L’Audiència de València ha començat avui el judici contra quatre homes acusats d’agressions sexuals comeses contra una menor de catorze anys durant una festa a la Vall d’Albaida l’any 2020. Els fets es jutgen a la secció cinquena, i la vista s’allargarà fins divendres, quan es preveu que declarin els acusats.

Segons la fiscalia, la víctima es trobava en una situació de vulnerabilitat que li impedia de reaccionar o oposar-se. Durant la declaració, protegida per un paravent, la jove —que ara té dinou anys— ha explicat que no recordava bé tot el que va passar i que no tenia capacitat de defensar-se. Els investigadors de la Guàrdia Civil han exposat que els fets van ocórrer en un paratge rural i que la víctima era en un entorn desconegut, amb persones que no parlaven la seva llengua i després d’haver consumit alcohol. Segons les seves conclusions, podrien haver-hi participat més homes a banda dels quatre processats, però no s’han pogut identificar tots amb prou garanties. En total, es van arribar a detenir deu sospitosos durant la investigació inicial i podrien haver estat pel cap baix quinze, segons el responsable de la unitat de la policia judicial.

La fiscalia demana penes que van dels cinc als vint-i-quatre anys de presó, segons el grau de participació i els delictes atribuïts: agressió sexual a menor de setze anys i corrupció de menors. Durant la vista, s’ha destacat que la víctima no va denunciar els fets immediatament per por del rebuig social en el seu entorn. Una testimoni que era amb ella la nit dels fets ha confirmat que es trobava desorientada i que va requerir ajuda per caminar.

La Plataforma Docents per la Defensa de la Filosofia a Catalunya ha presentat una queixa formal davant la síndica de greuges per denunciar la reducció d’hores de la matèria. El col·lectiu lamenta la “marginació progressiva” de la filosofia i la “vulneració dels drets educatius bàsics” de l’alumnat, el professorat i la comunitat educativa en general.

La queixa posa el focus en les reformes curriculars i metodològiques del Departament d’Educació i Formació Professional, especialment des del 2010. L’entitat, que agrupa més de 400 docents, denuncia que Catalunya encapçala el rànquing estatal en retallades horàries en aquesta disciplina.

Segons la Plataforma, la darrera reforma del currículum educatiu ha reduït fins a les dues hores setmanals la filosofia al primer curs de batxillerat, en contrast amb les tres hores “i fins i tot quatre” establertes per altres autonomies, segons la interpretació de la normativa espanyola. Per això, la plataforma veu compromès “greument” el dret a una educació integral, crítica i ètica de l’alumnat català.

Els representants de la plataforma recorden que han mantingut reunions amb el Departament i lamenten que les seves demandes han estat ignorades. Consideren que la desatenció menysprea la tasca del col·lectiu docent i passa per alt el suport ampli de la societat civil.

Un dels punts més destacats de la queixa és la “manca de participació real i efectiva” del professorat i la comunitat educativa en l’elaboració dels currículums de l’ESO i el batxillerat. Aquesta exclusió, segons la plataforma, “vulnera els principis democràtics i impedeix que la reforma respongui a les necessitats reals dels centres educatius”.

A més de la reducció horària al batxillerat, el col·lectiu denuncia que matèries com Educació en Valors Cívics i Ètics a l’ESO “han estat relegades a una hora en un únic curs”. També critiquen que la matèria de filosofia a quart d’ESO no sigui obligatòria en tots els centres, un fet que, a parer seu, priva l’alumnat de l’accés a continguts “fonamentals” per al desenvolupament del pensament crític.

La Comissió Europea està examinant la compatibilitat de les accions del govern espanyol en el cas de l’opa del BBVA al Banc Sabadell amb la normativa europea, segons ha avançat el mitjà especialitzat en Competència MLex i confirmen fonts comunitàries. A Brussel·les, el portaveu Serveis Financers Olof Gill, destaca en termes generals que amb l’aval del Banc Central Europeu (BCE) i de l’autoritat de la competència estatal -en aquest cas, la CNMC- “no hi ha base per a blocar una operació mitjançant una decisió discrecional d’un govern estatal”. Tot i que Gill evita de comentar sobre el Sabadell, fonts comunitàries admeten que no veuen “cap motiu” perquè el govern espanyol no segueixi els mateixos passos que les autoritats competents.

Avui, el ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, ha decidit d’elevar al Consell de Ministres l’opa del BBVA al Banc Sabadell, una prerrogativa que té, d’acord amb la Llei de Defensa de la Competència, i que li atorga un mes per prendre una decisió. De fet, amb l’aval de la CNMC, el govern espanyol no pot en cap cas vetar l’opa, però sí endurir-ne les condicions amb motius “d’interès general”. Entitats com patronals i sindicats confien que aquestes condicions puguin fer desistir al BBVA.

El ministre d’Economia espanyol eleva al consell de ministres l’OPA del BBVA al Sabadell

Fonts del govern espanyol destaquen que estan seguint “fidelment” la normativa vigent, tant pel que fa a l’ordenació d’entitats de crèdit com en matèria de defensa de la competència. Sobre això, recorden que la valoració de l’opa està recollida en la llei 15/2007, i és aplicable “a la fase actual del procediment”, que és en tot cas prèvia a una possible fusió. A Brussel·les, les fonts consultades avisen que estan disposats a utilitzar totes les eines disponibles per garantir el compliment dels tractats europeus, i confien que hi hagi coherència entre el suport dels estats al procés de creació de la unió bancària i les seves polítiques nacionals de consolidació.

En aquesta línia, la Comissió Europea i el govern espanyol ja tenen oberta una línia de diàleg sobre l’opa des de l’octubre del 2024, la coneguda com a EU Pilot. Aquest mecanisme serveix per demanar informació de forma estructurada però informal a un estat membre sobre possibles qüestions de compliment del dret europeu. La CE ja va rebre una primera resposta del govern espanyol sobre l’opa del BBVA el 2023, i actualment els seus serveis l’avaluen.

El ministre de la Unió Europea de Polònia, Adam Szłapka, en nom de la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, i el comissari europeu de l’estat de dret, l’irlandès Michael McGrath, han comparegut per a valorar el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea d’aquest matí, l’òrgan que ha d’aprovar l’oficialitat del català.

Com a explicat Szłapka, hi ha hagut un intercanvi d’opinions constructiu sobre la modificació del reglament de règim lingüístic, amb estats a favor i altres que han expressat dubtes o han demanat aclariments. Arran d’això, han decidit de posposar la votació.

Sobre això, ha dit que s’ha plantejat la preocupació per consideracions jurídiques, financeres i pràctiques, i, el representant polonès, ha remarcat, que “Espanya és qui pot aclarir aquestes preocupacions ara”. La següent reunió seria el 24 de juny, i ha dit que la presidència polonesa no té cap problema de portar-ho novament al Consell d’Afers Generals si Espanya ho sol·licita formalment.

Per la seva banda, el comissari Michael McGrath, ha dit que la Comissió Europea no té res a dir sobre la qüestió, que ja ha fet una estimació dels costos potencials i que, en tot cas, si hi ha una decisió per a modificar el reglament, es faria un estudi en profunditat.

En la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE d’avui, una desena d’estats han demanat al govern espanyol ajornar la votació pels dubtes legals i econòmics que encara mantenen. Entre els que han intervingut durant la discussió per expressar les seves reticències hi ha Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia.

La conselleria de Drets Socials ha confirmat que s’ha obert un procediment informatiu a l’educador que, el 14 de maig, va intervenir en directe a RAC1 revelant detalls sobre una menor que fou víctima d’una violació en grup l’any 2012, quan tenia dotze anys i es trobava sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). L’informe inicial pretén d’esclarir si la intervenció va vulnerar la intimitat de la menor i si cal emprendre més accions disciplinàries.

L’educador, que prestava serveis a través d’una entitat vinculada a la DGAIA, ha estat objecte d’aquest procés intern arran de les declaracions públiques, que podrien contravenir els protocols de confidencialitat i protecció de menors tutelats. La conselleria no ha especificat quines conseqüències podrien derivar-ne, però sí que ha remarcat que s’analitzarà a fons l’actuació.

Rafael Pérez, secretari d’Estat de Seguretat i mà dreta del ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha comunicat la seva voluntat de deixar el càrrec per “motius personals”, segons que ha informat un portaveu del ministeri.

El cessament es farà efectiu en el següent Consell de Ministres, tal com ha confirmat el mateix ministeri. Pérez formava part de l’equip de Grande-Marlaska d’ençà que aquest va arribar al ministeri, el juliol del 2018. Inicialment, va assumir les funcions de cap de gabinet, i posteriorment, el 17 de gener de 2020, va ser nomenat secretari d’Estat de Seguretat, un càrrec que ha ocupat fins ara.

El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, ha decidit d’elevar al consell de ministres l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell, segons que ha informat l’agència Efe. Això permet que el govern espanyol intervingui en l’operació i, fins i tot, en pugui modificar les condicions abans que sigui definitiva. Ara, l’executiu té trenta dies per a emetre un dictamen al respecte.

Salten espurnes en els darrers passos de l’OPA al Sabadell | La píndola de Jordi Goula

Cuerpo ha fonamentat la decisió en el potencial impacte en la garantia d’un adequat manteniment dels objectius de regulació sectorial, la protecció dels treballadors, la cohesió territorial, la promoció de la investigació i el desenvolupament tecnològic i els objectius de política social.

A més, ha dit que han estat sis els ministeris que han demanat de debatre l’OPA. A més, ha celebrat l’èxit de la consulta pública que l’executiu va endegar fa dues setmanes.

El Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa tenia un termini de quinze dies per a traslladar la seva proposta al consell de ministres, que ara haurà de valorar l’OPA tenint en compte el criteri de “l’interès general”.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reaccionat a la decisió assegurant que la posició del govern continua essent la defensa d’una competència equilibrada. Ho ha dit en un missatge a X en el qual ha defensat que les empreses i les famílies han de tenir una oferta bancària justa i adequada a les necessitats del territori.

L'OPA del BBVA al Banc Sabadell segueix el procés establert en aquests casos.

La posició del Govern de Catalunya és la mateixa: defensar la competència equilibrada i que les empreses i les famílies tinguin una oferta bancària justa, adient a les necessitats del territori.…

— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) May 27, 2025

La decisió d’elevar la qüestió al consell de ministres era previsible, atès que l’executiu espanyol ha expressat reiteradament la seva oposició a la fusió. Des del primer moment, el govern de Pedro Sánchez ha manifestat preocupació pels efectes que la concentració bancària podria tenir sobre la competència i la disponibilitat de serveis financers en determinats territoris.

Fa un mes, la Comissió dels Mercats i la Competència (CNMC) espanyola va aprovar l’operació amb condicions. Aquests compromisos són garantir la presència d’oficines del Sabadell i l’accés a caixers en zones poc poblades, amb rendes baixes o amb escassa competència. La majoria dels compromisos tindran una durada de tres anys, prorrogables per dos anys més en el cas del crèdit a pimes; i d’any i mig en el cas dels caixers.

Josep Oliu diu que hi ha un clamor social i empresarial contra l’OPA del BBVA al Sabadell

La Plataforma per la Llengua ha demanat al govern espanyol que intensifiqui les gestions diplomàtiques per aconseguir l’oficialitat del català a les institucions europees en el Consell d’Afers Generals de la UE.

Albares diu que el camí a l’oficialitat del català a la UE “és irreversible”

En un comunicat, l’organització ha sostingut que té capacitat per convèncer els estats que encara expressen dubtes i ha valorat positivament el canvi d’actitud, a parer seu, d’alguns estats a favor de l’oficialitat.

La plataforma considera que hi ha un abans i un després en l’actitud del PP i que, si no rectifica, fa que se situï en una posició clarament contrària a la llengua catalana.

Puigdemont acusa Feijóo de “conspirar amb tercers països” contra l’oficialitat del català

a càrrec d'Eloi Vila Escarré, periodista, guionista i escriptor - Lloc: Sala d'Actes Col·legi Presentació.

L’escola la Bressola ha convocat a tots els agents que participen en l’ensenyament del català a Catalunya Nord a una trobada el dijous 5 de juny a les 18.30 de la tard al Casal de Perpinyà per coordinar noves accions en defensa de la llengua. La crida neix d’una xerrada que es va fer abans de la gran manifestació del 15 de març. Allà, es va detectar la necessitat de fer front comú i crear un canal de comunicació continu. Així, la Bressola es va comprometre a cercar data i hora.

L’Assemblea recapta més de vint-i-sis mil euros per a la Bressola

Hi són convidades entitats com Arrels, l’Associació per a l’ensenyament del català (APLEC), Òmnium, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), així com mestres o famílies.

L’objectiu de la trobada és detectar quines necessitats té l’ensenyament del català i decidir quines accions cal emprendre en el futur.

Lloc: Sala de Plens de l'Ajuntament

La plataforma HBO ha confirmat els noms dels actors que interpretaran els personatges principals en la seva nova sèrie Harry Potter, una adaptació fidel de la sèrie literària de J.K. Rowling. Dominic McLaughlin serà Harry Potter; Arabella Stanton, Hermione Granger, i Alastair Stout encarnarà Ron Weasley.

“Després d’una recerca extraordinària encapçalada per les directores de càsting Lucy Bevan i Emily Brockmann, estem encantats d’anunciar que hem trobat el nostre Harry, la nostra Hermione i el nostre Ron”, han dit en un comunicat la productora executiva i guionista principal Francesca Gardiner i el director Mark Mylod, que també exerceix de productor executiu. “El talent d’aquests tres actors únics és admirable, i estem impacients de mostrar la màgia que desprenen junts en pantalla.”

La sèrie es podrà veure exclusivament a HBO Max i és previst que arribi també a nous territoris com Alemanya, Itàlia i el Regne Unit. Segons HBO, cada temporada adaptarà un volum dels llibres i oferirà una aproximació més completa i fidel a la història original que no pas les pel·lícules. Així mateix, les versions cinematogràfiques clàssiques romandran disponibles a tot el món.

El projecte, impulsat en col·laboració amb Warner Bros. Television i Brontë Film and TV, té com a productors executius J.K. Rowling, Neil Blair i Ruth Kenley-Letts, a més de David Heyman, productor de les pel·lícules originals.

Una dona de 78 anys s’ha mort ofegada avui al migdia a la platja del Racó de Cullera (Ribera Baixa). Segons que ha informat el Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU), l’han treta inconscient de l’aigua i l’equip mèdic no ha pogut fer res per salvar-li la vida.

Els fets han passat cap a les 12.30, quan s’ha alertat el CICU que hi havia una dona inconscient a la vora de l’aigua. Fins al lloc dels fets s’hi han desplaçat una unitat del SAMU i una altra de suport vital bàsic, però el personal sanitari només n’ha pogut certificar la mort.

La causa de l’ofegament s’haurà d’aclarir amb l’autòpsia.

L’escena de la música metall al país viu una autèntica edat d’or. D’ençà que el quintet barceloní Tro es va convertir en pioner amb el primer disc publicat el 1985, més de cinc-cents grups l’han anat poblant. Ho explica Història i poder del mètal català, una mena d’enciclopèdia sobre el gènere publicada per Enderrock Llibres. L’obra monumental, escrita a sis mans –les d’Eduard Cremades, Dani Farrús i Dani Morell–, rastreja una constel·lació de bandes de tots els estils i subgèneres del metall, nascudes entre 1985 i 2025, i que han enregistrat almenys una cançó en català.

La recerca dels tres autors ha permès de confeccionar un registre vast de grups: 399 del Principat, 57 del País Valencià, 51 de les Illes, dos d’Andorra, un de Catalunya Nord, set de la resta de l’estat espanyol i sis més d’arreu del món. “Vivim una època daurada del metall en català”, ha dit Dani Farrús durant la presentació del llibre. Queden enrere els anys en què semblava que només Sangtraït —la mítica banda de la Jonquera (Alt Empordà) en plena època d’esplendor del pop-rock català— enarborava la bandera del gènere.

Grups com Crim, de Tarragona —amb un dels directes més potents del heavy català—, Vidres a la Sang, del Vallès —que musiquen versos de Miquel Martí i Pol en clau de black metal—, Siroll!, des de Cardona —que s’endinsen en el death metal més profund— o els barcelonins Ósserp —amb un so extrem—, han aconseguit fer-se un lloc fins i tot en l’escena internacional del gènere.

Gairebé la meitat del llibre es dedica a fitxes de cada banda, amb les discografies respectives en català, les dates i llocs d’origen i les etiquetes estilístiques. En total, es documenten prop de 1.300 discos i senzills amb temes en català.

Més enllà de la dimensió enciclopèdica, els autors també dediquen capítols monogràfics a qüestions com l’ecosistema del metall en català —amb segells discogràfics, sales de concert, estudis de gravació i festivals—, el paper de les dones en aquest univers musical o la dimensió política que hi ha darrere algunes de les propostes analitzades.

Allò que abans semblava un estil condemnat a la marginalitat, apte només per a públics pintorescs amb els cabells llargs i jaquetes amb tatxes, ha canviat: el president del grup parlamentari d’ERC al parlament, Josep Maria Jové, ha recomanat Crisix, Siroll! i Vidres a la Sang; el dirigent del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha piulat un concert de Metallica a Moscou l’any 1991; i la mediàtica cuinera Maria Nicolau ha escrit el pròleg de Història i poder del mètal català.

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Divuit estats europeus han emès una declaració conjunta en la qual expressen la seva preocupació per les esmenes constitucionals a Hongria, les quals vulneren els drets fonamentals de les persones LGBTIQ+ sota el pretext de la “protecció de la infància”. La reforma permet sancionar a participants i persones organitzadores de les celebracions de l’Orgull i, fins i tot, prohibir els actes.

Prohibeixen una manifestació LGBTI a Budapest tot emparant-se en la protecció a la infància

Els estats demanen a la Comissió Europea que vetlli per l’estat de dret, ja que les mesures van en contra de la “dignitat humana, la llibertat, la igualtat i el respecte dels drets humans”, establerts a l’article 2 del Tractat de la Unió Europea. I atempten contra la llibertat d’expressió, el dret de reunió i el dret a la intimitat.

Alemanya, Àustria, Bèlgica, República Txeca, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Portugal i Suècia han expressat la seva preocupació per les recents reformes constitucionals aprovades pel Parlament d’Hongria el 18 de març, on van esmenar la llei sobre el dret a reunió per prohibir manifestacions LGBTIQ+, i el 14 d’abril per blindar la modificació.

La declaració conjunta dels diversos estats membre arriba poc després de la publicació de l’informe anual Rainbow Map, publicat per l’organització ILGA-Europe, en el que Hongria retrocedeix en el rànquing dels drets LGTBI+, justament a causa dels canvis a la legislació hongaresa. L’entitat també alerta de l’erosió de les “proteccions democràtiques” a tot Europa seguint els passos del president dels EUA, Donald Trump, que ha aplicat polítiques trànsfobes. Entitats hongareses del col·lectiu LGTBI+ també ho equiparen a les lleis aplicades per Vladímir Putin a Rússia, i mantenen la convocatòria de l’Orgull pel 28 de juny. Els estats demanen que Hongria “revisi aquestes mesures” per complir amb les seves “obligacions internacionals”, i insten a la Comissió Europea a fer garantir l’Estat de dret.

La portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, ha traslladat als europarlamentaris que aquesta setmana visiten Barcelona i Badalona per tractar amb diferents sectors la crisi de l’habitatge que el model a seguir sigui el d’Amsterdam i es prohibeixin les compres especulatives. Concretament, a la capital holandesa solament es permet d’adquirir un habitatge per a primera residència.

“Hem de caminar cap allà. Ara mateix el que estem veient és un acaparament dels habitatges i el que ens cal és tot el contrari”, ha dit Arcarazo després de reunir-se amb els diputats europeus, juntament amb UGT, CCOO i la FAVB. La secretària general de CCOO, Belén López, ha demanat lligar el preu dels lloguers als salaris i no al mercat i a la rendibilitat.

El president Carles Puigdemont ha retret al dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo, les maniobres per a fer descarrilar l’oficialitat del català a la Unió Europea. En aquest sentit, en un piulet, li ha recordat que l’estatut obligava la Generalitat i el govern espanyol a “emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea”.

El PP espanyol admet que Feijóo ha trucat a estats governats pel PPE perquè no donin suport a l’oficialitat del català

“Ara no sé si el PP fa apologia de la desobediència, de la rebel·lió o del delicte de traïció, perquè conspirar amb tercers països per anar contra els interessos oficials del Regne d’Espanya deu ser de tot menys lleialtat”, ha escrit.

“Ja poden descomptar la quantitat que vulguin del dèficit fiscal –en referència al cost econòmic de l’oficialitat—, que encara ens deuran 20.000 milions d’euros anuals”, ha conclòs.

Senyor @NunezFeijoo, les lleis estan per complir-les o això només és per als catalans? Ho dic perquè hi ha una llei orgànica vigent, la de l'Estatut, que obliga els governs català i espanyol a "emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a… https://t.co/NApJgPRtRO pic.twitter.com/vJ4x3vtc2v

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) May 27, 2025

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha remès un tercer informe jurídic a la mesa de les Corts sobre la tramitació parlamentària del projecte de llei de pressupost, motivat per les esmenes d’aproximació presentades pels grups parlamentaris de Vox i del PP, i aprovades en la Comissió d’Economia, Pressupost i Hisenda.

Compartim el comunicat de l'Institut Universitari de Filologia Valenciana, en el qual mostra la seua «preocupació davant els reiterats atacs a l'ús i a la promoció del valencià per part de l'actual govern de la Generalitat». pic.twitter.com/i4kQMCljC1

— AVL (@AVLoficial) May 27, 2025

Les esmenes deixen “sense capacitat d’actuació una institució estatutària que forma part de la Generalitat i impossibiliten el correcte funcionament de l’Acadèmia”, adverteix l’ens normatiu.

“Es posa en qüestió la mateixa existència de la institució. Per la via de fet, es vulnera tant l’estatut com la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sense recursos econòmics suficients, es deixa inoperatiu el mandat estatutari que ordena a l’Acadèmia la funció de determinar i elaborar, si escau, la normativa lingüística de l’idioma valencià”.

En la mateixa línia, expliquen que les esmenes d’aproximació objecte de l’esmentat informe comporten “la supressió total de recursos en el capítol 6, dedicat a inversions reals —de 102.000 euros es passa a 0—, i la disminució en un 90% del capítol 2, dedicat a despeses corrents (de 500.000 euros es passa a 50.000 )”.

Com s’adverteix en l’informe del lletrat secretari general de l’AVL, “aquesta reducció pressupostària majúscula comporta estrangular econòmicament l’Acadèmia i impedeix, en la pràctica, que la institució compleixi les funcions que li encomanen l’estatut, la llei de creació de l’AVL i la resta de normes de l’ordenament jurídic”.

Així mateix, s’indica que “no solament quedarà anul·lada materialment l’autonomia orgànica, funcional i pressupostària de l’Acadèmia, sinó que, de manera arbitrària, es farà inviable la mateixa existència de la institució”.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, s’ha mostrat convençut que aconseguiran la unanimitat dels governs europeus per tal d’aprovar l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec, malgrat que avui no s’hagi pogut aprovar. “El camí que hem començat és irreversible“, ha dit.  En una entrevista a TV3, en la seva primera reacció pública, ha dit que tan sols hi havia set governs que s’hi oposaven activament, i que entre els altres vint n’hi havia molts que hi estaven a favor i que hi havia algunes abstencions. Fonts diplomàtiques presents a la reunió han informat que més de deu governs havien pres la paraula per expressar les reticències.

Albares ha dit que avui mateix es posarà en contacte amb els ministres d’Afers estrangers d’aquests set governs per a insistir en la negociació perquè l’oficialitat es pugui aprovar com més aviat millor. La següent reunió del Consell d’Afers Generals, l’òrgan que ho ha d’aprovar, es farà el 24 de juny, dia de Sant Joan.

“Fa molts mesos que treballem en els dubtes financers i jurídics”, ha dit Albares, i ha recordat que ja hi ha un informe de la Comissió Europea que xifra preliminarment en 132 milions d’euros anuals el cost de l’oficialitat dels tres idiomes, i una carta formal seva en la qual el govern espanyol es compromet a assumir-ne les despeses. La qüestió dels dubtes jurídics és més complicada, perquè ha donat a entendre que els serveis jurídics del Consell de la Unió Europea s’hi han mostrat en contra, i ho ha contraposat a l’informe jurídic espanyol que n’avala l’encaix legal. Sigui com sigui, ha dit, “els tractats estableixen molt clarament que tot el que toca el reglament lingüístic es decideix unànimement pels governs”, i que l’opinió dels serveis jurídics no és vinculant. “És una opinió més”, ha dit.

“Hem de parlar amb els set estats membres perquè volem que el que és normal als carrers de les nostres ciutats també ho sigui a les institucions europees”, ha dit Albares, que ha insistit en l’argument polític que la Unió Europea està obligada a respectar la identitat nacional de cada estat membre, i que el plurilingüisme és una característica fonamental de l’estat espanyol. “[El català, l’èuscar i el gallec] són llengües europees que són a la nostra constitució i que és la realitat dels nostres ciutadans. Vint milions d’europeus viuen en territoris que parlen algunes d’aquestes llengües, deu milions parlen català”, ha dit.

Alhora, ha garantit que el govern espanyol no hi renunciarà i ha insistit en la idea que el camí començat és irreversible, de manera que ha demanat “a tots els partits polítics espanyols” que col·laborin per aconseguir-ho. Aquestes darreres hores el PP ha reconegut contactes amb els governs europeus que els són afins perquè posessin traves a l’oficialitat, i quan s’ha sabut l’ajornament de la votació el president del partit espanyol, Alberto Núñez-Feijóo, ho ha celebrat i s’ha fet seu l’argument que no té un encaix legal vàlid en la legislació europea.

Puigdemont acusa Feijóo de “conspirar amb tercers països” contra l’oficialitat del català

“D’opinions jurídiques n’hi poden haver moltes, fa molts mesos vam posar sobre la taula un informe espanyol, els serveis jurídics del Consell ja s’han pronunciat. Els tractats de la Unió Europea diuen molt clarament que el règim lingüístic l’estableixen els governs per unanimitat”, ha insistit Albares.

Per això, ha dit que continuaran negociant amb els set governs contraris per a “treballar junts la redacció” de la reforma del reglament lingüístic i resoldre els dubtes expressats. Ha dit que el que demanen no és “res exorbitat” en el marc europeu perquè ja hi ha altres estats membres amb diverses llengües oficials al reglament lingüístic, com Irlanda i Malta.

El govern espanyol diu que hi continuarà treballant

Abans, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ja havia reaccionat perquè la decisió ha coincidit amb la conferència de premsa del consell de ministres. Alegría ha assegurat que l’executiu de Pedro Sánchez continuarà treballant i negociant per aconseguir l’oficialitat dels tres idiomes. Fins avui, ha dit, han aconseguit “grans avenços en les últimes setmanes” amb “un nombre ampli d’estats que estaven disposats a aprovar la mesura”, i “un nombre menor de països que han demanat més temps i més informació”.

“Espanya acceptarà aquesta petició de continuar dialogant” perquè al final “es reconegui i respecti la identitat plurilingüe que té el nostre país”, ha afegit.

ERC culpa el PSOE de l’ajornament de la votació del català a la UE

Illa assenyala Feijóo

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha lloat les gestions del govern espanyol per aconseguir l’oficialitat del català. “El president està implicat en aquesta qüestió i ha fet el que s’ha de fer”, ha dit. Malgrat que no s’ha votat la proposta, el president s’ha mostrat optimista i ha assegurat que l’oficialitat és més a prop que mai.

Així mateix, ha aprofitat una atenció als mitjans per criticar les maniobres del PP i d’Alberto Núñez Feijóo per tombar l’oficialitat. En aquest sentit, els ha acusat de fer obstruccionisme. “Seria més fàcil si tots reméssim a favor”, ha dit.