu mentre comprovava bitllets. A parer seu, aquesta acció no és il·legal, però la comissió entén que el context obliga a fer servir exclusivament el neerlandès.

La resolució no implica cap sanció formal per a Alba, però l’empresa ferroviària pública SNCB haurà de tenir en compte l’advertiment. El portaveu de SNCB, Dimitri Temmerman, ha reiterat que els revisors reben formació sobre la normativa lingüística, però alhora ha defensat el treball d’Alba.

La història ha tingut ressò internacional i ha suscitat debat al parlament belga.

VilaWeb recorda que aquest article és basat en els resultats d’un sondatge i tan sols s’ha d’interpretar en aquest sentit: tal com s’ha demostrat, no hi ha garanties que aquestes dades siguin reflectides en els resultats finals.

El PSC de Salvador Illa guanyaria les eleccions al Parlament de Catalunya amb un interval de 40 escons a 42, segons el baròmetre del CEO, que dibuixa un creixement molt pronunciat de les formacions d’extrema dreta. Els socialistes poden obtenir un resultat semblant al 12 de maig de 2024, tot i que menor que el del sondatge del març.

La segona força seria Junts, que pot ser el gran damnificat: de 35 diputats pot passar a 28-30. De totes maneres, ara no es preveu una caiguda tan pronunciada com la del CEO de la primera onada. En canvi, ERC pujaria de 20 escons actuals a 21-23.

En quarta posició, el PP es mantindria al voltant dels 15 diputats (14-15), però amb l’extrema dreta de Vox encalçant-lo (12-14). El gran salt el faria Aliança Catalana, que passaria de 2 escons a un interval de 10 a 11. L’hemicicle el tancarien els Comuns (5-6) i la CUP (3-4).

La mostra del sondatge és de 2.000 persones de 18 anys i més, residents a Catalunya amb dret de vot. La recollida de dades es va fer de manera presencial, entre el 30 de maig i el 28 de juny de 2025 per part de l’empresa Opinòmetre.

Suport a la independència

El suport a la independència es recupera després de tocar fons en la primera onada del CEO. Els qui votarien sí a un referèndum són el 40%, una mica més d’un 2% que no pas al març. Els contraris a la plena sobirania baixen del 54% al 52%.

El 25% dels catalans no considera l’extrema dreta una amenaça

Gairebé un de cada quatre catalans creu que els partits d’extrema dreta no amenacen els consensos bàsics i prop del 20% es planteja votar-los per decepció amb la resta de partits. Segons el CEO, gairebé un terç dels catalans no creu que aquestes formacions plantegin “solucions massa simples”, i més del 40% opina que els mitjans de comunicació i els altres partits els presenten de forma distorsionada. Respecte de la idea de cordó sanitari a l’extrema dreta, si bé és majoritària, no és aclaparadora: només el 53% n’és partidari.

Vegeu tots els detalls del CEO:

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha desestimat el recurs presentat pels hereus de Jean-Marie Le Pen i ha donat la raó al Parlament Europeu en la causa per l’ús fraudulent d’assignacions parlamentàries per part del fundador del Front National francès. D’aquesta manera, la institució podrà reclamar més de 300.000 euros malversats mentre Le Pen era eurodiputat.

La sentència, contra la qual encara es pot recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), considera que el parlament va actuar segons les regles d’un procediment just i que la reclamació econòmica es fonamenta en una anàlisi jurídica i factual detallada de les irregularitats. A més, subratlla que els reclamants no han aportat cap prova que justifiqui l’ús regular dels fons.

Els fets es remunten al gener del 2024, quan el secretari general del parlament va reclamar als hereus de Le Pen el reemborsament de 303.200 euros provinents de la partida per a despeses administratives que els eurodiputats podien fer servir per a activitats vinculades a la Unió Europea. Aquest fons no es pot emprar per a fer campanya electoral ni per a compres personals.

Tanmateix, la investigació de l’Oficina Antifrau de la UE (OLAF) va detectar que, entre el 2009 i el 2018, Le Pen havia destinat aquests fons a despeses irregulars, com ara, corbates, rellotges, ulleres de realitat virtual i fins a 129 ampolles de vi.

Le Pen va impugnar la decisió aquell mateix any. Després de la seva mort, els seus hereus –Marion Le Pen, Yann Maréchal i Marie-Caroline Olivier– van continuar el procediment judicial. Ara el TGUE ha tombat el recurs i ha donat la raó a la cambra.

L’Escola Catalana de Doblatge, amb seu a Barcelona, ha anunciat que tancarà definitivament a final de juliol, després de disset anys d’activitat. En un comunicat difós per Instagram, expliquen que el motiu principal del tancament és que no els renoven el contracte de lloguer del local. “Ens tanquen la parada i nosaltres ens n’anem amb la sensació que ho hem fet tan bé com hem sabut”, diuen.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Escola Catalana de Doblatge (@ecad.doblatge)

A més del problema amb el local, el centre denuncia que fa més de tres anys que manté “un no-diàleg” amb la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), que qüestiona la relació laboral entre l’escola i els professionals que hi treballen. L’escola assegura que aquesta interpretació també afecta més centres de formació, i atribueix la situació a un “cop de cua del 155 totalment arbitrari”.

“Han estat disset anys de ganes de crear escola”, destaquen. També agraeixen la feina feta, el compromís del professorat i la confiança dels alumnes. Segons que expliquen, molts dels seus ex-alumnes treballen ara en el sector del doblatge i unes altres disciplines relacionades amb la veu. “La llavor està sembrada i a poc a poc anirà fent arrels.”

L’Escola Catalana de Doblatge va néixer el 2008 impulsada per un grup de professionals amb l’objectiu d’omplir el buit de formació en doblatge en català. Amb el temps, el centre va ampliar l’oferta formativa per incloure àmbits com la publicitat, l’accessibilitat i la ràdio. S’hi oferien cursos de durades diverses, des d’introduccions a la disciplina fins a itineraris per a la professionalització.

L’equip de govern de l’Ajuntament de Bagà (Berguedà) ha presentat una denúncia als Mossos d’Esquadra per les amenaces anònimes contra el batlle, Lluís Casas, i dos regidors. En un comunicat, el consistori diu que aquests anònims han aparegut en uns quants espais públics del municipi i també s’han enviat cartes a nom dels afectats directament a l’ajuntament.

“El govern municipal de Compromís per Bagà vol salvaguardar la integritat dels seus representants i assegurar que l’activitat política i institucional es pugui desenvolupar amb total normalitat democràtica, respecte i llibertat”, indiquen. Les cartes inclouen insults i amenaces contra els càrrecs públics.

L’executiu reitera el seu compromís amb la “transparència, el diàleg i el servei públic, pilars fonamentals de sistema democràtic”. Diuen que la denúncia respon a la voluntat “de defensar aquests valors i de garantir l’exercici lliure i segur de les funcions públiques”. Alhora, l’equip de govern rebutja qualsevol intent d’intimidació i coacció.

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha demanat un informe jurídic sobre l’esquetx catalanòfob en un acte de l’Ajuntament de Barcelona. “És absolutament inadequat”, ha dit sobre l’actuació durant la sessió de control al parlament. Així i tot, ha considerat que aquest tipus de discursos no es podien combatre per la via penal.

“Certs discursos antiracistes mantenen tòpics anticatalanistes. No se’ls pot derrotar als tribunals, sinó argumentant per desmuntar aquests discursos que fan el joc de l’extrema dreta”, ha afegit en resposta a preguntes de Junts i la CUP. Vila ha explicat que es va posar en contacte amb l’ajuntament per traslladar-los el malestar ocasionat i demanar-los que s’actués.

El conseller ha qualificat l’esquetx de “representació inadequada” i “tergiversació de la realitat” en contra de la cohesió social que, a més, “reforça estereotips negatius”.

Tant la diputada de la CUP Pilar Castillejos com la diputada de Junts Mònica Sales han preguntat al govern si tenia previst de començar un procediment penal per aquest cas. Segons Sales, no n’hi ha prou de fer un piulet a les xarxes socials, sinó que cal actuar. I s’ha demanat de què servia el Pacte Nacional per la Llengua si no es feien servir les eines que tenia.

El conseller Vila ha afegit que el govern no tenia constància que la companyia que va fer l’esquetx hagués rebut recursos de la Generalitat. I ha insistit en la necessitat de confrontar els discursos que es fan passar per antiracistes i en els quals s’han infiltrat, segons ha dit, “tics que donen suport a l’anticatalanisme”.

El president de la cambra de representants dels EUA, Mike Johnson, ha instat el Departament de Justícia a fer públics els documents relacionats amb Jeffrey Epstein, el financer acusat d’explotació sexual que es va suïcidar el 2019 mentre era en custòdia federal. Aquesta demanda l’ha situat en una posició de desacord amb Donald Trump, que durant la campanya electoral havia promès de desclassificar tota la documentació.

És un dels pocs moments en què Johnson, un dels aliats més pròxims de Trump al Capitoli, s’ha desmarcat del president. La setmana passada, el Departament de Justícia va confirmar que la mort d’Epstein havia estat un suïcidi i va descartar tant l’existència d’una llista de clients com noves revelacions sobre la seva xarxa de contactes, cosa que contrariava els qui esperaven una desclassificació total del cas.

“La qüestió és molt delicada, però hauria de sortir tot a la llum perquè la gent ho jutgés per si mateixa”, va dir Johnson en una entrevista amb el podcaster ultraconservador Benny Johnson. “Estic d’acord que cal fer-ho públic.”

En la conversa, Johnson també demanava explicacions a la fiscal general Pam Bondi, que en una entrevista a Fox News havia dit que tenia la suposada llista de clients d’Epstein damunt la taula. “Ha de sortir i explicar-ho clarament a tothom”, va dir el dirigent republicà. I va afegir: “El Departament de Justícia ha de centrar-se en les prioritats importants. Cal tancar aquesta qüestió.”

Dimarts mateix, els republicans van rebutjar una esmena dels demòcrates que pretenia d’incloure en la legislació l’obligació de fer públics els arxius relacionats amb Epstein. Tot i això, la minoria demòcrata ha advertit que continuaria insistint en el cas i ha exigit que la comissió judicial de la cambra, presidida pel trumpista Jim Jordan, convoqui Bondi, la seva mà dreta i els caps de l’FBI per donar explicacions públiques.

Mentrestant, Trump ha provat de contenir el malestar creixent dins la seva base, que li retreu haver-se desdit del compromís de desclassificar-ho tot. Aquest cap de setmana, en un missatge a la xarxa Truth Social, ha escrit: “Fa un any, el nostre país era mort, ara és el més potent del món. Mantinguem-lo així i no perdem el temps amb Epstein, algú que no interessa a ningú.”

Tot i aquest intent de minimitzar la qüestió, Trump va deixar la porta oberta a publicar nous documents. “Pam Bondi ha gestionat molt bé el cas. Dependrà d’ella. Si considera que hi ha documents creïbles, que els faci públics”, va declarar abans de viatjar cap a Pittsburgh.

En declaracions posteriors a NBC News, Bondi no va voler abordar la frustració del moviment Maga i va preferir centrar-se en altres qüestions: “Lluitem plegats per protegir el país. Tenim una guerra contra les drogues, contra el tràfic de persones, contra els càrtels… Aquest és el missatge que cal transmetre.”

Quan li van demanar pel suggeriment de Trump que fes públics els documents que trobés “creïbles”, Bondi es va limitar a dir: “El nostre informe parla per si sol. Encara no he llegit tot el que ha dit avui el president.”

En la conferència de premsa que havia convocat prèviament sobre la crisi dels opioides, Bondi es va negar a respondre a cap pregunta sobre Epstein: “Avui som aquí per parlar de les morts per fentanil i del dolor de les famílies afectades. No parlarem d’Epstein.”

L’acord de la comissió bilateral sobre el nou finançament ha protagonitzat la sessió de control al president del govern, Salvador Illa. El cap de files del grup d’ERC, Josep Maria Jové, ha instat Illa a rectificar l’acord de dilluns entre la Generalitat i el govern espanyol, i a ratificar el pacte d’investidura. Si no ho fa, ERC ja ha avisat que no donarà suport al pressupost de 2026.

Al seu torn, Illa ha admès que quedava “feina per fer”, i ha defensat el pas endavant que significava l’acord de la bilateral. “Complirem els acords”, ha insistit. Per la seva banda, el president del grup de Junts, Albert Batet, ha instat els partits independentistes a fer un front comú per a reclamar el concert econòmic i la plena sobirania fiscal.

ERC i Junts han pressionat Illa –cadascú a la seva manera– després de la bilateral. L’acord entre la Generalitat i el govern espanyol per un nou finançament per a Catalunya no ha satisfet el partit d’Oriol Junqueras, que en destaca els avenços però remarca que són insuficients. En aquest sentit, Jové ha constatat que el pacte no responia a les necessitats de Catalunya, i que el govern tan sols havia de “copiar la literalitat” del text del pacte d’investidura.

Durant la sessió de control, Jové ha recordat a Illa que no era el candidat d’una comunitat autònoma sinó el president d’un país, i que defensar els interessos de Catalunya hauria de ser la seva única prioritat. D’aquesta manera, el president del grup d’ERC ha exigit a Illa que rectifiqués els acords de la bilateral, i que ratifiqués el pacte d’investidura d’ara farà un any.

“Si no, no tindrà pressupostos amb els nostres vots”, ha advertit Jové, en la línia del que ja han anat avisant uns altres quadres del partit aquestes darreres hores, entre els quals, la portaveu del grup, Ester Capella, i el portaveu del partit, Isaac Albert.

Del parlament estant, Jové s’ha encarregat de recordar a Illa que no podria comptar amb ERC si rebaixava acords. El cap de files del grup republicà creu que el president encara és a temps d’evitar el fracàs de la situació.

“Queda feina per fer, però no serà fàcil”

En resposta a Jové, Illa s’ha ratificat en els acords d’investidura, i ha garantit el seu compromís d’assolir i complir-los. Ara bé, ha admès que no seria fàcil. Sigui com sigui, ha reivindicat que no hi havia cap més acord d’una comunitat autònoma amb el govern espanyol per a fixar les bases d’un model de finançament.

A la rèplica a ERC, Illa ha defensat el pacte de la bilateral sobre el nou finançament singular i generalitzable. “És positiu i un pas endavant, és un canvi de paradigma”, ha asseverat.

Junts reclama unitat a l’independentisme

La sessió de control l’ha obert Batet, que ha reclamat unitat als partits independentistes per fer front comú i reclamar el concert econòmic i la plena sobirania fiscal. El president del grup de Junts també ha demanat una alternativa nacional per a sortir de l’atzucac.

Batet ha afegit que els grups que van investir Illa, ERC i Comuns, haurien de descartar el finançament singular i deixar de donar suport al president de la Generalitat. Batet ha conclòs que els socialistes són els “campions dels incompliments”.

En resposta al dirigent de Junts, Illa ha dit que no havia incomplert pas res, i que Catalunya tenia dret de reclamar un bon finançament. Així mateix, ha preguntat a Batet si Junts ajudaria a assolir aquest nou finançament o bé posaria entrebancs al camí.

Lloc: Biblioplatja

El jutjat d’instrucció 2 de Madrid ha obert una investigació preliminar contra Leire Díez, ex-militant socialista i coneguda com la “lampista del PSOE” pels seus vincles amb les clavegueres. La decisió, avançada per El Independiente, respon a una denúncia presentada per membres de l’escala de sots-oficials de la Guàrdia Civil.

La denúncia atribueix a Díez un presumpte delicte de tràfic d’influències. Abans de decidir si l’admet formalment, el jutge ha demanat un informe al ministeri fiscal.

Segons el relat dels denunciants, després d’abandonar la política, Díez va començar a posar-se en contacte amb persones encausades en casos de corrupció per oferir-los acords amb la fiscalia i l’advocacia de l’estat, amb la mediació de l’empresari Javier Pérez Dolset —pendents tots dos d’investigació judicial. En canvi, els va reclamar informació comprometedora sobre comandaments de la Guàrdia Civil i responsables de la fiscalia anticorrupció.

La denúncia parteix de fets exposats en una reunió enregistrada en què Díez parla amb un dels investigats per una trama que va defraudar desenes de milions d’euros en l’IVA d’hidrocarburs. La periodista ha replicat que les trobades formaven part d’un treball d’investigació periodística que, segons que ha dit, es publicarà aviat.

Mentrestant, tres jutjats més tenen damunt la taula denúncies semblants presentades per associacions afins a l’extrema dreta, entre les quals, la de l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil, que encara no s’ha resolt.

La línia R3 ha recuperat la circulació entre Centelles i Vic, a Osona, a les 6.45. El tram va romandre tallat durant tot el dimarts arran del xoc entre un tren i un camió en un pas de les vies. L’incident va tenir lloc entre Sant Miquel de Balenyà i Hostalets de Balenyà. El xoc es va produir a baixa velocitat, ja que el maquinista havia pogut activar el fre d’emergència i no es van produir ferits. Tot i això, va ser necessari treballar durant tota la jornada per retirar el camió i el tren, que va descarrilar, i per posar a punt la infrastructura.

La Guàrdia Civil va trobar ahir el cos sense vida d’un home de 47 anys dins un vehicle que havia sortit de la carretera N-332 al terme de Pedreguer (Marina Alta). Tot indica que l’accident va passar fa uns dos dies.

El servei d’emergències 112 i la policia local van alertar el sots-sector de Trànsit de la Guàrdia Civil a les 16.43 sobre el descobriment d’un cotxe que havia sortit per la banda dreta del quilòmetre 194 d’aquesta carretera. Dins, hi havia el conductor, que era l’únic ocupant, ja sense vida.

Ara s’investiguen les circumstàncies de l’accident.

El jutjat d’instrucció 6 de Llíria (Camp de Túria) ha obert una investigació sobre la filtració i manipulació d’un enregistrament de l’Agència de Meteorologia espanyola (AEMET) que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, va divulgar a les xarxes socials per desacreditar l’actuació de l’organisme durant l’emergència de la gota freda del 29 d’octubre.

La llamada de Aemet a la Generalitat a las 12:08 del 29 de octubre:

"No vamos a marearos con más avisos"
https://t.co/pMzX9F91Jy

— Carlos Mazón (@carlos_mazon_) February 12, 2025

Segons que ha avançat El Diario, la jutgessa veu indicis d’un possible delicte de revelació de secrets d’un particular i ha encarregat al Grup de Delictes Tecnològics de la Guàrdia Civil que investigui qui va tenir accés a l’enregistrament. L’àudio recollia una conversa entre una treballadora de l’AEMET i una tècnica del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat, i, segons el criteri de la fiscalia, tenia caràcter reservat perquè es va enregistrar en el marc d’una emergència activa.

La resolució judicial també ordena d’identificar les dues dones que apareixen a la conversa per oferir-los de personar-se en la causa com a parts perjudicades. A més, requereix a l’empresa editora d’Ok Diario, el primer mitjà que va difondre l’àudio alterat, que lliuri tant la versió manipulada –publicada el 12 de febrer– com la completa. L’empresa hi figura formalment com a investigada.

Les diligències inclouen també l’anàlisi del sistema intern d’enregistrament del Centre d’Emergències, conegut per CoordCom –la “caixa negra” de la gestió de catàstrofes de la Generalitat–, per esbrinar quin és el protocol de conservació dels arxius i de quina manera es pot accedir a aquestes dades reservades.

La fiscalia ja va presentar una denúncia el 2 de juny passat, en què sostenia que l’àudio que va filtrar Presidència era incomplet i havia estat manipulat amb la intenció de desacreditar la predicció meteorològica de l’AEMET. També alertava que la conversa havia de ser tractada com a confidencial, atesa la naturalesa de la situació en què es va produir.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

La corrupció sembla una sèrie de Netflix que no s’acaba mai. Canvien els actors, es renoven les trames, però el guió és sempre el mateix: comissions, licitacions públiques manipulades i sobres sota la taula. L’escàndol del moment –que porta nom propi, Koldo– és només un nou lliurament del mateix relat fastigós. Però si alguna cosa indigna més que veure polítics traient profit del que hauria de ser un servei públic, és comprovar que els corruptors, les empreses que posen els bitllets damunt la taula, continuen operant amb impunitat, escudats darrere de patronals, fundacions i grans despatxos.

La simbiosi és perfecta entre polítics corruptes i empreses corruptores que fa dècades que saquegen l’estat espanyol amb total impunitat. De fet, el que sorprèn no és que apareguin nous casos com el cas Koldo, sinó que encara ens indignem. El cinisme ha guanyat per golejada.

Cada cop que esclata un escàndol, veiem polítics fent-se els sorpresos, empresaris mirant cap a una altra banda i tertulians parlant de “pomes podrides”. Però ningú no sembla que recordi que aquestes mossegades les paga una empresa. Són Acciona, Ferrovial, Sacyr… Grans conglomerats que fa dècades que es reparteixen l’obra pública amb el vist-i-plau –i sovint l’ajuda– dels partits.

Acciona, la joia dels Entrecanales, citada 161 vegades a l’informe de l’UCO. La família dels Entrecanales és la desena més rica d’Espanya, amb un patrimoni de 5.000 milions d’euros. Durant la dictadura de Franco van utilitzar mà d’obra esclava republicana per construir infrestructures, i en democràcia fa més de 25 anys que manipulen contractes d’obra pública. Aquesta empresa ja havia estat condemnada per formar càrtels per a manipular licitacions públiques. I, tot i això, continua rebent contractes públics.

Ferrovial, presidida per Rafael del Pino Calvo-Sotelo, tampoc no és fruit del mèrit ni de la innovació. És hereva directa del franquisme. Del Pino va ser col·locat al capdavant de la companyia per designació directa del seu pare, Rafael del Pino Moreno, que la va fundar el 1952 gràcies a un contracte amb la dictadura per a renovar les travesses de les vies ferroviàries de RENFE. L’origen de Ferrovial és inseparable de l’estructura del règim: el patriarca era cosí segon del militar colpista Milans del Bosch, i es va associar amb figures clau del franquisme: el seu cunyat Leopoldo Calvo-Sotelo, el seu cosí José María López de Letona i del Pino (ministre d’Indústria amb Franco), i Claudio Boada, president de l’INI. Aquest entramat de poder polític i econòmic ha perdurat fins avui. Ferrovial va pagar 6,6 milions d’euros en comissions il·legals a CiU en el cas Palau, va finançar fundacions de tots els colors (FAES del PP, Ideas del PSOE) i va col·locar familiars de polítics després d’adjudicacions milionàries. A més, va traslladar la seva seu als Països Baixos per evitar impostos, mentre continua vivint de l’obra pública espanyola.

ACS, presidida per Florentino Pérez, és probablement l’expressió més visible de la impunitat empresarial a Espanya. No només acumula sancions i investigacions, sinó que forma part estructural del sistema. Ha estat implicada en les trames Gürtel, Púnica i la caixa B del PP, amb aportacions il·legals d’un milió d’euros, pel cap baix. Ha finançat tant la FAES de José María Aznar com la Fundació Pablo Iglesias del PSOE, presidida per Santos Cerdán. A més, ha estat multada per càrtels i manipulacions de licitacions públiques, i les seves filials són habituals en adjudicacions estatals. Florentino, més conegut com a president del Reial Madrid, representa l’empresari que mou els fils de la política mentre acumula beneficis públics sense vergonya.

OHL, la constructora de la família Villar Mir, és una altra peça clau d’aquest engranatge. El seu fundador, Juan Miguel Villar Mir, va ser vice-president del govern franquista i ministre d’Hisenda amb Arias Navarro, nomenat directament per Franco. Amb la democràcia, es va convertir en un dels empresaris més influents i protegits. OHL ha aparegut a l’agenda de Granados per donacions il·legals al PP, als papers de Bárcenas, i a la caixa B. Va finançar la fundació FAES i també va participar en l’impuls financer de Vox. L’escàndol amb Esperanza Aguirre i la venda d’un Goya al mateix Villar Mir per a evitar impostos n’és només una mostra. I el vincle amb la monarquia no hi falta: el seu gendre, Javier López Madrid, és el famós “compiyogui” de la reina Letizia.

I els polítics? Doncs hi són sempre, en un costat de la taula o en un altre. José Luis Ábalos, l’ex-ministre de Transports, implicat en la trama Koldo, va ser qui va signar contractes amb algunes d’aquestes empreses. Però tampoc és que al PP estiguin en condicions de donar lliçons: recordem la Gürtel, la Púnica, la caixa B, les fundacions finançades per ACS de Florentino Pérez… Tot això forma part d’un ecosistema corrupte transversal.

I si algú s’atreveix a assenyalar els corruptors? Silenci. Les patronals, com la CEOE, on Acciona i Ferrovial continuen essent membres destacats, es posen la mà al pit i diuen que “això perjudica la imatge del país”. No, senyor Garamendi: el que la perjudica és la vostra hipocresia. Perquè, mentre denuncieu la “inseguretat jurídica”, protegiu empreses multades per manipular mercats. Perquè, mentre reclameu menys impostos, us alimenteu dels diners públics. I perquè, mentre feu discursos sobre la “lliure competència”, tolereu càrtels que funcionen com màfies legals. Si es tanquen les portes de l’administració pública a les empreses condemnades per corrupció, mitja patronal desapareixeria.

A Espanya la corrupció no només es tolera: es premia. Es premien les empreses que falsegen concursos amb nous contractes. I es premien els polítics que callen amb càrrecs a consells d’administració. Malauradament, la ciutadania oblida ràpid amb promeses buides, mentides i enganys abans de cada elecció. Massa donacions, massa portes giratòries, massa silencis comprats.

Fins que no trenquem aquest pacte de silenci, no hi haurà regeneració. Només més episodis de la mateixa sèrie. I més misèria disfressada d’estabilitat institucional.