L’ex-batlle de Puigverd de Lleida (Segrià), Josep Solsona, ha estat trobat mort avui. Segons que ha avançat el diari Segre i han confirmat els Mossos d’Esquadra, sembla que Solsona, de quaranta-tres anys, s’ha llevat la vida.

Va ser batlle fins el primer de juliol de 2024, quan va ser destituït arran d’una moció de censura. El març del mateix any va ser detingut per un suposat delicte de violència de gènere en l’àmbit familiar, però la fiscalia va acabar arxivant el cas al cap de poc de ser destituït.

Junts, el partit que representava, el va suspendre de militància per la investigació judicial. Úrsula Barrufet el va rellevar en el càrrec i la moció de censura va comptar amb el suport d’ERC i el PSC.

Solsona va arribar a la batllia de Puigverd de Lleida el 2019, precisament arran d’una moció de censura contra l’aleshores alcaldessa d’ERC, Sandra Barberà. Després dels comicis de 2023 va repetir al capdavant del consistori.

La Comissió Europea ha reiterat avui que l’acord comercial pactat diumenge entre Ursula von der Leyen i Donald Trump no inclou cap mena de concessió en la normativa digital ni en altres àmbits reguladors. “Permeteu-me ser molt clar sobre això: no canviem les nostres regles. No renunciem al nostre dret a regular de manera autònoma en l’àmbit digital”, ha insistit el portaveu comunitari de Comerç, Olof Gill, davant les discrepàncies amb la Casa Blanca sobre els continguts del pacte.

El govern estatunidenc va emetre ahir un comunicat en què assegurava que l’acord inclouria un compromís per abordar “les barreres digitals injustificades” a la UE. Tanmateix, Brussel·les ho nega rotundament. “No adoptarem ni mantindrem gravàmens per l’ús de xarxes o transmissions electròniques, però això no afecta les nostres normes ni el nostre espai regulador”, ha reiterat Gill.

Confusió sobre els aranzels a les farmacèutiques

Un altre dels punts conflictius és l’aranzel del 15% anunciat per Trump per a diversos productes exportats des de la UE, com ara cotxes, semiconductors i medicaments. Diumenge, Von der Leyen va admetre que aquests aranzels afectarien també el sector farmacèutic. Però la Comissió ha matisat ara que, mentre no acabi la investigació oberta pels Estats Units sobre aquest sector, no s’aplicarà cap gravamen i els productes continuaran exempts, amb un aranzel del 0%.

La Casa Blanca, en canvi, assegura que l’aranzel començarà a aplicar-se  divendres. “L’important és la declaració conjunta en què estem treballant. Fins que no es publiquin els resultats de la investigació, no hi haurà cap canvi”, ha explicat Gill. Un alt càrrec de la Comissió ja havia assegurat ahir que divendres “no s’aplicaran aranzels” als medicaments.

Energia i compres militars: més punts de fricció

La divergència de versions també afecta les compres d’energia i material militar. Washington ha afirmat que la UE duplicarà les compres de gas natural liquat, petroli i energia nuclear estatunidenca fins als 750.000 milions de dòlars durant el mandat de Trump. Von der Leyen ha defensat que la xifra respon a la voluntat de reduir la dependència de Rússia, però Brussel·les precisa que només és una intenció, perquè la Comissió no pot comprometre les decisions comercials dels estats ni de les empreses.

“La Comissió no compra aquestes matèries primeres ni el govern estatunidenc les ven. Tot són decisions comercials de les empreses”, ha recordat Gill.

Un altre punt que Washington dona per fet és un acord per comprar equipament militar estatunidenc. Però la Comissió ho ha negat taxativament, atès que la competència en matèria de defensa és dels estats membres.

Crítiques i desconfiances dins la UE

El pacte, anunciat diumenge a Escòcia per Von der Leyen i Trump com una via per posar fi a la guerra comercial, ha estat rebut amb recels per alguns estats com França, que l’han criticat, i amb resignació per uns altres, com Espanya. Gill ha defensat que tots els estats membres han estat informats i consultats durant les negociacions: “La freqüència i profunditat de les consultes ha estat com mai. Vam parlar amb nom de tota la UE.”

El portaveu ha admès que poden haver-hi discrepàncies, però confia que s’ha evitat “el pitjor escenari possible”. Per ara, no s’ha publicat cap document oficial, però Brussel·les i Washington treballen en una declaració conjunta que, segons la Comissió, serà un document polític, no vinculant jurídicament.

Des d’avui, 29 de juliol, el servei de pagament mòbil Apple Pay ja està plenament disponible a Andorra. Aquesta fita representa, segons el govern andorrà, una reivindicació històrica que s’ha pogut fer realitat gràcies a la col·laboració entre el govern, Andorra Digital i les entitats bancàries.

L’acord amb Apple permet que els ciutadans d’Andorra puguin fer ús d’aquest sistema de pagament digital avançat, que facilita pagaments sense contacte a través de la tecnologia NFC, tant en establiments físics com en compres en línia. A més de targetes de crèdit i dèbit, Apple Pay també admet targetes de fidelització, regals, entrades i títols de transport.

El Ministeri de Funció Pública i Transformació Digital ha destacat que aquest assoliment suposa un nou pas endavant en el reconeixement internacional d’Andorra en matèria digital, i consolida la confiança de grans empreses tecnològiques en el mercat andorrà. El ministre Marc Rossell ha subratllat que “confirma els avenços fets pel país en matèria d’homologació i competitivitat”.

La posada en marxa d’Apple Pay complementa la disponibilitat de Google Wallet, que ja es va activar al país el novembre. Amb aquesta nova incorporació, els ciutadans i visitants d’Andorra poden gaudir d’una experiència digital més completa, còmoda i segura, equiparable a la d’altres països europeus.

El servei no solament beneficia els residents, sinó que també millora l’experiència dels turistes, que poden utilitzar el mateix sistema de pagament que al seu país d’origen, afavorint així la modernització i internacionalització del comerç andorrà.

El govern i ERC han arribat a un acord polític per a modificar el règim jurídic de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i el nou sistema de finançament.

En una nota de premsa conjunta, el departament d’Economia i Esquerra han informat que el 26 d’agost –al primer consell executiu després de les vacances–, el govern aprovarà un decret llei que atorga a l’Agència plena autonomia en matèria de personal, i que estableix la figura del contracte programa com a instrument de governança. També es crearan dos cossos amb perfils professionals ajustats a les funcions de l’ATC: el Cos d’Agents Tributaris i el Cos Superior d’Informàtica Tributària.

L’objectiu és que l’ATC disposi de les eines jurídiques i organitzatives necessàries per exercir amb plenes garanties, de manera “eficaç i eficient”, les noves competències resultants de l’aplicació del nou sistema. Per fer-ho, el decret llei modificarà el Llibre segon del Codi tributari de Catalunya, aprovat l’any 2017 i que regula l’Administració tributària de la Generalitat.

Aquest acord arriba unes setmanes després de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat del 14 de juliol, amb l’objectiu d’impulsar modificacions que permetran adaptar l’estructura interna, el funcionament i l’ordenament de l’Agència a les exigències del nou sistema de finançament singular, que comporta un canvi de paradigma en la gestió dels recursos públics i un augment substancial del volum i complexitat de les funcions que haurà d’assumir l’ATC.

Principals novetats

Entre les novetats que introdueix el decret llei destaquen l’establiment del contracte programa com a instrument de governança i la creació de nous cossos tributaris amb perfils professionals ajustats a les necessitats reals de l’agència, així com l’atorgament de major autonomia a l’ATC per dissenyar la seva estructura organitzativa i gestionar el personal.

El primer s’ocuparà de desenvolupar les tasques administratives vinculades a la tramitació dels procediments d’aplicació dels tributs i d’assistir la ciutadania en la confecció i presentació de les declaracions i autoliquidacions.

En el cas dels informàtics tributaris, les seves funcions seran analitzar les necessitats de les diferents unitats i estructurar la informació tributària per garantir la seva coherència i interoperabilitat, així com adaptar i posar en marxa noves tecnologies per a millorar l’eficàcia dels processos tributaris.

Finalment, el decret llei confereix a l’ATC plena autonomia en matèria de personal i per a la negociació col·lectiva de les condicions de treball del personal dels cossos tributaris i per l’aprovació de la seva oferta pública d’ocupació.

També li atribueix la potestat per al disseny de la seva estructura organitzativa, i determina que l’Agència s’estructura en serveis centrals i territorials, en els quals s’integraran les diferents unitats directives.

La circulació del metro de València és interrompuda aquest matí entre Picanya i Castelló (Ribera Alta) i entre Picanya i Torrent Avinguda (Horta Sud) a causa d’una avaria elèctrica. L’aturada afecta de ple les línies L1, L2 i L7 i provoca retards i aglomeracions als trens que continuen circulant parcialment.

Metrovalència ha informat que s’estan fent gestions per solucionar la incidència, però de moment no s’ha donat cap horitzó clar per a la represa del servei complet. Tampoc s’ha establert cap servei alternatiu d’autobusos, cosa que ha deixat molts passatgers atrapats.

Avís L1, 2 i 7: Per avaria elèctrica , circulació interrompuda entre Picanya i Castelló i entre Picanya i Torrent Av.

Aviso L1, 2 y 7: Por avería eléctrica , circulación interrumpida entre Picanya y Castelló y entre Picanya y Torrent Av.

— Metrovalencia (@metrovalencia) July 29, 2025

El govern ha autoritzat avui la constitució de la nova empresa Rodalia de Catalunya, que s’haurà de fer càrrec del sistema ferroviari català. És un tràmit imprescindible –que també haurà de fer el govern espanyol– perquè, al desembre, l’empresa es pugui inscriure al registre. El pròxim pas és la designació dels membres del consell d’administració –en què hi haurà majoria de la Generalitat– i del president. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha dit que el procés de selecció encara no s’havia fet, però que se cercaran professionals amb una expertesa i una trajectòria dilatada. 

Segons Paneque, el canvi en la governança permetrà a la Generalitat de “tenir incidència directa sobre el propi servei”, en àmbits com la puntualitat, la disponibilitat dels combois o l’atenció als usuaris, i una gestió feta amb més “coneixement del territori.” Aquest canvi, tanmateix, continua sense anar acompanyat d’un canvi en l’accionariat, que és determinant. El grup RENFE en tindrà la majoria –un 50,1%, per davant del 49,9% de la Generalitat— de manera indefinida, en contra d’allò que s’havia anunciat en el moment de l’acord, el novembre del 2023. Això, sumat al fet que les decisions estratègiques s’hauran de prendre per majoria qualificada, conferirà en tot cas un dret de vet al govern espanyol.

La futura empresa Rodalia de Catalunya continuarà subordinada al Grup RENFE indefinidament

Les proporcions de l’accionariat es van modificar arran de la pressió dels treballadors, que s’oposaven al control de la Generalitat perquè no volien que s’alterés el seu dret de mobilitat laboral. Quan s’anuncià que l’empresa continuaria integrada al Grup RENFE, Esquerra Republicana digué que seria així durant dos anys, però el govern ha evitat de confirmar-ho sempre que ha pogut. Avui, Paneque ni tan sols ha respost si és un objectiu que es marca per assolir aquesta legislatura o si li agradaria. “Ara estic centrada a constituir efectivament aquesta empresa”, s’ha limitat a repetir, i hi ha afegit que en tot cas els mecanismes estan previstos per tal que, si hi ha un canvi, es faci “amb pau social i garantint els drets i els convenis dels treballadors.”

El govern mira de mantenir l’equilibri entre la duresa de la posició dels treballadors, per una banda, i les demandes d’Esquerra Republicana, que ara demana garanties de compliment dels acords abans d’aprovar el pròxim pressupost. Ahir mateix, de fet, el president del partit, Oriol Junqueras, vinculà una cosa amb l’altra i digué que l’acord de Rodalia solament serà efectiu amb un bon model de finançament. Igual com l’acord ferroviari s’ha aigualit perquè RENFE en retindrà la majoria, fa uns dies que el govern del president Salvador Illa va reconèixer finalment que la Generalitat no gestionarà la recaptació de l’IRPF l’any vinent, de manera que s’incomplirà l’acord d’investidura amb els republicans.

Paneque ha respost a Junqueras que la qüestió del finançament singular i de la recaptació d’imposts a Catalunya són d’una gran complexitat i “sovint, envoltades de massa soroll”, i ha assegurat que el govern continuarà treballant perquè la recaptació de l’IRPF sigui una realitat “tan aviat com sigui possible”, sense posar-hi calendari. En tot cas, el calendari promès originalment s’alenteix per múltiples bandes. El pla d’implementació de l’IRPF, que segons les conclusions de la comissió bilateral s’havia d’haver presentat abans del 31 de juliol, haurà d’esperar, pel cap baix, fins al setembre, i el nou pla director de l’Agència Tributària de Catalunya que ha de permetre fer-la créixer, també s’ajorna. 

El govern esgrimeix raons d’enrevessament tècnic per a justificar que s’alenteixin els terminis. La setmana passada, va anunciar la creació d’un nou comissionat –en mans de l’ex-directiu d’IBM Santiago Ramón Arizón— que s’encarregarà de desplegar la hisenda catalana, i d’un nou consell assessor que l’hi ajudarà. La previsió és que l’òrgan passi a recaptar, d’entrada, de 5.000 a 30.000 milions d’euros, cosa que implica millores tecnològiques i contractació de personal. Avui, Paneque ha subratllat que serà molt complicat perquè la infrastructura no està preparada. “L’Agència Tributària espanyola té en plantilla 1.500 informàtics pel manteniment de tot el sistema i les bases de dades vinculades. En aquests moments, l’Agència Tributària catalana no té cap informàtic en plantilla”, ha exemplificat. 

El govern prova de revifar la promesa del nou finançament amb un altre grup d’experts

El govern ha aprovat tres acords per a incrementar el personal del Departament de Política Lingüística. El primer és per a l’ampliació de la plantilla estructural del departament; el segon, per a un programa temporal de personal del Pacte Nacional per la Llengua, i el tercer, per a un projecte d’incorporació del català a les tecnologies de la llengua.

El nou personal destinat al Pacte Nacional per la Llengua desenvoluparà mesures d’aquesta iniciativa durant tres anys. Són disset places de tècnic, tres places de tècnic responsable i una de responsable de programa.

Segons que han informat, el segon programa aprovat pel govern té per objectiu incrementar la incorporació de la llengua catalana a les tecnologies de la llengua i promoure’n l’ús en l’àmbit digital.

El nou personal treballarà per monitorar la situació del català en l’esfera digital i la intel·ligència artificial; coordinar les actuacions del departament amb la resta de departaments de la Generalitat, el CTTI i la Secretaria de Polítiques Digitals; i impulsar l’aprenentatge del català mitjançant eines digitals basades en noves tecnologies de la llengua, en un moment de màxima demanda d’aquest tipus de materials.

D’altra banda, el consell executiu ha aprovat l’ampliació de la plantilla del Departament de Política Lingüística amb sis places de tècnics per ampliar els serveis existents en diverses unitats del departament.

L’Associació de Damnificats per la DANA de l’Horta Sud es reunirà demà a Madrid amb el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, per exposar-li la situació dels municipis danyats per la gota freda del 29 d’octubre i demanar una coordinació efectiva entre les administracions. El president de l’entitat, Christian Lesaec, no ha participat mai en les manifestacions mensuals contra el govern de Carlos Mazón. En la reunió no hi participaran l’Associació de Víctimes Mortals DANA 29-O i l’Associació Víctimes de la DANA 29 octubre 2024.

Christian Lesaec: “Arran de la gota freda, moltes persones es pregunten per què paguem imposts”

Segons que han explicat en un comunicat, la reunió arriba després d’haver intentat sense èxit d’organitzar-ne una amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón. L’associació –integra, entre més membres, dotze familiars de cinc víctimes mortals– exigia que la reunió es fes amb presència de mitjans de comunicació, però aquesta condició va ser rebutjada pel PP valencià. Per coherència amb les reunions que ja han mantingut amb dirigents dels dos principals partits espanyols, el passat 4 de juliol van decidir d’enviar una carta a Feijóo demanant una reunió.

La setmana passada, el gabinet de presidència del PP espanyol va telefonar a l’associació per convidar-la a una reunió a Madrid amb Feijóo i dos o tres membres del seu equip. L’oferta fou acceptada i, per tant, demà viatjaran a Madrid Christian Lesaec i Alejandro Carabal, membre de l’equip de treball que també va participar en les gestions a Brussel·les.

Durant la reunió, volen traslladar a Feijóo els problemes que encara arrosseguen els municipis danyats i remarcar la necessitat que el govern espanyol i el govern valencià col·laborin en la reconstrucció de les comarques. També tenen previst de parlar sobre la figura de Mazón i més qüestions relacionades.

La reunió es farà a la seu del PP de Madrid a les 13.00. Una vegada acabada, Christian Lesaec atendrà els mitjans de comunicació.

Els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) de les poblacions afectades per la gota freda del 29 d’octubre han presentat al·legacions contra el Pla Endavant de la Generalitat Valenciana per a la reconstrucció de les zones devastades. Tal com van fer la setmana passada amb el Pla de Resiliència Hídrica del govern espanyol, denuncien que aquest nou document menysté les necessitats reals del territori i dels ciutadans.

En un comunicat, els CLER critiquen que el govern valencià hagi eliminat el dret a la participació ciutadana, amb un procediment feixuc, escàs marge de temps i en ple estiu. Asseguren que aquestes presses són incomprensibles després de nou mesos d’inacció i cap proposta sobre la taula. A més, lamenten que, un cop estudiat el pla, no hi han trobat cap mesura efectiva de resiliència hidràulica. Per tot plegat, acusen la Generalitat de menysprear tant la seguretat com la vida de les persones afectades.

Mesures que poden agreujar la situació

També alerten que el Pla Endavant és, en essència, un pla econòmic que inclou algunes ajudes a persones i empreses damnificades, però que conté mesures que poden agreujar la situació. En destaquen la implantació de noves indústries de sectors com l’automoció, la fabricació de productes químics o la defensa i la ciberseguretat, que consideren alienes al territori i incompatibles amb l’emergència climàtica. Segons les veus expertes dels comitès, aquestes indústries augmentarien l’ocupació del sòl, les emissions i la contaminació, sense aplicar cap criteri de precaució en una zona altament inundable.

Per tot això, exigeixen que s’impugnin els articles que afavoreixen aquest model de creixement indefinit, el mateix, diuen, que ha dut al desastre actual. A més, demanen que els CLER siguin reconeguts com a part interessada en la redacció del pla i que es tinguin en compte les seues propostes.

Una jove lleidatana de 22 anys, A.S., ha mort en un accident de trànsit a Malawi, on feia tasques solidàries i de cooperació. El Ministeri d’Afers Estrangers espanyol s’ha posat en contacte amb la família de la víctima, coneguda per la seva vinculació a entitats esportives i culturals, segons que ha avançat el diari Segre i ha confirmat a EFE la sots-delegació del govern espanyol a Lleida.

El president Salvador Illa ha expressat el condol als familiars i amics de la cooperant i s’ha posat a disposició de la família per ajudar en tot el que sigui necessari.

El meu sentit condol als familiars i amistats de la cooperant catalana que ha mort en un tràgic accident a Malawi, on es trobava fent un voluntariat.

Ens posem a disposició de la família per ajudar en tot allò que sigui necessari.

— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) July 29, 2025

Els Mossos d’Esquadra han detingut dues cuidadores per haver estafat 524.000 d’euros a una dona de 85 anys a Barcelona. Són dues germanes, de 44 i 49 anys, que havien estat treballant al domicili de la víctima com a cuidadores i que es van transferir diners de manera gradual. Els diners sostrets els enviaven a l’estranger i també els feien servir per cobrir despeses personals, comprar objectes d’alt valor econòmic i fer-se operacions estètiques. Les acusen d’un delicte d’apropiació indeguda i falsificació documental.

Detenim dues cuidadores per estafar 524.000 € a una dona de 85 anys

Es van guanyar la confiança de la víctima durant cinc anys i extreien els diners per enviar-los a l'estranger. També s'haurien fet operacions estètiques valorades en 50.000 euros pic.twitter.com/fW6Vr5RG1u

— Mossos (@mossos) July 29, 2025

La investigació va començar el passat mes de juny, després que la víctima es desplacés a una entitat bancària per consultar els diners que tenia al banc i li comuniquessin que tenia el compte corrent a zero. Els investigadors van concloure que tot va començar el 2019, quan la dona va contractar dues cuidadores perquè el seu estat de salut era delicat. Tres anys després va donar poders notarials a una d’elles perquè pogués fer tràmits bancaris, cosa que li donava capacitat per fer operacions bancàries sense límit i poder signar documents públics i privats, a més de tenir accés a targetes i comptes.

Les investigades van instal·lar càmeres de seguretat al domicili per controlar els moviments de la víctima i el 23 de juliol agents dels Mossos d’Esquadra van dur a terme l’entrada i perquisició al domicili de les investigades i van detenir les dues dones, que no tenien antecedents policíacs.

Les Santes de Mataró és una de les festes més importants de l’estiu a Catalunya. Ahir, la convocatòria no va decebre i va deixar imatges espectaculars, amb centenars de persones concentrades al carrer de la Riera, davant l’ajuntament. Segurament, el moment àlgid va ser el cant multitudinari del “Virolai” –entre crits, salts, balls i estelades– al voltant del gegant Robafaves. Les Santes tenen categoria de festa patrimonial d’interès nacional.

Les Santes: història de la festa major de Mataró

La gent embogeix al so del Virolai! A #lessantes, la Festa Major de #Mataró, mai #nonhihaprou! pic.twitter.com/MdUB3ELNH6

— tvmataró (@tvmataro) July 29, 2025

El Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia ha formalitzat una acusació contra dos agents de paisà dels Mossos d’Esquadra per una agressió homòfoba comesa la matinada del 26 de desembre de 2020 al barri del Raval de Barcelona. L’escrit, presentat a l’Audiència de Barcelona, atribueix als policies delictes de lesions i tortures o, alternativament, un delicte contra la integritat moral, agreujats per motius de discriminació. L’entitat reclama penes fins a sis anys de presó i dotze d’inhabilitació, i responsabilitza també la Generalitat com a responsable civil subsidiària.

Els fets, segons que relata Irídia, van tenir lloc quan els agents van abordar Gustavo –la víctima– sense identificar-se, el van colpejar violentament, li van prendre el mòbil i el van insultar amb expressions homòfobes. Malgrat demanar auxili, la patrulla uniformada que es va presentar posteriorment no el va ajudar i, de fet, el van acabar detenint sense explicar-li els motius ni llegir-li els drets. Les conseqüències físiques i emocionals d’aquella nit han requerit més d’un any de tractament.

Sònia Olivella, coordinadora de Litigis d’Irídia, considera que es tracta d’un cas especialment greu. “És un exemple clar de tractes inhumans i degradants per motius discriminatoris. I, malgrat això, no s’ha fet cap investigació interna per part dels Mossos i la fiscal s’ha oposat des del primer moment a aprofundir en el cas. Denunciem aquesta manca de voluntat institucional per abordar la violència contra el col·lectiu LGBTIQ+”, ha dit. I ha afegit que, un cop més, “ha estat la víctima i les organitzacions de drets humans qui han hagut d’assumir tot el pes del procés”.

Irídia destaca que, malgrat la lentitud de la causa –han passat quatre anys i mig dels fets–, el cas finalment arribarà a judici. A parer seu, aquest procés demostra fins a quin punt manca control efectiu sobre les actuacions policials i com d’arrelada és la impunitat en casos de vulneració de drets fonamentals amb motivació homòfoba.

En Gustavo, que ha decidit de fer pública la seva veu, ha expressat així la importància de denunciar: “Vaig sentir por, vergonya i una gran incomprensió. No era només l’agressió o l’insult, sinó el que representaven: un sistema que et fa callar i et fa sentir culpable. Però vaig entendre que callar no era una opció. Aquesta violència institucional no és un fet aïllat. Passa cada dia. Denunciar ha estat dur, però necessari. Gràcies al suport d’Irídia, avui puc dir que s’està fent justícia. Parlar-ne encara fa mal, però callar-ho en fa més. Per això continuaré fins al final.”

Una col·lisió frontal entre un catamarà i una llanxa ràpida ha deixat ferida de gravetat la capitana del primer vaixell, que s’ha enfonsat arran de l’impacte. L’accident ha passat poc abans de les onze de la nit, davant la platja de cala d’Hort, al terme de Sant Josep (Eivissa).

Segons que ha informat el SAMU 061, en el xoc hi han estat implicades una llanxa de quinze metres d’eslora i un catamarà més petit. La col·lisió ha estat tan violenta que ha enfonsat immediat el catamarà. La capitana ha estat evacuada a l’Hospital Can Misses amb pronòstic reservat.

Els altres tripulants del catamarà han estat rescatats amb ferides lleus i traslladats també a l’hospital per una primera valoració. En l’operatiu, hi han intervingut dues ambulàncies, una de suport vital bàsic i una altra d’avançat.

Una jutgessa de Bogotà ha declarat que l’ex-president de Colòmbia Álvaro Uribe (2002-2010) és penalment responsable d’un delicte de suborn de testimonis en actuació penal i d’un delicte de frau processal, en una causa que es remunta a l’any 2012.

Segons que ha explicat Sandra Liliana Heredia Aranda, els delictes es van cometre mitjançant l’advocat de l’ex-president, Diego Cadena, que va intentar de subornar l’ex-paramilitar Juan Guillermo Monsalve i més gent.

La magistrada considera provat que el fundador i president honorari del partit conservador Centre Democràtic va oferir beneficis, mitjançant intermediaris, a presoners per afavorir-se en unes quantes causes judicials que té obertes. També ha donat per demostrat que va intentar de manipular testimonis perquè involucressin el senador Iván Cepeda en fets delictius.

Alhora, Uribe ha estat absolt dels càrrecs per suborn simple, però ha estat declarat culpable de frau processal. La jutgessa ha destacat especialment un document signat per l’ex-paramilitar Carlos Enrique Vélez, el contingut del qual s’ha demostrat que era fals. Uribe el va presentar amb la intenció que s’obrís una investigació i es condemnés el senador Cepeda, segons que ha informat l’emissora colombiana Radio Caracol.

Després de la lectura de la resolució, la jutgessa ha convocat la vista per llegir la sentència aquest divendres, 1r d’agost, a les 14.00 (hora local). La fiscal Marlenne Orjuela, delegada davant la cort, ha demanat una pena mínima de 108 mesos de presó, és a dir, més de nou anys. La defensa de l’ex-president té cinc dies per a presentar un recurs contra la decisió de la jutgessa.

La causa començà l’any 2012, quan Uribe va denunciar el senador Iván Cepeda, al·legant que havia recorregut les presons del país cercant falsos testimonis contra ell respecte de l’origen del paramilitarisme a la regió d’Antioquia.

Tanmateix, amb les proves aportades, unes quantes versions assenyalaren que els advocats d’Uribe provaven de manipular testimonis perquè inculpessin Cepeda. Així, Cepeda passà de ser l’acusat a ser-ne la víctima, i Uribe, que n’era el denunciant, es convertí en l’investigat.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

Almenys cinc persones han mort a Nova York en un tiroteig dins un gratacel de Park Avenue. Segons que han informat les autoritats, un home armat amb un rifle M4 ha sortit d’un cotxe aparcat en doble fila, ha entrat a l’edifici i ha començat a disparar. Ha matat quatre persones –entre les quals, un agent de policia–, n’ha ferida greument una altra i s’ha suïcidat.

“L’agent Didarul Islam, membre del Departament de Policia de la ciutat de Nova York, és una de les víctimes d’aquest acte de violència armada sense sentit. També hi ha morts dos homes i una dona, i un altre home ha estat ferit greument”, ha dit el batlle de Nova York, Eric Adams. Ha donat el condol a les famílies i ha denunciat que aquest crim tornava a demostrar com era de fàcil accedir a una arma. “La violència armada ha marcat molts veïns i ha destrossat massa famílies. Continuarem lluitant per protegir la nostra ciutat”, ha afegit.

Segons la comissària de policia Jessica Tisch, el tirador ha estat enregistrat per les càmeres de seguretat quan sortia d’un BMW negre armat amb un rifle. Ha entrat immediatament al vestíbul del 345 de Park Avenue i ha obert foc contra l’agent. Tot seguit ha disparat contra una dona, un home i un vigilant de seguretat.

Després ha agafat l’ascensor i ha deixat sortir-ne il·lesa una altra dona. S’ha dirigit fins al pis 33, on hi ha la seu de l’empresa immobiliària Rudin Management, i ha continuat disparant mentre caminava pels passadissos. Ha ferit una persona, que ha mort allà mateix, i en acabat s’ha llevat la vida disparant-se al pit.

La policia ha identificat el sospitós com Shane Tamura, un home de vint-i-set anys amb domicili a Las Vegas. Al seu cotxe hi han trobat una funda de rifle amb bales, un revòlver carregat, munició, carregadors, una motxilla i medicació prescrita al seu nom. Es creu que havia recorregut més de 4.000 quilòmetres en els dos dies anteriors.

“Encara investiguem els motius i per què va triar aquest lloc concret”, ha dit Tisch, que ha afegit que, segons les autoritats de Las Vegas, Tamura tenia antecedents documentats de salut mental. També ha aclarit que tot indicava que actuava sol i que no hi havia cap amenaça activa per a la població.

L’home ferit continua en estat crític, però estable. A més, quatre persones més han estat ferides lleus mentre intentaven de fugir. L’agent Didarul Islam, de trenta-sis anys, feia quatre anys que era al cos. Era casat, tenia dos fills petits i la seva dona espera el tercer. “Va morir com va viure: com un heroi”, ha dit la comissària.

A la pregunta sobre si el govern de Marga Prohens es pot negar a acollir menors no acompanyats provinents del repartiment que gestionarà el govern espanyol, la resposta, a priori, és clara: ara com ara, no, no s’hi pot negar. Avui, Prohens es reuneix amb el president espanyol, Pedro Sánchez, i una de les qüestions estrella de la reunió –finançament a part– serà precisament aquesta: traslladar una vegada més la negativa a acollir menors. Però, quines conseqüències pot tenir?

L’enduriment del discurs de Prohens amb relació a la immigració no és casual. Primer, perquè segueix la mateixa estratègia que la resta de comunitats autònomes governades pel PP de rebutjar d’acollir aquests menors. Segon, i d’una perspectiva tant illenca com espanyola, el PP prova de fer-se seu el discurs de Vox amb la immigració. Almanco, acostar-s’hi tant com sigui possible perquè sap que allà hi ha un bon grapat de vots. Una estratègia que no solament segueix el PP. I tercer, perquè s’ha demostrat amb la reforma recent del govern de les Illes. Ha fet fora la consellera més crítica amb els postulats de Vox, Catalina Cirer, i ha posat al càrrec de la direcció general d’Immigració i Cooperació Manuel Pavón, un policia espanyol d’ideologia ultra.

Falta de voluntat política

Per tant, la qüestió migratòria ha passat d’un espectre de drets humans a un espectre completament polític. A les Illes, amb la ruta entre Algèria i l’arxipèlag ja consolidada, encara s’ha fet notar més. Els arguments que dóna Prohens –tot i que les competències en matèria de menors les tenen els consells, tots governats per la dreta– és que a les Illes ja no hi ha capacitat per a acollir els 49 immigrants que tocaria del repartiment fet per Sánchez. Perquè s’entengui: unes Illes capaces d’acollir 18 milions de turistes any rere any són incapaces d’acollir 49 menors.

La immigració a les Illes: manca de voluntat política més enllà de les xifres rècord

Evidentment, la correlació de factors no és del tot justa. Però posa damunt la taula el panorama polític existent. Perquè la mancança és de voluntat política, no de recursos. Ens ho explicava l’entitat Balears Acollim en aquest reportatge, i també hi insisteix la professora de dret internacional públic a la UIB Margalida Capellà: “Falta voluntat. El pressupost hi és. El problema és que no es creen places de fa anys. Entenc que no parlam només que s’estiguin en un hotel, però s’ha de fer i punt. No hi ha manera de no complir sense que sigui il·lícit”, explica en una conversa amb VilaWeb.

Una estratègia sense sentit

Segons el discurs del govern balear –i dels consells insulars–, les Illes actualment acullen prop de dos-cents menors immigrants per sobre de la seva capacitat. Però els càlculs del govern espanyol ho desdiuen i entenen que hi ha capacitat per a poder acollir els quaranta-nou provinents de les Illes Canàries. Les entitats ja adverteixen, com Capellà, que la capacitat econòmica hi és. Si més no, s’hi destinaran dos milions d’euros per afavorir-ho, un fet que Capellà veu crucial a l’hora d’haver de complir la normativa. “L’estratègia legal de dir que no acolliran no té sentit llevat que incompleixin el decret. Si em diguessin que el reial decret llei preveu els trasllats sense una compensació o partida pressupostària, ho podria entendre. Però a les Illes li corresponen dos milions. El problema legal no sé on és”, subratlla.

“Entenc que és una qüestió d’habitatge. Però hi ha els centres dels consells i els que gestionen les entitats. S’ha de veure si tenen totes les places cobertes i, si no, s’han d’obrir a cercar totes les entitats col·laboradores”, afegeix.

L’argument dels governs del PP i pel qual ja han enviat un recurs d’inconstitucionalitat, és que el govern espanyol no té competències per a imposar aquestes xifres de repartiment. Però ja hi ha hagut pronunciaments judicials al respecte que no els han donat la raó, per tant, llevat que el TC hi doni una altra volta, sembla difícil que es fixi la norma com a anticonstitucional.

Responsabilitats penals

Per tant, Capellà adverteix que no hi ha més remei i que si les Illes s’hi acaben negant, es poden obrir procediments penals en contra dels responsables. El text del reial decret és clar: si una comunitat es nega a fer-se càrrec dels menors, els professionals referents de l’entitat pública d’origen que els hagin acompanyat podran demanar l’ajuda de la policia, que posarà el fet en coneixement del ministeri fiscal espanyol i lliuraran la persona a l’entitat pública de protecció de menors. “En cas de produir-se incompliments del règim de protecció dels menors d’edat, es farà el que es disposa en la legislació civil, penal i en matèria de menors”, diu el text.

Una altra opció que tenen les Illes, en cas d’assumir que és impossible acollir els menors, és renunciar a les competències que tenen. Cosa que no faran. A més, Capellà assenyala un altre factor determinant amb vista a un futur que potser no és tan llunyà: “No té sentit que el govern s’hi oposi. La ruta amb Algèria és consolidada. Les Illes es poden trobar en poc temps amb la mateixa situació que les Canàries. De fet, ja deriven molts possibles sol·licitants d’asil a centres de la península.”

I un altre dubte que resta sobre la taula és: hi hauria possibilitat que s’apliqués l’article 155? Capellà considera que, de moment, no cal arribar allà perquè ja s’obriran els procediments penals que siguin oportuns, en cas de negativa. El govern espanyol pot recórrer a l’article 155 si una comunitat no acata una llei que es vol aplicar, però en aquest cas es necessita la majoria del senat espanyol, que ara com ara és en mans del PP. Per tant, l’opció no és viable.

Hi ha moments en què la història es burla de nosaltres amb una crueltat que talla la respiració. El 24 de juliol de 2025, Emmanuel Macron anunciava que França reconeixeria aquesta tardor l’estat de Palestina. I un dia després, el 25 de juliol, Georges Ibrahim Abdal·là –de qui Xavier Montanyà ha escrit repetidament en aquest diari– trepitjava terra libanesa, lliure després de quaranta anys d’empresonament abusiu a l’estat francès. Quaranta anys tancat! Una vida sencera reclòs entre quatre parets per haver defensat exactament allò que França acabava de reconèixer com a just i necessari vint-i-quatre hores abans. Quina paradoxa tan gran.

Georges Ibrahim Abdal·là és un cristià maronita marxista libanès. Una combinació que per si sola desafia totes les categories pre-establertes i caricaturesques que agraden tant als nostres polítics, als periodistes mandrosos i a les esquadres digitals. Un home que va veure com Israel envaïa el seu Líban natal el 1978 i el 1982, i que va decidir que la resistència no podia limitar-se a les manifestacions pacífiques. Que va fundar les Faccions Armades Revolucionàries Libaneses i va portar la seua lluita a Europa, on diplomàtics americans i israelians van ser atacats i morts a París, però de qui no s’ha pogut demostrar mai la participació directa en els fets.

Malgrat això, a Abdal·là el van condemnar a una presó que, legalment, hauria d’haver-se acabat l’any 1999, però que s’ha anat allargant de manera venjativa d’aleshores ençà. Els mateixos que avui reconeixen que la situació palestina és injusta van tancar, irregularment, la porta de la seua cel·la durant vint-i-sis anys de més.

Hi ha un important acadèmic americà, Timothy Waters, que al llibre Boxing Pandora fa una observació que hauria de fer tremolar els fonaments de la nostra suposada estabilitat internacional. Waters argumenta que no són els moviments independentistes els que generen violència i inestabilitat, sinó la resistència estatal a reconèixer les realitats nacionals. “La violència estatal crea molts més problemes dels que resol”, escriu Waters, que afegeix que el veritable perill per a la pau no és el desig de la gent de formar estats nous, sinó la voluntat dels estats existents de resistir aquest desig a qualsevol preu, generalment fent ús de la violència. Que ens ho expliquen a nosaltres…

I ara França reconeix Palestina quan ja no pot fer res més, quan no pot oposar-se per més temps a l’evidència. Quan Gaza és un camp de runes, quan milers de palestins han mort, quan la situació és tan insostenible que fins i tot els aliats tradicionals d’Israel es veuen obligats a prendre’n distància. És –si ho puc dir així– el reconeixement dels covards, dels qui arriben tard a la festa de la justícia.

I, al mateix temps que fa aquest gest, allibera un home que va lluitar per aquesta mateixa causa, cercant això que ara ha passat, però quan encara hi havia temps d’evitar tanta sang i tant de dolor. Abdal·là surt de la presó com un fantasma del passat, com la prova vivent que la història podria haver estat diferent si els estats haguessen tingut el coratge de reconèixer la realitat quan calia, abans no fos inevitable.

Perquè algú ens hauria d’explicar si calia tanta sang. Tanta sang palestina, israeliana, libanesa, americana, francesa. Tenia sentit infligir tant de dolor personal i col·lectiu per acabar arribant on hem arribat? La resposta és que no. Si França pot reconèixer Palestina el 2025, també ho podia fer el 1985. Perquè si les aspiracions palestines són legítimes avui, també ho eren quan Abdal·là va agafar les armes.

El problema és que els estats prefereixen la violència a la negociació, prefereixen la repressió al reconeixement. Prefereixen esperar que els problemes es facen insostenibles a cercar solucions que eviten el dolor. Els defensors de l’statu quo sempre ens parlen d’estabilitat. Però quina estabilitat és, aquesta? La dels cementeris, on solament regna el silenci dels morts? La de les presons, on les veus dissidents s’apaguen entre reixes? Waters té raó quan diu que les fronteres rígides creen més problemes que no en resolen. L’estabilitat real tan sols pot néixer del reconeixement de les realitats, de la voluntat de la gent, no de la seua negació.

Georges Ibrahim Abdal·là és lliure, finalment, però la seua llibertat arriba quaranta anys massa tard. França reconeix Palestina, però aquest reconeixement també arriba massa tard. I tots hem de tornar a aprendre una lliçó amarga: que els estats són covards i prefereixen ser jutjats per la història abans que ser valents i assumir els riscs del present.

 

PS1. Avui, dimarts, és 29 de juliol i, per tant, al País Valencià es reproduiran les manifestacions contra el president Mazón per la seua responsabilitat en la gestió de la gota freda del 29 d’octubre. Aquesta volta serà a Catarroja, començant al parc de les Barraques. Us ho expliquem ací i us en mantindrem puntualment informats.

PS2. “Trump clava un bon mastegot a una Europa acovardida”. Ho diu, amb la seua coherència i contundència habitual, Jordi Goula, en un article especialment important que analitza l’acord aranzelari aconseguit entre els Estats Units i la Unió Europea. Un text per a guardar.

PS3. A Sixena ja s’ensenyen les sales on es pensen que aniran a parar les obres que el govern de l’Aragó pretén arrencar de les parets del MNAC. En aquest article, Josep Nualart Casulleras ens explica què hi diuen i com manipulen la història quan ho expliquen als visitants.

PS4. Bhutan és l’únic país del món que no té semàfors. I aquesta no és l’única particularitat que ens explica Sergi Unanue en aquest nou article de viatges: “Ereccions, criptomonedes i budisme radical: curiositats de l’únic país sense semàfors.”

PS5. Vivim un moment que exigeix anar més enllà dels titulars. En temps de soroll, confusió i propaganda, nosaltres optem per la claredat, la veritat i el rigor. Sabem que fer un periodisme com aquest no és fàcil, però que avui és més necessari que mai. Us voleu fer subscriptors i donar suport al nostre periodisme? Aneu ací.