[FOTOGRAFIA] Les sorprenents correccions de darrera hora d’Illa en el discurs sobre el Pacte Nacional per la Llengua
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet un discurs a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans després de la signatura del Pacte Nacional per la Llengua per part d’entitats i organitzacions de la societat civil, a més del PSC, ERC i els Comuns, però amb l’absència de Junts i la CUP. Illa ha dit que era un gran PAS “per als catalans i les catalanes”, ha citat Pompeu Fabra i Ovidi Montllor, ha reconegut l’impuls al pacte que va fer el president Pere Aragonès el 2021 i ha reconegut la feina del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. El discurs que ha pronunciat tenia algunes correccions de darrera hora, que són normals i habituals; però el fotògraf de VilaWeb, Albert Salamé, n’ha captat unes quantes, en un moment concret del discurs, que són significatives.
En la fotografia que publiquem en aquest article es poden veure, parcialment, dos fulls del discurs d’Illa, amb algunes correccions fetes a mà sobre la darrera versió, impresa, que es disposava a llegir en l’acte d’avui. Hi afegeix un esment especial al conseller Vila, quan agraeix la tasca que ha fet possible el pacte. Però crida l’atenció la següent esmena: en un moment del discurs, diu que el pacte té les portes obertes a qui s’hi vulgui unir. I tenia pensat, i escrit, d’afegir-hi tot seguit que “mai és tard si la dita és bona”, una traducció literal al català d’una expressió castissa castellana. Però finalment, al darrer moment, algú li ho ha fet veure i l’ha ratllada amb el retolador.
Què diu el Pacte Nacional per la Llengua? De les inversions a les mancances legals
I tot seguit, una altra supressió, de dues frases que havia previst de dir, però que finalment decideix d’estalviar-se: “La nostra llengua, però, no pot esperar més. No som ingenus ni conformistes. Requereix que actuem sense demores, amb ambició, amb realisme.” Tot això, finalment, Salvador Illa s’ha estimat més de no dir-ho.
Podeu veure ací el discurs de Salvador Illa, íntegre: