Segons el registre de la Conselleria de Justícia i Interior, hi ha disset associacions de damnificats o víctimes de la gota freda legalment constituïdes. Entre les quals hi ha les tres majoritàries que s’han reunit a Brussel·les amb les presidentes del Parlament Europeu i de la Comissió Europea i amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Carlos Mazón va optar el 23 de maig per canviar el seu relat i oferir de reunir-se a les tres majoritàries. Totes tres van posar de condició de ser incloses en la llista de compareixents en la comissió d’investigació de les Corts. Amb la intenció de diluir el seu protagonisme, el Partit Popular va demanar la llista de totes les associacions legalment constituïdes per convidar-les totes.

El resultat de la consulta és aquesta llista amb disset noms, entre els quals hi ha  l’Associació de Damnificats per la DANA Alfafar-Horta Sud, l’Associació Víctimes Mortals DANA 29-O i l‘Associació Víctimes de la DANA  29 d’Octubre  2024, que són les més conegudes. També n’hi ha alguns que fins ara no havien tingut cap presència mediàtica, i on hi ha algunes errades com ara una que es diu Solo Pueblo Salva Pueblo constituïda, segons la nota, el 18 de desembre de 2025.

Entre més associacions registrades, hi ha SOS Picanya, dirigida pel president de SOS Desapareguts, Joaquín Amils, i Red de Rescate y Salvaguarda del Patrimonio en Emergencias. Hi ha també l’Asociación de Vecinos Sociópolis Fainar la Torre o l’Asociación Vecinal Mas del Jutge de Torrent.

Més associacions són Asociación Social por Xiva, Asociación Ayuda Técnica Solidaria, Asociación Vecinos Ecos del Agua de Benetússer, Asociación Fondo Solidario Dana, Associació Mai Més València, Associació Veïnal 29 d’Octubre, Plataforma de Apoyo Psicológico en Castástrofes Germanor, Valencians en Peu i Asociación Armonia Valencia.

Inclouran les víctimes en la llista de compareixents

La comissió d’investigació sobre la gota freda de les Corts Valencianes s’ha reunit avui i ha aprovat la compareixença de les associacions de víctimes. Amb tot, encara no s’ha fixat el calendari. Tant Compromís com el PSPV demanaran que aquestes declaracions siguen les primeres de totes les que es faran en la comissió. Tots dos partits acusen el Partit Popular i el PP de retardar tant com poden el començament de la feina.

Com que formar part dels compareixents en la comissió era una condició de les tres associacions majoritàries per a reunir-se amb el president Mazón, ara cadascuna haurà de convocar les assemblees per decidir quina decisió pren.

La circulació a les línies R3, R4 i R7 ha estat restablerta a les 13.45, segons que ha informat RENFE, una vegada els tècnics d’Adif han solucionat la incidència en el subministrament elèctric que afectava la catenària a l’estació de Montcada Bifurcació.

Els trens circulen fora d’horari i es recuperarà progressivament el servei. La incidència ha començat abans de dos quarts d’una i ha calgut interrompre la circulació de totes tres línies i gestionar un servei alternatiu entre Fabra i Puig i Montcada Ripollet a la R3. A la R4 es podia arribar fins a Cerdanyola del Vallès, i a la R7 s’han suprimit les noves expedicions durant el tall.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) s’ha posicionat avui sobre els atacs del PP i Vox a la llengua catalana, arran de l’acord pel pressupost de 2025. El rector, Jaume Carot, ha recordat en un comunicat que “els poders públics tenen el mandat estatutari de protegir, promoure i garantir la normalització de la llengua catalana en tots els àmbits d’ús públic”.

El rector recorda que l’Estatut d’Autonomia estableix que la UIB és la institució oficial consultiva en matèria de llengua catalana. De fet, el primer punt del comunicat subratlla que el mateix Estatut reconeix la llengua catalana com a pròpia. Carot també fa valdre la llei de Normalització Lingüística, que va arribar després del període franquista, en què el català va ser prohibit en els àmbits d’ús formal.

“És imprescindible continuar impulsant i consolidant aquelles mesures que, al llarg de més de quatre dècades d’autogovern, han estat fruit d’un ampli consens social i polític”, assegura la UIB. I diu que en formen part, entre d’altres, el model educatiu vigent, l’ús del català en l’Administració pública i la garantia que tota la ciutadania pugui ser atesa en la llengua pròpia de les Illes Balears. Ara, tot això el PP i Vox ho volen fulminar.

“Des d’una perspectiva científica i pedagògica, és un fet constatat que les llengües s’aprenen normativament a l’escola. Les llengües són sistemes vius, rics i diversos, amb variació social, dialectal, funcional i cronològica. Incorporen neologismes i evolucionen amb el temps. El sistema educatiu té com a objectiu formar parlants competents, capaços de fer servir la llengua amb correcció, adequació i domini dels diferents registres i estils” diu el comunicat. 

També apunten que “és essencial que les polítiques públiques respectin els valors democràtics, els drets humans i els trets fonamentals de la nostra identitat col·lectiva, entre els quals la llengua ocupa un lloc central.”

“La Universitat de les Illes Balears continuarà treballant amb el Govern i les institucions per garantir el compliment de la legalitat vigent, així com per defensar els principis i valors que ens defineixen com a societat democràtica, plural i respectuosa amb la seva llengua pròpia”, sentencia el rector. 

El portaveu del govern de les Illes, Antoni Costa, ha contraposat el tarannà de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, amb el de la presidenta de les Illes, Marga Prohens, de qui ha dit que “no sol cercar la confrontació”. De fet, la dirigent de les Illes ha fet servir el català al començament de la seva intervenció.

Festival d’espanyolisme banal en la conferència de presidents 

En la conferència de premsa posterior a la reunió del consell de govern, Costa ha estat preguntat sobre l’actitud d’Ayuso, que ha abandonat la conferència de presidents quan s’ha fet servir el català i l’èuscar. El portaveu ha remarcat la diferència d’actitud entre totes dues dirigents del PP: “Tenim una manera diferent de fer feina”, ha dit.

Costa ha expressat el seu respecte per Ayuso, però ha insistit que “Prohens té un tarannà diferent”. Segons que ha explicat, la presidenta de les Illes no és partidària de la confrontació i manté un estil propi que es distancia del de la presidenta madrilenya.

El portaveu no ha volgut aprofundir més en la polèmica pel conflicte lingüístic a la conferència de presidents i s’ha limitat a dir que Prohens es pronunciarà directament sobre aquest afer durant la seva estada a Barcelona.

El president del govern, Salvador Illa, ha defensat la necessitat de reformar el sistema de finançament durant la seva intervenció a la conferència de presidents i ha dit que cal fer-ho “amb rigor i responsabilitat” i “lluny del soroll, els prejudicis i els estereotips”.

Fonts de Presidència han apuntat que el cap de l’executiu ha demanat “obrir el debat amb serenor” per “treballar en benefici dels interessos generals d’Espanya”. Durant el seu torn de paraula, també ha reivindicat les polítiques del govern en habitatge. A més, s’ha referit a la gestió de la immigració i ha dit que Catalunya vol que sigui “amb ordre però amb humanitat” per “no caure en la deshumanització”. Illa ha fet aquesta intervenció íntegrament en català.

Durant la seva intervenció a la conferència de presidents, Illa ha reclamat a la resta de dirigents autonòmics que treballin “allunyats de la crítica fàcil i la temptació del boicot permanent”. “En cas contrari, a qui estaríem boicotejant és als ciutadans a qui tenim l’honor i la responsabilitat de representar”, ha afegit.

Sobre habitatge, el president ha donat suport a les mesures proposades pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez. En qualsevol cas, ha dit que Catalunya “ve amb els deures fets” i ha fet valdre totes les polítiques que ha tirat endavant el govern. A més, ha defensat la intervenció pública quan el mercat “és incapaç de resoldre el problema”.

Durant el seu discurs Illa també ha subratllat la importància de la transició energètica cap a un sistema cent per cent renovable, ha recordat que el Govern ja s’ha compromès a crear més de 7.500 places d’FP de cara al curs vinent i ha insistit que la generació de prosperitat “ha de ser compartida entre ciutadans i territoris”.

El govern basc ha qualificat d’intolerable la falta de respecte de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i d’altres presidents envers el seu homòleg basc, Imanol Pradales, l’èuscar i el poble basc, arran de la seva actitud durant la conferència de presidents que es fa a Barcelona.

Pradales hi ha intervingut en èuscar, tal com havia anunciat, aprofitant que es podia fer per primera volta. Just quan ha començat a parlar, Ayuso ha abandonat la sala com a protesta. Segons el govern basc, els presidents del PP de Múrcia, País Valencià, Aragó, Castella i Lleó, Extremadura i Melilla també han menyspreat la seva intervenció.

Fonts de presidència han expressat el “profund malestar” pel comportament d’aquests dirigents, que, a més, s’han negat a fer servir el sistema de traducció simultània habilitat per facilitar la comprensió entre representants institucionals.

Segons aquestes mateixes fonts, la intervenció de Pradales s’ha fet dins el marc establert per l’organització, que permetia d’adreçar-se també en català, èuscar, gallec i castellà. Una novetat que han valorat com un “avenç democràtic” i un exercici de respecte cap a la pluralitat lingüística de l’estat espanyol.

“Respectar les llengües oficials no és un gest menor: és una qüestió de drets, d’igualtat lingüística, de respecte institucional, cultural i democràtic. L’èuscar és llengua oficial i patrimoni de tota Europa”, han conclòs.

3Cat ha retirat de les seves xarxes socials un vídeo fragment d’un debat cara a cara entre la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, i la presidenta de la nova organització de propietaris Som Habitatge, Núria Garrido, que es va fer dimarts a Catalunya Ràdio. El fragment, que es va fer molt viral, recollia un dels moments de tensió entre totes dues, a partir d’una intervenció de Garrido dient que tenir llogaters és “com tenir un fill”. Fonts de 3Cat expliquen que el vídeo s’ha retirat provisionalment mentre s’estudia un requeriment jurídic de Garrido, que demanava que s’esborrés el vídeo argumentant que no havia donat permís per a l’emissió d’imatges de vídeo del debat. Mentre se n’estudia la resposta han esborrat les publicacions, però diuen que la previsió és que el tornin a penjar. De moment, el Sindicat de Llogateres i molts usuaris de les xarxes socials han repescat el vídeo i l’han tornat a penjar.

Bon dia a tothom menys a qui va a un debat a la ràdio pública i després fa retirar tots els vídeos de la mateixa ràdio i de l’APM. pic.twitter.com/Lx8CC4bDYd

— Sindicat de Llogateres i Llogaters (@SindicatLloguer) June 6, 2025

“Te n’assabentes si se separen, si es divorcien, si es mor la parella, si perden la feina, si tenen goteres, si s’espatlla la caldera… És un maldecap”, es queixava Garrido, que li demanava que no tractés els propietaris “rendistes”. Davant d’això, Arcarazo li retreia que encara volgués cobrar sense treballar: “Vostès cobren per fer aquesta feina. Voldrien cobrar 4.000 euros per fer absolutament res? La majoria de la població treballem vuit hores cada dia per poder pagar un lloguer i vostè pretén cobrar lloguers a preu d’or sense fotre res.”

Garrido, que havia comparat la situació amb la d’un forner “que també cobra el que ven pa”, va argumentar que sí que treballen “perquè un pis s’ha de reformar i s’ha de condicionar”. “A més, nosaltres proporcionem viabilitat econòmica a molta gent: des de les gestories, els pintors, els lampistes, els que netegen, els que canvien llençols…”, insistia. Donant-li la raó, Arcarazo va assenyalar que “la majoria de propietaris deleguen la gestió a una immobiliària”, i Garrido va demanar-li per què no ho considera treballar.

I llavors, Garrido va afegir: “És que teniu enveja?“, davant la cara d’estupefacció d’Arcarazo, que arriba a dir “crec que molta gent en aquest país sí que…” mentre Garrido hi insisteix: “És que el problema és l’envegeta? El problema és l’enveja? Què passa aquí? A mi em sorprèn que digueu que el rendista és com un ens abstracte. El rendista ha comprat un pis a preu de mercat, ha pagat impostos, ha de reformar, ha de pagar pintors, ha de pagar la noia que ensenya el pis, ha de pagar a tothom. I em dieu que no treballa? Potser delega la funció en una altra persona que treballa, però bé que la paga, no ho fa gratis.”

La nostra enveja i la vostra avarícia | Mail obert d’Estel Solé

Arribats a aquest punt, Garrido es va adreçar directament a Arcarazo i la va convidar a venir amb ella i veure el que fan. “Jo també la convido a venir un dia al Sindicat de Llogateres i veurà que està ple de gent que li han d’arreglar la caldera i no li arreglen, que tenen el pis ple d’humitats, i que passen d’ella absolutament”, li va contestar. A l’últim, Arcarazo va afegir que en deu anys els preus dels lloguers han crescut de més del doble i va demanar els motius. I quan Garrido ho va atribuir a la manca d’habitatges, la portaveu del Sindicat de Llogateres va exclamar: “Això és especulació pura i dura! Els pisos estan en pitjors condicions que fa deu anys i vostès cobren el doble.” Garrido va dir que, depèn del pis, però que si hi hagués més pisos, el preu baixaria. “Hi ha dos principis que no fallen mai: la gravetat i la llei de l’oferta i la demanda.”

El debat sencer es pot escoltar ací.

També s’ha esborrat el vídeo humorístic de l’APM?

El programa satíric APM? va utilitzar el fragment per a fer un vídeo d’humor per a les xarxes socials, però també ha estat esborrat i repujat a les xarxes socials per part d’altres usuaris. Abans, un dels responsables de l’àmbit digital del programa, Marc Lesan, ha fet referència a la supressió i ha escrit: “Una nova amenaça de querella pel currículum.”

Una nova amenaça de querella pel currículum https://t.co/MoCqiVL9sJ

— Marc Lesan (@Marc_Lesan) June 6, 2025

L’home que presumptament va apunyalar la seva parella abans-d’ahir a Sant Pere de Torelló (Osona) també va agredir al batlle de la població, Jordi Fàbrega. Segons ha avançat El 9 Nou, l’agressor, de 24 anys, va clavar un cop de puny a l’esquena del batlle mentre fugia. Fàbrega ha presentat una denúncia als Mossos d’Esquadra. Els fets van passar al migdia en un bloc de pisos tutelats. Una dona va resultar ferida per arma blanca i va ser traslladada a l’Hospital General de Vic. L’agressor va aconseguir de fugir i els Mossos continuen buscant-lo. Segons fonts properes a la investigació, la ferida de la víctima era de dies anteriors i la dona havia fet denúncies prèviament, però les havia acabat retirant.

El batlle de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, ha explicat que van ser els mateixos veïns que van avisar els Mossos. De fet, ha relatat que diversos regidors i ell mateix havien hagut d’acudir al bloc de pisos en anteriors ocasions. Aquell dia, alertats per la situació, Fàbrega es va desplaçar fins als pisos tutelats, juntament amb altres regidors i tècnics de serveis socials. Explica que, quan van arribar els Mossos i l’ambulància, el presumpte agressor no hi era, però que, poc després d’haver-se retirat tots els efectius, va aparèixer. Va ser en aquest moment quan l’home va agredir el batlle, que va intentar de frenar-lo, però va fugir.

El batlle demana canvis legislatius perquè en casos com aquest “les mesures cautelars siguin més dures”. Lamenta que ajuntaments de pobles petits com Sant Pere de Torelló no tenen mitjans per afrontar certes situacions. De fet, Fàbrega recorda que al municipi no tenen ni policia local ni Mossos. La parella residia en un dels 19 pisos tutelats del complex residencial de les Monges, dels quals sis els gestiona el consistori.

La Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC) conclou que el Banc Sabadell no és un operador imprescindible a Catalunya i assegura que les pimes tenen alternatives de finançament en entitats mitjanes i petites. Competència ha publicat l’informe detallat amb els arguments per autoritzar l’opa del BBVA amb compromisos, on indica que “no pot acceptar-se el caràcter insubstituïble” del banc d’origen vallesà.

El document admet que Catalunya és el territori més afectat per l’operació, però defensa que el Sabadell hi ha perdut quota de mercat d’ençà de l’any 2021 mentre altres operadors han mostrat una evolució positiva. Per tot plegat, defensa que el risc de l’operació és limitat.

El document de la CNMC detalla la resolució publicada el passat 30 d’abril. El regulador va donar llum verda a l’operació amb alguns compromisos al BBVA, ja que va avançar que havia detectat riscos en els mercats de banca minorista, tant en serveis prestats a particulars, com a pimes i autònoms, i també en mercats de pagaments mitjans.

Des d’aleshores, l’operació ha seguit el seu curs i per ara està en mans del consell de ministres, que abans del 27 de juny ha de pronunciar-se i pot imposar-hi requisits addicionals.

El ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun, ha reiterat que la sentència del Tribunal Suprem sobre les pintures murals de Sixena és ferma i cal respectar-la i complir-la. “Hem de veure com s’executa, no estem en aquesta fase”, ha assegurat en una entrevista a RAC-1. En aquest sentit, diu que s’ha d’analitzar quin és el següent pas en la reunió extraordinària del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que es farà el 16 de juny.

L’Aragó assegura que els seus tècnics entraran al MNAC si el museu no vol executar la sentència

Les declaracions del ministre arriben el mateix dia en què deu departaments universitaris i institucions dedicades a l’art i el patrimoni han instat el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a “esgotar totes les vies jurídiques possibles” per convèncer els jutges per evitar el trasllat.

Institucions com la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona o l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural han recordat que la sentència de l’alt tribunal “no entra a analitzar les qüestions tècniques” sobre la conservació de les pintures i les conseqüències nefastes que el seu desmuntatge, trasllat i instal·lació al seu lloc d’origen poden comportar.

Ahir, el parlament va instar el govern a “esgotar tots els recursos que tingui al seu abast” per tal que les pintures murals de Sixena es mantinguin al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). En una declaració institucional signada per PSC, ERC, Junts, Comuns i la CUP, la majoria del ple de la cambra va defensar que, en l’execució de la sentència, cal prioritzar els criteris tècnics i científics de conservació “per damunt de qualsevol altra consideració”.

Així mateix, aquests grups van manifestar la seva preocupació pel precedent que pot suposar la sentència del Tribunal Suprem, que obliga a retornar les pintures murals al monestir aragonès de Sixena.

La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha perpetrat un xou i ha decidit d’abandonar la conferència de presidents quan el president basc, Imanol Pradales, ha fet la seva intervenció en èuscar. Segons fonts del seu equip, Ayuso ha tornat a la reunió després del parlament en català de Salvador Illa, que ha estat el següent a intervenir. Cap altre dirigent del PP no se n’ha anat, tot i que alguns han refusat de fer servir les orelleres. De fet, el retorn d’Ayuso ha coincidit amb el parlament del president gallec, Alfonso Rueda, que n’ha fet una part en gallec. Més tard, Marga Prohens també ha obert el seu torn en català.

El govern basc esclata pel menyspreu d’Ayuso i més presidents del PP: “És intolerable”

Ahir, en una interpel·lació a l’Assemblea de Madrid, Ayuso ja va amenaçar d’anar-se’n de la conferència si s’hi parlava en català i èuscar. “O m’ho diuen en espanyol, o sortiré”, va dir. “En compte de promoure l’espanyol, utilitzen el català per fer provincianisme amb el secessionisme català, que és una corruptela que no penso pagar des de la Comunitat de Madrid”, va afegir.

Avui, a primera hora, Illa li ha respost i ha defensat l’ús del català. “Jo parlaré amb tota naturalitat en la llengua que utilitzo, que és el català, i a més estic agraït que, en la primera conferència de presidents autonòmics que es fa a Barcelona des que es va crear aquest òrgan, el 2004, es puguin utilitzar les llengües cooficials, que són una riquesa de tots”, ha declarat a RAC 1.

Enganxada amb la ministra de Sanitat espanyola

Durant la recepció prèvia a la reunió, Ayuso ja ha centrat tota l’atenció mediàtica. En primer lloc, ha intercanviat una salutació tensa i freda amb Illa i, tot seguit, s’ha enganxat amb la ministra de Sanitat espanyola, Mónica García. “Saludaràs una assassina?”, li ha dit –en referència als retrets de Més Madrid pels morts a les residències durant la pandèmia– després d’haver-li negat la salutació.

Mónica García y Ayuso protagonizan un encontronazo en la Conferencia de Presidentes y tienen que ser separadas https://t.co/m3zv03Scns pic.twitter.com/eH5LHMI9au

— Europa Press TV (@europapress_tv) June 6, 2025

“He saludat Ayuso amb l’educació institucional que correspon. La seva reacció ha estat desproporcionada i reveladora. […] Només demostra que està nerviosa per les investigacions”, ha piulat Garcia.

He saludado a Ayuso con la educación institucional que corresponde. Su reacción ha sido desproporcionada y reveladora. Jamás la he llamado “asesina”. Solo demuestra estar nerviosa por las imputaciones y cada vez más cercada por la investigación de los 7291 mayores abandonados en…

— Mónica García (@Monica_Garcia_G) June 6, 2025

S’ha mort l’home de quaranta-quatre anys que era en aïllament en una unitat de cures intensives (UCI) d’un hospital valencià perquè patia de ràbia. Segons que va explicar la Conselleria de Sanitat, el pacient va rebre una mossegada d’un gos durant un viatge a un país africà el juliol de l’any passat i no havia rebut el vaccí.

Les proves analítiques van confirmar la infecció el 29 de maig, segons el Centre de Microbiologia espanyol. Arran del diagnòstic, se li va administrar immunoglobulina antiràbica i va ser ingressat amb seguiment mèdic estricte. Les autoritats sanitàries van comunicar el cas al Centre de Coordinació d’Alerta i Emergències Sanitàries (CCAES) del Ministeri de Sanitat espanyol.

El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, va dir ahir que l’estat del pacient era molt greu, però va voler remarcar que era un cas excepcional i va enviar un missatge de tranquil·litat a la població.

Segons que va explicar, la ràbia tan sols es transmet per mossegades i, en situacions molt poc freqüents, per gotes de saliva o alguna úlcera a la boca o als ulls. Va afegir que les mesures de protecció indicades són les habituals per al personal sanitari –guants i màscara– i que no calien per als acompanyants.

El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha anunciat que, en la seva intervenció en la Conferència de Presidents, utilitzarà el català. Així ho ha avançat a RAC-1, abans de rebre les autoritats a les portes del Palau de Pedralbes. “Jo parlaré amb tota naturalitat en la llengua que utilitzo, que és el català, i estic a més agraït que, en la primera Conferència de Presidents autonòmics que es fa a Barcelona des que es va crear aquest òrgan el 2004, es puguin utilitzar les llengües cooficials, que són una riquesa de tots”, ha explicat.

Precisament, ahir la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va incendiar la prèvia de la conferència: “Tot el que m’hagin de dir als passadissos en espanyol, o ho diuen a dins en el mateix idioma o sortiré”. “Les llengües són patrimoni de tots, són una riquesa, ens fan més forts i millors”, ha assenyalat Illa, que no entén com algun president pot sentir-se molest per això.

“No m’entra al cap que això pugui ocórrer. És patrimoni de tots que Espanya tingui quatre llengües oficials i que les puguem usar amb normalitat en una taula de presidents. No em cap al cap que ningú pugui sentir-se molest per això i molt menys aixecar-se de la taula”, ha afegit.

Pardales parlarà en basc

El president basc, Imanol Pradales, utilitzarà l’èuscar en la seva intervenció en la Conferència de Presidents. De fet, serà el primer a intervenir perquè el torn de paraula es distribueix segons l’antiguitat dels estatuts. Fonts de la Presidència del govern basc han confirmat a EFE que “per descomptat” que el lehendakari parlarà en èuscar.

Steve Bannon, que va ser assessor principal de Donald Trump en la primera etapa a la Casa Blanca, ha tornat a carregar amb duresa contra Elon Musk, a qui ja havia criticat en el passat. En aquest sentit, ha atacat Musk per la seva posició favorable a certes formes d’immigració, arribant a qualificar-lo de “profundament pervers” i assegurant que ha decidit personalment de “fer-lo caure”.

Segons Bannon, el magnat sud-africà ja no mereix cap mena de consideració: “Mentre aportava diners, vaig estar disposat a tolerar-lo. Però això s’ha acabat.” A més, ha dit que Musk hauria de tornar al seu país d’origen, Sud-àfrica, i ha insinuat que els blancs sud-africans són “els més racistes del planeta”, preguntant-se per què tenen dret d’opinar sobre els afers nord-americans.

Bannon ha continuat acusant Musk de perseguir únicament el seu enriquiment personal: “Només vol convertir-se en trillonari. Té la mentalitat d’un infant. És capaç de qualsevol cosa per protegir els seus negocis o augmentar els seus guanys. L’únic que l’obsessiona és acumular diners i poder.”

Enmig de l’actual ruptura entre Trump i Elon Musk, l’antic ideòleg de l’extrema dreta ha anat encara més enllà. Bannon ha revelat que ha instat Trump a cancel·lar tots els contractes federals amb les empreses de Musk i a obrir diverses investigacions en contra d’ell.

Bannon: SpaceX should be nationalized and Elon deported. pic.twitter.com/hMUzapTmAX

— The Post Millennial (@TPostMillennial) June 5, 2025

Entre les propostes que ha fet arribar a Trump, Bannon reclama que s’obri una investigació formal sobre l’estatus migratori de Musk, tot assegurant que creu que va entrar il·legalment als Estats Units i que, per tant, se l’hauria de deportar immediatament. També demana que es revisin els seus hàbits de consum de drogues i el seu accés a informació classificada, especialment arran d’un intent de contactar amb el Pentàgon per obtenir dades delicades sobre la Xina.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Ahir la selecció nacional basca masculina va derrotar l’espanyola en el primer enfrontament que feien entre totes dues en una competició organitzada per la Federació Internacional de Pilota Basca. I avui podria guanyar tant el campionat masculí –contra França– com el femení –contra Espanya, en la revenja del partit que van guanyar les espanyoles en la fase de grups. Les dues finals començaran a les 21.00 i es podran veure en directe per ETB1.

En el partit masculí, Erkiaga i López van superar Mendizabal i Mugartegi, també bascs però seleccionats amb l’equip espanyol, per 15-11 i 15-9. Eren els favorits i van complir, però sense lluïment. La pressió de jugar a casa i de ser els principals aspirants al títol es va fer notar, sobretot en el primer set, quan Mendizabal i Mugartegi, amb un bon joc, van arribar a tenir-los collats.

El duel va començar bé per a la selecció basca, amb dos punts inicials, però de seguida es va capgirar. Un seguit d’errades va permetre que l’equip espanyol passés davant (3-5). Erkiaga, que havia de desequilibrar el partit, va trigar a entrar en joc, i el set es va mantenir igualat fins al 10-9. A partir d’aquí, va emergir el millor Erkiaga i la selecció basca es va imposar.

En el segon set, els bascs van guanyar amb més comoditat. Tot i que l’equip espanyol va començar dominant, Erkiaga i López van capgirar ràpidament el marcador i van avançar-se amb contundència fins al punt 15. El partit es va tancar amb Mendizabal visiblement adolorit.

A la final, la selecció basca s’enfrontarà a la francesa, representada també per dos jugadors bascs, Ludovic Ladutxe i Thibault Basque, que van derrotar els germans Johan i Gorka Sorozabal –que juguen amb la selecció dels Estats Units– per 15-13 i 15-13. Aquesta serà la segona vegada que bascs i francesos s’encaren en aquest campionat. Ja es van enfrontar dilluns, i Erkiaga i López van guanyar amb autoritat Jon Tamburindegi i Basque per 15-6 i 15-11.

En la categoria femenina, la selecció basca també té una oportunitat de venjar la derrota soferta en la fase de grups contra l’equip espanyol. En aquell partit, Erika Mugartegi i Arai Lejardi van guanyar amb claredat Elaia Gogenola i Maia Goikoetxea (15-5 i 15-7). Les dues jugadores basques van admetre que no havien trobat el seu lloc a la pista, però confien que la final serà molt diferent. Si milloren el joc, diuen, tindran opcions de competir fins al final. Les mateixes jugadores d’ahir repetiran avui a la final.

La jornada començarà a migdia, a les 12.00, amb el partit pel tercer i quart llocs masculins, entre les seleccions dels Estats Units i l’espanyola.

La polèmica sobre l’acceptació de faltes d’ortografia a les proves de selectivitat ha estat un exercici perfecte de confusió col·lectiva, com comença a ser tan normal en aquest país. Primer van dir una cosa, després van dir-ne una altra i finalment han acabat allà on érem.

Tot plegat, una opereta bufa que revela més coses que no sembla sobre la nostra manera de mirar-nos els problemes educatius i, de retruc, socials. S’ha acabat imposant el trellat, per sort, i les faltes d’ortografia faran baixar la nota dels exàmens. Però el simple fet que s’haja pogut discutir sobre això em trau de polleguera.

Perquè el debat sobre l’ortografia no és un debat sobre l’ortografia. Ací es debat fins a quin punt estem disposats a exigir als joves una mínima competència. I això, si ho pensem bé, és una qüestió política de primer ordre, encara que ens ho vulguen fer passar per una qüestió eminentment tècnica.

L’ortografia és un codi. I, com tots els codis, té una funció social evident: permet distingir qui el domina de qui no el domina. I, com tots els codis socials, per tant, crea desigualtats. Fins ací, res d’estrany. El món funciona així: hi ha qui sap conduir i qui no en sap, hi ha qui sap fer una paella i qui no en sap, hi ha qui sap desactivar un reactor nuclear i qui no en sap. El problema és quan ens posem a discutir si això és just o injust –com si la justícia tingués res a veure amb l’ortografia.

I no és una qüestió de justícia: l’ortografia és, simplement, necessària. Necessària per a la cohesió social, per a la transmissió cultural, per a la dignitat de la llengua i de les persones que la parlen. Qui escriu malament no tan sols fa un mal servei al lector: se’l fa a si mateix. Perquè la incorrecció ortogràfica funciona, o funcionava fins fa poc, com un estigma social. I això no és culpa de l’ortografia: és culpa d’una societat que va decidir que escriure bé era important.

És clar que podem decidir que ja no ho siga. Podem rebaixar els nivells d’exigència ortogràfica i convertir la incorrecció en norma –de fet, sembla que ja ho anem fent, això. Però aleshores hauríem de ser honests sobre les conseqüències. Perquè si relaxem l’ortografia diem, implícitament, que la forma no importa, que la precisió és prescindible i que qualsevol manera d’expressar-se val igual.

I això, per molt democràtic que sone a les orelles de gent que sempre cerca tres peus al gat, és profundament reaccionari. Perquè priva els sectors populars de l’instrument més eficaç d’ascensió social que hi ha: l’educació de qualitat.

La “tolerància” ortogràfica, que alguns volen presentar com una mesura progressista, és en realitat una mesura molt conservadora i reaccionària. Que conserva les diferències de classe, però abaixant el nivell general en compte d’apujar-lo. Com si, per evitar que els pobres es troben privats de cotxe, decidíssem de prohibir els cotxes.

L’argument de la “comunicació eficaç” és, en aquest context, d’una ingenuïtat monumental. Sí, és cert que ens podem comunicar amb faltes d’ortografia. Com també podem menjar amb les mans brutes, o vestir-nos amb bosses de plàstic o fer les necessitats al mig del carrer. Però la civilització consisteix a fer les coses com cal, encara que això puga resultar momentàniament més feixuc. I l’ortografia forma part d’aquest “com cal”. Un com cal al qual sembla que estiguem disposats a renunciar per no ferir sensibilitats ni crear desigualtats. Tanmateix, de fet, la veritable desigualtat és precisament privar els joves dels instruments que els permetran de créixer i expressar-se amb dignitat i rigor.

El problema, el problema seriós que tenim, és que fa l’efecte que estiguem cansats de fer les coses com cal. Que sembla que preferim la mediocritat còmoda a l’excel·lència exigent. I que hi ha qui, a més, sembla que s’atreveix a pontificar que l’excel·lència és de dretes i elitista. Una teoria que treu la poteta al darrere de les surrealistes discussions d’aquests dies i que és –i ja em permetreu l’exabrupte– una sobirana imbecil·litat.

 

PS1. Com que ahir era dijous, hi hagué La tertúlia proscrita. Aquesta setmana, una tertúlia molt especial, perquè és la que fa cent i va servir per a repassar moltes de les coses que s’han comentat aquests dos anys llargs que fa que funciona. Vegeu-ne el vídeo.

PS2. Carles Casajuana ha compaginat tota la vida la professió de diplomàtic (en aquest cas, del Regne d’Espanya) amb la vocació d’escriptor. Ara publica La guerra dins la guerra, una novel·la ambientada l’any 2019, poc després de la sentència del Suprem espanyol contra els dirigents del procés, i amb els dos personatges principals enfrontats per una xica quebequesa. Joan Safont l’ha entrevistat: “Vaig tenir sort de no estar en actiu com a diplomàtic els anys del procés”.

PS3. Ahir es va presentar a Barcelona Dempeus per la Independència, un nou moviment polític que vol remoure les aigües de l’independentisme i que incorpora molta de la gent que va intentar d’impulsar la llista cívica des de l’ANC. Llegiu la crònica de l’acte.

PS4. I diumenge la CUP presentarà en públic una imatge i un projecte propositiu per mirar de recuperar l’espai perdut aquests últims anys. Tot allò que hem pogut saber d’aquest canvi –que també inclourà un logotip nou– ho explica en aquest article Arnau Lleonart.

PS5. Demà VilaWeb viurà una jornada molt especial a València, a la qual esteu tots convidats. Començarem a les onze del matí al Centre Octubre, amb una visita guiada a l’exposició commemorativa dels trenta anys del diari. Després parlarem i debatrem en l’assemblea de lectors i escoltarem Josep Nualart Casulleras, que presentarà el seu llibre Tres dies d’agost. Esperem poder-vos saludar.

La CUP vol donar un cop a la taula i mostrar-se com una opció política potent capaç de remar en contra del discurs dretanitzat creixent. Aquest diumenge, presentarà a Capellades (l’Anoia) les línies generals dels canvis discursius que van treballar durant la renovació interna de l’any passat, amb la voluntat d’escapar de l’etiqueta de ser “els del no” i promoure un discurs propositiu sobre el model de país que imaginen. Una actualització que s’acompanya d’una nova línia gràfica que es farà pública a Capellades. El nou logotip és obra de Diego Muñoz, conegut com a Milvietnams, que ja ha col·laborat amb altres campanyes de la CUP i que va fer el cartell de la manifestació Sant Jordi per la Llengua.

Segons que ha pogut saber VilaWeb, el nou logotip substitueix el groc brillant del fons actual per una tonalitat més ocre, però la diferència més significativa és en l’estelada. Si fins ara era una estelada roja a l’esquerra de les sigles, la nova versió la recol·loca just damunt. A més, l’estelada s’ha estilitzat considerablement: l’estel creix fins a convertir-se en l’element més destacat i s’inclina lleugerament a la dreta, i d’aquí n’emergeixen les quatre barres, corbades, tot simbolitzant l’oneig d’una bandera. Les sigles “CUP” continuen essent en minúscules, però adopten una tipografia més arrodonida i gruixuda, i deixen d’estar en cursiva.

També és destacable que el nou logotip simplifica la paleta cromàtica. Amb l’anterior, sempre anava vinculat al quadrat groc de fons, i hi afegia el color roig de l’estelada. A partir d’ara es mantindrà el color groc –o ocre, amb aquesta actualització– com a color identificatiu, però el logotip se sobreposarà de manera molt més lliure sobre uns altres colors o fons.

“Volem fer un crit d’atenció”, diu Bernat Lavaquiol, secretari d’Acció Política. Diu que són perfectament conscients que no n’hi ha prou amb una rentada de cara per a recuperar els vots perduts, però defensa el canvi d’imatge com una manera de fer veure que no es resignen i de fer escoltar el seu discurs polític. “La CUP no és un producte de màrqueting, som un projecte polític arrelat que va més enllà d’una qüestió electoral”, afegeix.

L’acte polític de Capellades el presentarà el regidor de la CUP i membre del secretariat Blai Taberner, i hi intervindran sis cares de la CUP considerades valors a l’alça, que parlaran de tres temes sobre els quals volen fer pivotar el seu missatge polític. En la primera intervenció, Pat Sillah, geògrafa, docent i regidora de la CUP a Arenys de Mar, i Andreu Carapuig, ex-regidor i tècnic en drets lingüístics d’Escola Valenciana, parlaran sobre llengua i habitatge; en la segona, sobre model productiu, hi intervindran Lakshmi Roset, advocada i actualment regidora a Moià, i Jordi Gasulla, mestre d’educació primària i cap de l’oposició a l’Ajuntament d’Olot. En acabat, l’acte es clourà amb la intervenció del secretari general, Non Casadevall, i la portaveu del partit, Su Moreno, dues figures sorgides justament del procés de renovació interna. “Molta gent ens ha dit que volia veure una CUP madura, valenta, amb una proposta aterrada. Parlarem d’indústria sense complexos. Si no vas a la base econòmica de les coses, perds l’essència de classe”, defensa Lavaquiol, que sintetitza aquesta proposta econòmica en la frase: “No podem ser un país de porcs i de turistes.”

Això no vol dir deixar de banda unes altres qüestions, com l’independentisme, el feminisme o l’antiracisme, sinó cercar-hi una àncora en el dia a dia econòmic. “Si no hi ha una indústria autosuficient, no hi ha país possible. Necessitem sobirania. Si tens una agroindústria que exporta porc, i únicament importes turistes, tens un país desmantellat”, diu Lavaquiol. En aquest sentit, posa d’exemple el discurs del Sindicat de Llogateres, que casa un problema social –la dificultat d’accés a l’habitatge– amb el problema nacional i lingüístic que significa l’expulsió dels veïns de tota la vida i la substitució per estrangers amb més poder adquisitiu.

Gir comunicatiu per a sortir del racó

Ja fa mesos que, discretament, la CUP ha afinat la comunicació política que fa, sobretot a les xarxes socials. Han redefinit el tipus de continguts que publiquen a Instagram i han explotat més TikTok, una de les xarxes més explotades i sovint copada de missatges de l’extrema dreta. Més enllà de penjar-hi els talls al parlament amb més capacitat de generar reaccions, han produït vídeos mirant directament a la càmera i explicant de manera planera la seva proposta política.

“Som conscients que som en un moment de política grisa del PSC, avorrida, i la CUP creix quan hi ha conflictes. Ara no hi ha tantes manifestacions, però no serà sempre així, al contrari”, pronostica Lavaquiol. “Veiem la crisi ecosocial: gota freda, covid, apagada energètica, fallada de recursos… El sistema cau, i serà bàsic tenir un pla de futur per al país per a quan hi hagi aquests alts i baixos.”

Reconeixen que l’aritmètica actual els deixa molt lluny de la centralitat política, però recorden que en uns altres moments van ser capaços de marcar gran part de l’agenda política i fer virar el parlament cap a l’esquerra només amb tres diputats. O, a l’altra banda de l’espectre ideològic, tal com aconsegueix Aliança Catalana amb només dos diputats, que protagonitzen gran part de les polèmiques i estiren a la dreta partits que en uns altres moments s’havien reivindicat de centreesquerra. “És evident que amb això també hem de poder batallar”, diu Lavaquiol.

L’acte a Capellades coincidirà amb el tret de sortida de la cursa de fons cap a les municipals d’ací a dos anys, una cita especialment decisiva per a la CUP. Davant tindran tres envits clau que serviran per a avaluar-ne fàcilment els resultats: mantenir la batllia de Girona, recuperar la representació a Barcelona i incrementar la xifra de regidors, molt minvada en comparació amb els millors anys.