“Vull tornar a viure ací”: la lluita de Pepica i els veïns del carrer de l’Almassereta de Picanya per a tornar a casa
Pepica té noranta anys. Va nàixer al carrer de l’Almassereta, al barri de Vistabella de Picanya (Horta Sud), i hi ha viscut tota la vida. El seu home era del mateix carrer, i allà van criar els fills, i els néts. Els mateixos veïns sempre han format part d’una gran família. Però no s’hauria imaginat mai això que li ha tocat de viure. La gota freda del 29 d’octubre els ho va furtar tot. A alguns, com en el cas de Pepica, els va tombar les cases, i se n’han hagut d’anar del seu carrer. A alguns altres, els va furtar la vida, com al seu veí, que mentre tractava de tancar la porta per evitar l’entrada de l’aigua, va ser arrossegat. Ara, vuit mesos després, els veïns de l’Almassereta es troben en uns llimbs legals i sense solucions.
Xafar aquest carrer és palpar fins a quin punt les víctimes i damnificats de la gota freda continuen sofrint l’abandonament institucional. Tal com diuen els veïns mateixos, “era l’enveja del poble”, tenia arbres que feien ombra, no hi passaven cotxes, i solien eixir a sopar a la fresca. Ací, una de les zones més baixes del municipi de Picanya, just a la vora del barranc de Torrent (o del Poio), l’aigua va superar els quatre metres. Algunes de les cases eren antigues, car la zona és dins el centre històric, i no van suportar l’envestida de la barrancada. Algunes, quasi com un miracle, continuen senceres enmig del buit que han deixat les cases veïnes. Les màquines treballen enderrocant les restes d’uns altres edificis. Ara, solament resten tres famílies vivint al carrer. Les que han hagut de marxar volen tornar, però no saben quan podran. O si podran.
El carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). El carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). El carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). El carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). El carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). El carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). El carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). El carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). El carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí).L’ajuntament ha suspès cautelarment les llicències de nova construcció a les zones de més risc d’inundació, que són el carrer de l’Almassereta i la baixada del Realenc. Argumenta que la suspensió respon al fet que tant l’administració valenciana com l’espanyola, amb competències superiors en matèria urbanística, encara han d’emetre els seus informes i publicar les normes que regiran la construcció en aquestes zones altament inundables. “La intenció d’aquest ajuntament és tant que les accions a desenvolupar no siguen contràries a les noves normes que puguen determinar-se com, principalment, garantir la seguretat de les persones en futures situacions com les viscudes i que, malauradament, es poden repetir”, diu el consistori.
Suspensió cautelar de les llicències de nova construcció a les zones més baixes del nucli urbà.
COMUNICAT
Informació completa ací:https://t.co/dXE8zInG4W pic.twitter.com/Ptaiz4Y5au
— Ajuntament Picanya (@aPicanya) July 1, 2025
No obstant això, el grup municipal de Compromís va saber, gairebé de casualitat, que l’ajuntament havia encarregat una modificació aïllada del pla general d’ordenació urbana (PGOU). Aquesta modificació s’ha adjudicat per un contracte menor, d’uns 18.000 euros, i recull la requalificació del sòl residencial d’aquests dos carrers com a zona verda. Tot això, sense informar-ne els veïns, als quals els ho va explicar Compromís mateix, i alguns encara no ho sabien en el moment d’escriure aquest reportatge. A més, ja han estat expropiades tres cases per a fer una passarel·la nova. “Després de la dana, pràcticament el primer contacte d’alguns veïns amb l’administració va ser la petició perquè autoritzaren l’ajuntament a enderrocar les seues cases”, diu Guillem Gil, regidor de Compromís.
La incertesa que viuen els veïns els ha portat a protestar i a reclamar transparència. La mostra són les diferents pancartes enganxades als balcons que encara són en peu, i a les tanques de les cases que es van esfondrar, com la de Pepica. Es poden llegir consignes com ara “Ací ens pariren, i ací volem ser” i “Llum verda per als veïns que volen tornar a casa”.
L'interior de la casa de Pepica, al carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). L'interior de la casa de Pepica, al carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). L'interior de la casa de Pepica, al carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). L'interior de la casa de Pepica, al carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). L'interior de la casa de Pepica, al carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí).L’arrelament
Hom podria pensar que, en una situació tan greu com la viscuda, els veïns voldrien anar-se’n a un lloc més segur. Però els habitants de l’Almassereta ni tenen por, ni se’n volen anar. “Jo ja ho he dit, que jo vull tornar a viure ací. Ara falta que l’ajuntament diga sis o set, o res. Que de moment no ha dit res”, diu Pepica. Aquell 29 d’octubre, ella i el seu fill van haver de fugir, com van poder, per la part de darrere de la casa. La seua néta Sara, amb qui ara viu a Torrent, li va obrir un compte d’Instagram (@unacasaperapepica) amb la intenció de recaptar fons per a arreglar la casa –diners que ara guarden amb cura, perquè no els donen la llicència per a fer res. En un dels vídeos publicats, van recuperar les imatges de la càmera de seguretat, on es veu com l’aigua va començar a entrar a casa de Pepica i com el fill va provar de sostenir la porta fins que no es va poder fer res. I es va fer viral.
View this post on Instagram
A post shared by Pepica (@unacasaperapepica)
Sara tenia el seu taller de costura al mateix carrer, a la casa on va nàixer la seua àvia. I també ho va perdre tot: màquines, teles… Ara, a més de no poder treballar, s’ha de fer càrrec de Pepica, que té demència i la situació no ha fet sinó empitjorar el seu estat. Està desorientada, en una casa aliena, i sense saber si podrà tornar, el temps que li reste, a casa seua.
“Ací no ens deixaren entrar fins al gener. Fins al gener no poguérem netejar res, i la casa ha empitjorat en eixos mesos. Ara mateix no es pot tornar al carrer. Hem demanat llicències d’obra, d’enderrocament, ho hem demanat tot, i hi ha silenci administratiu, no ens diuen res. Només han dit que havien paralitzat les llicències durant dos anys, de manera cautelar. Tenim dos anys per a veure què fem, però en la casa, de moment, no es pot fer res. Els veïns estem tots molt enfadats, perquè ni podem tornar, ni ens ho deixen arreglar, ni ens deixen fer res. Hi ha gent que no té un altre lloc on anar”, explica Sara.
Pepica, durant la conversa, assenyala repetidament l’ajuntament, que és just enfront del carrer, a l’altre costat del barranc. “Estic enfadada amb tots. Jo el que vull és tornar. I l’ajuntament, que es porte un poquet millor, perquè s’ha portat molt malament. Una persona que veu que ha caigut la casa i és enfront, i que no vinga i pregunte què ha passat? Ací no ha vingut ningú, res, res, res. I mira on és, l’ajuntament, que és allí davant, que no és que siga en Torrent mateix. És allà enfront. Però és el que deia el veí. Sap que, si ve cap ací, entre tots se’l menjaran”, diu.
Pepica i la seua néta Sara, davant de l'edifici que era casa seua, al carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). Pepica, davant l'edifici que era casa seua, al carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). Pepica i la seua néta Sara, davant de l'edifici que era casa seua, al carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). Pepica i la seua néta Sara, davant de l'edifici que era casa seua, al carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). Pepica, davant de l'edifici que era casa seua, al carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). Sara obri la casa de la seua àvia Pepica, al carrer de l'Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí). Reformar la casa, i no saber si hi podràs tornarMentre parlem, apareixen dues veïnes del carrer. Mare i filla. Amb la complicitat de qui es coneix de tota la vida, s’uneixen a la conversa. Aviat comencen les queixes per la situació del carrer, i sembla que aquest tema marca cada trobada casual a l’Almassereta. I és lògic. A Vicentica, la mare, li van donar llicència per a reformar la casa, perquè per fora no tenia danys com la resta. Però pateix perquè no sap si després podrà tornar a viure-hi per la situació d’incertesa del carrer. Tampoc no sap si, en cas que hagen de tombar casa seua, li donaran una indemnització d’acord amb el cost de la reforma. Ara viu amb la filla, Mariví. Casa seua està sencera entre dos buits, però han de viure envoltades de màquines i runes. Tenen problemes amb l’electricitat i, amb aquesta onada de calor, ni tan sols poden encendre l’aire condicionat perquè salta tot. A més, totes lamenten que no han rebut cap ajuda, ni de la Generalitat, ni del govern espanyol.
“Açò, dia a dia, pesa. Diuen que és pel bé dels veïns, però vostè s’ha molestat en preguntar a la gent? Volem ser en casa nostra”, diu Mariví, enfadada. “Devem tenir algun dret, m’imagine”, afig Vicentica, que recorda que hi han viscut tota la vida. No es neguen a abandonar el carrer si les administracions decideixen que és el que cal fer, però reclamen que les tinguen en compte. I, si finalment han de marxar, exigeixen una reubicació dins el mateix municipi. Però la catàstrofe de la gota freda ha marcat per sempre més l’arrelament a l’Almassereta, que no desapareixerà encara que se’n vagen. “Com ací no estarem enlloc”, conclou Pepica.
Pepica i Sara se’n van del carrer de l’Almassereta de Picanya (fotografia: Laura Escartí).