L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat que s’enfrontava a tretze anys de presó per haver agredit sexualment una menor amb discapacitat en un municipi de l’Alt Empordà la tarda del 29 de juny de 2022. La sentència conclou que “no ha quedat acreditat amb la seguretat i certesa que requereix” una condemna que el processat abordés la víctima, de catorze anys, pel carrer, li fes tocaments, petons i li introduís un dit.

La secció quarta assenyala que les proves i els indicis fan sospitar que “algun incident va passar el dia dels fets” però que no són suficients per a atribuir-li l’agressió sexual. 

La menor té un retard maduratiu i un trastorn adaptatiu que li genera un grau de discapacitat psíquica del 65% i, en el moment dels fets, estava en procés de transició al gènere femení. No va declarar al judici, però, segons el seu relat, cap a les cinc de la tarda va anar al poble per passar una estona amb una amiga. Quan ja tornava cap a casa, es va trobar amb l’acusat prop del consultori local del municipi.

Els fets, segons la víctima

La víctima va explicar que l’home, a qui no coneixia de res, se li va acostar amb l’excusa de preguntar-li a quina hora obria el consultori, que a aquella hora ja estava tancat. Després, li va demanar ajuda per mirar els horaris que hi havia penjats. Va ser aleshores quan la va acabar subjectant pel braç i la va empènyer fins a una zona més apartada, on va agredir-la sexualment. La menor va aconseguir desempallegar-se del processat i fugir corrent cap a casa.

L’acusat va negar-ho tot. El tribunal, a més, considera “censurable i poc professional” l’exploració que li va l’equip d’assessorament tècnic penal i sosté que els professionals “van abordar d’una manera no adequada l’interrogatori”, atès que li haurien fet preguntes “clarament suggestives”. El tribunal desgrana que la víctima no tenia lesions provocades per la subjecció al braç ni tampoc van localitzar ADN a les proves biològiques forenses. Tampoc van declarar al judici els professionals que la van atendre psicològicament que haurien pogut “validar l’existència d’un trastorn o afecció derivada d’una agressió sexual”.

El govern espanyol ha aprovat l’avantprojecte de llei per a reformar les lleis de discapacitat i dependència. Segons el Ministeri de Drets Socials, la reforma reforça el sistema de la dependència i el modernitza per adaptar-lo a les necessitats actuals. El ministre Pablo Bustinduy ha defensat que la reforma posava fi a les retallades del Partit Popular i dissenyava un model de cures que enforteix l’estat del benestar. Ha explicat que l’objectiu no era únicament atendre més persones, sinó garantir el dret del benestar, l’autonomia i una vida independent, tot afavorint que les persones puguin romandre al seu domicili amb els suports i serveis necessaris.

Entre les principals mesures, s’estableixen dos drets nous: el dret a la teleassistència com a dret subjectiu, amb un enfocament preventiu, i el dret a l’accessibilitat universal, en compliment de l’article 49 de la constitució espanyola. A més, la reforma preveu d’agilitzar els tràmits administratius i reduir la burocràcia. Per exemple, les persones amb un grau de dependència reconegut seran considerades automàticament com a persones amb un 33% de discapacitat, fet que els simplificarà l’accés a ajudes i serveis.

També s’eliminen les incompatibilitats entre prestacions, imposades arran de les retallades del 2012, fet que permetrà acumular ajudes com ara l’accés simultani a un centre de dia i a l’assistència domiciliària. A més, desapareix el període suspensiu de dos anys que retardava la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i es faciliten els tràmits per revisar el Programa Individual d’Atenció (PIA). S’afegeix, també, un procediment d’urgència per a situacions de vulnerabilitat especial, en la línia de la llei de l’ELA, que prioritzarà casos de demència, aïllament social, violència masclista o precarietat econòmica.

Es flexibilitzen els requisits de la prestació per cures en l’entorn familiar, per tal que puguin no només puguin rebre l’ajuda familiars directes, sinó també parelles, amics o persones pròximes, adaptant-se a nous models de convivència i a les necessitats de persones que viuen soles. L’assistència domiciliària, fins ara centrada en les cures personals i domèstiques, s’amplia a activitats de la vida quotidiana, com ara anar a comprar o al metge.

Finalment, la reforma incorpora mesures per garantir l’accessibilitat universal, com ara la creació d’un fons per a adaptar espais i serveis públics, inclosos els hospitals i els museus estatals.

Bustinduy ha qualificat la reforma de “molt ambiciosa” i ha destacat que va acompanyada d’un augment de finançament sense precedents. Segons que ha detallat, el 2024 la partida destinada al sistema de dependència ha arribat als 3.411 milions d’euros, un màxim històric que representa un increment del 150% respecte del 2018 i del 200% respecte del 2014.

El govern ha aprovat avui la simplificació d’una vintena de tràmits habituals per als pagesos. Segons que ha explicat la consellera portaveu, Sílvia Paneque, la decisió s’emmarca en “la voluntat global d’agilitzar tràmits administratius”. Les complicacions burocràtiques són una queixa recurrent dels agricultors i dels ramaders, que ahir s’havien de manifestar amb talls de carreteres i tractorades per tot el Principat per a protestar, precisament, contra l’excés de tràmits, la desatenció de les institucions i els costs de protecció desmesurats. Finalment, les protestes es van desconvocar, perquè els portaveus dels pagesos van anunciar un acord amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig. Els pagesos partidaris de l’acord addueixen que conté millores substancials, però n’hi ha que l’han rebut amb molt de recel. L’organització dels Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, per exemple, han acusat el govern de vendre fum.

Els pagesos es planten a la Panadella: “Això no s’ha acabat. Som aquí per a demostrar la nostra força”

De moment, el govern ha decidit que suprimirà el requisit de tenir un pla de gestió agrària; que eliminarà el límit del nitrogen de referència per a la gestió de les dejeccions; que suprimirà la taxa per al certificat sanitari del bestiar malalt; i que, si els pagesos tenen un quadern digital, els eximirà de l’obligació d’omplir un llibre de gestió de fertilitzants i de presentar una declaració anual de gestió de dejeccions. Amb més vaguetat, el govern també ha aprovat de revisar altres tràmits, com ara els vinculats amb els regadius, amb el material vegetal i la biodiversitat o amb l’autorització de determinats projectes de plantes de biogàs. Entre les mesures aprovades també hi ha un nou disseny del procediment per obtenir llicències de caça o pesca i canvis en els tràmits per autoritzar o comunicar activitats amb risc d’incendi. 

La concreció dels acords ha començat per l’aspecte burocràtic, però encara hi ha molts detalls pendents. Segons que va explicar Ordeig, l’acord establert amb els pagesos preveu, entre més mesures, d’augmentar els recursos per al control de la fauna cinegètica, especialment dels conills; simplificacions administratives; millores fiscals per als agricultors professionals, que inclouen una rebaixa del tram autonòmic de l’impost que afecta els hidrocarburs i també els imposts de successions i transmissions; canvis en el pla de sequera; ajudes vinculades a adversitats climàtiques i més problemes del sector; mesures contra els robatoris; el compromís de fer un debat públic sobre l’acord de la Unió Europea amb el Mercosur; i la creació d’una comissió bilateral per a revisar el compliment d’aquests acords.

El Gremi de la Pagesia Catalana denuncia pressions i amenaces per a coartar les manifestacions

Els usuaris del transport públic podran carregar a la T-mobilitat més d’un títol diferent alhora a partir de demà, i ho podran fer tant a la targeta personalitzada de plàstic com al mòbil. En canvi, no podran fer-ho a les targetes de cartó, pensades per a un ús menys freqüent del transport públic, segons que ha informat l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona en un comunicat.

L’ATM apuja un 3% les tarifes del transport públic per al 2025

Fins ara, els usuaris només podien tenir un segon títol de reserva idèntic al que estigués en ús, i ara podran tenir títols de diferents gammes o zones tarifàries. Els usuaris podran tenir un màxim de dos títols diferents a la targeta de plàstic i fins a cinc al mòbil, i podran seleccionar quins volen fer servir en el moment de validar al transport públic.

Com canviar de títol?

El sistema sempre tindrà un títol seleccionat per defecte i, si es vol canviar a un altre títol, s’haurà de fer a través de l’aplicació mòbil o a les màquines d’autovenda. Per evitar errors en les validacions, tant en el transbord com a la sortida o en cas d’inspecció, l’usuari haurà de mantenir seleccionat el títol utilitzat durant tot el trajecte.

Validació múltiple

La targeta de plàstic no permetrà validar dos títols diferents de manera consecutiva en un mateix viatge, ja que, en fer-ho, es perdrà la informació de la primera validació. Ara bé: en cas de fer servir el telèfon mòbil, sí que es podrà fer una validació múltiple i canviar de títol durant el trajecte a causa de la seva capacitat d’emmagatzematge d’informació.

La fiscalia ha demanat aplicar l’amnistia a Roger Español, l’independentista que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma disparada per la policia espanyola durant el Primer d’Octubre a Barcelona, i també als quatre agents processats per haver-lo mutilat. El juliol passat, el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ja va amnistiar 46 policies espanyols investigats per les càrregues de l’1-O, però va mantenir la causa oberta tant per a Español com per als agents que haurien ordenat i disparat les bales de goma en aquella zona. Ara la fiscalia, que s’oposava a investigar els quatre policies, però acusava Español d’atemptat contra l’autoritat, demana l’amnistia per a tots cinc.

Segons l’escrit del ministeri públic, l’escopeter i els altres tres agents van complir el seu deure professional i, per això, cal aplicar-los un eximent. En canvi, la fiscalia volia que es jutgés Español per haver llençat una tanca a la policia que va actuar a l’escola Ramon Llull, a l’Eixample de Barcelona. L’acusació popular exercida per Irídia demana, en canvi, que els agents siguin jutjats per lesions i possibles tortures, que quedarien fora de l’amnistia.

Roger Español: “L’amnistia és una merda, perquè l’independentisme polític sap que l’estat espanyol voldrà una contrapartida”

El ministeri públic sosté que l’actuació policíaca va ser proporcional i congruent, amb un ús progressiu dels mitjans de dispersió, després que diversos manifestants fessin recular els agents. També defensa que el tret que va fer perdre l’ull a Español es va fer segons el reglament, a uns catorze metres de distància i amb rebot previ a terra. Per això, demana el sobreseïment lliure per als agents, amb l’argument que van actuar en compliment del deure. La fiscalia també vol que s’arxivi la causa contra quatre agents per l’ús de la porra durant aquells incidents, al·legant que no hi ha proves directes contra ells i que els fets ja haurien prescrit.

Irídia, en canvi, sosté que els quatre policies han de ser jutjats per les lesions a l’ull d’Español amb la bala de goma, i tres més per lesions lleus amb la porra. En el seu escrit, considera que els agents van abusar de les seves funcions i que no hi havia cap risc clar per a justificar l’ús de bales de goma, atès que no hi havia aldarulls greus en aquella zona. També qüestiona que hi hagués un ús progressiu dels mitjans de dispersió i denuncia que es van emprar simultàniament.

Pel que fa a les bales de goma, Irídia assegura que es van disparar a una distància inferior a la reglamentària –que és de cinquanta metres– i recorda que se’n van disparar tres contra Español.

L’entitat també argumenta que ja ha passat el moment processal per demanar l’arxivament de la causa, que altres instàncies judicials havien descartat. A més, considera que cal anar a judici perquè la jurisprudència internacional obliga a investigar fets que poden constituir tortura o tractes inhumans i degradants.

La titular del jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja (Horta Sud) ha encarregat una valoració forense dels familiars de les víctimes mortals de la gota freda que han sofert danys psicològics. Seran citats en l’Institut de Medicina Legal (IML) de València perquè aporten la documentació mèdica que tinguen i es puguen avaluar els danys morals i les seqüeles psíquiques.

També seran examinades pels forenses les persones que es van lesionar per les inundacions i que van requerir tractament facultatiu posterior a una primera assistència sanitària, segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia valencià en un comunicat.

La gota freda va deixar 227 víctimes mortals i danys materials milionaris. La magistrada recorda que s’analitza l’evitabilitat de la catàstrofe, a la qual ja va al·ludir en anteriors resolucions, i la investigació de les defuncions és l’essència d’aquest procediment, “l’objecte sobre el qual versa aquesta investigació, el mal absolutament irreparable”. No obstant això, la instructora considera que aquestes diligències també han d’incloure a les persones que van sofrir lesions de major entitat en la tragèdia, tant físiques com psicològiques.

La titular del jutjat fonamenta la necessitat de les valoracions forenses als familiars de les víctimes mortals que ho desitgen en l’important mal psicològic que molts d’ells van sofrir i que la pròpia instructora ha pogut constatar en les declaracions de testimonis i oferiments d’accions practicats fins al moment.

La resolució judicial descriu l’ocorregut el passat 29 d’octubre com un episodi dantesc, com “un infern real de destrucció, mort i finalment foscor”. Així, recull que un nombre rellevant de persones va veure desaparèixer els seus afins. “Eren pares, cònjuge o germans que van veure com se’ls escapaven literalment entre les seues mans els seus sers estimats i resultaven arrossegats per un torrent d’aigua i fang”, diu.

La magistrada cita alguns exemples com el d’un home que va poder posar fora de perill la seua dona, però va acabar morint després de lluitar llarg temps contra l’arrossegament de l’aigua. També aquells que van ser testimonis de com els seus parents baixaven als garatges i mai van tornar, i els qui van presenciar com els seus familiars perien a causa de l’edat avançada, les seues condicions físiques o davant la incapacitat humana de suportar la força del corrent d’aigua i fang. A més, segons resa la resolució, algunes víctimes mortals van perdre la vida després d’haver enviat missatges d’àudio de comiat als fills, i uns altres arribaven als domicilis dels seus majors i en trobaven els cossos sense vida.

D’aquesta manera, al mal moral inherent a la pèrdua de qualsevol familiar pròxim, se sumen totes les circumstàncies relatades i que poden haver generat una síndrome d’estrès posttraumàtic, concretament la síndrome del supervivent, que ha de ser objecte de l’oportuna valoració, conclou la magistrada.

La Fundació Bofill denuncia que hi ha el perill que 116 centres educatius de Catalunya tanquin per la manca de demanda, arran de la forta davallada d’alumnes d’aquests darrers anys, i acusa el Departament d’Educació de manca de planificació. En la presentació de l’informe “Planificació educativa: el futur de l’escola es decideix ara”, l’autora, Maria Segurola, ha explicat: “Els últims anys, s’ha parlat molt de demografia i de decreixement, però no s’ha parlat de com afectaria en el sistema educatiu. Els canvis demogràfics han afectat l’escola i, inevitablement, ho continuaran fent. La pregunta és si aquests canvis serviran per a abordar reptes pendents, com ara, la reducció de les ràtios a secundària o de la segregació escolar, o si continuarà com fins ara, que la planificació s’ha anat fent curs a curs, sense planificar. La planificació hauria de donar resposta a les necessitats futures.”

La natalitat s’ha reduït d’un 37% d’ençà del 2008 a Catalunya, i els alumnes estrangers no la compensen pas. Segons dades de l’Idescat, el 2008 va haver-hi 89.624 naixements a Catalunya, i el 2023, 54.217. Així i tot, Segurola ha deixat clar: “El problema no és la quantitat de nens que tenim al sistema, sinó la gestió que en fem.”

https://www.idescat.cat/indicadors/?id=basics&n=10342

Segons la Fundació Bofill, els centres afectats són centres d’una sola línia amb més del 25% de les places vacants a i3 i primer d’ESO, una tendència habitual en municipis petits –de menys de 10.000 habitants–, però com més va també és més freqüent en ciutats grans. Dels 116 centres educatius en perill de tancament, 63 són concertats i 57 públics, de 45 municipis diferents. N’hi ha 111 en perill de tancament en l’etapa infantil i només n’hi ha 5 en l’etapa de secundària, atès que en aquesta etapa encara es perceben els efectes del creixement demogràfic de la primera dècada del segle XXI, i l’arribada d’alumnes estrangers.

Sistema educatiu inoperatiu

La Fundació Bofill assenyala com a principal responsable el Departament d’Educació: l’acusa de “donar l’esquena”, d’ençà de fa anys, a la realitat demogràfica de Catalunya, com més va més minsa. “Catalunya fa dècades que pren decisions d’esquena a la realitat demogràfica, malgrat que la natalitat baixa d’ençà del 2008 i la caiguda demogràfica a l’escola no és cap imprevist.” Per tot plegat, demana al departament que “passi a l’acció” amb una planificació a deu anys vista. Entre les mesures proposades per la Fundació Bofill, hi ha la d’adaptar el mapa escolar a la conjuntura demogràfica “de la mà del món local” per a evitar el tancament de centres. També defensa la fusió i transformació; un nou decret de concerts per a regular la sobreoferta de tots els centres finançats amb recursos públics; reduir ràtios a secundària –ara mateix, un grup de secundària de cada tres és per sobre de la ràtio oficial; millorar l’atenció als alumnes nouvinguts; enfortir els circuits administratius locals d’acompanyament i assignació equilibrada d’alumnes amb matrícula viva –que sigui l’administració i no l’ajuntament qui ho gestioni– i, finalment, assegurar que cap territori es quedi sense escola, incloses les zones rurals amb baixa densitat d’alumnat. En definitiva, “millorar el sistema i les oportunitats educatives”.

La natalitat baixa i no es compensa amb alumnes estrangers

Segons que alerta la Fundació Bofill, el curs que ve la caiguda del nombre d’alumnes arribarà a totes les etapes i no es revertirà a mitjà termini. Unes dades que contrasten amb les del curs escolar 2019-2020, en què es va assolir el màxim d’alumnes a l’educació obligatòria –un 33% més que el 2000–, per l’alta natalitat prèvia a la crisi del 2008. Ara bé: d’ençà de llavors i fins avui en dia, hi ha hagut un descens del 37% de la natalitat a Catalunya, i la incorporació d’alumnes nouvinguts no el compensa. Una de les dades que ho il·lustra millor és la següent: fins el 2030, es preveu que Catalunya perdi 87.000 alumnes. “Per primera vegada, tots els nivells educatius han perdut alumnes globals i, alhora, hi ha hagut un increment de la diversitat de l’alumnat, que té a veure amb l’arribada d’alumnat estranger”, alerta Segurola, i afegeix: “Això obliga la Generalitat a decidir si ajusta places en benefici de tot el sistema o deixa que tanquin centres en funció de la demanda.”

Els més mal parats són els centres d’educació públics, per unes quantes raons: d’una banda, perquè hi ha més oferta d’i3 als centres concertats: en els darrers sis anys, l’oferta a les escoles concertades ha augmentat d’un 14% i, en canvi, als públics, ha baixat d’un 8%. Això passa perquè només la meitat dels concertats han reduït la ràtio fins a vint alumnes per grup, cosa que han fet tots els centres públics. La diferència és abismal: mentre el 86% dels centres públics van reduir la ràtio, només ho van fer el 48% dels concentrats, un 38% menys. Els anys vinents –tenint en compte que el padró continuarà disminuint–, la reducció de les ràtios no serà suficient. En aquest sentit, Segurola ha estat especialment dura: no només ha criticat la normativa actual, que impedeix a l’administració d’adaptar l’oferta de la concertada, tal com reclama el Pacte contra la Segregació Escolar, sinó que, a més, ha responsabilitzat les concertades d’aplicar també la reducció de ràtios. “Els centres concertats tenen les mateixes responsabilitats que els públics, perquè són finançats amb diners públics.”

El Pla contra la Segregació Escolar estableix un marc per a tractar la qüestió i ha significat un petit avenç en la lluita contra la segregació escolar, però, tal com les dades indiquen, el canvi no ha estat tan significatiu com s’esperava. De fet, tot i que la normativa actual i el pacte determinen que l’oferta educativa s’ha de programar conjuntament i sota els mateixos criteris, el decret de concerts de 1993 ho contradiu.

SalT’educa: el moviment ciutadà que fa d’exemple en la lluita contra la segregació escolar

D’una altra banda, ha crescut el nombre d’escoles d’una línia: més de la meitat de les escoles oferten una sola línia a i3, concretament el 58% de les escoles; un model que, segons la Fundació, debilita els centres perquè promou dinàmiques de competència, la qual cosa propicia grups homogenis i, per tant, promou la segregació escolar. Entre els cursos 2017-2018 i 2024-2025, el nombre de centres públics amb una línia ha crescut d’un 6%: és a dir, dels 986 a 1.044. En canvi, la xarxa concertada ha disminuït d’un 2%: de 269 a 263. Segons l’informe, com més petit és un centre i, per tant, com més fragmentada és l’oferta, més gran és la segregació escolar. “La baixa demanda crea un cercle viciós: la falta d’alumnes redueix l’atractiu de la preinscripció per a les famílies. Així, es debilita l’estructura del centre i afecta la seva estabilitat”, explica Segurola.

Oferta excessiva

L’excés d’oferta als municipis cronifica la complexitat dels centres més vulnerables. Pràcticament, la meitat dels centres en perill de tancament –un 49%– tenen una concentració d’alumnes vulnerables més alta que el seu entorn. A més, a la sobreoferta d’altres escoles s’afegeix la manca de demanda i l’assignació excessiva de matrícula viva. Alhora, ja fa anys que no reben solucions de l’administració, a qui la Fundació culpa de no haver previst respostes estructurals per a adaptar l’oferta educativa preventivament.

Planificar la davallada demogràfica

Segons la Fundació Bofill, una bona planificació atenent els canvis demogràfics hauria de permetre d’impulsar reformes de fons en clau d’equitat, augmentar la despesa per alumne i aprovar un nou decret de concerts que permetés de governar conjuntament tot el sistema educatiu de Catalunya. Per tot plegat, demana que s’ampliï la cobertura de 0-3, l’oferta postobligatòria i que s’ampliïn serveis educatius fonamentals, com el menjador escolar, als centres de secundària. “Una planificació estratègica ha de permetre més arribada d’alumnat al llarg del curs, i augmentar el nombre de dispositius d’acollida i acceleració dels aprenentatges de l’alumnat nouvingut”, diuen. Alhora, defensen que la nova planificació ha d’evitar la presa de decisions arbitràries, com ha passat fins ara, i preveure prou eines i criteri per a portar-la a terme “sense tensions”. “A més, ha de garantir que les reformes responguin a un objectiu clar que vagi a favor de l’equitat, la millora de les oportunitats educatives i que donin resposta a les necessitats reals d’escolarització”, conclou Segurola.

El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica espanyol ha emès una resolució en què declara il·legal i il·legítim el tribunal que va jutjar l’anarquista Salvador Puig Antich, i anul·la la seva condemna a mort el 1974. El document, datat el 30 de gener de 2025 i publicat pel Punt Avui, concreta i corregeix un primer certificat lliurat a la tardor a la família, que contenia errors i no explicitava la nul·litat del consell de guerra.

Merçona Puig Antich: “Hi ha uns pilars que no han canviat, a Espanya, malgrat la transició”

A la part introductòria, el text recorda que Puig Antich era membre del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) i que va ser perseguit per raons polítiques i ideològiques durant la dictadura franquista. El 25 de setembre de 1973, que va ser detingut, havia estat ferit en un tiroteig a la cara i l’espatlla, lesions per les quals va haver de ser operat. Va ser empresonat a la Model de Barcelona, jutjat en un consell de guerra, condemnat a mort i executat pel garrot vil el 2 de març de 1974.

El document reconeix que Puig Antich “té dret al reconeixement i a obtenir la reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal, familiar i col·lectiva”. En aplicació de la llei de memòria democràtica, estableix que el tribunal que el va jutjar, i més òrgans repressius sorgits arran del cop d’estat de 1936, són il·legítims i que la condemna imposada a Puig Antich és nul·la.

Margalida Bover: “Per mi, Salvador Puig Antich va morir dues vegades”

La resolució no esmenta la mort del policia Francisco Anguas en el tiroteig, ni el delicte de terrorisme pel qual Puig Antich va ser condemnat, ni tampoc les irregularitats del procés judicial. Aquest escrit és fruit d’una petició de la família, que després de rebre el primer document va sol·licitar una esmena que en clarifiqués l’abast. L’anterior certificat contenia errors formals, com la numeració incorrecta del sumari –s’hi indicava “106/73” en lloc de “106-IV-73″– i mancava la data d’expedició. A més, tot i que reconeixia Puig Antich com a víctima de persecució política, no decretava explícitament la nul·litat del judici.

El precedent d’uns altres processos, com els de Lluís Companys i José Luis Sánchez-Bravo Solla, membre del FRAP, en què sí que es va dictar una resolució motivada, va portar la família Puig Antich a insistir en la necessitat d’un document clar i inequívoc. Finalment, el govern espanyol ha completat el procediment amb aquesta resolució formal.

Amb aquest acte, la mateixa institució de l’estat espanyol que el 1974 va validar la condemna i va executar Puig Antich en fa esmena i anul·la tot el procés. La reparació es limita a l’àmbit moral, personal i familiar, i no obre la porta a cap reclamació patrimonial. Jurídicament, la resolució ha de ser adjuntada a l’expedient judicial.

La Plataforma per la Llengua ha denunciat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) un magistrat del jutjat de primera instància i instrucció 2 de Tortosa (Baix Ebre) que va exigir a un pèrit que redactés un informe en castellà, segons que explica l’entitat. Considera que la resolució del jutge “vulnera la cooficialitat del català i el dret del professional a fer-lo servir en l’àmbit judicial”. Per això, demana al CGPJ que revoqui l’exigència d’emetre l’informe en castellà i que s’investiguin els fets per obrir un expedient sancionador, atès que ho considera una falta greu.

Segons que explica la Plataforma per la Llengua, els fets es remunten al 16 de gener, quan el magistrat va dictar una resolució en què ordenava a un pèrit que fes l’informe “de manera motivada, clara i intel·ligible i ajustant-se a les normes bàsiques de l’ortografia i la gramàtica castellanes”. Arran d’aquesta ordre, una de les parts del procediment es va posar en contacte amb l’entitat, que ara ha portat el cas al CGPJ.

En un comunicat, la Plataforma per la Llengua recorda que la cooficialitat d’una llengua “li atorga el mateix rang jurídic que el castellà” i alerta que una exigència com aquesta “vulnera els drets i la normativa vigent”.

La Unió Europea ha avisat que respondria amb contramesures “fermes i proporcionades” a la imposició d’un aranzel del 25% a tota la producció estrangera d’acer i alumini signada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Tot i això, es manté oberta al diàleg per a cercar una “solució”, perquè considera que una guerra comercial perjudicaria totes dues parts. “Com vaig dir la darrera vegada, sempre protegirem els nostres interessos davant mesures injustificades, i aquest moment ha arribat”, ha dit el comissari de Comerç, Maroš Šefčovič, al ple del Parlament Europeu a Estrasburg (França), durant un debat sobre les relacions comercials internacionals i l’impacte dels aranzels.

Šefčovič, que parla en nom dels vint-i-set estats europeus en matèria comercial, ha deixat clar que gravar les exportacions de tercers no era pas “l’escenari preferit” per a la UE, però ha avisat que el bloc actuaria per protegir els interessos de les empreses, els treballadors i els consumidors europeus. Ara com ara, la Comissió Europea analitza l’abast de les ordres executives signades per Trump, que activaran els aranzels en el termini d’un mes, i es prepara per respondre-hi “de manera ferma i proporcionada”.

Amb tot, Šefčovič ha insistit que Europa continuava “compromesa amb el diàleg constructiu” i que estava “disposada a negociar” solucions “mútuament beneficioses allà on sigui possible”. “Hi ha molt en joc per a totes dues parts”, ha remarcat, i ha defensat que trobar una solució és de sentit comú.

En un comunicat posterior, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha lamentat “profundament” la decisió dels Estats Units i ha remarcat que els aranzels són, de fet, impostos que perjudiquen tant les empreses com els consumidors, inclosos els nord-americans. “Els aranzels injustificats a la UE no quedaran sense resposta: desencadenaran contramesures fermes i proporcionades”, ha advertit Von der Leyen, i ha conclòs que el bloc actuarà per salvaguardar els seus interessos econòmics.

Von der Leyen és a París per assistir a una cimera sobre intel·ligència artificial, on també participa el vice-president dels Estats Units, JD Vance, amb qui té previst fer una trobada bilateral al matí.

El batlle de Barcelona, Jaume Collboni, ha dit que per a evitar casos d’especulació com la de la Casa Orsola calia “canviar les regles del joc”, tal com ja va defensar quan va anunciar que l’ajuntament i Hàbitat3 compraven l’edifici per tancar el conflicte. Ha defensat la regulació del mercat del lloguer i el topall de preus per a evitar que pugin més, i ha demanat de regular també el lloguer de temporada, que ara queda fora de la llei i fa que molts propietaris passin a oferir els domicilis en aquesta modalitat, que no té un preu màxim. “Així evitaríem aquest avantatge competitiu, aquest punt de fuga que tenim de molts pisos, que s’han convertit en un lloguer de temporada perquè no estan regulats”, ha dit en una entrevista a TV3.

L’Eixample, focus d’especulació a Barcelona: s’hi compten vora 200 cases Orsola

Segons que ha denunciat el Sindicat de Llogateres en múltiples ocasions, la regulació del lloguer de temporada va quedar fora de la llei de l’habitatge justament perquè el PSOE s’hi va negar. Posteriorment, Sumar va presentar una proposició de llei per a regular també el lloguer de temporada, però no es va poder tramitar pel vot en contra del PP, Vox i Junts. Mesos enrere, el lloguer de temporada també havia quedat fora de la regulació catalana quan el parlament no va convalidar un decret del govern d’Aragonès pel vot en contra de Junts, Vox, Ciutadans i el PP, i l’abstenció del PSC.

“Els diputats socialistes ens han preguntat i els hem dit que és molt important, perquè en aquests moments el punt de fuga fosc és el lloguer de temporada”, ha dit Collboni. Ha precisat que no estava en contra del lloguer de temporada com a fórmula, “que és important per a estudiants i investigadors”, ha dit, sinó que sigui “una trampa per a escapar de la regulació”. L’objectiu, ha dit, és que aquestes operacions especulatives no siguin atractives: “Quan diem que hem de regular el preu de lloguer i que s’han d’equiparar el lloguer de temporada, què fem? Que especular amb aquests edificis no sigui rendible.”

El batlle de Barcelona ha defensat que tenir un marc legal per a regular el mercat de l’habitatge era important perquè les ciutats poguessin definir el seu model, i ha defensat que el de Barcelona és intervenir-hi amb mesures com la compra d’edificis abans que ho faci un fons d’inversió gràcies al dret de tempteig, la declaració de zona tensionada i el topall de preus o la prohibició dels pisos turístics a partir del 2028. “Això vol dir posar a disposició de la ciutat 10.000 pisos el 2028, convertits en pisos residencials. És el mateix que una dècada de construcció d’habitatge lliure.”

Ha dit que, d’ençà del 2015, l’ajuntament pot decidir si intervé en una operació de compra-venda d’una finca sencera, i que això només es podia fer si el propietari volia vendre l’edifici. “No parlem d’expropiacions, no es pot expropiar. Ho pots comprar si el propietari ho posa a la venda”, ha dit. Ara bé, ha destacat que el cas de la Casa Orsola no és aquest, perquè en el seu moment l’ajuntament no va comprar l’edifici i ho ha hagut de fer ara, quatre anys després, amb una compra col·laborativa social amb una entitat del tercer sector. Collboni ha defensat aquest model i ha dit que hi havia més entitats de promoció de l’habitatge que s’havien ofert a col·laborar en altres operacions similars.

El batlle de Barcelona ha defensat la regulació del mercat de l’habitatge per a evitar que els preus continuïn pujant, però ha dit que per a abaixar-los calia construir-ne més: “La regulació és important per a aturar el cop, ens va permetre aturar la pujada del 60% que hem tingut els últims anys. Però per abaixar-lo hem de construir més pisos, públics i de mercat lliure. Hi ha d’haver més oferta. El que garantirà l’accés a l’habitatge és que hi hagi més oferta.”

Govern de coalició amb ERC

A banda, durant l’entrevista a TV3, Collboni ha insistit a fer un govern de coalició amb ERC. Els grups municipals del PSC i ERC van arribar a tancar un pre-acord per a incorporar els regidors d’ERC al govern municipal l’estiu de l’any passat, però tot va quedar a l’aire per l’ajornament del congrés local pel gran nombre de militants que s’hi van presentar. Després, ja no es va reprendre pel procés de renovació interna d’ERC. “Mantinc la meva oferta per fer un govern de coalició amb ERC”, ha dit Collboni.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha avisat que “es desfermarà l’infern” a Gaza si Hamàs no allibera tots els ostatges abans de dissabte, 15 de febrer. A més, ha instat Israel a anul·lar l’acord d’alto-el-foc si això no es compleix. “Si tots els ostatges no són retornats abans de dissabte a les dotze en punt, jo diria que serà el moment adequat perquè es desfermi l’infern”, ha declarat al Despatx Oval de la Casa Blanca. “Haurien de ser retornats a les dotze de dissabte, tots alhora, no pas a poc a poc, no dos aquí, un allà… Tots”, ha insistit.

Preguntat sobre les possibles conseqüències d’aquesta amenaça, Trump ha respost: “Ho descobrireu, i ells ho descobriran. Hamàs descobrirà què vull dir.” I ha afegit que la decisió final depenia del govern israelià. “Parlo per mi mateix. Israel pot anul·lar-ho”, ha dit, després de posar en qüestió que la majoria d’ostatges continuïn vius.

Hamàs ha suspès “fins a nou avís” l’alliberament d’ostatges, i ha acusat Israel de dificultar el retorn dels desplaçats al nord de Gaza, atacar la població civil i obstaculitzar l’entrada d’ajuda humanitària. El grup palestí ha reiterat el seu compromís amb l’acord vigent d’ençà del 19 de gener, però avisa que no farà més gests si Israel no compleix la seva part. Dissabte passat, Hamàs va alliberar tres ostatges en un estat de salut delicat i ara reclama compensacions pels presumptes incompliments israelians.

Pressió sobre Jordània i Egipte

A més, Trump ha tornat a pressionar Jordània i Egipte perquè acullin un milió i mig de palestins de Gaza, una proposta que tots dos països han rebutjat, perquè ho consideren un intent d’expulsió en massa. Preguntat si retiraria l’ajuda a aquests països si s’hi negaven, ha respost: “Sí, potser. És clar, per què no? Si no hi estan d’acord, probablement els retindré l’ajuda.”

Avui, 11 de febrer de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

—Alexandra Usó: “Si no trien l’opció del valencià, els seus fills no estaran capacitats per a controlar les dues llengües”
—Tot allò que han de saber les famílies sobre la consulta per la llengua a les aules
—Aquesta terra sí que ens pertany | Editorial de Vicent Partal
—El professor de matemàtiques, el símbol, no la persona | Mail obert de Marta Rojals
—El lleó no em fa por, pam i pipa | Mail obert d’Anna Zaera
—La policia, forçada a desmuntar una de les principals proves contra Boye en el judici
—Elon Musk intenta ara comprar també l’empresa creadora de ChatGPT
—Un nou escàndol d’espionatge il·legal torna a empastifar Espanya
—No és un miracle: 30 nacionalitats, 150 anys d’història i una escola on hi guanya tothom
—Molts veneçolans que van votar Trump temen ara que el president dels EUA els deporti
—Mahécor Mbengue: “Tot d’una vaig saber que la via era xerrar català i integrar-se”
—Els 32.000 milions de raons que exhibeix la banca | La píndola de Jordi Goula
—‘Jo mai mai’ estrena la segona temporada centrat en la detecció de les relacions tòxiques

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara: 

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia: 

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Connectar amb els joves, aquest és l’objectiu de Jo mai mai, la sèrie juvenil de 3Cat que avui ha estrenat la segona temporada en un acte a la Sala B de Barcelona. Després de l’èxit de la primera, que va tenir una audiència de l’11,7% de mitjana en l’emissió a TV3, la segona temporada s’emet únicament a la carta per la plataforma digital.

La presentació, conduïda per Laura Grau, ha servit per a revelar bona part de les novetats de la sèrie, que se centra a retratar dinàmiques relacionades amb els abusos de poder, el masclisme i les relacions tòxiques. “Darrerament, en l’audiovisual s’han romantitzat molt les relacions tòxiques i és interessant retratar aquestes dinàmiques negatives tal com són i exposar que la gent se’n pot sortir”, explica a VilaWeb Júlia Westermeyer, que interpreta la Martina, una de les noves incorporacions.

El seu personatge és parella d’en Guim, personatge interpretat per Adrià Salazar. “És important que això aparegui a les sèries, tant per a la gent jove, com per la no tan jove. Tothom es pot trobar implicat en una relació així i aquests referents poden ajudar a obrir els ulls i adonar-se d’aquestes dinàmiques”, explica. Amb la seva arribada, en Guim desestabilitza la casa de colònies de les Guilles. “Llegint el guió jutjava molt el personatge i m’adonava que feia moltes coses que no estaven bé, però en el fons crec que es pot arribar a estimar”, diu Salazar, que s’afegeix a la sèrie juntament amb el seu germà gran, Albert, que fa de Manu, el monitor que substitueix la Mai.

La sèrie reprendrà la trama després del final abrupte de la primera temporada, que s’acabava amb un accident de la protagonista, la Mai. “L’energia de la primera temporada es manté, però els fets que hi van passar fan que les coses hagin canviat molt a les Guilles”, diu a VilaWeb Clàudia Riera, actriu protagonista de la sèrie.

 

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Jo Mai Mai (@jomaimai3cat)

Malgrat tots aquests canvis, l’objectiu de Jo mai mai es manté: representar el jovent tal com és, amb la complexitat, els dubtes i les pors que el caracteritzen. “És important de retratar això, i més encara actualment. La indefinició pròpia d’aquesta etapa en realitat també representa un abisme”, diu Riera.

S’hi manté la defensa de la música

Una de les característiques clau de la sèrie, que s’inspira en la ficció basca Go!azen, és la introducció d’escenes musicals d’artistes catalans amb versions interpretades pels actors. Per a la segona temporada, s’han enregistrat vuit cançons més d’artistes tan destacats com Figa Flawas, Suu i Oques Grasses.

De fet, el moment estel·lar de la nit ha estat l’aparició de Joan Dausà, que ha arribat de sorpresa a l’escenari de la Sala B per cantar “Jo mai mai”, cançó que dóna nom a la sèrie, amb Clàudia Riera.

 

 

View this post on Instagram

 

A post shared by 3Cat (@som3cat)

Tant les cançons de la primera temporada com les de la segona ja es poden escoltar a les plataformes digitals Spotify i YouTube.

Ahir es va fer públic que el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, havia signat l’ordre de convocatòria de la consulta per la llengua de l’educació a les aules valencianes. La votació es farà del 25 de febrer a les 9.00 al 4 de març a les 14.00. Però aquesta no és l’única data que han de saber les famílies valencianes.

Calendari amb les dates clau

La primera data clau serà la setmana que ve, el 17 de febrer, dia que es publicarà el cens provisional. S’hi podran fer reclamacions fins al 21 de febrer. Els sindicats educatius recorden que és molt important que les famílies comprovin que totes les dades són correctes, per assegurar-se que podran votar.

El cens definitiu es podrà publicar fins al 24 de febrer, el dia abans de començar la consulta.

On es farà la consulta?

La votació es farà a la pàgina web habilitada per la Generalitat, que de moment només indica que serà disponible aviat.  Als municipis afectats per la gota freda, un representant legal de cada alumne podrà anar a qualsevol centre escolar per votar. No cal que sigui el seu.

La conselleria assegura que serà un procés senzill, en què les famílies triaran telemàticament la llengua principal en què volen que els seus fills aprenguin a l’escola, català o castellà. En un comunicat diuen, que, en primer lloc, es demanarà el número d’identificació de l’alumne, el NIA, pel qual es vol respondre l’enquesta.

La comunitat educativa, en peu de guerra contra la consulta per la llengua

Com podeu saber quin és el NIA del vostre fill?

La conselleria ha dit que enviaria un full informatiu amb tota la informació de l’alumne. I en aquest full hi haurà el NIA.

Quines preguntes s’hauran de respondre?

La primera pregunta que s’haurà de respondre té relació amb la preferència de llengua base. La pregunta exacta és: “Quina és la seua preferència sobre la llengua base d’educació?” En aquest cas s’haurà de votar entre català o castellà. Tan sols es pot votar una de les dues opcions.

També s’hi podrà introduir la informació relativa a un seguit de circumstàncies personals de l’alumne que determinaran l’ordre perquè l’adscriguin a la llengua base de preferència. Per exemple, es tindrà en compte el nombre de germans de l’alumne matriculats al mateix centre (15 punts per germà), el domicili (10 punts per àrea d’influència), família nombrosa o monoparental…

Finalment, el representant legal haurà d’acceptar que totes les circumstàncies al·legades en la consulta s’ajusten a la realitat i hauran de ser acreditades si ho sol·licita la direcció del centre públic o la titularitat del centre privat concertat.

Núria Cerveró: “Els xiquets no entenen per què no poden estudiar en valencià”

Quines conseqüències té la consulta?

Amb la nova llei, si la majoria de famílies opta pel castellà, aquesta pot esdevenir la llengua predominant a les aules, cosa que reduirà encara més la presència del català a l’ensenyament i farà perillar la immersió lingüística.

Els sindicats, les entitats de defensa de la llengua i la major part de la comunitat educativa critiquen la consulta perquè parteix d’una premissa errònia, atès que presenta el català i el castellà com a opcions equivalents, i no té en compte la situació de minorització del català. A més, alerten que la consulta pot fragmentar encara més el sistema educatiu, de manera que hi hagi aules separades per llengua i es debiliti la cohesió social.

La comunitat educativa, sobre la consulta per la llengua: “Hem de convèncer les famílies dels beneficis de marcar sí al valencià”

Escola Valenciana anima a participar en la consulta

Escola Valenciana anima a participar-hi i diu que no fer-ho pot causar més problemes que no pas fer-ho. “És important que les famílies voten. Si no, la decisió la prendran els equips directius. Ni aquesta llei ni aquesta consulta no tenen cap motivació pedagògica. Per exemple, els criteris que hi ha en cas d’empat són els mateixos que s’apliquen en l’admissió, quan es fa la matrícula. Continuem a disposició de les comunitats educatives amb tot el material que hi ha a la nostra web, i els podem resoldre qualsevol dubte. Tenim el professorat que pot respondre, en l’àmbit científic, a preguntes molt concretes”, explica Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana.  “Veiem que l’administració pública fa una contraprogramació per acabar substituint la nostra llengua. Nosaltres tenim el deure d’informar les famílies dels avantatges de ser bilingües en un territori que té un bilingüisme natural”, afegeix.

Alexandra Usó: “Si no trien l’opció del valencià, els seus fills no estaran capacitats per a controlar les dues llengües”

Mobilitzacions

En vista d’aquesta situació, la mobilització de la comunitat educativa no s’atura. Escola Valenciana, l’STEPV i més col·lectius ja han anunciat noves accions per a les setmanes vinents, com ara assemblees informatives, i concentracions. I també possibles mobilitzacions de més envergadura, com manifestacions i vagues. Fan una crida clara: denunciar la instrumentalització política de l’ensenyament i defensar el català com a llengua vehicular de l’escola pública valenciana.

Elon Musk i un grup d’inversors han ofert de comprar OpenAI, l’empresa creadora de ChatGPT, per 97.400 milions de dòlars, una xifra molt inferior a la valoració més recent, que era de 157.000 milions.

El director executiu d’OpenAI, Sam Altman, ha refusat immediatament l’oferta en un missatge a X: “No, gràcies, però, si vols, et comprem Twitter per 9.740 milions de dòlars”, ha escrit, fent referència a la xarxa social de Musk, que ell va comprar el 2022 per 44.000 milions de dòlars.

L’oferta, que segons l’advocat de Musk, Marc Toberoff, s’ha enviat a la junta directiva d’OpenAI, indica una intensificació de la batalla de Musk contra l’empresa d’intel·ligència artificial, que ell mateix va contribuir a fundar i finançar el 2015.

Musk se’n va desvincular el 2018, quan dirigents d’OpenAI van refusar la seva proposta de prendre’n el control.

De fa un any, Musk manté un plet contra OpenAI, al·legant que la reestructuració de la companyia –que havia estat creada com una entitat sense ànim de lucre però que ara és una empresa amb finalitats lucratives– vulnera la seva missió original de desenvolupar la intel·ligència artificial per al bé de la humanitat.

El consorci d’inversors que s’ha unit a Musk en aquesta oferta inclou la seva empresa d’IA, xAI, el gestor d’actius Baron Capital Group i la firma de capital de risc Eight Partners.

OpenAI va ser valorada en 157.000 milions de dòlars pels seus inversors de capital de risc quan van tancar una nova ronda d’inversió de 6.600 milions de dòlars a l’octubre.

Un consorci d’inversors encapçalat pel multimilionari Elon Musk ha presentat una oferta de 97.400 milions de dòlars per adquirir OpenAI, l’empresa pionera en intel·ligència artificial i propietària de ChatGPT.

OpenAI serà una empresa amb ànim de lucre i Elon Musk maniobra per impedir-ho

Aquesta oferta intensifica l’enfrontament entre Musk i Sam Altman, CEO d’OpenAI, sobre el futur de la companyia. Musk, cofundador d’OpenAI el 2015, va abandonar l’empresa posteriorment i va fundar la seva pròpia companyia d’IA, xAI el 2023. “És hora que OpenAI torni a ser la força oberta i centrada en la seguretat que alguna vegada va ser”, ha firmat Musk en un comunicat.

OpenAI, actualment una organització sense ànim de lucre, es troba en procés de transició cap a un model de negoci amb finalitats lucratives, cosa que segons la companyia és necessari per assegurar el capital necessari per a desenvolupar els millors models d’intel·ligència artificial. L’any passat Musk va presentar una demanda contra OpenAI i Altman en un tribunal federal per a impedir que es convertís en una companyia amb ànim de lucre, al·legant que els fundadors de la companyia s’havien desviat de la missió original de desenvolupar IA per a benefici de la humanitat.

El RCD Espanyol ha denunciat que, durant el partit a la Ciutat Esportiva Dani Jarque contra el FC Barcelona, la jugadora blaugrana Mapi León, enmig d’un forcejament amb la futbolista Daniela Caracas, va fer un gest que vulnerava la intimitat de la seva jugadora.

L’Espanyol denuncia que Mapi León va tocar els genitals d’una de les seves jugadores

Ara, la jugadora del Barça ha fet un comunicat en el qual nega les acusacions i diu que “en cap moment vaig vulnerar, ni vaig tenir la intenció de vulnerar, la intimitat de la meva companya de professió Daniela Caracas”. Sobre això, explica que, després d’haver xocat la jugadora de l’Espanyol contra ella “intencionadament”, li toca la cama i li pregunta “què et passa”. Però que en cap cas li toca “la zona íntima” i afirma que va en contra dels seus principis.

Al mateix temps afirma en el comunicat que “condemno l’assetjament que segons sembla sofreix la Daniela a les xarxes socials i que res tenen a veure amb mi i li mostro el meu més sincer suport”. Considera que “s’ha generat un soroll i una polèmica al voltant del meu nom que solament cerca de danyar la meva imatge” i que hi ha hagut actes manipulats “per a altres objectius que es fan evidents en la setmana en la qual ens trobem”, tot coincidint en el judici contra l’ex-president de la Federació Espanyola de Futbol Luis Rubiales, i que ara mateix es troba “molt disgustada i decebuda, i per això em reservo el dret d’emprendre accions legals contra qui pretengui aprofitar l’avinentesa per a perjudicar-me i continuar difamant amb proves infundades”.

DECLARACIÓ DE LA NOSTRA
JUGADORA MARÍA PILAR LEÓN pic.twitter.com/IuVhdJNfB5

— FC Barcelona Femení (@FCBfemeni) February 10, 2025

L’Escola Vedruna Àngels és un model de moltes coses. Ara és també referència pel seu pes històric a la ciutat. És un dels pocs centres educatius que poden teixir un fil històric amb Barcelona. Aquest mes comencen la commemoració dels 150 anys de l’escola a la plaça dels Àngels. Una història què és molt més llarga, tal com s’explica a l’exposició que ha organitzat el centre, coordinada per les mestres Mònica Berdalet i Antònia Cortina, amb qui parlem d’aquesta passat emblemàtic, però també d’un present ple d’activitat i de transformació. Quan entres a l’escola tens la sensació que tothom hi treballa per fer la vida més fàcil a l’altre. És impressionant. Totes dues mestres es defineixen com a mestres de vocació, que estimen la feina que fan: “Nosaltres ens dediquem a posar llavors, però moltes vegades no veiem el fruit fins que els nois vénen a veure’ns quan són grans i ens expliquen què fan.”

Aquesta escola és coneguda per la gran tasca educativa que fa. Sap treure bons resultats enmig de la complexitat de tenir alumnes de trenta nacionalitats diferents i aconseguir que el català sigui la llengua del centre. Quan els demanem què creuen que afavoreix aquest èxit diuen rotundament totes dues que és l’equip: “La clau de l’escola és treballar en equip. Si no ho féssim així no podríem fer res de tot això que fem. El nostre dia a dia és ple de reptes i de moltes necessitats que hem de cobrir. Si no treballéssim en equip no aconseguiríem el que aconseguim. Tenim un claustre molt cohesionat i sobretot ens donem suport els uns als altres. A més, som una escola inquieta, que ens agrada formar-nos i fem més hores de formació de les que toquen. Ens agrada molt la innovació i quan veiem qualsevol cosa que creiem que pot ser bona per als nostres alumnes ens hi tirem de cap. I no és una cosa individual d’un mestre, sinó del claustre en general. I això fa que cobrim tots aquests reptes diaris.”

Quan els demanem si el barri és un handicap, ens responen amb convenciment que si el barri ha canviat l’escola també: “L’escola sempre ha intentat anar al mateix ritme de canvi que el barri per encaixar en les seves necessitats. Si al barri hi ha aquestes nacionalitats, a la nostra escola hi ha aquestes nacionalitats. Ens hem adaptat a la realitat del barri. Quan diem que Vedruna Àngels és una escola totalment integrada al barri, no diem res d’especial, som una escola més. Fem el mateix servei que qualsevol escola pública de veïna. A Ciutat Vella treballar en xarxa és important i fa molts anys que ho fem. Si no ho féssim no arribaríem a tot arreu on hem d’arribar. La diversitat és un punt clau de la nostra escola. No fem res més que acollir la diversitat i conviure-hi. Sempre diem que per a Vedruna Àngels aquesta diversitat és una gran riquesa, perquè ens ajuda a obrir-nos al món, i això és important. Però també els fem veure que aquí viuen obertura. La nostra mirada de concepte educatiu no és la de famílies d’altres països, però també els fem veure que si són aquí s’han d’adaptar a on són.”

La conversa amb les dues mestres ens porta a parlar de com treballen l’arrelament: “Nosaltres potenciem el català i volem transmetre les nostres tradicions a totes aquestes famílies que vénen de diversos llocs del món. Volem que aprenguin a estimar, com nosaltres, la nostra llengua, les nostres tradicions. De fàcil, no ho és. Anys enrere, era més fàcil perquè feien molt d’esforç per aprendre el català, sobretot, o el castellà. Ara no fan aquest esforç perquè tenen tant coixí al voltant que ja se senten acollits per les seves comunitats o per les seves famílies, que fa temps que viuen aquí. I això és una dificultat. A l’escola parlem català, però la gran majoria només el parla aquí. A casa seva no el parlen. Això és una dificultat afegida que ens trobem.  Però hi insistim, i tots el saben i el parlen aquí. Per millorar aquesta situació fem classes de català per a les famílies, però costa molt que vinguin.”

 

L’exposició, que ocupa una aula que hi ha al costat del pati, quan s’acaben les classes s’omple de famílies que ressegueixen els plafons on s’explica la història de l’escola: “Volem mostrar a les famílies que la Vedruna Àngels no és una escola d’ara, sinó una escola que es remunta a fa cent cinquanta anys, i que si tiréssim més enrere trobaríem la Casa d’Infants Orfes, que és del 1370. Per tant, és un dels pocs llocs de Barcelona que més de 600 anys després continua, d’alguna manera, al mateix lloc, sense haver-se traslladat, fent un servei que té un vincle amb el passat.” L’exposició també lliga la història de l’escola amb la història del país, i prova d’explicar els fets més destacats d’una manera didàctica perquè els visitants els relacionin. L’edifici escolar ha travessat uns quants tràngols. Un dels més recents, i més traumàtics, a la dècada dels noranta, va ser l’enderrocament d’una part de l’edifici per a emplaçar-hi el MACBA.

L’escola que és casa

Vedruna Àngels és una escola que enganxa, ens diu Mònica Berdalet, mentre matisa: “O t’enganxa i veus que és el teu lloc amb tot el que comporta, o ja veus de seguida que no i te’n vas. Els mestres que treballen en aquesta escola tenim molt clar on treballem, per a qui treballem i en quines condicions treballem. Si hem de fer qualsevol cosa, no hi escatimem cinc minuts, ens hi aboquem.” Segurament això es fonamenta en els valors de l’escola, que són molt presents a l’exposició i que Antònia Cortina relata amb detall i convenciment: “Són vuit paraules que diuen tot el que volem transmetre. Hi ha la paraula barri, perquè som una escola arrelada al barri. Hi ha la paraula acompanyament, perquè l’escola acompanya. Hi ha el treball en equip, perquè és molt important per a nosaltres. Hi ha la sostenibilitat perquè la defensem: cada any fem la Festa de la Terra, que és una festa molt arrelada a l’escola i on treballem uns valors de cara a un món millor i un món que hem de cuidar entre tots. Hi ha la paraula diversitat, que és compartir; la diversitat ens dóna aquesta riquesa tan característica de la nostra escola. Hi ha la paraula valors, perquè evidentment som una escola religiosa i això va lligat amb tot el que fem i totes les coses que van passant durant l’any. Hi ha la innovació, perquè som una escola inquieta que sempre cerquem la millor manera d’arribar als infants, i és quan l’escola és aprenentatge. I evidentment hi ha l’última paraula, que és casa, quan l’escola és família. Perquè som una gran família, som una escola petita, ens coneixem tots, estem… I això, som una família bonica. Som una família de 360 en aquests moments. L’any 39 eren 3, que també surt de l’exposició en forma de boletes de colors, però ara 360.

Matrícula viva, vacances transoceàniques i dol migratori

Quan ha començat la conversa i els hem dit que potser enregistraríem vint minuts els ha semblat que era molt. Fa gairebé mitja hora que parlem i no ens aturaríem, perquè en la conversa transcendim la història i ens plantem de ple en el present. El seu present, que ens explica situacions noves que els de fora gairebé no coneixem: “La relació amb les famílies a vegades és difícil perquè treballen moltes hores i amb horaris complicats. Tenen moltes dificultats: potser per a arribar a final de mes, potser per a pagar una sortida, potser perquè han de canviar de barri i no volen canviar d’escola… Intentem veure’ls a tots com a mínim una vegada l’any i si pot ser més, més. A la sortida, a les cinc de la tarda, intentem ser-hi presents i visibles perquè se’ns puguin acostar i preguntar el que els faci falta. Abans parlàvem d’equip i aquí també es nota. Hi ha una part de la feina d’acollida en què té molta importància la secretaria i la porteria perquè han de saber escoltar i ho fan.”

Un altre repte que tenen a l’escola és la matrícula viva. Això vol dir que constantment hi arriben alumnes nous i en pleguen. Les dificultats que crea això, segons que diuen, és gran: “Quan tens el grup cohesionat i més o menys funciona, de cop i volta pot ser que un infant se’n vagi o que n’arribi un altre. O que se’n vagi per un mes o per dos mesos i torni a venir.” Sense ganes d’exagerar el seu paper, diuen que passa a totes les escoles del Raval. En diuen vacances transoceàniques i generalment passen en aquesta època de l’any. En tenen exemples a dojo, nens que fan els deures al Paquistan o a l’Argentina i es connecten amb l’ordinador amb la mestra per no perdre el fil de les classes. “A la classe ara mateix, per exemple, tinc una nena que farà tres mesos que està al Paquistan i, és clar, quan torni ja veurem com tornarà –ens explica Mònica Berdalet, que afegeix més detalls alliçonadors d’un món normal per a moltes escoles i que molts adults ignorem. Hi ha qui torna i s’enganxa de seguida i hi ha qui té més dificultats. Amb els més grans, per exemple, jo que tinc cinquè i sisè, hi puc contactar si tenen ordinador. Es connecten i em diuen: “Mònica, què he de fer?” O “Veig que has penjat una cosa, o que ens has enviat aquest correu, què vol dir?” En canvi, hi ha famílies que estan més desconnectades. Hi ha qui demana una carpeta amb fulls perquè com a mínim poden anar fent operacions, o un llibre de lectura. Altres no diuen res.”

Una altra situació freqüent és el dol migratori, molt punyent. En pateixen sobretot els alumnes que arriben sense saber la llengua ni tenir cap coneixement de què es trobaran aquí: “Com més grans vénen a l’escola, més dificultats tenen. I no és tan sols per l’idioma. Aquests alumnes que arriben d’aquesta manera també fan un trencament efectiu. Molts tenen dotze o tretze anys i els seus pares els van deixar vivint amb algun familiar, potser els avis. Quan els pares els reclamen per venir aquí trenquen el vincle efectiu amb els qui els havien criat i fet de pare o mare encara que no ho fossin. Ens trobem nens que potser al seu país eren alumnes bons i brillants i que de cop i volta són aquí, no saben l’idioma i fins que no el dominen tenen unes grans dificultats. Els han promès que vindran a Occident i que això serà Eurodisney, i quan veuen la realitat… N’hi ha que vénen enganyats: els diuen que només hi estaran un mes i tornaran. I no tornen. Es queden aquí. També passa el cas contrari. Hi ha nenes sud-americanes que se sorprenen que es pugui anar pel carrer sense perill. Ens expliquen que els han matat una amiga a trets, al carrer, i aquí els impressiona que puguem anar pel carrer i no passa res. Són coses que t’impacten.”

Per resoldre situacions d’aquesta mena també treballen en equip i, com que no saben tants idiomes com es parlen a l’escola, fan pinya amb els alumnes més grans perquè els ajudin a rebre els més petits, que els primers dies no entenen res i se senten totalment estranys: “Tenim la sort de tenir tantes nacionalitats que sempre trobem un alumne que sap parlar la llengua del nen petit que acaba d’arribar i li tradueix allò que li expliquem perquè es tranquil·litzi. Els més petits, a vegades no els preparen per a venir a l’escola. No fan l’adaptació que hem fet nosaltres amb els nostres fills. Ni tot això. Els nens es troben aquí de cop i volta i no coneixen ningú, no ens entenen. La gran obsessió d’aquests nens és cercar una porta o algun lloc per a sortir, per a marxar. És una cosa en què també treballem molt amb les famílies, perquè expliquin als nens què faran, que els diguin que vindran a buscar-los, que no els enganyin. Això és una cosa que és difícil i que ens costa. I és en aquest moment, quan si veiem un infant molt desesperat, anem a buscar algú que sabem que parla la seva llengua, que li expliqui que la mama o el papa vindrà després i que no es quedarà aquí. Això el tranquil·litza automàticament.

Una exigència per al futur

Acabem la conversa amb Mònica Berdalet i Antònia Cortina, mestres veteranes de l’escola. També arriba Eduard Riudavets, el director, que ve a saludar-nos. Ell, el dia de la celebració oficial al MACBA, va fer un discurs en què mirava cap al futur i feia una clara demanda als responsables polítics: “Tot i el soroll d’obres que ens espera els anys vinents a la plaça, a la llarga gaudirem de noves instal·lacions i espais que faran l’entorn més dotat i més tranquil. Exigim, però al Districte i als polítics i representants que lluitin i vetllin per fer un barri més segur, més net, menys hostil, on nens i nenes puguin jugar a les places, gaudir tranquil·lament d’una de les millors biblioteques de la ciutat sense tenir por d’anar pel carrer; i on els nostres veïns i veïnes no decantin la balança de dur els seus fills i filles a escola fora del barri tot i que creguin fermament en la nostra proposta educativa.”