Les excavacions que es fan a la Ciutadella de Roses (Alt Empordà) han permès de confirmar l’existència d’un gran complex funerari a cavall dels segles IV i VI després de Crist (dC) sota el monestir de Santa Maria. Durant dues setmanes, universitaris catalans, francesos i italians han estat excavant aquest sector, dins el VII Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna. A més de descobrir les restes d’aquesta necròpolis tardoantiga, les excavacions han permès d’aprofundir en l’evolució del monestir i recular fins a concretar-ne l’estructura fundacional (del segle X dC). Durant el curs, els arqueòlegs també han vist que la comunitat de la Roses tardoantiga havia de ser “molt més important i rica” del que s’havia especulat fins ara.

El VII Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses s’ha dut a terme entre el 30 de juny i avui. Hi han pres part estudiants universitaris d’arqueologia de Catalunya, França i Itàlia. Els treballs d’excavació s’han concentrat a la zona del claustre del monestir de Santa Maria, dins el recinte de la Ciutadella. La campanya ha permès descobrir l’evolució del monestir i les restes d’un gran complex funerari d’època tardoantiga (segles IV-VI dC).

D’ençà de mitjans del segle XX es coneixia l’existència d’una petita esglesiola funerària construïda als segles IV-V envoltada d’un cementiri paleocristià. Els darrers treballs han confirmat que, en realitat, l’edifici excavat al segle XX formava part d’un complex edificat de grans dimensions (de fet, més gran que el monestir posterior). Segons destaquen els arqueòlegs, “les dimensions de l’edifici i la qualitat de la construcció permeten també copsar la rellevància de la comunitat de la Roses tardoantiga (segles IV-VII), que havia de ser molt més important i rica del que s’havia especulat fins al moment”.

Els nous treballs han permès anar ampliant el coneixement de diferents sectors de la necròpolis paleocristiana. Així, a la zona sud, s’han identificat noves tombes, majoritàriament enterraments infantils disposats en àmfora. També s’han posat al descobert tot un seguit de murs i estructures que van dibuixant una àmplia zona edificada al voltant de l’esglesiola, que constituïa el centre neuràlgic de l’espai. “Així es confirma l’existència d’un edifici molt més gran i complex del que es pensava fins fa poc”, destaquen els arqueòlegs.

Per altra banda, els treballs arqueològics també han anat descobrint l’estructura del monestir fundacional. Creat al segle X, la gran majoria d’estructures visibles actualment corresponen a una gran reforma duta a terme al segle XI (que va implicar la construcció d’una nova església i també d’unes noves muralles i claustre).

Restauració i consolidació

L’enfocament del curs internacional, dirigit pel doctor i arqueòleg Marc Bouzas, és eminentment pràctic. Al costat de les pràctiques de camp (com l’excavació i la planimetria) també se’n fan d’altres de més específiques, destinades a aprofundir en diferents aspectes del treball arqueològic (com l’anàlisi d’estructures, el dibuix de murs o materials ceràmics, antropologia, numismàtica o classificació de materials).

A més, una de les especificitats del curs és que incorpora pràctiques de restauració i consolidació d’estructures i de materials arqueològics. El treball pràctic es complementa amb tot un seguit de conferències a càrrec d’experts (aquest any, centrades en els edificis religiosos d’època antiga i medieval) a més sortides als jaciments medievals més emblemàtics de l’entorn.

Les excavacions que es fan a la Ciutadella de Roses (Alt Empordà) han permès de confirmar l’existència d’un gran complex funerari a cavall dels segles IV i VI després de Crist (dC) sota el monestir de Santa Maria. Durant dues setmanes, universitaris catalans, francesos i italians han estat excavant aquest sector, dins el VII Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna. A més de descobrir les restes d’aquesta necròpolis tardoantiga, les excavacions han permès d’aprofundir en l’evolució del monestir i recular fins a concretar-ne l’estructura fundacional (del segle X dC). Durant el curs, els arqueòlegs també han vist que la comunitat de la Roses tardoantiga havia de ser “molt més important i rica” del que s’havia especulat fins ara.

El VII Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses s’ha dut a terme entre el 30 de juny i avui. Hi han pres part estudiants universitaris d’arqueologia de Catalunya, França i Itàlia. Els treballs d’excavació s’han concentrat a la zona del claustre del monestir de Santa Maria, dins el recinte de la Ciutadella. La campanya ha permès descobrir l’evolució del monestir i les restes d’un gran complex funerari d’època tardoantiga (segles IV-VI dC).

D’ençà de mitjans del segle XX es coneixia l’existència d’una petita esglesiola funerària construïda als segles IV-V envoltada d’un cementiri paleocristià. Els darrers treballs han confirmat que, en realitat, l’edifici excavat al segle XX formava part d’un complex edificat de grans dimensions (de fet, més gran que el monestir posterior). Segons destaquen els arqueòlegs, “les dimensions de l’edifici i la qualitat de la construcció permeten també copsar la rellevància de la comunitat de la Roses tardoantiga (segles IV-VII), que havia de ser molt més important i rica del que s’havia especulat fins al moment”.

Els nous treballs han permès anar ampliant el coneixement de diferents sectors de la necròpolis paleocristiana. Així, a la zona sud, s’han identificat noves tombes, majoritàriament enterraments infantils disposats en àmfora. També s’han posat al descobert tot un seguit de murs i estructures que van dibuixant una àmplia zona edificada al voltant de l’esglesiola, que constituïa el centre neuràlgic de l’espai. “Així es confirma l’existència d’un edifici molt més gran i complex del que es pensava fins fa poc”, destaquen els arqueòlegs.

Per altra banda, els treballs arqueològics també han anat descobrint l’estructura del monestir fundacional. Creat al segle X, la gran majoria d’estructures visibles actualment corresponen a una gran reforma duta a terme al segle XI (que va implicar la construcció d’una nova església i també d’unes noves muralles i claustre).

Restauració i consolidació

L’enfocament del curs internacional, dirigit pel doctor i arqueòleg Marc Bouzas, és eminentment pràctic. Al costat de les pràctiques de camp (com l’excavació i la planimetria) també se’n fan d’altres de més específiques, destinades a aprofundir en diferents aspectes del treball arqueològic (com l’anàlisi d’estructures, el dibuix de murs o materials ceràmics, antropologia, numismàtica o classificació de materials).

A més, una de les especificitats del curs és que incorpora pràctiques de restauració i consolidació d’estructures i de materials arqueològics. El treball pràctic es complementa amb tot un seguit de conferències a càrrec d’experts (aquest any, centrades en els edificis religiosos d’època antiga i medieval) a més sortides als jaciments medievals més emblemàtics de l’entorn.

La fiscalia de Palerm ha recorregut al Tribunal Suprem l’absolució de Matteo Salvini, ex-ministre d’Interior i actual vice-president del govern italià, en el judici sobre el blocatge el 2019 del vaixell de l’ONG Open Arms, que duia a bord 147 emigrants. El recurs permet a la fiscalia d’evitar el judici en la cort d’apel·lació i sol·licitar directament una sentència del Suprem amb l’argument que un altre judici no seria útil per a resoldre el fons del cas.

La fiscalia considera que la sentència del Tribunal de Palerm, que va absoldre Salvini dels càrrecs de segrest de persones i rebuig d’actes d’ofici, és incorrecta. En el seu recurs, els fiscals han defensat que Itàlia tenia l’obligació de proporcionar un port segur al vaixell de l’Open Arms i que el fet de negar aquest dret a les persones rescatades hauria de ser considerat un delicte. Per la seva banda, Salvini ha defensat la seva actuació a través de les xarxes socials, escrivint: “Defensar Itàlia i les seves fronteres no és un delicte”.

Els fets en qüestió van tenir lloc l’agost de 2019, quan Salvini, com a titular del Ministeri de l’Interior, va impedir durant vint dies el desembarcament dels immigrants rescatats per Open Arms a la Mediterrània central. Aleshores, el vaixell es trobava a prop de les costes italianes, però les autoritats van negar l’entrada al vaixell a les seves aigües territorials. Segons la sentència absolutòria, el tribunal va concloure que no existia l’obligació de proporcionar un “port segur”, ja que Itàlia va confiar en altres estats, com l’estat espanyol i Malta, per acollir-los.

Els jutges van justificar la seva decisió indicant que no es va produir un rebuig il·legal, i que la prohibició d’entrada al vaixell va ser una mesura adoptada dins del marc de les lleis italianes i la seva política migratòria. Finalment, va ser el fiscal d’Agrigent qui va autoritzar el desembarcament després de comprovar l’estat físic i psicològic dels migrants, vuitanta-tres dels quals van poder desembarcar a l’illa de Lampedusa, mentre que els altres van ser evacuats per raons mèdiques. La fiscalia, en canvi, considera que aquesta acció del govern de Salvini va ser un acte de desobediència il·legal que va posar en perill la vida de les persones a bord del vaixell, i per això ha demanat al Tribunal Suprem que revisi la sentència i dicti una resolució diferent.

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha destacat la llei d’amnistia com un dels aspectes positius en la seva avaluació sobre el respecte als drets civils i polítics a Espanya publicada avui. La llei ha estat acollida amb satisfacció per aquest òrgan d’experts de l’ONU, que, tanmateix, ha lamentat la manca de rendició de comptes per l’ús excessiu de la força de la policia espanyola durant el referèndum del Primer d’Octubre. També veu amb preocupació la manca d’informació sobre l’aplicació dels seus dictàmens sobre els drets polítics d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. D’una altra banda, ha cridat l’atenció a Espanya per l’espionatge a l’independentisme amb el Catalangate i les infiltracions policíaques.

El Comitè de Drets Humans lamenta l’absència d’una investigació oficial sobre l’espionatge de seixanta-cinc polítics catalans, activistes i figures públiques amb Pegasus i Candiru entre el 2017 i el 2020 i la inacció de la fiscalia en els procediments judicials relacionats.

Igualment, els experts veuen amb preocupació les informacions rebudes sobre l’ús d’agents d’intel·ligència infiltrats en grups socials i insten Espanya a investigar de manera exhaustiva, imparcial i efectiva les denúncies de vigilància il·legal.

Sobre els delictes d’odi, el comitè ha expressat la preocupació pels informes que assenyalen l’augment de les denúncies i la prevalença del discurs d’odi, en particular el discurs d’odi neofeixista, com també els delictes d’odi “contra el poble gitano, les persones jueves i musulmanes, les persones lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres, les comunitats catalanes i les persones afrodescendents”, i ha inclòs els catalans en aquesta llista de col·lectius.

El Comitè de Drets Humans de l’ONU és l’òrgan d’experts independents que supervisa l’aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics als estats que l’han ratificat. El grup de juristes i acadèmics fa dues setmanes va fer dues sessions d’avaluació amb representants d’uns quants ministeris implicats en els àmbits més problemàtics, segons el comitè. Feia deu anys que Espanya no se sotmetia a aquest examen periòdic sobre drets civils i polítics de l’ONU.

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha destacat la llei d’amnistia com un dels aspectes positius en la seva avaluació sobre el respecte als drets civils i polítics a Espanya publicada avui. La llei ha estat acollida amb satisfacció per aquest òrgan d’experts de l’ONU, que, tanmateix, ha lamentat la manca de rendició de comptes per l’ús excessiu de la força de la policia espanyola durant el referèndum del Primer d’Octubre. També veu amb preocupació la manca d’informació sobre l’aplicació dels seus dictàmens sobre els drets polítics d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. D’una altra banda, ha cridat l’atenció a Espanya per l’espionatge a l’independentisme amb el Catalangate i les infiltracions policíaques.

El Comitè de Drets Humans lamenta l’absència d’una investigació oficial sobre l’espionatge de seixanta-cinc polítics catalans, activistes i figures públiques amb Pegasus i Candiru entre el 2017 i el 2020 i la inacció de la fiscalia en els procediments judicials relacionats.

Igualment, els experts veuen amb preocupació les informacions rebudes sobre l’ús d’agents d’intel·ligència infiltrats en grups socials i insten Espanya a investigar de manera exhaustiva, imparcial i efectiva les denúncies de vigilància il·legal.

Sobre els delictes d’odi, el comitè ha expressat la preocupació pels informes que assenyalen l’augment de les denúncies i la prevalença del discurs d’odi, en particular el discurs d’odi neofeixista, com també els delictes d’odi “contra el poble gitano, les persones jueves i musulmanes, les persones lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres, les comunitats catalanes i les persones afrodescendents”, i ha inclòs els catalans en aquesta llista de col·lectius.

El Comitè de Drets Humans de l’ONU és l’òrgan d’experts independents que supervisa l’aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics als estats que l’han ratificat. El grup de juristes i acadèmics fa dues setmanes va fer dues sessions d’avaluació amb representants d’uns quants ministeris implicats en els àmbits més problemàtics, segons el comitè. Feia deu anys que Espanya no se sotmetia a aquest examen periòdic sobre drets civils i polítics de l’ONU.

Mar Iglesias ha pres possessió avui com a nova membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en substitució de Tudi Torró, que fa uns quants mesos va renunciar al càrrec. L’acte s’ha fet al monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la institució, en presència dels acadèmics i de representants de les altres institucions estatutàries.

Iglesias, professora de la Universitat de l’Alacant, ha fet un discurs en què ha dit que formar part de la institució representava la continuïtat i la renovació d’un compromís que venia de lluny. “El compromís de defensar la llengua, estimar-la i posar-la al centre de la vida col·lectiva”, ha dit.

La nova acadèmica ha recordat que al llarg de la seua trajectòria ha conegut entrebancs, complicitats i conviccions i oportunitats per a construir un futur més digne per al valencià. “Des del sud, des d’Alacant, he viscut el valencià com un compromís diari. No com una herència fàcil, sinó com una lluita que es fa amb estima, i això m’ha marcat profundament. A més, he après que la llengua només viu si la fem servir, que només perdura si la fem útil. I que només prospera si la fem desitjable”, ha dit.

Iglesias ha fet referència a la rebaixa que el Consell ha fet al pressupost de la institució, i ha reclamat els recursos necessaris per a arribar a tot el territori i per a poder fer la seua tasca.

Un camí en el periodisme digital

En el discurs de benvinguda, la presidenta de l’acadèmia, Verònica Cantó, ha citat Carme Miquel per dir: “Volem viure amb plenitud com a poble.” Cantó ha destacat la trajectòria de Mar Iglesias i ha dit que la seua era una aposta constant per la innovació, el progrés i la dignificació del valencià en entorns com ara el digital. També ha recordat que va obrir un camí en el periodisme digital al País Valencià. “Va demostrar que era possible informar amb rigor i qualitat, i fer-ho en valencià, consolidant espais comunicatius de referència. És una veu solvent, rigorosa i compromesa que s’incorpora a l’Acadèmia perquè la institució continue defenent la dignitat i el futur del Valencià”, ha dit.

La CUP ha demanat a la consellera d’Educació, Esther Niubó, que depurés responsabilitats i hi hagués destitucions arran de la paralització del procés d’adjudicació de vuit-centes places de docents per possibles incidències. En declaracions, la cap de files al parlament, Laia Estrada, ha dit que era un escàndol que no podia restar sense conseqüències i que tot apuntava que no havia estat cap error informàtic, sinó una decisió “incorrecta, negligent i fraudulenta”. I ha considerat que s’afegia al cúmul d’errors en els processos d’adjudicacions d’aquests darrers anys.

D’una altra banda, la CUP també ha registrat una petició de compareixença urgent de Niubó a la Comissió d’Educació del parlament. La consellera ja ha traslladat la seva intenció de donar explicacions en seu parlamentària la setmana que ve.

Segons que ha explicat Estrada, ha estat la consellera mateixa qui s’ha posat en contacte amb la CUP i amb la resta de grups parlamentaris per informar directament de la situació.

Sofia, amb 432 nadons, i Martí, amb 352, són els noms més posats el 2024, segons l’estatística publicada per l’Idescat, i ocupen la primera posició per primera vegada en la història.

Les Sofies desbanquen així les Júlies i les Martines, que completen el rànquing del 2024 amb 396 i 349 nadons respectivament. Aquests dos noms fa més d’una dècada que eren els més posats per les famílies. Sofia havia anat guanyant popularitat aquests darrers anys a Catalunya, però el 2024 ha irromput entre els més posats directament a la primera posició. Ona, Mia i Emma havien estat alguna vegada al podi aquests darrers anys i ara són en el quart, cinquè i vuitè lloc, respectivament. Entre els deu primers noms de nena, hi ha Gala, en sisena posició, i Olívia, en la setena.

 

En nens, Martí és el nom més posat per primera vegada, seguit de Biel, amb 346 nadons, i Marc, amb 344. Marc havia tingut una hegemonia de més d’un quart de segle, fins el 2022; el 2023 havia caigut fins a la setena posició. Ara ha tornat al podi. Leo, que havia destronat Marc el 2022, és en la quarta posició, seguit per Nil, Mateo, Àlex, Jan, Pau i Pol. Jan ha passat a la vuitena posició després d’haver encapçalat el rànquing el 2023.

Tres síl·labes i noms curts

Tot i que el rànquing del 2024 en nenes és encapçalat per noms de tres síl·labes en català, continuen estilant-se els noms curts, com Ona i Mia, una tendència que s’ha vist en els rànquings dels darrers anys. També en nens, entre els quals són molt freqüents els apel·latius d’una síl·laba.

Per àmbit territorial

Per àmbit territorial, Sofia és el nom més freqüent de les nenes nascudes a l’àrea metropolitana de Barcelona i a Ponent; Júlia, al Camp de Tarragona, a les Comarques Gironines i a l’Alt Pirineu i Aran; Martina, a les Terres de l’Ebre; Ona, a la Catalunya Central i Mia, al Penedès.

Dels noms de nen, Mateo és el més posat a l’àrea metropolitana; Arnau ha estat el més freqüent a les Comarques Gironines; Pol, a les del Camp de Tarragona; Martí, a la Catalunya Central i a Ponent; Marc, a les Terres de l’Ebre; Jan, a l’Alt Pirineu i Aran i Biel, al Penedès.

 

El president d’ERC, Oriol Junqueras, s’ha presentat com a acusació particular en una causa oberta sota secret de sumari que investiga un suposat delicte de revelació de dades personals en un canal de Telegram de suport a l’eurodiputat ultra i dirigent de Se Acabó la Fiesta (SALF), Alvise Pérez.

Segons que informa ERC, al grup es van publicar dades personals de Junqueras, i també de més dirigents polítics i periodistes, per la qual cosa l’advocat Andreu Van den Eynde ha sol·licitat la personació en la causa i el jutjat central d’instrucció 1 de Madrid l’ha acceptada, segons la providència consultada per Europa Press.

La causa investiga els fets com ara delictes contra la “seguretat nacional” i un suposat delicte de terrorisme, i ERC diu que en el moment en què es van filtrar telèfons, adreces, documents d’identitat i correus electrònics dels afectats, el grup “Chat sobre Alvise Pérez” tenia 92.000 subscriptors.

El Consell d’Afers Generals de la Unió Europea ha tornat a ajornar la decisió sobre l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec, a causa de les reticències que encara mantenen uns quants estats membres. Malgrat que el govern espanyol hi arribava amb voluntat de convèncer amb un nou document els governs que havien plantejat dubtes a la reunió del maig, el consell s’ha acabat sense que s’hagi arribat a votar.

Tot i això, Espanya insisteix en la proposta i fonts diplomàtiques citades per l’Agència Catalana de Notícies apunten que el debat es reprendrà “probablement” al setembre. Però avui els governs han deixat clar que el suport unànime necessari encara era lluny pels dubtes esgrimits per alguns estats sobre les implicacions jurídiques i econòmiques que implicaria la reforma del reglament lingüístic. L’informe dels serveis jurídics del Consell, que argumenta que la reforma del reglament lingüístic requereix una modificació dels tractats, és utilitzat per uns quants estats per frenar la proposta; mentrestant, el govern espanyol insisteix que és una decisió purament política i no pas jurídica.

A l’arribada a la reunió, alguns representants europeus han deixat clar que el document presentat per Espanya no resolia del tot les qüestions plantejades. Això ha fet que, com ja s’esperava, els ministres d’Afers Europeus dels vint-i-set estats no prenguessin cap decisió. Abans, el secretari d’estat per a la UE espanyol, Fernando Sampedro, ha aixecat el to públicament contra els governs que encara s’hi oposaven i els ha acusat de “segrestar” la qüestió perquè no permetien que avancés. “Si hi ha cap estat membre que necessiti cap altra qüestió de la Comissió o el Consell, que ho demani”, ha dit.

A la conferència de premsa posterior, la ministra d’Afers Europeus danesa, Maire Bjerre, que ha presidit la reunió, ha dit que encara hi havia dubtes financers i jurídics per resoldre, i ha aclarit que a la reunió hi havia participat un representant dels serveis jurídics del Consell per donar la seva opinió. “Encara hi ha dubtes, continuarem treballant-hi”, ha dit.

El Departament d’Educació ha decidit de paralitzar el procediment d’adjudicacions de places del curs vinent per a mestres a Catalunya per la detecció d’incidències. Segons que ha avançat La Vanguardia i han confirmat fonts del Departament a l’ACN, l’aturada obligarà a refer tot el procés d’adjudicació, i es preveu que pugui acabar finalment la setmana que ve.

El departament ha obert un expedient informatiu per saber per què no s’han seguit les instruccions que es van donar, quin ha estat el problema concret i quantes places, segurament centenars, estan afectades.

També demana disculpes als afectats i ha demanat la compareixença urgent de la consellera, Esther Niubó, al parlament per la setmana que ve. També n’ha informat als partits polítics i ha convidat els sindicats i la síndica de greuges de participar en el nou procés d’adjudicació per transparència.

Les incidències han desembocat, fins i tot, en l’adjudicació de places a interins davant de funcionaris, o que centenars de places no hagin entrat en la llista de disponibles perquè fossin distribuïdes.

Alguns errors en les llistes provisionals s’han reproduït a les llistes definitives, que van aparèixer ahir, i que 24 hores després han estat retirades pels nombrosos errors que contenen. A més, en les llistes definitives hi ha errors que no havien aparegut en les provisionals. Per això, s’ha de refer des del principi tot el procediment.

A partir de la tardor el Canal 33 canviarà el plantejament de la seva graella de programació nocturna. La peça més destacada serà La renaixença, el nou programa d’en Peyu després del comiat de El búnquer, que de dilluns a divendres emetrà a les 22.15 en format vídeo el mateix episodi emès al migdia a Catalunya Ràdio. El programa també es podrà veure a YouTube i a la plataforma 3Cat.

“Per més que expliquis per què s’acaba ‘El búnquer’, la gent intenta buscar-hi mil teories”

De fet, els continguts divulgatius, culturals i de servei públic de la plataforma seran els que nodriran la graella després de La renaixença. Cada nit de dilluns a divendres es dedicarà a una temàtica cultural o divulgativa diferent, com el coneixement i l’humanisme, amb programes com Tot el temps del món, Club tàndem, L’ofici de viure o L’eclipsi; ficció i arts visuals, amb espais com Kimeres, Sala polivalent, La mirada de la Fiona, Diaris fotogràfics, Emocionari il·lustrat i La gran il·lusió; ciència, amb nous capítols de Quèqui i Animals arquitectes; cultura, amb propostes com Marcians, Tempo i Sistema solar; i cultura popular, amb Rauxa i Bèsties & flames.

També hi tindrà pes la nova temporada de l’espai cultural Nervi, i de dilluns a dijous s’emetran, per separat, els espais que conformen el programa: els videopòdcasts Replicants i Tres vides, les entrevistes i la taula de Nervi. A banda, el 33 continuarà emetent documentaris i propostes històriques de 3Cat.

A la televisió convencional el Canal 33 comparteix freqüència d’emissió amb el SX3 i comença la programació a les 22.00, però també ofereix una programació 24 hores a la plataforma 3Cat.

El síndic de Compromís a les Corts, Joan Baldoví, ha denunciat que el Consell de Carlos Mazón incompleix de manera “flagrant i inacceptable” la Llei 2/2015, de bon govern i participació ciutadana, per no haver publicat encara cap dada sobre la caixa fixa corresponent a enguany.

“A hores d’ara, el portal de transparència de la Generalitat continua sense oferir cap informació sobre la caixa fixa del 2025, malgrat que la normativa obliga a publicar-la, com a mínim, amb periodicitat mensual”, ha advertit en un comunicat.

Baldoví ha defensat que aquestes despeses menors i urgents han d’estar sotmeses a un control estricte per part de la ciutadania, “per evitar el malbaratament de recursos públics”. I ha criticat que a aquest retard s’hi afegeix la reforma aprovada pel PP i Vox per reduir encara més la transparència sobre aquests fons.

“El Consell de Mazón vol amagar aquesta informació a la societat valenciana perquè és un govern expert a malbaratar diners públics amb finalitats privades i personals”, ha dit. I ha recordat casos que considera especialment greus, com “l’intent de fer pagar a la Generalitat un àpat per celebrar un sant en un restaurant de luxe, o els més de 12.000 euros en sopars i mariscades del conseller d’Educació, José Antonio Rovira”.

Per al síndic de Compromís, “la transparència no és una opció, sinó una obligació irrenunciable en qualsevol democràcia digna”, i considera que el Consell “demostra una opacitat absoluta i s’allunya dels principis del bon govern”.

Per tot plegat, ha exigit a la Generalitat que rectifique de manera immediata i publique “sense més dilació” les dades pendents de la caixa fixa del 2025. “Des de Compromís continuarem vigilants i denunciarem qualsevol intent de retallar la transparència i la rendició de comptes de l’administració valenciana, perquè ja sabem que les banderes del PP són la corrupció i l’opacitat”, ha conclòs.

El síndic de Compromís a les Corts, Joan Baldoví, ha denunciat que el Consell de Carlos Mazón incompleix de manera “flagrant i inacceptable” la Llei 2/2015, de bon govern i participació ciutadana, per no haver publicat encara cap dada sobre la caixa fixa corresponent a enguany.

“A hores d’ara, el portal de transparència de la Generalitat continua sense oferir cap informació sobre la caixa fixa del 2025, malgrat que la normativa obliga a publicar-la, com a mínim, amb periodicitat mensual”, ha advertit en un comunicat.

Baldoví ha defensat que aquestes despeses menors i urgents han d’estar sotmeses a un control estricte per part de la ciutadania, “per evitar el malbaratament de recursos públics”. I ha criticat que a aquest retard s’hi afegeix la reforma aprovada pel PP i Vox per reduir encara més la transparència sobre aquests fons.

“El Consell de Mazón vol amagar aquesta informació a la societat valenciana perquè és un govern expert a malbaratar diners públics amb finalitats privades i personals”, ha dit. I ha recordat casos que considera especialment greus, com “l’intent de fer pagar a la Generalitat un àpat per celebrar un sant en un restaurant de luxe, o els més de 12.000 euros en sopars i mariscades del conseller d’Educació, José Antonio Rovira”.

Per al síndic de Compromís, “la transparència no és una opció, sinó una obligació irrenunciable en qualsevol democràcia digna”, i considera que el Consell “demostra una opacitat absoluta i s’allunya dels principis del bon govern”.

Per tot plegat, ha exigit a la Generalitat que rectifique de manera immediata i publique “sense més dilació” les dades pendents de la caixa fixa del 2025. “Des de Compromís continuarem vigilants i denunciarem qualsevol intent de retallar la transparència i la rendició de comptes de l’administració valenciana, perquè ja sabem que les banderes del PP són la corrupció i l’opacitat”, ha conclòs.

El Minsiteri d’Hisenda espanyol ha destituït Óscar del Amo Galán, sots-director general de Tributs Locals, que és investigat per suposadament formar part de la trama que encapçalava l’ex-ministre Cristóbal Montoro. El jutge li atribueix un paper clau en la incorporació d’esmenes al pressupost espanyol del 2018 favorables als interessos d’empreses gasístiques, que posteriorment haurien pagat pel servei al despatx vinculat a Montoro.

Aquest matí, la ministra i vice-presidenta espanyola, María Jesús Montero, havia dit que encara no s’havia pres cap decisió sobre l’alt funcionari. “Estem examinant els detalls de la imputació i parlant amb ell per actuar correctament.” A més, ha remarcat que no és un càrrec polític i que el seu accés al càrrec va ser per via de la carrera administrativa.

El jutge Rubén Rus, titular del jutjat d’instrucció número 2 de Tarragona, va aixecar dimecres el secret del sumari d’una causa oberta fa set anys, centrada en el despatx Equipo Económico, fundat el 2008 per Montoro. Segons el magistrat, l’ex-ministre va ser soci fundador i màxim responsable del bufet fins poc abans de tornar al Ministeri d’Hisenda amb Mariano Rajoy. A partir del 2011, unes quantes reformes legals van afavorir els clients d’aquell despatx.

El sumari recull que les empreses gasístiques implicades només van influir en els canvis normatius, si no que, fins i tot, va redactar textos legals complets, sempre a canvi de pagaments considerables. Una d’aquestes modificacions es va incloure al pressupost del 2018.

Sobre Del Amo, el jutge afirma que ocupava una posició clau dins el ministeri i que va intervenir en la redacció de normes ajustades a les demandes de les gasístiques. Els correus electrònics recollits durant la investigació mostren reunions i intercanvis amb aquestes empreses i, fins i tot, converses telefòniques per acabar de perfilar els textos legals. El magistrat conclou que les esmenes van ser dictades pels qui pagaven al despatx de Montoro.

El magistrat del Tribunal Suprem espanyol que instrueix el cas Koldo, Leopoldo Puente, ha dit a Institucions Penitenciàries que pot actuar segons la normativa pròpia respecte de les visites a l’ex-secretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán, empresonat a Soto del Real (Madrid). Ho ha fet arran d’una petició de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, que volia rebre informació sobre qui visita Cerdán i quan ho fa.

En un escrit del 3 de juliol, l’UCO demanava que, “per interès de la investigació”, se l’informés de les visites a Cerdán, si podia ser abans que es fessin. En cas de visites imprevistes –com ara les de membres del col·legi d’advocats–, sol·licitava que se’n comuniqués la identitat i el moment tan aviat com fos possible. Deixava clar que no demanava conèixer el contingut de les trobades i instava Institucions Penitenciàries a actuar amb la màxima discreció.

Institucions Penitenciàries va traslladar la petició al jutge instructor en un escrit del 9 de juliol, informant-lo que la petició s’estava tramitant, llevat que el tribunal digués el contrari. Finalment, en una providència dictada avui, Puente ha respost que no ha dictat cap resolució en aquesta causa que calgui ratificar, modificar o anul·lar, i que, per tant, Institucions Penitenciàries ha d’actuar d’acord amb allò que consideri normativament pertinent.

La defensa denuncia un “atropellament”

Fonts de la defensa de Cerdán consideren que aquesta actuació és un greu “atropellament” al dret de defensa del dirigent socialista i valoren de demanar empara als col·legis d’advocats.

El Suprem el va enviar a presó provisional el 30 de juny pels delictes d’organització criminal, tràfic d’influències i suborn. Considera que era el cap de la suposada trama de cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions públiques, en què també haurien participat l’ex-ministre de Transports espanyol José Luis Ábalos i el seu ex-assessor Koldo García.

Puente va justificar l’empresonament preventiu pel risc que Cerdán destruís, alterés o ocultés proves. Segons el jutge, el dirigent socialista és qui coneix qui pagava els suborns i qui els rebia, un aspecte que la investigació encara no ha pogut aclarir del tot.

Cerdán va recórrer contra la decisió, al·legant que era víctima d’una causa general. Tant la fiscalia com les acusacions populars, impulsades pel PP, s’hi han oposat. El Tribunal Suprem té previst de fer dimarts vinent una vista d’apel·lació per a estudiar si el manté empresonat o no.

El magistrat del Tribunal Suprem espanyol que instrueix el cas Koldo, Leopoldo Puente, ha dit a Institucions Penitenciàries que pot actuar segons la normativa pròpia respecte de les visites a l’ex-secretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán, empresonat a Soto del Real (Madrid). Ho ha fet arran d’una petició de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, que volia rebre informació sobre qui visita Cerdán i quan ho fa.

En un escrit del 3 de juliol, l’UCO demanava que, “per interès de la investigació”, se l’informés de les visites a Cerdán, si podia ser abans que es fessin. En cas de visites imprevistes –com ara les de membres del col·legi d’advocats–, sol·licitava que se’n comuniqués la identitat i el moment tan aviat com fos possible. Deixava clar que no demanava conèixer el contingut de les trobades i instava Institucions Penitenciàries a actuar amb la màxima discreció.

Institucions Penitenciàries va traslladar la petició al jutge instructor en un escrit del 9 de juliol, informant-lo que la petició s’estava tramitant, llevat que el tribunal digués el contrari. Finalment, en una providència dictada avui, Puente ha respost que no ha dictat cap resolució en aquesta causa que calgui ratificar, modificar o anul·lar, i que, per tant, Institucions Penitenciàries ha d’actuar d’acord amb allò que consideri normativament pertinent.

La defensa denuncia un “atropellament”

Fonts de la defensa de Cerdán consideren que aquesta actuació és un greu “atropellament” al dret de defensa del dirigent socialista i valoren de demanar empara als col·legis d’advocats.

El Suprem el va enviar a presó provisional el 30 de juny pels delictes d’organització criminal, tràfic d’influències i suborn. Considera que era el cap de la suposada trama de cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions públiques, en què també haurien participat l’ex-ministre de Transports espanyol José Luis Ábalos i el seu ex-assessor Koldo García.

Puente va justificar l’empresonament preventiu pel risc que Cerdán destruís, alterés o ocultés proves. Segons el jutge, el dirigent socialista és qui coneix qui pagava els suborns i qui els rebia, un aspecte que la investigació encara no ha pogut aclarir del tot.

Cerdán va recórrer contra la decisió, al·legant que era víctima d’una causa general. Tant la fiscalia com les acusacions populars, impulsades pel PP, s’hi han oposat. El Tribunal Suprem té previst de fer dimarts vinent una vista d’apel·lació per a estudiar si el manté empresonat o no.

La nova comissionada del català a l’Ajuntament de Barcelona, Marta Salicrú, ha considerat “totalment desafortunats” els vídeos catalanòfobs difosos a les xarxes socials els darrers dies i s’ha compromès a treballar per a fer entendre que el català “és part de la identitat” de la capital.

“Tenim molta feina a fer i ens hi hem de posar de seguida. Hem de fer entendre a les persones que vulguin viure aquí que han de garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants”, ha dit en el seu acte de presentació.

Salicrú, que ha comparegut amb el batlle, Jaume Collboni, ha dit que tindria una partida de 4 milions d’euros per als dos anys vinents i que un dels seus objectius principals seria incidir en la creació de contingut.

El Consell d’Afers Generals de la Unió Europea torna a debatre aquest matí la proposta perquè el català, l’èuscar i el gallec esdevinguin llengües oficials de la UE. La iniciativa, impulsada per Espanya fa dos anys, encara topa amb la resistència d’uns quants estats membres, que invoquen motius jurídics i pressupostaris per evitar de pronunciar-s’hi favorablement. Les declaracions dels ministres quan han entrat a la reunió reflectien que la unanimitat requerida encara és lluny i que el panorama continua estancat. L’informe dels serveis jurídics del Consell, que argumenta que la reforma del reglament lingüístic requereix una modificació dels tractats, és utilitzat per uns quants estats per frenar la proposta. El govern espanyol, en canvi, sosté que és una qüestió purament política, i acusa alguns estats de dilatar la qüestió sense motius. “Si hi ha qualsevol estat membre que necessiti qualsevol altra qüestió de la Comissió o el Consell, que ho demani”, ha dit Fernando Mariano Sampedro Marcos, secretari d’estat per a la UE.

Espanya acusa els estats reticents a l’oficialitat del català de “segrestar” la iniciativa al Consell

Un dels representants europeus que ha parlat més clarament en contra de l’aprovació avui de la reforma del reglament lingüístic ha estat Xavier Bettel, ministre d’Afers Estrangers de Luxemburg, un govern que, de fet, no és contrari a l’oficialitat. Tot amb tot, ha dit que la Unió Europea es troba en un moment complicat perquè no troba consens en algunes altres qüestions, com el pressupost comunitari o les represàlies a Israel, i que no s’entendria que l’acord arribés per a l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec. “Entenc plenament que per als espanyols el multilingüisme i les tradicions són molt importants, però el moment no és gens adequat, del meu punt de vista”, ha dit. Malgrat això, ha aclarit que no hi posarien traves: “No ho blocarem, ja ho hem dit als nostres companys espanyols.” Tot i que, finalment, ha insistit: “La setmana que no som capaços de mostrar gaire unitat, que es vegi que en l’única cosa que arribem a un acord és aquest… sense comentaris.”

França, per boca del ministre d’Afers Europeus, Benjamin Haddad, ha estat ambigua. Ha reconegut que és una qüestió important per a Espanya i que n’han parlat sovint amb el seu homòleg, però ha recordat que no s’havia arribat mai a cap consens. Ha expressat la voluntat de continuar treballant per trobar una sortida constructiva, però no ha precisat en cap moment si França acabaria donant suport a la proposta o no. A més, ha remarcat que la solució hauria d’anar vinculada a qüestions com ara el debat pressupostari. També Polònia s’ha mantingut distant. El ministre d’Afers Europeus, Adam Szłapka, ha dit que avui la qüestió es debatria, però que hi ha molts dubtes entre els estats membres, sobretot de naturalesa jurídica. Ha avançat que la majoria dels estats necessiten més temps i que, per tant, no preveu que avui es prengui cap decisió.

Un dels governs més crítics ha estat el d’Àustria. La ministra Claudia Plakolm ha dit que calia prendre seriosament l’opinió del servei jurídic del Consell de la UE i que mentre no hi hagi una proposta nova que resolgui les objeccions jurídiques i també les financeres, Àustria no podria donar-hi suport.

També el govern de Finlàndia ha expressat recel. El ministre Joakim Strand ha dit que el seu país és sempre obert a debats constructius, però que, tenint en compte l’opinió del servei jurídic, encara hi ha qüestions que no han estat resoltes. “Mentre no hi hagi damunt la taula una proposta que resolgui del tot les objeccions jurídiques i també les financeres, no podem donar-hi suport”, ha deixat clar.

L’única veu clarament favorable dels governs que s’han aturat a parlar amb la premsa ha estat la d’Eslovènia. El secretari d’estat Marko Štucin ha explicat que el seu govern dóna suport a la proposta i que, si avui es posés a votació, hi votarien a favor. Ha admès que havien tingut dubtes tècnics, financers i jurídics, però considera que s’han aclarit durant els mesos de debat. La ministra danesa, Marie Bjerre, que avui s’estrena en la presidència de la reunió, ha confirmat que molts estats tenen dubtes de caràcter jurídic i pressupostari i, tot i que Dinamarca manté el punt a l’agenda, ha dit que no pensa que avui es voti.

La Ryder Cup del 2031 de golf, que enfronta els equips d’Europa i dels Estats Units, es farà al PGA de Caldes de Malavella. Segons fonts properes a l’organització, es preveu fer l’anunci dimarts que ve i que el dia 25 es faci una conferència de premsa per oferir més detalls de l’arribada del torneig a les instal·lacions de Camiral Golf&Wellness. En els darrers anys, s’ha treballat en la candidatura per acollir la competició, però el govern la va frenar inicialment el 2023, quan va tombar la modificació urbanística proposada per Caldes de Malavella per a la construcció d’un tercer camp de golf i 12.000 metres quadrats d’allotjaments turístics. Aleshores, l’executiu defensava acollir el torneu amb les instal·lacions existents.

Tot i aquest context, l’executiu, aleshores capitanejat per ERC, va expressar la seva intenció de reprendre les negociacions per celebrar l’esdeveniment a les instal·lacions, però com estan actualment i garantint la sostenibilitat mediambiental.

Per la seva banda, el director de la competició, Guy Kinnings, va obrir la porta a adaptar-se als dos camps actuals i explorar totes les opcions. En una carta a finals de l’estiu del 2023, Kinnings cridava el govern a reconsiderar la seva decisió per evitar que l’esdeveniment anés a un altre lloc.

Així mateix, fonts de la Generalitat actual encara no confirmaven oficialment la celebració del torneig a Catalunya el 2031, tot i admetre que les negociacions estan molt avançades. Això sí, han assenyalat que acollir una competició d’aquest perfil representa una projecció internacional “positiva” de Girona, la Costa Brava i tota Catalunya.

L’arribada de la competició a Catalunya ha comptat durant aquests anys amb el suport de patronals com Foment del Treball i una quarantena d’associacions més que veien la celebració de l’esdeveniment com “una oportunitat rellevant per al futur del país”. Juntament amb altres entitats com el Col·legi d’Economistes la patronal calculava un impacte econòmic superior als 1.000 milions d’euros i l’arribada d’uns 300.000 visitants.

El projecte i la possible construcció d’un tercer camp va despertar el rebuig d’associacions i partits com l’Associació de Naturalistes de Girona, la Plataforma Caldenca, Unió de Pagesos, part de l’oposició de Caldes (ERC i SOM) i En Comú Podem. Consideraven que ampliar les instal·lacions amb un nou camp, un hotel o apartaments suposava destruir “més de 200 hectàrees de boscos i sòl agrícola protegits” i que és incompatible “amb l’emergència climàtica i les conseqüències planetàries del turisme de luxe”.

Amb tot, durant aquest temps i fins ara, els promotors de la candidatura han continuat treballant amb discreció per atraure la competició, que arribarà a l’Estat per segona vegada després que el 1997 es fes a Valderrama (Cadis). Fins que no aterri a Caldes de Malavella el 2031, la competició es disputarà enguany a Farmingdale (Nova York), a County Limerick el 2027 (Irlanda) i a Chaska (Minnesota) el 2029.

Per al 2033, dos anys després de Caldes de Malavella, és previst que tingui lloc a San Francisco.