El FC Barcelona es desdiu i finalment viatjarà al Japó. Ahir va anunciar la suspensió de la ronda de partits amistosos al país, però fonts del club han confirmat a l’agència Efe que viatjarà aquesta mateixa tarda al Japó i que es jugarà el partit previst diumenge contra el Vissel Kobe, al Noevir Stadium. Ho ha avançat Gerard Romero a Jijantes.

Segons que explica Efe, l’expedició blau-grana volarà demà a les 11.00 del matí, és a dir, un dia més tard del que estava previst.  L’empresa organitzadora de la ronda, la sud-coreana D-Drive, va explicar ahir en un comunicat que tot havia estat un frau intencionat del grup japonès Yasuda, patrocinador principal de la Reial Societat i “coorganitzador localment al Japó”, que havia proporcionat de manera reiterada documents invàlids i falsificats, en comptes dels diners estipulats.

Finalment, la situació s’ha desblocat avui per la intervenció de la companyia japonesa Rakuten, propietària del Vissel Kobe i principal patrocinador del Barça entre el 2017 i el 2022, que es va oferir a aportar els diners restants.

A Kobe, sota les ordres del tècnic Hansi Flick, s’hi havien programat quatre sessions d’entrenament abans del debut: dues divendres, una dissabte i una altra diumenge al matí, hores abans del partit amb el Vissel Kobe.

Tot i la cancel·lació anunciada ahir, el club va dir que mantenia la voluntat de jugar els dos amistosos prevists a Corea del Sud –contra el FC Seül el 31 de juliol i contra el Daegu FC el 4 d’agost–, sempre que el promotor compleixi unes condicions que ara per ara no s’han fet públiques. El club preveu de volar cap a Corea del Sud ben aviat.

La inestabilitat i el mal temps ha estat el gran protagonista d’avui a bona part del país. Al País Valencià, segons les dades de l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet) fins a les 19.00, a la Marina Alta ja s’han superat els 100 litres per metre quadrat de pluja acumulada durant la jornada.

Encapçalen el rànquing la Vall d’Ebo, amb 106,7 l/m²; l’Atzúbia, amb 98,6; Pego, amb 77,5, i Sagra, amb 71. A més, a pobles com Orba o Pedreguer també s’han superat els 50 l/m². A migdia, han caigut 24 l/m² en només vint minuts a Loriguilla, i 17 l/m² a Riba-roja de Túria i a Pego.

Al Camp de Túria i a la Ribera Alta ha plogut amb intensitat torrencial, on han descarregat 20 l/m² en només vint minuts.

Vesprada amb pluja constant. Video i imatge de Carlos Sánchez Castelló desde Beniarbeig (Marina Alta). @apuntoratge @llobiols @jcfortea @VictoriaBotey @Javiermiroo @oratgenet pic.twitter.com/qGJNCkBZna

— Carlos Sánchez Castelló (@CarlosSnchezC20) July 24, 2025

A més de les tempestes, les temperatures també han baixat. A les 17.00, els termòmetres marcaven 18 °C a Sagunt (Camp de Morvedre) i Altura (Alt Palància), 19 °C a Castelló de la Plana, Alcoi, Ontinyent i Xàtiva, i d’uns 20 °C a València i Alzira. Per contra, la temperatura s’ha mantingut al sud del país, amb 30 °C a Alacant i 29 °C a Elx.

En altres indrets del país també ha plogut durant el dia d’avui, però en cap cas amb la intensitat que ho ha fet a la Marina Alta.

La secció quarta de l’Audiència de València ha confirmat l’arxivament provisional de la investigació sobre l’incendi del barri de Campanar, que el 22 de febrer de l’any passat va causar la mort de deu persones. El tribunal desestima així els recursos d’apel·lació presentats per familiars de les víctimes, veïns i associacions, que impugnaven la decisió del jutjat d’instrucció 9, dictada el 30 de maig, en què es concloïa que el foc va ser accidental i que no hi havia cap autor a qui atribuir un delicte.

Els magistrats consideren que els òrgans judicials han complert el seu deure d’actuar amb “especial diligència”, tenint en compte que s’hi va vulnerar el dret a la vida. A més, defensen que s’han emprat totes les eines d’investigació que es podien considerar racionals i suficients.

Tot i que reconeixen que l’incendi justificava l’obertura d’una causa penal per les seves greus conseqüències, alerten que continuar la instrucció sense fonaments clars cauria en una “il·lícita i estèril causa general”. En aquest sentit, apunten que s’ha acreditat que el foc va començar per una avaria a la part posterior d’un frigorífic adquirit el 2014. Segons el tribunal, el deteriorament d’un electrodomèstic amb el pas del temps no revela cap defecte que justifiqui una investigació penal.

Els magistrats també rebutgen ampliar la instrucció a la revisió de la intervenció dels bombers o dels materials de la façana –permesos quan es va concedir la llicència d’obres– i critiquen que es vulgui convertir la investigació en una recerca indiscriminada per veure si es poden atribuir responsabilitats penals o civils a qualsevol implicat en l’edifici.

Finalment, el tribunal conclou que no cal fer noves diligències ni avançar cap preparació d’un judici oral. Des de l’Associació de Propietaris Afectats per l’Incendi de Campanar (Aproicam) han expressat que respecten la decisió judicial, tot i no compartir-la, i han anunciat que no presentaran recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.

La Plataforma per la Llengua ha començat una campanya per exigir a l’Ajuntament de València que mantingui l’ús oficial del nom amb accent obert, i no pas amb accent tancat com va aprovar el ple municipal gràcies als vots del PP i Vox.

L’entitat recorda que la denominació amb l’accent obert és l’única forma acceptada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’organisme encarregat de fixar la normativa lingüística.

A més, apunten que el topònim “València” és també un símbol d’identitat, de cultura i de memòria col·lectiva i que substituir-lo per una fórmula bilingüe és un acte reaccionari.

Per aquest motiu, la plataforma ha redactat un manifest perquè els ciutadans s’hi puguin adherir i expressar el rebuig a la nova denominació “Valencia/Valéncia”.

a càrrec de la Cobla La Principal d'Olot - Lloc: Plaça de l'Església

La comissió d’Unió Europea i Acció Exterior del Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució que insta el govern a interrompre les relacions institucionals amb l’actual executiu israelià i a no contractar empreses que operin il·legalment en assentaments. El text, impulsat per la Comunitat Palestina de Catalunya, Prou Complicitat amb Israel i unes quantes associacions de famílies d’alumnes, ha estat presentat per ERC, els Comuns i la CUP, i ha rebut el suport també del PSC.

Junts ha votat en contra de suspendre les relacions i s’ha abstingut en la part relativa als contractes amb empreses; Vox s’ha oposat a tota la resolució, mentre que el PP i Aliança Catalana no han participat en la votació.

El text condemna els “actes de genocidi de l’estat d’Israel” i insta el govern a mantenir trencades les relacions institucionals amb el govern israelià fins que es restableixi el respecte al dret internacional humanitari i a les resolucions de les Nacions Unides, i es garanteixi el respecte als drets bàsics del poble palestí.

També reclama que no hi hagi pavellons del govern d’Israel a la Fira de Barcelona ni tampoc d’empreses armamentistes o d’altres sectors que es lucrin amb el conflicte a Gaza.

A més, demana que el port de Barcelona adopti les mesures necessàries per impedir l’entrada de vaixells involucrats en el tràfic d’armes o de materials destinats a empreses de defensa vinculades a Israel.

La resolució defensa la convocatòria d’una cimera de pau a Barcelona com més aviat millor i expressa el suport a l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA).

A més, demana al govern espanyol que es personi en la causa pel genocidi oberta per Sud-àfrica a la Cort Internacional de Justícia i que adopti mesures per impedir l’entrada de persones implicades en crims de guerra o contra la humanitat.

“Discrepàncies polítiques.” Aquesta és la raó per la qual Laia Estrada, fins ara cap de files de la CUP al parlament, deixa l’escó, tal com ha tornat a explicar, aquesta vegada, de dins l’hemicicle estant, quan s’ha acomiadat de la cambra. El grup parlamentari de la CUP ha tancat el curs polític en estat de xoc per la precipitació d’una sortida que haurien volgut preparar amb més bones condicions al setembre. Fonts del secretariat nacional expliquen la situació per una diferència amb Estrada a l’hora d’aplicar al parlament la nova estratègia acordada en el Procés de Garbí. Estrada, que representa una visió més clàssica de l’esquerra independentista, no veia prou rupturisme al parlament. Entomava amb recel la voluntat del secretariat de voler incidir en acords polítics de qüestions clau per als ciutadans com l’habitatge. Això, a la pràctica, podria implicar explorar vies d’entesa amb el PSC, cosa que fa uns anys la CUP hauria vetat d’entrada.

Aquest possibilisme es va fer evident amb l’acord dels anticapitalistes amb el PSC per a la regulació del lloguer de temporada. La cara visible del pacte va ser la diputada Laure Vega, que també ha obert la porta a arribar a nous acords si els socialistes es mouen. “Si fan cas a la patronal i a Sánchez Llibre, no hi haurà aquest espai, però si escolten els problemes a Catalunya, ens trobaran sense problema. Si hi ha la possibilitat que aquí es visqui millor, a la CUP no ens cauran els anells”, deia a final d’abril en una entrevista a SER Catalunya.

El punt de partida de l’organització per a afrontar negociacions de futur amb el govern, per tant, ha canviat amb el procés de debat intern anomenat Garbí. I en la transposició al parlament és on hi ha hagut el xoc amb Estrada. Segons fonts del secretariat, la divergència era internament coneguda i debatuda, però no hi ha hagut fissures en la direcció a l’hora de mantenir-la. La direcció també confiava que les discrepàncies amb Estrada s’encarrilarien.

La previsió que, en tot cas, es podria fer un relleu progressiu que evités una crisi va fer-se miques quan VilaWeb va avançar la decisió d’Estrada de deixar l’escó, l’endemà d’una reunió tensa de la mesa nacional. La CUP ha perdut la seva veu més visible a la cambra. Estrada continuarà com a militant de base i ha volgut normalitzar el debat intern: “Hauria de ser una cosa natural en política, que hi hagi discrepàncies i que es facin passes al costat, que prevalgui més això que la cadira”, ha dit en la seva darrera intervenció a l’hemicicle. Però no és una partida innòcua.

La CUP afrontarà els canvis al grup parlamentari al setembre: caldrà veure qui entra al parlament, perquè no és clar que ho faci el següent de la llista, l’ex-diputat Xavier Pellicer. Fonts del secretariat apunten que es decidirà en les setmanes vinents. També, qui exercirà la presidència del grup parlamentari. Descarten que hi hagi més baixes: asseguren que Pilar Castillejos, Dani Cornellà i Laure Vega continuaran de diputats. Castillejos prové de Decidim Ripollet, Cornellà és de Poble Lliure i Vega és militant d’Endavant. Mentre Estrada s’acomiadava, Cornellà era a Sant Martí Vell (Gironès) manifestant-se contra la família reial espanyola, i ha estat encerclat pels Mossos d’Esquadra.

Fonts del secretariat neguen que hi hagi cap crisi interna que s’hagi fet visible definitivament amb Estrada. Veuen la direcció alineada i no consideren que la dimissió de qui va ser la seva candidata electoral reflecteixi una agitació interna. No obstant això, la Forja, vinculada a Poble Lliure, ha fet una sèrie de piulets en què assenyala la preocupació d’alguns sectors de l’organització perquè hi hagi deriva espanyolista. “Fa temps que dins l’esquerra independentista observem amb preocupació determinats sectors que deriven progressivament cap a posicions espanyolistes, diluint així l’essència rupturista i transformadora del nostre moviment”, deien en el primer piulet de sèrie, que ha estat esborrada poc després però que VilaWeb ha pogut capturar.

La Forja assenyalava directament Vega “i el seu entorn polític” com a responsable d’aquesta estratègia. I feia una crida a la CUP a seguir la línia “rupturista i independentista” marcada per l’organització a les comarques nord-orientals. “La renúncia de Laia Estrada no pot quedar com una anècdota interna: és un avís clar perquè la CUP rectifiqui i recuperi la coherència política, rebutjant tota deriva espanyolista”, sentenciava.

La sortida d’Estrada coincideix, a més, amb la visibilització dels intents per vertebrar una candidatura d’esquerres que aglutini també ERC i els Comuns, que ha posat sobre la taula Gabriel Rufián. Fonts del secretariat neguen que cap dirigent de la formació mantingui converses per a formar aquest espai, ni en unes futures eleccions espanyoles ni al Principat. ERC també ha negat que aquesta sigui una proposta que prevegi la direcció d’Oriol Junqueras i fonts del partit l’atribueixen personalment a Rufián. No obstant això, l’aflorament d’aquesta hipòtesi també pot haver afegit tensió a la CUP, especialment en els sectors que ja veien amb desconfiança el canvi d’estratègia al parlament.

a càrrec de Clara Gavaldà - Lloc: Biblioplatja

Tretze delegats de l’assemblea territorial del Consell de la República han presentat la dimissió. A conseqüència d’això, es dissoldran set consells locals pel cap baix. Segons que han explicat en un comunicat, els motius de la dimissió són la deriva que ha pres el Consell d’ençà de l’arribada a la presidència de Jordi Domingo, la manca de transparència i l’incompliment dels codis interns. “No volem ser còmplices ni participar en la desfiguració i declivi del Consell de la República”, asseguren.

En aquest sentit, es queixen que la manera de fer del nou equip de govern demostra un respecte nul a la sobirania dels consells locals i que, a parer seu, ignora deliberadament el lema “de baix a dalt” que promulga l’organització. D’aquesta manera, els dimissionaris expressen la protesta per la manera com es va desenvolupar la convocatòria i la sessió constitutiva de l’assemblea del 31 de maig.

Per la seva banda, la direcció actual del Consell assegura que bona part dels dimissionaris formen part de l’entorn de Montserrat Duran i Toni Comín, candidats que van perdre les darreres eleccions a la presidència de l’entitat. A més, expliquen que substituiran els delegats dimitits i es convocaran eleccions als consells locals dissolts.

Terrence Gene Bollea –conegut popularment com a Hulk Hogan i una de les figures més destacades de la lluita lliure americana– s’ha mort a 71 anys a conseqüència d’un infart. El lluitador i actor va ser molt reconegut en les dècades dels vuitanta i noranta gràcies a la seva participació en les competicions de la Federació Mundial de Lluita Lliure, més coneguda com a WWE per les seves sigles en anglès. De fet, aquesta organització ha confirmat la notícia.

Conegut pel seu tarannà conservador i masclista, el 2015, va ser expulsat de la competició per comentaris racistes, malgrat que continua formant part del saló de la fama. En els darrers anys, ha estat una de les figures mediàtiques que més suport ha mostrat a Donald Trump.

A més de la seva carrera com a lluitador, va fer incursions en el món de l’espectacle, el cinema i la música, però sense gaire èxit.

Ja hi ha vídeo promocional i data d’estrena per Pubertat, la nova sèrie de Letícia Dolera que tracta el conflicte d’una agressió sexual entre menors. Coproduïda per 3Cat i Max, la sèrie s’ha filmat en català, i tindrà sis episodis. Els usuaris de la plataforma HBO Max en podran gaudir a partir del setembre, i estarà disponible a 3Cat més endavant.

Pubertat és un drama familiar ambientat en una colla castellera que explora el pes dels traumes i que qüestiona si un nen de tretze anys pot ser un agressor sexual i qui n’és responsable: ell mateix, la família, la societat, o tots plegats?

Vegeu ací el vídeo promocional.

És escrita i protagonitzada per Dolera, i també hi participen Xavi Sáez, Betsy Túrnez, Alexandra Russo, David Vert, Biel Durán, Anna Alarcón, Lluís Marco i Vicky Peña, entre més. Entre el repartiment adolescent, hi ha Carla Quílez i actors debutants.

La sèrie s’ambienta en ple estiu i en el context d’una colla castellera, que serà fictícia però que es basa en els Minyons de Terrassa. “Per narrar aquesta història, he escollit la força visual i metafòrica de la tradició castellera. Pubertat parla del llegat entre generacions, entre pares i mares, i els seus fills i filles, tant en l’àmbit cultural, com emocional o psicològic; també com la tradició i el progrés conviuen avui amb una certa tensió. Per això em semblava que el context de la cultura popular era un terreny fèrtil i idoni per a la sèrie”, diu Dolera.

Remarca que, a més, l’aspecte físic i simbòlic d’un castell afavoria allò que vol explicar amb la sèrie: “A més de l’esforç en equip i d’allò simbòlic i catàrtic d’un castell, em va atraure per a la història la naturalització del contacte amb el cos a l’hora d’aixecar un castell. El cos vist com una cosa a integrar, no a témer, amagar o avergonyir-se’n. Crec que, en definitiva, una colla castellera és com una petita societat, a escala humana i política, un mirall on mirar-nos.”

Acció per la República (AxR) i Moviment d’Esquerres de Catalunya (MEScat) han anunciat que es fusionen. Les dues formacions han publicat un comunicat conjunt en el qual expliquen que coincideixen en els plantejaments ideològics i programàtics, basats en l’assoliment de la independència a partir de postulats progressistes.

Amb aquesta fusió, les formacions confien de convertir-se en una opció política independentista i d’esquerra creïble, potent i valenta que pugui acollir i oferir solucions a totes aquelles formacions i persones que no se senten prou representades en l’arc parlamentari actual.

Actualment, ambdues organitzacions tenen acords de col·laboració amb Junts. Segons que expliquen, aquest pacte també té la voluntat d’ancorar la formació en el camí independentista amb sensibilitat social.

L’acord sorgeix d’una jornada de treball feta a Elna en la qual van participar una setantena de persones, entre les quals l’eurodiputat electe Toni Comín (MEScat) i els diputats Agustí Colomines (MEScat) i Ennatu Domingo (AxR).

Ahir VilaWeb anunciava en exclusiva la dimissió de Laia Estrada com a diputada de la CUP. Minuts després, ella mateixa comunicava que havia pres la decisió per discrepàncies polítiques.

Malgrat que ni el partit ni la diputada no han volgut parlar públicament de cap enfrontament, sinó que han utilitzat un to formalment cordial, aquesta dimissió és el final d’un tens procés que ja fa mesos que dura i que posa en evidència el paper que tenen les visions diferents de cada sector dins la CUP. Segons una font coneixedora de la situació, “el grup parlamentari semblen quatre grups: cada diputat defensa una posició diferent”.

La crisi va esclatar dimarts, durant una reunió de la mesa nacional en què es van palesar les discrepàncies. Alguns sectors veuen alarmant l’acostament al PSC, amb el qual el partit va pactar per regular el lloguer de temporada i d’habitacions abans de l’estiu, un pacte que implicava aixecar el vet a Salvador Illa que la CUP havia promès de mantenir.

A la banda contrària, alguns altres sectors de la CUP han vist amb molt de recel la posició de la CUP nord-oriental expressada en uns quants vídeos aquests darrers dies. Fins i tot en públic, militants de la CUP han afirmat que voregen el racisme o que són propis de la dreta.

El nom de Donald Trump apareix unes quantes vegades als arxius relacionats amb el cas d’explotació sexual de Jeffrey Epstein. Així ho va comunicar el Departament de Justícia nord-americà al mateix president dels Estats Units en una reunió al maig, segons que ha revelat The Wall Street Journal. L’alerta va arribar de boca de la fiscal general, Pam Bondi, que encapçala la revisió del material del cas, juntament amb el seu vice-fiscal Todd Blanche. Amb tot, les autoritats van matisar que la presència del nom de Trump als documents no implicava cap conducta delictiva.

Segons fonts de l’administració citades pel diari, la reunió va ser un dels darrers punts d’un informe que recollia centenars de noms vinculats socialment amb Epstein, i que contenia informacions que les autoritats qualifiquen de “rumors no verificats”. En aquest mateix informe es va decidir no publicar més materials, perquè molts documents contenien pornografia infantil i dades personals de víctimes de tràfic sexual. “Trump va dir que es refiava del criteri del Departament”, segons que afirmen les mateixes fonts.

Tot i això, aquesta decisió ha provocat la reacció furiosa de molts seguidors de Trump, que havien convertit la promesa de fer pública la suposada “llista de clients” d’Epstein en un dels punts centrals de la seva campanya. A començament d’any, Bondi havia assegurat que tenia aquesta llista “damunt la taula”. Però, al juliol, el Departament va publicar una nota breu en què descartava cap prova nova ni cap raó per continuar la investigació sobre tercers no imputats. Les tensions han arribat també a l’entorn presidencial. Segons el WSJ, el director de l’FBI, Kash Patel, i el seu número dos, Dan Bongino, eren favorables a fer públics més documents. Bondi i Bongino van protagonitzar una forta discussió el 9 de juliol després d’haver demanat la cadena ABC explicacions sobre la reunió amb Trump. Segons fonts del govern, Bongino va acusar Bondi d’haver mentit i ella el va acusar d’haver filtrat informació als mitjans per desprestigiar-la.

La setmana passada, Trump va afirmar públicament que Bondi no li havia dit res sobre la presència del seu nom als arxius, contradient la versió que ara difon la premsa. Per si no fos prou, el president ha denunciat judicialment els periodistes del WSJ, el seu editor i la matriu Dow Jones per haver publicat una notícia anterior en què es parlava d’una carta signada per Trump en un àlbum d’aniversari d’Epstein de l’any 2003. Trump diu que aquesta carta “no existeix” i acusa el diari de difamació.

 

a càrrec de Yoshi Hioki (Japó) - Lloc: Biblioplatja

El ple de la Diputació de València ha aprovat una moció presentada per Ens Uneix que insta a reformar la llei electoral mitjançant una iniciativa legislativa popular (ILP). El text proposa de rebaixar el llindar electoral del 5% al 3% i que el recompte de vots es faça a escala de demarcació, i no pas autonòmica. La moció ha estat aprovada amb els vots favorables d’Ens Uneix, el PSPV i Compromís, l’abstenció del PP i el vot contrari de Vox.

La vice-presidenta primera de la Diputació i portaveu d’Ens Uneix, Natàlia Enguix, ha expressat satisfacció per l’aprovació de la proposta, que ha anat acompanyada d’una recollida de signatures per part del seu partit. Segons ella, aquest canvi permetria d’avançar cap a un sistema més just i representatiu de la pluralitat política i territorial. A més, ha denunciat que el sistema actual penalitza les opcions amb un suport territorial ampli, però dispers, com ara les formacions municipalistes, mentre afavoreix artificialment els partits amb més concentració geogràfica o visibilitat mediàtica.

Enguix ha dit que la rebaixa del llindar electoral és una reivindicació històrica que no es va arribar a aprovar durant l’últim mandat del Botànic per la divisió interna de Ciutadans. Ha celebrat que el PSPV i Compromís mantinguessin ara una postura coherent, i ha remarcat que l’abstenció del PP també és significativa en termes de consens.

Michele Noschese, conegut artísticament com a DJ Godzi, va morir divendres passat, 18 de juliol, a la nit a Eivissa, on residia de feia una dècada. Era una figura molt coneguda a les Illes. Les causes de la mort no són gens clares i la versió de la Guàrdia Civil es contradiu amb la de la família.

La Guàrdia Civil sosté que va rebre queixes per soroll i amenaces en un habitatge a Santa Eulària. I que, en arribar-hi, van veure que l’home es trobava sota els efectes de substàncies estupefaents i que amenaçava un veí amb un ganivet. Segons la policia, el discjòquei va començar a convulsionar quan provaven de reduir-lo. La família de Noschese, en canvi, creu que l’actuació de la Guàrdia Civil potser hi va tenir alguna cosa a veure i ha presentat una denúncia formal a les autoritats espanyoles i ha sol·licitat de veure els cinc agents implicats en el dispositiu.

VilaWeb ha parlat amb Giuseppe Noschese, el pare del discjòquei. Ens atén d’Eivissa estant, on va arribar dissabte. Parlem de les circumstàncies de la mort del seu fill, de l’actuació a la Guàrdia Civil i de com era Noschese, entre més qüestions.

—Com vau assabentar-vos de la mort del vostre fill?
—En un primer moment, no m’ho van explicar, perquè no tenien força per a dir-me què acabava de passar. Me’n vaig assabentar dissabte a les vuit del matí. Un amic em va trucar i em va dir que en Michele no estava bé, que potser aniria a l’hospital. Era a Suïssa i, naturalment, vaig agafar el primer mitjà de transport possible i vaig anar a Eivissa. Vaig arribar-hi a la tarda.

—En quines circumstàncies va morir? Què us n’han explicat els testimonis?
—No ho sé del cert perquè no hi era, allà. Sé que sopava amb cinc o sis amics, que van beure, no sé si van prendre alguna cosa més. Algú va trucar a la Guàrdia Civil. Els testimonis m’han explicat que la Guàrdia Civil va fer fora tots els assistents de l’habitatge i que només s’hi va quedar el meu fill. El van reduir, es va quedar sense mobilitat. Un m’ha explicat, i insisteixo que és a partir de la declaració dels testimonis, que me’ls crec, que com a mínim un agent li va clavar un cop de puny al tòrax.

—Creieu que la Guàrdia Civil és la responsable de la mort del vostre fill?
—No hi era i no ho puc afirmar. Confio molt en la justícia espanyola. Només vull saber la veritat.

—La Guàrdia Civil, en la seva versió, ha explicat que en Michele anava drogat i que va amenaçar un veí amb un ganivet. Us ho creieu?
—Aquí tinc la meva versió dels fets. En presència de periodistes italians, el veí em va abraçar i va plorar. El veí era com l’avi d’en Michele, ell era el seu noi. L’ajudava amb tot allò que necessitava, li portava aigua, i fins i tot l’ajudava a cercar pis, perquè en volia un de més còmode. El comandant general González es va posar en contacte amb mi de bon començament. Ha estat molt gentil amb mi, m’ha ofert la disposició total i suport. Li estic agraït.

—De fet, no hi ha cap denúncia contra el vostre fill, oi?
—Correcte. En aquest moment, no n’hi ha cap. La justícia pot trucar al veí i fer una investigació.

—Reclameu una autòpsia independent.
—Dilluns a la tarda, amb l’ajuda de l’ambaixador i del consolat i el col·legi legal, vam posar-nos en contacte amb un pèrit perquè li fes uns altres exàmens, com ara, una tomografia del cos i una ressonància magnètica.

—Com era, en Michele?
—No era el meu fill, era el meu millor amic. Hem viscut junts des de petit. Era una estrella de futbol, ha jugat en equips professionals a Itàlia. Sempre jugava i feia esport. Va estudiar economia i comerç i després em va explicar que tenia l’aspiració de ser discjòquei. El 2020, es va comprar una casa a Roca Llisa. Una bona residència, amb piscina, fins i tot, amb gimnàs, que era molt esportista.

—Havia tingut mai cap problema amb els veïns d’Eivissa?
—No, mai. La policia té accés a l’historial d’en Michele, ho pot saber tot. No té procediments penals oberts. Ni a Itàlia ni a Eivissa. Era un noi molt conegut al món. Ara entres a internet i és ple d’articles parlant d’ell. A Europa, Sud-amèrica, Amèrica del Nord. Tots en record d’ell. Ahir, el govern local va aturar les activitats en commemoració d’en Michele… Només tinc ganes de tornar a casa, amb la meva dona i el meu altre fill, a Nàpols.

—Quan podreu tornar?
—Quan s’hagi fet la cremació del cos. No em podré endur el cos del meu fill tal com és. Segons les normes de l’Església i per motius legals i d’ordre públic, això no és possible. Per això vull fer la cremació i portar-lo directament a casa.

—En Michele us havia comentat mai res sobre l’actuació de la Guàrdia Civil a Eivissa?
—Ell em va explicar que l’havien parat uns vint dies abans, que li havien escorcollat el cotxe per fer-ne alguna comprovació. Li van destrossar el cotxe. En Michele em va trucar i em va dir: “Pare, m’han parat, ho han destrossat tot i després m’han deixat marxar”. I que no sabia si el multarien o passaria alguna cosa més.

—…
—En Michele només vivia per la música. Potser era una mica superficial en alguns aspectes. Els dijous i els divendres tocava a les discoteques més importants d’Eivissa. Em trucava a la nit, feliç, per dir-me que tot havia anat bé, que la gent havia ballat, que s’ho havia passat bé. Estava molt content. Venia d’una ronda per Sud-amèrica. Al novembre va ser als EUA. A Nova York, Miami, Carolina del Nord, Carolina del Sud. Ha tocat a Londres, a París… Ahir, Le Parisien li va fer un article molt bonic. En Michele era conegut a tot al món.

—Les autoritats d’Eivissa s’han posat en contacte amb vós?
—No.

—I les autoritats espanyoles?
—Tampoc. Sé que l’ambaixada d’Espanya a Itàlia, a Roma, segueix el cas. Penseu que, a Itàlia, la mort d’en Michele és la notícia més important aquests dies.

—Al començament, hi va haver molt de silenci als mitjans d’aquí
—Creu-me, no tinc ni temps ni capacitat per a mirar si els mitjans en parlen. Del meu fill, sempre en parlaven quan era viu. No és cap novetat.

—Voleu afegir res?
—Només demano a les autoritats d’Eivissa que em donin la possibilitat de tornar a Itàlia com més aviat millor. Vull cremar el meu fill ràpidament i tornar-lo a la família. Insisteixo, no vull venjança, només la veritat. I tinc confiança absoluta amb la justícia espanyola.