El Ministeri de Defensa rus ha reconegut que havia llançat un atac en massa contra Ucraïna, especialment contra Kíiv. Segons que ha informat en un comunicat, les forces russes han emprat armes de precisió i llarg abast, incloent-hi drons i míssils hipersònics, contra “empreses industrials implicades en la fabricació de drons i sistemes militars” i contra una base aèria i una refineria.

“L’atac ha assolit els objectius previstos”, diu el comunicat. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha denunciat que havia estat un d’un dels bombardaments més intensos d’ençà del febrer del 2022, quan va començar la invasió. L’atac s’ha fet amb almenys 11 míssils i 539 drons dirigits contra Kíiv i més zones del país, i hi ha més de 20 ferits. Ha afegit que Rússia no tenia cap intenció de posar fi a la guerra ni al terrorisme i ha reclamat als aliats, especialment als Estats Units, més sancions i més pressió.

En paral·lel, Rússia ha anunciat l’ocupació d’una nova localitat a la regió de Donetsk, a l’est d’Ucraïna. Les tropes russes sembla que han pres Predetxino, i el Ministeri de Defensa rus ha dit que continuaven avançant en profunditat dins les defenses ucraïneses. Donetsk, juntament amb Luhansk, Kherson i Zaporíjia, és una de les quatre regions ucraïneses parcialment ocupades i annexionades per Rússia.

D’una altra banda, Ucraïna i Rússia han fet el setè intercanvi de presoners en un mes, arran de l’acord assolit en una reunió a Istambul. Zelenski ha anunciat que havien tornat soldats que havien combatut a Donetsk, Mariúpol, Luhansk, Khàrkiv i Kherson, sense concretar-ne la xifra exacta. “Els intercanvis han de continuar. L’objectiu d’Ucraïna és alliberar tots els nostres ciutadans en captivitat russa”, ha dit.

Rússia també ha confirmat el retorn d’un grup de soldats seus, que actualment són a Bielorússia, on reben assistència mèdica i psicològica abans de ser traslladats a la Federació Russa per continuar el tractament i la rehabilitació.

Una clara majoria de catalans vol que es regulin els pisos de lloguer (71%) i que es limitin els pisos turístics (74%). A més, el 85% és partidari d’impulsar la construcció de més habitatge social. Ho indica una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), la primera que es fa centrada exclusivament en qüestions relacionades amb l’habitatge.

L’estudi, presentat avui, es va fer entre el 14 de febrer i el 14 d’abril, mitjançant enquestes autoadministrades per internet o en paper, a una mostra de 3.274 persones de més de setze anys residents a Catalunya.

Segons les dades, el 91% dels catalans creu que és difícil o molt difícil accedir a un habitatge adequat a Catalunya, una opinió compartida per tots els grups d’edat i per tots dos sexes. A més, el 89% considera que la situació actual té un impacte negatiu en la seva qualitat de vida, i un 35% diu que la crisi de l’habitatge l’afecta de manera directa i personal.

També hi ha un consens molt ampli a favor d’accions públiques per fer-hi front: set de cada deu ciutadans defensa mesures com la regulació del lloguer o la limitació del nombre de pisos turístics, i fins al 94% es mostra favorable al pla del govern de construir 50.000 habitatges públics d’ací al 2030.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha dit que ara mateix no hi ha sobre la taula cap canvi en la delimitació de les zones de predomini lingüístic, com han aprovat de demanar el PP i Vox a l’Ajuntament d’Alacant. Segons que ha dit, una modificació d’aquesta mena requeriria una sèrie d’estudis tècnics i sociològics que ara com ara no es preveuen.

Mazón n’ha parlat a Alacant mateix, en un acte sobre la millora del sistema de tractament i reutilització d’aigües residuals a la demarcació. Ha fet equilibris entre la posició del seu partit a la ciutat d’Alacant, on ell mateix va ser regidor el mandat anterior, i la posició a escala valenciana. Ha dit que respectava les iniciatives dels ajuntaments i que la Generalitat havia de ser “extremadament respectuosa” amb l’autonomia municipal i amb les declaracions que cada consistori impulsés.

Un manifest popular exigeix que Alacant no es consideri zona castellanoparlant

Ara bé, tot seguit ha aturat els peus a tramitar, ara com ara, un canvi en la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià: “En aquests moments no hi ha sobre la taula aquesta qüestió des del punt de vista competencial, perquè per a abordar una qüestió així calen una sèrie d’estudis tècnics, sociològics, que en aquests moments no són sobre la taula. Respectem la iniciativa dels diferents ajuntaments i, com sempre, amb total respecte.”

Fa pocs dies, el PP va votar a favor d’una moció a la Diputació d’Alacant en defensa de l’oficialitat del català a la ciutat. Malgrat tot, Mazón ha dit que no veia cap contradicció interna en la posició del PP, i ha desviat l’atenció cap a la consulta per la llengua que s’ha fet enguany: “Sí que veig un gran canvi a la ciutat d’Alacant, i és que per primera volta les mares i els pares poden triar la llengua vehicular dels seus fills.”

Montserrat Mínguez, diputada del PSC per Lleida, assumirà el càrrec de portaveu del PSOE al congrés espanyol. Fonts socialistes han confirmat que serà ratificada pel comitè federal de demà, en una reorganització que també preveu la creació d’una portaveu adjunta: la secretària de Política Econòmica, Transformació, Emprenedoria i Canvi Social, Enma López.

L’ex-consellera Rebeca Torró, nova secretària d’Organització del PSOE

Mínguez és secretària general del Grup Socialista al congrés espanyol i forma part de l’executiva de Pedro Sánchez, on ocupa la secretaria de Treball, Economia Social i Treball Autònom. Amb experiència en diverses legislatures, és membre de la diputació permanent i de la junta de portaveus.

Llicenciada en administració i direcció d’empreses, ha cursat un màster en comptabilitat, auditoria i control de gestió a la Universitat de Lleida, on també és professora. A la Paeria de Lleida, fou portaveu del PSC, tinenta de batllia del 2007 al 2019 i regidora d’Economia.

La línia R4 de Rodalia registra retards que poden superar els 40 minuts per les afectacions derivades de les obres del corredor mediterrani. Entre les estacions de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès) i Martorell Central (Baix Llobregat), els trens circulen per via única, fet que ocasiona retards com més va més llargs.

Fa dues hores, segons RENFE, les esperes se situaven al voltant dels 20 minuts, però han empitjorat a mesura que ha avançat el matí.

També hi ha afectacions a la línia R3, on els trens acumulen retards de més de 20 minuts a causa d’una incidència a l’estació de l’Hospitalet de Llobregat.

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la gota freda ha ordenat d’incorporar a la causa els missatges de WhatsApp d’un grup intern de treballadors del Centre de Coordinació d’Emergències que, dues hores abans, preveien d’enviar el missatge ES-Alert per avisar de la situació crítica. “S’enviarà l’SMS d’avís a la població perquè la gent no isca dels domicilis”, deia el missatge enviat a les 18.09. Ahir ho va comunicar a la jutgessa el coordinador de comunicacions d’Emergències, i ara la jutgessa ha incorporat els missatges a la investigació.

A les 18.09, el barranc ja s’havia desbordat en punts, com ara, Xiva i ja hi havia víctimes mortals per la intensitat de les pluges en localitats com Utiel. Tot i això, encara es va esperar dues hores més abans d’alertar del risc a la població, a les 20.11, quan la xifra de morts havia crescut considerablement i centenars de ciutadans estaven atrapats per l’aigua.

A banda, la jutgessa ha demanat la declaració com a testimonis del supervisor del torn de matí al centre 112 que va treballar aquell dia, d’una representant de l’empresa de gestió de trucades d’emergències Ilunion Emergencias, i d’una tercera persona.

Productes de KM0 i d'artesania - Lloc: Riera zona nova coberta

Ahir es va morir, a 84 anys Josep Maria Joan Rosa, fundador i director del Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres (Alt Empordà), la seva ciutat natal. Va estudiar arquitectura tècnica i va exercir la professió durant molts anys. Fa quaranta-tres anys va crear el museu a partir d’una col·lecció particular reunida amb la seva esposa, Pilar Casademont.

L’any 1997, van donar la col·lecció a la Fundació Privada Museu del Joguet de Catalunya, i l’any següent s’hi va obrir l’actual seu. En un comunicat, el museu en destaca el llegat cultural i personal, que considera “excepcional”, i assegura que el seu esperit guiarà sempre la feina de l’equip.

El nostre estimat amic Josep Maria Joan Rosa, fundador i director del Museu del Joguet de Catalunya, ens ha deixat a causa d’una malaltia greu.
El seu llegat per la ciutat de Figueres i la cultura és excepcional i mereix el nostre més gran reconeixement i agraïment. pic.twitter.com/YNi7dbSb6J

— Museu del Joguet de Catalunya (@museujoguetcat) July 3, 2025

 

Entre les distincions que ha rebut, destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l’any 2007, la Fulla de Figuera de Plata de l’ajuntament figuerenc el 2010 i el Premi Nacional de Foment a la Creativitat del Joguet del ministeri de Cultura espanyol el 2022.

El Museu del Joguet tancarà demà en senyal de dol.

L’Associació de Damnificats per la DANA de l’Horta Sud-València ha demanat per carta una reunió privada i presencial amb el president del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo. Ho fan, segons que expliquen, per les dificultats que han tingut per reunir-se amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón. Segons el president del col·lectiu, Christian Lesaec, havien condicionat la trobada amb Mazón a la presència de mitjans de comunicació, una petició que el PP valencià ha considerat “inassumible”.

“Per coherència amb les reunions mantingudes amb membres dels dos principals partits polítics, hem decidit d’enviar una carta al líder del PP”, diu Lesaec en una nota de premsa. Indica que volen fer la reunió en condicions similars a les que van tenir amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i que estan disposats a acordar el lloc i la data segons la disponibilitat de l’agenda de Feijóo, tenint en compte la proximitat del congrés del PP a Madrid.

L’associació insisteix en la voluntat de tenir canals de comunicació amb el PP d’una manera constructiva, sincera i, fins i tot, urgent. Consideren essencial que, tenint en compte que hi ha dos plans de reconstrucció actius —un del govern espanyol i un altre de la Generalitat—, el PSOE i el PP trobin un punt d’entesa i col·laboració per a encetar la tasca de reconstrucció que la comarca necessita amb urgència. També reclamen un pla d’actuació per a possibles emergències, atesa la temperatura de la mar Mediterrània durant el juny i el juliol d’enguany.

A la carta, que han fet pública, reiteren la petició d’una reunió presencial per a traslladar directament les inquietuds dels afectats i explicar la situació que encara viuen moltes de les persones damnificades per la gota freda del 29 d’octubre.

Diuen que aquesta petició respon a la preocupació creixent per la gestió de Mazón d’aquell episodi, per la falta de coordinació institucional i per la poca atenció a les víctimes. Afegeixen que hi ha hagut una manca d’escolta, de proximitat i de resposta eficaç per part de les autoritats autonòmiques i també del Partit Popular al País Valencià. Això, lamenten, ha generat una sensació de desemparament i invisibilitat entre els membres de l’associació.

El president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha nomenat Rebeca Torró nova secretària d’Organització del partit, càrrec que fins ara ocupava Santos Cerdán, empresonat per la seva suposada implicació en una trama de comissions per adjudicacions d’obra pública.

Montserrat Mínguez, diputada del PSC, nova portaveu del PSOE al congrés espanyol

Torró va ser una alt càrrec del segon govern del Botànic. Primer com a secretària d’Economia Sostenible i, posteriorment, com a consellera de Política Territorial. Del desembre del 2023 ençà, abans de fer el salt a la sala de màquines del PSOE, era secretària d’estat d’Indústria espanyola.

Denúncia a Antifrau

El PP va denunciar a l’Agència Antifrau Valenciana un contracte de 45 milions d’euros en material sanitari durant la pandèmia. El va signar la Conselleria de Sanitat amb un empresari xinès, que va fer d’intermediari. Segons el diputat Fernando Pastor, Torró va ser clau en l’operació gràcies a la seva amistat amb l’empresari, que del paper d’intermediari amb la Xina va passar a ser proveïdor de la Generalitat.

Tres secretaris adjunts

Segons que han informat fonts del partit, Sánchez també ha designat tres adjunts nous a la Secretaria d’Organització. Anabel Mateo Sánchez n’assumirà la primera adjuntia amb el càrrec de secretària de Coordinació Territorial. El segon adjunt serà Francisco J. Salazar Rodríguez, que esdevindrà secretari d’Anàlisi i Acció Electoral.

Finalment, Borja Cabezón serà el tercer adjunt i, a més, exercirà de secretari de Transparència i Acció Democràtica.

Avui, 4 de juliol de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• El PP encimbella Feijóo enmig de la crisi del PSOE I Anàlisi d’Odei A.-Etxearte 
• “La tertúlia proscrita”: No faces de la teua ignorància un argument 
• El desconcert fraternal I Editorial de Vicent Partal 
• Les fundacions Resilis i Mercè Fontanilles, en el punt de mira per les prestacions reclamades als joves ex-tutelats 
• Hem condemnat els nostres alumnes a ser els cambrers dels xinesos rics I Mail obert Josep Sala i Cullell
• Lectura, ponts i esquerdes I Mail obert de Tina Vallès 
• Els tres llocs especials de Mallorca per a Tomeu Penya 
• “Sóc l’autoritat i m’ha de parlar en espanyol”: denuncien la Guàrdia Civil per discriminació lingüística 
• Presentar ‘Els morts de Mazón’ a la zona zero 
• Per què el conflicte entre Israel i l’Iran ha fet créixer el risc d’una bomba atòmica iraniana
• Les novel·les sobre Barcelona que ens van escriure en francès 
• Tres morts laborals en una setmana amb temperatures extremes: haurien de canviar, els protocols per la calor? 
• Què en sabeu de les festes majors del país? Poseu-vos a prova amb un nou Què Sé Jo

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Un nou objecte interstel·lar ha estat descobert mentre travessava el sistema solar a gran velocitat. És el tercer cos conegut d’aquesta mena i, segons els astrònoms, no implica perill per a la Terra. Tot amb tot, ha despertat l’interès de la comunitat científica, que n’ha pogut fer més de cent observacions gràcies a telescopis de països com ara Xile i els Estats Units.

L’objecte, que provisionalment s’anomena A11pl3Z, fou detectat dimarts per un sistema d’alerta primerenca de la NASA contra l’impacte d’asteroides. Poc després, tant astrònoms professionals com afeccionats en van reconèixer rastres en imatges preses al juny. Es desplaça a uns 245.000 quilòmetres per hora respecte del sol, segons que ha indicat l’astrònom Josep M. Trigo Rodríguez, i actualment és dins l’òrbita de Júpiter, a uns 528 milions de quilòmetres de la Terra –una distància equivalent a 1.370 vegades la que hi ha entre la Terra i la Lluna.

Encara no se sap si és un cometa o un asteroide. Tanmateix, les primeres observacions han permès de reconstruir-ne la trajectòria, que apunta que prové del disc galàctic prim, més enllà del sistema solar. Segons les estimacions d’uns quants científics, el cos pot tenir entre 20 quilòmetres i 40 de diàmetre.

Marshall Eubanks, científic cap de Space Initiatives Inc., diu que potser passarà prou a prop de Mart a principi d’octubre perquè el Mars Reconnaissance Orbiter el pugui observar, encara que només ocuparia 0,2 píxels de la imatge. Es preveu que assoleixi el punt més acostat al Sol el 29 d’octubre, a una distància doble que la de la Terra al Sol.

Els dos primers objectes interstel·lars observats van ser ‘Oumuamua, l’any 2017 –un cos rocós i allargat que no s’adequava ben bé ni a la categoria d’asteroide ni a la de cometa–, i el cometa 2I/Borisov, el 2019.

Els científics pensen que aquestes descobertes cada vegada són més freqüents per la millora en els sistemes d’observació i detecció. El nou observatori Vera Rubin, per exemple, ha localitzat milers d’asteroides en tan sols poques hores de funcionament.

Quant a l’òrbita, A11pl3Z presenta una trajectòria hiperbòlica molt extrema, cosa que indica que no tornarà al sistema solar. A mesura que s’hi acosti serà més brillant, però els models preveuen que es trobarà a l’altra banda del sol, i, per tant, no serà visible de la Terra estant. Amb tot, els astrònoms no descarten que ben aviat es descobreixi un nou visitant d’origen interstel·lar.

El govern andorrà defensa que el referèndum sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea es faci després del vot al Parlament Europeu, tot i els retrets dels partits de l’oposició. Així ho ha explicat el secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba, durant la compareixença d’aquest dijous a la comissió legislativa de Política Exterior del Consell General.

Els líders parlamentaris de Concòrdia i del partit d’extrema dreta Andorra Endavant, Cerni Escalé i Carine Montaner, han insistit que la consulta s’hauria de fer abans de la votació europea, per evitar l’impacte reputacional d’un eventual rebuig popular al text un cop ja aprovat per les institucions europees.

Riba ha replicat que fer el referèndum després del vot a Estrasburg és més “ordenat i assenyat”, perquè permetrà prendre una decisió amb tota la informació sobre la taula. Ha afegit que, passi el que passi amb la consulta, el tràmit al Parlament Europeu s’ha de fer igualment i que no hi ha cap “mal tràngol” per a la UE en cas d’un ‘no’ andorrà. Segons ell, totes les parts implicades coneixen la posició d’Andorra i entenen el resultat que es pugui donar. Per això, creu que “el risc reputacional no existeix”.

La llibreria la Moixeranga de Paiporta ha reobert les portes. En aquest reportatge de VilaWeb del desembre passat, sobre les llibreries afectades per la gota freda, hi havia un seguit de fotografies que retrataven la devastació. Ahir, en canvi, la Moixeranga lluïa com en els millors temps.

Travessar la porta fins i tot podia fer oblidar que aquest lloc, fa tan pocs mesos, havia estat devastat. Però n’hi havia prou de resseguir el tram de carrer que separa la llibreria de la plaça de Miquel Grau i aquesta plaça del barranc per a comprovar les ferides encara visibles en totes les cases adjacents. Baixos desballestats a tot el carrer de Salvador Giner; primers pisos amb arranjaments més que precaris. I un immens buit, reconvertit en un aparcament al ras: cases que ja no hi són. Ni la botiga que un temps es va dir beYouTiful, ni la casa vella d’un sol pis amb aquelles curioses reixes redones, ni el balcó del número sis on sempre hi havia flors, ni les plantes baixes cantoneres.

Ahir a la llibreria es feia la segona presentació del llibre d’Esperança Camps Els morts de Mazón. Camps volia que, després del gran acte de dimecres, Paiporta, la zona zero de la tragèdia, fos el punt on començàs la ronda de presentacions del volum. Com si fos un conjur..

I allà hi ha la cap de redacció de VilaWeb, acompanyada de Dolores Ruiz, de Toñi Garcia, de Christian Lesaec  i de més víctimes, algunes de les que han perdut els familiars i algunes altres que no han tingut morts, però han vist la mort molt de prop, com va explicar perfectament Empar Martínez, mestra i directora de l’Escola Gavina (que és al poble del costat).

Entre el públic, la presència destacada de Beatriz Garrote, una de les dones que va encapçalar, també contra un altre govern del PP, la lluita per a esclarir la responsabilitat de l’accident del metro de València. Interpel·lada per les noves víctimes, parlarà amb una seguretat i una dignitat esborronadores. Per a reclamar, entre més coses, que s’acabe el mal que fa el govern valencià a les víctimes.

La presentació deriva ràpidament en una conversa llarga, en què tothom escolta l’altre amb molta atenció. En la primera fila, assegudes, representants de Compromís, en què es destaca la diputada al congrés espanyol Agueda Micó, que aporta un relat ben cru de la visió que tenen a Madrid dels fets i que en molts moments ha d’aguantar visiblement la indignació, les emocions.

Dolores Ruiz explicant a Àgueda Micó com es va encarar amb Mazón el dia del funeral oficial.

Després d’una hora ben llarga de debat, els assistents donen l’acte per clos i comença el ritual de les signatures i les converses en rogle dins la llibreria o fora, en una plaça encara massa calorosa malgrat l’hora avançada. I les llibreteries han tornat a la seua normalitat: vendre llibres. A fora els senyals de la tragèdia continuen essent visibles. No pas menys de 45 dels 228 morts de Mazón eren de Paiporta, passejaven per aquests carrers, s’autraven a la porta de la llibreria o hi entraven a comprar un llibre. La seua absència no es podrà superar mai.

Toñi Garcia

El concert solidari amb la Societat Coral el Micalet i els damnificats per la gota freda ha acabat tots els artistes cantant la Malaguenya de Barxeta i amb crits contra el president Carlos Mazón. Al Teatre Auditori Municipal d’Aldaia, Pep Gimeno, Botifarra, dempeus al centre de l’escenari, ha entonat la cançó acompanyat de tots els músics i cantants. Ha estat un final colpidor d’un recital vibrant, en què també s’ha alçat la Muixeranga, interpretada per Carraixet, i s’ha fet sentir un crit compartit de denúncia: “Mazón dimissió!”

Amb aquest clam final, s’ha clos un concert marcat pel doble esperit de solidaritat: amb la Societat Coral el Micalet, que travessa un moment delicat, i amb les escoles de música i entitats culturals de l’Horta Sud colpejades per la gota freda.

La música ha estat l’eix conductor d’una vetlada de resistència i memòria. Des dels versos de Feliu Ventura i Pau Alabajos fins a la contundència festiva de Miquel Gil i la Maria.

La caiguda en barrina del PSOE ha deixat això que solem anomenar l’esquerra plurinacional en una situació que sembla que no saben ni com gestionar. Com que aquests darrers set anys han renunciat al seu horitzó polític per poder participar en el poder espanyol, ara que aquest poder es fa fonedís es troben alarmats i sense projecte propi.

La pregunta és evident: què és ERC, avui, sense la possibilitat de condicionar un govern espanyol i fer titulars exagerats, de tant en tant, a compte d’allò que aconseguiran? O què és Bildu sense la sensació de ser imprescindible a Madrid, sense l’homologació que li dóna el PSOE? I què és Compromís? I, no cal ni dir-ho, què caram és Sumar –què són els Comuns, en definitiva–, ara que descobreixen que han governat dins la cova d’Alí Babà?

La resposta és incòmoda. En tots els casos.

Durant l’era Pedro Sánchez, tots aquests partits han construït la seua estratègia política entorn d’una idea: que podien viure a força de ser el soci menor però imprescindible del PSOE. I que així, des dels seus territoris, podien condicionar la política espanyola i portar-la cap a objectius més progressistes –socialment o nacionalment. Aquesta era una il·lusió reconfortant i molt pràctica a curt termini. Però al final era això i prou: una il·lusió.

I la descomposició accelerada de Sumar ho il·lustra perfectament. Aquesta plataforma que havia de ser l’alternativa domesticada de Podem –fabricada i teledirigida de la Moncloa estant, no ens n’oblidem– s’ha convertit en l’exemple més clar de què passa quan el teu projecte polític depèn exclusivament de poder participar en el govern espanyol de bracet del PSOE. Que quan aquest govern comença a fer aigües, la coalició s’esberla. És la lògica del parasitisme polític.

ERC ho exemplifica perfectament, també. Durant dècades, Esquerra va saber construir un discurs independentista sòlid i va arribar a ser l’alternativa dels socialistes i tot. No fa pas tant, els republicans van presentar unes eleccions com el procés definitiu de substitució del PSC per ells. Però aquests darrers anys han canviat la posició d’una manera tan brusca per la possibilitat de ser determinants a Madrid, que ara ja no són determinants ni a Catalunya. Han passat de voler la independència i d’estar en condicions de dirigir la configuració del nou estat a conformar-se a fer frases màgiques per a justificar el suport als socialistes. Com aquesta gloriosa de fa poques hores que diu que el finançament singular pot ser extrapolable a uns altres territoris. Sembla mentida que calga aclarir una cosa tan senzilla: allò que és singular no ho pot tenir ningú més.

Bildu, en fi, ha seguit el mateix camí, potser en el cas més increïble de tots, tenint en compte la història de lluita intensa i repressió que ha viscut. El discurs abertzale s’ha anat difuminant a mesura que es convertien en una peça clau de la governabilitat espanyola i que es tornaven tan i tan moderats que, fins i tot, la gent del PNB podia arribar a votar-los. Un dia Sortu –Sortu és, en teoria, el nucli dur de Bildu– va dir que calia Pedro Sánchez durant molts anys i jo vaig haver d’anar a rentar-me la cara d’estupefacció.

Quant a Compromís, sembla que el valencianisme polític ha estat a punt de ser reduït a una marca territorial del sanchisme. Una mena de franquícia autonòmica amb pedigrí nacional del PSOE. Després del greu error d’entrar dins Sumar, val a dir, però, que aquesta vegada si més no han sabut reaccionar passant al grup mixt abans la caiguda no els arrossegàs a ells també.

Jo crec que el problema de fons és que tots aquests partits han confós la tàctica amb l’estratègia. Han arribat a creure’s que participar en el poder espanyol –participar, d’alguna manera, en el poder a Madrid, ser ben tractats– era un mitjà per a avançar en els seus objectius, però en realitat això s’ha convertit en el seu únic objectiu. Han renunciat a tenir un projecte polític propi, emancipador, en canvi de tenir influència a la capital de l’estat i anar gestionant tot allò que al final de la correguda no han estat sinó engrunes. Perquè les presons del País Basc continuen tenint massa presos d’ETA, Catalunya no té ni tindrà Rodalia ni finançament singular ni el sursum corda. I al País Valencià no és que se li escape el finançament singular, és que ni tan sols poden portar Pedro Sánchez a explicar-se en la comissió sobre la gota freda.

De manera que ara que Pedro Sánchez ja no els necessita –perquè allò que necessita no li ho poden donar, ells– ERC, Bildu, Compromís i la resta (amb l’excepció espectacular del BNG) descobreixen que s’han quedat, com qui diu, sense res. Sense projecte que siga nítidament seu, sense horitzó que no depenga d’un personatge que podria acabar perfectament a la presó, sense raó de ser més enllà de la nostàlgia per un poder que ells es pensaven que era compartit, però que tan sols era subsidiari i al qual ja li canten les absoltes.

Volien formar part del club. Molt bé. Però, ara que se’ls acaba la festa, no saben cap on tirar.

PS. Tot això es podria aplicar a Junts i, fins a un cert punt molt menor, encara al PNB. Però és evident que ni l’entusiasme posat en la causa ni el fervor expressat pel projecte del PSOE plurinacional es poden comparar.

“Alguns llibres obren una esquerda: no ens permeten l’oblit”, escriu l’autora argentina María Teresa Andruetto al recull d’assaigs La lectura, otra revolución (Las Afueras, 2025). Andruetto va ser la primera escriptora argentina a rebre el premi Andersen (el Nobel de la literatura infantil, en diuen, per ubicar els llecs o els que la menystenen incansablement) i ha fet de les seves preocupacions els seus temes d’estudi, cosa que pot semblar irrellevant però no ho és gens, i llegint-la t’adones que quan no hi ha aquest vincle entre el que t’amoïna i el que fas tot es desdibuixa o fa menys llum. 

Andruetto escriu amoïnada, però això no li treu ni un gram de lucidesa, ni un gram d’esperança i ni un gram de força. I escriu des d’ella mateixa i la seva experiència sense por de fer servir la primera persona però també sense abusar-ne. Fa anys que escriu sobre dones, infants, adolescents i lectura des d’un jo que quan convé fa memòria o es posa d’exemple o es fa preguntes. Llegir-la no és tan sols un camí d’aprenentatge, també ho és de recerca. 

Els seus assaigs són plens de fils per estirar i pensar o llegir o escriure, ella te’n fa un apunt, un esbós, perquè si t’interessa t’hi quedis i en repassis les línies i n’omplis els buits (no tots, els que puguis). Andruetto fuig de les classificacions de llibres i lectors i parla de trobades entre uns i altres, i es preocupa per la responsabilitat social que tenim o hauríem de tenir de “construir ponts de lectura” –i als que compartim preocupacions amb ella ja ens ve al cap la nostra heroïna de capçalera, Jella Lepman.

“No atresorem el llibre més ben escrit, atresorem aquell que per raons que no sempre entenem ens interroga sobre nosaltres mateixos. La trobada amb aquest llibre no depèn només del que té o és en si mateix, sinó d’una conjunció misteriosa d’aquell objecte, el lector i l’ocasió de la trobada, aquell pont que uneix qui va escriure amb qui llegeix, un pont que aixequen editors i mediadors.” Andruetto dedica bona part dels assaigs del recull a parlar d’aquests ponts entre lectors i llibres, en com es construeixen, la responsabilitat de qui ho fa, perquè tots tenim dret a la literatura, que “no es pot negar a ningú, perquè correspon a necessitats profundes de l’ésser humà”, com diu el sociòleg brasiler Antonio Candido; un llibre és “un camí que ni corromp ni edifica, sinó que humanitza en sentit profund, perquè fa viure” –del llibre El derecho a la lectura (Colòmbia, 2013). 

Tant Andruetto com Candido, com tants altres pensadors de la lectura sud-americans, com la gran Graciela Montes, tenen una manera d’abordar la construcció d’aquests ponts de llibres que des d’aquí –i quan dic “aquí” vull dir els Països Catalans– aniria molt bé que fossin més llegits i estudiats i sobretot imitats. Què tenen de diferent? Que ells realment pensen en tots els lectors, i que si han de posar el focus, el posen en els que tenen més dificultats per accedir a la lectura, i ho fan de veritat, no de cara a la galeria, carregats d’eslògans i cops d’efecte. “Tots vol dir tots” era el lema del XXXIV Congrés Internacional de l’IBBY que se celebrà a la ciutat de Mèxic el setembre del 2014. 

I aquest “tots vol dir tots” té molt a veure amb els llibres esquerda perquè, tot i que dir que un sol llibre et va fer lector és posar-se massa èpic, massa intens, sí que és veritat que en molts casos és un títol el que fa de bastida principal del pont que unirà un lector a la lectura. I aquest llibre bastida, o llibre esquerda, quedarà gravat en la memòria del lector i pot ser que fins i tot no torni a ser llegit mai més per por de veure que tot se sosté sobre un pilar que no ha resistit el pas dels anys o que va ser llegit en el seu moment amb un entusiasme que no tenia correspondència literària. 

Hi ha els que construeixen ponts i els que diuen que en construeixen, trieu, jo ho tinc clar. El repte és “convertir en lectors els que poden comprar llibres i els que no; els que viuen a les grans ciutats i els que viuen en pobles petits o al camp o la muntanya; els que tenen una família darrere i els que estan sols a la vida; els protegits i els abandonats, els descarrilats; els que estan lliures i els empresonats; els obedients i els que viuen barallats amb la llei…”, això va dir Andruetto en l’obertura del XVIII Fòrum Internacional pel Foment del Llibre i la Lectura, a Resistencia (Argentina), el setembre del 2013. 

Fer de pont vol dir fer de camí, vol dir doblegar-se i deixar un espai segur perquè qui vulgui hi pugui passar, demana una actitud menys profètica i més realista, demana una ment més centrada en l’ara i aquí i menys en objectius pensats des de despatxos. “On hi ha un lector, abans n’hi va haver d’altres, de lectors, una família, un mestre, un bibliotecari, una escola, algú que va construir ponts. A la construcció d’aquests ponts i a la qualitat d’aquests ponts han d’anar els nostres esforços.” 

Quan Andruetto parla de la qualitat d’aquests ponts ens porta a pensar en un dels perills actuals, el de la uniformització del discurs, que fa temps que ha arribat també a la literatura infantil, perquè els que ens volen acrítics, i analfabets si pot ser, sí que han entès la importància que té la lectura en la formació de l’individu; “no es tracta només d’una demanda d’uniformitat en les maneres de dir sinó també en les maneres de pensar”.

Perquè ens arribi un llibre que pot ser esquerda cal que abans hi hagi un pont, “per això l’escola necessita garantir la presència de determinats llibres i ajudar a llegir-los en context, reconèixer-los lligats a una tradició, immersos en un sistema literari, en el marc d’una cultura i una llengua”, i això no ho pot fer algú que no hagi trepitjat unes quantes aules i conegut les diferents realitats socioeconòmiques que hi conviuen. Els ponts són per unir llocs que si no seguirien incomunicats, un cop construïts, no calen adorns, sinó anar-ne a construir de nous perquè tots vol dir tots i aquest lema encara és vigent, ho és més que mai.