Aquests dies tots els titulars recullen la notícia que els EUA imposa aranzels del 30% a la Unió Europea. Però allò que no tots saben és que, tot just dos dies abans, la Comissió Europea havia decidit de cancel·lar la seva proposta –ja prou tèbia– de taxa digital a les grans tecnològiques, en un gest de concessió a Donald Trump per obtenir un acord comercial millor. Resultat: tenim aranzels igualment i –si no hi ha rectificació abans de demà, dimecres– renunciarem a la taxa a les grans tecnològiques fins el 2034 (!).

Doblegar-se al pinxo del pati no sol ser bona idea. Si la taxa digital s’hagués mantingut, ens trobaríem en la mateixa situació d’aranzels, però amb una mica més de sobirania i recursos. Si ara provem de recuperar-la, es considerarà represàlia i els aranzels pujaran.

Però no doblegar-se sense estratègia també és demostrar poca traça. L’única estratègia viable és deixar florir un ecosistema digital propi, sobirà i democràtic. Sobirà, no pas per a canviar Google o Microsoft per corporacions privatives europees, sinó per a democratitzar l’accés al codi, descentralitzar el desenvolupament i permetre que s’enforteixin alternatives auditables, interoperables i desenvolupades en l’àmbit públic, privat i comú en cooperació. Així s’ha construït internet i n’és l’essència.

Dit clar i català: canviar la licitació pública en matèria de tecnologia, renunciar a la lògica centralitzadora –perquè sí– i permetre a la lògica pròpia del digital –la descentralització– de desplegar-se. Cal no tenir por: la transparència milloraria sens dubte la capacitat de supervisió d’institucions sense coneixements ni recursos per a supervisar.

No es tracta de prohibir les big tech demà. Es tracta d’invertir avui en pilots i alternatives de codi lliure perquè demà puguem triar i no depenguem de cap pinxo, ni d’aquí ni d’allà.

La nostra proposta concreta és activa des d’abans de la pandèmia: el Pla de Digitalització Democràtica que vam proposar a la ciutat de Barcelona i amb què obrim una licitació pública per a crear un pilot per a empreses locals. És un exemple que podríem anar conduint de mica en mica cap a una digitalització democràtica. És una solució viable, econòmica, útil, que podria competir en usabilitat amb la big tech si no patís precarietat perquè les institucions no la deixen escalar. És que en un altre planeta anomenat política es parla de sobirania tecnològica, però l’únic debat que realment hi ha internament és si de Google tornar a Microsoft. És desesperant tanta incoherència i manca d’audàcia. Estrangula la innovació i el talent del futur, condemnant-nos a continuar vivint precàriament venent sangría i barrets mexicans als noranta-quatre milions de turistes que devasten la nostra vida quotidiana cada any.

La sobirania digital no es decreta, es construeix. I la nostra ha de començar ara, amb codi lliure, contractes públics responsables, cooperació de les institucions amb la societat civil activa i valentia democràtica.

 

Simona Levi és fundadora de Xnet, Institut per a la Digitalització Democràtica, i autora de ‘Digitalització Democràtica – Sobirania Digital per a les Persones’, Raig Verd Editorial.

L’Ajuntament de València ha presentat el nou Programa d’Actuació Integrada (PAI) del Grau, que contempla la construcció de 3.204 habitatges, una inversió global de 156 milions d’euros i una gran avinguda que connectarà l’avinguda de França i l’Albereda amb la mar. El projecte, que afecta un àmbit de 380.000 metres quadrats, és una de les principals apostes urbanístiques del govern municipal, encapçalat per María José Catalá.

Segons que ha explicat l’ajuntament, el pla preveu 160.000 m² de zones verdes –dels quals 55.000 corresponen a l’allargament del Jardí del Túria–, 45.000 m2 de sòl per a equipaments públics i 94.000 m2 d’ús terciari, amb l’objectiu de reforçar l’eix econòmic vinculat al hub tecnològic de la Marina. Entre els habitatges previstos, 534 seran de protecció pública i 250, de règim dotacional. El consistori n’ha destacat la connexió amb els barris de Natzaret i Moreres i l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge. El projecte inclou també dues grans obres d’infrastructura: un nou pont entre Moreres i Natzaret i la contribució econòmica al soterrament parcial de les vies de Serradora, que l’ajuntament vol cofinançar amb el govern espanyol.

Tanmateix, el projecte ha rebut crítiques dels grups municipals de Compromís i del PSPV, que lamenten que el nou PAI substitueix la proposta d’un gran corredor verd entre el Jardí del Túria i la mar per una nova via de circulació.

El PAI va ser impulsat originàriament per Rita Barberá l’any 2008, un projecte urbanístic amb l’objectiu de connectar la ciutat amb la mar i construir  3.000 habitatges en torres. Durant el mandat de Barberá es van produir diversos entrebancs per la crisi econòmica i certa opacitat en la gestió i la falta d’inversors.

La portaveu de Compromís, Papi Robles, ha assegurat que el pla “prioritza els interessos de les constructores” i que l’habitatge de protecció pública és insuficient per a respondre a les dificultats d’accés a l’habitatge.

El portaveu del PSPV, Borja Sanjuán, també ha advertit que la proposta reprodueix un model de ciutat “centrat en el vehicle privat” i que encareix el preu de l’habitatge. Segons ell, les promocions residencials previstes, algunes amb piscina, poden fer augmentar els preus fins a un 30%. Els dos grups de l’oposició ha recordat que aquest àmbit urbà havia estat afectat pels projectes fallits de la Fórmula 1 i altres operacions urbanístiques del PP, i han defensat que hi havia una oportunitat per a transformar la zona en un gran parc metropolità.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha dit que l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec a la UE encara no gaudeix de “la unanimitat necessària” per ser aprovada. Just en la setmana en què els ministres d’Exteriors de la UE tornaran a abordar el reconeixement de les tres llengües –el punt figura com a debat, tot i que existeix la possibilitat d’una votació–, el dirigent socialista ha apuntat que hi haurà “un dia D” per a l’oficialitat. “No puc garantir que el 18 [aquest divendres] ho sigui, però hi haurà un dia D”, ha insistit Albares. El ministre ha defensat la proposta espanyola i ha sostingut que la manca de reconeixement de la llengua suposa “una discriminació” a la “identitat nacional” de l’estat espanyol.

“En aquests moments, amb els contactes que estem mantenint, no tenim encara la unanimitat necessària, però en qualsevol cas [aquest divendres 18 de juliol] hi haurà un debat sobre el memoràndum que vam enviar després de la reunió del mes de maig”, ha afegit Albares, fent referència a la trobada ministerial del 27 de maig on es va tractar per última vegada l’oficialitat del català i on els estats membres van decidir ajornar la votació.

Pel ministre, el nou document farà que “cap estat pugui amagar-se i dir que no coneix prou la proposta espanyola, o dir que hi ha aspectes que no sou prou clars”. Segons Albares, “tots els aspectes són clars”, tant els dubtes que vinculats a la creació de precedents per altres llengües com aquells relacionats amb el marc jurídic o els aspectes financers.

“Ningú podrà amagar-se darrere suposats aspectes que diuen que no coneixen o estan prou detallats i exposarem molt clarament que això ha d’oficialitzar-se aviat; és una discriminació cap a Espanya i cap a la nostra identitat nacional”, ha insistit.

La gran sorpresa d’avui ha estat la reacció dels mercats financers a l’anunci de Trump de dissabte de posar els aranzels de la UE i Mèxic al 30% a partir del primer d’agost. L’Íbex-35 ha acabat pujant d’un 0,19%. En altres moments, no fa pas gaire temps, la caiguda hauria estat majúscula per l’amenaça sobre les empreses exportadores i l’economia europea en general. Què ha canviat? Dos factors han fet que l’Íbex-35 hagi mantingut els 14.000 punts. El primer és que Wall Street minimitza les retallades en vista de dues setmanes que espera que siguin de negociació; i, el segon, que l’efecte real de les exportacions a l’estat espanyol a penes és el 3,4%. Però, sobretot, que els mercats han après a superar l’efecte TACO.

Què és l’efecte TACO? L’acrònim TACO (Trump Always Chickens Out, és a dir, ‘Trump sempre s’acovardeix’) va ser encunyat per un columnista del Financial Times el maig passat. Fa referència a un fenomen observat als mercats financers, on les accions pugen o baixen abruptament després d’anuncis o declaracions de Donald Trump sobre polítiques comercials, sobretot aranzels, i després canvien el curs. Això és per la previsió que Trump, conegut pel seu estil negociador agressiu, retrocedirà o suavitzarà la posició després d’observar l’impacte inicial en els mercats.

Dit d’una altra manera, que d’amenaces de Trump n’hi ha tantes i tan repetides, que, al final, no fan tanta por com tres mesos enrere, per exemple. El conte “que ve el llop…”, que ens explicaven de petits, és perfectament aplicable a la situació d’ara. Una cosa s’ha demostrat aquests darrers mesos: tan solament els qui han plantat cara a Trump n’han sortit poc afectats. Per això avui els ministres europeus han discutit sobre què cal fer. Fins ara, Europa ha cedit, probablement, per la influència d’Alemanya, que és l’estat que hi té més a perdre, amb aquesta amenaça, i també de la Itàlia de Meloni, que festeja amb les idees de Trump.

Però, de moment, ja hem cedit. La setmana passada, la Comissió Europea va decidir de descartar la inclusió d’un impost digital en la proposta de nous tributs per al següent pressupost comunitari, una decisió que implica un gir de 180 graus respecte de propostes anteriors i que atorga una victòria clara als EUA i les grans companyies tecnològiques com Apple, Meta o Google.

La decisió ha estat confirmada en un document intern de treball al qual ha tingut accés Politico, i s’escau amb el fet que d’ací a pocs dies Brussel·les publicarà oficialment el pla d’ingressos per al marc pressupostari, que començarà el 2028. La proposta, encara subjecta a possibles canvis d’última hora, ja no inclou el gravamen als serveis digitals, una idea que la Comissió havia defensat fa dos mesos amb prou feines, com una opció viable per a sufragar part del deute comú contret després de la pandèmia. No sembla un bon començament, si la notícia de Politico és certa. N’haurem d’esperar la confirmació comunitària.

Tampoc no ha servit la promesa d’augmentar la despesa militar del 2% al 5% del PIB, que implica fer trontollar els pressuposts de l’estat del benestar de molts països europeus i una sortida important de diners cap a les principals fàbriques d’armament del món. Així no solament s’alleuja als Estats Units el cost de defensar Europa, sinó que li asseguren un corrent de milers de milions, en comandes militars importants a les seves empreses, que són les grans proveïdores de material bèl·lic.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen –que negocia en nom dels vint-i-set estats membres de la UE–, va optar ahir per contemporitzar i va anunciar que la Unió Europea no respondria als aranzels sobre l’acer i l’alumini dels Estats Units, amb l’esperança d’aconseguir un acord que no fos tan dolorós. La resposta era prevista per a avui dilluns. “Sempre hem estat molt clars a l’hora de dir que ens estimem més una solució negociada. Continuem igual, i utilitzarem el temps que tenim fins el primer d’agost”, va dir la presidenta.

Però no tots ho veuen amb l’aparent tranquil·litat de Von der Leyen. França és el país més punyent contra la situació actual. El president Macron, dissabte, va instar la Comissió Europea a “defensar decididament els interessos europeus” i a “accelerar la preparació de contramesures creïbles”. I el govern hi insistia avui: “Naturalment, després de dissabte la situació ens ha de dur a canviar de mètode”, ha dit el ministre de Comerç Exterior francès, Laurent Saint-Martin, abans de la reunió dels ministres de la UE d’aquest matí a Brussel·les.

Tanmateix, sembla que les tesis de Von der Leyen són les que prevalen. “No volem cap mena de guerra comercial amb els Estats Units. Seria devastador no sols per als nord-americans, sinó també per a Europa. No volem agreujar les coses. Així mateix, hem d’ensenyar una mica de múscul. No hem de descartar cap possibilitat. Hem de preparar-nos per a les represàlies i estar oberts a usar qualsevol eina”, ha dit el ministre d’Afers Estrangers de Dinamarca, Lars Løkke Rasmussen, país que acaba d’estrenar la presidència de torn del Consell de la UE.

I quines són aquestes eines? La Unió Europea manté en suspens un primer conjunt de contramesures, d’un volum de 21.000 milions d’euros en compres als Estats Units. Aquesta primera ronda de represàlies als primers aranzels de Trump es van aturar a l’abril, durant noranta dies, per “donar espai a la negociació” amb Washington, però s’havien de reactivar avui a mitjanit, tret que la UE decidís una altra pròrroga, que avui ha anunciat Von der Leyen.

L’executiu comunitari enllesteix un altre grup de contramesures sobre prop de 100.000 milions d’euros d’importacions dels EUA i, segons fonts europees, es podrien aplicar “molt de pressa” si ho decideix la UE. Després s’ha parlat de 72.000 milions. Ja ho veurem.

I una tercera opció per a respondre a l’amenaça de Trump és el mecanisme, encara sense estrenar, per a actuar en cas de coercions estrangeres, que pretenguin exercir una pressió econòmica sobre la Unió per forçar decisions contra els mateixos interessos europeus, com ara relaxar els requisits d’entrada al mercat europeu o forçar canvis legislatius. Aquest mecanisme anticoercitiu va ser creat per a situacions extraordinàries, “i no hi som encara”, ha argumentat la presidenta, qui ha insistit que és “moment de negociar”, si bé la UE ja ha demostrat que “està preparada per a totes les possibilitats”.

Veurem com acaba aquesta nova aposta del jugador més poderós del món. Ara com ara, sembla que guanya a dins i a fora, però ha entrat en un terreny molt relliscós. Si els aranzels acaben pujant, els seus conciutadans els pagaran amb menys capacitat adquisitiva. I això acaba fent perdre vots. I a l’estranger alguna cosa no li sortirà rodona. Els bons jugadors de pòquer també perden partides. I Trump no sé si és bo. Fins ara ha jugat amb les cartes marcades…

Un banyista ha trobat el cadàver d’un home, amb identitat desconeguda, surant a les 12.00 d’avui en la cala de la Palmera, a la ciutat d’Alacant, segons que han assenyalat a Europa Press fonts de la policia espanyola.

El cos policíac, que investiga les circumstàncies d’este succés, ha avançat que el cos sense vida d’esta persona no presenta signes de violència i que tot apunta al fet que podria haver mort mentre nadava, encara que se seguix a l’espera que se li practique l’autòpsia i de l’informe forense per a determinar les causes de la seua mort.

Les mateixes fonts han indicat que una embarcació dels bombers de l’Ajuntament d’Alacant ha tret el cos de l’aigua i ho ha traslladat fins a terra ferma i que l’aixecament del cadàver s’ha produït sobre les 14.00.

Arran ha desmentit la notícia falsa que circula per X –antic Twitter– que diu que un antic militant ha tancat l’usuari oficial de l’organització en aquesta xarxa social. Segons que ha explicat la mateixa formació a VilaWeb, el compte habitual és fora de servei per un problema tècnic d’X i confien de recuperar-lo en els pròxims dies.

A més, en les darreres hores, s’ha creat un compte que ha suplantat la identitat de l’organització, amb el nom @arranjovent_, que ha emès un comunicat en el qual donava veracitat a aquesta intoxicació. Malgrat que aquest usuari s’ha categoritzat com a “compte de paròdia”, molts usuaris li han donat veracitat.

Comunicat d'Arran respecte a l'incident amb el compte d'"X". pic.twitter.com/X3n08hpJQY

— Arran (@arranjovent_) July 14, 2025

Els Mossos d’Esquadra han detingut a Pals (Baix Empordà) un home de quaranta-tres anys cercat a Rússia per terrorisme i pertinença a banda armada. L’individu tenia pendent una Ordre Internacional de Detenció i Extradició emesa per les autoritats russes. La detenció es va fer diumenge.

La policia catalana va tenir coneixement que l’home podia estar en uns apartaments turístics de la localitat, i a mig matí es van activar tots els mitjans de seguretat pública disponibles per poder fer la detenció amb seguretat. Segons que han explicat els Mossos, l’operació no va presentar problemes i l’home es va entregar sense oposar resistència.

El detingut va ser posat a disposició del jutjat de la Bisbal, que es va inhibir en favor de l’Audiència espanyola. Serà aquesta instància l’encarregada de l’extradició. L’home s’enfronta a penes de fins a quinze anys de presó a Rússia.

Un grup de deu eurodiputats ha demanat per carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, la cancel·lació immediata de l’exposició prevista per a demà a l’eurocambra titulada “La Creu com a símbol de les arrels cristianes d’Europa”, organitzada per Vox. Segons els signants, l’acte és clarament una operació d’emblanquiment del feixisme sota una aparença cultural i religiosa.

Els eurodiputats denuncien que, tot i el títol genèric, l’exposició està dedicada íntegrament al conjunt monumental del Valle de los Caídos i inclou material que exalça la dictadura franquista, com panells explicatius, fotografies i una maqueta del monument. També estan programades intervencions de coneguts defensors del llegat franquista.

La missiva la signen els eurodiputats Oihane Agirregoitia, Jaume Asens, Pernando Barrena, Estrella Galán, Juan Fernando López Aguilar, Vicent Marzà, Ana Miranda, Irene Montero, Diana Riba i Isabel Serra. No n’hi ha cap del PP ni de Se Acabó la Fiesta.

Una exposició sobre el Valle de los Caídos

Els eurodiputats recorden que el Valle de los Caídos va ser construït amb treballs forçats de presos polítics sota el règim de Francisco Franco i que durant dècades va albergar les restes del dictador. A més, s’hi van traslladar més de 33.000 cossos de víctimes, molts sense el consentiment de les seves famílies. Per això, consideren el lloc com un símbol del patiment i la repressió, i no pas de les arrels cristianes d’Europa.

Els signants també critiquen l’ús reiterat del nom Valle de los Caídos a l’exposició, el qual consideren una vulneració simbòlica de la llei de memòria democràtica espanyola, que va establir la nova denominació per evitar qualsevol glorificació del franquisme. Denuncien, així mateix, que la celebració de l’acte coincideixi amb la setmana del 18 de juliol, data de l’inici del cop d’estat del 1936, la qual cosa veuen com un gest clarament provocador i de caràcter revisionista.

Reclamen la desautorització

Per tot plegat, els eurodiputats exigeixen a la presidenta Metsola que desautoritzi l’exposició per ser incompatible amb els valors democràtics del Parlament Europeu; que aclareixi si la sol·licitud original especificava el contingut real de l’acte; i que informi sobre si es va fer una revisió prèvia del contingut o dels ponents convidats.

La carta conclou amb una crida a defensar la memòria de les víctimes, els valors fundacionals de la Unió Europea i la necessitat de combatre qualsevol forma de glorificació de règims totalitaris.

La diputada de la CUP Laia Estrada ha criticat durament el nou sistema de finançament per a Catalunya acordat avui en la Comissió Bilateral Estat-Generalitat. Segons que ha dit a l’Agència Catalana de Notícies, l’acord “no és singular” i representa “una presa de pèl del PSOE amb la complicitat imprescindible de la seva sucursal catalana a la Generalitat, que és el PSC”.

Estrada ha considerat que el sistema és “fals igual que el traspàs de Rodalia”, i ha lamentat que no hi hagi cap concreció sobre quan es començarà a recaptar tot l’IRPF. “No hi ha sobirania fiscal ni econòmica perquè no podrem decidir com recaptem aquests impostos ni com redistribuïm aquests recursos que són nostres”, ha afirmat.

Allò que diu l’acord de la bilateral i han silenciat el govern espanyol i la Generalitat

Ha insistit que el sistema pactat “no tindrà res de singular” perquè serà una fórmula “generalitzable”. I ha censurat que “tracten com un privilegi el fet que la població catalana puguem disposar de tots els nostres recursos i puguem, fins i tot, arribar a decidir en un futur com els recaptem i com els redistribuïm”.

En aquest sentit, ha rebutjat el concepte d’“autonomia amb plena coordinació amb l’estat”, que ha qualificat de “subordinació”. Finalment, ha acusat ERC, Junts i Comuns de fer possible que el PSOE i el PSC continuïn al poder a l’estat espanyol.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a sacsejar l’escena internacional amb una nova amenaça econòmica contra Rússia. Des del despatx oval, acompanyat del secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, Trump ha dit que imposarà aranzels del 100% a Rússia si no s’arriba a un acord de pau amb Ucraïna d’aquí a cinquanta dies. A més, ha insinuat que aquestes mesures podrien estendre’s a tercers països que mantinguin relacions comercials amb el Kremlin.

“Estic decebut amb ell perquè em pensava que hauríem assolit un acord fa dos mesos, però sembla que no hi arribem”, ha dit el president. “Farem servir aranzels molt severs si no tenim un acord en cinquanta dies. Potser del 100%. Ja sabeu què vol dir això.” Tot seguit, Trump ha passat a parlar d’armes per a Ucraïna, en una compareixença breu però carregada d’implicacions diplomàtiques, especialment per a la Unió Europea.

Trump ha parlat explícitament de “tarifes secundàries”, un mecanisme que no sols afectaria les exportacions russes directes, sinó també els països que hi mantinguin vincles comercials. Això podria implicar que els Estats Units penalitzessin amb aranzels productes de socis comercials –com el Canadà, el Japó o països de la Unió Europea– si compren o venen productes a Rússia. És un model semblant al que es va fer servir contra l’Iran durant l’administració de George W. Bush.

Aquest moviment no solament pretén de castigar l’economia russa, sinó obligar els aliats occidentals a desenganxar-se del comerç amb el Kremlin, cosa que podria tensar les relacions transatlàntiques, especialment amb estats com Hongria o Eslovàquia, que han demanat flexibilitat amb les sancions.

ERC veu amb bons ulls l’acord entre la Generalitat i l’estat espanyol sobre el finançament de Catalunya, anunciat avui, però assenyala que ara mateix hi ha molt pocs detalls. Isaac Albert, portaveu del partit, diu que “la música sona bé”, però que hi ha hagut “una escenificació amb algun anunci i molt poca concreció”. “Són acords que només són un punt de partida. ERC estarà al darrere”, ha afegit.

Segons Albert, els governs català i espanyol han assumit l’acord d’investidura a què van arribar el PSC i ERC i ha dit que “no hi hauria nous acords que tapessin acords no complerts”. Així i tot, el portaveu d’ERC no ha detallat si ERC deixaria de negociar els pròxims pressuposts, tant a Catalunya com a l’estat espanyol, i tampoc no ha concretat com podia afectar tot plegat el que quedava de legislatura. “Les legislatures tenen sentit a partir del sentit que els donem. La nostra feina és que les coses passin”, ha dit.

Albert ha dit que l’acord havia de respectar el principi l’ordinalitat, que assenyala que és l’element que ha de permetre la reducció del dèficit fiscal. “Que aparegui en el preàmbul mostra que l’estat i el PSOE arrosseguen els preus”, ha dit. Així i tot, en la lletra petita del text, l’estat espanyol no l’accepta. La qüestió queda reduïda a una demanda de la Generalitat que s’esmenta en l’exposició de motius. No apareix en els punts que desplega l’acord i tampoc no és assumit pel govern espanyol.

Albert creu que la bilateral ha passat gràcies a ERC perquè “en un moment donat va saber posar el finançament sobre la taula”, i que no hi ha cap agent polític a Catalunya i a l’estat espanyol que discuteixi que Catalunya necessita un nou model de finançament.  “L’estat assumeix que Catalunya ha de recaptar tots els imposts de Catalunya. Ha dit que cal i és indispensable que la hisenda catalana tingui prou recursos. Això és gràcies a ERC”, ha afegit. I sobre la hisenda catalana, ha dit: “L’agència tributària catalana s’ha de coordinar amb totes les agències, però ha de ser autònoma. El problema no és com fem camí, sinó la voluntat que el camí sigui totalment autònom.”

Un acord que rebaixa el pacte d’investidura

El nou model que s’ha anunciat avui en conferència de premsa després de la comissió bilateral ja rebaixava molt l’acord d’investidura a què va arribar ERC. Però el document que s’ha conegut poc després, amb la literalitat de l’acord, rebaixa encara més l’essència del document.

L’acord parteix sense un calendari clar, ni el càlcul de quants diners s’afegiran al sistema, ni tampoc un pla per a desplegar la hisenda catalana. De fet, la Generalitat assumeix que és impossible que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) recapti i gestioni l’IRPF l’any vinent. Aquest era precisament el compromís més concret de l’acord entre el PSC i ERC i ara no té cap mena d’horitzó.

El que diu l’acord de la bilateral i han silenciat l’estat i la Generalitat

Com serà el model?

El nou sistema de finançament proposat per la Generalitat vol basar-se en la capacitat fiscal dels territoris, eliminar els fons actuals i passar d’un model de despeses a un de basat en ingressos. Es preveu una cistella de tributs on Catalunya tindria un percentatge fix, en canvi d’aportar una part dels recursos a l’estat espanyol per cobrir competències com ara defensa, justícia o acció exterior.

El model també preveu una contribució solidària i la Generalitat defensa que l’aportació no afecti el principi d’ordinalitat. És a dir, que Catalunya no hauria de perdre posicions en el rànquing.

A més, les competències específiques de Catalunya serien finançades amb un fons addicional per part de l’estat espanyol, tot i que encara s’ha de concretar com es calcularia.

Segons la Generalitat, aquest sistema milloraria la transparència i la corresponsabilitat fiscal. No obstant això, no s’espera que el govern espanyol presenti els detalls concrets fins a finals d’any, fet que manté la incertesa entre els territoris més beneficiats per l’actual model.

La comissió bilateral estat espanyol-Generalitat ha aprovat avui allò que diuen que seran els fonaments del nou model de finançament. L’entesa rebaixa el sistema de finançament singular que havien acordat el PSC i ERC en el pacte d’investidura. De fet, no assumeix punts essencials del model que havien defensat els republicans, a banda de no establir un calendari de desplegament, ni un pla per a la hisenda catalana, que no recaptarà ni gestionarà l’IRPF l’any vinent. En la lletra petita de l’acord, el govern espanyol no accepta el principi d’ordinalitat ni la demanda que l’Agència Tributària de Catalunya assumeixi progressivament la recaptació i la gestió de tots els imposts amb independència de l’administració tributària espanyola. Els mitjans de comunicació no han tingut accés a l’acord subscrit pels dos governs en la bilateral fins que no ha acabat la conferència de premsa del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial espanyol, Ángel Víctor Torres.

En concret, el respecte a l’ordinalitat queda reduït a una demanda de la Generalitat que s’esmenta en l’exposició de motius. No apareix en els punts que desplega l’acord i, per tant, tampoc no és assumit pel govern espanyol. Aquest principi recollit en l’estatut implica que Catalunya no pot perdre posicions en el rànquing de renda disponible per cap després de fer l’aportació a les arques comunes. Respecte de la solidaritat, el document diu que “Catalunya considera que aquesta aportació ha de ser calculada, de manera transparent, amb criteris objectius, i és condició necessària que la seva aplicació no pot desvirtuar l’ordinalitat en el resultat final”. L’acord, tanmateix, no posa cap límit a la solidaritat. Estableix que una part dels recursos derivats de la cistella de recursos es destinaran a l’anivellament entre els territoris “presentant-se de manera transparent com a aportants netes les comunitats autònomes, que compten amb una capacitat més gran de generació de recursos”.

L’acord compromet tan sols els dos governs a treballar per al “desplegament de la hisenda catalana”, amb l’objectiu que l’ATC “assumeixi progressivament competències de gestió en l’IRPF”. No diu que avanci cap a la recaptació i la gestió de la totalitat d’aquest impost ni fixa cap calendari perquè sigui així. Tampoc no admet l’objectiu que l’ATC gestioni la resta de tributs en el futur. Sí que acota el compromís d’avançar en aquestes “competències de gestió” de l’IRPF, “sense perjudici de futurs acords en altres tributs”, dins un model “en xarxa” del sistema tributari. És a dir, “amb la participació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i les administracions tributàries autonòmiques, amb regles de coordinació que assegurin que el sistema tributari es gestiona de manera eficaç i eficient, i amb garanties plenes en la prevenció de la lluita contra el frau”. S’apunta, així, a una participació compartida de les dues administracions tributàries, i no es dibuixa cap horitzó on l’ATC pugui tenir l’anomenada clau de la caixa. Respecte de tot això, els dos governs pacten de crear un grup de treball per a desenvolupar i implementar aquest avenç en competències respecte de l’IRPF i avançar en l’anàlisi i la proposta de les reformes legals necessàries.

La recaptació de tots els imposts queda també reduïda a una voluntat catalana en l’exposició de motius del document. “Catalunya vol desplegar la hisenda catalana per gestionar de manera progressiva els imposts, fet que és compatible amb un model tributari federal amb més capacitat normativa, de gestió, recaptació, liquidació i inspecció”, diu, sense que el govern espanyol ho assumeixi. Per contra, l’administració espanyola subratlla que es pot avançar cap a un model de gestió tributària en xarxa, on participin les administracions tributàries territorials que ho desitgin i l’espanyola, “sens perjudici de l’existència de regles de coordinació que assegurin que el sistema tributari es gestioni de manera eficaç i eficient, i amb garanties plenes en la prevenció i lluita contra el frau”.

L’estat i la Generalitat rebaixen el finançament singular de l’acord d’investidura

Els dos governs sí que s’insten a fer possible que l’any vinent es puguin presentar les declaracions de la renda davant l’ATC i que es possibiliti “l’ús de la clau digital establerta per la Generalitat”, l’idCAT. L’acord també parla d’avançar progressivament, quan el marc legal ho permeti, en l’assumpció de l’ATC de competències gestores de l’IRPF “concurrents amb les de l’Agència Estatal d’Administració Tributària”.

La jutgessa de Catarroja (Horta Sud) que investiga la gestió de la gota freda del 29 d’octubre, que va causar la mort de 228 persones, ha assenyalat una “diferència radical” entre l’administració local i l’autonòmica quant a l’activació d’alertes a la població i les mesures d’autoprotecció. Així consta en dues resolucions dictades avui mateix, segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià.

En una de les resolucions, la magistrada desestima un recurs d’una acusació particular contra la decisió d’arxivar la causa contra el batlle d’Utiel. Recorda que el procediment se centra en l’avís tardà a la població malgrat que, segons diu, hi havia prou informació en mans dels responsables autonòmics de Protecció Civil.

La jutgessa exposa que la diferència entre administracions es basa en la gestió de la informació i en el coneixement –presumiblement inexistent– de les mesures que calia adoptar. Per això, diu, no es pot atribuir la posició de garant ni al batlle d’Utiel ni als altres batlles, perquè “foren sorpresos pels fets, no van rebre informació precisa ni se’ls va assessorar de manera específica”.

Remarca també que l’anàlisi fragmentària de la informació disponible fou generalitzat entre els ajuntaments, a diferència de la Generalitat, que tenia múltiples canals d’informació –de l’Agència de Meteorologia espanyola, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, del telèfon 112, dels mitjans de comunicació i del personal tècnic– i comandava legalment l’emergència mitjançant el CECOPI.

La magistrada també diferencia les competències: “El pla el dirigia l’administració autonòmica.” I precisa que, aquell 29 d’octubre, els responsables eren l’ex-consellera Salomé Pradas i el secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, tots dos investigats.

En canvi, diu que el batlle d’Utiel va adoptar mesures preventives que “anaven molt més enllà del simple consell de no acostar-se a rius i rieres emesos per l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències”, com ara el tancament de les escoles amb més antelació que no pas l’avís oficial.

“Fora del dret penal”

En aquest sentit, avisa que cal descartar d’entrada l’atribució indiscriminada de responsabilitat penal a qualsevol autoritat, especialment als càrrecs locals. “La cosa contrària implicaria d’obrir investigacions per homicidis i lesions imprudents contra pràcticament tots els batlles dels municipis afectats, cosa que ens situaria fora del dret penal.”

En una segona resolució, la jutgessa també rebutja un altre recurs d’una acusació particular contra la negativa de citar a declarar un testimoni. Ho fa tot remarcant que “cal rebutjar de pla” qualsevol relació entre els morts al barranc de Torrent (o rambla del Poio) i la presa de Forata. Segons ella, no hi va haver cap desbordament ni trencament que causés una crescuda sobtada del cabal.

La magistrada diu que aquestes afirmacions eren comprensibles en una fase inicial de la investigació, però que insistir-hi ara “no té sentit, desvia l’anàlisi correcta dels desbordaments i no aporta cap element útil”. Diu que no es fonamenten en cap informe ni dada, sinó en conjectures, i que no tenen en compte la geografia de la zona. Reitera, com ja havia dit en una resolució anterior, que la suposada influència de la presa en la crescuda del barranc és “una autèntica bola”. “És una altra conca. No sols no hi va tenir cap efecte negatiu, sinó que el seu paper fou clarament beneficiós.”

Finalment, afegeix que la representació que ha presentat el recurs actua com a acusació particular però pretén de comportar-se com una acusació popular “sense complir els requisits que això comporta”.

El bisbe de la Seu d’Urgell, Josep-Lluís Serrano Pentinat, i el president de França, Emmanuel Macron, han acordat d’adoptar conjuntament un indult parcial per a persones condemnades per delictes menors a Andorra. Ho han fet com a coprínceps del país, actuant de manera conjunta i indivisible.

Segons que han informat en un comunicat, la mesura de gràcia s’ha pres per commemorar l’inici de les funcions de Serrano Pentinat com a nou copríncep episcopal i la seva primera trobada amb Macron com a caps d’estat, prevista per al mes d’octubre.

La mesura consisteix en una reducció de sis mesos de les penes de presó o d’arrest imposades per delictes i contravencions penals comesos abans del 26 de juny de 2025, data en què el bisbe va jurar el càrrec.

Delictes exclosos

El decret exclou de la mesura les persones condemnades per delictes contra la constitució andorrana, contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat, la llibertat sexual, la vida o la integritat d’agents de policia o funcionaris penitenciaris.

Tampoc no s’hi podran acollir els condemnats per delictes contra la salut pública relacionats amb el tràfic de drogues tòxiques, robatori qualificat, terrorisme, emblanquiment de capitals, delictes contra la comunitat internacional, corrupció, tràfic d’influències ni associació il·lícita.

A més, en queden exclosos els presos amb una conducta habitual dolenta, els condemnats en rebel·lia –excepte si es presenten davant la justícia en un termini de seixanta dies naturals a partir de la notificació de la sentència– i els delinqüents habituals.

El decret amb la mesura de gràcia es publicarà en els pròxims dies al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i serà la justícia andorrana qui haurà d’aplicar-lo als casos que correspongui.

La Plataforma per la Llengua ha proposat la creació del dia del cinema en català, amb una jornada amb entrades a preus reduïts per a veure films en català. Segons que explica en un comunicat, lluny de voler fomentar solament l’assistència a les sales, la iniciativa vol convertir el català en una opció habitual i atractiva per al públic general i incentivar que les sales programin més sessions en català. Quinze anys després de l’aprovació de la llei del cinema de Catalunya, l’entitat lamenta que en tot aquest temps no s’ha aplicat la llei “per manca de reglament i de sancions” i que això ha significat que el català continués en una situació de precarietat absoluta als cinemes.

L’entitat recorda que, segons la llei, “almenys el 50% de les pel·lícules comercials projectades a Catalunya havien de ser en català”. “Aquesta proporció va ser rebaixada al 25 % per una sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2017, però, tot i això, mai s’ha arribat a unes xifres que s’aproximin a aquests percentatges.” L’entitat recorda que l’any 2011 es va signar un acord entre les principals distribuïdores internacionals –les anomenades majors– i les sales d’exhibició per a garantir l’estrena anual de vint-i-cinc títols doblats al català. “D’aleshores ençà, aquest compromís no s’ha complert mai: el màxim històric va ser de 16 pel·lícules el 2012, l’any posterior a l’acord”, han dit.

A més de demanar més dotació pressupostària per a la producció de cinema en català per tal de repetir èxits com Casa en flames, El 47, Wolfang o Alcarràs, defensa que cal fer més esforços perquè les sales programin més sessions en català de grans films doblats en català. “La programació de les versions en català és molt limitada –molt per sota de les exigències de la llei–, i es concentra majoritàriament en horaris de poca afluència. La poca oferta desapareix a partir de la segona setmana –mentre que les sessions en castellà es mantenen moltes més setmanes, o fins i tot mesos– i mai s’ofereixen en sales amb tecnologia d’alta qualitat tant de vídeo (3D) com d’àudio (Dolby Atmos)”, concreta.

La Plataforma per la Llengua fa més propostes per a compensar, temporalment, el “problema que suposa la manca de regulació garantista per al català en el món audiovisual”. Per exemple, l’entitat ha proposat que s’augmentin els imports de la línia de subvenció per als cinemes que programin versions doblades al català i que, actualment, a diferència de les versions subtitulades i en versió original, tenen una dotació ínfima. Alhora, també ha proposat que aquesta dotació sigui creixent a mesura que passen setmanes de l’estrena, per combatre el problema de les versions en català que duren pocs dies en cartellera en comparació amb la versió en castellà.

També critica la manca de difusió de les versions doblades en català, com el cas concret de Jurassic World: el renéixer i Com ensinistrar un drac, que “no han tingut cap mena de promoció oficial per part d’Universal Pictures”. “A les seves xarxes socials, per exemple, tampoc van fer cap publicació amb la versió original de Wolfgang (rodada en català), sinó que només van fer servir fragments de la versió doblada al castellà”, han retret.

Atesa la situació, la Plataforma per la Llengua reclama que els ajuts públics incloguin com a condició l’obligació de promocionar activament les versions en català. Sobre les plataformes de vídeo sota demanda, parla dels resultats molt minsos de l’acord amb Netflix per a augmentar les versions doblades en català i, respecte dels fons de catàleg de les plataformes de vídeo sota demanda, diu que encara hi ha productes audiovisuals disponibles que no inclouen versions en català existents.

Les organitzacions de l’esquerra endependentista (Alerta Solidària, Arran, la COS, la CUP, Endavant i el SEPC) han anunciat els actes prevists per la Diada de l’Onze de Setembre amb el lema “El combat és sempre ara”. En una compareixença de premsa, la portaveu de la CUP Su Moreno ha defensat que solament un moviment popular fort i combatiu, que confronti la “falsa estabilitat” del PSOE i el PSC, podia donar respostes reals al conflicte nacional i social que travessaven els Països Catalans. Per la seva banda, la portaveu del SEPC, Tània Ros, ha afegit que l’independentisme popular havia “de construir la seva pròpia via”.

Les organitzacions de l’esquerra independentista faran actes a Lleida, Barcelona, Reus i Girona per commemorar la Diada. “Els fets ens demostren que, quan hi ha organització popular i hem lliurat les batalles ara i aquí, som capaces d’aturar totes aquestes arbitrarietats i construir un futur per a totes”, ha reivindicat Moreno. Sobre això, ha defensat que calia “fer créixer l’alternativa desobedient, combativa, nacional i de classe que el país necessita”.

Per la seva banda, la portaveu del SEPC ha denunciat que hi havia qui instrumentava “la por i la necessitat de respostes per vendre respostes autoritàries com a receptes a la inestabilitat”.

Els actes i mobilitzacions que organitza l’esquerra independentista amb motiu de l’Onze de Setembre es faran a les 12.00 a la plaça de la Paeria de Lleida; a les 19.00 al Mercat Central de Reus; i a les 12.00 a la plaça del Vi de Girona. A Barcelona, es farà un acte d’homenatge a Gustau Muñoz a les 10.00, i a les 18.00 començarà la manifestació a la plaça d’Urquinaona.

L’empresa xinesa Rastar, propietat de Chen Yansheng i màxima accionista de l’Espanyol de futbol, ha acordat la venda del club al grup Velocity Sport Limited (VSL), un fons d’inversió d’origen britànic però controlada per accionista nord-americans. D’aquesta manera, l’equip blanc-i-blau passarà a formar part de la cartera de clubs de futbol d’aquest fons, que ja és propietari del Burnley anglès, un equip que l’any vinent jugarà a la Premier League, la primera divisió anglesa. Segons que ha explicat el club blanc-i-blau en un comunicat, els dos clubs seran gestionats de manera independent.

Empresarialment, el grup Rastar s’integrarà com a accionista dins del grup VSL. Per tant, l’empresa xinesa no es desvincula del tot de l’entitat, però en perd bona part del control.

El gran artífex de l’acord ha estat l’empresari nord-americà Alan Pace, que ha estat l’encarregat de negociar l’acord i avui l’ha tancat a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva Dani Jarque.

Chen Yansheng va comprar l’Espanyol el 2016, quan l’entitat patia problemes econòmics importants. L’empresari xinès va generar grans expectatives esportives, arribant a prometre classificar l’equip per la Lliga de Campions. Ara bé, això mai es va materialitzar.

De fet, l’etapa de Yansheng al capdavant del club ha estat marcada per la manca d’inversió en fitxatges i els dos descensos a segona divisió que ha patit la institució.

El govern espanyol preveu de portar al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) l’acord de finançament després de l’estiu. La comissió bilateral estat espanyol-Generalitat ha aprovat avui els principis generals del nou model i, a partir d’ara, entrarà en funcionament un grup de treball entre els dos governs que haurà de concretar qüestions clau sobre el model pendents de definir, com ara, l’aportació a la solidaritat, el compliment del principi d’ordinalitat o l’establiment de participació del govern i dels territoris en els tributs. Fins que això no passi, no es podran concretar les reformes legals necessàries per a implementar el sistema. El ministre de Política Territorial espanyol, Ángel Víctor Torres, ha dit que l’executiu espanyol volia que es materialitzés l’acord i ha assegurat que, tan aviat com fos possible, el consell de ministres aprovaria les reformes legislatives necessàries. S’han de modificar tres lleis: la llei orgànica de finançament de comunitats autònomes (LOFCA), la llei de finançament de les comunitats autònomes (22/2009) i la llei del règim de cessió de tributs de Catalunya (16/2010).

Torres també s’ha felicitat perquè aquest sistema de finançament feia compatible la participació bilateral de Catalunya amb la multilateralitat de tots els territoris. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha assegurat que l’acord assumit entre governs era el mateix que el que el PSC va tancar amb ERC per fer possible la investidura de Salvador Illa. “Podríem estar discutint-nos i hem assumit fer passes per anar avançant”, ha dit, i ha admès que la concreció i el desplegament del govern hauria de continuar. Dalmau també ha avisat que la recaptació de l’IRPF era un “repte majúscul”. Per exemplificar-ho, ha comparat que l’Agència Tributària de Catalunya té 850 treballadors i l’Agència Espanyola d’Administració Tributària, 4.400 a Catalunya. El conseller s’ha demostrat disposat a avançar en l’ATC però no s’ha compromès a fer possible la recaptació i la gestió de l’IRPF per a l’any vinent.

 

 

El Tribunal Suprem espanyol ha decidit d’aturar les actuacions en el cas del fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, fins que es resolguin els recursos contra la interlocutòria de processament del mateix Ortiz i de la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez. Precisament, el Suprem estima la petició de la defensa de Rodríguez, i remarca que per “prudència” ja no s’ha avançat més en el cas.