El festival de música Sónar 2025 comença avui a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, amb artistes de renom mundial com Nathy Peluso, BICEP, Peggy Gou, Skrillex i Overmono com a reclams principals. Però enguany la cita arriba marcada pel boicot que desenes de grups han fet contra el festival per la seva relació amb el fons d’inversió pro-israelià Kohlberg Kravis Roberts, més conegut per les sigles KKR, que n’és un dels propietaris. Més d’una trentena d’artistes, entre els quals, un dels caps de cartell, ARCA, han renunciat a actuar-hi, i hi ha col·lectius i institucions que li han retirat el suport.

L’organització s’ha intentat de desmarcar de KKR amb dos comunicats en què diu que es desvincula de “qualsevol acció” del fons d’inversió. A més, ha expressat la solidaritat amb la població palestina víctima del conflicte. “Des del Sónar, volem expressar de manera explícita la nostra solidaritat amb la població civil palestina atrapada en la catàstrofe humanitària que es viu a Gaza”, diu el text.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Sónar Festival (@sonarfestival)

A banda, defensa la integritat de la seva independència “en tots els àmbits que defineixen la identitat del Sónar”, com ara, la línia artística, la gestió i el compromís ètic i cultural. També s’ha reivindicat com un espai “d’acollida i projecció per a totes aquelles veus que representen les seves comunitats”.

Igualment, explica que manté el 87% de la programació inicial i que farà donatius a unes quantes ONG que treballen per ajudar la població de Gaza i que permetran l’entrada al festival de simbologia en favor del poble palestí. A banda, ha anunciat noves accions que s’integraran a la programació musical, com ara, una activitat a l’escenari SónarÀgora, divendres, per a reflexionar i debatre sobre el paper de la cultura en el context global actual, marcat per la consolidació financera, la censura, la precarització estructural i els conflictes geopolítics.

Malgrat això, la vinculació de l’esdeveniment amb el fons voltor ha generat força inquietud entre artistes i públic, fins al punt que els organitzadors del certamen van haver d’habilitar un procediment per al retorn de les entrades adquirides.

Què és KKR i quins negocis té a Israel?

KKR & Co. L.P. –inicialment, coneguda com a Kohlberg Kravis Roberts & Co.– és una multinacional de capital risc amb seu a Nova York, que es dedica a la gestió de fons d’inversió de capital privat. Va ser fundada el 1976 per Henry Kravis, George Roberts i Jerome Kohlberg amb un capital de 120.000 dòlars i, actualment, ja és la segona estructura financera més important del món, darrere de Blackstone. A més, té oficines a tot el món, incloses nou a Europa.

El 2019, el fons va comprar Axel Springer S.E., la companyia editorial alemanya més important i propietària de capçaleres periodístiques de prestigi com Bild, Die Welt, Politico o Business Insider. Entre les seves propietats, compta d’ençà del 2014 amb AVIV Group, una empresa especialitzada en portals immobiliaris que opera a països com França, Bèlgica, Alemanya i Israel. Un dels actius a Israel és el portal d’anuncis Yad2, que aquests darrers anys ha promocionat la compra-venda d’habitatges en indrets com Cisjordània, Gaza o l’est de Jerusalem, zones ocupades per l’exèrcit israelià i reconegudes pel dret internacional com a palestines.

La relació amb el Sónar

El 2018, Advanced Music, l’empresa catalana que havia creat el festival, en va vendre una participació sense concretar a la companyia britànica Superestruct Entertainment, un conglomerat empresarial especialitzat en la indústria de l’entreteniment i la música en directe que en aquell moment era propietat de l’inversor nord-americà Providence Equity Partners. D’aquesta manera, va perdre el control de part del seu accionariat en canvi d’una injecció de capital extern.

Per a Superestruct, va ser el primer pas d’una estratègia d’adquisició de bona part del circuit de festes i festivals a tot el món, que va continuar amb l’absorció d’empreses com The Music Republic, impulsora de cites com el FIB, el Festival de les Arts o l’Arenal Sound; o Centris, Ex-Centris i Brunch-In, organitzadores d’esdeveniments com les festes d’electrònica Brunch Electronik o l’Hivernacle i propietàries de l’empresa de fabricació de gots reutilitzables Re-Cup. En total, la companyia va adquirir vuitanta festivals a tot el món, alguns de tan coneguts com l’Awakenings, als Països Baixos; el Sziget hongarès, el Wacken Open Air d’Alemanya, el Resurrection Fest gallec i el Viña Rock, a l’estat espanyol.

Ara, l’octubre del 2024, Providence va decidir unilateralment de vendre la seva participació a Superestruct a un consorci format pel fons KKR i noranta inversors més, entre els quals, CVC, conegut per haver treballat amb la lliga espanyola de futbol. L’operació es va tancar per un import proper als 1.400 milions d’euros. El Sónar ha dit unes quantes vegades que va ser una operació financera en la qual no van tenir res a veure. També ha assegurat que no havia enviat ni enviaria “ni un euro” a KKR, i ha dit que tots els beneficis es reinvertien íntegrament en futurs certàmens.

En aquesta línia, Superstruct, en un intent de frenar el cop reputacional que ha significat la revelació de la seva relació amb KKR, ha emès un comunicat en què diu que els diners de les entrades dels seus festivals no es destinarien a cap altra activitat.

Malgrat això, KKR continua essent propietària parcial de Superestruct i, de retruc, del Sónar. Això significa que, irremeiablement, el funcionament i la rendibilitat comercial del festival afecten directament o indirecta la seva cotització a la borsa de Nova York.

Més negocis de KKR

El Sónar i la resta de festivals esmentats no són les úniques inversions que el fons ha fet al país. El 2013, va adquirir el 49,0% de Port Aventura, el parc temàtic situat entre Vila-seca i Salou (Tarragonès), per 200 milions d’euros.

A més, és accionista de l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI-RMA), la cadena de clíniques de reproducció assistida creada a València i que ara té centres a tot el món. A banda, també és propietària de la companyia telefònica MásOrange, la fusió de la versió espanyola d’Orange i MásMóvil.

En el mercat immobiliari, és propietària d’Hipoges, encarregada de gestionar i vendre una part del parc d’habitatge propietat de la Sareb.

 

La Sindicatura de Comptes ha destapat que el Departament de Drets Socials va pagar almenys 167,5 milions d’euros entre el 2016 i el 2024 que no s’havien d’haver pagat perquè els beneficiaris no complien els criteris exigits. La consellera Mònica Martínez Bravo ho ha atribuït a un sistema informàtic obsolet, atès que les prestacions es gestionen amb eines informàtiques diferents i els bancs de dades no són prou ben connectats. L’informe assenyala que el sistema de control i seguiment dels requisits per a rebre prestacions com la renda garantida de ciutadania i ajudes a joves ex-tutelats té mancances greus, i en aquest darrer cas s’atribueixen directament a la Fundació Mercè Fontanilles i la Fundació Resilis, que forma part del grup Plataforma Educativa.

D’ençà del 2022, aquestes dues entitats formen una unió temporal d’empreses (UTE) a la qual es va adjudicar el servei de valoració i seguiment de joves ex-tutelats amb un contracte de 5,58 milions d’euros, prorrogable quatre anys. Els pagaments indeguts i els incompliments importants en la detecció de casos de joves ex-tutelats que ja no podien cobrar les prestacions, però que, així i tot, les rebien vénen d’anys enrere, quan en feia el seguiment Resilis tota sola. I, tanmateix, això no ha estat obstacle perquè hagi gestionat durant anys aquest servei externalitzat.

L’avaluació de la Sindicatura de Comptes constata deficiències greus a l’hora de detectar aquests incompliments. D’una mostra de 38 expedients analitzats, tots de joves ex-tutelats que van cobrar prestacions a què ja no tenien dret durant deu mesos o més, la sindicatura ha trobat casos en què s’esmenten “experiències dels beneficiaris en el mercat de treball”, però que són mencions poc precises i sense cap referència als ingressos rebuts, o en el llindar normatiu.

En alguns altres expedients es fa constar que els joves tenen un contracte de feina, però no s’arriba a demanar que es revisi el compliment dels requisits que donen dret de rebre la prestació, o que s’extingeixi el contracte. A més, en els expedients d’alguns d’aquests beneficiaris no hi consta que treballés, però la sindicatura ha comprovat –a partir de la informació transmesa per la Seguretat Social– que en aquell període cotitzava i superava el llindar d’elegibilitat.

En aquest context analitzat, la Sindicatura de Comptes es fixa especialment en l’empresa Eina Activa Empresa d’Inserció, vinculada a la Fundació Resilis, que tenia contractats set beneficiaris de la prestació econòmica. D’aquests, sis havien superat el llindar d’elegibilitat per les rendes del treball, “però en cap cas no s’observa que s’hagués proposat d’extingir la prestació”, diu la sindicatura.

4,7 milions d’euros en tres anys

La Sindicatura de Comptes explica que aquesta mena de pagaments indeguts són sostinguts, però que hi va haver una tendència creixent entre el 2019 i el 2022 sense que el Departament de Drets Socials apliqués mesures correctives. El 2019 els beneficiaris que incomplien els requisits per a la percepció íntegra de la prestació eren el 4,64% dels beneficiaris i el desembre del 2022 n’eren el 15,37%, amb un pic de casos el juliol del 2022 (17,43%).

A aquests casos, s’hi afegeixen aquells en què la suma dels salaris i de la prestació social supera el llindar d’ingressos. Si també els tenim en compte, el setembre del 2019 el 18,10% dels beneficiaris d’aquestes prestacions les cobraven sense tenir-hi dret, i el desembre del 2022 havien crescut fins al 25,87% del total.

L’òrgan estima que els pagaments indeguts de la prestació a joves ex-tutelats entre el setembre del 2019 i el desembre del 2022 s’enfila fins a 4,7 milions d’euros, l’11,8% del total dels pagaments que es van ordenar en aquest període. D’aquest import, 804.384 euros tindrien una antiguitat superior.

Una vigilància deficient

Malgrat que el servei de valoració i seguiment de joves ex-tutelats ha estat adjudicat a la Fundació Resilis primer, i a l’UTE de Resilis i la Fundació Mercè Fontanilles després del 2022, la sindicatura remarca que la responsabilitat final del seguiment d’aquests joves és de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). També hi tenen un paper clau les entitats gestores d’habitatge, que han d’informar de qualsevol canvi quan el beneficiari resideix en un dels seus habitatges. Amb tot, la sindicatura constata que no s’han detectat mecanismes de control eficaços ni accions correctives aplicades en el moment que calia.

Segons l’informe, la combinació de manca de supervisió institucional, ineficiència en la gestió informàtica i negligència en el seguiment ha facilitat un model de prestacions molt exposat a irregularitats sostingudes, amb costs econòmics i institucionals importants.

El debat sobre l’aeroport de Barcelona fa una certa nosa a Junts per Catalunya i Esquerra Republicana: fins ara, tots dos han evitat de pronunciar-se sobre l’acord per a ampliar-ne la tercera pista que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha segellat amb AENA i amb el govern espanyol. L’argument és que l’acord preveu tan sols la reforma de la infrastructura, i no n’altera la governança, dominada per la part espanyola. La propietat d’AENA, un monopoli que gestiona quaranta-sis aeroports i dos heliports de tot l’estat espanyol, és un 51% d’una empresa pública espanyola i un 49% d’inversors privats. Tant Junts com els republicans reclamen, ara, un trencament que permeti “el traspàs integral” de l’aeroport a la Generalitat.

Tots els detalls sobre el projecte per a ampliar l’aeroport de Barcelona

La portaveu de Junts al parlament, Mònica Sales, digué, el dia de l’anunci: “L’estat espanyol, a través d’AENA, només concep el Prat com una terminal secundària de Barajas, com si fos la seva T5, simplement una extensió perifèrica. Si Catalunya no en té la titularitat o la gestió, l’estat espanyol farà que l’aeroport del Prat continuï essent subsidiari i una terminal satèl·lit de Madrid.” I la secretària general d’Esquerra Republicana, Elisenda Alamany, es va manifestar en uns termes semblants: “El president Illa ha explicat que no tenim un aeroport de primera, però s’ha oblidat d’explicar per què: perquè AENA ha pres decisions estratègiques que ens han deixat un aeroport que no respon a les necessitats dels catalans. Al govern li falta ambició nacional”, va dir ahir.

Hi ha qui tot plegat ho considera un subterfugi, vist que Esquerra, sòcia de govern d’Illa, no pensa fer-lo trontollar, i vist que Junts, fins ara, havia tendit a donar suport a l’ampliació, i que, de fet, l’ex-vice-president Jordi Puigneró havia presentat a AENA una proposta molt semblant. Segons Germà Bel, professor d’Economia a la Universitat de Barcelona, Esquerra i Junts “fan teatre”. “Una discussió és sobre si té sentit que el govern central mani sobre l’aeroport de Barcelona quan, a Europa, cap govern central de cap país comparable no mana sobre cap aeroport de cap segona ciutat. I una altra discussió és sobre aquesta proposta d’ampliació, d’acord amb el diagnòstic problemàtic de les limitacions del Prat. Una qüestió és quina solució es dóna als problemes operatius i una altra de ben diferent, qui els la dóna”, diu.

Jordi Rossell, professor d’economia a la Universitat de Girona, ho veu d’una manera semblant, i recorda que, en la negociació d’aquests darrers anys amb els socialistes espanyols, la qüestió de l’aeroport no ha estat mai protagonista. Esquerra va pactar amb Illa la creació d’una Autoritat Aeroportuària Catalana, però la clau és Madrid. “En la negociació de la investidura de Pedro Sánchez, la qüestió de la gestió de l’aeroport no recordo que hi fos, i si hi va ser a ningú no li ha interessat de recordar-ho ara”, diu. Bel il·lustra l’explicació amb un exemple: “Imagineu-vos que el PP o el PSOE fan una reforma que proposa de duplicar les pensions o retallar-les per la meitat, i que Junts i ERC surten i diuen: ‘Res de tot això no té sentit si no agafem el control de la Seguretat Social.’”

A l’hora de decidir l’ampliació, consideren, el problema de fons no ha estat pas de governança, sinó de trobar un equilibri de costs polítics. Ampliar la pista per la Ricarda posava el dit a la nafra dels Comuns i d’alguns sectors d’Esquerra, per la qüestió ecològica, i ampliar-la per la banda de Gavà i Castelldefels podia afectar més aviat els socialistes. I la solució ha estat clara: “La prioritat sempre ha estat de no afectar els veïns. Encara més: el document del govern es demana com aconseguir les noranta operacions per hora, sempre amb la premissa de no afectar els veïns. Avantposen destruir una part de la Ricarda a haver de fer compensacions als habitatges de Gavà Mar i Castelldefels. Això és la política, al cap i a la fi”, diu Rossell. Bel encara va més enllà: “Si Gavà sud fos Bellvitge o el Gornal, ja ho haurien aplanat. És una qüestió de classe.”

Els efectes estructurals de la governança espanyola

Tot amb tot, més enllà de l’anàlisi de la primera línia política institucional, Bel i Rossell coincideixen a diagnosticar problemes estructurals que, certament, es deriven de la governança espanyola dels aeroports. “És un gran tema, encara que ells el facin servir per amagar-se”, diu Bel. D’entrada, remarquen que és una anomalia arreu d’Europa que la xarxa aeroportuària es gestioni amb un monopoli, cosa que no passa pràcticament enlloc més d’Europa, i tanmateix veuen molt lluny la possibilitat de trencar-lo. Això, a banda l’ampliació, crea un marc de fons en què la Generalitat no talla mai el bacallà: AENA treballa per tenir-ne el suport, com ha passat ara, però a la pràctica, és clar, podria haver imposat la seva solució igualment. “Pensar que AENA es desmembrarà és fer volar coloms. Passaran moltes coses en aquest món abans”, diu Rossell.

Tots dos coincideixen, de fet, que ni tan sols durant el desenvolupament del projecte d’ampliació no hi haurà més presència de l’administració catalana. Bel recorda que la Generalitat és competent tan sols en alguns aspectes urbanístics, però que fins i tot en les qüestions ambientals la competència és del ministeri del ram espanyol. Rossell apunta la importància del fet que, en aquests moments, els socialistes governin a cada banda de la plaça de Sant Jaume, a la Moncloa i que, a més a més, tinguin Maurici Lucena de president d’AENA, però no creu que res de tot això es tradueixi en més poder català. “Hi pot haver una mera invitació a participar, d’alguna manera, en l’elaboració del pla director, però aïllada. A tot estirar, hi haurà un cert bon ambient, però, al cap i a la fi, qui acabarà decidint sempre serà AENA”, diu.

Una part del diagnòstic d’Alamany, però, sí que l’assumeix Rossell. El model centralista ha maltractat el sistema aeroportuari català. “Hi ha un objectiu polític. El fet que el 51% d’AENA sigui a les mans de l’estat espanyol i que sigui un dels únics monopolis de gestió aeroportuària que hi ha a Europa té a veure amb una política de construcció nacional molt concreta i molt clara.” Durant molts anys, la prioritat era engreixar l’aeroport de Barajas, a Madrid, en detriment del de Barcelona. Això s’ha concretat, per exemple, en el fet que AENA ha posat sovint de condició a les companyies internacionals que els seus vols passessin, primer, per Madrid, i si de cas ja farien rutes a Barcelona. “Es facilita que hi hagi abans molts més vols a Barajas que no pas a Barcelona. Aquesta setmana mateix ho hem vist amb la Xina”, diu Rossell. “Vendre un aeroport bé vol dir no tenir un gestor aeroportuari que diu, com de vegades passa: ‘Si vols fer un vol a Espanya, primer ha de ser a Madrid’”, subscriu Bel.

Una de les primeres coses que hauria permès un model de gestió català hauria estat d’alterar les taxes. Segons Rossell, per a AENA és un tabú tocar-les perquè no volen competència entre aeroports, cosa que ha perjudicat Barcelona, perquè l’ha omplerta de vols de baix cost. “Si AENA avui mateix decidís d’apujar les taxes a l’aeroport de Barcelona, una part de les companyies low cost es traslladarien directament cap a Girona i Reus, perquè la companyia de llarg radi no marxarà per un augment de vint euros al bitllet, però la que fa vols low cost potser sí”, diu. En aquest punt, Bel és més escèptic, perquè creu que el problema de l’operativitat –és a dir, no arribar a noranta vols per hora per manca de capacitat– continuaria.

Una de les conseqüències d’aquesta gestió centralitzada també ha estat l’opacitat. L’historial de les dades segregades per aeroport, durant el temps que es van publicar, mostrava que els beneficis d’AENA provenien molt més de Barcelona que no pas de Madrid, però, en canvi, la inversió acumulada era molt superior a la capital espanyola que no pas a la catalana. Bel ho denuncia que no tinguem les dades i ho compara amb la manca de transparència quant a les balances fiscals. Sigui com sigui, insisteix que cal superar la idea que Madrid s’eleva només gràcies als privilegis de l’estat, perquè ja fa temps que vola tota sola. En la mateixa línia, Rossell constata que hi ha hagut una sobreinversió per a beneficiar Madrid, però creu que Barajas no té pèrdues –a tot estirar, menys beneficis que no podria obtenir, perquè ha d’amortitzar una infrastructura més potent.

Els batlles del Prat de Llobregat i de Castelldefels (Baix Llobregat), Alba Bou i Manu Reyes, han reiterat avui el rebuig a la proposta d’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Ho han fet després d’una reunió amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, convocada per exposar els detalls del projecte presentat ahir pel president de la Generalitat, Salvador Illa.

Tots els detalls sobre el projecte per a ampliar l’aeroport de Barcelona

La proposta preveu d’allargar en cinc-cents metres la tercera pista, un plantejament que, segons que ha dit Reyes, pot fer que Castelldefels passi de tenir sobrevols d’avions cada cinquanta segons a tenir-ne cada trenta. El batlle ha manifestat “preocupació” per l’impacte que això pot tenir en la salut dels veïns i ha anunciat que convocarà tots els grups del consistori per consensuar una veu única de rebuig a qualsevol ampliació que no contempli mesures de compensació i de reducció dels sobrevols.

A més, ha criticat que el projecte inclogui compensacions ambientals però cap mesura específica per mitigar els efectes sobre la salut i ha lamentat que la reunió d’avui hagi estat simplement per comunicar una proposta tancada entre la Generalitat, el govern espanyol i AENA, sense que els ajuntaments hi hagin pogut intervenir.

En aquest sentit, Bou ha denunciat també la manca de participació del món local i ha retret que la reunió no s’hagués fet abans. Segons que ha explicat, no se’ls ha aportat cap novetat respecte del document difós ahir a la premsa: “Ha estat més un monòleg que no un diàleg.”

L’alcaldessa del Prat ha reclamat que s’aclareixi quin serà el model de governança del projecte, com es relacionaran d’ara endavant i quines seran “les trobades de veritat”.

El president nord-americà, Donald Trump, ha obert una crisi enorme a Los Angeles arran d’ordenar l’ús de la Guàrdia Nacional per a reprimir-hi les protestes i d’enviar-hi més tard els marines. Fent això, ha portat als límits l’equilibri de poders entre els estats i la federació, atès que la Guàrdia Nacional és la part de l’exèrcit dels EUA que està en mans de cadascun dels governadors dels estats, i el president només pot mobilitzar-la d’acord amb ells, cosa que no ha passat.

Vicent Partal explica en aquesta Pissarreta què és la Guàrdia Nacional, aclareix si és un exèrcit o no i de qui depèn, i posa en relleu la crisi constitucional que obre aquesta actitud del president dels Estats Units.

 

La tensió creada per Trump a Los Angeles reobre el debat sobre la possibilitat de la independència de Califòrnia

L’informe de la Sindicatura de Comptes que va veure la llum ahir és demolidor i no hi ha cap manera d’adormir-lo amb eufemismes. Entre el 2016 i el 2024, el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya va malgastar no pas menys de 167,5 milions d’euros en pagaments indeguts. Són diners que van anar a parar a mans que no complien els requisits per a rebre’ls, són diners que van ser dilapidats per incompetència, per negligència o per alguna cosa molt pitjor encara, que tard o d’hora descobrirem si és així.

Les dates no enganyen i els noms propis tampoc. En el període que abasta l’informe, entre el 2016 i el 2024, el Departament de Drets Socials va estar en mans de consellers d’Esquerra Republicana durant set anys i de Junts per Catalunya un any: Dolors Bassa (del gener del 2016 fins al 155), Chakir El Homrani (del maig del 2018 al maig del 2021), Violant Cervera (del maig del 2021 a l’octubre del 2022) i Carles Campuzano (de l’octubre del 2022 a l’agost del 2024).

Ells són, per tant, els primers que han de donar explicacions públiques i extenses sobre què va passar durant el seu mandat. I nosaltres, des de l’independentisme, els les hem d’exigir amb una especial insistència. Tantes com calga i fins que no quede ni una ombra de dubte sobre on va anar a parar cada euro balafiat.

Perquè, més enllà de les xifres, aquest escàndol dol d’una manera molt especial en termes polítics. No hi ha cap dubte que el comportament d’aquesta conselleria traeix greument l’essència d’allò que l’independentisme ha proposat a la societat catalana d’ençà del 2012: que per posar fi a les pràctiques vergonyoses d’un règim corrupte com l’espanyol cal construir una república catalana neta. Tot això que hem vist reflectit en aquest informe va en la línia contrària.

No hi ha excuses que valguen, doncs. Cal reclamar explicacions sense contemplacions ni prevencions –com faríem si en el cas hi hagués involucrada qualsevol altra força política, però amb més interès encara, precisament per evitar que el comportament d’uns quants contamine i embrute l’aspiració de molts.

Cal esbrinar si darrere aquests 167 milions hi ha simple incompetència –com curiosament sembla defensar el PSC, segurament perquè necessita els vots d’Esquerra– o si hi ha alguna cosa més greu. Cal analitzar –i com a periodistes ens comprometem a fer-ho en la mesura que puguem accedir a les dades– qui eren els beneficiaris d’aquests pagaments indeguts. I cal investigar, sobretot, si hi ha connexions polítiques demostrables, que convertirien aquest escàndol en un afer encara més sòrdid i determinant.

Perquè sobre tot aquest afer plana la sospita que una part dels diners van anar a parar a entitats o persones afins als partits que governaven, molt en concret a entitats i persones pròximes a una Esquerra Republicana que aquests dies ha tingut un comportament obscè –provant de manipular, obstaculitzar i boicotar qualsevol investigació sobre les irregularitats en la gestió de la DGAIA, primer, i del conjunt del departament, després.

He dit que hi plana la sospita i vull aclarir –perquè ningú no faça demagògia– que això no ho dic, precisament, a la babalà. La CUP ho va denunciar clarament ara fa uns quants mesos al parlament. I un testimoni protegit per l’Oficina Antifrau, quan va participar en La tertúlia proscrita, va explicar que cada vegada que denunciava als seus superiors irregularitats com les que ara ha presentat l’informe, la Generalitat, la conselleria, li deien que callàs.

Explicacions doncs. Ràpides i a fons.

 

PS1. Arnau Lleonart ja ha començat a treballar sobre el material que conté l’informe i n’ha tret unes primeres conclusions que podeu llegir ací: “Les entitats assenyalades pels pagaments indeguts a joves ex-tutelats”.

PS2. Un altre dels grans temes d’aquests dies és l’anunciada ampliació de l’aeroport, una ampliació que esquiva un tema de fons molt important: qui mana sobre l’aeroport. D’això, n’ha parlat Ot Bou amb Germà Bel i Jordi Rossell en aquest reportatge.

PS3. La crisi que ha desencadenat Donald Trump amb l’estat de Califòrnia origina una certa confusió a Europa, perquè l’estructura de les forces armades dels Estats Units té unes característiques pròpies, especialment en el cas de les guàrdies nacionals de cada estat. Ho explique en aquesta Pissarreta. També, de Los Angeles estant, Reis Thebault i Molly Hennessy-Fiske ens expliquen com ho viuen els ciutadans: “Lliura una guerra contra nosaltres”: els veïns de Los Angeles prometen defensar la seva ciutat de Trump

PS4. Jaume Funes sempre és una veu a tenir en compte a l’hora d’entendre la realitat dels adolescents. El psicòleg, educador i periodista acaba de publicar un llibre sobre la relació entre els adolescents i les pantalles, del qual parla en aquesta entrevista de Clara Ardèvol: “Avui et fas una ‘selfie’ i si tens deu ‘m’agrada’ pots sortir al carrer”.

La Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) organitzarà un debat entre quatre dirigents polítiques catalanes per reflexionar sobre com bastir projectes que posin “l’alegria al centre” de l’acció política. Hi participaran Lluïsa Moret (PSC), Diana Riba (ERC), Gemma Tarafa (Comuns) i Laure Vega (CUP).

El debat es farà el 4 de juliol, en la darrera jornada de la UPEC, que enguany tindrà lloc del 2 al 4 de juliol a la seu de CCOO de Catalunya. El lema triat per a aquesta edició és “En defensa de l’alegria”, amb la voluntat d’abordar la política i el pensament crític des d’una perspectiva vitalista i mobilitzadora.

Les jornades s’obriran amb les intervencions de la secretària general de CCOO de Catalunya, Belén López, i del secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros. La conferència inaugural anirà a càrrec de la politòloga nord-americana Jodi Dean, una de les veus més destacades del pensament marxista contemporani. L’acte de cloenda serà a càrrec de l’escriptora madrilenya Belén Gopegui, coneguda per la seva obra literària compromesa i les seves reflexions sobre la cultura i la política.

Amb aquesta edició, la UPEC vol reivindicar la força de l’alegria com a motor de resistència i transformació col·lectiva en un context de crisi política, social i climàtica.

Harvey Weinstein, un dels homes més poderosos de Hollywood fins fa pocs anys, ha estat declarat culpable d’un delicte d’agressió sexual en primer grau per un jurat de Manhattan. El veredicte forma part del nou judici fet després d’haver anul·lat el Tribunal d’Apel·lacions de l’estat de Nova York la condemna anterior de 2020 per errors processals.

La condemna d’avui fa referència a la denúncia de Miriam Haley, productora i antiga assistenta de televisió, que va acusar Weinstein d’haver-li practicat sexe oral per força l’any 2006. El jurat, en canvi, l’ha absolt del càrrec d’agressió sexual contra Kaja Sokola, una jove actriu polonesa que diu que Weinstein la va agredir quan tenia setze anys. Queda pendent una tercera acusació, la de l’actriu Jessica Mann, que l’ha denunciat per una violació el 2013; el jurat encara no ha arribat a cap veredicte en aquest cas i continuarà deliberant demà.

Weinstein, de setanta-tres anys i amb greus problemes de salut, ha assistit al judici en cadira de rodes i des d’un hospital penitenciari, on rep tractament per leucèmia. Ha negat totes les acusacions i ha al·legat que les relacions van ser consentides. Les tres dones han testificat durant el judici i han explicat amb detall i emoció com van viure els fets. Segons la fiscalia, Weinstein es valia del seu poder dins la indústria per fer promeses de feina a dones joves i atreure-les en entorns privats on les agredia. La defensa, en canvi, ha sostingut que totes les relacions van ser “mútues i beneficioses”, i ha aportat testimonis que asseguraven que les víctimes havien continuat tractant Weinstein de manera cordial després dels fets.

El cas és especialment significatiu perquè es considera una prova de resistència del moviment #MeToo, que va esclatar precisament per les desenes d’acusacions contra Weinstein i va impulsar moltes altres denúncies d’agressions i abusos en diversos àmbits del poder. Amb tot, el moviment ha perdut protagonisme els últims anys en favor d’altres lluites socials. Malgrat que la primera condemna de Nova York ha estat anul·lada, Weinstein continua empresonat per una altra condemna a Califòrnia per una violació, que li va comportar una pena de setze anys i que actualment té recorreguda. En total, més de cent dones l’han acusat d’agressions sexuals, entre elles actrius tan conegudes com Gwyneth Paltrow o Salma Hayek.

Weinstein va fundar la productora Miramax i després el seu propi estudi, amb èxits com Shakespeare in Love o Pulp Fiction. La seva caiguda en desgràcia ha marcat un abans i un després a Hollywood.

En un acte celebrat al recinte de Món Sant Benet, l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició ha lliurat els Premis Nacionals de Gastronomia 2025, que reconeixen anualment la millor cuina del país. Enguany, ha tornat a destacar la doble essència de la gastronomia catalana, amb un homenatge tant la creativitat contemporània com a la solidesa de la cuina tradicional.

El Premi Nacional de Gastronomia a la cuina d’autor 2025 ha estat per a Marc Gascons, del restaurant els Tinars (Llagostera), per la seva cuina elegant, senzilla i compromesa amb el territori. Amb una estrella Michelin d’ençà del 2008, l’Acadèmia destaca que Gascons ha sabut renovar la tradició empordanesa amb un estil fresc i honest. Format al costat de referents com Joan Roca, la seva cuina es fonamenta en quatre valors essencials: tradició, producte, senzillesa i elegància.

En la categoria de cuina tradicional, el Premi Nacional de Gastronomia 2025 in memoriam ha reconegut la figura de Fermí Puig, un dels grans noms de la cuina catalana. Amb una trajectòria que inclou estades al Bulli, la direcció del Drolma (amb estrella Michelin) i la creació del Petit Comitè, Puig va dedicar la vida a preservar la cuina clàssica catalana. Conegut també pel seu coneixement cultural i perquè tenia presència als mitjans, la seva mort l’any passat va deixar un llegat profund que l’Acadèmia ha volgut honorar amb la col·laboració de Ferran Adrià i Jordi Basté, encarregats de glossar la seva trajectòria.

Els altres guardonats destacats d’enguany han estat:

• Montse Serra, de Miramar (Llançà), ha rebut el premi de cap de sala 2025 per la seva trajectòria exemplar al capdavant de la sala d’un restaurant amb dues estrelles Michelin. Amb una sensibilitat especial i una capacitat per transmetre emoció i coneixement, Serra representa una figura clau en l’experiència gastronòmica.
• El premi revelació 2025 ha estat per a Moha Quach, jove cuiner del restaurant el Terrat de Tarragona. La seva proposta, que combina arrels marroquines, cuina de proximitat i esperit sostenible, ha destacat pel seu respecte pel territori i el rebuig d’additius o tècniques agressives.
• La periodista Mònica Ramírez ha estat guardonada amb el premi Nèstor Luján de periodisme gastronòmic 2025 per l’article “La cuina puja al tractor”, publicat a la revista Cuina. El text retrata la implicació dels xefs en el món rural i la relació entre alimentació, paisatge i sostenibilitat.
• Finalment, el premi especial de l’Acadèmia ha estat per a Josper S.A., empresa pionera nascuda a Pineda de Mar el 1969 i reconeguda internacionalment per la seva innovació en forns brasa. Amb presència en més de cent països, Josper ha revolucionat les cuines professionals amb la seva famosa “caixa màgica”.

El president de l’Acadèmia, Carles Vilarrubí, ha remarcat la importància de la gastronomia com a “pilar fonamental de la nostra economia i patrimoni col·lectiu”, i ha recordat el paper clau que tenen tots els actors del sector, des de la pagesia fins als grans cuiners.

L’acte de lliurament, fet en un sopar d’excel·lència a càrrec del xef Iván Margalef del restaurant L’Ó, ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona, CaixaBank i Veolia, i la col·laboració de Renault i Foment Treball.

El dispositiu de recerca ha trobat avui el cos sense vida de Juan Herrera, l’home desaparegut a la mar el cap de setmana passat. L’han localitzat cap a les 14.30 a unes quatre milles del far de Cala Figuera, a la badia de Palma. El cadàver ha estat traslladat al port de Santa Ponça. Herrera i la seva parella havien salpat dissabte a la tarda del port Adriano, però se’ls va perdre la pista poc després.

Dilluns a les 18.00 es va trobar la llanxa motora amb què viatjaven –una Sea Ray 270 Sundancer de vint-i-set peus anomenada Zaragall– a la deriva i sense tripulació, a una milla de l’illa de la Dragonera. La Guàrdia Civil manté actiu el dispositiu per a mirar de localitzar la parella d’Herrera, l’Angelita, de qui encara no se sap res.

A més, avui s’ha localitzat un altre cos en estat avançat de descomposició a unes catorze milles al nord-oest de la Dragonera. El cadàver ha estat vist des d’una embarcació, però encara no se n’ha pogut determinar la identitat.

Un adolescent gairebé s’ha ofegat aquesta tarda en un gorg de les Planes d’Hostoles (Garrotxa) i un helicòpter l’ha traslladat a l’Hospital Josep Trueta de Girona. Ha poc després de les cinc de la tarda al gorg de Santa Margarida. El menor, que formava part d’un grup que feina una excursió a la zona, ha entrat dins l’aigua per banyar-se. Una dona ha vist que s’ofegava i tenia dificultats per sortir-ne. L’han tret inconscient i sense pols, tot i que els serveis d’emergència han aconseguit de revifar-lo.

En veient la gravetat del seu estat, un helicòpter medicalitzat l’ha traslladat fins a l’Hospital Josep Trueta poc després de les sis de la tarda.

Al gorg s’hi han traslladat efectius dels Mossos d’Esquadra, quatre dotacions de bombers i personal del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). L’Ajuntament de les Planes d’Hostoles ha habilitat el pavelló municipal perquè la resta del grup rebi atenció psicològica abans d’agafar l’autocar que els ha de tornar a Girona aquest vespre.

Junts per Catalunya ha reaccionat a l’informe de la Sindicatura de Comptes d’avui, que assenyala irregularitats al Departament de Drets Socials, reclamant que s’apliquin les recomanacions de l’ens. ERC, ara com ara, manté silenci. Fonts del partit han explicat a VilaWeb que volen analitzar detalladament l’informe i tota la informació i que avui no podrien oferir-ne cap valoració acurada.

La Sindicatura de Comptes ha assenyalat que, entre el 2016 i el 2024, el Departament de Drets Socials va pagar 167,5 milions d’euros que no s’havien d’haver pagat perquè els destinataris no complien els requisits per a cobrar-los. En aquests anys, els consellers de Drets Socials foren Dolors Bassa (ERC), Chakir El Homrani (ERC), Violant Cervera (Junts) i Carles Campuzano (ERC). D’ençà de l’agost del 2024, la consellera és Mònica Martínez Bravo (PSC).

Junts per Catalunya ha reclamat al govern que apliqui les recomanacions recollides en el nou informe de la Sindicatura de Comptes sobre la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). La diputada Ennatu Domingo s’ha adreçat a la consellera durant la comissió de Drets Socials d’avui al parlament: “Des del primer moment atengui el que diu la sindicatura i treballem entre tots per donar la garantia als ciutadans que els recursos públics es gasten adequadament, en bé d’aquells que més ho necessiten i per fer un país més cohesionat i amb oportunitats per a tothom.”

Domingo ha recordat a la consellera que, en un informe anterior de la Sindicatura de Comptes, el PSC va retirar una proposta de resolució i va acabar votant en contra d’aplicar les recomanacions. També ha reclamat que la refundació de la DGAIA no sigui solament un canvi de nom i que no s’acabi fent una “rentada de cara”.

ERC parla d’un context excepcional

Per part d’ERC, el diputat Joan Ignasi Elena ha dit en la comissió que no volia fer esment de l’informe de la sindicatura, però sí algunes valoracions per a ajudar a entendre el context. Ha explicat que l’any 2018es va passar d’atendre 600 menors no acompanyats tutelats a 3.600. “Això ha generat una pressió extraordinària. Hi ha una exigència moral i jurídica”, ha dit.

Segons Elena, es va viure una situació d’excepcionalitat perquè durant uns quants mesos no hi havia conseller fruit de l’aplicació de l’article 155 i tot depenia de la ministra de Sanitat espanyola, Dolors Montserrat. “En particular, en aquella època, es van gastar 800 milions d’euros, que van ser despeses no autoritzades, i després el govern va haver de fer reconeixements de deute”, ha afegit.

Ex-responsables d’Afers Socials admeten “incidències”, però neguen irregularitats contractuals a la DGAIA

Quines són les recomanacions de la Sindicatura de Comptes?

La Sindicatura de Comptes proposa un conjunt de millores per a reforçar l’eficàcia, la transparència i l’impacte social de les prestacions gestionades pel Departament de Drets Socials. Entre les recomanacions, es destaca la necessitat de definir objectius clars i mesurables, amb indicadors homologats i seguiment públic per garantir decisions correctes i facilitar que es retin comptes.

També es proposa de flexibilitzar els requisits d’accés a les ajudes, tot permetent compatibilitats amb uns altres ingressos i ajustant les quantitats a les necessitats reals de les llars. A més, es demana de reduir la fragmentació actual del sistema, fusionant prestacions i coordinant més bé ajuts catalans, espanyols i locals, gràcies a una finestreta única d’atenció.

Una altra línia de treball és de territorialitzar les polítiques socials, calculant l’escletxa de pobresa per zones i perfils concrets, per assignar recursos de manera més ajustada i eficaç. En matèria de gestió, la sindicatura recomana de digitalitzar i automatitzar els processos administratius, tant en els controls com a les auditories, i alhora garantir la protecció de les persones vulnerables en cas de reclamació d’imports indeguts.

També s’insta a reforçar els mecanismes de control sobre les entitats gestores, a fi d’assegurar més transparència, intercanvi d’informació i seguiment en temps real dels fons públics. Alhora, es proposa de desenvolupar indicadors territorials, implicar els ajuntaments en la detecció de situacions de risc i establir un sistema estable d’avaluació i millora contínua. I, en cas que es condonin o prescriguin crèdits durant l’execució d’ingressos, caldrà justificar-ne el reintegrament d’acord amb la normativa de finances públiques vigent a Catalunya.

Brian Wilson, cofundador i ànima creativa dels Beach Boys, s’ha mort a vuitanta-dos anys. La seva família ho ha anunciat en un comunicat en el qual demana respecte pel dol. L’any passat s’havia fet públic que patia un trastorn neurocognitiu semblant a la demència.

Nascut a Inglewood (Califòrnia) el 1942, Wilson va revolucionar el pop dels anys seixanta amb harmonies complexes i produccions d’estudi innovadores. El seu àlbum Pet Sounds (1966) és considerat una de les obres mestres de la música moderna. Més endavant, va lluitar durant dècades contra problemes de salut mental i addiccions.

Tot i les dificultats personals, Wilson va continuar fent música tot sol i va rebre reconeixements com el Grammy honorífic i l’ingrés al Rock and Roll Hall of Fame. Se’n va una de les veus més influents del pop del segle XX, però el seu llegat roman viu en cançons com God Only Knows, Surf’s Up o Wouldn’t It Be Nice.

We are heartbroken to announced that our beloved father Brian Wilson has passed away.

We are at a loss for words right now.

Please respect our privacy at this time as our family grieving.

We realize that we are sharing our grief with the world.

Love & Mercy pic.twitter.com/sIe7TUUdOm

— Brian Wilson (@BrianWilsonLive) June 11, 2025

L’Audiència de Barcelona ha acordat d’amnistiar també Roser Clavell Soldevila i Albert Royo Mariné, però els deixa fora en dues partides concretes, per les quals acorda de mantenir-ne el processament en el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Són els únics dos investigats de la macrocausa per l’organització del referèndum del Primer d’Octubre que no s’han beneficiat plenament de la llei d’amnistia, segons que recull la interlocutòria judicial emesa avui.

La interlocutòria exposa que no s’ha pogut acreditar que les actuacions d’aquests dos ex-alts càrrecs del Diplocat en dos contractes, un de neteja i un d’auditoria,  s’emmarquessin en la voluntat de promoure la independència de Catalunya o de contribuir directament a fer del referèndum, condició necessària per a aplicar-los la llei.

Lloc: Sala Noble del C.C.Calisay

La Unió Europea, Espanya i el Regne Unit han anunciat un acord sobre Gibraltar que permetrà de suprimir la tanca que separa el penyal de la ciutat andalusa de la Línea de la Concepción i garantir una frontera fluida, després de cinc anys d’incertesa d’ençà que el Brexit va quedar consumat.

L’acord preveu d’eliminar la totalitat de les barreres físiques, els escorcolls i els controls sobre persones i mercaderies entre Espanya i Gibraltar, i això significa l’eliminació de la tanca i, de facto, la integració de Gibraltar a l’espai Schengen, amb la condició que els controls d’accés es traslladin al port i a l’aeroport del penyal.

Els controls en ports i aeroports els farien funcionaris de Gibraltar i espanyols, en un model similar al de la policia francesa a l’operació de St. Pancras de Londres. La immigració i l’ordre públic continuaran sent responsabilitat exclusiva de les autoritats de Gibraltar, mentre que els espanyols seran responsables de garantir la integritat de l’espai Schengen.

El acuerdo en relación a Gibraltar ya es una realidad.

Un acuerdo histórico. pic.twitter.com/jZifqZp4tg

— José Manuel Albares (@jmalbares) June 11, 2025

El pacte ha estat anunciat pel ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, en un missatge a X: “L’acord sobre Gibraltar ja és una realitat. Un acord històric.” La trobada definitiva ha tingut lloc a Brussel·les, convocada pel comissari de Comerç de la UE i negociador amb el Regne Unit, Maroš Šefčovič, el ministre d’Afers Estrangers britànic, David Lammy, el seu homòleg espanyol i el ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo.

Aquest avenç culmina una negociació que s’arrossegava d’ençà del pacte de Cap d’Any del 2020, quan Espanya i el Regne Unit van acordar una fórmula provisional per evitar un tall fronterer brusc després del Brexit.

Fonts diplomàtiques asseguren que l’acord no afecta la sobirania del territori, però sí que reforça la cooperació pràctica entre totes dues parts, tant pel que fa a la mobilitat com a qüestions de defensa i immigració. Lammy, en declaracions prèvies, va dir que l’objectiu era tancar un pacte que “beneficiés tothom” sense entrar en conflictes polítics irresolts. L’acord també coincideix amb una altra mesura significativa: la Comissió Europea ha decidit avui mateix de retirar Gibraltar de la llista negra de països amb alt risc d’emblanquiment de capitals i finançament del terrorisme.

El govern del primer ministre polonès, Donald Tusk, ha superat avui una qüestió de confiança al parlament. D’aquesta manera, ha esquivat l’amenaça d’eleccions anticipades i manté viva la coalició centrista i proeuropea que el sustenta. La votació, feta a la cambra baixa del parlament, ha acabat amb 243 vots a favor i 210 en contra.

Tusk ha obtingut el suport formal de les quatre forces de la coalició: la seva Plataforma Cívica, la Nova Esquerra, Polònia 2050 i el Partit Popular Polonès. Tot i això, dues d’aquestes formacions han aprofitat la situació per pressionar-lo amb demandes simbòliques que podrien alterar l’equilibri intern de l’executiu.

Polònia 2050, de tall liberal, ha insistit que el seu màxim dirigent, Szymon Hołownia, ha de continuar com a president del parlament durant tota la legislatura, cosa que contradiu l’acord de coalició del 2023, que preveia que Włodzimierz Czarzasty (Nova Esquerra) n’assumís el càrrec a mitja legislatura. Al seu torn, el Partit Popular Polonès ha reclamat que Tusk cedeixi la batuta del govern al seu dirigent, l’actual vice-primer ministre i ministre de Defensa, Władysław Kosiniak-Kamysz. De moment, cap d’aquestes peticions no s’ha formalitzat.

La qüestió de confiança arriba després del revés que Tusk va sofrir a les eleccions presidencials del primer de juny, en què Karol Nawrocki –un candidat conservador proper al partit opositor Dret i Justícia (PiS)– va derrotar per la mínima Rafał Trzaskowski, candidat de la Plataforma Cívica. La derrota ha fet trontollar l’agenda reformista de Tusk, especialment en matèries com el respecte a l’estat de dret o l’ampliació dels drets reproductius, i l’ha obligat a revalidar el suport parlamentari per mirar de recuperar l’impuls polític.

Una expedició científica russa ha confirmat l’aparició d’una nova illa a la part nord de la mar Càspia, el cos d’aigua interior més gran del món. La formació ha aparegut arran del descens continuat del nivell de l’aigua i, tot i que ja ha estat identificada amb claredat, encara no té nom oficial.

L’illa va ser detectada per primera vegada en imatges per satèl·lit el novembre del 2024. Aleshores es va detectar un banc de sorra i sediments que emergia de l’aigua i s’assecava, però fins ara no se n’ha pogut verificar la formació de manera definitiva. El descobriment l’ha fet públic l’Institut d’Oceanologia P. P. Shirshov de l’Acadèmia de Ciències de Rússia. Tot i que els investigadors han aconseguit d’apropar-s’hi amb una embarcació, no han pogut desembarcar-hi per la poca profunditat i el mal temps. Amb tot, les fotografies fetes amb un avió no tripulat han permès de constatar-ne l’existència i la superfície, que es descriu com una plana humida i força uniforme, amb crestes de dunes de sorra.

Segons el geòleg Stepan Podoliako, membre de l’expedició, aquestes illes noves al Càspia sorgeixen a conseqüència dels cicles de pujades i baixades del nivell d’aigua. De fet, hi ha precedents històrics de descensos similars durant els anys trenta i setanta del segle passat. Però l’actual tendència, iniciada el 2010, és més persistent i té una causa clara: el canvi climàtic. Els investigadors de l’expedició alerten que l’evaporació supera l’entrada d’aigua dels rius –sobretot del Volga–, i això accelera el retrocés. A més, afegeixen que les alteracions tectòniques sota el Càspia també podrien influir en aquests canvis.

La nova illa, que ara sols s’eleva uns pocs centímetres per sobre del nivell de l’aigua, podria guanyar relleu en els mesos vinents si el cabal dels rius minva a l’estiu i la tardor. Això faria emergir més superfície i augmentar-ne el valor ambiental. Els investigadors preveuen de tornar-hi durant la segona meitat del 2025 per fer-ne una descripció completa i decidir un nom. Podria ser un nom geogràfic o bé un homenatge a alguna figura científica o cultural rellevant.

A llarg termini, els científics creuen que aquesta illa pot esdevenir un indret important de nidificació per a aus rares o fins i tot una nova llar per a les colònies de foca del Caspi, una espècie amenaçada i pròpia d’aquest entorn.

Una vuitantena de jutges i fiscals del Tribunal Suprem espanyol, l’Audiència espanyola i el Tribunal Superior de Justícia de Madrid han participat en l’aturada convocada per cinc associacions professionals de les set que hi ha en el sector –totes excepte les afins al PSOE– contra dues reformes anunciades pel govern espanyol. La primera afecta la forma d’accés a la carrera judicial i fiscal; la segona modifica l’estatut de la fiscalia per adaptar-lo a la futura llei que preveu de transferir als fiscals la instrucció de les causes penals.

A les portes del Suprem, a la plaça de la Vila de París, s’hi han aplegat uns quants magistrats. Entre els concentrats hi havia José Luis Requero, Antonio Fonseca, Wenceslao Olea, Diego Córdoba i Esperanza Córdoba, de la sala contenciosa administrativa; Antonio del Mora, de la penal; Manuel Almenar, de la civil; i Juan Martínez Moya, de la social. També hi ha assistit el fiscal Javier Huete, un dels caps de la secció penal del mateix tribunal.

A la plaça de Castella, davant els jutjats de Madrid, desenes de persones han mostrat suport a la protesta. Els jutges i fiscals han sortit a migdia entre aplaudiments i crits de “llibertat” i “independència judicial”, i també amb proclames contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, com ara “Pedro Sánchez, dimissió” o “a la presó”.

Les associacions convocants –l’Associació Professional de la Magistratura, la Unió Judicial Francisco de Vitoria, l’Associació de Fiscals, l’Associació Professional Independent de Fiscals i el Foro Judicial Independiente– han exigit que es retiressin totes dues reformes. A l’acte de protesta, dos fiscals d’aquestes associacions han llegit un manifest reclamant-ne l’arxivament. Segons fonts judicials, no es descarta de convocar una vaga, però diuen que seria l’últim pas.

També s’han afegit a la concentració el president de l’Audiència espanyola, Juan Manuel Fernández –proposat pel PP al Consell General del Poder Judicial durant el seu mandat–, i els magistrats María Tardón, José Luis Calama i Eloy Velasco. El fiscal en cap d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, ha acudit a l’acte amb alguns membres del seu equip.

“Recels als canvis”

El ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha expressat el seu màxim respecte pels jutges i fiscals que s’han manifestat contra les reformes, “igual que els que no han secundat l’aturada i entenen que estem duent a terme les reformes que necessita la justícia del segle XXI”. “En el sector de la justícia és habitual mirar amb recel els canvis i reformes que es produeixen”, ha dit, però “aquesta és una reforma necessària per modernitzar i europeïtzar el poder judicial”. Ha recordat que totes les reformes anteriors han estat rebudes amb “recels, reticències i opinions contràries” i “avui són grans consensos”, i la reforma que avui genera debat “en uns anys també generarà consens”.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha ordenat a l’Oficina de Conflicte d’Interessos (OCI) del Ministeri de Transformació Digital espanyol que reobri la investigació sobre el paper del president Pedro Sánchez en el rescat d’Air Europa per 475 milions d’euros. Ho fa a instàncies del PP, que va presentar un recurs contra la decisió de l’OCI d’arxivar la causa. Els populars sostenen que Sánchez s’hauria hagut d’abstenir quan el consell de ministres va abordar el rescat el 3 de novembre del 2020 i el 16 de març del 2021 per un conflicte d’interessos respecte a les activitats de la seva parella, Begoña Gómez, a qui atribueixen una relació professional amb empreses del Grup Air Europa Globalia i Ávoris Corporación Empresarial.

Inicialment, l’Oficina de Conflicte d’Interessos va arxivar la denúncia del PP adduint —com sostenia un informe de presidència del govern espanyol— que no hi havia “una relació laboral o professional” de Gómez amb les empreses del Grup Air Europa que “impliqui funcions de direcció, assessorament o administració” d’aquestes societats, i per tant “no era pertinent continuar amb les indagacions”. El PP va presentar un recurs, però l’OCI el va desestimar argumentant que el partit de Feijóo no tenia legitimitat per interposar-lo.

Ara, el TSJM conclou que la formació de Feijóo tenia potestat de qüestionar l’arxiu, perquè un suposat conflicte d’interessos “és un tema que presenta un interès concret per a un partit polític que manté una posició de rivalitat” amb la formació del govern.

Per aquest motiu, els magistrats ordenen a l’Oficina de Conflicte d’Interessos que faci marxa enrere i torni a obrir la causa des del punt en què el PP va presentar la denúncia. I a partir d’aquí, que faci una “investigació raonable d’acord amb els fets aportats” i practiqui “les diligències raonables”.

Els magistrats aclareixen que es tracta només de determinar si hi ha cap indici de conflicte d’interessos, i recorden que si no hi ha cap dada que porti a considerar que Sánchez va incórrer en un conflicte d’interessos el procés pot acabar amb un nou arxivament.