El president nord-americà Donald Trump ha aconseguit un contracte del Catar en seguretat i defensa “que generarà un intercanvi econòmic d’almenys 1,2 bilions de dòlars”, segons afirmen fonts de la Casa Blanca. El president dels Estats Units i l’emir del Qatar, Tamim bin Hamad al-Thani, han arribat a l’acord en el segon dia del viatge oficial del dirigent nord-americà al Llevant. La potència àrab del petroli inclou en aquest pacte la compra de dos-cents deu avions per valor de 243.500 milions de dòlars, en el que el republicà ha considerat “la comanda més gran” de la història de Boeing. Tot plegat enmig de la polèmica pel regal que el Catar vol fer a Trump, un avió de luxe valorat en quatre-cents milions de dòlars, fet que l’oposició demòcrata considera il·legal.

Trump i al-Thani han signat un seguit de documents que tenen per objectiu potenciar la relació entre ambdós països en l’àmbit de la defensa, inclosa la cooperació militar. D’altra banda, Trump ha dit abans de reunir-se amb l’emir qatarià que continua obert a la possibilitat d’assistir a les converses que les delegacions ucraïnesa i russa mantindran a Istanbul, a Turquia, demà. Però ha admès que no sap si el dirigent rus Vladímir Putin hi serà, tal com ha proposat el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski.

La visita al Catar ha seguit la que Trump va fer ahir a l’Aràbia Saudita, on va anunciar la intenció del govern nord-americà de retirar les sancions a Síria. Just abans d’abandonar aquell país, el president dels EUA es va reunir breument amb el president sirià, Ahmed al-Sharaa, cap islamista i primer mandatari del país després de l’enderrocament del règim de Baixar al-Assad.

Un jutjat de Bèlgica ha fet dues detencions en el marc d’una investigació per presumptes irregularitats en l’adjudicació de contractes de defensa per a la compra de munició i drons per a l’OTAN en un cas amb ramificacions també a l’estat espanyol, Luxemburg i Països Baixos, segons que ha informat avui la fiscalia federal belga.

En concret, s’investiga si antics treballadors de l’agència de suport i proveïments de l’Aliança Atlàntica amb seu a Luxemburg haurien facilitat informació confidencial a contractistes de defensa aspirants a aconseguir els encàrrecs. Segons la fiscalia, hi ha “indicis que els diners obtinguts per aquestes pràctiques il·legals es blanquejaven, en part amb la creació d’empreses de consultoria”.

Dilluns, agents de la policia federal belga d’anticorrupció van fer uns quants registres a Bredene, a Flandes. Arran d’això, es van detenir dues persones a Bèlgica, una de les quals segueix sota arrest i l’altra ha estat posada en llibertat. El cas continua obert en el marc de la investigació penal belga, hi ha “ramificacions a Luxemburg i Espanya”, així com una línia judicial a Països Baixos, totes elles coordinades a través d’Eurojust.

a càrrec de Leonora de Groot Bogaarts - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Retransmissió en directe des de la Royal Opera House de Londres - Lloc: Teatre Principal

El congrés espanyol ha tombat aquesta tarda el tractat d’amistat hispano-francès, acordat pel president espanyol, Pedro Sánchez, i el president francès, Emmanuel Macron, durant la cimera hispano-francesa que es va fer a Barcelona el 19 de gener del 2023, que tant de rebuig va generar.

El tractat preveu d’enfortir els vincles entre els dos països i incloïa la participació de membres del govern francès en reunions del consell de ministres espanyol, i viceversa. L’acord ha estat rebutjat amb 171 vots en contra —del PP, Vox i UPN— davant dels 163 a favor emesos pel PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i Coalició Canària. Els set diputats de Junts i els quatre de Podem han optat per abstenir-se, cosa que ha impedit a l’executiu de Pedro Sánchez tingués la majoria necessària per a ratificar l’acord.

El 6 de maig, el tractat va superar el primer tràmit parlamentari a la Comissió d’Afers Exteriors del congrés amb el vot favorable de la majoria. En aquesta ocasió, el PP s’hi va abstenir al·legant motius “d’interès general”. No obstant això, avui els populars han canviat de posició i s’hi han oposat frontalment.

Crítiques pel significat de la cimera

La cimera hispano-francesa va generar molt rebuig per part del sobiranisme català perquè fou percebut com una humiliació política, social i territorial, en referència al Tractat dels Pirineus de 1659, que suposà la partició del territori català sense haver-lo consultat abans a les Corts Catalanes.

A més, l’elecció de Barcelona com a escenari de la cimera i la signatura de l’acord es va interpretar com un intent del govern espanyol de projectar una imatge de normalitat institucional davant la comunitat internacional, malgrat les reivindicacions d’autodeterminació i la persistència de greuges com la marginació del català.

Aquell dia, l’independentisme es va concentrar al costat de la Font Màgica de Montjuïc, prop de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, per protestar contra la cimera entre Sánchez i Macron. Milers de persones van seguir la convocatòria en resposta de les declaracions del govern espanyol que la trobada, feta a Barcelona, certificava la fi del procés d’independència, cosa que s’ha interpretat com una provocació.

Els gossos del Grup Especial Caní (GEK9) del cos d’Agents Rurals tindran a partir d’ara una protecció especial. El Departament d’Interior ha aprovat una norma que equipara l’estatus dels gossos a la resta d’agents del cos. D’aquesta manera, se’n garanteix el benestar físic, psicològic i emocional al llarg de tota la seva vida, no només durant la vida laboral.

Així, els gossos passen a ser propietat d’Interior fins que es morin. Això significa que el departament assumirà les despeses de manutenció i assistència veterinària fins el dia de la seva mort, segons que ha explicat la consellera d’Interior, Núria Parlon.

La consellera ha donat els detalls de la nova protecció que tindran els gossos del GEK9 en una presentació aquest dimecres a Igualada. Ha destacat que els animals deixen de ser una “eina de treball” i se’ls reconeix “com a éssers vius dotats de sensibilitat”. Per això, cadascun d’ells disposarà d’un número identificatiu igual que té qualsevol agent del cos. “És una manera de garantir i de cuidar aquells que estan al servei del cos i que fan una feina de vital importància”, ha remarcat.

Per la seva banda, el sotsinspector i coordinador dels grups especials del cos d’Agents Rurals, Lluís Pallarès, ha dit que aquest era un bon moment per consolidar el grup especial caní, creat l’any 2020, i blindar la protecció i benestar dels gossos de treball. “És una manera de tornar tot allò que els gossos ens donen a nosaltres durant la seva vida. Com a cos de protecció mediambiental i de protecció dels animals, ens veiem amb l’obligació ètica i professional d’obrir camí amb aquesta iniciativa pionera”, ha afegit.

Fins ara, un cop els animals es jubilaven deixaven de ser responsabilitat de l’administració. Segons ha detallat Pallarès, en la majoria dels casos aquests gossos acabaven sent adoptats pels seus guies. Ara, també s’oferirà la possibilitat que els guies es quedin amb el gos un cop jubilat, però la diferència serà que l’administració assumirà totes les despeses de manutenció i veterinàries.

En cas que el guia no pugui o no vulgui fer-se’n càrrec, s’obrirà la possibilitat que se’n faci càrrec algun altre membre de la unitat canina o bé de la direcció general dels Agents Rurals. Si es dona el cas que cap membre dels Agents Rurals se’n pot fer càrrec, s’obriria un procediment per buscar una família d’acollida.

El sotsinspector ha deixat clar que això es faria a través d’una comissió de seguiment per assegurar que el gos es queda amb una família que li doni el benestar que es mereix.

La modificació de la normativa també contempla la creació de les figures professionals de guia i d’instructor caní. Parlon ha explicat que, d’una banda, el guia caní és el responsable directe del treball i la relació amb el gos, mentre que la figura de l’instructor caní és l’encarregat de formar els nous guies i d’actualitzar les tècniques d’ensinistrament i benestar dels animals.

Amb motiu de la celebració del dia dels Agents Rurals, que tindrà lloc aquesta tardor, s’atorgarà un reconeixement honorífic al Tub, la Trufa, l’Stuck i el Piris, els quatre gossos detectors del cos d’Agents Rurals que van ser pioners en la matèria i que ara ja s’han jubilat.

La USTEC ha alertat que, si abans de final de curs, el Departament d’Educació no estableix un calendari per a millorar les condicions de treball dels docents i el personal educatiu, impulsaran una “vaga massiva”.

Entre les reclamacions, hi ha la recuperació del 25% del poder adquisitiu que calculen han perdut els darrers anys, cobrar per totes les feines fetes i revertir les retallades pendents. D’altra banda, volen que es redueixi la sobrecàrrega de treball amb menys burocràcia, millor horari i més recursos per atendre l’alumnat. Com a pas previ a la possible mobilització, el sindicat ha engegat una campanya de recollida de signatures entre el personal dels centres “com a mesura de pressió directa al govern”.

El sindicat ha realitzat 5.300 entrevistes presencials amb personal docent i d’atenció educativa i més de 3.500 han respost via formulari telemàtic. De les opinions recollides en aquestes entrevistes, USTEC conclou que hi ha un malestar generalitzat perquè consideren que l’administració menysprea el personal educatiu. Afegeix que això col·loca el sector en una situació crítica.

El sindicat també demana que els salaris s’actualitzin amb un sistema directament vinculat a la inflació, que es recuperi el deute dels estadis, que es cobrin dietes per sortides i colònies i que es cobri el suplement per tots els càrrecs que s’exerceixen, entre d’altres.

El futbolista de l’RCD Espanyol Álvaro Aguado ha dit al jutjat que l’investiga per agressió sexual que les relacions amb una treballadora del club el juny de l’any passat en una discoteca de Barcelona van ser consentides.

Segons que han explicat fonts jurídiques a l’agència ACN, Aguado ha declarat que va saber per mitjà del club que la jove l’havia denunciat, però l’entitat no va prendre cap mesura cautelar contra ell ni va activar el protocol de violència sexual.

Els fets van tenir lloc el 23 de juny passat, en una festa privada organitzada per a celebrar l’ascens de l’equip a primera divisió a la discoteca Opium de Barcelona.

La denúncia la va presentar la presumpta víctima el gener passat. Segons que va explicar ella mateixa fa uns dies al jutjat, no va fer-ho abans perquè no es veia amb forces d’encarar un procés judicial i tenia por de les represàlies a la feina. La jove continua treballant al club, però no té contacte amb el jugador.

El temps transcorregut fins a interposar la denúncia ha fet que les imatges de les càmeres de seguretat del local hagin estat esborrades.

En el moment de la denúncia, l’Espanyol va dir que no prendria cap decisió sobre el futbolista fins que no se sabessin més detalls del cas. Consultat per VilaWeb, un portaveu del club va demanar que es respectés la presumpció d’innocència del jugador i el dret de denunciar de la treballadora.

L’ex-ministre espanyol José Luis Ábalos ha negat haver filtrat els missatges de WhatsApp amb Pedro Sánchez del 2021 que s’han publicat aquests darrers dies. Tanmateix, sí que admet haver autoritzat la filtració dels missatges del 2023: en va lliurar una còpia a una persona de la seva confiança vinculada a la seva defensa legal. Segons que ha dit a la cadena La Sexta, aquesta persona no és Koldo García.

Ábalos ha qualificat els missatges filtrats com una “collonada” i considera que només demostren la confiança que li tenia Pedro Sánchez. “Volia contar la història”, ha dit, tot defensant que va conservar aquests missatges per explicar el seu relat i escriure’n unes memòries. Assegura que ja tenia ofertes de tres editorials i que ho considerava part de “la història d’Espanya”.

En plena allau de revelacions sobre les comunicacions que va mantenir amb Sánchez al llarg dels anys, Ábalos ha denunciat que fa disset mesos que pateix filtracions i boles, i diu que ningú no ha tingut empatia amb ell. “Sóc el mico de fira, la pilota que tothom colpeja”, ha lamentat. També ha expressat el seu malestar per com s’han tractat qüestions íntimes, com ara les imatges del seu casament o el seu currículum, que guardava en un dels dos discs durs que li van confiscar.

Segons l’ex-ministre, un dels discs, amb informació personal, no tenia contrasenya, però l’altre sí. Aquest segon disc era una còpia de seguretat perquè pretenia preservar el material de cara a la redacció de les memòries. Ábalos ha defensat que no esperava en cap moment que esclatés tot aquest escàndol.

A més, s’ha mostrat convençut que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va accedir als discs durs abans no el Tribunal Suprem hagués obtingut l’autorització del congrés espanyol per investigar-lo. Diu que presentarà denúncia per les filtracions sobre les quals té proves, i ha criticat que tothom es fes un tip de riure amb informacions que afectaven la seva intimitat i ara s’escandalitzin per aquests nous missatges.

Finalment, ha negat cap lleialtat trencada amb Sánchez i ha insistit que continua fidel al president, tot i reconèixer que se sent saturat, incòmode i dolgut.

El jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, que ja ha enviat a judici un home per haver violat de manera continuada una menor de dotze anys sota la guarda de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i haver-la prostituïda durant dos anys, investiga ara en dues altres causes quinze homes més per fets similars i vinculats al primer acusat, per a qui la fiscalia demana 107 anys de presó.

Un ex-vice-president dels educadors socials insta a replantejar del tot la DGAIA arran de les violacions a una menor

El cap de la trama i un altre investigat són en presó preventiva d’ençà de l’abril de l’any passat. A més, cinc dels presumptes implicats són investigats en causes individuals per possessió de pornografia infantil.

El jutjat va obrir un procediment arran d’una denúncia d’un particular per agressió sexual, elaboració i tinença de pornografia infantil, inducció a la pornografia infantil i exhibició de pornografia a menor. La instrucció d’aquest primer procediment va acabar el gener del 2024 i és pendent de ser jutjat a l’Audiència de Barcelona. Derivat d’aquest sumari i un cop rebudes les diligències policials, el magistrat va obrir dos procediments més, pel fet de tractar-se dels mateixos delictes però amb altres protagonistes.

La segona causa té onze investigats, un dels quals és el cap de la trama. Per a ell i un altre investigat es va decretar presó provisional sense fiança l’abril del 2024. Els altres nou es troben en llibertat provisional. En aquest segon procediment hi ha dues víctimes menors: una nena –la mateixa que en la causa principal– i un nen.

En la tercera causa hi ha sis investigats, un d’ells és el mateix que en el sumari principal. En aquest procediment van aparèixer, pel cap baix, cinc noves víctimes després de revisar els dispositius electrònics. Els altres cinc són en llibertat provisional i se’ls han aplicat mesures cautelars, com ara, un ordre d’allunyament i la prohibició de comunicació amb les víctimes i la de dur a terme activitats en què hi hagi contacte amb menors.

Per a aquests cinc investigats s’han obert uns altres procediments, de manera individual per a cadascú, perquè en els seus dispositius electrònics es va trobar pornografia infantil d’uns fets que no tenen a veure amb el que investiga aquest jutjat. Per aquest motiu, aquests procediments s’investigaran individualment en el partit judicial on hagin ocorregut els fets.

La periodista Marta Romagosa presentarà el programa de Catalunya Ràdio La nit dels ignorants a partir del setembre. Substituirà Xavier Solà, que s’acomiada de l’emblemàtic espai de preguntes i respostes després de quinze temporades.

La notícia l’ha avançada l’emissora a les xarxes socials amb un vídeo en què Romagosa explica que fer-se càrrec del programa és un regal. “Sempre pensava que algun dia faria una cosa diferent i no em puc creure que sigui La nit dels ignorants“, ha declarat.

"És un regal!" Marta Romagosa [@Romagosamarta] agafarà el relleu de Xavier Solà al capdavant de "La nit dels ignorants 3.0" a partir del setembre. Preparada per sorprendre's cada nit! #IgnorantsCatRàdio pic.twitter.com/rrrLvFTrYr

— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) May 14, 2025

La nit dels ignorants es va començar a emetre el 1987, sota la direcció de Carles Cuní. El 2010 va agafar el relleu Xavier Solà i, quinze anys després, arriba el torn de Romagosa.

L’última campanya d’excavacions a la Ciutadella de Roses (Alt Empordà) ha permès de posar al descobert una segona factoria de salaons de l’època romana. A més, entre els dipòsits, s’han trobat dues olles de bronze i peus de ferro, de la mateixa època. El director dels treballs arqueològics, Lluís Palahí, ha destacat que aquestes peces “segurament formaven part del parament que es feia servir per escalfar el peix”, i que són rellevants perquè “normalment els elements de bronze solen aparèixer fragmentats”. Així mateix, s’ha completat l’excavació de dos carrers principals de l’antiga vila medieval. Ara els visitants ja poden trepitjar la mateixa via que els antics habitants, i també podran veure les restes de les cases que hi havia al voltant.

La darrera campanya d’excavacions arqueològiques a la Ciutadella de Roses es va fer entre el 17 de març i el 9 de maig. Són uns treballs impulsats per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Roses i finançats pel Departament de Cultura.

Una de les troballes més destacades ha estat la segona factoria de salaons de peix de l’època romana. Al principi es pensaven que era només un edifici que utilitzaven els romans, però en els treballs d’enguany hi han descobert cinc dipòsits que es devien utilitzar per a la producció i conservació del peix. A més, a dins, hi han trobat dues olles de bronze, peus de ferro i diverses peces trencades. Es dóna la circumstància que una de les olles està tancada, però ara els investigadors hauran de comprovar si a dins hi ha runa o està buida; o bé encara conserva els aliments que s’hi van preparar.

Fins ara, es tenia constància d’una petita factoria de salaons de peix també de l’època romana -situada a l’extrem est del recinte-, però es creia que era un edifici aïllat que formaria part d’un petit establiment. Pel director dels treballs arqueològics, Lluís Palahí, el fet que s’hagi trobat una altra factoria, “demostra que l’ocupació romana no era tan residual com es pensava fins ara, sinó que hi havia una gran façana marítima del tipus industrial dedicada a l’explotació del mar i els seus productes”.

Passejar pels carrers medievals

L’última campanya arqueològica també tenia com a objectiu completar l’excavació de dues vies principals de la vila medieval (el carrer Major i el carrer Nou). Ara els visitants podran entrar pel mateix punt on se situava la porta principal -el portal major- durant l’edat mitjana, i podran passejar pels mateixos carrers que els avantpassats.

El director de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic, Marc Bouzas, ha destacat que l’objectiu és que el jaciment sigui visitable, i que ho sigui “en els termes de l’urbanisme medieval”. “És a dir, que tothom pugui entrar per la porta antiga i integrar-se plenament en aquest espai”, ha indicat.

Ara el pròxim pas serà acabar d’excavar les cases dels voltants dels dos carrers, i contraposar la informació que es trobi amb la documentació i els capbreus que es conserven d’aquesta època. “Ajuntant les troballes arqueològiques i les documentals, podrem reconstruir la història d’aquest espai, i podrem fer un estudi al detall de qui vivia en cada moment en aquestes cases”, ha ressaltat Palahí.

Per la seva banda, la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Roses, Sílvia Ripoll, ha destacat que la Ciutadella és una “joia” i “un pou de coneixement” i que per això continuaran amb els treballs arqueològics. “És un espai molt important pel municipi”, ha subratllat.

L’ex-vice-president del Col·legi d’Educació Social de Catalunya Lluís Vila ha dit que els casos de menors tutelats per la DGAIA violats a l’exterior dels centres no eren pas anecdòtics.

Arran de la petició de cent set anys de presó contra un home que va violar i prostituir reiteradament una menor tutelada, Vila ha dit a RAC1 que no el sorprenia: “Drames com aquest n’hi ha cada dia”. De fet, ha qualificat la DGAIA d’opaca i creu que “s’hauria de replantejar de dalt a baix”. De fet, considera que la institució està mancada de recursos humans i econòmics.

“Quan hi ha un escàndol, la DGAIA aplica protocols per a justificar-se, es basen a poder garantir que s’ha fet tot segons marca la llei, sense donar més explicacions”, afegeix Vila, vinculat vint-i-cinc anys al sector i que admet no tenir bona relació amb la institució.

Un ramader de Collsacabra afectat per setzes atacs de llop ha demandat la Generalitat per la via administrativa per danys i perjudicis. L’explotació va sofrir el primer atac de l’animal el maig de l’any passat. Un any després, el propietari, Joan Pròsper Fatjó-Vilas, diu que és al límit.

El ramader explica que segueix els mètodes de prevenció indicats per la conselleria de Territori, però denuncia que no han funcionat, perquè els atacs han continuat.

A banda de la sobrecàrrega de treball que li representa la instal·lació de les malles elèctriques, calcula pèrdues de més de 60.000 euros. El ramader reclama ajuts directes perquè les indemnitzacions actuals pel centenar d’ovelles que se li han mort són insuficients.

La jutgessa de Catarroja, que instrueix la causa penal de la gota freda, ha acordat noves citacions de testimonis. D’una banda, cita el comandament en cap de la Unitat Militar d’Emergències (UME) de l’exèrcit espanyol i l’ex-cap de premsa de la Conselleria de Justícia i Interior. D’una altra banda, cita quatre batlles més: el de Pedralba (Serrans), Andoni León Sánchez; el de Montserrat (Ribera Alta), Sergio Vilar Campos; el de Torís, Ismael José Corell García; i la de Godelleta (Foia de Bunyol), María Amparo Pardo Luján.

També ha citat com a perits un catedràtic de Geografia Física de la Universitat de València i un meteoròleg membre de l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet).

En una altra resolució, la jutgessa denega una declaració testifical d’un dels ponents al senat espanyol sobre el projecte de llei per a la protecció d’infrastructures crítiques. La magistrada justifica el rebuig a la sol·licitud presentada per una acusació particular en què aquesta declaració versaria sobre la presa de Forata. Assenyala que, com han declarat uns quants perits durant la instrucció, aquesta presa no va tenir cap influència en el cabal del barranc de Torrent (o rambla del Poio) i no guarda, per tant, cap relació amb les defuncions i les lesions investigades en aquesta causa.

“Ha de qualificar-se com una autèntica faula la repercussió de la presa de Forata en la crescuda del barranc del Poio. Es tracta simplement d’una altra conca. Igualment, ha de descartar-se que tingués qualsevol mena d’efecte negatiu en els successos del dia 29 d’octubre de 2024. Al contrari, com s’ha expressat, va produir un efecte ‘netament beneficiós’. És per això que manca d’objecte la citació del testimoni”, raona la jutgessa. I insisteix: “Han de centrar-se les proves en l’objecte d’aquest procediment, expressat en reiterades ocasions, l’avís tardà a la població que no va poder adoptar mesures d’autoprotecció, que ja va arrencar d’una convocatòria tardana del CECOPI.”

Nou membres d’una delegació d’empresaris de la Cambra de Comerç de Tarragona resten atrapats a Trípoli, a Líbia, a causa dels intensos combats entre milícies que hi ha a la capital d’ençà de fa dos dies. Formen part d’una delegació comercial de vint-i-una persones que dilluns va viatjar a la ciutat amb motius empresarials, amb la previsió de tornar demà.

Els integrants de la delegació, entre ells el director d’Internacional de la Cambra de Comerç de Tarragona, Roberto Barros, han estat reclosos a l’hotel on s’han allotjat, des d’on han assegurat que han estat bé i han rebut bon tracte. La missió comercial ha estat traslladada a la residència de l’ambaixador espanyol, segons que ha pogut saber l’ACN de fonts del govern espanyol.

En un vídeo difós a les xarxes socials, Barros ha explicat que han passat la nit al soterrani per evitar riscos per bales perdudes, però que no han rebut cap amenaça directa: “No hem tingut la sensació de perill per les nostres vides”, ha dit. “La situació és complicada i hem passat una nit llarga, però la policia diplomàtica ens ha protegit i les milícies no s’hi han acostat perquè no tenen cap interès en nosaltres”, ha assenyalat.

Segons que ha informat el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol, l’ambaixada a Trípoli manté el contacte amb els ciutadans afectats, tot i que no ha donat una xifra exacta. Des del ministeri asseguren que els ciutadans estan localitzats i que se’ls ha demanat d’evitar desplaçaments i romandre als seus allotjaments fins que la situació sigui segura.

Dos dies de combats i sis morts

Trípoli ha viscut una segona nit de combats, que ja haurien deixat sis morts pel capbaix. Davant d’aquest escenari, la Missió de l’ONU a Líbia (UNSMIL) ha reclamat un alto-el-foc immediat.

L’epicentre dels combats és el bastió de la milícia Aparell de Suport a l’Estabilitat (SSA), encapçalada per Abdelghani al-Kikli, conegut com a Gheniua, i que figura entre els morts.

El grup opera sota control del Consell Presidencial –un dels organismes que conformen el govern d’unitat, amb seu a Trípoli– i ha estat acusat d’assassinats, detencions arbitràries i detenció arbitrària d’immigrants i refugiats, tortura, feines forçades i altres violacions dels drets humans.

Actualment, Líbia és dividida en dues administracions una volta que la Cambra de Representants, amb seu a l’est del país, donés per finalitzat el mandat d’Abdul Hamid Mohammed Dbeibé per l’ajornament de les eleccions presidencials el desembre de 2021, si bé el primer ministre d’unitat va refusar la decisió i va optar per mantenir-se al càrrec fins que es fes el govern.

Òmnium Cultural i cinc ajuntaments de Catalunya Nord –Elna, Portvendres, Tarerac, Sant Andreu de Sureda i Banys d’Arles– han presentat conjuntament un recurs al Consell d’Estat francès contra la prohibició de poder utilitzar el català als plens.

D’aquesta manera, s’eleva la qüestió al màxim tribunal de l’estat francès, una volta que el Prefecte dels Pirineus Orientals i els tribunals administratius de Montpeller i Tolosa decidissin de mantenir la prohibició de fer servir el català en els plens municipals. De resultes de la sentència de la justícia francesa, els batlles nord-catalans ja van anunciar al desembre que, amb l’ajuda d’Òmnium, plantarien cara a la resolució del Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc

En el recurs, presentat per Òmnium en nom dels cinc ajuntaments, s’esgrimeix que la prohibició de parlar català als plens vulnera clarament la llibertat d’expressió dels càrrecs electes. Un dret que recullen l’article 11 de la Declaració Universal dels Drets Humans i l’article 10 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals.

Protecció de la llibertat d’expressió

En un comunicat, el president d’Òmnium, Xavier Antich, denuncia que hi ha tribunals que tenen la voluntat “de relegar el català a una llengua de segona per arraconar la identitat catalana, alimentant les tesis del populisme i l’extrema dreta, que cada vegada agafen més força a la Catalunya Nord, a l’estat francès i, en general, a tot Europa”. I ha afegit: “La defensa de la llengua, la cultura, la cohesió i la nació a través dels drets fonamentals i dins les institucions del país es fa especialment necessària per acorralar aquests valors totalitaris”.

El recurs defensa que la protecció de la llibertat d’expressió fa referència tant al contingut d’allò que es diu com a la llengua utilitzada, i que això encara és més rellevant quan es tracta de la llibertat d’expressió política dels representants electes.

El recurs també al·lega que l’article 2 de la constitució francesa, que diu que el francès és la llengua de l’estat francès, no pot ser interpretat com un obstacle o limitació a la llibertat d’utilitzar el català (i altres llengües minoritzades a l’estat francès). I que s’ha de conciliar amb altres principis constitucionals, especialment amb la llibertat d’expressió i amb l’article 75 de la mateixa constitució, introduït el 2008, segons el qual “les llengües regionals formen part del patrimoni de França”. Segons Òmnium, no hi ha cap disposició en l’ordenament jurídic francès que prohibeixi la coexistència del català -o altres llengües minoritzades com el cors, el bretó o el basc- amb el francès.

Fer servir el català als plens

Els cinc ajuntaments de Catalunya Nord van modificar l’any 2022 els seus reglaments per permetre l’ús del català als plens amb traducció al francès, però les autoritats franceses (Prefectura i tribunals) ho van prohibir, incloent-hi qualsevol debat oral en català.

Òmnium denuncia aquesta vulneració de drets i defensa que el català ha de poder-se utilitzar amb normalitat a la vida pública. Tot i que només un 6% el parla habitualment, més del 70% de la població en dona suport. Davant la manca de reconeixement oficial per part de l’Estat francès, Òmnium impulsa accions per preservar i promoure la llengua i cultura catalanes al territori.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet públic avui un comunicat contundent en què rebutja de signar el Pacte Nacional per la Llengua. “És insuficient des de tots els punts de vista donada la magnitud dels resultats de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics”, destaca l’entitat.

L’ANC avisa que la realitat que reflecteix l’enquesta “evidencia que formar part d’Espanya condemna la llengua i la identitat a ser residuals”. “L’acatament de la legalitat espanyola i la normalització institucional, política i social impedeix revertir la minorització de la llengua”, diu.

Un diagnòstic lingüístic molt cru que no va acompanyat de les mesures proporcionals | Anàlisi d’Ot Bou

En la línia del manifest per la llengua que l’entitat va fer públic el passat Sant Jordi, l’ANC diu que cal anar més enllà “d’exercicis de retòrica”. Considera que el Pacte proposat pel govern “s’allunya de les urgents necessitats que la nostra llengua requereix” i reclama una implicació institucional molt més ferma.

En el comunicat, interpel·len directament el president de Catalunya, Salvador Illa, amb una bateria de preguntes. Concretament, li demanen si garantirà el compliment efectiu de la legislació vigent; si s’assegurarà la immersió lingüística a les escoles; si s’obligarà a retornar com a mínim en català; si la gent podrà ser atès en català a la justícia i a la sanitat; si millorarà l’oferta de cinema i música en català; i si es protegirà la cultura catalana a l’exterior.

En el comunicat, l’ANC també revela que no ha estat convidada a participar ni a signar el pacte, malgrat la seva trajectòria en defensa de la llengua, i critica que altres col·lectius implicats també han estat ignorats. Consideren que això deslegitima el caràcter realment “nacional” del pacte i denuncien que l’exclusió d’entitats actives en el terreny lingüístic empobreix el consens i debilita qualsevol acció institucional.

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, diu que el Pacte Nacional per la Llengua ja estava enllestit “fa molt de temps” i que recull les aportacions de tots els grups que el van impulsar inicialment, també–ha remarcat– de Junts i la CUP, que “s’han retirat a última hora”.

En una entrevista al diari Ara, diu que entén les justificacions de les dues formacions, que considera transparents, tot i lamentar que finalment hagin decidit de no donar-hi suport.

Segons Vila, la CUP rebutja el pacte perquè voldria que reflectís explícitament un conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol. Això, a parer seu, fa inviable que el text pugui ser “transversal”. Quant a Junts, diu, en una altra entrevista a La Vanguardia, que han comunicat al govern que s’estimaven més esperar a veure com es resolien algunes qüestions obertes, com ara, una eventual sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’obligació d’impartir un 25% de les classes en castellà o l’oficialitat del català a la Unió Europea.

Per al conseller, aquests temes queden “fora de la possibilitat de resolució” del govern i, per tant, no haurien d’afectar el consens sobre el pacte.

Sobre les negociacions amb el PP, Vila diu que el govern ha intentat de parlar-hi moltes vegades, però que els populars “no han trobat mai el moment per a fer-ho”. A més, denuncia que en compareixences públiques han estat “molt bel·ligerants contra qualsevol política de foment de la llengua”, cosa que, segons ell, fa molt difícil d’arribar a cap mena d’acord.