El Gremi d’Antiquaris de Catalunya ha criticat amb duresa la sentència del Tribunal Suprem espanyol que obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a traslladar les pintures murals de Sixena, arran d’una ratificació de la sentència de l’Audiència Provincial d’Osca. En un comunicat, l’entitat manifesta que fer efectiu aquest trasllat significaria un atemptat contra la integritat del conjunt i una amenaça per a la seva conservació.

“El conjunt de frescos ha de ser considerat patrimoni nacional i la seva unitat és un fet indissociable del seu valor patrimonial”, diuen, tot recordant que aquestes pintures no són peces aïllades, sinó que formen part d’una col·lecció excepcional de pintura romànica que solament pot ser comprensible en el context museístic del MNAC. Els antiquaris també assenyalen que en el judici ha quedat pendent una qüestió essencial: és possible de complir la sentència sense afectar la conservació de les obres? Citen l’expert Gianluigi Colalucci, restaurador de la Capella Sixtina, que afirmà que “seria ideal que les pintures de Sixena lluïssin al seu lloc, però ja no és possible moure-les, tècnicament parlant.”

El gremi considera que traslladar-les podria ocasionar danys irreparables i avisa que fer-ho “en contra del criteri dels especialistes” podria constituir un delicte contra el patrimoni. I recorden que aquest delicte recauria sobre les religioses titulars del monestir, que tenen la responsabilitat legal com a propietàries d’un bé cultural d’interès nacional i com a impulsores del trasllat. També hi tindria responsabilitat el patronat del MNAC, garant de la conservació de les obres.

Per tot plegat, fan una crida al Ministeri de Cultura espanyol, a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona –així com als membres del patronat del MNAC i la branca femenina de l’orde de Sant Joan de Jerusalem– a deixar de banda interessos polítics i personals, i a negociar un acord, “potser econòmic”, per garantir que les pintures restin on són.

Lloc: Mercat municipal

L’ex-presidenta del govern de les Illes i presidenta del congrés espanyol, Francina Armengol, ha admès ara que va coincidir en una reunió amb l’empresari Víctor de Aldama. Però ha remarcat que no el coneix. Concretament, tots dos van compartir espai en una reunió amb una delegació del grup Globalia, de la qual formava part l’empresari.

Creix el nerviosisme dins el PSOE perquè Santos Cerdán encara no ha lliurat l’acta de diputat

Fonts pròximes a la dirigent del PSIB han dit a l’agència Efe que Armengol no havia tingut mai cap reunió específica amb De Aldama ni recordava haver-hi parlat. De Aldama és un dels presumptes comissionistes de la trama del cas Koldo, que investiga l’Audiència espanyola.

Ahir, De Aldama va dir en una entrevista de televisió al canal Cuatro que s’havia reunit amb Armengol, aleshores presidenta, al Consolat de Mar, la seu de la presidència a Palma. Les mateixes fonts de l’entorn d’Armengol han explicat que, un cop revisades les agendes oficials, han comprovat que l’empresari formava part d’una delegació de Globalia encapçalada pel propietari del grup, Juan José Hidalgo. La trobada amb Armengol era per a parlar de la situació del grup empresarial, que incloïa Air Europa.

Fa unes setmanes, Armengol va declarar en la comissió d’investigació del congrés espanyol pel cas Koldo. Llavors, va admetre haver parlat amb l’ex-ministre de Transports, José Luis Ábalos, i amb més ministres per fer front a la crisi de la covid-19. Tampoc va descartar que hagués parlat amb el seu ex-assessor Koldo García, tot i que va negar rotundament que ho fes per tancar cap contracte amb Solucions de Gestió.

Aquestes darreres hores, dirigents del PP de les Illes han difós vídeos a les xarxes socials amb les declaracions de De Aldama i la intervenció d’Armengol en una comissió d’investigació en què assegurava que no coneixia l’empresari.

Per la seva banda, el portaveu del govern de les Illes, Antoni Costa, ha acusat l’ex-presidenta de “obrir les portes” de les Illes a la “organització criminal del PSOE”.

En el cas Koldo s’investiga la compra de màscares per valor de 3,7 milions d’euros durant la pandèmia de la covid-19 del govern de les Illes a una de les empreses de la presumpta trama corrupta.

El govern espanyol descarta que Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança

La gran apagada del 28 d’abril que va deixar sense electricitat tota la península ibèrica, cosa que va paralitzar la majoria d’activitats i va deixar sense llum ni telecomunicacions milions de persones, ha rellançat el debat sobre quin hauria de ser tipus de model energètic adequat per al nostre país. Mentre encara esperem una explicació oficial de què va passar, el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) ha preguntat als seus associats en l’enquesta de primavera, presentada aquest matí, què pensaven de la situació, del punt de vista de casa nostra.

I tres enquestats de cada quatre (75,8%) opinen que la prioritat per a Catalunya ha de ser tenia més autonomia energètica, mitjançant les renovables. Dit això, que em sembla lògic com a objectiu, hem de pensar que ací la producció eòlica i la solar del 2024 van representar, conjuntament, menys del 10% del total, i la nuclear va aportar un 59%. El retard que acumulem amb les renovables és evident dins l’estat espanyol. Pensem que aquesta setmana, per exemple, l’aportació de les renovables a tot l’estat ha pujat fins al 57% del total. Totes les dades són les oficials de Red Eléctrica.

Probablement, i tocant de peus a terra, molts professionals de l’economia han pensat que una cosa és el desig i una altra la possibilitat real d’assolir-lo en un termini acceptable. Per això, gairebé la meitat (46,5%) dóna suport a allargar la via nuclear. I, conseqüentment, respecte del futur de les centrals nuclears catalanes, el 60,4% és partidari de no apagar-les encara i anar més enllà del calendari de tancament previst a partir del 2027.

Em comenta Xavier Segura, director de l’enquesta, que la resposta dels economistes és deguda a la incertesa que hi ha, veient el desenvolupament tan lent de les renovables i sobre què passarà en el moment del tancament nuclear. “La proposta d’allargar-ne la vida sembla la millor alternativa per a fer la transició sense repercussions econòmiques en les empreses que puguin ser traumàtiques.” I no hi ha gaire temps per a decidir-ho.

La resposta dels economistes catalans va en la mateixa línia que el parer que unes quantes institucions del país ja han expressat repetidament. I, amb tota seguretat, s’han reafirmat en el seu pensament després de l’esmentada apagada i la probabilitat, no negada des d’enlloc, que n’hi torni a haver una altra qualsevol dia. Les pèrdues econòmiques generades són massa grans, en un episodi d’aquesta importància, i tota prevenció és poca.

Foment del Treball ha defensat, fins i tot davant la Comissió Europea, la necessitat d’ampliar en deu anys el cicle productiu de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, per evitar una “apagada industrial” mentre es desenvolupen les renovables. “Si a partir de l’any 2030 -quan es preveu la desconnexió d’Ascó I– no tenim energia nuclear, tindrem una apagada industrial que motivarà que moltes empreses hagin de deslocalitzar-se o tancar”, va advertir el president de Foment, Josep Sánchez Llibre.

Fa dos mesos, la Comissió d’Energia de PIMEC i el Fòrum Nuclear alertaven que el tancament de les centrals nuclears programat per al 2030, en el context actual, podia representar un increment del preu energètic del 35% per a les pimes, vinculat al funcionament actual del mercat ibèric. Ambdues organitzacions empresarials s’havien reunit per tractar l’afectació d’aquest problema en l’àmbit empresarial, econòmic, social i ambiental; concretament, per a la demarcació de Tarragona. El president de la Comissió, José Enrique Vázquez, explicava que, en el cas de Tarragona, el tancament de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs “implicaria dificultats per a mantenir les garanties de subministrament continu necessari per al sector petroquímic, pel creixement del sector de les energies renovables i per a la indústria química verda de la província”.

L’associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya van pel mateix camí, i fa tres mesos demanaven de prorrogar el tancament de les centrals nuclears catalanes més enllà del 2035. Els enginyers veuen “crucial accelerar la implantació de fonts renovables, reforçar les infrastructures elèctriques i desenvolupar tecnologies d’emmagatzematge d’energia”. I consideren imprescindible reconsiderar el tancament de les nuclears. “No es pot desmuntar el sistema elèctric actual sense que la resta de nous components necessaris del sistema no emissor del diòxid de carboni estiguin operatius”, sostenen els enginyers.

I tot això, encara que a l’estat espanyol el debat és mínim, és de fa temps un motiu d’intensa discussió a tot Europa. El canvi més recent el tenim a Bèlgica, que el 15 de maig va decidir de derogar la seva llei sobre l’abandó progressiu de l’energia nuclear. El text aprovat pels diputats anava encara més lluny, i preveia la possibilitat de reactivar la indústria atòmica en el futur i de construir noves centrals.

La situació, en aquests moments, és que la UE compta amb un centenar de reactors nuclears en dotze països (Bèlgica, Bulgària, Espanya, Finlàndia, França, Hongria, Països Baixos, República Txeca, Romania, Eslovàquia, Eslovènia i Suècia). I gairebé una quarta part de l’electricitat produïda a la UE procedeix de l’energia nuclear.

Però no pensem pas que l’elecció de Bèlgica és aïllada dins la UE. Forma part d’una dinàmica política que s’escampa pels estats membres, motivada per la situació actual, amb una enorme incertesa geopolítica i una dependència del gas que continua essent molt forta.

Per això, aquest impuls a favor de l’àtom també s’estén a països que no confien en aquesta tecnologia. Les mirades s’adrecen a Alemanya, que es considera l’eix d’una possible reconversió a escala europea. Recordem que el 2011 el país es va comprometre a eliminar progressivament l’energia nuclear, amb la qual cosa reforçava la seva condició de veu més potent del moviment antinuclear dins la UE. Això es va aconseguir l’abril del 2023, amb el tancament de les tres darreres centrals. Però durant la campanya electoral de començament d’any, el nou canceller, Friedrich Merz, havia promès d’estudiar la possibilitat de reactivar aquest sector. Quan fou elegit, va fer marxa enrere amb la boca petita. La cosa, doncs, va quedar oberta.

Itàlia, que també va ser dels països més avançats i radicals, avui sospesa de reintroduir l’energia nuclear. A final dels anys vuitanta, Roma va posar fi a l’energia nuclear. Però ara el govern de la primera ministra, Giorgia Meloni, ha fixat l’any 2030 com a data per a tornar a l’energia nuclear. L’argument és el de garantir la seguretat energètica del país i aconseguir els objectius ambientals de descarbonització.

Per raons semblants a les italianes, Polònia s’ha embarcat en un important programa nuclear. Varsòvia va decidir de construir la seva primera central el 2022, i es preveu que el primer reactor entri en funcionament a partir del 2033. Dinamarca ha d’afegir-se a aquesta llista d’estats membres que no volen donar l’esquena a l’àtom. Igual que Bèlgica, i en data semblant, Copenhaguen va adoptar una legislació en el mateix sentit. Suècia també diu que vol reforçar la seva indústria nuclear… El Regne Unit i França van a tot drap per aquesta via, amb la creació de petites centrals “individuals” per a les grans empreses.

I, dit tot això, quina és la situació real en matèria energètica de Catalunya? Quina és la seva dependència actual i fins on pot arribar, tenint en compte que l’augment és lògic amb la implantació de la IA i la seva despesa addicional d’energia? Segons les dades d’un informe de PwC del 2024, Catalunya va generar 37,4TWh d’electricitat i en va consumir 44,1TWh, és a dir, un 17% més. Ah! I d’aquests 37,4TWh, 29 els va aportar la nuclear. Feu comptes i extrapoleu…

 

 

Bloomberg · Benedikt Kammel

Ramesh Vishwaskumar seia a la primera fila de la classe turista del vol 171 d’Air India quan veié com la nau descendia sense control cap a la zona residencial on acabà estavellant-se, amb conseqüències fatídiques, dijous al matí, minuts després d’enlairar-se. Era a punt de viure un dels moments més angoixants –i més afortunats– de la seva vida.

241 dels 242 passatgers que viatjaven a l’avió, un Boeing 787 Dreamliner, moriren en l’impacte contra un barri densament poblat de la ciutat d’Ahmadabad, a l’oest de l’Índia. Vishwaskumar, que aconseguí saltar de l’avió moments abans del xoc fatídic, en fou l’únic supervivent.

“No em podia creure què veia, ni com havia aconseguit sortir [de l’avió] amb vida”, declarà Vishwaskumar a la cadena local NDTV. “Quan vaig obrir els ulls, vaig adonar-me que era viu. Em vaig descordar el cinturó de seguretat i vaig sortir.”

Una de les rodes de l’avió prop del lloc de l’accident, abans-d’ahir (fotografia: Siddharaj Solanki/Bloomberg).

Vishwaskumar explicà que, poc després de l’enlairament, sentí com si l’avió “s’hagués encallat durant cinc segons o deu”, i tot seguit veié que unes llums verdes i blanques començaven a parpellejar. “Semblava que havia de fer més força de l’habitual per a enlairar-se”, digué sobre l’avió. Les llums verdes i blanques probablement procedien del senyal de sortida que penjava del sostre de la cabina de la nau.

“La part [de l’avió] en què jo seia no va impactar contra la part superior de l’alberg, sinó contra la planta baixa. Quan la porta que hi havia al meu costat es va obrir, vaig veure l’oportunitat d’escapar, i ho vaig fer. Vaig cremar-me la mà esquerra quan es va calar foc a l’avió, però vaig poder sortir-ne”, afegí.

Un vídeo que s’ha viralitzat a les xarxes socials mostra Vishwaskumar caminant prop del lloc de l’accident, lleugerament ensangonat, envoltat per una multitud incrèdula.

#WATCH | The lone survivor in Ahmedabad plane crash, identified as Ramesh Vishwaskumar Bucharvada, reportedly jumped from the aircraft at the last moment.

More details : https://t.co/VdZ9R4yP11 pic.twitter.com/sjoF7zkqsO

— Hindustan Times (@htTweets) June 12, 2025

El cas de Vishwaskumar –un ciutadà britànic de 40 anys i originari de la ciutat anglesa de Leicester– ha estat l’únic punt positiu d’un accident que ha estat el pitjor desastre de l’aviació civil en més d’una dècada. La causa del sinistre –que també causà la mort de desenes de persones que eren a terra quan l’avió, amb el dipòsit ple de combustible, s’estavellà contra diferents edificis i explotà– encara no se sap. Tot i que va quedar ferit en l’accident, la vida de Vishwaskumar no perilla pas, segons que ha informat The Hindustan Times.

L’accident del vol d’Air India s’afegeix a la llista d’accidents aeris mortals que han tingut lloc aquests darrers mesos al món, incloent-hi la col·lisió en ple vol entre un helicòpter militar i un avió civil sobre Washington D. C. al gener, que no deixà cap supervivent. El desembre passat, tan sols dues persones van escapar amb vida de l’impacte d’un Boeing 737 contra una barrera de pista a Corea del Sud.

El testimoni de Vishwaskumar, en aquest sentit, podria oferir pistes valuoses sobre les causes de l’accident. Els equips de rescat continuen revisant les restes de l’avió a la recerca de possibles supervivents entre les persones que eren en terra en el moment de l’impacte. També cerquen informació tècnica –com ara, els enregistraments de veu i les dades de vol de l’avió– que resultarà crucial per a reconstruir què va passar els darrers instants del vol.

Restes de l’equipatge del vol 171 d’Air India prop del lloc de l’accident, abans-d’ahir (fotografia: Siddharaj Solanki/Bloomberg).

L’afortunat passatger seia al seient de la finestra esquerra de la fila 11, la primera de la classe turista, que es troba just darrere d’una sortida d’emergència. Un Boeing 787 Dreamliner d’Air India sol tenir capacitat per a 256 passatgers en configuració de dues classes, amb 18 seients de classe business i 238 de classe turista.

És possible que la proximitat de Vishwaskumar a la sortida contribuís a salvar-li la vida.

“Quan vaig aterrar, vaig veure que hi havia una mica d’espai [fins a la sortida], i així és com vaig aconseguir sortir de l’avió”, explicà Vishwaskumar poc després de l’accident.

Akriti Sharma i Danny Lee han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Arenys de Mar Vila del Llibre - Lloc: Plaça de l'Església

Israel ha reprès els atacs contra l’Iran. Segons que explica la BBC, l’exèrcit ha tornat a llançar projectils contra “llançadores de míssils i infrastructures”. A hores d’ara, circulen vídeos en línia i en alguns mitjans iranians que mostren que l’objectiu dels atacs ha estat Teheran.

Comandos infiltrats del Mossad van organitzar els preparatius de l’atac a l’Iran, segons Reuters

La televisió estatal Press TV ha informat d’un atac contra la segona planta d’enriquiment d’urani més important de l’Iran, situada a cent quilòmetres al sud de la capital, i ha mostrat un vídeo d’un dron israelià que suposadament ha estat abatut per les defenses iranianes.

A més, s’han reportat explosions al sud de Teheran, on hi ha el complex militar de Parchin, i també a l’oest de la capital.

En els atacs d’aquesta matinada, Israel ha atacat bases nuclears i militars, així com edificis residencials d’alts càrrecs iranians. Aquest “atac preventiu” contra suposats objectius a l’Iran ha causat la mort del cap de la Guàrdia Revolucionària iraniana, Hossein Salami, i el cap de l’estat major, Muhàmmad Bagheri, entre més alts comandaments militars i científics, segons que han informat fonts oficials iranianes.

Poques hores després, el règim iranià ha respost a l’atac israelià amb el llançament d’un centenar de drons.

L’exèrcit israelià ha informat que havia bombardat “desenes d’objectius militars” en unes quantes zones de l’Iran dins una operació contra el seu programa nuclear. En un comunicat, ha justificat els atacs dient que l’Iran era “més a prop que mai” d’obtenir una arma nuclear, cosa que voldria dir “una amenaça existencial” per a Israel i per al món.

À Punt ha aprovat un nou llibre d’estil que obre la porta a la transmissió de festes taurines, com ara, bous al carrer i corrides, i permet l’ús dels topònims oficials en castellà de municipis. El document ha estat validat pel consell d’administració de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC).

[VÍDEO] El discurs de Nelo Gómez contra l’espanyolització d’À Punt: “En valencià es pot doblar qualsevol producció”

Quant als continguts de caràcter divulgatiu, científic, cultural o tradicional, el llibre estableix que À Punt ha de fomentar-ne la difusió i s’hi inclouen els esdeveniments relacionats amb la tauromàquia. La cadena argumenta que són tradicions amb segles d’història, profundament arrelades en moltes comarques.

El text inclou una part lingüística i una altra deontològica, amb directrius sobre l’ús del llenguatge no sexista, el respecte a les víctimes de violència o catàstrofes o la representació justa de les minories.

El manual lingüístic ha estat elaborat per una comissió dirigida pel sots-director general de Política Lingüística, Vicent Satorres. Segons que explica, el text cerca un equilibri entre la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i els criteris lingüístics de la Generalitat. L’objectiu és promoure un valencià “genuí i pròxim” que reforci la identificació de l’audiència amb els continguts de la cadena. En aquest sentit, el document també inclou una llista de mots en desús que es proposa de recuperar, com ara adés, catxirulo, eixanc, llagostí, passacarrer, sacsar o tot lo món.

Entre les recomanacions, s’hi inclou l’ús de formes pròximes als parlants, com ara almorzar, agarrar, depòsit o disfrutar, i formes col·loquials com aixina, garaig o xillar. També s’opta per terminacions amb -ix en els verbs incoatius i formes de base llatina per als ordinals (sext en comptes de sisè).

En matèria toponímica, el llibre estableix que cal fer servir les denominacions oficials dels municipis, incloent-hi les formes en castellà dels municipis de predomini lingüístic castellà.

Sobre l’esport, es manté el criteri de traduir els topònims o gentilicis dels equips, com Saragossa, Alabés o Reial Madrid, mentre que en casos com Rayo Vallecano i Deportivo de la Corunya es mantenen les formes habituals. En el cas dels equips valencians que ho han demanat formalment, com el Club Deportivo Alcoyano, Club Deportivo Eldense o el Villareal CF, À Punt en respectarà el nom com a marca registrada.

El cap de política d’À Punt renuncia al càrrec per discrepàncies amb la nova direcció de la cadena

Aprovaríeu la part de gramàtica de l’examen de català de la selectivitat 2025? Segons que expliquen uns quants estudiants, la prova de llengua catalana i literatura ha estat prou assequible, sense gaires preguntes complicades. Sovint, l’apartat de reflexió lingüística és el que origina més dubtes.

Hem sortit al carrer a preguntar què havien respost els alumnes a les preguntes que semblaven més complicades en relació amb el temari. Aquí en teniu el resultat.

La majoria d’estudiants ha coincidit a assenyalar que la part que els havia generat més dubtes era la que consistia a trobar una paraula derivada. Per exemple, en la conjugació de verbs: “Fa uns quants anys, al pare li _ (complaure) que vinguessin amics a casa nostra.” La resposta correcta era complaïa. Un altre exemple: “Mai no hauria cregut que tots nosaltres _ (cabre) en aquest balcó.” La resposta correcta era cabéssim.

L’exercici de derivació de substantius ha originat encara més dubtes entre els estudiants, i molts han decidit de deixar-lo en blanc, tal com han explicat a VilaWeb. “La caiguda li va provocar un gran _ a tot el cos. (dolor)”. En aquest cas, la paraula correcta era adoloriment. “En l’excavació, els arqueòlegs van fer una gran _ (trobar)”: aquí, era troballa. Aquestes dues darreres encara han costat més: “El _ designa l’actitud que nega fets històrics demostrats o teories avalades per la comunitat científica. (negació)” –era negacionisme; i “Volia cursar _ , és a dir, la disciplina que estudia tots els fenòmens relacionats amb la música. (música) –que era musicologia.

Amb tot, val la pena de destacar que els estudiants no havien de respondre obligatòriament a totes les preguntes de l’apartat de reflexió lingüística i que, per tant, podien obviar justament aquests exercicis, que a priori podrien ser els més complicats. De fet, la gran majoria dels alumnes entrevistats ha explicat a VilaWeb que no havia respost a aquestes preguntes per por de fer-ho malament.

Podeu consultar ací l’enunciat i les solucions de l’examen de llengua catalana i literatura a la selectivitat de Catalunya.

Famílies, professors i veïns de l’escola bressol municipal Alchemika, al barri del Camp de l’Arpa del Clot de Barcelona, han tallat avui el carrer per denunciar una situació que consideren insostenible: criatures de 0 a 3 anys conviuen de fa dies amb temperatures fins a 28 graus dins les aules i sense aire condicionat. A l’exterior, al pati, diuen que s’hi han registrat fins a 40°C a l’ombra. Segons que ha denunciat l’AFA del centre, el sistema de climatització es va espatllar el setembre de l’any passat, pocs dies després de començar el curs, i l’ajuntament no l’ha reparat.

“La situació és una temeritat”, diu Valentina Veselinova, presidenta de l’AFA, que recorda que hi ha nadons amb cops de calor i irritacions cutànies. Famílies i treballadores fa temps que alerten de la gravetat del cas. Diuen que han hagut d’afrontar l’hivern amb estufes provisionals i que la promesa d’una solució abans de l’estiu s’ha incomplert. L’AFA denuncia que el govern municipal no tan sols no ha fet la reparació, sinó que ha mentit reiteradament sobre el procés i que, fins i tot, ahir, davant el síndic de greuges de Barcelona, va admetre que no sap quin abast té l’avaria ni quin seria el cost de reparar-la.

Mentrestant, la refrigeració provisional que s’ha aconseguit ha arribat gràcies a la mobilització de les famílies i al ressò mediàtic, segons que han explicat. Però aquests aparells escalfen encara més l’ambient exterior, a causa de l’aire calent que expulsen, i agreugen la temperatura al pati, que ja té un terra de cautxú i tendals mal instal·lats. “Fa nou mesos que l’ajuntament sap que el sistema no funciona. L’Institut Municipal d’Educació (IMEB) no ha fet més que posar excuses”, diu el manifest llegit avui al carrer. Les famílies també han denunciat que encara no han rebut cap explicació coherent ni cap disculpa oficial i critiquen que ahir els responsables de l’IMEB tan sols es presentessin per mirar de suavitzar la impressió del síndic de greuges. L’AFA també ha lamentat que aquests responsables arribessin a posar en dubte les temperatures que es viuen a les aules, malgrat que n’hi ha imatges.

Arran d’aquesta situació, proposen irònicament que els responsables municipals treballin amb l’aire condicionat dels seus despatxos a 28°C fins al 31 de juliol, “ja que ho consideren una temperatura tan òptima”. I afegeixen: “O, si ho prefereixen, poden traslladar els seus despatxos a les aules i patis de les escoles municipals que tenen sense climatització per la seva mala gestió.”

El manifest s’ha clos amb una ovació a l’equip docent del centre, que, segons les famílies, ha vetllat pel benestar dels infants malgrat les condicions extremes. Amb pancartes i crits de “Clima digne a la bressol”, les famílies han assegurat que no abandonaran la mobilització fins que no hi hagi una solució definitiva.

El Ministeri de Cultura, Joventut i Esports i la Universitat d’Andorra (UdA) han signat un memoràndum d’entesa que fa saltar una vella barrera: els títols de nivell B2 i C1 que expedeixi la universitat seran reconeguts d’ofici com a diplomes oficials del govern. La titular de Cultura, Mònica Bonell, i el rector de la UdA, Juli Minoves, han rubricat l’acord al campus d’Encamp.

Amb el nou marc, els estudiants i professionals que aprovin les proves organitzades per la UdA ja no hauran de sotmetre’s als exàmens que el govern convoca dues vegades l’any. Segons Bonell, “obrim una segona porta perquè la ciutadania pugui acreditar el català quan ho necessiti, no només quan el calendari administratiu ho permet”. Minoves ha subratllat que la universitat pública respon així a la creixent demanda de certificats i que les convocatòries es regiran pels estàndards del Marc europeu comú de referència (MECR). Per garantir l’equivalència legal, l’executiu ha modificat el decret que regula els diplomes oficials de llengua catalana.

El moviment arriba en plena expansió del requisit lingüístic a la funció pública i en el sector privat. Les noves proves de la UdA, encara sense calendari concret, hauran d’obtenir ara la validació tècnica del Ministeri i es podran convocar tantes vegades com la Universitat consideri oportú.

Lloc: Part baixa de la Riera Bisbe Pol

L’escàndol de corrupció a les entranyes del PSOE, i que ha representat la caiguda del secretari d’Organització, Santos Cerdán, no para de créixer. Aquest migdia, la premsa espanyola ha començat a filtrar alguns dels àudios de les converses explosives de l’ex-número tres socialista amb els altres implicats en la trama, l’ex-ministre José Luis Ábalos i Koldo García, que apareixen en l’informe de l’UCO de la Guàrdia Civil.

El govern espanyol descarta que Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança

Un dels àudios és del gener del 2019 i se sent com Koldo demana –gairebé xiuxiuejant– diners a Cerdán després d’haver donat, suposadament, el gruix d’una comissió a Ábalos. “Necessito diners, cap, li ho he donat tot a ell”, diu.

—Santos Cerdán [S. C.]: Quant li vam donar?

—Koldo García [K. G.]: 60.

—S. C.: 60 li han donat ara?

—K. G.: Sí, però jo…

—S. C.: S’han de quedar allà, d’allà eren 50 i 10 per a tu.

—K. G.: No, perquè jo he de frenar, sé quan hi és, com hi és, i he de calcular molt els temps. No podem estar-nos amb ximpleries d’aquestes amb el que se li deu.

—S. C.: Traient, no el d’ara, eh!, fins ara.

—K. G.: 150.

—S. C.: [Inintel·ligible.]

—K. G.: Sí, senyor. I a mi, i a mi 50 [riu], i a mi 50 [riu]. Ha quedat clar, no? D’acord? M’ajudaràs? Ja saps que jo sóc molt fàcil.

Escolteu l’àudio ací:

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2025/06/4511212_105716_audio_128-1.mp3

 

Un altre dels àudios filtrats és del gener del 2021 i se sent com Koldo fa un repàs de les xifres de les comissions, mentre Cerdán i Ábalos proven de parar-li els peus perquè no en volen parlar en veu alta. “Jo porto el paper, ho apuntem i ho veiem, punt”, diu l’ex-dirigent del PSOE.

—Koldo García [K. G.]: Que sapigueu que jo el que he fet ho tinc fet, i ho tinc, i estic segur que no m’equivoco. Em puc equivocar en alguna cosa i aleshores demanaré perdó… 450 es van donar en tres sobres.

—Santos Cerdán [S. C.]: Que no ho diré, que jo porto el paper, ho apuntem i ho veiem, punt.

—K. G.: D’acord, 50 de les altres dues, que són la vella i [inintel·ligible, parlen tots dos a la vegada].

—S. C.: Koldo! Que no vull que parlis d’això, que no se’n parla.

—José Luis Ábalos [J. L. A.]: Ja n’hi ha prou.

—K. G.: 70 de… [inintel·ligible].

—S. C.: Koldo…

—J. L. A.: Si us plau…

—S. C.: Que sí. Ja està, que no cal dir tantes coses… pum, es posa, es veu i es trenca… Que és el que… I es tenen aquí, collons!, que no n’hi ha cap… I no parlar-ne… punt.

Escolteu l’àudio ací:

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2025/06/4511176_103141_audio_128.mp3

 

En un tercer àudio, del 2 de febrer de 2022, Koldo demana diners a Cerdán per a ell i Ábalos –ja fora del ministeri–, que, suposadament, els deuen de comissions. “Jo et transmeto el que hi ha. L’única cosa que et demano, per favor, és que aconsegueixis els 150 o 200 per al meu cap, perquè ell, d’això, me’n doni”, diu sobre l’ex-ministre, que, segons ell, va “amb la camisa a l’esquena”. En aquest punt, l’ex-dirigent socialista es posa a fer comptes.

—Santos Cerdán [S. C.]: 550.000, i d’aquí en descomptem. Aleshores, allò de Sevilla, li diré que m’ho posin per escrit si no, i te’l dono, d’acord?

—Koldo García [K. G.]: No, no, dóna-li a ell, jo no vull problemes.

—S. C.: No…

—K. G.: Prefereixo que l’hi diguis a ell i ja està, jo no vull problemes.

Escolteu l’àudio ací:

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2025/06/4511188_104133_audio_128.mp3

 

En una quarta conversa, el 23 de novembre de 2023, Ábalos i Koldo es lamenten que Cerdán els ha deixat de banda. “No m’agafa el telèfon i no em veu de fa un any i quatre mesos”, diu la mà dreta de l’ex-ministre, mentre aquest es queixa que ja no té diners. “Quatre-cents cinquanta mil euros que et deu. I a mi me’n deu cent trenta més cent més… Imagina’t. I el fill de puta d’en Santos s’ha quedat diners, que ho ha fet davant meu, d’acord? I a mi se m’inflen els collons”, continua Koldo.

L’assessor prova d’animar Ábalos i li diu: “Sempre seràs l’home de la meva vida perquè m’has aconseguit moltíssimes coses que no m’ha aconseguit ningú.” Però, de seguida, torna a menysprear l’ex-secretari d’Organització del PSOE: “El fill de puta d’en Santos m’ha utilitzat durant quinze anys i no m’ha donat res. I et puc explicar mil coses, de bitllets de cinc-cents que li donava el de Guipúscoa i mil coses més.”

Escolteu l’àudio ací:

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2025/06/cafeteria.mp3

“El govern falta a la veritat quan afirma que el català és un obstacle per a la capacitació dels sanitaris. És una fal·làcia en què s’han instal·lat.” Així s’ha expressat avui el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, després de destapar les xifres que demostren que cap plaça sanitària no resta descoberta pel desconeixement del català.

Una de les primeres mesures que va prendre Prohens com a presidenta va ser eliminar el requisit del català a la sanitat en places de difícil cobertura. I en tot moment el govern ha argumentat que falten sanitaris per culpa del català. Però ara l’OCB ha pogut obtenir les dades que ho desmenteixen.

En els processos d’estabilització dels professionals sanitaris, es va demanar l’acreditació del català a 2.035 professionals de les 2.383 places, corresponent a 38 categories. 248 aspirants en van ser eximits, 11 categories en total. Però la realitat ha estat que d’aquests 248 professionals exempts, 210 sí que complien el requisit. A més, en cap categoria no hi ha mancat cap professional amb el títol de català. Per exemple, a aparell digestiu, de les 12 places oferides, 11 complien el requisit, i a pediatria, de 85 places, el complien 84.

Relació de places en què no es va demanar el nivell de català i professionals que el van acreditar (OCB) “No tenien cap dada”

“Quan el govern va eliminar el requisit no va aportar cap dada, perquè no n’hi havia cap que indicàs que el català era un obstacle”, ha dit Llabrés, que ha insistit que en la macroconvocatòria d’estabilització, en 38 de les categories hi havia més candidats amb el títol de català que places ofertes.

“Exigirem que en aquesta vergonya democràtica no s’afegesqui el trist espectacle de la mentida. Han mentit a la ciutadania vinculant les dificultats per a captar sanitaris amb l’exigència del català”, ha subratllat Llabrés. L’OCB també ha recordat l’informe elaborat per Salut el 2023, en què sí que s’exposen “altres circumstàncies que poden incidir en la disponibilitat de candidats”, però que l’OCB insisteix que són les reals. Per exemple, l’alt cost de vida, la insularitat (i la doble insularitat), el difícil accés a l’habitatge, l’escassetat de places per a la formació en l’àmbit universitari o les tensions inflacionàries.

“Aquesta és l’obessió que tenen per la llengua”

“Aquesta és l’obsessió que tenen per la llengua i la incompetència que demostren”, ha dit Llabrés, referint-se també al caos legislatiu en relació amb el requisit del català a la sanitat.

De fet, l’OCB ja ha dit que presentaria un tercer recurs davant del Tribunal Constitucional espanyol. El primer fou desestimat per un defecte de forma –es va derogar el decret objecte del recurs– i el segon ja ha estat admès a tràmit. Ha fet referència a la maniobra de Prohens per a protegir una de les seves normes estrella de la legislatura, “fruit de la improvisació i el pànic que té el govern a perdre la batalla que lliuram al TC”.

En aquest recurs, el TC haurà de valorar els tres motius de fons pels quals l’OCB sustenta que la norma és inconstitucional. En primer lloc, perquè significa una infracció del principi d’igualtat i no-discriminació per raó de llengua. En segon lloc, perquè va contra el règim d’oficialitat i el dret reconegut a l’estatut d’autonomia de poder-se expressar en la llengua pròpia a l’administració. I, en tercer lloc, pel principi de no-regressió en matèria de drets, molt assentat a la cultura jurídica europea i que Llabrés considera “una oportunitat extraordinària” del punt de vista jurídic.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit que el seu govern ha donat a l’Iran “una oportunitat rere una altra” per a arribar a un acord sobre el programa nuclear. En un missatge difós a la xarxa Truth Social, ha advertit que, si l’Iran no fa concessions, la situació empitjorarà.

Els EUA es desmarquen de l’atac a l’Iran i l’atribueixen a “accions unilaterals” del govern de Netanyahu

Trump ha tornat a defensar la força militar dels Estats Units, que ha dit que era “la millor i més letal del món, de llarg”, i ha elogiat l’arsenal d’Israel: “Aquell país en té molt i en tindrà molt més, i sap com fer-lo servir.”

També ha fet referència a dirigents iranians de línia dura que, segons que ha dit, havien parlat “amb valentia” i ara són morts. Ha reconegut “molta mort i destrucció”, però ha afegit que encara és possible d’aturar l’escalada: “Hi ha temps per a posar fi a aquesta massacre, perquè els atacs següents, que ja són prevists, serien encara més brutals.”

Trump ha instat l’Iran a arribar a un acord “abans no en quedi res” i a salvar “allò que una vegada es va conèixer com l’imperi iranià”. “Ha de fer-ho abans no sigui massa tard”, ha insistit.

Més tard, en declaracions a la cadena Fox News, Trump ha reconegut que Israel l’havia informat dels atacs abans de fer-los efectius. També ha reiterat el seu suport a la posició del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, segons la qual l’Iran no ha de poder obtenir l’arma nuclear.

El secretari d’estat nord-americà, Marco Rubio, ha assegurat, tanmateix, que els Estats Units no han participat en l’operació militar contra l’Iran.

El Departament d’Educació de Catalunya prohibirà l’ús dels telèfons mòbils també a l’aula a totes les etapes de l’educació obligatòria a partir del curs vinent. Aquesta és la principal decisió presa per la conselleria després d’escoltar les conclusions del grup d’experts i de les avaluacions d’Ivàlua en aquest àmbit.

A més, fomentarà una restricció progressiva de les pissarres digitals interactives a educació infantil i eliminarà progressivament l’ús de tauletes digitals en la mateixa etapa. Aquestes dues últimes mesures s’aplicaran durant la legislatura.

Més enllà dels mòbils i pel que fa a les tauletes i les pissarres digitals que s’han distribuït als centres educatius els darrers cursos, Educació aposta per anar restringint-ne el seu ús fins a arribar a l’eliminació completa en el cas de les tauletes. Les pissarres digitals es mantindran més enllà d’infantil i de les tauletes se’n garantirà prou disponibilitat per a “usos puntuals” a la resta d’etapes.

Els ordinadors per alumne s’endarrereixen a sisè

D’una altra banda, a partir del curs 2026-2027 ja no hi haurà un ordinador per alumne a cinquè de primària, sinó que aquesta dotació es restringirà a sisè i a l’ESO. Els alumnes de cinquè en tindran a disposició al centre.

Guia de bones pràctiques per a les famílies i formació als docents

El pla presentat també inclou la necessitat d’elaborar la guia “Educació i Digitalització: guia per a l’acompanyament familiar”, que es farà arribar a les famílies al setembre. Es recomanarà als centres que ja en les reunions d’inici del curs vinent s’informi les famílies sobre la importància d’aquest acompanyament en l’ús de les tecnologies.

El pla inclou també accions destinades als docents, com per exemple concretar el currículum sobre competència digital durant el primer trimestre del curs vinent, o  intensificar al currículum la detecció i anàlisi de notícies falses i formació orientada a l’ús pedagògic de la digitalització. En aquest sentit, també es preveu de formar els docents en les noves eines que ofereix la Intel·ligència Artificial (IA) i incloure la formació en aquest àmbit per l’alumnat d’ESO. Fins ara, 2.700 docents s’han interessat per cursos sobre IA.

Educació també preveu de crear una plataforma integral per a facilitar la renovació d’equips i controlar millor els costos, cercar una plataforma tecnològica que garanteixi la seguretat de dades i continuar estudiant mecanismes que impossibilitin que els alumnes es connectin a xarxes diferents de la del centre educatiu.

Sí crític de les famílies

Les plataformes Aixeca el Cap i Adolescència Lliure de Mòbils han valorat positivament les mesures anunciades, però amb alguns matisos. Des d’Aixeca el Cap, Lisett Vall ha considerat que s’han quedat curts amb la desescalada digital, i ha defensat que s’hauria d’haver endarrerit l’entrega dels portàtils fins a l’ESO. A més, ha afirmat que són partidaris que aquests ordinadors es quedin sempre a l’aula i que els alumnes no els puguin portar a casa. “Si els poden portar a casa el risc continua sent el mateix que si tinguessin un mòbil a la mà”, ha manifestat.

També ha explicat que hauria d’haver anat més enllà en l’àmbit de les pissarres i les tauletes digitals, perquè consideren que s’haurien de restringir més enllà de l’etapa d’infantil. Vall ha recordat que les recomanacions pediàtriques parlen d’un màxim d’una hora diària de pantalles, incloent-hi l’ús d’oci i educatiu, fins a primària i de dues a secundària.

Hi ha coincidit la presidenta d’Associació Lliure de Mòbils, Marina Fernàndez, que, més enllà de la valoració positiva general, ha apuntat que les recomanacions indiquen que cap dispositiu hauria d’anar a casa fins als 14 anys. També ha dit que les companyies de programari haurien de quedar fora per tal d’evitar que tinguin accés a les dades dels menors. Fernàndez ha demanat també que es pugui fer un seguiment de l’aplicació d’aquestes mesures i que es puguin anar adaptant segons les evidències i les preocupacions de les famílies.

El 40% dels centres ja havien prohibit el mòbil aquest curs

Aquest curs, el 40% dels centres d’ESO ja havien optat per una prohibició total dels mòbils a l’aula, segons una enquesta feta a docents i equips directius de centres per part d’Ivàlua. El 60% ha aplicat una prohibició parcial, però, tot i això, només entre un 34% i un 37% del professorat ha promogut l’ús del mòbil per part de l’alumnat amb finalitats educatives. D’aquests, el 75,1% tan sols l’ha fet servir una o dues vegades per trimestre. L’ús majoritari és la generació de contingut audiovisual.

Segons aquesta enquesta, el 89,6% dels docents ha percebut efectes positius en la regulació de l’ús del mòbil als centres. Per exemple, un 59% ha observat una millora en les incidències, un 50% en la convivència, un 42% en l’atenció, un 31% en el ciberassetjament i un 22% en el rendiment acadèmic.

D’altra banda, gairebé un 68% dels docents i direccions consultats estan totalment d’acord amb la prohibició dels mòbils, fins i tot per a finalitats educatives.

El conseller d’Infrastructures, Vicente Martínez Mus, ha confirmat aquest matí que la línia de metro entre València-Sud i Castelló no reobrirà el 21 de juny, com s’havia previst inicialment. Segons que ha dit, el retorn del servei es retarda uns quants dies per qüestions de seguretat, però ha garantit que es farà abans no s’acabi el mes.

Martínez Mus ho ha anunciat durant una visita a les obres de l’estació de València-Sud, després d’haver-ho insinuat minuts abans en un acte al CEAM. “Estem accelerant els terminis, però no ens tornarem bojos”, ha dit. Ha admès que el servei “podria endarrerir-se uns dies” respecte de la data prevista “si per seguretat és recomanable”.

En tot cas, ha assegurat que “el metro estarà obert abans no acabi el mes de juny” i que, per tant, “arribarem a temps de complir, dia amunt o avall, amb les previsions”. A l’estació de València-Sud, el conseller ha estat més taxatiu: ha confirmat que el servei no es restablirà el dia 21 i ha reconegut que hi ha influït el robatori de més de deu quilòmetres de cable de coure de les catenàries.

“Complirem amb la reobertura al juny”, ha dit, “però no arribarem a la data del 21 perquè calen proves i garanties de seguretat”. Ha afegit que la setmana vinent es farà una reunió per acabar de concretar la nova data de represa del servei.

Martínez Mus ha elogiat la feina feta a les vint estacions i baixadors que resten per obrir i ha remarcat que, si bé en altres trams del metro i tramvia s’han avançat els terminis previstos, en aquest 20% de servei pendent “no hem pogut complir, però serà abans de final de mes”.

L’únic passatger supervivent de l’accident del vol AI171 d’Air India ha explicat que les llums de l’avió van començar a parpellejar poc abans d’estavellar-se i que va veure morir passatgers abans de poder sortir-ne caminant entre la runa. La tragèdia va passar poc després de l’enlairament de l’aeroport d’Ahmedabad i van morir-hi més de 260 persones (gairebé tot el passatge, a més d’una vintena de persones que hi havia en l’edifici on va caure l’avió).

Vishwash Kumar Ramesh, britànic de quaranta anys, ha explicat a l’Hindustan Times que tan bon punt l’avió es va enlairar va notar com si romangués suspès en l’aire. “Al cap de pocs segons, les llums van començar a parpellejar –eren verdes i blanques– i de sobte l’avió es va encastar contra una construcció.”

Ramesh anava assegut al seient 11A, al costat d’una sortida d’emergència. Segons que ha dit, la part de l’avió on era ell va xocar a terra, però no topà contra la teulada de cap edifici. “Quan vaig veure la sortida, vaig pensar que en podia sortir. Ho vaig intentar, i ho vaig aconseguir. Potser la gent que hi havia a l’altra banda de l’avió no se’n va sortir.”

“No sé com vaig sobreviure –ha afegit–. Vaig veure morir gent davant meu: les hostesses i dues persones que tenia a prop… Jo vaig sortir caminant entre la runa.”

El vídeo de Ramesh sortint de la zona de l’accident bo i caminant sense ajuda es va fer viral a les xarxes socials. De totes maneres, ara és hospitalitzat en observació –ha rebut la visita del primer ministre de l’Índia, Narendra Modi– i, segons que ha explicat, té cops i la mà cremada.

El secretari d’estat dels Estats Units, Marco Rubio, ha negat la implicació de l’administració de Donald Trump en l’atac a gran escala que Israel ha llançat contra l’Iran. “Israel ha pres mesures unilaterals contra l’Iran. No participem en els atacs i la nostra màxima prioritat és protegir les forces estatunidenques a la regió”, ha dit en un missatge a X.

Statement from Secretary of State Marco Rubio

“Tonight, Israel took unilateral action against Iran. We are not involved in strikes against Iran and our top priority is protecting American forces in the region. Israel advised us that they believe this action was necessary for its… pic.twitter.com/5FFesh3dkF

— The White House (@WhiteHouse) June 13, 2025

Segons Rubio, el govern de Netanyahu ha informat Washington que “considera aquesta acció necessària per a la seva autodefensa”. Al seu torn, el Regne Unit i França han instat Israel i l’Iran a desescalar el conflicte. “L’estabilitat al Pròxim Orient ha de ser la prioritat”, ha dit en un comunicat el primer ministre britànic, Keir Starmer.

En el missatge publicat a X, Rubio també ha subratllat que l’administració de Trump “ha pres totes les mesures necessàries per protegir” les forces estatunidenques a la regió. “Estem en estret contacte amb els nostres socis regionals”, ha afegit. Alhora, Rubio ha avisat a l’Iran “que no ha d’atacar els interessos ni el personal dels Estats Units”.

El missatge de Rubio arriba després que Israel hagi iniciat aquesta matinada un atac a gran escala contra l’Iran, amb bombardaments a diversos punts del país. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha assegurat que l’operació pretén “revertir l’amenaça iraniana a la mateixa existència d’Israel”, i que els atacs continuaran “tants dies com calgui”.

Segons l’exèrcit israelià (IDF) l’Iran “és més a prop que mai d’obtenir l’arma nuclear”. “Armes de destrucció massiva en mans del règim iranià són una amenaça existencial per a l’estat d’Israel”, ha apuntat l’IDF, que diu que té l’obligació d’actuar per defensar el país.

Reaccions

Per la seva banda, en un missatge publicat també a X, Starmer ha expressat la seva preocupació per l’atac llançat per Israel i ha alertat que l’escalada del conflicte “no beneficia a ningú a la regió”. “L’estabilitat al Llevant ha de ser la prioritat i estem col·laborant amb els nostres socis per reduir la tensió. Ara és el moment d’actuar amb moderació, calma i tornar a la diplomàcia”, ha escrit.

The reports of these strikes are concerning and we urge all parties to step back and reduce tensions urgently. Escalation serves no one in the region.

Stability in the Middle East must be the priority and we are engaging partners to de-escalate. Now is the time for restraint,…

— Keir Starmer (@Keir_Starmer) June 13, 2025

Des de França, el ministre d’Afers Estrangers, Jean-Noël Barrot, ha afirmat que “segueix molt de prop” l’evolució de la situació i que també està en “estreta coordinació” amb els seus socis. “Fem una crida a totes les parts perquè actuïn amb moderació i evitin qualsevol escalada que pugui posar en perill l’estabilitat regional”, ha dit Barrot en un comunicat.

pic.twitter.com/T4xJaaR6qH

— Jean-Noël Barrot (@jnbarrot) June 13, 2025

No obstant això, el ministre ha volgut “reafirmar el dret d’Israel a defensar-se de qualsevol atac”. “Hem expressat en repetides ocasions la nostra profunda preocupació pel programa nuclear iranià”, ha indicat. “És essencial mobilitzar tots els canals diplomàtics per rebaixar les tensions. França es compromet plenament a contribuir-hi”, ha sentenciat.

D’altra banda, el secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres, ha condemnat “qualsevol escalada militar al Llevant” i ha demanat a Israel i l’Iran “a actuar amb la màxima moderació  i evitar per totes una escalada del conflicte”. “És una situació que la regió no pot permetre’s”, ha dit, alhora que ha recordat l’obligació dels estats membres de Nacions Unides d’actuar d’acord amb el dret internacional.

Agents de seguretat han emmanillat i expulsat d’una conferència de premsa el senador demòcrata per Califòrnia Alex Padilla. L’expulsió, feta a la força, ha estat en una conferència de premsa de Kristi Noem, secretària de Seguretat Nacional dels Estats Units, a Los Angeles (Califòrnia).

.@SenAlexPadilla is one of the most decent people I know.

This is outrageous, dictatorial, and shameful.

Trump and his shock troops are out of control.

This must end now. pic.twitter.com/Eki2cuTymb

— Gavin Newsom (@GavinNewsom) June 12, 2025

Després de l’incident, Noem ha dit en una entrevista a la cadena Fox que havia parlat amb Padilla, i ha justificat l’actuació dels agents. “No ha dit qui era fins que ja s’havia abalançat endavant i la gent intentava d’aturar-lo”, ha declarat. Ha afegit que actituds com aquesta són “incorrectes” i només responen a una “teatralització política”.

La sots-secretària de Seguretat Nacional, Tricia McLaughlin, ha acusat el senador d’haver “empès els agents de l’ordre” i ha dit que el seu comportament havia estat “increïblement agressiu”. N’ha fet esment a les xarxes socials.

També el sots-director de l’FBI, Dan Bongino, ha defensat els agents i ha dit que Padilla s’ha resistit a l’acció dels policies. “El nostre personal va actuar de manera absolutament adequada mentre ajudava el servei secret”, ha declarat.

Padilla ha desmentit la versió de la secretària, en declaracions a la cadena CNN. Ha dit que no s’hi havia resistit pas i que només demanava reiteradament per què el detenien. “Mentides, mentides, mentides”, ha afirmat. Ha dit que havia anat a l’acte a demanar explicacions a Noem sobre les batudes migratòries, perquè considera que l’administració no ha estat gens transparent amb els membres del senat ni del congrés en general.

“Si això m’ho poden fer a mi, senador dels Estats Units per Califòrnia, imagineu-vos què deuen fer a la gent de les comunitats, no solament de Los Angeles, sinó d’arreu del país”, ha denunciat Padilla. Després dels fets, s’ha pogut reunir amb Noem, però diu que ella no ha estat gens comunicativa ni li ha demanat disculpes.

Tot plegat passa en un moment en què esclaten protestes a tots els Estats Units contra les detencions d’immigrants sense papers a càrrec del Servei d’Immigració i Duanes.