La majoria dels municipis catalans aquestes setmanes estan immersos preparant i gaudint les seves festes majors. Al Berguedà, el poble de Peguera no és una excepció. Desenes de persones s’hi concentren avui per dinar plegats, veure teatre o ballar.

La particularitat, però, és que a Peguera des de 1968 no hi viu ningú. Amb la fi de l’activitat minera a la zona, aquest petit nucli de Fígols va quedar deshabitat. Això, però, no va ser cap impediment perquè des de fa 27 anys l’Antonio Casòliva i la seva família recuperessin la festa cada últim diumenge de juliol. El seu fill i un dels principals organitzadors, Toni Casòliva, explica a l’ACN que veure any rere any el reguitzell de gent que hi va “posa la pell de gallina”.

Una nena de tres anys ha mort a l’Hospital General d’Alacant, on estava ingressada després de sofrir un ofegament a una piscina privada del municipi d’Aigües (l’Alacantí), segons que han informat avui fonts sanitàries.

El Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU) va rebre l’avís divendres a les 19.54 des d’un habitatge privat d’Aigües que una nena de tres anys havia entrat en parada cardiorespiratòria a la piscina.

Fins a la casa hi va anar una unitat del SAMU, que va aconseguir reanimar la nena i la va traslladar a l’Hospital General d’Alacant, on finalment va morir dissabte a les 7 del matí.

Les restriccions per perill extrem d’incendi forestal s’estendran a partir de demà a l’Alt Empordà i obligaran a tancar els accessos al Cap de Creus i a la Serra de l’Albera, on es prohibiran tota mena d’activitats. En total, el nivell 4 del Pla Alfa estarà actiu a principis de setmana en 45 municipis de cinc comarques: el Baix Camp, el Baix Ebre, el Priorat, la Ribera d’Ebre, que ja estan amb restriccions, i l’Alt Empordà, que les començarà a aplicar a partir d’aquesta mitjanit. La prohibició d’accedir al Cap de Creus i l’Albera s’afegirà a la que ja hi ha vigent al sud del país, a la Serra Cardó-Boix i les Muntanyes Tivissa-Vandellòs.

El nivell 4 del Pla Alfa, per episodis de perill extrem d’incendis forestals, estarà actiu a partir de demà a 19 municipis de l’Alt Empordà i 1 del Baix Ebre, que se sumen als 25 municipis del Baix Camp, Baix Ebre, Priorat i Ribera d’Ebre que ja es troben en el màxim nivell de risc d’incendi forestal. En concret, es tracta de: Agullana, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Colera, el Port de la Selva, Espolla, Garriguella, la Jonquera, la Selva de Mar, Llançà, Palau-saverdera, Pau, Portbou, Rabós, Roses, Sant Climent Sescebes, Vilajuïga i Vilamaniscle.

Avui, els municipis ubicats a la zona del Cap de Creus es troben en nivell 3 del Pla Alfa i a mesura que van quedant a l’interior, el nivell passa a 2 i a 1. També hi ha alguns municipis del Baix Empordà en alerta dins d’aquests dos últims nivells. El pas dilluns de 19 municipis de l’Alt Empordà a nivell 4 obligarà a tancar els accessos als espais naturals del Cap de Creus i l’Albera, que controlaran Agents Rurals i ADF.

Els 25 municipis del Baix Camp que demà mantindran el nivell 4 del Pla Alfa són: Botarell, Colldejou, Duesaigües, l’Argentera, Mont-roig del Camp, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Vilanova d’Escornalbou. Al Baix Ebre: Benifallet, el Perelló, l’Ametlla de Mar, Tivenys i Tortosa –aquí també s’hi suma Aldover, que dilluns entra en nivell 4–. Al Priorat: Capçanes, els Guiamets, Falset, la Torre de Fontaubella, Marçà i Pradell de la Teixeta. I a Ribera d’Ebre: Ginestar, Miravet, Rasquera i Tivissa.

A causa d’aquest perill extrem de risc d’incendi forestal i igual que aquest diumenge, els accessos als espais naturals de la Serra de Cardó-Boix i Muntanyes Tivissa-Vandellòs es mantindran tancats.

Pla Alfa

El govern té actiu des d’avui de matinada el Pla Alfa, en nivell 4, a 10 municipis del Baix Camp, 5 del Baix Ebre, 6 del Priorat i 4 de la Ribera d’Ebre. A més, 52 municipis catalans de vuit comarques més estan en nivell 3, per perill molt alt d’incendi. Dilluns, n’hi haurà 50 en nivell 3 de nou comarques catalanes.

L’home atropellat per un tren a Bellpuig (Urgell) fugia de l’incendi del prostíbul, on van morir dues dones i sis persones més van quedar ferides de diversa consideració. Els investigadors dels Mossos sospiten que l’home escapava del foc, va travessar les vies i va ser envestit per un comboi de la RL4.

L’home va quedar greument malferit i va ser atès inicialment per efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), però va acabar morint al lloc. En paral·lel, les primeres gestions de la investigació també apunten que l’origen de l’incendi al club nocturn Estrellas seria accidental, possiblement per un foc elèctric en un electrodomèstic o similar. No obstant això, la investigació dels Mossos d’Esquadra continua oberta.

L’avís de l’incendi es va rebre a les 9.30 d’ahir i afectava el club Estrellas, un local situat a la planta baixa d’un edifici a tocar de la carretera N-II. Onze dotacions dels Bombers de la Generalitat es van desplaçar la zona i van observar que diverses persones havien sortit a l’exterior, però que s’alertava de dues persones atrapades a l’interior.

Els bombers van poder evacuar-les, però ja havien perdut la vida a causa de les flames i la fumarada. El SEM va atendre sis persones amb ferides lleus, tres de les quals van ser traslladades al CUAP de Mollerussa i tres més a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Es preveu que dilluns ja rebin l’alta.

Un home de trenta anys ha mort ofegat al riu Ebre a l’altura de Xerta (Baix Ebre), segons que han informat els Bombers de la Generalitat. La víctima va ser arrossegada per l’aigua ahir al vespre –l’avís es va rebre a les 19.29– a la zona de l’Illa Plana.

Quan van arribar els primers efectius van començar la recerca a peu i dins l’aigua, i va ser un dels testimonis qui va localitzar l’home enganxat en una branca vora 150 metres més avall del darrer lloc on l’havien vist amb vida. El van treure de l’aigua, al marge dret del riu, i els efectius del SEM el van intentar reanimar durant quaranta-cinc minuts, passats els quals es va confirmar la mort de l’home.

Els Bombers van activar quatre dotacions, entre les quals una embarcació, que finalment no va ser necessària. També s’hi van desplaçar dues ambulàncies del SEM i un equip de psicòlegs. Per la seva banda, els Mossos d’Esquadra van desplaçar dues patrulles i es van fer càrrec de les diligències judicials pertinents i de la investigació.

Emergències va avisar amb mitja hora de retard sobre l’alerta de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) de l’augment de la rambla de Torrent, segons que recull un informe que Emergències ha enviat a la jutgessa de Catarroja, al qual ha tingut accés Eldiario.

Un altre informe, en aquest cas de la Guàrdia Civil, qüestiona amb duresa l’actuació de la CHX i del servei d’Emergències de la Generalitat durant el temporal del 29 d’octubre. Segons el document, el sistema d’alerta de la CHX va detectar un augment desbocat del cabal de la rambla de Torrent a les 18.25 i ho va notificar al correu del departament d’Emergències a les 18.43, quan el cabal ja arribava a 1.686 m³/s. Tanmateix, Emergències no va registrar l’avís fins a les 19.13, gairebé mitja hora més tard, i quan ja hi havia desbordaments en uns quants municipis de l’Horta Sud.

Justament a la rambla de Torrent, Emergències de la Generalitat va enviar efectius a vigilar de manera presencial el canal del barranc, però un poc passats dos quarts de tres de la vesprada, el cap de l’emergència, Josep Miquel Basset, va ordenar-ne la retirada.

L’informe de la Guàrdia Civil parla d’una “aparent absència de control” sobre el sistema de vigilància just en el moment més crític, i es demana per què no es va avisar abans, quan el cabal començava a disparar-se. La Guàrdia Civil també documenta que abans de l’alerta oficial ja hi havia hagut 166 trucades al 112 des de les zones altes de la rambla, fet que reforça la tesi d’una resposta tardana.

La informació sobre l’augment del cabal va arribar per correu electrònic a la Sala de Coordinació d’Emergències –anomenada també sala roja–, però no se sap qui va revisar el missatge ni si el responsable màxim, Jorge Suárez, en va tenir coneixement. Un dels tècnics, Juan Ramón C., ha reconegut davant la jutgessa instructora que la situació era una “puta bogeria” a partir de les 18.30 i que no es podia gestionar, segons que recull Eldiario.

L’Es-Alert es va activar a les 20.11

Entre les 17.00 i les 18.06, la CHX sí que havia enviat tres avisos sobre la situació de la presa de Forata, fet que va centrar l’atenció del CECOPI –el centre de coordinació d’emergències–, en detriment de la situació a la rambla de Torrent. De fet, l’alerta Es-Alert no es va activar fins a les 20.11, quan ja hi havia morts i desenes de persones atrapades per les inundacions.

Uns quants testimonis han apuntat que va ser la tècnica Antonia B. qui va obrir el correu amb les dades del sistema automàtic (SAIH), i que va traslladar la informació a Juan Ramón C. Tanmateix, les dades no es van registrar al sistema oficial fins passats trenta minuts.

Els responsables de la CHX, incloent-hi el president Miguel Polo i uns quants tècnics del sistema SAIH, han estat citats com a testimonis, però encara no tenen data per a declarar. Mentrestant, la investigació continua per a determinar si va haver-hi negligència greu en la gestió de la catàstrofe, que va causar 228 morts, la majoria per l’impacte del desbordament de la rambla de Torrent.

Lloc: Arenys de Mar

El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha rebutjat la proposta del portaveu d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, de construir un “bloc d’esquerra plurinacional” per a les pròximes eleccions espanyoles. En una entrevista a La Vanguardia, Junqueras ha considerat que és una “idea respectable, però difícil d’implementar” i ha remarcat que les eleccions europees i les espanyoles “són dues eleccions diferents”. Ha afegit que qualsevol decisió sobre possibles coalicions correspon al consell nacional del partit.

Fa dies que Rufián insisteix en la idea del bloc “d’esquerra plurinacional”, malgrat que la direcció dels republicans ha dit que una aliança amb formacions com ara EH Bildu i el BNG no era damunt la taula. Segons ell, ha de ser la fórmula per a evitar un govern de PP i Vox en les pròximes eleccions espanyoles.

La proposta de Rufián ja fou descartada per la cúpula d’ERC a començament de setmana. Per boca de la portaveu d’ERC al parlament, Ester Capella, va expressar que “ERC és on sempre ha estat”, que col·labora amb més formacions, però que una aliança estable “no forma part de l’agenda”. En aquest sentit, Capella va insistir que “les relacions vénen de lluny” en molts àmbits, però que aquesta proposta no està damunt la taula.

“La suma avui no surt. Qui cregui que li anirà més bé amb un govern del PP i Vox, li hauria de fer vergonya basar el seu projecte en el patiment de la gent”, va dir Rufián en un piulet. “Probablement, els càlculs i els interessos particulars faran que aquest compromís històric no tiri endavant”, va afegir.

Rebuig de Junqueras a l’acord de finançament

Junqueras també ha expressat el rebuig a l’acord de finançament pactat entre el govern espanyol i la Generalitat. El considera “francament decebedor” i ha denunciat que Catalunya continua en una posició injusta.

“El finançament només es resol si es respecta el principi d’ordinalitat. Si Catalunya és la tercera que més aporta per càpita, no pot ser que, després de la distribució, sigui la catorzena”, ha dit. També ha reclamat més capacitat per a l’Agència Tributària de Catalunya i mesures concretes sobre la recaptació de l’IRPF.

Allò que diu l’acord de la bilateral i han silenciat el govern espanyol i la Generalitat

Segons que ha avançat, ERC treballa en una proposta de llei que permeti de vehicular la recaptació d’imposts des de Catalunya mitjançant la majoria parlamentària necessària. “Esperem que sigui aviat”, ha dit. I ha advertit el PSOE que si incompleix acords, ERC actuarà en conseqüència.

Junqueras ha recordat que el pacte amb els socialistes incloïa una referència explícita al principi d’ordinalitat. “Ha estat la ministra Montero qui ha decidit que no aparegués en el text normatiu, sinó només en el preàmbul”, ha criticat. “Quan el PSOE fa mutar acords, nosaltres no en som responsables. Som responsables de com hi responem”, ha afegit.

Finalment, ha avisat que, tot i no voler que PP i Vox governin, la prioritat d¡ERC és Catalunya. “En la majoria àmplia i variada que el PSOE necessita per a totes les qüestions, també hi som nosaltres”, ha conclòs.

Elisenda Paluzie: “La presa de pèl del finançament és bastant estratosfèrica”

Els Agents Rurals de les comarques de la demarcació de Girona demanen que es fixin quotes d’accés als espais naturals més freqüentats per fer front a la massificació que hi ha durant l’estiu i la Setmana Santa. El cap del cos a Girona, Jaume Bosch, adverteix que aquests espais no poden suportar un nombre il·limitat de visitants i alerta dels efectes negatius sobre el medi.

Bosch explica que, en algunes zones com ara la Fageda d’en Jordà, els gorgs de les Planes d’Hostoles i Sadernes (Garrotxa), ja s’han imposat restriccions als aparcaments. Quan es completa la reserva, no s’hi permet l’entrada de més vehicles. Aquest model, diu, ha evitat escenes habituals d’automòbils aparcats als vorals de les carreteres, que generaven problemes de seguretat i de saturació turística.

A més d’aquests punts de la Garrotxa, també han detectat pressió excessiva en espais com ara els massissos de Cadiretes i les Gavarres (Baix Empordà), i el de l’Albera (Alt Empordà). Bosch considera que calen mesures globals per a posar fi a la sobreocupació i insisteix en la necessitat de fixar quotes màximes: “La massificació genera un impacte negatiu en el medi i cal posar-hi remei”, diu.

Una de les principals preocupacions del cos és l’augment de visitants al medi natural arran de la pandèmia de covid. Segons Bosch, d’aleshores ençà han detectat un augment notable de persones que freqüenten espais de muntanya, zones de bany interior i platges, sobretot a les comarques gironines.

Regulació per a bicicletes i barques

Els Agents Rurals també demanen una regulació clara sobre l’ús de bicicletes de muntanya. Bosch alerta que aquesta activitat ha crescut molt aquests darrers anys i, a diferència dels vehicles motoritzats, no està regulada. Explica que, en indrets com ara les Gavarres i Cadiretes, s’obren constantment corriols nous sense autorització, cosa que genera tensions amb la resta d’usuaris i amb els propietaris forestals.

També preocupa la presència massiva de barques a les cales de la Costa Brava durant els mesos de juliol i agost. Els agents han detectat casos en què els propietaris de les embarcacions han retirat boies per acostar-se a la zona de bany, tot incomplint la normativa. “Tenim cartografia de les praderies de posidònia i podem definir els límits. Igual que fem a terra amb les bicicletes, cal saber quina és la càrrega màxima que pot suportar el mar”, conclou Bosch.

Més de 400 eurodiputats jubilats han presentat una demanda contra el Parlament Europeu per la retallada del fons voluntari de les seves pensions. Denuncien que els seus pagaments s’han reduït d’un 50% i reclamen que s’anul·lin les liquidacions fetes d’ençà del juliol del 2023, quan van entrar en vigor les mesures de contenció per a frenar el dèficit del fons, i que s’emetin nous pagaments amb la suma pendent i els interessos.

El fons voluntari de pensions, creat el 1990, permetia els eurodiputats de fer-hi aportacions per complementar la seva jubilació, en una època en què no existia una pensió legal pròpia. Tot i que el 2009 es va tancar l’accés a nous membres arran de l’entrada en vigor de l’estatut únic dels eurodiputats, el fons es va mantenir actiu per als qui ja n’eren part.

Segons fonts jurídiques, la reducció del fons es va aplicar arran d’un dèficit milionari. Per contenir-lo, a més de retallar les pensions, es van congelar els increments per inflació i es va endarrerir l’edat de jubilació de 65 anys a 67. El Parlament defensa que aquestes mesures són legals, que els ex-eurodiputats ja tenen dret a una pensió pública de més de 6.000 euros mensuals i que el fons voluntari només complementa aquest règim. Per això, sosté que la reducció no vulnera els seus drets adquirits.

Per contra, la part demandant argumenta que la retallada vulnera el dret de la propietat i el principi de confiança legítima. Consideren que l’eurocambra havia assumit el compromís de cobrir el dèficit una volta el fons quedés esgotat, previsiblement el 2027. També al·leguen una vulneració de la igualtat de tracte i del principi de proporcionalitat, i critiquen que el Parlament no n’ha avaluat prou l’impacte.

El cas ja ha arribat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Si el tribunal dóna la raó als ex-eurodiputats, l’eurocambra haurà d’indemnitzar-los, pagar les costes i aportar diners addicionals al fons. Si perd la demanda, la part demandant n’assumirà les despeses.

L’eurodiputat dels Verds-Aliança Lliure Europea, Daniel Freund, ha lamentat que es destinin diners públics a pensions elevades de figures com ara Marine Le Pen i Nigel Farage, que han combatut el projecte europeu. Freund creu que la qüestió s’hauria d’haver resolt el 2009, i opina que no s’ha de continuar injectant diners en un fons que ja no té sentit. Tot i això, reconeix que hi ha discrepàncies legals sobre si el Parlament té responsabilitat directa sobre aquest fons, i preveu que el Tribunal haurà de marcar el camí a seguir.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha reunit aquest matí amb representants de la multinacional xinesa Huawei. Fonts del govern asseguren que ha estat una visita “institucional i de cortesia”. Tanmateix, la trobada ha estat enmig de la polèmica per l’adjudicació a Huawei d’un contracte del Ministeri de l’Interior espanyol per a gestionar l’emmagatzematge de les escoltes telefòniques ordenades per jutges i fiscals.

El contracte, valorat en 12,3 milions d’euros, ha suscitat preocupació als Estats Units. El 16 de juliol, membres de la comissió d’intel·ligència del senat i de la Cambra de Representants van enviar una carta a la directora d’Intel·ligència Nacional, Tulsi Gabbard, en què demanaven que es revisessin els acords d’intercanvi d’informació amb l’estat espanyol. Hi alertaven d’un possible risc de filtració d’informació confidencial a la Xina.

El Ministeri de l’Interior espanyol ha respost que no existeix cap risc de filtració i ha assegurat que el sistema d’emmagatzematge adjudicat a Huawei no permet de manipular la informació ni extraure’n cap dada.

Aquesta no és l’única controvèrsia que envolta el gegant tecnològic xinès. A mitjan març, la policia belga va escorcollar la seu de l’empresa a Brussel·les en el marc d’una investigació per un presumpte cas de corrupció al Parlament Europeu. La fiscalia belga investiga possibles suborns a eurodiputats i ex-eurodiputats.

Arran d’aquesta operació, el Parlament Europeu va vetar l’entrada de representants de Huawei i la Comissió Europea va ordenar a tots els gabinets dels comissaris i departaments de suspendre qualsevol reunió o contacte amb l’empresa fins a nova ordre.

Avui, diumenge 27 de juliol, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• “Algú ha decidit que estem condemnats a ser el balneari i la granja de porcs d’Europa”
• Puigdemont torna a Catalunya Nord i intervindrà en un acte a Prats de Molló
• Calidoscopi: Noves aplicacions de la IA, València compra busos elèctrics i continua la crisi de Tesla
• Jordi Roca: “Estic preparat per a posar-me al capdavant del Celler de Can Roca”
• Dècades després del cas Armstrong, el fantasma del dopatge mecànic plana sobre el Tour de França
• Receptes d’estiu: préssecs amb infusió de marialluïsa i gelatina de menta del Teresa Carles
• Vins curiosos i bons en temps de vacances
• Quan la boira amaga la sang
• La desigualtat econòmica, brou de cultiu de l’extrema dreta | Opinió de Toni Comín

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

18è Festival de Música a la Gruta - Lloc: Gruta de Lurdes

El ministre francès d’Exteriors, Jean-Noël Barrot, ha demanat explicacions a la consellera delegada de Vueling, Carolina Martinoli, per saber si el grup d’adolescents francesos de confessió jueva que van ser desembarcats a València, d’un vol amb destinació a París, van ser víctimes de discriminació.

Barrot, en una trucada telefònica, va manifestar a Martinoli la “profunda consternació” que li va causar saber la notícia del grup d’adolescents i monitors (un total de 52 persones) que dimecres van ser trets d’una aeronau de Vueling a l’aeroport de València, d’on anaven a enlairar-se rumb a París.

“Es van sol·licitar explicacions, en particular per determinar si aquests compatriotes havien estat objecte de discriminació per motius religiosos”, ha indicat el portaveu del ministeri francès d’Exteriors.

Vueling diu que els adolescents jueus expulsats d’un vol van posar en perill la seguretat

Martinoli va assegurar a Barrot que està en marxa “una rigorosa investigació interna i que les conclusions d’aquesta investigació es compartirien amb les autoritats franceses i espanyoles”, ha conclòs la declaració del portaveu francès.

En la mateixa línia, fonts de Vueling han confirmat a EFE la conversa amb el ministre i han assegurat que s’ha traslladat la informació rellevant sobre aquest incident tant als governs francès i espanyol com a les autoritats de seguretat aèria.

Per la seva banda, Vueling insisteix a al·legar motius de seguretat aèria, tal com ja van explicar dijous. El comandant va informar les autoritats que els membres d’aquest grup manipulaven de manera reiterada el material d’emergència i interrompien activament la demostració de seguretat que fa la tripulació de cabina. Després d’uns quants intents d’intervenció per part dels membres de la tripulació i també del copilot, els passatgers es van negar a cessar la conducta, per la qual cosa van decidir desembarcar-los.

L’Hospital Vall d’Hebron ha consolidat una tècnica pionera per a operar el càncer de cap i coll, basada en la tecnologia 3D i robòtica, que ja ha reeixit amb més de quinze pacients. La intervenció, amb una tècnica que evita de fer una incisió al coll i preserva els sentits, ha obert camí per a nous pacients.

El doctor David Virós i la pacient de la primera operació d’aquesta mena per a extirpar un tumor a la zona tova del paladar a la Vall d’Hebron s’han retrobat als jardins de la Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) per compartir avenços i desafiaments en el tractament de la malaltia, atès que demà és el Dia Mundial del Càncer de Cap i Coll.

El següent pas en què treballa el Servei d’Otorrinolaringologia és la creació de bessons digitals per a planificar les operacions amb més precisió. “Les estructures que operem són elàstiques, es mouen, i amb bessons digitals podem simular tots els canvis amb què ens podem trobar i anticipar-nos a possibles complicacions”, ha explicat Virós.

Lloc: Sala Josep Maria Arnau del C.C.Calisay

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president dels Estats Units, Donald Trump, es reuniran demà a Escòcia per provar de tancar un acord sobre els aranzels. Segons que ha dit Trump, tenen un “50-50 de possibilitats” de tancar un acord comercial que eviti la imposició d’aranzels unilaterals. “Treballem en un acord, ja veurem si l’aconseguim”, ha dit.

Brussel·les, que divendres va confirmar la trobada, considera que el pacte és molt a prop de fer-se realitat. La voluntat de la UE és negociar un acord que situï els aranzels al 15%, tot evitant així l’amenaça de Trump d’imposar gravàmens del 30% a partir del primer d’agost.

Dijous, els estats europeus van aprovar un paquet de contramesures aranzelàries de 93.000 milions d’euros que es posarà en marxa en cas que fracassin les negociacions comercials amb els Estats Units.

Segons que van confirmar fonts diplomàtiques consultades per l’ACN, només Hongria es va oposar a la mesura, que entraria en vigor el 7 d’agost en cas que les converses amb Trump es torcessin.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha alertat que avui hi haurà risc d’incendi extrem a les Terres de l’Ebre per l’entrada del vent de mestral.

Fins a set municipis del Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i el Baix Camp (Benifallet, el Perelló, l’Ametlla de Mar, Tivenys, Tortosa, Tivissa i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant) estaran en les pròximes vint-i-quatre hores dins el nivell 4 del pla Alfa dels Agents Rurals. Per això, els Agents Rurals han restringit l’accés als espais naturals de les serres de Cardó-el Boix i les muntanyes de Tivissa-Vandellós.

La tramuntana també bufarà amb força a l’Empordà i el risc de foc serà molt alt, amb un nivell 3 al Cap de Creus. “Tenim per davant un episodi de vent de mestral i tramuntana que ens farà estar alerta i redistribuir efectius”, ha assenyalat el cap de la regió d’emergències de les Terres de l’Ebre, Ricard Expósito.

Microteatre improvisat per a reivindicar el comerç de proximitat. Aquesta és la iniciativa que es pot veure al barri del Poble-sec de Barcelona amb l’objectiu que els ciutadans coneguin els establiments i connectar els veïns amb el barri.

Forns de pa, establiments de ioga, botigues de plantes i de joguines són alguns dels comerços en què actors i actrius expliquen les històries en un recorregut itinerant.

Manel Tort, president de l’eix comercial de Poble-sec-Paral·lel, afirma que la ruta de microteatre reivindica que els comerços són totalment necessaris a la ciutat i que aquesta defensa es faci de la mà de la cultura. “El comerç tradicional de tota la vida pateix perquè els nous veïns tenen una altra manera de viure”, ha dit en declaracions a l’ACN.

Crit d’auxili dels forns artesans: “Els petits negocis intenten sobreviure com poden enmig d’aquesta selva”

La solidaritat que van demostrar els joves voluntaris del país durant les inundacions de la gota freda ha quedat immortalitzada en una novel·la: D’acer i de cristall (Bromera), escrita per Marta Meneu, vol ser una crònica social i històrica per a recordar què es va viure aquells dies.

La novel·la juvenil és un encàrrec de Bromera, l’editorial valenciana que va resultar afectada per la gota freda. Es tracta d’una ficció construïda a partir de vivències reals dels joves que van ajudar els afectats, i discorre durant els quinze dies posteriors a la barrancada del 29 d’octubre. Els protagonistes són un grup d’universitaris de la ciutat de València. Joves que, com molts, caminaven fins als pobles inundats per treure el fang amb escombres a la mà i amb bosses de plàstic als peus.

“És com si hagués fet un vídeo d’aquell moment i ara ho veus per recordar coses que amb el temps acabes oblidant, com els sentiments, les olors o el que es va viure aquells dies i que amb la tornada a la rutina i la voràgine de treballar o estudiar potser s’acaben perdent”, afirma Meneu.

La generació que no és de vidre

L’autora, de vint-i-sis anys, ha donat veu als joves de la seva generació en la seva segona novel·la. Reivindica que la seva generació no és fràgil ni de vidre, com és qualificada, sinó que té fortaleses i no és “més estúpida” perquè fa servir les pantalles, sinó que va jugar un paper important després de les inundacions.

Meneu explica que els testimonis que més la van emocionar van ser els de la gent gran quan agraïa la col·laboració dels joves. De fet, creu que la catàstrofe va servir per a acostar generacions. “Més enllà que després de la gota freda ara es valori la joventut, crec que el més positiu va ser trobar aquests espais en comú”, considera Meneu.

El 29 d’octubre “sembla que es va aturar tot, però cadascú tenia les seves dinàmiques i problemes”, assenyala Meneu, que admet que ha estat difícil cercar l’equilibri entre la ficció i la realitat en una qüestió tan delicada com aquesta tragèdia, però ha quedat contenta del resultat.