El president del Parlament de les Illes, Gabriel Le Senne (Vox), anirà a judici per un delicte d’odi, a causa d’haver estripat una fotografia d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar durant el ple de derogació de la llei de memòria democràtica, el 18 de juny de l’any passat. L’obertura de judici posa en dubte la continuïtat de Le Senne com a president de la cambra. Així mateix, en la interlocutòria, consultada per VilaWeb, el jutge Juan Manuel Sobrino li reclama que aporti una fiança de 40.000 euros per assegurar les responsabilitats pecuniàries en cas de condemna.

Memòria de Mallorca ja n’ha demanat la dimissió i, si no plega, ha reclamat que els partits activin els protocols perquè sigui destituït. En cas de dependre del ple, el vot decisiu serà del PP, que el setembre ja va salvar Le Senne amb una abstenció.

Segons l’article 9 del reglament del parlament, els diputats afectats per una interlocutòria de processament ferma o una d’obertura de judici oral són suspesos si ho acorda el ple amb majoria absoluta.

El fiscal de delictes d’odi i discriminació, José Diáz Cappa, va demanar que s’arxivés la causa, però no se’n va sortir. A parer seu, no s’havien acreditat prou els elements per tipificar els fets com a delicte d’odi.

Hamàs ha lliurat a Israel els cossos de quatre ostatges morts a Gaza, entre els quals els de la família Bibas, una mare i els seus dos fills de nou mesos i quatre anys. El grup armat els ha lliurat a través de la Creu Roja. En un comunicat, l’exèrcit israelià ha confirmat que ha rebut quatre taüts i que els ha portat a l’Institut Nacional de Medicina Forense per a les identificacions.

Segons el grup armat, els ostatges van morir durant un bombardament israelià, tot i que no hi ha cap confirmació oficial de què els va passar més enllà del segrest del 7 d’octubre de 2023. Hamàs ha promès alliberar dissabte sis ostatges vius, tres més dels previstos.

Hamàs ha assegurat que està disposat a alliberar tots els ostatges israelians que queden a Gaza a la vegada com a part de la segona fase de l’alto-el-foc, segons que va informar ahir un dels portaveus del grup.

A canvi, Hamàs vol un “alto-el-foc permanent i la retirada completa” d’Israel de la Franja. Així mateix, avisa que és “ridícul” que es plantegi l’eliminació total de la milícia, i situa les declaracions d’Israel en aquesta línia com a part d’una “guerra psicològica”.

“La retirada o el desarmament de la resistència a Gaza és inacceptable”, apunta el portaveu.

L’expectativa era màxima, i no ha decebut.  Al carrer hi havia els familiars de les víctimes de la gota freda que demanaven als diputats que votassen la proposició que demanava la dimissió de Carlos Mazón. Ho demanaven tot i que ja intuïen el resultat de la votació. La sessió ha començat amb unes paraules que la diputada Aitana Mas ha volgut dirigir a la cambra en reincorporar-se a l’activitat política després de superar un càncer. Els aplaudiments i les abraçades que ha rebut en arribar, per part dels diputats de tots els grups polítics, de la premsa i del personal de la cambra, ha estat el moment més amable del matí.

El discurs colpidor d’Aitana Mas: “Vaig pensar que potser no tornaria”

Votació amb incidents

Quant a la votació de la moció presentada per Compromís, per la dimissió de Carlos Mazón,  per decisió de la mesa, s’havia d’haver fet amb urna i paperetes. El síndic socialista, José Nuñoz,  ha protestat tot dient que si l’excusa de Vox per a votar electrònicament era l’estalvi de temps, l’urna i el recompte encara ho farien més lent. El president de la mesa, que avui era el diputat del PP, Alfredo Castelló, ha decidit de canviar-ho i fer-ho per votació secreta. És a dir, en la pantalla només s’ha vist el resultat i no el planell de l’hemicicle i els puntets verds o roigs pintats en cada escó. Quant al resultat, no hi ha hagut sorpreses: 41 vots a favor de la dimissió, i 52 en contra. La votació s’ha fet entre crits de “covards!” i “Mazón dimissió”. Els incidents i les protestes han continuat durant minuts per les queixes dels partits de l’oposició que, segons han dit, han tingut problemes en la votació i han demanat de repetir-la, però Castelló no hi ha accedit. D’ençà de la dimissió de Gabriela Bravo, el PSPV no té cap representant en la mesa de les Corts.

Mazón s’amaga en la reconstrucció

Abans de la votació s’ha fet la sessió de control al Consell. Tant el grup socialista com Compromís han insistit a demanar la dimissió del president Carlos Mazón. Joan Baldoví ha acusat el president de la Generalitat d’ignorar els familiars de les víctimes concentrats a les portes de les Corts i li ha llegit alguns fragments dels darrers actes de la magistrada del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Catarroja. Mazón feia carasses i Baldoví li ho ha retret. “No li cau la cara de Vergonya? No creu que hauria de dimitir? Vostè riu, a mi em vindrien ganes de plorar. Jo no podria viure i ell riu?, ha dit, enmig d’un silenci molt eloqüent.

El síndic de Compromís li ha retret que l’alarma va arribar tard perquè ell no era al lloc on havia de ser i li ha tornat a dir que ha de dimitir perquè no ha demanat perdó no s’ha reunit amb les víctimes. “Ha arribat al final de l’escapada, ja no el respecta ningú, ni els seus. Per què s’aferra al càrrec? Per què no dimiteix ja? També li ha parlat dels voluntaris i de la resposta del poble valencià. “Mai havíem estat tan orgullosos de ser valencians i mai ens havia fet tanta vergonya un govern valencià com el seu.”

En la resposta, Mazón ha retret a Baldoví que no diga ni una paraula sobre la reconstrucció i que utilitze el dolor de les víctimes com a combustible polític. A continuació ha canviat de tema i ha parlat de consulta sobre la llengua base prevista per a la setmana vinent i ha parlat de la llibertat que això representa per a tots els ciutadans.

També el síndic socialista, José Muñoz, ha demanat la dimissió del president i ha parlat de les víctimes a les quals Mazón ha evitat. “La gent que ho ha perdut tot sap que el responsable és vosté. No té consciència? No li pesen les víctimes? No es mira a l’espill i es pregunta què faig ací? Muñoz liha preguntat en diverses ocasions si és cert que l¡ex-consellera Salomé Pradas va esperar que arribara al Cecopi per a llançar el missatge d’alerta el 29 d’octubre. Però un Mazón refractari a qualsevol crítica, ha evitat de respondre i  ha contraatacat parlant del govern espanyol, del germà de Ximo Puig i de la falta d’ajudes als afectats per la gota freda.

Mazón i Susana Camarero després han insistit a acusar les agències espanyoles, com ara l’AEMET i la CHX d’haver fallat en les previsions i en la informació. A ningú se li ha escapat que totes les respostes que ha fet el president tenia com a receptora la jutgessa de Catarroja, que fa preguntes i repreguntes inquiridores per a escatir les responsabilitats la vesprada de la gota freda que va causar la mort de 227 persones.

Els familiars de les víctimes de la gota freda demanen als diputats que voten la dimissió de Mazón

El magistrat del Tribunal Suprem (TS) espanyol que instrueix el cas Koldo ha imposat mesures cautelars a l’ex-ministre de Transports espanyol José Luis Ábalos. Li ha retirat el passaport, prohibeix sortir de l’estat espanyol i l’obliga a comparèixer cada quinze dies mentre sigui investigat. Aquesta decisió respon a la petició de la fiscalia anticorrupció després de la seva segona declaració davant del tribunal, ja sense la immunitat parlamentària.

Ábalos és investigat per la presumpta adjudicació de contractes públics a favor de l’empresari Víctor de Aldama i els seus socis, a canvi de comissions. En la seva declaració, l’ex-ministre ha negat haver rebut pagaments en efectiu o en espècie per aquests contractes, destinats a la compra de material sanitari durant la pandèmia i a obres públiques.

El magistrat instructor, Leopoldo Puente, ha preguntat a Ábalos pel seu patrimoni, fent referència a informacions sobre un xalet al Perú. L’ex-ministre ha reconegut posseir un terreny al país, però ha explicat que estava destinat a una fundació de desenvolupament i que no es va poder registrar per manca de personalitat jurídica.

A més, el jutge ha interrogat Ábalos sobre dos pisos suposadament llogats per De Aldama per a trobades en 2018. L’ex-ministre ha afirmat no recordar haver estat en aquests immobles i ha considerat poc versemblant haver estat al barri de Salamanca, on es troba un d’ells.

Sobre les informacions que el vinculen a una trobada amb la vice-presidenta veneçolana Delcy Rodríguez, Ábalos ha admès que va estar a l’aeroport de Barajas quan el seu avió va aterrar el gener del 2020, però no ha especificat amb qui es va reunir. Ha assegurat que desconeixia la prohibició de Rodríguez d’entrar a territori espanyol.

Finalment, el magistrat ha reprès Ábalos per queixar-se de filtracions a la premsa mentre ell mateix concedeix entrevistes. L’ex-ministre ha agraït la investigació judicial, tot i que ha admès que li incomoda la divulgació de la seva vida privada. Tot i l’expectació mediàtica, Ábalos no ha fet declaracions a la premsa a la seva arribada i sortida del tribunal.

Els Mossos investiguen la mort de dues persones que, presumptament, han caigut per un barranc entre Vallbona d’Anoia i el Castell de Cabrera de matinada, mentre intentaven de fugir de la policia. Segons que ha avançat El País i ha confirmat l’ACN, els fets han passat abans de la una de la matinada quan un vehicle ha esquivat un control policíac a Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès).

Els agents han seguit el cotxe fins que l’han perdut de vista, però a l’altura de Vallbona d’Anoia han vist un altre vehicle que anava amb els llums apagats. També l’han perdut, fins que l’han trobat accidentat en una pista propera sense ningú dins. Finalment, han trobat dues persones mortes en un gorg que es trobava al capdavall d’un barranc.

Els Mossos treballen amb la hipòtesi que els dos homes van baixar del cotxe després de la topada i es van endinsar en el bosc per amagar-se dels policies. La foscor es devia impedir de veure que hi havia un barranc i han caigut al gorg. Els Mossos han obert una investigació per a esclarir els fets.

Quan ha comprovat les dades del vehicle, la policia ha descobert que el cotxe en què viatjaven les dues persones havia estat robat a Vilafranca del Penedès.

Bet Orfila, fins ara gerent de la Perla 29, serà la nova gerent del Teatre Lliure després d’un procés públic de selecció. Amb una llarga trajectòria dins del sector de les arts escèniques, va ser presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) entre el 2016 i 2019. S’incorporarà a la nova plaça el primer de juny, després d’un procés de transició per a treballar conjuntament amb Valeri Viladrich, l’actual gerent del teatre, en el traspàs de funcions.

Podem ha explicat que va apartar el cofundador de la formació Juan Carlos Monedero quan va tenir coneixement, el 2023, de testimonis sobre una presumpta violència sexual. Ho han dit a Europa Press fonts del partit, que defensen que van actuar “des del primer minut” quan van rebre les queixes contra el politòleg, el setembre del 2023.

Precisament avui, El Diario ha avançat que Podem va rebre dos testimonis contra Monedero en aquelles dates. “La prioritat de l’organització ha estat en tot moment complir amb la seva obligació de ser un espai segur per a totes les dones, a més de reconèixer les que han ofert el seu testimoni i respectar-ne les decisions”, han defensat. El partit explica que en aquella data va rebre un correu electrònic amb un testimoni sobre comportaments de Monedero que podien arribar a ser violència sexual i en què es demanava que s’actués de manera interna. En el correu, s’indicava una sèrie de comportaments com ara tocaments.

Així, la formació va activar el procediment i va traslladar aquest escrit a la comissió de garanties, que va oferir a la denunciant “una via confidencial i segura per” aportar testimonis concrets dels fets. No obstant això, especifica que “no va obtenir resposta” a aquesta comunicació, que es va enviar dues vegades.

Sobre això, la Universitat Complutense de Madrid en la qual Monedero és professor, ha explicat que ha activat el protocol i ha obert un informe reservat, confidencial, després d’haver rebut la denúncia d’una alumna.

Un altre testimoni

En les mateixes dates, uns quants membres de la direcció de Podem van rebre un altre testimoni d’una dona víctima de violència sexual per part de Monedero. Les fonts han assenyalat que aquesta segona dona va demanar “expressament” una actuació en l’àmbit intern perquè el fundador deixés de participar en els actes de l’organització.

D’aquesta manera, han assenyalat que Podem va actuar i va deixar de convocar Monedero a les activitats del partit. Monedero, que des del 2015 no ocupava cap càrrec en la direcció, havia abandonat l’Institut República i Democràcia el maig del 2023.

Finalment, Podem ha reiterat el seu compromís de ser un “espai segur per a totes les dones i d’actuar de manera contundent davant qualsevol indici de violència, com ha fet en aquest cas”.

El batlle de Barcelona, Jaume Collboni, ha assegurat que no hi ha res imminent amb relació al desallotjament de l’assentament de Vallcarca, al districte de Gràcia. Ho ha dit a Catalunya Ràdio després que aquest ahir la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior aprovés amb l’abstenció del PSC una proposició del PP que insta el govern municipal a desallotjar per part de les forces de seguretat aquest assentament “sense més dilacions”. Junts i Vox hi van votar a favor i ERC i Barcelona en Comú en contra. Collboni ha dit que el que s’està fent és estudiar quina és la situació en què es troben les persones que hi viuen, i ha expressat la preocupació del govern municipal per aquest tema.

El tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, va retreure al PP durant la comissió que es tractava d’una proposició populista i va defensar que l’equip de govern actual, però també mentre hi eren en l’anterior executiu, s’ha treballat el tema i s’han impulsat actuacions. Batlle va insistir que hi ha molta complexitat darrere d’aquest assentament i ha apuntat que existeix que hi ha una resolució judicial que els autoritzava a fer una inspecció i en la qual es concretava que no es podia desallotjar la zona. De fet, diverses persones van impedir l’accés dels serveis municipals que van anar a fer la inspecció. “Saben que hi estem treballant des del primer dia”, ha reivindicat.

Collboni ha relacionat aquesta situació amb un problema de sensellarisme i infrahabitatge arreu d’Europa. “No ens podem ni conformar ni conviure-hi amb normalitat”, ha dit.

Borrassà (Alt Empordà) fa més de dos mesos que no té aigua potable. La baixa pressió de les reserves del pantà van fer que els dos motors del sistema de bombament s’espatllessin. El municipi barrejava aquesta aigua amb la d’un pou propi, que conté nitrats. Amb l’avaria, van haver de declarar l’aigua de l’aixeta no potable pels nitrats i d’aleshores ençà s’han d’abastir amb aigua embotellada per a cuinar i beure.

Per resoldre-ho, l’ajuntament ha presentat un projecte a l’ACA, que preveu la construcció d’un dipòsit que permetria emmagatzemar l’aigua i bombar-la amb prou pressió. El batlle, Joan Hurtós, espera tenir el vist-i-plau aviat i poder començar les obres.

Els prop de 800 veïns de Borrassà estan sense aigua des d’abans de Nadal. El municipi s’abastia en part del pantà en combinació amb un pou municipal, amb alts nivells de nitrats. “Barrejàvem l’aigua per poder aconseguir-ne de potable”, explica Hurtós.

Amb les restriccions pel baix nivell d’aigua de l’embassament, però, es van començar a reduir pressions. “Com que nosaltres estem a la cua, el sistema de bombament d’aigua que teníem va quedar obsolets i se’ns van espatllar els dos motors que teníem i vam haver de parar-ho”, explica l’alcalde.

A partir d’aleshores, van haver de tirar exclusivament del pou municipal, però com que conté nitrats, es van veure obligats a declarar l’aigua no potable. A partir de llavors, l’Ajuntament va començar a redactar un projecte, que està en mans de l’ACA pendent de rebre el vistiplau i un ajut econòmic.

Es tracta de la construcció d’un dipòsit que permetria emmagatzemar aquesta aigua provinent del pantà i així poder bombejar-la correctament. L’obra té un cost d’uns 40.000 euros i l’Ajuntament creu que un cop tinguin el permís es podria tenir fet en només un mes.

Per això, Hurtós demana celeritat a l’ACA. “Tots estem patint aquest problema. La gent ha de comprar aigua embotellada i nosaltres també estem abastint l’escola pel menjador escolar, amb el cost que això en suposa”, insisteix.

El magistrat del jutjat penal 19 de Barcelona, Salvador Roig Tejedor, ha denegat l’amnistia a divuit activistes que el 7 de juny de 2018 —en ple auge de la repressió espanyola contra l’independentisme— es van manifestar contra un acte de Societat Civil Catalana (SCC) a la Universitat de Barcelona. Segons Alerta Solidària, el jutge ha fet costat a “la teoria delirant” de la fiscalia de delictes d’odi, que argumentava que la protesta no era pel suport de l’entitat espanyolista a la repressió, sinó una protesta de rebuig al castellà i en contra d’un homenatge a l’escriptor Miguel de Cervantes.

“S’ha de destacar que el motiu de la convocatòria en què es van concentrar en repulsa els acusats no era sinó de rendir homenatge a Miguel de Cervantes. […] Les entitats a què pertanyien els acusats es caracteritzen per ser afins, entre altres ideologies, al moviment independentista, però no és menys cert que l’acte es va presentar sense cap reivindicació política o biaix polític”, diu la resolució judicial, consultada per VilaWeb.

En un comunicat, Alerta Solidària desmenteix el contingut de la resolució i recorda que la protesta volia desemmascarar el discurs “aparentment neutre” de SCC i els seus vincles amb l’extrema dreta. “Per reforçar la negativa [a l’amnistia], el magistrat no s’estalvia apuntar que els delictes imputats, de coaccions i contra les llibertats fonamentals, en la modalitat d’impedir el dret de reunió, queden fora de la llista de delictes que el legislador va explicitar en l’articulat de l’amnistia”, afegeix el col·lectiu.

Alerta Solidària recorda al jutge que el delicte de coaccions ja ha estat amnistiat en més casos i que no apareix en l’article segon de la llei d’amnistia que en regula les excepcions. El col·lectiu lamenta que el “pobre redactat” de la llei la converteixi en lletra morta, segons en mans de quin jutge acabi.

Arran d’aquest cas, la fiscalia demana una pena de dos anys i mig de presó per cada activista i més de 6.500 euros de sanció. Malgrat els informes inicials dels Mossos, que remarcaven les provocacions d’algun dels simpatitzants espanyolistes, l’acusació només es dirigeix contra els independentistes.

Les defenses dels encausats preveuen que el macrojudici es faci el maig de l’any vinent, vuit anys després dels fets.

L’ex-vice-presidenta del Consell i diputada de Compromís, Aitana Mas, ha tornat avui a les Corts després d’haver superat un càncer de mama que li van diagnosticar fa uns quants mesos. Després de passar per la quimioteràpia, la cirurgia i la radioteràpia, ara es troba en ple tractament d’immunoteràpia, però ha tornat a les Corts preparada. Quan hi ha arribat, la resta de diputats l’han rebuda entre aplaudiments, i alguns d’ells fins i tot s’han acostat a abraçar-la. També li han regalat un ram de roses blanques.

PP i Vox emparen la gestió de Mazón i voten contra la seua dimissió

Just abans de començar el ple –una nova sessió de control decisiva en què s’ha de votar la proposició de dimissió del president presentada per Compromís–, Mas ha volgut fer un discurs a tota la cambra, que ha estat molt emotiu. “En molts moments vaig pensar que potser no tornaria a les Corts, i poder fer-ho avui és importantíssim.” Alhora, també ha volgut donar les gràcies per tota l’estima i suport que ha rebut aquests mesos dels seus companys. “Voldria tornar tota l’estima, suport i afecte que rebut per part de moltíssima gent al llarg d’aquests mesos. A tot el personal de la casa, als periodistes, als meus companys –als noranta-nou– i, en especial, a la meva família i amics”, ha dit.

Tampoc no ha volgut passar per alt l’agraïment al seu oncòleg: “La persona que m’ha curat i que no només és un grandíssim professional, sinó també una grandíssima persona per la qual em vaig quedar a tractar-me a l’hospital del Vinalopó”.

Els familiars de les víctimes mortals de la gota freda demanen als diputats que voten la dimissió de Mazón

Mas ha clos el seu discurs dirigint-se als seus fills i al seu marit, a qui ha dit que no els hi podrà estar mai prou agraïda, i amb qui també s’ha disculpat. “Els xicotets de la casa han aguantat com sa mare no podia alçar-se del llit o del sofà per poder atendre’ls, han vist com hi havia setmanes senceres en què no podia donar-los ni un biberó, com he vomitat en el seu poal de la platja o al parc, i  m’han donat sempre l’estima i el suport que he necessitat sempre per alçar-me. I el meu marit, que no ha dubtat mai que avui tornaria a ser ací, i que ha tirat la família endavant i que ha aguantat el meu insuportable humor negre aquests dies. A tots ells els estime.”

Finalment, Mas ha volgut destacar el fet d’haver-se pogut tractar en un hospital públic gràcies als impostos de la gent. “M’he pogut tractar amb un tractament que mai m’hauria pogut permetre.”

Desenes de familiars de víctimes de la gota freda del 29 d’octubre s’han concentrat a les portes de les Corts en el dia que s’ha de votar la proposició de dimissió del president presentada per Compromís. Moltes d’aquestes persones portaven pancartes amb les fotografies dels seus parents i han fet els crits habituals com ara “Mazón dimissió” o “El president a Picassent”.

Mariló Gradolí, presidenta d’una de les associacions de víctimes ha recordat que van sabent-se detalls molt dolorosos de la gestió d’aquella vesprada que els donen la raó quan diuen que el president no era al lloc que li corresponia. Gradolí ha reconegut que la intensitat de les pluges hauria provocat igualment uns danys materials immensos, però, no 227 víctimes mortals.

Mariló Gradolí: “Moltes de les persones que van matar ací, a Catarroja, eren a casa complint l’alerta roja per pluges”

Entre els assistents a la concentració hi havia Dolores, la veïna de Xiva que va perdre dos dels seus fills i el marit. Estava asseguda, amb les fotografies dels seus, en un dels laterals de la porta principal de les Corts i la policia li ha demanat que s’apartara, però ella ha insistit a quedar-se. “Estic ací de les vuit del matí ençà, i estic per ells [en referència a l’home i els fills] si em voleu llevar d’ací, lleveu-me, però jo no em moc”, els ha dit als guàrdies.

Els manifestants han rebut el suport dels diputats de Compromís i del PSPV que s’han aturat a parlar amb les víctimes i s’hi han solidaritzat.

Les corts viuen avui una nova sessió de control al president de la Generalitat on haurà de respondre l’habitual pregunta de Compromís: per què no dimiteix? Per què s’aferra al càrrec? A continuació es votarà la moció sobre la seua dimissió. En el debat de motius d’ahir, Vox va deixar clar que no li donarà suport i, per tant, el resultat serà negatiu. Compromís havia demanat que la votació fos nominal per crida, però ahir Vox va demanar a la mesa que es fes de manera secreta. Com que el reglament de la cambra diu que en un cas així es farà de la manera que respecte més la confidencialitat del vot, la votació serà secreta.

El conseller exiliat Lluís Puig és jutjat avui al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per les obres de Sixena, que la Guàrdia Civil es va emportar del Museu de Lleida durant l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. Segons que ha pogut saber VilaWeb, Puig, acusat de desobediència, no assistirà al judici, tampoc de manera telemàtica. És per això que ha enviat un missatge d’agraïment en vídeo als concentrats que s’havien aplegat a la porta del TSJC.

Puig ha recordat que la Guàrdia Civil es va endur “amb escopetes i metralladores” les obres d’art de Sixena. “Unes obres que estaven ben guardades, conservades, preservades i exposades per a tots els públics al Museu de Lleida. Ara no sabem on són, com estan ni què se’n pensa fer”, ha dit, i ha desitjat que el judici li vagi bé i que pugui tornar al Parlament de Catalunya com a diputat. “I que s’acabi aquest expedient, que ben segur no hauria d’haver començat mai”, ha afegit.

En una breu intervenció, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha enviat un dard al president de la Generalitat, Salvador Illa. “Mentre la Guàrdia Civil preparava l’espoli del Museu de Lleida, ell es manifestava amb l’extrema dreta”, ha dit. També ha denunciat el seu silenci sobre el cas Sixena i ha assegurat que Puig “va ser lleial a la institució”.

A la concentració, hi han assistit uns quants dirigents de Junts, entre les quals, Josep Rull, Albert Batet, Eduard Pujol, Anna Erra i Antoni Castellà, i d’ERC, entre els quals, Marta Vilalta i Juli Fernández.

El papa Francesc ha passat la nit tranquil·lament, s’ha llevat i ha esmorzat en un seient, segons que ha informat aquest l’oficina de premsa de la Santa Seu.

Ahir, l’estat de salut del pontífex va donar senyals d’una “lleu millora” després de les darreres anàlisis de sang avaluades pel personal mèdic.

Francesc, de 88 anys, va ser ingressat divendres passat a l’Hospital Gemelli de Roma arran d’una bronquitis que ha derivat en una pneumònia bilateral.

La malaltia ja l’afectava de feia setmanes i el va obligar a cancel·lar unes quantes cites públiques.

L’ex-batlle de Gandia (Safor) i empresari Arturo Torró ha estat trobat mort amb un impacte de bala a la A-38, al terme municipal de Xeresa (Safor), segons que han confirmat a Europa Press fonts policíaques.

El cadàver va ser trobat anit al costat del seu vehicle i presentava signes de violència, en concret, ferides de bala, tot i que À Punt també parla d’un estrangulament. Segons que ha pogut saber Europa Press, un tret l’hauria encertat a l’altura del pit.

La unitat orgànica de la policia judicial de la Guàrdia Civil ha obert una investigació per aclarir els fets i s’ha traslladat fins a la zona on s’ha trobat el cos per recollir informació. També hi ha acudit una patrulla de la policia local de Xeresa, que va ser alertada pel 112.

Per una altra banda, el cadàver de Torró ha estat traslladat a l’Institut de Medicina Legal (IML), on està previst que se li faci l’autòpsia.

Torró, batlle de Gandia entre el 2011 i el 2015, havia estat condemnat el 2023 a tres anys i mig de presó per malversació en l’adjudicació dels serveis de comunicació audiovisual de l’ajuntament entre el 2012 i el 2015.

La fiscalia demanava per a Torró una pena de vuit anys de presó pel delicte de malversació, però finalment es va rebaixar a tres anys i sis mesos en aplicar-li l’atenuant de dilacions indegudes. Torró tenia pendent de complir la condemna.

Qui era Arturo torró

Arturo Torró, nascut el 1963, va ser batlle de Gandia entre el 2011 i el 2015. Va obtenir una majoria absolta de tretze regidors i es va convertir en el primer batlle del Partit Popular de la capital de la Safor d’ençà del 1977. El 2015 va perdre les eleccions i va cedir la vara de comandament a la socialista Diana Morant, ara secretària general del PSPV. Durant el seu mandat, el deute s’havia multiplicat com mai al municipi. El forat que va deixar és de 350 milions d’euros.

L’any 2023 el van condemnar a tres anys i mig de presó i la inhabilitació absoluta per a ocupar càrrecs públics durant sis anys. El delicte que va cometre és el de malbaratament de diners públics en l’adjudicació dels serveis de comunicació audiovisual en el cas conegut com a Tele 7.

Dins el Partit Popular tenia com a padrins i amics Francisco Camps, Juan Cotino i Alfonso Rus. Era admirador d’Isabel Díaz Ayuso i es vantava d’haver-se fotografiat amb ella en el seu despatx de Madrid.

Aquells que el van conèixer deien que Torró feia la política sense comptar amb ningú més. Una de les decisions més polèmiques que va protagonitzar va ser la retirada del monument a la Batalla d’Almansa, obra de l’artista d’Alcoi Antoni Miró. Va haver-hi molta mobilització popular i, fins i tot, Miró va negociar amb el batlle. En una entrevista a VilaWeb, l’artista deia que Arturo Torró sempre actuava amb impunitat i amb mentides.

Pocs mesos després va deixar l’acta de regidor per a dedicar-se a la família i a gestionar el patrimoni personal. Segons que va publicar el diari Serpis, Torró acabava de recuperar el capital que havia invertit en accions de Bankia: 12 milions de participacions.

Torró era òptic de formació i va crear la cadena +Visión, que va arribar a tenir 350 botigues en 20 països.

Un altre batlle assassinat

D’altra banda, el 2007 també fou assassinat a trets el batlle del de Polop (Marina Baixa), Alejandro Ponsoda.

L’assassinat va tenir lloc el 19 d’octubre, quan, segons la investigació, els presumptes autors van anar al seu domicili, a la pedania de Xirles, i li van disparar tres vegades a través de la finestra del seu vehicle. Un dels projectils li va impactar al cap.

Els set acusats del crim, entre els quals hi havia el seu successor, van ser absolts per un jurat popular.

 

Maria Victòria Molins, coneguda com la monja del carrer, s’ha mort a 88 anys arran d’una crisi cardíaca. El 2017, al costat del rector de l’església de Santa Anna, Peio Sánchez, i el mossèn Xavier Morlans, va impulsar l’hospital de campanya de la parròquia per atendre persones sense sostre i vulnerables, especialment durant la pandèmia.

El novembre de 2023, es va crear la Fundació Viqui Molins, una entitat que preserva el seu llegat i assisteix persones en risc, com ara migrants. La monja, membre de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, sempre va tenir una postura crítica amb els posicionaments de l’església.

La mort de Molins l’ha avançat el portal Catalunya Cristiana, que inclou declaracions de Sánchez. “Li ha fallat el cor. S’esperava perquè ha estat el que més ha regalat, el seu cor. Per a tots ha estat un regal immens”, ha manifestat dit.

El 2016, va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva obra amb els més vulnerables. Un any més tard es va unir a les llistes de Junts per Catalunya en les eleccions del 21-D.

Avui, 20 de febrer de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Sancionar, mantenir el català i assumir el conflicte: com s’ha d’afrontar l’emergència lingüística? 
• Un certificat clamorós d’emergència lingüística I Anàlisi d’Ot Bou 
• Només són derrotats els qui es deixen derrotar I Editorial de Vicent Partal 
• Les formes i el fons de María José Català I Mail obert de Núria Cadenes 
• Carlos Mazón i Salomé Pradas, cada volta més assenyalats I Anàlisi d’Esperança Camps 
• Mariló Gradolí: “Moltes de les persones que van matar ací, a Catarroja, eren a casa complint l’alerta roja per pluges”
• El judici a Lluís Puig per Sixena comença sense la seva presència, tampoc telemàtica   
• El canvi climàtic amenaça de deixar el Pacífic sense un dels seus recursos més preuats: la tonyina
• Lluita de poder al Vaticà per a substituir el papa: qui mana mentre Francesc és a l’hospital? 
• Johan Jenny Ehrenberg: “Si no aturem la dreta, ens trobarem que hem de tornar a anar a cal psiquiatre” 
• Sergi Pàmies: “Escric sense saber ben bé què serà, si una novel·la o un conte”

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Excursió - Lloc: Riera, davant del C.C. Calisay