La cap de premsa de la selecció espanyola femenina de futbol, Patricia Pérez, coneguda en el sector com a Poki, ha assegurat en la primera jornada del judici contra l’ex-president de la federació, Luis Rubiales, pel petó no consentit a la jugadora Jenni Hermoso que va ser víctima d’una trampa i que l’ex-dirigent la va instar a mentir sobre els fets.

Hermoso declara contra Rubiales: “Em vaig sentir poc respectada. Van tacar un dels dies més feliços”

Ha testificat sobre l’informe que va elaborar el comitè d’Integritat de la federació després dels fets i que es va tancar sense cap mesura contra l’aleshores president. Sobre això, ha explicat que, una vegada ja havien tornat a l’estat espanyol, l’aleshores sots-director de comunicació, Enrique Yunta, li va telefonar i li va dir que havia d’anar urgentment a la seu de la federació per a declarar davant del departament d’integritat. A més, li va indicar que, amb l’objectiu “d’agilitzar els temps”, li enviava les preguntes i les respostes que havia de donar. Així, ha explicat que, en rebre aquelles respostes, es va adonar que hi havia coses que no corresponien amb la realitat, com ara que havia parlat amb Jenni Hermoso i que aquesta  li “havia restat importància a l’assumpte”, cosa que no havia passat.

Segons que ha relatat, en entrar al despatx, a la tercera planta de la RFEF, va veure que no hi era l’aleshores responsable d’Integritat, Miguel García Caba, sinó vuit persones. Es tractava de l’aleshores president, Luis Rubiales, el seu pare, el seu cap de gabinet i “un amic íntim de la infància”; l’ex-cap de comunicació Pablo García Cuervo; Enrique Yunta, el psicòleg de la selecció femenina i el recentment renovat seleccionador de l’absoluta, Luis de la Fuente, que declara demà com a testimoni.

“Des del moment en què vaig entrar i vaig veure vuit persones (…) vaig tenir clar que això era una trampa”, ha assenyalat Pérez, que ha afegit que Rubiales li va demanar que afegís frases a la seva declaració, com ara que Jenni Hermoso el va alçar a ell i li va donar dos copets al costat. Pérez ha dit que s’hi va negar perquè era “impossible” que veiés això des d’on es trobava a l’Estadi de Nova Gal·les del Sud (Austràlia), on es va disputar el Mundial, i ha admès que va acabar signant la declaració que considerava que s’ajustava “més a la realitat”, després de tres hores i demanar de canviar algunes coses.

A més, ha explicat que després del petó no consentit, el cap de comunicació de la federació, Pablo García Cuervo, li va trucar per a dir-li que els fets estaven agafant una magnitud molt grossa i que calia “frenar el soroll mediàtic”. “Em diu que la meva missió és localitzar la Jenni, que va a l’autobús amb mi (…). Em va dir que havia escrit un parell de coses que calia ensenyar-li”, ha relatat. Segons que ha explicat, el missatge que cali ensenyar-li a Jennifer Hermoso descrivien el petó com un fet “anecdòtic”. A més, ha recordat que, quan va veure a la jugadora baixar de l’autobús li va fer la sensació que ja estava cansada de les pressions rebudes perquè l’actitud era d’estar farta d’alguna cosa: “De fet, el primer que va dir és que allò era l’últim que faria i quan ja va llegir el text va dir que féssim el que volguéssim”, ha explicat.

L’audiència espanyola jutja Rubiales pels delictes d’agressió sexual i coaccions pel petó no consentit a Jenni Hermoso en la cerimònia de lliurament de medalles de la Copa del Món de futbol. També són jutjats per un delicte de coaccions l’ex-director esportiu de la selecció masculina Albert Luque, l’ex-entrenador de la selecció femenina Jorge Vilda i qui va ser responsable de Màrqueting de la Federació, Rubén Rivera. Aquest matí, la futbolista ha explicat que a partir del primer moment, després del petó forçat, va sentir que li havien faltat al respecte. També ha detallat totes les coaccions de què va ser objecte perquè fes veure públicament que el petó no consentit que li havia fet l’ex-president de la Federació Espanyola de Futbol just després d’haver guanyat el Mundial no l’havia molestada.

El ple de l’Ajuntament de Girona ha aprovat en un ple extraordinari el pressupost municipal pel 2025 amb els vots favorables de Guanyem, Junts i ERC, que han sumat els seus vuit, sis i tres regidors, respectivament. Hi han votat en contra els vuit regidors del PSC, l’únic regidor del PP i també el regidor de Vox.

Els comptes municipals d’aquest exercici, que es van aprovar inicialment en el ple extraordinari del passat 20 de desembre, contemplen una despesa de 164,95 milions d’euros, un 10,9% més que els comptes del 2024, i incorporen 8,4 milions d’euros en inversions, tal com recull el web del consistori. Malgrat això, tant la regidora d’Hisenda, Sílvia Aliu, com el batlle, Lluc Salellas, han aprofitat per criticar l’infrafinançament que, a parer seu, pateixen els municipis. “En un context en què d’altres ajuntaments es veuen obligats a prorrogar els comptes, i porten la ciutadania a la paràlisi, Girona torna a tenir pressupost malgrat l’infrafinançament que pateixen els municipis”, ha dit Aliu.

A més, ha subratllat que el pressupost, entre d’altres, contempla els crèdits necessaris i garanteix la solvència i la suficiència de recursos en relació amb les necessitats previstes de la ciutat.

L’oposició, per la seva banda, ha qualificat el pressupost de continuista i poc ambiciós. “El del 2024 ja va ser un pressupost viu, però el d’aquest 2025 va camí de ser-ho encara més”, ha dit la portaveu del PSC, Bea Esporrín.

El secessionisme lingüístic avança al País Valencià. La Universitat Politècnica de València (UPV) ha signat un conveni amb l’entitat secessionista Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). La signatura es féu divendres i va ser presidida pel rector de la universitat, Pepe Capilla, i el degà de la RACV, José Luis Manglano. Segons que explica la UPV en un comunicat, l’acord pretén “consolidar la col·laboració que totes dues institucions han mantingut durant els últims anys, garantint un marc de treball estable per a desenvolupar iniciatives conjuntes en l’àmbit cultural i acadèmic”.

També hi era present la vice-rectora d’Art, Ciència, Tecnologia i Societat de la UPV, Salomé Cuesta, que digué que aquest conveni enfortiria el vincle entre la universitat i “el teixit cultural valencià”. A més, va apuntar que obriria noves possibilitats en el marc de la Universitat Sènior, que ofereix formació a jubilats ja en col·laboració amb la RACV.

“El conveni recull l’organització conjunta de conferències, seminaris i visites per a fomentar el coneixement de la història i la cultura de l’antic Regne de València. Així mateix, totes dues entitats col·laboraran en l’àmbit de la investigació i la divulgació”, diu el comunicat. L’acord arriba en un context electoral a la UPV, on avui comença la campanya amb Capilla com a únic candidat a revalidar el càrrec.

A més, segons dades de l’Àrea de Promoció i Normalització Lingüística, un 40% dels estudiants de la UPV voldrien rebre classes en català. No obstant això, l’oferta oficial de crèdits en llengua pròpia s’ha estancat al voltant del 7%. I no tan sols això: el sindicat denuncia que hi ha professors que incompleixen el programa docent i imparteixen classes en castellà d’assignatures que són catalogades en català.

La comissió del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya ha ratificat el nomenament de Jordi Palou-Loverdos com a nou adjunt a la síndica, Esther Giménez-Salinas, en substitució de Jaume Saura, que ocupava el càrrec d’ençà del juny del 2015.

El nou adjunt havia estat fins ara assessor i responsable de l’àrea de mediació i justícia restaurativa del síndic i el 2018 va participar en el diagnòstic del pla de drets humans de Catalunya. Ha estat advocat i mitjancer internacional especialitzat en resolució de conflictes, drets humans i construcció de la pau; és acreditat davant el Tribunal Penal Internacional i és un dels juristes pioners en l’aplicació del principi de jurisdicció universal.

L’advocat va elaborar un informe que recollia els greuges i les violacions de drets que havia comès l’estat espanyol en la persecució política, judicial i policíaca contra l’independentisme. El document es titulava “Espanya, Catalunya. Més de deu anys de conflicte polític, més d’un any de violacions de drets humans i de repressió”, i tenia la voluntat de radiografiar la violència institucional de l’estat espanyol contra l’independentisme, per denunciar-la internacionalment.

Durant la sessió d’avui també s’ha debatut l’accés a la informació pública i s’ha arribat a la conclusió que tan sols el 5% de les administracions tenen un procediment intern adaptat per a tramitar les sol·licituds que reben i el 17,4% tenen una unitat d’informació.

També s’assenyala que en gairebé la meitat dels casos en què s’ha presentat una sol·licitud d’accés a informació pública s’ha hagut de reclamar a l’administració perquè facilités la informació.

D’una altra banda, la síndica ha deixat clar que, deu anys després de l’aprovació de la llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, s’ha millorat en alguns aspectes, però encara hi ha mancances.

a càrrec de Mercè Boher - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

ERC ha obert el debat estratègic intern de la segona part del congrés, que acabarà amb l’aprovació definitiva de les tres ponències: la política, l’estratègica i l’organitzativa, a mitjan març. La primera proposta de ponència estratègica, que podrà ser esmenada per les bases a partir d’ara, situa el 2031 com a data simbòlica per a la construcció d’una “majoria social i política favorable al projecte de República Catalana i a l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació”. El partit s’agafa al futur centenari de la fundació del partit com a l’horitzó per a la recuperació d’una base social que empenyi a favor d’un referèndum, sense posar-hi data. ERC es compromet a treballar per fer-lo “inevitable”. “Per uns nous 1 i 3 d’octubre que ens duguin a la proclamació de la República Catalana”, diuen. Aquest és el seu objectiu “irrenunciable” i per aconseguir-lo afirmen que no poden descartar “cap via democràtica”. Amb aquesta formulació inclourien, segons fonts del partit, la via unilateral, un potencial focus de discussió interna.

En concret, Esquerra parla de fer valer la força de l’independentisme per la via democràtica i la mobilització, “tot generant costos a l’estat per tal que accepti negociar els resultats d’un referèndum d’autodeterminació”. A més, ERC s’allunya de les cotilles autoimposades en el congrés de Lleida de fa dos anys, on van establir les condicions al referèndum pactat que proposaven: una victòria del sí del 55% i una participació mínima del 50%. La nova ponència estratègica no hi entra.

Mentrestant, proposen d’afavorir “nous espais de sobirania” que impliquin el desmantellament de les estructures de l’estat espanyol a Catalunya i que limiten l’acció dels governs i ajuntaments.

L’objectiu d’ERC és intentar fer valdre el seu paper a les institucions, especialment al parlament català i espanyol, per dotar el país de les eines i estructures institucionals necessàries per a encarar un altre conflicte amb l’estat a partir d’unes condicions “millors” que les que van precedir l’1-O. “Hem de fer possibles les condicions polítiques i socials que ens permetin plantejar un procés transitable i creïble cap a la independència”, afirmen.

El partit també vol fer l’any vinent una conferència nacional sobiranista amb agents socials, formacions i entitats sobiranistes, i alhora impulsar campanyes sobre les raons socials i econòmiques de la independència, especialment en els territoris on hagin obtingut menys suport.

Un catalanisme inclusiu

ERC també posa l’accent en la nació. Defensa un catalanisme inclusiu contra l’onada reaccionària que manté una visió tancada, excloent i ètnica de la catalanitat. Sosté que aquest model no solament divideix i crea desigualtats sinó que desconnecta la nació del seu poble. Parteix, en canvi, d’una concepció cívica de la nació catalana.

La llengua catalana ha de ser l’element vertebrador de la nació, el punt de trobada de la ciutadania, independentment del seu origen o creences, diuen. La ponència política parteix d’una concepció cívica de la nació catalana, basada en un conjunt de persones diverses que volen conviure com una mateixa unitat de sobirania, per poder prosperar “en llibertat i justícia a nivell econòmic, social i cultural”. Aquest catalanisme entén les tradicions com un punt de partida del projecte nacional, no com a essències intocables o delimitadores. En aquesta línia, parlen de la necessitat de promoure i encapçalar grans consensos polítics en defensa de la nació completa, la identitat catalana, la llengua, la memòria democràtica, la cultura i l’escola, i la reconstrucció de ponts amb els partits i les entitats sobiranistes per fixar una estratègia compartida. També ho estenen a aliances programàtiques per a una feina digna, l’alimentació i l’habitatge garantits, la salut pública, l’educació, l’accés a la cultura, la seguretat i l’emprenedoria.

ERC diu que vol adreçar-se de manera transversal als qui se senten únicament catalans, més catalans que espanyols i tant catalans com espanyols. “L’esquerra nacional àmplia és la Catalunya de base republicana del 80%, de les lluites compartides, configurada per les classes treballadores populars, mitjanes, la immensitat de les famílies treballadores”, diuen.

Els pactes amb els socialistes, a banda

ERC no entra a definir la política de pactes a les institucions, tot i que una part del debat polític de la primera part del congrés es va centrar en la conveniència o no de mantenir pactes sistemàtics amb el PSC. Fonts del partit diuen que la comissió de seguiment de pactes abordarà ara l’estat de compliment dels acords amb el PSOE i el PSC i presentarà les conclusions al plenari. Després d’haver descartat de negociar els comptes catalans i espanyols, ERC inclou en la ponència política el model de finançament singular, com a principal prioritat negociadora del partit tant a Barcelona com a Madrid perquè es compleixi la totalitat de l’acord d’investidura de Salvador Illa.

El partit d’Oriol Junqueras, a més, es marca com a objectiu esdevenir el primer partit a Catalunya en nombre de batlles i regidors a les eleccions municipals del 2027. Pretenen que sigui l’arrencada d’un nou cicle polític a l’alça, després de constatar la davallada electoral de tot el cicle anterior. ERC constata una pèrdua notable de votants entre joves i dones, i també un envelliment dels votants i militants. En la diagnosi de la caiguda a les urnes, diuen que no van fidelitzar el vot que havien rebut prestat d’unes altres forces no independentistes durant el 2017 i el 2019 en la seva acció de govern, amb Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat. Assenyalen com a possible causa la falta de suport de la CUP i la sortida de Junts del govern, una realitat que “va derivar en una situació d’oposició frontal, mediàtica i multipartidista al govern d’ERC en solitari i als seus líders represaliats”.

Segons la ponència política, el creixement del 2017 fou gràcies al suport rebut d’una part important d’antics electors dels Comuns, del PSC i d’abstencionistes que van votar en clau antirepressiva. Aquest va ser un dels motors de creixement de l’independentisme, diuen. El primer, entre el 2012 i el 2015, fou degut a la il·lusió pel procés independentista. ERC constata que els seus resultats han estat bons quan era percebuda socialment i electoralment com una força independentista d’esquerres si les eleccions eren en clau d’agenda nacional, però n’ha sortit perjudicada quan el marc electoral majoritari el de barrar el pas al govern de dretes i en clau espanyola.

La independència com a objectiu

Sobre la reforma dels estatuts, manté la redacció de l’article 2, en què es defineix com a objectiu la independència dels Països Catalans i l’Aran. D’una altra banda, recupera la capacitat d’investigació de la Comissió de Garanties, que aborda casos com el dels cartells dels germans Maragall. Estableix una nova col·laboració entre la figura del responsable de compliment i la comissió de garanties, que s’hauria de fer efectiva abans que l’executiva rebés les propostes d’obertura d’expedients disciplinaris. El responsable de compliment haurà de “traslladar a la Comissió de Garanties les investigacions i la informació relativa susceptible de determinar infraccions disciplinàries, per a la incoació i instrucció de l’expedient que correspongui”. També estableix que la comissió de revisió disciplinària arbitrarà entre el responsable de compliment i la comissió de garanties en cas que hi hagi un conflicte sobre quin és l’òrgan competent per abordar un expedient en qualsevol fase del procediment. Aquesta comissió serà igualment l’òrgan d’apel·lació d’últim recurs dels militants sancionats a proposta de l’executiva nacional.

Nova crisi política a l’estat francès. El primer ministre francès, François Bayrou, ha recorregut a l’article 49.3 de la constitució, que li permet d’aprovar el pressupost sense necessitat de tenir l’aval del parlament, per primera vegada d’ençà que va assumir el càrrec. Aquest moviment li ha costat la primera convocatòria d’una moció de censura per la França Insubmisa. A hores d’ara, els socialistes ja se n’han desmarcat, cosa que la deixa gairebé sense opcions de prosperar. Ara bé, sí que amenaça de trencar el bloc d’esquerra del Nou Front Popular.

Bayrou ja havia avançat que faria ús de la prerrogativa constitucional per a aprovar els comptes i també el pressupost de la Seguretat Social, conscient que l’article 49.3 faculta la resta de partits per presentar mocions de censura contra el govern. El primer ministre francès ha explicat a l’Assemblea francesa que no era un projecte perfecte, però ha destacat que havia parlat amb tots els grups polítics i ha recordat que es tractava d’un fet inèdit. “Per primera vegada d’ençà de la cinquena república, el nostre país ha arribat al febrer sense pressupost”, ha advertit.

La França Insubmisa, integrada en el Nou Front Popular, ha anunciat que presentaria una moció de censura, immediatament després del discurs de Bayrou. “Aquest govern il·legítim ha de caure”, ha proclamat a les xarxes socials el partit, que aspira a repetir l’èxit de la moció que va fer caure al desembre el gabinet de Michel Barnier.

El fet que el Partit Socialista hagi anunciat que, al contrari que al desembre, aquesta vegada no hi votaria a favor implica, a parer del dirigent i fundador de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, que el Nou Front Popular ha quedat reduït a un sol partit.

L’espoliació fiscal que l’estat espanyol aplica a les Illes es va enfilar a 6.226 milions d’euros l’any passat. Ho denuncia l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), que assegura que perjudica de ple els serveis públics, la sostenibilitat i el progrés social del territori.

Segons que ha informat l’AIReF, entitat finançada per l’estat espanyol, el PIB de les Illes és el que ha crescut més el 2024, amb un 4,2%. Passa dels 42.084 milions d’euros del 2023 als 43.851 milions l’any passat. Segons l’aplicació del criteri del flux monetari de les balances fiscals del 2005 –les úniques publicades pel Ministeri d’Hisenda espanyol– i que reconeixen un saldo negatiu per a les Illes del 14,2%, “això representa un total de 6.226 milions que se’n van cap a Madrid i que ja no tornen pus mai més”.

En un comunicat, l’ASM ha dit que, per fer-se una idea de “la brutalitat de la xifra”, el pressupost no financer de les Illes el 2024 va ser de 6.365,5 milions. És a dir, si les Illes fossin un estat independent “alliberat d’aquest robatori sistemàtic”, es podria duplicar el pressupost destinat als serveis públics. 

També denuncien que l’espoliació dels anys posteriors a la covid, calculada de les xifres definitives del PIB, ha estat “molt superior a la que es desprenia d’estimacions anteriors”.

L’ASM protesta “pel tracte colonial” que dispensa Espanya, que es paga  “amb el deteriorament evident de la qualitat de vida”. Per això, es demana per què els partits polítics de les Illes no expliquen aquestes dades a la població.

Vicente Ordaz ha passat de tertulià de Les notícies del matí d’À Punt a ser entrevistat com a màxim responsable de la casa. En aquesta primera entrevista com a president de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, CACVSA, Ordaz ha posat l’augment de l’audiència com a gran objectiu del seu mandat que tot just ara comença, i ha posat les cartes damunt la taula: augmentarà el castellà en la programació i estudiarà si també n’afegeix en els informatius. “Si tenim vint-i-quatre hores de banda d’emissió, entenc que, si n’agafes una petita part i l’emets en castellà, millores el servei públic, perquè arribaràs o tindràs la possibilitat que el públic et trie”, ha dit. Quan li han preguntat si això també incloïa els informatius, Ordaz no ho ha descartat i ha dit que s’havia d’estudiar.

La de la llengua als informatius és una línia que no s’ha travessat mai en la radiotelevisió pública valenciana. Només durant una època molt breu, quan es feien notícies sobre poblacions de domini lingüístic castellà, la peça es feia en aquesta llengua.

À Punt es disfressa de Canal Nou

Traure À Punt del debat polític

Vicente Ordaz, que fins ara era cap d’informatius de la COPE, ha dit que es posaria en contacte amb els partits polítics perquè traguessen els mitjans públics del debat, però ha admès que era una petició quasi impossible. “Ho demane públicament, demanaré per favor que ens deixen treballar”. Vicente Ordaz ha dit que no pensava que fins a la setmana passada la televisió fos polititzada. “Tampoc no m’agrada llegir o sentir que els qui ens incorporem al nou projecte venim a polititzar-la d’una altra manera”.

El nou president dels mitjans públics diu que, d’ençà del moment que els partits de l’oposició van demanar la seua compareixença a les Corts, han començat les pressions polítiques. Amb tot, ha desitjat que totes les pressions arriben a ell, i no pas a la seua gent.

El nou llibre d’estil

Vicent Ordaz ha dit que ja es treballava en un nou llibre d’estil més concret, senzill i directe que l’actual. La seua defensa és que el manual diga que quan es parle de poblacions de domini lingüístic castellà, se’n diga el nom en castellà. “Torrevieja és Torrevieja i no Torrevella, i Segorbe és Segorbe i no Sogorb”, ha dit.

Aquesta matinada vinent, hi havia previst el segon intent de desnonament d’en Josep, veí de la Casa Orsola de Barcelona d’ençà de fa més de vint anys. Però aquest matí el Sindicat de Llogateres ha informat que havia quedat novament ajornat, aquesta vegada, fins el 18 de febrer a les 9.30. Així i tot, la concentració de suport que ja s’havia convocat per a avui al vespre per a evitar el desnonament es manté. A continuació, us expliquem a quina hora hi ha la convocatòria i quines actuacions musicals hi haurà.

Escarmentar Albert Ollé, amo de la Casa Orsola: a Barcelona no volem voltors | Mail Obert d’Assumpció Maresma

A quina hora i on és la convocatòria?

Aquesta matinada vinent, a les cinc, era previst el segon desnonament d’en Josep a la Casa Orsola. Per això, el Sindicat de Llogateres havia convocat mostres de suport avui a les nou del vespre i a les tres de la matinada davant la finca, el portal número 137 del carrer de Calàbria amb Consell de Cent. Així i tot, com que aquest matí s’ha suspès el desnonament, la convocatòria de la matinada queda suspesa, però es manté la de les nou del vespre, seguint el model de convocatòria que van fer dijous de la setmana passada, en què van aconseguir d’aplegar mig centenar de persones. Van actuar-hi la Ludwig Band, Joan Colomo i Svetlana mentre en un canal en directe del sindicat es retransmetien taules rodones sobre dret i polítiques d’habitatge.

Per què es manté la convocatòria?

Tot i que el desnonament s’ha ajornat dues setmanes, el Sindicat de Llogaters manté la convocatòria d’aquest vespre per a “celebrar” la victòria de la lluita veïnal pel dret de l’habitatge, que per segona vegada consecutiva en quatre dies ha aconseguit d’aturar el desnonament. De fet, avui, en declaracions als mitjans, Enric Aragonès, un dels portaveus del Sindicat de Llogateres, ha defensat que l’ajornament es devia a la mobilització “sense precedents” d’aquests darrers dies. Segons la nova resolució judicial, que ha pogut consultar VilaWeb, la raó del nou ajornament és la previsió que hi hagi una gran mobilització per a impedir el desnonament i per la impossibilitat de tenir els dispositius necessaris per a dur-lo a terme.

S’ajorna el desnonament de la Casa Orsola fins al 18 de febrer per la gran mobilització prevista

Quines activitats es mantenen?

Les activitats per a la convocatòria d’aquest vespre, doncs, es mantenen. A partir de les 21.00, al balcó principal de la Casa Orsola hi haurà les següents actuacions musicals: Maria Hein, Ginestà, Adala, Gavina.mp3 i Llum.

Un cop acabades les actuacions, hi haurà un sopar popular.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Sindicat de Llogateres (@sindicatlloguer)

La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha anunciat que el seu homòleg nord-americà, Donald Trump, s’havia compromès a aturar durant un mes els aranzels del 25% que havien d’entrar en vigor demà. En aquest sentit, les autoritats mexicanes han acceptat de desplegar 10.000 membres de la guàrdia nacional a la frontera nord per a combatre el narcotràfic —especialment el fentanil— i la immigració il·legal.

Trump ha detallat que les negociacions amb les autoritats mexicanes les encapçalaran el secretari d’Estat, Marco Rubio; el secretari del Tresor, Scott Bessent; i el secretari de Comerç, Howard Lutnick. “Espero poder participar en aquestes negociacions, amb el president Sheinbaum, mentre intentem aconseguir un ‘acord’ entre els nostres dos països”, ha afegit.

Ambdós dirigents han tingut una “bona conversa”, segons Sheinbaum, que ha servit perquè els dos governs hagin arribat a una sèrie d’acords tant comercials com en qüestions de seguretat. En aquest sentit, Trump s’ha compromès a evitar el tràfic d’armes cap a Mèxic.

Sostuvimos una buena conversación con el presidente Trump con mucho respeto a nuestra relación y la soberanía; llegamos a una serie de acuerdos:

1.México reforzará la frontera norte con 10 mil elementos de la Guardia Nacional de forma inmediata, para evitar el tráfico de drogas…

— Claudia Sheinbaum Pardo (@Claudiashein) February 3, 2025

 

L’administració dels Estats Units amenaçava d’imposar aranzels del 25% a les mercaderies procedents de Mèxic. Una situació que també afectarà les mercaderies del Canadà. Amb les de la Xina, es preveu que els aranzels siguin del 10%.

La policia de Santa Coloma de Gramenet ha intervingut un patinet elèctric manipulat que podia assolir els 142 quilòmetres per hora, una velocitat més de quatre vegades superior a la permesa.

Els fets van passar dijous passat, quan agents de la Unitat de Suport i Intervenció Ràpida feien vigilància preventiva al Districte 1 i van veure un patinet elèctric circulant a una velocitat molt elevada per l’avinguda de la Generalitat. Quan van aturar el conductor, van comprovar que el vehicle havia estat manipulat. Els agents el van immobilitzar i van sancionar el conductor amb una multa de 500 euros.

Lluís Puig, exiliat d’ençà del 2017 i conseller de Cultura durant el govern del Primer d’Octubre, ha anunciat el suport a la candidatura encapçalada per Jordi Domingo al Consell de la República. Puig ha dit que la seva adhesió responia a la confiança en el lideratge de Domingo i en el projecte que representa: “El Consell de la República és una institució essencial per coordinar els esforços del moviment independentista, tant a nivell intern com internacional. Des de l’exili estant, veig que aquesta candidatura aporta una visió renovada, transversal i compromesa per assolir els objectius polítics dels Països Catalans.”

Jordi Domingo: “Toni Comín no és la persona apropiada, s’ha de fer foc nou”

Els candidats poden fer campanya fins divendres, dia 7, i els resultats es faran públics a la web del Consell el dia 13. Hi ha sis candidats, cinc homes i una dona: Toni Comín, Jordi Domingo, Jordi Castellà, Antoni Walter, Lluís Felipe Lozano i Montserrat Duran.

Qui és qui a la cursa per a presidir el Consell de la República?

Domingo ha expressat la satisfacció per aquest suport i ha destacat el compromís de Puig amb els valors republicans i la cultura catalana. “Estic molt content que la veu de l’exili s’incorpori a la nostra candidatura en la figura d’en Lluís Puig que serà clau en la internacionalització del conflicte, i en la lluita interna contra la desnacionalització dels Països Catalans. Continuem amb la política de mà oberta i consens de la nostra candidatura”, ha dit.

Noves acusacions de Valtònyc

Per una altra banda Josep Arenas, Valtònyc, ha publicat al seu compte de la xarxa X un comunicat del responsable tecnològic del Consell, Ferran Revilla, que inclou noves acusacions contra Toni Comín.

La comissió que investigarà les causes de les inundacions per la gota freda del 29 d’octubre i la gestió per part de totes les administracions arrancarà el 3 de març a les Corts. La taula de la comissió s’ha reunit avui i ha acordat que la presentació del pla de treball acabarà el 28 de febrer a les i que la primera reunió serà el 3 de març a les 10.00.

Aquesta comissió va ser oficialment constituïda dilluns passat i la diputada de Vox Míriam Turiel va ser elegida presidenta. El diputat del PP Vicente Betoret en serà el vice-president i la diputada del PSPV Alicia Andújar la secretària.

Els grups parlamentaris ja han avançat que demanaran les compareixences del president de la Generalitat, Carlos Mazón; l’ex-consellera d’Interior, Salomé Pradas; i els responsables de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i d’Aemet. També demanaran documentació com ara la factura del dinar del president el dia de la gota freda a El Ventorro, i el registre de les seues trucades aquella tarda. Vox, a més, demanarà la compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez. Per part seua, Compromís demanarà la de l’amor de El Ventorro.

La seua creació es va acordar el 28 de novembre, un mes després dels aiguats que van acabar amb la vida de 227 persones. La finalitat d’aquest òrgan és analitzar les causes de les inundacions, la gestió de totes les administracions, les conseqüències i possibles actuacions per a la recuperació del territori afectat. El seu treball es desenvoluparà durant dotze mesos. Després, s’elaborarà un dictamen que es durà al ple de les Corts per al seu debat i aprovació.

Entre els representants dels quatre grups parlamentaris en aquest òrgan figuren els síndics del PSPV, José Muñoz, i de Vox, José María Llanos, així com els portaveus adjunts del PP, Laura Chuliá, i de Compromís, Isaura Navarro.

Paiporta serà el municipi que més ajuts rebrà de l’estat espanyol per a reparar infrastructures

Una vintena de secretaris de l’associació ultra Justícia per a la Guàrdia Civil (Jucil) han demanat la dimissió del secretari general de l’associació, Ernesto Vilariño, denunciant “irregularitats, mala praxi i gestió opaca” de l’actual comitè executiu.

Tanmateix, la direcció de Jucil, encapçalada per Vilariño, ha respost amb un comunicat negant la versió de la vintena de secretaris i al·legant que l’associació “actua amb total transparència i independència apolítica”. A més, ha assegurat: “Els comptes seran auditats i sotmesos, com sempre, a l’aprovació de l’assemblea.”

En la carta signada per aquesta vintena de secretaris, a la qual ha tingut accés Europa Press, es qüestionen decisions internes de la direcció, com ara el relleu del responsable de comunicació i la contractació d’empreses per a l’assessorament jurídic i la gestió de les relacions amb la premsa. La signen els responsables de Jucil a la Corunya, Algesires, Burgos, Ciudad Real, Tenerife i Navarra, entre més llocs.

“Per transparència, justícia i compromís amb els nostres associats, ens veiem abocats a anunciar que aviat presentarem una demanda perquè la justícia depuri les possibles responsabilitats que poguessin existir en la gestió i administració irregular dels fons de l’associació”, apunten.

La direcció de Jucil ha negat en un altre comunicat qualsevol irregularitat, i ha afegit que aquestes qüestions ja van ser debatudes i explicades en una reunió informativa el 23 de desembre, prèvia a l’assemblea extraordinària prevista el primer trimestre d’enguany.

“Aquesta missiva tan sols vol desprestigiar la trajectòria de l’associació, que té com a únic objectiu protegir i defensar els drets de tot el cos”, ha dit la direcció, que posa en qüestió l’existència d’una plataforma que agrupa secretaris provincials, però que, segons la direcció espanyola, “no representa cap col·lectiu”.

Paiporta (Horta Sud) és el municipi que més fons rebrà del govern espanyol per a obres de reparació d’equipaments municipals malmesos pels aiguats de la gota freda del 29 d’octubre, amb 201 milions assignats. La llista la continuen Catarroja, amb 138 milions; València, amb 137; Algemesí (Ribera Alta); amb 127; i Torrent, amb 114.

El BOE ha publicat avui l’ordre del Ministeri de Política Territorial espanyol per a la concessió directa de 1.721 milions d’euros als ajuntaments de setanta-cinc municipis afectats per la gota freda. Aniran destinats a finançar el cent per cent de les obres de reparació d’instal·lacions municipals.

Aquestes ajudes van ser anunciades pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la visita a València del 23 de gener. Va detallar que les inundacions havien danyat prop de 100 centres administratius, 45 escoles infantils, 58 biblioteques, 55 poliesportius, 40 centres de dia i 16 mercats i llotges.

Les entitats beneficiàries hauran de comunicar, abans de quinze dies, que accepten sense cap reserva totes les obligacions recollides. Després, la secretaria d’estat de Política Territorial en prendrà raó en un màxim de cinc dies. No presentar l’acceptació en el termini establert implicarà perdre el dret al cobrament. Una vegada acceptades les subvencions, s’obrirà el termini de presentació de projectes en què es detallaran les obres que les entitats locals volen finançar amb les subvencions concedides, fins al 5 de febrer de 2026.

El projecte tindrà un cost subvencionable de 10.000 euros pel cap baix i l’execució de les obres correspondrà a les entitats beneficiàries, que rebran la subvenció a compte. Una vegada concedits els ajuts, les obres s’hauran d’enllestir abans de dos anys a partir de la data en què el govern espanyol haja validat les actuacions.

El diari El Mundo i les associacions ultres Jupol i Jucil han tornat a fer tenalla i han pintat un panorama apocalíptic per a la policia espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya. El diari diu que l’operació de “desespanyolització” avança, tot i que l’independentisme ha perdut la Generalitat, amb les negociacions pel traspàs de les competències d’immigració.

“Som una moneda de canvi per a cercar pactes. No és res més que això. Ara aconsegueixen més coses que en el procés. Van declarar la independència uns quants segons, però van aconseguir això que aconsegueixen”, declara Mila Cívico, una agent de la Guàrdia Civil, que és portaveu de Jucil i fa més de tres dècades que treballa a Gavà.

“Els vots de Catalunya pesen molt en l’àmbit nacional. Els donen la clau per a demanar el que volen. Els donen més competències que en el procés. És la millor estratègia per a fer-nos desaparèixer”, afegeix Iván Álvarez, secretari general de Jupol a Catalunya, on treballa com a agent d’ençà del 2006.

Ambdós representants policíacs insisteixen que la cessió de competències del govern de Pedro Sánchez amb l’independentisme implicarà l’expulsió definitiva de la policia espanyola i la Guàrdia Civil de Catalunya. Així mateix, es queixen que les cúpules de tots dos cossos s’ho empassen tot sense protestar.

“Permetre la cessió de competències de seguretat dins les zones restringides de ports i aeroports és ficar-hi una mica el nas, començar-s’hi a introduir per usurpar-nos també aquesta competència exclusiva de la Guàrdia Civil, tal com van fer amb el trànsit anys enrere. Quan ens n’adonarem, revisaran les maletes dels aeroports”, continua Cívico.

Cívico i Álvarez reclamen que Catalunya sigui designada zona d’especial singularitat, tal com va passar amb el País Basc durant els anys d’ETA. D’aquesta manera, segons ells, els agents rebrien un plus econòmic i no hi hauria fugides cap a la resta de l’estat espanyol.

“Moltíssima gent que ha estat aquí tota la vida ha decidit d’anar-se’n. Vivim en llocs petits i som objecte de moltíssims escarns. Els professors dels teus fills es manifesten en contra teu. Però hi ha més raons, com el problema de la immersió lingüística per als fills dels guàrdies civils d’unes altres parts d’Espanya. Els nous també vénen sense ganes d’estar-s’hi i pocs es queden”, conclou Cívico.