El jutge disciplinari únic de la federació espanyola de futbol ha sancionat amb sis partits el defensa alemany del Reial Madrid Antonio Rüdiger pel llançament d’un objecte contra l’àrbitre del partit Ricardo de Burgos Bengoetxea durant la pròrroga de la final de la copa que va acabar amb victòria del Barça per 3 a 2. Com que la sanció és superior als quatre partits, l’haurà de complir a la lliga. Per tant, no jugarà més en el que queda de temporada.

[VÍDEO] Gran xiulada contra Felipe VI i l’himne d’Espanya en la final de copa

El defensa central havia estat substituït i era a la banqueta quan va perdre els estreps després d’una decisió arbitral. Així, des de l’àrea tècnica, va llançar un objecte contra l’àrbitre i després va haver de ser subjectat pels seus companys mentre proferia amenaces al col·legiat. El jutge de la federació ha catalogat els fets com a “violència lleu contra els àrbitres”.

 

El enfado de Antonio Rüdiger.#LaCopaMola #LaCasaDelFútbol pic.twitter.com/NKIcY3KLeU

— Fútbol en Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) April 26, 2025

A banda, el lateral Lucas Vázquez també ha rebut dos partits de suspensió per envair el camp i protestar contra l’àrbitre. En ser una sanció inferior als quatre partits, el gallec la complirà a la copa de l’any vinent. El seu company, Vinícius Jr, que va fer exactament el mateix, ja no va ser sancionat durant el partit.

Ara bé, jutge disciplinari únic ha decidit de no sancionar l’anglès Jude Bellingham, que també va ser expulsat. A més, li ha retirat la targeta vermella en considerar que la redacció de l’acta de Ricardo de Burgos Bengoetxea, que deia que se li havia acostat per protestar després del partit amb actitud amenaçant, no coincidia amb els fets. Així, ha fet prosperar el recurs de l’al·legació amb vídeos presentats pel Reial Madrid.

El Barça va guanyar la copa en la pròrroga d’un partit disputat a Sevilla, que va acabar amb un resultat de 3 a 2, amb gols de Pedri, Ferran Torres i Koundé. El dia abans de la final, el Reial Madrid va provar d’empastifar-la amb una ofensiva sense precedents contra l’àrbitre.

El Madrid escalfa la final de la copa amb un vídeo incendiari contra l’àrbitre

Barcelona i Milà comparteixen molt més que el simple fet de ser els dos grans motors econòmics de la Mediterrània. A la història del futbol, el FC Barcelona i l’Inter de Milà han construït identitats que transcendeixen l’àmbit esportiu per convertir-se en autèntics fenòmens socials, cadascun amb una personalitat pròpia que reflecteix valors profundament arrelats a la seva història.

El FC Barcelona va ser fundat el 1899 i, amb el pas de les dècades, va assumir un paper que anava molt més enllà de l’esport. El seu lema “més que un club” encapsula a la perfecció aquesta dualitat. Durant el franquisme, el Barça es va convertir en un dels pocs espais on la identitat catalana podia expressar-se públicament, i va esdevenir un símbol de resistència cultural. La identificació entre el club blau-grana i Catalunya és tan profunda que és impossible entendre l’un sense l’altre.

Per la seva banda, l’Inter de Milà va néixer el 9 de març de 1908 com a resultat d’una escissió del Milan AC, precisament, amb una filosofia oposada a la d’aquest equip. Aquella nit, al restaurant Orologio de Milà, un grup de dissidents del Milan, entre ells, Giorgio Muggiani, un pintor que dissenyaria l’emblemàtic escut del club, va fundar el Football Club Internazionale. El nom “Internazionale” reflectia la voluntat explícita de crear un club obert als jugadors estrangers, en un temps en què el Milan només acceptava futbolistes italians. “Serem germans del món”, proclamaren els fundadors, i van establir una visió cosmopolita que ha perdurat fins avui.

Els primers anys de l’Inter van ser d’èxit immediat. El 1910, tan sols dos anys després de la seva fundació, ja aconseguia el seu primer scudetto. El creixement del club es va veure interromput per la Primera Guerra Mundial, però en la dècada dels anys vint i trenta, sota el règim feixista de Mussolini, l’Inter va viure una transformació forçada. El 1928, es va veure obligat a fusionar-se amb la Unione Sportiva Milanese i va canviar el seu nom a Ambrosiana per la pressió del règim feixista, que considerava el terme “Internazionale” massa cosmopolita i poc italià. Tot i això, el 1931 va recuperar part de la seva identitat quan passà a anomenar-se Ambrosiana-Inter i, finalment, amb la caiguda del feixisme el 1945, va recuperar el seu nom original.

En l’àmbit sociològic, el Barça ha aconseguit de transcendir les classes socials per convertir-se en un fenomen transversal a Catalunya, i ha unificat sensibilitats diverses sota els colors blau-grana. L’Inter, per la seva banda, ha estat tradicionalment associat a la classe mitjana-alta milanesa, en contrast amb un AC Milan més vinculat als barris obrers, encara que aquestes divisions s’han diluït considerablement amb el pas del temps.

L’època daurada de l’Inter va arribar a la dècada dels seixanta, sota la direcció tècnica d’Helenio Herrera. L’anomenat Grande Inter va aconseguir dues Copes d’Europa consecutives (1964 i 1965) i tres scudetti (1963, 1965 i 1966), i va establir una hegemonia europea basada en un sistema defensiu revolucionari. El catenaccio desenvolupat per Herrera, amb el llegendari Giacinto Facchetti com a lateral esquerre que s’incorporava a l’atac, va redefinir el futbol modern. Aquesta època va forjar l’ADN competitiu de l’Inter, amb figures com Sandro Mazzola, Luis Suárez, Jair i Armando Picchi, que van esdevenir ídols del biscione (la serp que simbolitza el club).

Després d’aquesta era daurada, l’Inter va viure èpoques de relativa sequera fins a l’arribada dels anys vuitanta, quan amb figures com Alessandro Altobelli, Giuseppe Bergomi i l’alemany Karl-Heinz Rummenigge va tornar a guanyar l’scudetto la temporada 1988-89. Els anys noranta van portar l’era d’estrelles internacionals, com Ronaldo, Roberto Baggio i Ivan Zamorano, però els grans èxits no van arribar fins al nou mil·lenni.

La segona gran època daurada de l’Inter va ser sota la presidència de Massimo Moratti (fill d’Angelo Moratti, el president de la Grande Inter). Amb la direcció tècnica de Roberto Mancini primer i José Mourinho després, l’Inter va aconseguir cinc scudetti consecutius entre el 2006 i el 2010, que culminaren amb el triplet històric del 2010: lliga, copa i Champions League, en què derrotaren el Barça de Guardiola a semifinals, en un dels duels tàctics més memorables de la història recent.

Els estils de joc també reflecteixen aquesta identitat diferenciada entre un club i un altre. El Barça ha construït un model basat en la Masia, el joc de possessió i figures llegendàries com Johan Cruyff, que va transformar l’entitat com a jugador i com a entrenador. És un estil que busca la bellesa a partit del control. L’Inter, fidel a la tradició del calcio, ha destacat històricament per un futbol més pragmàtic, especialment durant l’era d’Helenio Herrera i el seu famós catenaccio, en què la solidesa defensiva prevalia sobre qualsevol altra consideració.

La relació amb les ciutats respectives també marca diferències notables. Barcelona viu i respira Barça de manera gairebé absoluta, mentre que Milà divideix la seva passió entre els nerazzurri i els rossoneri en un equilibri que ha donat lloc a un dels derbis més intensos del continent, el Derby della Madonnina, anomenat així per l’estàtua de la Mare de Déu que corona la Catedral de Milà. L’estadi Giuseppe Meazza (conegut popularment com a San Siro) és compartit per ambdós clubs, fet gairebé únic entre rivals tan acèrrims, i que simbolitza aquesta coexistència milanesa. Tanmateix, ambdós clubs han mostrat sempre una especial connexió amb l’essència de les seves ciutats: cosmopolites, orgulloses i amb vocació europea.

Cal destacar que l’arribada de l’empresari xinès Zhang Jindong a la presidència de l’Inter el 2016, per mitjà del grup Suning, va marcar l’inici d’una nova etapa. Després d’anys complicats a l’ombra dels grans d’Europa, el club va recuperar el seu lloc a l’elit amb l’scudetto del 2021 sota la direcció d’Antonio Conte. Actualment, tot i les dificultats financeres, l’Inter manté la seva filosofia d’obertura internacional en un futbol com més va més globalitzat.

En l’aspecte competitiu, tots dos clubs han aconseguit les màximes fites continentals. El Barça ha guanyat cinc Lligues de Campions, i s’ha consolidat especialment en el segle XXI. L’Inter, per la seva banda, té tres títols europeus, amb un record especial per al triplet aconseguit sota la direcció de José Mourinho el 2010, que culminava una tradició d’èxits que es remuntava als anys seixanta.

La rivalitat entre el Barça i l’Inter s’ha intensificat aquests darrers anys, especialment després de les intenses semifinals de Champions del 2010, quan l’equip de Mourinho va eliminar el Barça de Guardiola en un duel tàctic que encara es recorda com un dels moments més emblemàtics de la història recent de la competició europea. Aquell enfrontament va evidenciar el contrast entre dues grans concepcions futbolístiques: el joc de possessió blau-grana contra el pragmatisme italià.

A la semifinal que comença a jugar-se avui, caldrà veure si s’hi repeteix aquell esquema o no, però la competició promet d’oferir dos partits d’alt nivell entre dos dels clubs més singulars d’Europa.

 

a càrrec de l'Anna Danés. Activitat recomanada per a infants de 5 a 8 anys - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

a càrrec de Francisco Glicerio Conde Mora, historiador i Vicepresident de Salus Infirmorum de Càdiz i Ceuta - Lloc: Sala d'Actes Col·legi Presentació

Andorra continua alimentant-se d’electricitat procedent només de l’estat francès –a més de la producció nacional– i no preveu d’importar energia de l’estat espanyol fins al dimecres, perquè el sistema pugui recuperar completament la normalitat després de l’apagada de la península Ibèrica, segons que ha informat Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) en un comunicat.

El Govern d’Andorra i la Generalitat de Catalunya estrenyen la cooperació

La companyia assenyala que el subministrament elèctric del país es manté amb absoluta normalitat des de l’apagada, que només hi va durar deu segons.

Andorra disposa d’interconnexions amb els estats francès i espanyol que garanteixen la demanda elèctrica, atès que la producció nacional –principalment de la central hidroelèctrica de FEDA– no cobreix tot el consum.

Durant l’apagada, la part central i sud del país es va quedar sense llum durant uns segons, precisament les zones que rebien subministrament de l’estat espanyol. En aquell moment, FEDA va bascular de seguida tota l’alimentació cap a França per garantir el servei.

Aquest dimarts, Red Eléctrica, l’empresa espanyola encarregada del transport d’energia a tot l’estat espanyol, ha informat que han recuperat la normalitat i que poden tornar a aportar tensió a la interconnexió amb Andorra. Tanmateix, s’ha decidit de mantenir el subministrament per l’estat francès i reservar la connexió espanyola com a opció de socors si es produeix alguna incidència, almenys fins dimecres, quan ja es podrà tornar a importar electricitat d’Espanya.

Red Eléctrica descarta un ciberatac i apunta a una fallada en la generació d’energia solar

Una afectació mínima

FEDA destaca que l’afectació de l’apagada ha estat mínima a Andorra gràcies a les connexions “fortes” amb els països veïns. La companyia també remarca que la diversificació de les fonts d’energia i de les interconnexions representa una garantia per al país i aporta molt de valor.

Els darrers anys s’ha duplicat la capacitat de la interconnexió amb l’estat francès, i també s’ha planificat una inversió important per renovar i ampliar la capacitat de la connexió que enllaça Andorra amb la subestació d’Adrall (Alt Urgell).

El gestor del sistema elèctric a la Gran Bretanya, NESO (per les seves sigles en anglès), investiga dues anomalies inusuals detectades a la xarxa elèctrica diumenge passat, un dia abans de l’apagada general que va afectar la península ibèrica.  El personal de la sala de control de NESO va observar dos canvis de freqüència inesperats al llarg del 27 d’abril, que van afectar una central elèctrica i un interconnector, segons que ha avançat aquest matí el diari britànic The Telegraph.

Portugal demana a la UE una auditoria independent per a esclarir les causes de l’apagada

El primer incident es va produir a les dues de la matinada, amb una aturada a la planta de gas natural de Keadby 2, a Lincolnshire (nord-est d’Anglaterra). Posteriorment, hi va haver una “fallada inexplicable” a l’interconnector Viking Link, que connecta el Regne Unit amb Dinamarca. Cap al vespre, al voltant de les sis, el gestor de la xarxa a Anglaterra, Escòcia i Gal·les va detectar, novament, un canvi de freqüència inesperat per causes encara per aclarir.

“Actius desconnectats”

Fonts de NESO han explicat a Efe que aquests dos “actius desconnectats” van ser reincorporats diumenge a la tarda sense afectar el subministrament ni causar pèrdua d’electricitat als consumidors. “Com a operador prudent, revisem tots els incidents i desconnexions de generadors a la nostra xarxa com a pràctica habitual. Encara revisem els fets operatius del cap de setmana”, han indicat.

Tot i que l’incident a la xarxa britànica va tenir lloc un dia abans de l’apagada que va afectar la xarxa elèctrica a Espanya, Portugal i parts de França, des de NESO afirmen que “és molt poc probable que aquests esdeveniments estiguin connectats o tinguin relació”. Afegeixen que, com a xarxa insular, el sistema elèctric de la Gran Bretanya funciona de manera diferent dels sistemes de l’Europa continental i que, sovint, es troba aïllat d’esdeveniments que afecten la xarxa europea més àmplia.

“La xarxa elèctrica britànica no es va veure afectada per l’incident del sistema europeu de dilluns passat. Treballem estretament amb els nostres col·legues europeus per entendre’n les causes i per oferir el nostre suport”, han conclòs.

La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, i el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Jaume Duch, han fet avui a Barcelona la primera reunió de seguiment del pla de treball 2024-2026. La trobada ha servit per a fer un primer balanç de la implementació del pla acordat i ha permès de preparar la reunió del cap de Govern, Xavier Espot, amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, que és previst que es faci d’ací a poques setmanes.

Durant la reunió, la ministra Tor i el conseller Duch han fet un repàs positiu del conjunt de projectes d’interès comú tractats en els grups de treball sectorials en els àmbits de les infrastructures, la gestió de residus, l’energia i la salut que responen al Pla de treball 2024-2026. A més, la ministra Tor i el conseller Duch han encoratjat al Grup de Reflexió sobre reptes transfronterers a avançar en la definició del projecte de Zona Econòmica Especial. També han abordat la participació conjunta a diferents projectes POCTEFA, posant en relleu el projecte TRAMVALIRA de connexió Andorra – la Seu.

Ambdós mandataris han acordat donar continuïtat al Pla establert i renovar aquesta metodologia, que ha de concretar-se aviat en unes quantes actuacions amb impacte directe en les poblacions dels dos territoris. Concretament, la millora de l’eficiència en la gestió de residus, el reforçament de la cooperació sanitària, la consolidació de l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell o la promoció dels intercanvis culturals participant i promovent actes en ambdós territoris.

Alberto Núñez Feijóo ja és al congrés del Partit Popular Europeu a València. Durant tot el dia s’ha especulat sobre la presència del dirigent del PP espanyol, que havia de fer el discurs inaugural, però ha estat substituït per Esteban González Pons, vice-president del Parlament Europeu i vice-president del Partit Popular Europeu. Ha excusat Feijóo i ha dit que estava ocupat amb gestions per l’apagada que es va patir ahir.

González Pons havia confirmat a la premsa local que Feijóo era a València, però no a Fira València, on es fa el congrés. Ara, és previst que el líder espanyol tinga un espai per a dir unes paraules a l’hemicicle cap a les 17.45. Ha aparegut amb González Pons i amb Dolors Montserrat, que es presenta per a ser elegida secretària general del PP europeu durant aquest congrés.

Amb tot, el gran desaparegut de la jornada d’avui ha estat el president de la Generalitat, Carlos Mazón, que també s’ha excusat en l’apagada d’ahir per a no presentar-se a Fira València. Allà, els familiars de les víctimes de la gota freda l’esperaven amb l’habitual pancarta de “Mazón dimissió”. A hores d’ara, no està confirmada la seua presència al congrés.

El primer ministre en funcions de Portugal, Luís Montenegro, ha dit que demanaria una auditoria independent a l’Agència de Cooperació de la Unió Europea per a esclarir les causes de l’apagada elèctrica que ahir va afectar la península ibèrica. En la mateixa línia, ha explicat que sol·licitaria a la Unió Europea que creés una comissió independent per a auditar els sistemes elèctrics dels països afectats i esclarir-ne les causes.

Red Eléctrica descarta un ciberatac i apunta a una fallada en la generació d’energia solar

En una declaració després d’un consell de ministres extraordinari, també ha expressat la disposició i el compromís de col·laborar amb els organismes europeus per treure totes les conclusions sobre les causes i les respostes als fets. Montenegro ha destacat que la recuperació de la normalitat a Portugal ha estat més ràpida que a l’estat espanyol i ha subratllat que calen respostes com més aviat millor sobre l’origen del tall.

Ahir, Montenegro va assegurar que l’origen de la incidència era a l’estat espanyol: “Sabem que l’origen no ha estat a Portugal. Com sabem, tenim la interconnexió amb l’estat espanyol i tot apunta que ha estat allà on s’ha originat tota aquesta situació, però no vull especular”.

A banda, el govern portugués també crearà una altra comissió tècnica independent per avaluar els mecanismes de reacció i gestió d’aquesta crisi, “des de la resistència i recuperació del sistema elèctric fins a la resistència de les infrastructures i serveis crítics, i també el funcionament del sistema de protecció civil”.

Montenegro ha afegit que l’executiu ha decidit de no prorrogar la declaració de crisi energètica, que acabarà avui.

Una cafeteria de Lisboa durant l’apagada

D’altra banda, el ministre de Presidència portuguès, António Leitao Amaro, ha assegurat que no hi ha proves que l’apagada fos causada per un ciberatac. A més, ha afegit que no són necessàries restriccions de consum.

D’altra banda, Montenegro no ha assistit al congrés del Partit Popular Europeu (PPE) a València.  El recinte de Fira València, on es fa el congrés avui i demà, ha funcionat amb normalitat.

Mazón s’amaga darrere l’apagada per no anar a la inauguració del congrés del PP europeu a València

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) demana dotze anys de presó per a un escopeter, un inspector i dos sotsinspectors de la policia espanyola, els quals acusa d’haver disparat la pilota de goma que va deixar borni Roger Español el  Primer d’Octubre, conscients de les greus lesions que podien causar. En un escrit, a què ha tingut accés Efe, l’acusació popular exercida per l’ANC acusa els quatre policies dels delictes de lesions i contra la integritat moral i demana que siguin inhabilitats durant el temps de condemna.

L’ANC s’afegeix així a l’acusació exercida per Roger Español, que mitjançant el col·lectiu pro-drets humans Irídia demana tretze anys de presó per als quatre policies. Per la seva banda, la fiscalia diu que han de ser exculpats per compliment del deure, després d’intentar sense èxit que l’Audiència de Barcelona els amnistiés.

El tribunal va descartar d’aplicar la llei a aquests quatre agents –a diferència de les desenes de policies processats per les càrregues per impedir l’1-O–, amb l’argument que quedaven excloses de l’amnistia les actuacions doloses que causaven la pèrdua d’òrgan principal o la inutilitat d’un sentit. En el seu escrit, l’ANC sosté que el matí del primer d’octubre de 2017 els agents processats, després d’acabar una intervenció per a impedir la votació a l’institut Ramon Llull de Barcelona, es van trobar amb un grup de persones assegudes a la porta del centre en una protesta pacífica.

Els agents, prossegueix l’escrit, “van començar a utilitzar les seves defenses reglamentàries contra els ciutadans que eren allí asseguts en actitud passiva” i, en aquell context, el cap del grup va donar instruccions als seus subordinats perquè fessin ús de bales de goma, “sense cap progressió en l’ús de la força”. Segons l’ANC, l’ordre “va ser compartida i acceptada pels quatre acusats”, malgrat ser conscients que “no hi havia cap situació de perill, ni per als agents ni per a tercers, que justifiqués l’ús de bales de cautxú” i de l'”alta probabilitat que es causessin lesions de gravetat” als concentrats. L’entitat sobiranista afegeix que els acusats van actuar “prevalent-se de la seva condició de funcionaris públics”, entre un “nombrós grup d’altres policies i proveïts de l’equipament policial enfront d’un grup de ciutadans desarmats”.

En aquesta situació, sosté l’escrit, un agent va donar un parell d’empentes a Roger Español, moment en el qual l’escopeter, “malgrat no disposar de fonament ni cobertura legal” i assumint les “greus lesions” que podia provocar, va disparar bales de goma contra ell. Segons l’ANC, l’escopeter va disparar en tres ocasions contra l’activista i l’última el va tocar a la part dreta de la cara, la qual cosa va derrocar al manifestant i li va provocar una greu lesió que el va deixar sense visió en un ull.

En tot moment, manté l’escrit, els acusats van assumir el “més que previsible resultat” si els trets de pilotes de goma impactaven en els concentrats, cosa que no va impedir que seguissin disparant contra les persones que estaven socorrent Roger Español una vegada va caure ferit a terra.

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El Consell d’Administració d’Intracatalònia S.A. ha nomenat Eva Arderius Campos nova directora de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Arderius, procedent de Betevé, substitueix en el càrrec el periodista Iu Forn, que ha dirigit l’agència pública de notícies d’ençà de l’abril del 2022. La nova directora assumeix el càrrec per als quatre anys vinents, prorrogables quatre més. És la primera volta que es convoca un concurs públic per a decidir la direcció de l’Agència i Arderius serà la primera dona al capdavant de l’ACN en vint-i-cinc anys d’història.

El concurs públic convocat per triar la nova direcció de l’ACN forma part del compromís del Govern de desgovernamentalitzar l’agència, perquè passi a dependre del Parlament i reforçar d’aquesta manera el paper de la cambra en el seguiment i control de la seva activitat. Aquest canvi de model de governança ja es va iniciar el passat mes de novembre amb la incorporació de professionals en el consell d’administració.

El president del Consell d’Administració d’Intracatalònia, Carles Escolà, ha destacat “l’àmplia i dilatada experiència” d’Arderius, la primera dona que ha estat nomenada per dirigir l’ACN en els seus 25 anys d’història, i ha agraït la tasca de Forn en la gestió de l’agència en els últims tres anys. Per a la valoració de les candidatures presentades, el Consell d’Administració ha nomenat prèviament una comissió de valoració formada per persones expertes que s’ha encarregat d’assessorar el Consell sobre l’experiència professional aportada pels candidats, així com sobre els projectes i propostes de model estratègic i d’objectius presentades.

Perfil professional

Eva Arderius Campos (Castellar del Vallès, 1979) és llicenciada en Periodisme per la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Va començar la seva carrera a Ràdio Castellar, l’emissora municipal de la seva localitat natal, i posteriorment va treballar a COM Ràdio. D’ençà del 2001 ha treballat a Betevé, com a cap d’informatius i directora i presentadora del programa sobre actualitat municipal Bàsics. També és articulista a ‘El Periódico de Catalunya’ i col·labora en diferents programes de Catalunya Ràdio i TV3.

L’equip d’informatius de Betevé, dirigit per Arderius, va obtenir el 2019 el Premi Ciutat de Barcelona de Mitjans de Comunicació. El 2020, la nova directora de l’ACN va publicar el seu primer llibre, Una altra Barcelona, ​​el qual recull el testimoni de deu activistes que protagonitzen històries de lluita veïnal i de denúncia social.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat la gestió del govern durant l’apagada elèctrica general que ahir va tenir el país a fosques, en alguns casos, fins ben entrada la matinada. Tot i que la incidència va esclatar a quarts d’una del migdia, cap membre del govern no va comparèixer fins a les quatre, quan la consellera d’Interior, Núria Parlon, va fer el seguiment de la crisi. Illa ha defensat la política comunicativa de la jornada i ha reivindicat que, fins ara, el govern ha fet set compareixences –tres Parlon; una la portaveu Sílvia Paneque, avui; i dues, ell. La primera del president, tanmateix, no es va produir fins ahir a quarts de nou del vespre, vuit hores després del tall sobtat de proveïment elèctric. “El govern ha respost, ha reaccionat”, ha dit avui.

Quins aliments són insegurs després d’una apagada?

Junts, ERC i la CUP li han retret el silenci institucional, però Illa ha evitat de confrontar-s’hi. Ha dit que respecta tots els posicionaments, però que la tasca del govern era la d’activar tots els recursos amb agilitat, i que eren concentrats en aquest punt. Tot i així, ha semblat que li molestava el qüestionament de l’oposició. “Demano actitud constructiva a tothom. Hi ha moments en què el sentit de país passa per sobre de tot. Ara, el debat, si els sembla bé, el deixarem pel Parlament de Catalunya”, ha dit. Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, també ha defensat minuts abans que la decisió de no comparèixer es va aguantar fins que no van tenir “la informació necessària, verificada i contrastada”. Ara, per esbrinar les causes exactes de l’apagada, col·laboraran amb el govern espanyol i obriran dos expedients –a Endesa i a la Xarxa Elèctrica espanyola.

Fent balanç, Illa ha dit que estava satisfet perquè les afectacions sofertes s’havien pogut resoldre, hores més tard, sense demanar l’activació de la protecció civil a nivell tres, que hauria posat la gestió de la crisi en mans del govern espanyol. La van demanar set comunitats autònomes, totes governades pel Partit Popular. Illa, de fet, s’ha vantat que la recuperació del 100% del subministrament elèctric ha facilitat que el país torni a funcionar “amb plena normalitat”, per bé que ell mateix ha explicat que bona part del sistema de Rodalia encara no funciona amb normalitat. A parer seu, el funcionament es podrà restablir avui del tot, un pronòstic més optimista que no el de Paneque, que ha dit que no podia concretar “un horari exacte de restabliment” integral del servei.

Illa ha agraït la resposta dels ciutadans, que considera que va ser cívica, i dels servidors públics, i ha celebrat que –malgrat alguna incidència puntual– els hospitals no van haver de cessar l’activitat gràcies als sistemes de generadors. “Hem desplegat de forma efectiva tots els recursos disponibles, protocols i serveis públics”, ha dit. 

Set hores atrapats en un tren i una nit en un pavelló: l’odissea per a tornar a casa

Un retret per a Sánchez Llibre

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha dit aquest matí en un esmorzar en un fòrum econòmic de Madrid que l’apagada d’ahir tanca el debat sobre l’energia nuclear. “La conclusió d’ahir és que el debat sobre l’energia nuclear s’ha acabat. Allò que va passar n’és la demostració palpable. El sistema energètic espanyol no pot prescindir de l’energia nuclear”, ha dit. Illa li ha respost que són unes declaracions “precipitades i poc rigoroses”. El president considera que la xarxa elèctrica ibèrica és robusta i que encara és aviat per a treure’n conclusions polítiques. “És un fet excepcional; primer hem de saber què l’ha causat i llavors sabrem quines mesures correctores s’han de prendre. El govern ha de ser prudent i rigorós”, ha dit.

Només mitja hora abans del començament del congrés del PP europeu a València, la premsa s’ha assabentat que el cap del partit espanyol, Alberto Núñez Feijóo, no faria el discurs inaugural, com era previst. El congrés, durant la jornada d’avui, ha estat marcat per l’absència del president valencià, Carlos Mazón. Esteban González Pons, vice-president del Parlament Europeu i vice-president del Partit Popular Europeu, s’ha acostat a la premsa local i ha confirmat que Feijóo era a València, però no a Fira València, on es feia el congrés. Ell ha estat l’encarregat de substituir-lo al faristol.

“Avui no em tocava a mi inaugurar aquest congrés, sinó al president Alberto Núñez Feijóo, però ara ha d’estar amb el seu deure, coordinant la resposta dels nostres presidents regionals, que també excusen la seua absència”, ha començat el discurs, amb què ha excusat l’absència del president de la Generalitat. Ha avançat que la batllessa de València, María José Catalá, tampoc no hi seria.

En referència a l’apagada, ha dit que aquestes darreres vint-i-quatre hores havien estat molt difícils i esmentat els “afectats i víctimes de l’apagada”. En aquest sentit, ha atacat el president espanyol, Pedro Sánchez. “Ahir vam ser posats a prova. Espanya se’n va anar a negre, però els espanyols, no. Espanya és una nació que té un estat, però no un govern. En una situació com la d’ahir, és l’estat el que salva els espanyols en absència del seu govern. El meu país mereix un president que no pense només en si mateix i en la seua família”, ha reblat. En aquest moment, tota la sala ha aplaudit.

La hipocresia amb les víctimes de la gota freda

“Sóc valencià, he nascut en aquesta terra i en aquesta terra m’enterraran”, ha dit. Tot seguit, ha recordat la gota freda, i ha enviat “una abraçada molt forta als meus amics i veïns”. “Just avui, fa sis mesos se’ns va trencar l’ànima, i vam perdre molts de nosaltres per les inundacions que tots teniu al vostre cap i al vostre cor. Els meus ulls, i no uns altres, van veure la força de l’aigua i el dolor de la desgràcia. Però també la solidaritat i la grandesa d’aquest poble, al qual res pot detenir, i una vegada més s’ha alçat en l’adversitat i ha continuat treballant”, ha dit.

Ha continuat dient que cal aprendre del que ha passat, i millorar. “València és Europa, i Europa no li fallarà. En els casos de catàstrofes, hem d’sentir i veure com ser més útils. Hem de treballar per a ser més àgils i que l’ajuda arribe més prompte, i d’ençà del primer dia. I també en els projectes de reconstrucció, a mitjà i llarg termini, perquè s’eviten, en la mesura del possible, desastres d’aquesta dimensió”, ha dit, tot obviant la gestió que va fer el Consell valencià de la gota freda. Amb tot, ha celebrat que el congrés del PP europeu es faça a València, i ho ha considerat un fet “simbòlic”.

Abans que González Pons fera el seu discurs, s’ha fet un minut de silenci per la mort del papa Francesc, però no se n’ha fet cap per les 229 víctimes mortals de la gota freda al País Valencià.

“Som responsables del futur de la Unió Europea”

González Pons ha assenyalat que aquest congrés servirà per a decidir el futur d’Europa. “Com a primera força política del continent, som responsables del futur de la nostra organització, som responsables del futur de la Unió Europea. El futur el gestionem nosaltres”, ha dit. Així, ha lloat la figura de Manfred Weber, president del Partit Popular europeu, que serà previsiblement reelegit durant aquest congrés. També ha fet menció especial a la catalana Dolors Montserrat, proposada com a secretària general, de qui ha dit que “representa sense lligams ni cotilles l’ànima del Partit Popular espanyol.” Per a acabar, s’ha referit a la situació d’Ucraïna, un dels eixos d’aquest congrés, i ha reiterat que estan al seu costat, “passe el que passe.”

L’historiador Josep Maria Salrach Marès (Llinars del Vallès, 1945 – Barcelona, 2025) s’ha mort a vuitanta anys, a causa d’un càncer. Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona el 1969 i doctorat el 1974, Salrach hi va exercir de professor d’història medieval fins al 1993. Aquell any es va incorporar a la Universitat Pompeu Fabra, on va ser catedràtic d’història medieval fins que es va jubilar. Després, va continuar-hi com a professor emèrit fins al 2017 i, tot i la jubilació formal, va seguir treballant com a docent i investigador pràcticament fins als darrers dies.

Els seus treballs se centren en l’estudi de la Catalunya de la plena edat mitjana i, per extensió, en el coneixement de la Corona d’Aragó i de l’Europa d’aquell temps i és Considerat el principal coneixedor de la història catalana entre els segles IX i XII.

Entre més projectes, va dirigir Catalunya carolíngia, l’obra monumental fundada per Ramon d’Abadal i de Vinyals, dedicada a l’edició de tots els documents catalans dels segles IX i X. El gener passat, l’Institut d’Estudis Catalans, del qual era membre, li va retre un últim homenatge amb la presència d’amics i col·legues historiadors.

Junts per Catalunya, ERC i la CUP han criticat el govern de Salvador Illa per haver trigat massa hores a dirigir-se als ciutadans durant l’apagada d’ahir. Els tres partits han denunciat la desaparició de l’executiu les primeres hores de la crisi, malgrat que el govern hagi defensat la seva actuació. El portaveu de Junts, Josep Rius, ha criticat que el president de la Generalitat fos absent durant vuit hores. Junts considera que el govern no va estar a l’altura de l’abast de la crisi, que va reaccionar tard i no hi va ser en els moments més complicats, a diferència dels batlles, que van atendre emergències als municipis.

Segons Rius, Illa es va estimar més d’exercir de delegat del govern espanyol que no de president de la Generalitat, perquè no va comparèixer fins que ja ho havia fet el president espanyol, Pedro Sánchez. “És la primera vegada que un president, davant d’una crisi duríssima, s’amaga”, ha dit Rius, que ho ha comparat amb la manera com el president Quim Torra va afrontar la pandèmia, Pere Aragonès la crisi de la sequera i Carles Puigdemont els atemptats del 17-A. “Salvador Illa no era el responsable de resoldre-ho tècnicament, però sí d’informar i acompanyar”, ha dit Rius.

“L’apagada elèctrica no havia de comportar una apagada informativa”, ha coincidit la portaveu parlamentària d’Esquerra, Ester Capella. ERC també ha assenyalat que l’executiu hauria d’haver donat la cara abans encara que no tingués informació de les causes del que havia passat. “El govern va anar de remolc de la Moncloa, no va informar durant hores i per a ERC és greu”, ha dit Capella. ERC i Junts també han demanat que el govern s’esforci a aplicar les directives europees que regulen l’actuació i la protecció d’infraestructures bàsiques en casos d’emergència.

La CUP ha defensat que el govern podria haver-se dirigit a la ciutadania tres hores abans que fes per primera vegada la consellera d’Interior, Núria Parlon. “Es podia haver sortit per dir que les escoles es feien càrrec de la canalla, que els hospitals tenien generadors elèctrics que fossin necessaris, que allò públic estava responent perquè aquesta és la tasca també dels polítics”, ha dit la diputada Laure Vega. Segons els anticapitalistes, el govern no havia de donar explicacions sobre les causes d’una apagada, encara no determinades, però sí “respondre davant de situacions de caràcter excepcional”. També per la CUP va ser un error que Illa esperés la resposta del govern espanyol.

En canvi, els Comuns creuen que la jornada d’ahir va permetre constatar que el país funciona. Ara bé, han subratllat que el problema de l’aturada de la xarxa de Rodalia i trens regionals és “molt greu”. “Hem demanat al govern serveis alternatius i reforçar la xarxa d’autobusos”, ha assegurat la presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, que ha recordat que hi ha persones que 24 hores més tard encara no han pogut tornar a casa. També ha reclamat transparència al govern espanyol perquè s’aclareixin totes les causes de l’apagada.

La portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha anunciat que Illa compareixerà al parlament. Però Junts reclama que ho faci en el ple de la setmana vinent, de la manera més urgent possible.

El jutge de l’Audiència espanyola José Luis Calama ha obert diligències per investigar si l’apagada a la xarxa elèctrica podria ser conseqüència d’un sabotatge informàtic contra infrastructures crítiques, un fet que s’encabiria en un delicte de terrorisme.

En una interlocutòria, el magistrat ha ordenat com a primeres diligències que el Centre Criptològic espanyol i Red Eléctrica elaborin sengles informes per a identificar, en un termini improrrogable de deu dies, la causa o les causes de l’apagada.

A més, ha requerit a la prefectura d’informació de la policia espanyola que, en el mateix termini, presenti un informe preliminar sobre els fets.

El jutge detalla que l’incident va tenir lloc cap a les 12.30 i va afectar sistemes informàtics que donen suport a infrastructures que presten serveis essencials, com ara, sanitat, energia, indústria i transport, cosa que va generar “una situació crítica per al benestar i el sentiment de seguretat dels ciutadans”.

La resolució també recull l’explicació inicial facilitada pel govern espanyol, segons la qual l’apagada es va deure a la pèrdua “sobtada” de 15 GW de producció elèctrica durant cinc segons, l’equivalent al 60% del consum en aquell moment. “Un fet inèdit”, segons la Moncloa.

Calama assenyala que, tot i que de moment es desconeix l’origen dels fets, “el ciberterrorisme figura entre les possibilitats”. Per això, considera imprescindible obrir una investigació judicial.

En la resolució, el titular del jutjat central d’instrucció número 4 recorda que, d’acord amb l’article 573 del codi penal espanyol, els delictes informàtics poden ser considerats terrorisme si tenen com a objectiu de desestabilitzar greument l’ordre constitucional o el funcionament dels serveis essencials.

El govern ha defensat la política comunicativa que va seguir ahir, durant l’apagada elèctrica que va deixar gairebé tot el país sense llum ni cobertura durant moltes hores. Junts, ERC i la CUP han retret al govern que ni el president ni cap conseller no compareguessin fins al vespre. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, portaveu del govern, ha adduït que van destinar els esforços a gestionar una crisi “inèdita, excepcional, mai viscuda abans”. Atesa aquesta excepcionalitat, el govern va decidir de no comparèixer fins que, a les sis del vespre, la consellera d’Interior, Núria Parlon, “va tenir la informació necessària, verificada i contrastada”. 

Segons Paneque, “la resposta va ser adequada” perquè es van seguir en tot moment les instruccions de Protecció Civil i els protocols previstos per a aquesta mena de situacions, tot i que no ha negat que s’hi hagin de fer millores. La política fou d’informar pels canals oficials de l’activació dels plans d’emergència i de posar-se en contacte amb batlles, delegats territorials i altres institucions perquè poguessin fer arribar la informació als ciutadans. “És veritat que les primeres hores la dificultat en les comunicacions va poder fer que no anés tot amb la celeritat que es requeria, però la comunicació institucional va ser continuada i fluida”, ha dit. 

Quins aliments són insegurs després d’una apagada?

El govern ha rebut crítiques també per no haver explicat fins a les 22h què haurien l’endemà de fer les escoles i les universitats, i per haver fet bona part de les compareixences sense dret dels periodistes a demanar. La consellera s’ha justificat tot explicant que el primer comitè de crisi es va convocar a les 12h55’, un quart d’hora després de l’apagada, per a fer-lo a les 14h. A les 13h42’, el govern va ordenar les actuacions per assegurar el subministrament de gasoil a les infrastructures crítiques que depenien de generadors. El nivell 3 d’emergència es va descartar perquè el govern considera que no hi va haver perill per a les persones ni per a les infrastructures crítiques. 

Aquest matí, el comitè de crisi del govern s’ha tornat a reunir per actualitzar la situació. Parlon ha comparegut després per a explicar que Catalunya havia recuperat el 100% del subministrament energètic, però que encara hi havia algunes incidències puntuals, sobretot concentrades en el servei de Rodalia. D’acord amb la informació dels operadors d’Endesa, a primera hora encara hi havia uns 400 clients amb manca de subministrament. El comitè es tornarà a reunir a la una. Paneque ha aclarit a migdia que el subministrament s’havia recuperat i que, si hi ha llocs que encara no en tenen, es deu a causes puntuals. En canvi, el govern no sap encara quan podrà restablir integralment el servei de Rodalia. 

El govern espanyol atribueix l’apagada a la desaparició sobtada del 60% de l’energia demandada, és a dir, 15 gigawatts, però encara no sap la causa d’aquesta desaparició. El director de la Xarxa Elèctrica espanyola, Eduardo Prieto, ha descartat fa una estona que la causa fos un ciberatac, però el president espanyol, Pedro Sánchez, ha dit després que fóra imprudent de descartar cap hipòtesi. 

El context de la gran apagada