Després de molts anys de debat, la Generalitat ha acordat amb AENA l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. La proposta definitiva, forjada aquests darrers mesos en una comissió tècnica, consisteix en l’ampliació de la pista 3, destinada als enlairaments, i s’assembla molt a la proposta original de l’operador espanyol, amb petits matisos. AENA farà una inversió de 3.200 milions d’euros per a dur a terme totes les reformes, però, tal com era previst, no hi haurà canvis sobre la governança, que ara com ara és controlada per la part espanyola. 

La intenció és que es puguin fer les noranta operacions per hora que l’aeroport està autoritzat a fer. Segons el govern, ara només se’n poden fer entre vuitanta i vuitanta-cinc. El president Salvador Illa ha dit que l’aeroport “s’aproxima molt veloçment al límit de la seva capacitat” i que, ampliant-lo, el convertiran “en un gran hub de connexions intercontinentals”. La prioritat és d’establir connexions directes, sobretot, amb l’Àsia, però encara hi ha pocs detalls sobre com i quan es concretaran, aquestes noves rutes.

L’aspecte físic de l’ampliació

Els partidaris de l’ampliació sostenen que, per a poder fer més vols intercontinentals –que es fan amb avions més llargs i més pesats– cal que la pista passi dels 2.660 metres actuals a 3.160 metres, ço és, 500 metres de pista nous. D’aquests, 421 seran per al paviment de la pista estrictament. A la pràctica, però, se’n construiran més. 

A cada extrem de la pista estricta, hi haurà 60 metres per a una “pista d’aturada” –en anglès, stopaway–, que serveix per a permetre desacceleracions. Després de cada “pista d’aturada” encara hi haurà una ampliació de 240 metres a banda i banda per a unes àrees de seguretat, que s’anomenen RESA en l’argot tècnic. Una RESA és una zona lliure d’obstacles pensada per a protegir els avions en cas que surtin de la pista estricta. Dels 240 metres de cada RESA, 60 seran pavimentats i 180 seran de terreny natural compactat.

L’ampliació farà servir per als enlairaments una part de la RESA que hi ha a l’extrem de la Ricarda, per a poder “aprofitar al màxim la pista i no estendre-la més en cap dels seus dos marges”. Aquestes zones de seguretat, en tot cas, hauran de ser autoritzades pels organismes internacionals competents.  

L’afectació de la Ricarda

La proposta de l’acord, doncs, continua afectant l’espai protegit de la Ricarda, del Delta del Llobregat, tot i que 87 metres menys que no es preveia, i el Remolar, 60 metres menys que no es preveia. L’aprofitament de la RESA, i els 180 metres de terreny natural que s’hi destinen, han de permetre de preservar el braç principal de l’estany, que en la proposta original desapareixia. En canvi, se’n perdrà un braç lateral, però el govern confia que l’adaptabilitat de les llacunes permetrà, amb el temps, de desplaçar-la.

L’afectació serà, finalment, de vora 27 hectàrees, cosa que pensen compensar amb un benefici aproximat de 250 hectàrees de sòls renaturalitzats, segons la xifra que ha dit Illa i que consta en el document presentat pel govern. Tot i això, l’extensió d’aquesta “illa verda” que es pretén d’articular al voltant de l’aeroport pot variar quan es facin càlculs més acurats. L’objectiu declarat del govern és de compensar per deu cada hectàrea afectada, per bé que ja és la xifra que preveia AENA en la seva proposta inicial. El govern defensa que, com que hi ha menys afectació natural que no pas llavors, la compensació és millor. 

A les compensacions s’hi sumarà, també, un fons destinat a la inversió per a la millora d’aquests espais naturals. El model que es fixa el govern pren com a referents els aeroports de Rotterdam i d’Anvers. Quant a la contaminació acústica, que afecta sobretot els municipis de Gavà i Castelldefels, el govern sosté que el desplaçament dels enlairaments cap a la Ricarda la reduirà. 

Obres, emissions i calendari

La inversió que farà AENA no tan sols servirà per a l’ampliació de la pista, sinó per a fer obres en l’estructura de l’aeroport. La T1 i la T2 es remodelaran; hi haurà millores en algunes pistes; una sortida nova a la pista creuada; i, a més a més, es construirà un nou edifici per a una terminal satèl·lit que pugui assumir una part dels trajectes nous. 

Segons que ha dit el president, la previsió és de tenir els tràmits enllestits el 2028 per a començar l’execució del projecte l’any 2030 i, si tot va bé, que l’aeroport ampliat estigui disponible a partir del 2033. Els signants de l’acord admeten que és un calendari molt ambiciós, però creuen que ho aconseguiran. 

Un dels aspectes en què més pot encallar-se la part burocràtica és l’aval de la Unió Europea per a les previsions de preservació mediambiental, perquè els canvis han d’encaixar amb els objectius de Brussel·les. 

A banda de l’oposició que ha rebut el projecte d’ampliació pels danys sobre la Ricarda, cal dir que l’aviació és una de les fonts d’emissions que creix més de pressa, segons el Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic. El sector ha fet progressos molt importants per a l’eficiència energètica, però encara resten anys per a la descarbonització total de l’aviació. El govern considera que aquesta ampliació permetrà de reduir emissions a llarg termini.

Mentre una part del país rebutja frontalment el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat, institucions econòmiques i els governs català i espanyol hi veuen una gran oportunitat. L’acord entre la Generalitat i AENA és rebut amb entusiasme per les patronals, que ho consideren una via per a consolidar Barcelona com a hub internacional i impulsar la competitivitat del país.

La Cambra de Comerç de Barcelona i Pimec han celebrat el projecte i s’han mostrat convençudes que “es complirà amb tota la normativa europea i totes les proteccions ambientals”. El vice-president tercer de la Cambra, Miquel Martí Escursell, ha qualificat l’acord de “primer pas per a garantir la mobilitat necessària per atreure talent i inversions”. Ha reivindicat una governança compartida de l’aeroport i la millora de les connexions ferroviàries amb alta velocitat. Des de Pimec Logística, Ignasi Sayol ha remarcat que “un territori sense mobilitat deixa de ser competitiu”.

Des de Foment del Treball, el vice-president Lluís Moreno ha agraït a Salvador Illa que “posi Catalunya en marxa” i ha dit que l’ampliació era “un objectiu prioritari” per a la patronal. Ha celebrat que es desencalli un debat que consideren superat i ha remarcat que ja el 2019 es va advertir que calia actuar davant el creixement del trànsit aeri. Pau Relat, president de Fira de Barcelona, ha qualificat l’ampliació de “bona notícia per al país” i ha assegurat que reforçarà l’atractiu de la ciutat com a seu de congressos i fires internacionals. Segons ell, el projecte s’alinea amb l’estratègia de la Fira de renovar-se i modernitzar-se i contribuirà a consolidar Barcelona com un pol d’atracció global.

Per la seva banda, el portaveu del PSC al parlament, Ferran Pedret, ha defensat que l’ampliació és “la intervenció mínima necessària” i que s’ha dissenyat per minimitzar l’impacte sobre els hàbitats protegits. Ha destacat que el projecte contempla accions compensatòries i permetrà acollir més vols intercontinentals sense perjudicar –diu– el medi ambient. Des de Madrid, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha celebrat que el projecte és “indispensable” per a Barcelona, Catalunya i l’estat espanyol, i ha assegurat que impulsarà la conversió de la ciutat en un hub internacional. També ha destacat la inversió de més de 3.200 milions d’euros per part d’AENA i ha parlat d’un impacte “mínim” sobre el medi.

L’acord entre el govern de Salvador Illa i AENA per ampliar l’aeroport del Prat ha desfermat una onada d’oposició, que aplega partits parlamentaris, ajuntaments, plataformes socials i moviments ecologistes. La proposta, que preveu d’allargar en 500 metres la tercera pista i reformar les terminals amb una inversió de 3.200 milions d’euros, és presentada pel govern com un projecte “sostenible”, però ha estat qualificada de “despropòsit” per la majoria d’actors polítics i socials del país.

Patronals i institucions econòmiques celebren l’ampliació de l’aeroport com una oportunitat estratègica

ERC acusa Illa de submissió a AENA i promet mobilització

La secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha acusat el president Illa de mancar de “ambició nacional” i de continuar “encadenat al causant dels problemes”. Considera que si l’aeroport no és de primer nivell és perquè AENA no ho ha volgut. Per això, ha reclamat “arrencar” la gestió de les mans d’aquesta empresa pública espanyola i ha anunciat que ERC participarà activament en les mobilitzacions contra el projecte. A més, ha avisat Illa que, cada vegada que cedeixi davant els interessos de Madrid, “se li complicarà més la legislatura”.

També els Comuns han carregat amb duresa contra el projecte. David Cid, portaveu parlamentari, ha qualificat l’acord de “molt mala notícia” i “caduc, del segle XX”. Ha assegurat que es tracta d’una operació “purament econòmica” que pretén de “maquillar” la proposta de 2021 i ha fixat com a objectius estratègics les fites del 2028, quan caldrà aprovar el Pla Director Urbanístic, i del 2030, quan es preveuen les obres. Els Comuns confien que la Comissió Europea blocarà el projecte, per la seva afectació ambiental i perquè hi ha alternatives.

La regidora Janet Sanz, des de Barcelona en Comú, ha denunciat la hipocresia del PSC per voler tancar pisos turístics mentre promou l’arribada de vint milions de turistes addicionals: “Barcelona no pot més.”

Per la seva part, Junts per Catalunya ha denunciat el caràcter “unilateral” i “sense consens” de la proposta d’Illa. La portaveu Mònica Sales ha defensat que “l’ampliació que cal” és el traspàs integral de la titularitat i la gestió de l’aeroport a la Generalitat. Ha anunciat una petició de compareixença del president al ple del parlament i ha recordat que el juliol es farà un debat monogràfic sobre infrastructures. Sales ha atribuït el col·lapse actual a Rodalia, la AP-7 i el Prat a la gestió del PSC i el PSOE.

Crítiques de localitats de la rodalia

La batllessa del Prat de Llobregat, Alba Bou, ha reiterat el rebuig “inequívoc” del municipi a la nova ampliació. Ha criticat que el govern presenti “el mateix projecte” que el 2021, però ara afectant dos espais naturals –la Ricarda i el Remolar– en lloc d’un. “És un pas enrere de país”, ha dit, tot afegint que el consistori es reservarà el dret d’actuar per totes les vies legals i polítiques. “No cal renaturalitzar allò que ja ho és”, ha etzibat en referència a l’argument del govern.

Sobre això, el batle de Castelldefels, Manu Reyes, del PP, ha denunciat l’impacte acústic i ambiental de l’aeroport sobre la ciutat i ha recordat que la posició històrica del municipi és contrària a qualsevol ampliació que afecti la qualitat de vida dels veïns.

Zeroport i l’oposició social escalfen motors

La plataforma Zeroport ha denunciat que el projecte portarà “més contaminació, més escalfament global, més turistització i més precarietat”, i ha advertit que implicarà una “destrossa” al delta del Llobregat. Han anunciat que convocaran mobilitzacions els pròxims dies, i que se sumaran a la protesta prevista per aquest diumenge a Barcelona a favor del decreixement turístic. L’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic també ha rebutjat frontalment el projecte i ha demanat “reduir el trànsit aeri”.

El Washington Post ha publicat avui un article de recerca sobre la gota freda que va assolar el centre del País Valencià el 29 d’octubre i que va causar pel cap baix 228 morts. Sota el titular de”La inundació de València va ser una catàstrofe. Però va ser també un crim?” es fa ressò de les greus omissions de resposta institucional que podrien acabar als tribunals i assenyala el paper del president Carlos Mazón.

El text recull testimonis de víctimes i familiars, així com dades del sumari judicial que instrueix la jutgessa de Catarroja, i s’hi descriu amb detall com la Generalitat Valenciana va emetre l’alerta d’emergència massa tard: a les 20.11 h, quan ja hi havia pobles i barris inundats. Destaca que la jutgessa considera que moltes de les morts eren evitables i que l’alerta es va fer “enmig de la inacció clara de l’administració regional”.

Segons el Post, aquest cas destaca perquè, a diferència d’altres desastres naturals a Europa o als Estats Units,  aquest “era previsible”. De fet, el rotatiu nord-americà detalla que l’Agència de Meteorologia espanyola havia emès advertiments clars quatre dies abans, i el mateix matí del 29 d’octubre ja parlava de perill “extrem”. Tanmateix, afegeix que no es va prendre cap decisió important i que reunió d’emergència no es va convocar fins a les cinc de la tarda.

Mazón, assenyalat

El Post dedica una part significativa del reportatge a analitzar la responsabilitat del president Mazón, que fins ara no ha estat investigat formalment perquè, com a aforat, solament pot ser jutjat pel TSJ valencià. Amb tot, assenyala que la principal associació de víctimes “l’assenyala explícitament com el màxim responsable”. I recorda que el dia de la gota freda Mazón no va alterar gens la seva agenda: va recollir un certificat de turisme, va fer una conferència de premsa banal on va minimitzar el risc meteorològic i, finalment, es va asseure a dinar durant tres hores amb un periodista.

Mentrestant, el diari explica que la responsable d’emergències, Salomé Pradas, sense cap experiència en protecció civil, no va convocar el gabinet de crisi fins a mitja tarda. Pradas sí que és investigada judicialment per homicidi imprudent i, segons la jutgessa, “el problema no va ser la manca d’informació, sinó el fet de no actuar malgrat tenir-la”.

Una víctima convertida en prova

El reportatge del Washington Post s’obre i es tanca amb el testimoni de Dolores Ruiz, veïna de setanta anys de Xiva que va sobreviure aferrada durant hores a les reixes de la finestra del seu domicili mentre veia morir el seu marit i els seus dos fills, arrossegats per l’aigua, i que va ser entrevistada el febrer per VilaWeb. Ruiz s’ha convertit en una cara visible de les protestes i una de les víctimes més actives judicialment: “Vull ser a casa amb ells. Em reconforta parlar-hi i plorar”, diu al diari, que també mostra imatges de la seva participació en les manifestacions que reclamen la dimissió de Mazón.

Dolores Ruiz: “Vaig dir a Mazón: ‘Vostè sap què he perdut? El meu marit i els dos fills, el millor de la meua vida’”

Segons que relata el Post, Ruiz es va entrevistar hores amb la jutgessa i li va lliurar fotografies de la seva casa devastada. El seu cas encapçala el relat dels fets que obre la interlocutòria judicial de setze pàgines en què s’anunciava la investigació penal.

Així que l’article del Washington Post posa l’atenció internacional damunt el govern valencià i planteja, amb un enfocament contundent, si l’actitud negligent de Mazón i el seu equip podria ser considerada criminal. Mentre les víctimes reclamen justícia, el president continua sense comparèixer davant la jutgessa, que l’ha convidat a declarar.

El menor identificat com un dels autors dels insults racistes contra el jugador del Barça Lamine Yamal en la visita al Santiago Bernabéu el 26 d’octubre del 2024 ha admès els fets. Així, ha acceptat una sanció de 30 hores de tasques socioeducatives i la prohibició d’accedir a partits oficials durant un any.

El menor també ha demanat expressament i per escrit disculpes al jugador blaugrana. La sanció és el resultat de l’expedient que la fiscalia de menors havia obert després de l’incident. Ara bé, no s’ha anunciat cap sanció contra el Reial Madrid.

El passat novembre, la policia espanyola va detenir a tres persones més per fets similars contra el mateix Lamine Yamal i els seus companys Alejandro Balde i Raphinha en el mateix partit. Aquest procediment continua el seu curs i és en mans de la justícia.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat aquest matí la proposta d’ampliació de l’aeroport de Barcelona després de la reunió que ha fet amb la comissió tècnica, que ha treballat en la proposta els darrers mesos.

Segons que ha exposat Illa, es manté la proposta inicial d’AENA d’ampliar 500 metres la pista tres, destinada als enlairaments. Els partidaris de l’ampliació diuen que Catalunya necessita més vols intercontinentals amb avions més llargs i que, per tant, aquesta ampliació permetria de poder-se enlairar amb seguretat. En aquests 500 metres cal sumar-hi quaranta metres més de seguretat a l’extrem oest de la Ricarda, de manera que l’espai natural quedaria igualment afectat. Amb aquesta ampliació, la pista passarà dels 2.660 metres actuals als 3.160.

L’ampliació afectaria tant l’extrem nord com sud. D’una banda, al nord, s’ampliaria amb una zona de seguretat –anomenada REA– de 240 metres “parcialment vegetals” per evitar superfície pavimentada, de manera que es reduirien uns noranta metres l’ocupació total de la Ricarda, proposta inicial d’AENA. Amb aquesta reducció, també s’evitaria d’arribar a l’estany de la Ricarda. D’altra banda, en l’extrem sud s’hi inclourà una zona pavimentada de 60 metres, també destinada als enlairaments, que afectaria el Remolar. La zona de seguretat d’aquesta banda de la pista també seria de 240 metres parcialment vegetals, 60 metres menys que en la proposta inicial.

Pla general de la reunió la Comissió tècnica per a l’ampliació de la capacitat de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, al Palau de la Generalitat (fotografia: ACN / Lluís Sibils).

El president Illa ha considerat que la proposta és sòlida i s’ha consensuat amb el ministeri de Transports espanyol i AENA. “Prenem la decisió de tenir una Catalunya connectada, que amb la màxima ambició”, ha dit Illa. Segons el president, aquesta proposta és compatible amb les màximes exigències ambientals, però encara ara continuaria afectant espais de la Ricarda. Segons el president, es crearà una anella verda a l’entorn de l’aeroport i un fons ambiental a fi que l’aeroport i AENA preservin l’espai.

“Respon a l’estratègia de millorar la competitivitat. Compleix al màxim rigor les mesures mediambientals”, ha dit el president. “Vull que els nostres investigadors, creadors, estudiants i emprenedors puguin viatjar per tot el món sense passar per Madrid, Londres o Frankfurt”, ha afegit.

A partir d’ara, s’engegarà la redacció del nou pla director de l’aeroport, que és previst que estigui enllestit pels volts de l’any 2028. L’any 2030 començarien les obres i s’enllestirien el 2033. La inversió aproximada és de 3.200 milions d’euros i també inclou la remodelació de la Terminal 1 i la Terminal 2.

Un col·lectiu de famílies a les quals se les ha pres la custòdia dels fills ha convocat una manifestació en contra de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) dijous per a exigir que els infants siguin retornats als seus pares i la dissolució total de la direcció general, més que no pas un canvi de nom com l’anunciat. L’Assemblea de Mares Trencades per la DGAIA, que assegura que aplega una cinquantena de famílies amb casos similars, ha anunciat la protesta en una conferència de premsa de cinc d’aquestes mares que han explicat els seus casos. Totes elles denuncien que la DGAIA va considerar desemparats els seus fills arran d’informes falsos i parcials, i que el millor lloc on poden ser aquests infants és amb les seves famílies biològiques. La manifestació començarà a les 18.00 a la porta de la seu de la DGAIA, a l’avinguda del Paral·lel 52, i passarà pels serveis socials de Ciutat Vella abans d’arribar a la plaça de Sant Jaume. “No volem que s’invisibilitzi la lluita de les mares i les famílies que estan en aquesta situació”, han dit.

Al costat d’aquestes cinc mares hi havia una sisena persona amb el rostre tapat i un cartell en el qual deia que no podia parlar per por de les represàlies de la DGAIA que pogués patir ella o els seus fills. De fet, les mares han reivindicat en més d’una ocasió que no només parlaven per elles, sinó per moltes més persones que no podien donar la cara per temor que el seu activisme pugui perjudicar els seus casos particulars. “Ens maltracten psicològicament i s’inventen mentides. La policia no para de perseguir-te per a deixar-te feta pols perquè et puguin allunyar dels fills”, ha dit Ana Maria, una d’elles.

Noemí Pereda: “No és possible que la DGAIA canviï en tres mesos, com s’ha anunciat”

Abans d’explicar els seus casos particulars, han llegit un manifest acordat pel conjunt de l’assemblea i que denuncia que no se les té en compte a l’hora de decidir el futur dels seus fills. “El canvi de nom no suposa cap canvi estructural, no és més que una rentada de cara d’una institució de la qual s’ha evidenciat la mala praxi”, diuen, i conclouen que no en sortirà res de profit: “Canviar de nom per a no canviar res.” Alhora, es queixen que en aquest procés de transformació no han tingut en compte aquestes famílies, i exigeixen directament al president Salvador Illa que els en doni explicacions. “Vostè no té ni idea del calvari que és que t’arranquin el teu fill, no sap el que és plantar-se fora d’un centre a vigilar que no és la vostra filla la que s’emporta un home gran”, han llegit.

Una persona ha denunciat que no pot parlar per por a represàlies.

Una de les mares, Àngels, ha explicat que ella mateixa va ser una nena tutelada, i que això ha facilitat que li acabin prenent el seu propi infant. “Vostè no sap què és que, haver estat tutelada, haver patit abusos i violacions, i no tenir on denunciar perquè la paraula del professional de torn val més. I quan creixes i intentes fer la teva vida, et prenen l’infant perquè vas ser una nena tutelada i el control continua. Estem marcats de per vida”, ha llegit.

Les mares han clamat que vetllar pel benestar dels menors és posar-los al centre de la política, que no es resol canviant el nom ni els gerents, i han denunciat que els van prendre els fills sense motius reals i que els infants no estan bé sota la tutela de la Generalitat. “Denunciem la psiquiatrització d’infants i mares”, ha dit en referència als tractaments farmacològics de problemes psicològics i psiquiàtrics que diuen que, justament, són provocats per aquesta separació.

Diuen que les castiguen per ser immigrants i sense recursos

Les mares han denunciat que tot aquest procés culpabilitza les famílies i que els nens són “tancats en presons”, en referència als centres de menors. “[La DGAIA] ho fa amb impunitat total, sense control de res ni ningú, de manera preventiva, i sense haver de provar res, amb l’ajuda de les forces policíaques, sense dret de rèplica ni de defensa. Els pren des del mateix pit de la mare perquè es pressuposa com seran les mares”, han dit.

El manifest també denuncia que les mares són castigades “per haver migrat, per no tenir família sanguínia extensa, per criar segons els costums del seu lloc d’origen, per assetjament escolar, per criar sense un home que exerceixi de pare, per no tenir accés a un habitatge digne, per tenir una feina informal, per plorar a les visites als serveis socials, per treballar massa hores o per no treballar, per tenir problemes de salut, o per haver denunciar el seu maltractador”. “Qualsevol excusa val”, han dit, i han afirmat que es redacten informes falsos sobre la situació dels menors i les famílies que després fan servir per a retirar les custòdies. A més, es queixen que aquests informes estan “per sobre de tota la veritat”, i que no es té en compte la voluntat dels infants i les famílies.

“Els nens demanen de tornar a casa, però els silencien. No poden opinar. Haurien de tenir veu i advocat des del minut zero, però els nens no tenen dret de defensa”, ha denunciat la Ruslana. El seu fill, ha dit, quan vivia amb ella estudiava música amb bones notes al Conservatori de Sabadell i feia natació, però que ara que viu en un centre de menors li han prohibit aquestes activitats i li donen “droga psiquiàtrica”. Diu que li donen una medicació que serveix per a la bipolaritat i l’esquizofrènia, però que no sap quin diagnòstic té ni quan ni com li van trobar. “Des de llavors va començar a beure, fumar i robar. En cinc anys va perdre 12 quilos per sobredosis d’aquesta droga psiquiàtrica”, ha dit. Ruslana també ha dit que té “tots els informes a favor”, i que, així i tot, no li tornen el fill, perquè en el seu moment van fer un informe parcial i fals en contra seu. “Quasi sempre són mentides i amb informes incongruents prenen el menor, les famílies no poden defensar-se”, ha denunciat.

“Em van prendre la filla l’hospital”

L’Ana Maria, una altra de les dones, ha explicat que li van prendre la filla el 2012 i que d’aleshores ençà continua lluitant per a recuperar-la. Sense donar detalls de què havia passat, ha dit que va portar la nena a l’hospital perquè no estava bé i que després d’aquella visita li van prendre la custòdia. “Em van robar la meva filla mentre jo era allà. Van venir molts cotxes de policia per a segrestar la meva filla. Deien que la nena estava desemparada. Com pot estar desemparada si jo mateixa la vaig portar a l’hospital perquè estava malament?”, ha demanat. Després d’això no li van dir on la van portar, però va aconseguir esbrinar-ho per la seva insistència i l’ajuda del seu advocat. Tot i això, ha dit que al judici per a prendre-li la custòdia de la filla no la van deixar parlar. “Van aparentar que era un judici, però no em van deixar parlar ni van mirar les proves, i ara fa dos anys que no la veig”, ha dit.

Les mares han dit que molts d’aquests desemparaments es donen arran de visites mèdiques –en alguns casos, tot just després de néixer– o a l’escola. “Ja que l’ensenyament és obligatori del 6 als 16 anys, demanem que hi estiguin segurs”, ha dit l’Elena. En el seu cas, ha dit, li van prendre el fill arran de múltiples queixes d’ella per les condicions de l’escola on anava el seu fill. “Per denunciar-ho i per voler-lo canviar d’escola, rebo una carta dient que sóc una mare conflictiva i que el nen està desemparat”, ha dit. Allò fou l’avantsala de la pèrdua definitiva de la custòdia amb la decisió judicial, malgrat que, segons que ha dit, el nen ha expressat reiteradament que vol tornar amb ella. “Però mai s’escolta la veu dels nens”, ha dit.

Demanen la dissolució de la DGAIA i el retorn dels infants

“Posar dues P al nom no significa que hi hagi canvis estructurals”, ha denunciat la Norma en referència al canvi de nom pel de Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPiA). “La prevenció ha de passar primer pel que denunciem aquest matí, s’han pres nens sense passar per les mares. I de quina protecció parlem? La DGAIA rep molts diners per la quantitat de nens que suposadament cuida, però ja n’hi ha prou de regalar diners públics a aquesta entitat que roba”, ha dit en referència als escàndols per desviaments de diners públics sense control a les organitzacions que gestionen els centres de menors.

El manifest de l’Assemblea de Mares Trencades per la DGAIA exigeix que els nens tutelats siguin tornats a les famílies biològiques i el seu entorn afectiu, i que es reconegui la comunitat com a xarxa de suport per a la cura en la criança. “No volem cap reforma de la DGAIA ni que s’hi destinin més recursos, en volem el tancament. Exigim que es tornin els infants a les famílies perquè recuperin l’afecte i la relació familiar, i puguin reprendre les seves vides”, diu el document. També, reclamen “un espai de denúncia de la violència institucional”, tant per als menors com per a les famílies.

El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha acordat desestimar la petició del PP perquè el president de l’òrgan, Cándido Conde-Pumpido, s’abstingui de participar en les deliberacions sobre la llei d’amnistia. Segons fonts del tribunal, el ple entén que aquesta és una decisió “personalíssima” del magistrat i que les parts no tenen la potestat per demanar-la.

Els populars consideren que seria aplicar el mateix criteri pel qual s’ha apartat el magistrat José María Macías per haver elaborat un informe contrari a la llei com a vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Fonts del PP defensen que els arguments per a apartar Macías són igualment vàlids per a Conde-Pumpido, atès que també va participar en un informe sobre aquesta llei.

Els magistrats també abordaran avui la petició del PP per ajornar la deliberació fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgui les qüestions prejudicials plantejades. Posteriorment, la ponent de la sentència, Inmaculada Montalbán, esgrimirà les línies bàsiques de la sentència que es debatrà al ple monogràfic de la setmana del 23 al 27 de juny.

Vuit persones han mort avui pel cap baix en un tiroteig en una escola situada a la ciutat austríaca de Graz (sud). La policia ha activat un dispositiu de seguretat a gran escala, si bé les autoritats no han facilitat, ara com ara, un balanç oficial.

“Hi ha un dispositiu policíac en marxa a Graz”, ha dit la policia en el seu compte a la xarxa social X, on ha especificat: “El motiu és que s’han sentit trets en l’edifici.” Hi han anat membres de la unitat de les forces especials Cobra.

La batllessa de la ciutat, Elke Kahr, ha especificat que les víctimes mortals són un adult i set estudiants. El sospitós del tiroteig també ha mort, sense que ara com ara hagin transcendit les identitats de les víctimes o el motiu del succés, segons ha recollit el diari austríac Die Presse.

El desplegament inclou un helicòpter a la zona on hi ha l’escola, al carrer Dreierschuetzengasse. “La situació està controlada. No s’espera que hi hagi més perill”, ha apuntat la policia, en aparent referència que només hi hauria un sospitós del tiroteig, que ha deixat a més un nombre indeterminat de ferits, inclosos diversos que han estat hospitalitzats.

[Treballem per a ampliar aquesta informació.]

El govern ha aprovat avui els Premis Nacionals de Comunicació de la Generalitat de Catalunya de l’any 2024, el màxim reconeixement a l’excel·lència en el camp de la comunicació a Catalunya o en llengua catalana. La Xarxa+, Gemma Nierga, Ricard Ustrell, Carles Francino, Òscar Múñoz, Cristina Salvador, el Diari de Tarragona i el pòdcast Càncer 360º són els guanyadors. 

El nou Premi Nacional d’Honor és per a Ràdio Barcelona “per ser la primera emissora oficial de ràdio de l’estat espanyol”. Fundada el 14 de novembre de 1924, el jurat ha considerat que mereix de ser reconeguda per la trajectòria històrica i la contribució al desenvolupament de la ràdio a Catalunya. L’any passat va celebrar el centenari.

Gemma Nierga ha guanyat el Premi Nacional de Comunicació Televisiva, tant per la trajectòria com “pel seu estil comunicatiu rigorós, empàtic i intel·ligent”, amb què ha creat a la televisió espais de conversa profunds i accessibles.

Ricard Ustrell i Carles Francino comparteixen el Premi Nacional de Comunicació Radiofònica. A Ustrell li reconeixen “haver renovat el relat radiofònic català amb una aposta pròpia, generacional i arriscada”, mentre que a Francino el fet de “ser una de les veus més respectades del periodisme català, amb una trajectòria de més de quatre dècades marcada pel rigor, la proximitat i el compromís cívic”.

A títol pòstum, Òscar Muñoz és el Premi Nacional de Comunicació de Premsa “per ser un referent indiscutible de la informació local a Barcelona”. Va treballar durant gairebé trenta anys a La Vanguardia.

La Xarxa+ s’emporta el Premi Nacional de Comunicació Digital “per ser la primera plataforma OTT de continguts audiovisuals de proximitat en català, gratuïta i que permet que els mitjans de proximitat puguin adaptar-se als nous hàbits de consum digital.”

El Diari de Tarragona és el Premi Nacional de Comunicació de Proximitat, per continuar, després de 215 anys d’història, com el degà de la premsa en actiu a Catalunya.

Cristina Salvador i Branera (Both) i el pòdcast Càncer 360º són el Premi Nacional de Comunicació Publicitària i Corporativa. A Salvador, li reconeixen “haver impulsat i liderat l’orientació de la comunicació corporativa en tres àmbits que fins ara no havien comptat amb prou atenció al sector i en què ha estat pionera: la diversitat, la cultura i la comunicació interna” i a Càncer 360º, “la difusió de la investigació contra el càncer que es fa des de l’Institut”.

Els Premis Nacionals de Comunicació es lliuraran el 4 de juliol a Tarragona. Serà la primera vegada que la cerimònia no es fa a Barcelona. 

“Movimiento Sumar ha fagocitat i invisibilitzat totes les forces que formen part del grup parlamentari homònim i és antològicament contrari al que som i defensem com a partit […] Més és un partit d’una nació minoritzada i Sumar ho és de la nació que la minoritza”. Així de contundent s’expressa Bloc i País en una proposta de resolució per al consell nacional de Més Compromís, en què demana que el grup abandoni Sumar al congrés espanyol.

Ahir, la comissió executiva de la formació va aprovar per unanimitat una proposta per a revaluar el pacte amb Sumar, però sense liquidar-lo. Però Bloc i País pressiona perquè trenquin definitivament. Recorden que, de bon començament, són un projecte polític “valencià, sobirà, arrelat al territori i d’estricat obediència valenciana”, cosa que els ha permès de representar amb veu pròpia les necessitats i aspiracions del poble valencià “sense subordinacions ni dependències de dinàmiques alienes a allò que passa al nostre País.” 

Per això diuen que l’acord per a concórrer a les eleccions del 2023 amb Sumar era una “aliança electoral puntual” per a garantir una representació progressista i valencianista al congrés espanyol. Ara bé, recorden que tant Sumar com el govern espanyol “han comès greuges contra els valencians” i el seu partit i que han posat en evidència que “les seues voluntats i realitats polítiques van en contra dels principis fundacionals de Més i Compromís”.

Recorden, en la proposta, que el greuge més recent comès per Sumar-PSOE ha estat el vet a la compareixença de Pedro Sánchez a la comissió d’investigació sobre la gota freda: “Els temes que preocupen els valencians s’instrumentalitzen per part dels partits de l’esquerra espanyola, però sense donar-los cap solució.” En aquest sentit, asseguren que “la plena sobirania de Compromís en temes valencians ni s’ha complert ni es compleix”.

Diuen que des de fa dos anys Compromís té molta menys visibilitat que la legislatura passada amb la meitat de diputats i subratllen que no tenen capacitat per a marcar l’agenda valenciana dins de Sumar: “Podem exercir molta més pressió fora de Sumar que dins”, asseguren, i insisteixen en la manca de pluralisme dins el grup. 

“Ni Més ni Compromís poden continuar formant part d’un espai que no respecta la seua autonomia, que invisibilitza la seua veu i que ni prioritza ni té en compte les demandes de la ciutadania valenciana”, apunten. Per això, a banda de l’eixida del grup Sumar, també demanen de desadscriure la diputada de Més-Compromís, Àgueda Micó, del grup Sumar. 

El magistrat del Tribunal Suprem espanyol Leopoldo Puente ha ordenat a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil espanyola que escorcolli el domicili de l’ex-ministre de Transports José Luis Ábalos a València, en el marc de la causa que l’investiga per haver cobrat, presumptament, comissions –tant en metàl·lic com en espècies– en canvi de contractes de material sanitari i d’obra pública durant la pandèmia de la covid.

Segons que han confirmat fonts jurídiques que cita Europa Press, aquest matí, agents de la Guàrdia Civil s’han presentat a l’immoble. És la primera vegada que la Guàrdia Civil escorcolla una propietat d’Ábalos.

Ábalos és investigat per la presumpta adjudicació de contractes públics en favor de l’empresari Víctor de Aldama i els seus socis, en canvi de comissions. En l’escorcoll cerquen documentació amb algunes de les comissions a les quals va al·ludir Aldama en declaracions judicials.

Segons l’UCO (la unitat de la Guàrdia Civil que ha estat a l’ull de l’huracà en el darrer escàndol que ha empastifat el PSOE), Aldama era el cervell de la trama i comissionista, i s’havia aprofitat de la relació amb Ábalos i el seu assessor, Koldo García, per aconseguir l’adjudicació dels contractes –més de 50 milions d’euros–, però també per influir en el rescat d’Air Europa. També diu que Aldama es vantava de la relació amb Ábalos i de la influència que tenia en el govern espanyol. En aquest sentit, considera que tenia a sou García –uns 10.000 euros mensuals– en canvi d’informació privilegiada i accés a alts càrrecs.

El tècnic del Manchester City, Pep Guardiola, ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat de Manchester en reconeixement de la “contribució extraordinària” que ha fet a la ciutat d’ençà que va ser nomenat entrenador del club l’any 2016. Amb 54 anys, Guardiola ha guiat el City cap a sis títols de la Premier League i una Lliga de Campions, que l’equip va guanyar el 2023.

L’acte d’investidura s’ha fet al Whitworth Hall i ha estat presidit pel rector de la universitat, Nazir Afzal. “Manchester significa molt per a mi. Fa nou anys que hi visc i s’ha convertit en casa meva. La gent, la cultura, el meu club de futbol, els companys… Tot és molt especial per a mi i per a la meva família. Quan vaig arribar el 2016, no sabia quant de temps m’hi estaria. La manera com la ciutat em va acollir ho va fer tot molt fàcil. El temps que he passat aquí ha estat preciós”, ha dit Guardiola.

La universitat també ha reconegut la contribució de Guardiola més enllà del futbol, com ara, el suport que ha donat amb la seva fundació familiar, la Fundació Guardiola Sala. El president i vice-rector de la universitat, el professor Duncan Ivison, ha destacat la figura del tècnic de Santpedor: “És un innovador i un guanyador que ha inspirat milions de persones amb l’èxit com a entrenador. Ha tingut un paper fonamental en l’èxit global del Manchester City, i ens sentim honorats que hagi acceptat aquest títol.”

El discurs d’agraïment de Guardiola ha tingut una part reivindicativa, amb una denúncia a la violència a Gaza, Ucraïna i Sudan. “Veiem l’horror de milers i milers d’infants, mares i pares i famílies innocents patint, passant fam i essent assassinats”, ha dit.

Pep Guardiola delivered a powerful speech while receiving an honorary degree from the University of Manchester, where he spoke about the suffering in Sudan, Ukraine, and the ongoing genocide in Gaza.@PepTeam pic.twitter.com/IdLXFsNaa5

— Leyla Hamed (@leylahamed) June 9, 2025

Els Països Catalans encaren tres jornades consecutives de calor intensa, amb valors que fregaran o superaran els 38 °C en algunes comarques de l’interior. Aquesta situació ve motivada per l’afluència d’una massa d’aire càlid d’origen africà i la persistència d’altes pressions sobre bona part del territori.

Avui ja es registraran temperatures molt altes al pla de Lleida, especialment a les comarques de Ponent, on poden fregar els 38 °C. A la resta del país, la temperatura màxima també puja entre lleugerament i moderadament, segons el Meteocat. A partir del migdia es preveuen ruixats dispersos al Pirineu i Prepirineu, que al llarg de la tarda poden afectar altres comarques de la meitat nord, com el Ripollès, la Garrotxa, el Berguedà, la Selva, Osona, el Lluçanès i el Moianès. Ací, hi ha activa una alerta de risc moderat per pluja intensa, que pot anar acompanyada de tempesta, calamarsa i, localment, pedra.

A Andorra, les màximes s’enfilen fins als 31 °C a Andorra la Vella i 28 °C a 1.500 metres. S’hi preveuen xàfecs a la tarda que poden afectar el sud del país. El Servei Meteorològic d’Andorra considera que serà el dia més càlid de la setmana, amb una isoterma de 0 °C molt elevada, situada entre els 4.200 i 4.300 metres.

Al País Valencià, la calor també colpeja amb força les comarques interiors. Es preveu un ascens generalitzat de les màximes, amb 33 °C a la Costera (Xàtiva), 32 °C a l’Alt Vinalopó i la Plana d’Utiel-Requena, 31 °C a l’Alt Millars i l’Alt Palància, i 30 °C a l’Alcoià. A l’interior nord, comarques com els Ports o l’Alt Maestrat poden tenir núvols de desenvolupament diürn, amb baixa probabilitat de xàfecs febles i aïllats.

A les Illes, el cel es manté poc ennigulat, amb presència de pols en suspensió. L’AEMET preveu màximes de 31 °C a la zona de Sa Pobla, i 30 °C a Palma i Ciutadella, amb vents febles i brises costaneres.

Demà pujaran els termòmetres

Demà es preveu que la temperatura mínima i màxima pugi entre lleugerament i moderadament a tot Catalunya. A Ponent es podran assolir els 39 °C, mentre que al litoral i al prelitoral central, com al Baix Llobregat o el Vallès Occidental, els valors voltaran entre 33 i 35 °C. Al Pirineu, pot caure algun ruixat feble i minso.

A Andorra es mantindran les màximes al voltant dels 30 °C a Andorra la Vella i de 25 °C a 1.500 metres. El cel s’ennuvolarà parcialment per núvols alts i mitjans, i la calitja serà ben present.

Al País Valencià, les temperatures es mantindran o pujaran lleugerament. A la Costera es preveuen 34 °C, a l’Alt Vinalopó i la Canal de Navarrés 33 °C, i a l’Alcoià i l’Horta de València, 30 o 31 °C. El vent serà fluix, amb predomini de la component est a la tarda.

A les Illes, l’ambient continuarà enterbolit per la calitja i la presència de núvols mitjans i alts. Les màximes seran de 33 °C a Palma i Sa Pobla, i de 31 °C a Ciutadella i Lluc (Escorca).

Dimecres la calor donarà un respir

Dimecres, 12 de juny, s’espera un lleuger descens tèrmic. El Meteocat indica que la temperatura, tant mínima com màxima, serà lleugerament més baixa. No obstant això, a Catalunya hi haurà temperatures màximes encara elevades: 37 °C a Lleida, 35 °C a Artesa de Segre, 33 °C a Tremp, 31 °C a Girona, Vic i Tortosa, i 30 °C a Falset.

A Andorra la Vella la màxima serà de 29 °C, i la isoterma de 0 °C continuarà pujant, amb un valor de 4.600 metres a la nit. El vent hi bufarà amb ràfegues de 30 km/h als fons de vall.

Al País Valencià, el descens serà lleuger i desigual. Segons l’AEMET, les màximes es mouran entre els 30 °C a la Plana Alta i a l’Horta, 31 °C a l’Alcoià i l’Alt Palància, i 34 °C a la Costera i l’Alt Vinalopó.

A les Illes, es mantindrà la presència de pols en suspensió. A Mallorca, la màxima prevista a Sa Pobla és de 32 °C, mentre que a Palma baixarà als 30 °C.

La Federació Internacional d’Automobilisme (FIA) ha fet públic el calendari del mundial de Fórmula 1 del 2026 i ha reservat la denominació de Gran Premi d’Espanya per al nou circuit urbà de Madrid, que es disputarà entre l’11 i el 13 de setembre. El circuit de Montmeló (Vallès Oriental) mantindrà la cursa, però amb el nom de Gran Premi Barcelona-Catalunya, prevista del 12 al 14 de juny. Ara bé, el calendari inclou un asterisc a la cita madrilenya per indicar que és condicionada a l’homologació del circuit per la mateixa FIA.

El projecte de Madrid té previst d’estendre’s fins al 2035 i està promogut pel govern de la Comunitat i l’ajuntament, que calculen un impacte anual de 450 milions d’euros, amb la creació de 8.200 llocs de feina i una afluència de 112.000 espectadors. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en va posar la primera pedra el 24 d’abril passat, en un acte amb el pilot Carlos Sáinz i una cursa simbòlica d’excavadores.

Tot i que ni Ayuso ni el batlle, José Luis Martínez-Almeida, han contraposat obertament el projecte al Gran Premi de Catalunya, el PP madrileny presenta la cursa com una mostra del “dinamisme internacional” de Madrid i assegura que el circuit serà “el millor”. El compromís amb la FIA és fins al 2035, mentre que Montmeló només té garantit el gran premi fins al 2026.

El precedent del fracàs de València

L’aposta madrilenya recorda inevitablement el precedent del Gran Premi de València, celebrat entre 2008 i 2012, i que va esdevenir un dels fracassos econòmics més sonats de la Fórmula 1. Igual com ara a Madrid, les autoritats valencianes van assegurar que tindria “cost zero”, però el projecte va acabar costant 300 milions d’euros a les institucions públiques.

La participació de públic es va desplomar dels 115.000 assistents del primer any als 45.000 del darrer, i el circuit, construït al port de València, va quedar en desús.

Riscos de finançament i manca de patrocinadors

Els dubtes sobre el finançament privat tornen a planar ara sobre Madrid. IFEMA ha assumit una inversió inicial de 137 milions d’euros, però el concurs públic per a la construcció del circuit va quedar desert diverses vegades durant el 2024. Aquest fet pot acabar implicant que tot el cost recaigui sobre IFEMA, l’Ajuntament, la Comunitat de Madrid, la Cambra de Comerç i Indústria i la Fundació Obra Social i Monte Piedad.

L’únic patrocinador conegut, per ara, és l’empresa suïssa Match Hospitality, especialitzada en serveis VIP.

Forts rebuigs veïnals i mediambientals

Veïns de barris com Valdebebas, Canillas i Hortaleza han denunciat l’impacte del projecte, especialment el soroll, la contaminació, els problemes de mobilitat i la tala de 726 arbres. Assenyalen que algunes cases són a només 35 metres del traçat, i critiquen que, tot i preveure 7.000 places d’aparcament per a 127.500 espectadors, el projecte no ofereix alternatives de transport eficients per als residents.

A més, el Defensor del Poble ha admès prop d’un centenar de queixes de veïns i ha retret a l’Ajuntament de Madrid la manca de col·laboració, atès que no ha volgut facilitar informació sobre el projecte.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, presentarà aquest matí la seva proposta d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i, en conseqüència, com afectarà l’espai protegit de la Ricarda. Illa ho exposarà després de la reunió de la comissió tècnica que, els darrers mesos, ha treballat en la proposta.

Aquest moviment es produeix després d’haver tancat amb ERC i Comuns els tres suplements de crèdit que injecten 4.000 milions d’euros al pressupost prorrogat. La nova proposta d’ampliació arriba quatre anys després del fracàs de l’acord entre el govern de Pere Aragonès i l’estat espanyol.

El portaveu dels Comuns al parlament, David Cid, ha explicat en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies que el seu partit prepara una “estratègia de confrontació” per frenar l’ampliació i cercarà aliances a escala europea. Segons que ha dit, és “pràcticament impossible” que la Unió Europea doni el vist-i-plau al projecte per l’impacte ambiental que tindria.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

S’ha mort a vuitanta-dos anys Sylvester Stewart, conegut artísticament com a Sly Stone, una de les veus més revolucionàries de la música nord-americana contemporània. La seva carrera, brillant i convulsa, va deixar una empremta inesborrable en el funk, el soul i la música psicodèlica. Segons que ha informat la família, Stone s’ha mort envoltat dels seus tres fills i dels seus éssers estimats, després d’una llarga malaltia pulmonar.

Amb el grup Sly and the Family Stone, fundat a San Francisco l’any 1966, va fer esclatar les pistes de ball i les consciències socials amb una fusió innovadora de soul, gospel, psicodèlia i rock. Cançons com Everyday People, Family Affair o Dance to the Music el van convertir en una figura central de la música negra nord-americana i el situen al costat de James Brown entre els fundadors del funk dels anys setanta.

El disc There’s a Riot Goin’ On (1971), compost gairebé íntegrament per ell mateix, s’ha considerat durant dècades una obra mestra que sintetitza la desil·lusió postrevolucionària i el desencís després de les lluites pels drets civils als Estats Units. Publicat quan el grup ja començava a fracturar-se per tensions internes i l’abús de drogues, és també un dels primers enregistraments comercials on es fa servir una caixa de ritmes.

Nascut a Texas i crescut en una família pentecostal a la badia de San Francisco, Stone va començar a cantar amb els seus germans en un grup de gospel. De ben jove, es va implicar en l’escena contracultural californiana com a músic multiinstrumentista, productor i discjòquei. El 1969, el seu grup va tocar tant al festival de Woodstock com al Harlem Cultural Festival, un fet que simbolitzava el seu caràcter integrador: una banda mixta racialment i estilísticament, amb un missatge tant lúdic com combatiu.

Tanmateix, l’esplendor musical va durar poc. A mitjan anys setanta, el grup es va dissoldre i Stone, malgrat publicar encara alguns discos amb el mateix nom, ja no va saber mantenir la intensitat dels primers anys. La seva carrera es va anar apagant entre addiccions, desaparicions públiques i litigis legals. Va ser condemnat per possessió de cocaïna i, durant molts anys, va viure allunyat dels escenaris. El 2006 va tornar breument en un homenatge als Grammy, però ja no recuperaria mai del tot la forma.

El seu últim disc, I’m Back! Family & Friends (2011), combinava versions de cançons antigues amb temes nous. Aquell mateix any, es va fer públic que vivia en una caravana a Los Àngeles, en condicions precàries, malgrat haver estat una icona musical global. El 2015, va guanyar un litigi contra els seus antics representants per l’impagament de drets d’autor, però les condicions d’un contracte anterior li impediren de cobrar-ne els cinc milions de dòlars.

Imagina’t que ets danès. Danès danès, amb vuit cognoms danesos. Per tant, ros, alt i amb ulls blaus. O danesa, rossa i alta, tant se val. Vius a Copenhaguen. A la teva feina, on ningú no crida i hi ha un bol amb fruita fresca al mig de la taula de reunions, fa unes setmanes que s’hi ha incorporat un català. El dia que, volent-te fer el simpàtic, el vas tractar d’espanyol gairebé t’escup a la cara, però després us heu fet amics. És bon paio. Quan hi ha més confiança, un dia et proposa d’acompanyar-lo a un assaig casteller dels que fan cada dimecres al vespre. Tot i que et costa d’imaginar en què consisteix ben bé això de fer torres humanes, acceptes. No ho saps, però és probable que t’hagi començat a canviar la vida.

Potser no. Potser l’acompanyaràs, pensaràs que aquella colla estan guillats, com els romans de l’Asterix, i la cosa no continuarà. Però si t’engresques, seràs a una passa d’anar a veure els partits del Barça els caps de setmana amb la penya blau-grana, on retrobaràs part dels castellers. Seràs a dues passes d’assistir a la teva primera calçotada, o de rebre un llibre i una rosa, o de menjar panellets, o de fer cagar el tió, depenent de l’època de l’any. Seràs a tres passes d’apuntar-te a classes de català per poder dir alguna cosa més que “enxaneta” o “amunt” o “visca el Barça”. I seràs a quatre passes de decidir anar de vacances a Catalunya, descobrir Mercè Rodoreda o declarar-te a la castellera que et va enamorar el primer dia.

Doncs bé, aquest danès imaginari existeix, i n’existeixen rèpliques locals idèntiques a molts altres països. Són els estrangers que formen part de les colles castelleres internacionals i que aporten la nota exòtica als grups de catalans expatriats que les van posar en funcionament un dia que, mig enyorats, escuraven el cul de la darrera ampolla de ratafia que van dur per Nadal. Actualment, n’hi ha setze, de colles castellers internacionals: a l’Alguer, Andorra, Berlín, Brussel·les, Copenhaguen, Edimburg, Estocolm, Lausana, Londres, Madrid, Mont-real, el País Basc, París, Santiago de Xile, Tolosa, Tòquio i Zuric. El potencial d’aquestes colles a l’hora d’exercir d’ambaixadores de Catalunya no l’hauríem de menystenir. És allò del poder tou, que el professor Joseph Nye ja va explicar fa anys que podia servir fins i tot per a guanyar guerres.

Òbviament, la realitat, composició i activitat de les setze colles internacionals és molt diversa, com també passa amb les colles catalanes. Però una cosa és clara: des de fa uns anys, el fenomen es consolida i va creixent, sobretot, a Europa. Va quedar clar a la trobada organitzada a Berlín fa unes setmanes, durant el pont del Primer de Maig. Les colles internacionals s’acostumen a trobar un cop l’any: la vigília del Concurs de Castells de Tarragona els anys que n’hi ha, o convocades per alguna de les setze els anys en què no hi ha concurs. A Berlín, s’hi van aplegar deu colles i més de quatre-cents castellers, que són xifres rècord. La colla local va pencar de valent perquè tot sortís rodat i va trobar en el Museu de les Cultures d’Europa de Dahlem un aliat excel·lent. La trobada castellera, a més, va fer de preàmbul d’una sèrie de jornades i activitats dedicades a Catalunya que comencen diumenge que ve i s’allargaran fins a mitjan juliol.

La veritat és que impressionava veure tantes camises castelleres de colors diversos i lluents vingudes de tot el continent amb l’únic objectiu de fer castells plegades. Feia bon dia i l’ambient era festiu. Els nois de la Colla Castellera d’Edimburg van entrar a plaça, que era el jardí del museu, lluint uns bonics kilts. A l’hora de fer castells, per als qui s’ho estiguin preguntant, duien pantalons. Els Xiquets de Copenhaguen estaven nerviosos perquè tenien un repte important. Als de Berlín se’ls veia la felicitat dels bons amfitrions a la cara. Entre els Mannekes de Brussel·les em va fer especial il·lusió trobar-hi l’Amadeu Altafaj, ex-delegat de la Generalitat a Brussel·les, a qui feia molt de temps que no veia. Si paraves l’orella a l’idioma de les colles, era un garbuix multilingüe, amb predomini dels idiomes dels països respectius però farcit de terminologia castellera en català.

Un dels grans hàndicaps de les colles internacionals és que difícilment tenen ocasió de provar construccions una mica ambicioses, perquè a banda de no tenir prou gent per al tronc, sobretot els manca gent per a fer una bona pinya. Això, a Berlín, no era un problema, perquè totes les colles s’ajudaven les unes a les altres. Gràcies a aquesta solidaritat, vam poder veure més d’una quinzena de castells de sis, que és la xifra mínima de pisos perquè una construcció sigui considerada un castell. Alguns d’aquests, creieu-me, es van celebrar amb la mateixa alegria i emoció que si fossin castells de deu dels Verds. Vam veure també dos intents de 4de7 dels Xiquets de Copenhaguen molt seriosos, i malgrat que el primer el desmuntessin i el segon caigués, demostren que són la colla castellera internacional que actualment està més en forma.

Fa anys que les colles castelleres internacionals reclamen un reconeixement de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. El diàleg entre els uns i els altres no sempre ha estat fàcil. Les colles internacionals reclamen coses com ara aparèixer a l’agenda castellera, poder adquirir els cascs especials per a la canalla o disposar d’assegurança quan actuen a Catalunya. La Coordinadora, per la seva banda, ha de vetllar per garantir uns mínims organitzatius i de nivell, per evitar que qualsevol grup reduït i benintencionat s’ utoproclami colla castellera. Potser la solució és un reconeixement similar al que avui en dia ja tenen les catorze colles universitàries, que apareixen en una categoria a banda de les colles tradicionals. Després de parlar-ne llargament, la Coordinadora ha fet arribar una proposta per escrit a les colles internacionals i em diuen que aquest cop són optimistes que el tema arribi a bon port. Aviat ho sabrem.