El governador de Califòrnia, Gavin Newsom, i el fiscal general de l’estat, Rob Bonta, han presentat avui una demanda contra l’administració de Donald Trump, a qui acusen d’haver-se excedit en les seves competències en decretar aranzels de manera unilateral a una gran part dels països del món.

Consideren que Trump ha fet un ús indegut de la Llei de Poders d’Emergència Econòmica Internacional, una norma de 1977 que permet al president dels EUA de restringir el comerç amb altres estats en contextos de crisi greu.

Segons que ha informat la batllia californiana, la demanda té com a objectiu que la justícia declari nuls aquests aranzels i en bloquegi l’aplicació. Newsom, del Partit Demòcrata, ha criticat durament la decisió de Trump, tot assegurant que “l’impacte d’aquests aranzels es nota de manera desproporcionada a Califòrnia, el principal estat manufacturer dels Estats Units, que en resultarà molt afectat”.

En una intervenció al seu pòdcast, Newsom ha remarcat que la decisió de la Casa Blanca és una amenaça directa a l’economia de l’estat i ha demanat una resposta judicial contundent.

El fiscal: “Aquests aranzels són il·legals”

El fiscal general Rob Bonta ha anat més enllà i ha qualificat d’il·legals els aranzels imposats per Trump, a més de “profundament preocupants”. Ha advertit que els californians “s’han de preparar per a les conseqüències” i ha acusat l’ex-president de jugar amb el futur de l’estat. “Aquestes polítiques comercials no responen a cap criteri raonable ni constitucional”, ha remarcat.

Els aranzels anunciats per Trump afecten la majoria dels països del món, i especialment la Xina, que ha rebut càrregues impositives de fins al 145%. Tot i que la setmana passada es va decretar una moratòria de noranta dies, aquesta no s’aplica al gegant asiàtic, que continua essent l’objectiu principal de la nova política comercial de l’ex-president.

Els demandants argumenten que la Llei de Poders d’Emergència Econòmica Internacional no pot ser utilitzada com a eina per a reformular el comerç exterior segons criteris unipersonals, i que qualsevol decisió d’aquest abast hauria de passar pel Congrés. Així mateix, insisteixen que no hi ha cap justificació d’emergència nacional que avali l’ús d’aquesta llei en aquest context.

La Comissió Europea ha proposat avui la creació d’una primera llista comuna de països d’origen considerats “segurs” amb l’objectiu d’accelerar les expulsions d’immigrants amb poques probabilitats de rebre asil. Segons l’executiu comunitari, la iniciativa pretén de reduir els terminis de tramitació a un màxim de tres mesos –en lloc dels sis habituals– i oferir a les autoritats nacionals eines per a racionalitzar els procediments.

La proposta inclou tots els països candidats a adherir-se a la Unió –com Turquia, Albània, Sèrbia, Moldàvia o Geòrgia– i mitja dotzena més, entre els quals el Marroc, Tunísia, Colòmbia, Bangladesh, l’Índia, Egipte i Kossove. Tot i això, Ucraïna no hi figura perquè supera el llindar del 20% de les peticions d’asil acceptades.

La comissària de Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia, Henna Virkkunen, ha dit que amb aquesta llista es volen aplicar procediments més àgils i eficaços per a casos que, a priori, tenen poques possibilitats d’èxit. Ara bé, ha remarcat que cada sol·licitud continuarà essent examinada individualment.

Una llista revisable i vinculant

Segons la proposta, la llista hauria de tenir un caràcter dinàmic i seria revisada periòdicament en funció de canvis polítics, socials o jurídics als països inclosos. A més, es podrien excloure temporalment o definitivament alguns estats si hi hagués violència extrema, sancions per part del Consell de la UE o si més del 20% de les demandes de protecció fossin aprovades.

En el cas dels països candidats a la Unió, la Comissió argumenta que compleixen, en principi, els criteris perquè han d’adoptar l’estat de dret i els valors comunitaris com a part del procés d’integració. Ara bé, aquestes condicions poden canviar, i si és així, l’exclusió de la llista es faria mitjançant procediments ràpids o ordinaris.

Els estats candidats inclosos en la proposta són Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia, Turquia i Ucraïna. En canvi, la Comissió deixa fora Ucraïna perquè actualment més del 20% de les peticions presentades pels seus nacionals són acceptades als països membres.

Per què aquests països?

En relació amb els altres estats proposats –com el Marroc, Tunísia i Colòmbia–, la Comissió diu que el criteri fonamental ha estat el baix percentatge d’acceptació de peticions d’asil (per sota del 5%) i la consideració que són punts d’origen destacats de fluxos migratoris irregulars. També s’ha tingut en compte si tenen acords d’exempció de visats amb la Unió i si generen “problemes significatius” en termes de migració irregular.

Aquesta primera llista comuna no substituirà les llistes nacionals que ja tenen una vintena d’estats membres, sinó que les complementarà. Ara bé, els països hauran de reconèixer com a segurs tots els estats designats per la UE. Espanya, actualment, no té cap llista nacional pròpia de països d’origen segurs.

Excepcions per a minories i zones concretes

El portaveu d’Interior de la Comissió, Markus Lammert, ha insistit que la designació com a país segur no implica que tots els ciutadans d’aquest estat estiguin automàticament exclosos del dret d’asil. Cada cas serà analitzat individualment, i els estats membres podran establir excepcions per a regions específiques o col·lectius vulnerables.

Aquesta disposició s’aplica pensant en casos com els kurds o sirians que poden arribar a Europa a través de Turquia, tot i no ser nacionals turcs. Segons les normes, les designacions només afectaran els nacionals dels estats inclosos i no pas migrants d’altres països que hi transitin.

A més, els estats membres tindran llibertat per a ampliar la llista amb altres països que considerin segurs, sempre que ho facin segons el dret comunitari i amb una valoració específica.

La defensa de l’ex-secretari de Seguretat i Emergències valencià, Emilio Argüeso, ha sol·licitat a la jutgessa que instrueix la causa de la gota freda que cite a declarar com a investigats i, subsidiàriament, en qualitat de testimonis quatre persones, entre les quals hi ha el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, i l’ex-cap del Consorci de Bombers de València, ara retirat, José Miguel Basset.

En un escrit dirigit a la titular del Jutjat número 3 de Catarroja (Horta Sud), datat avui, la representació d’Argüeso demana també la declaració com investigades de la cap del servei de Coordinació d’Emergències 112, Inmaculada Piles, i la tècnica de Comunicació Aurora Roca. Demana aquestes noves diligències després de les declaracions dels investigats –el mateix ex-secretari i l’ex-consellera d’Interior Salomé Pradas– i de la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé.

En el cas de Miguel Polo, diu que “va ser present en el CECOPI el dia dels fets, i segons les declaracions dels encara investigats, així com de Pilar Bernabé, no va informar el CECOPI ni de la remissió, ni del contingut del correu electrònic de la CHX de les 18.43, sent el responsable de l’organisme que suposadament havia enviat aquest correu i tractant-se d’un correu d’una importància de tal envergadura”.

“Tampoc va informar de la gran crescuda de metres cúbics d’aigua que estava sofrint en aquestes hores el Poio, sent responsable de la CHX i membre del CECOPI. Al mateix temps, ha de donar explicacions de l’apagada informativa de la CHX al CECOPI des del correu de les 16.13 fins al correu de les 18.43”, argumenta.

Pel que fa a José Miguel Basset, creu que “ha d’explicar per què va retirar als bombers dels barrancs de la zona afectada el dia 29 d’octubre sense avisar al CECOPI ni a cap responsable de la Conselleria d’Emergències”.

Quant a Inmaculada Piles, el motiu seria que, segons les declaracions dels encara investigats, així com de Bernabé, “no s’ha rebut en el CECOPI cap informació sobre les trucades del 112”, mentre que insta a citar a Aurora Roca perquè “no va arribar a intervenir en cap moment en la llarga reunió del CECOPI el dia 29 d’octubre quan ella era la responsable de traslladar les notícies de fora al CECOPI i del CECOPI a l’exterior”.

D’una altra banda, aquesta part sol·licita que, en qualitat de testimoni, es cride a Jorge Suárez, subdirector general d’Emergències de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, al qual es van referir tant els investigats com Pilar Bernabé en les seues declaracions.

El president del Consell Europeu, António Costa, ha rebut avui a Brussel·les el cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, per abordar l’estat de les negociacions sobre l’acord d’associació entre la Unió Europea, Andorra i San Marino.

És la primera vegada que Espot es reuneix amb Costa des que va assumir el càrrec, el desembre. Fonts europees destaquen que ambdues parts treballen perquè l’acord d’associació, l’objectiu del qual és integrar Andorra i San Marino al mercat interior de la UE, pugui tancar-se “ràpidament”.

“L’Acord d’Associació entre la UE i Andorra serà un pas important cap a la integració d’Andorra al mercat interior de la Unió Europea”, explica Costa en un Piulet. El president del Consell d’Europa també diu que en la reunió amb Espot ha destacat que “la conclusió ràpida de l’Acord d’Associació ens permetrà aprofundir les nostres relacions tant econòmicament com políticament”.

L’Accord d’Association entre l’UE et Andorre sera une étape importante vers l’intégration d’Andorre dans le marché intérieur de l’Union européenne.

Lors de ma rencontre avec le Premier ministre @XavierEspot, j’ai souligné que la conclusion rapide de l’accord d’association… pic.twitter.com/zFnVzYcQlb

— António Costa (@eucopresident) April 16, 2025

Dos assaigs clínics publicats avui a la revista Nature aporten noves esperances en la recerca d’un tractament per al Parkinson. S’hi prova l’ús de cèl·lules mare per a substituir les neurones que deixen de produir dopamina, la substància que regula el moviment i que es degrada progressivament en aquesta malaltia neurodegenerativa. Tots dos estudis demostren que aquests trasplantaments són segurs i que poden millorar alguns símptomes, però també en subratllen els límits i la necessitat de continuar la investigació amb més pacients.

Els investigadors de l’Institut CiRA, a Kyoto (Japó), han desenvolupat neurones productores de dopamina a partir de cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC), que deriven de cèl·lules sanguínies de donants. Les han implantades en el cervell de set pacients amb Parkinson, a la zona del putamen, una àrea profunda relacionada amb el control del moviment. Els resultats indiquen que les cèl·lules trasplantades han sobreviscut, no han causat tumors —un dels grans temors d’aquest tipus de teràpia— i han començat a produir dopamina. En alguns pacients, els efectes positius es mantenen fins i tot quan deixen de prendre la medicació habitual.

El segon estudi, coordinat per equips dels Estats Units i el Canadà, ha fet un pas similar, però amb un tipus diferent de cèl·lules mare: en aquest cas, embrionàries. S’hi ha utilitzat un producte experimental anomenat bemdaneprocel, que ha estat trasplantat a dotze pacients. També en aquest cas s’ha comprovat que les cèl·lules sobreviuen i no generen efectes adversos com ara moviments involuntaris provocats per l’implant, un altre risc conegut. A més, els pacients han experimentat una reducció significativa dels símptomes motors, amb una millora del 50% en els casos més clars.

Un avenç significatiu

El neurocirurgià Andrés Lozano, de la Universitat de Toronto i autor del segon estudi, destaca que encara no som davant una cura, però sí d’un avenç significatiu: “Aquest tractament pot contribuir a restaurar el circuit cerebral que la malaltia ha malmès, a diferència d’altres intervencions com l’estimulació cerebral profunda, que sols en modulen l’activitat.”

Tanmateix, els investigadors mateixos reconeixen els límits d’aquests treballs. Els estudis s’han fet amb pocs pacients i en condicions que poden propiciar un efecte placebo. Ni els pacients ni els metges no eren cecs a la teràpia aplicada, i això pot influir en la percepció de millora. Per confirmar l’eficàcia real, caldrà fer un assaig de fase 3 amb centenars de pacients, controlats de manera aleatòria, i que compari directament els resultats amb un grup placebo.

Cap a una teràpia universal?

Una de les dificultats històriques de la teràpia cel·lular en malalties neurodegeneratives ha estat la font de les cèl·lules. Fa dècades, els primers intents requerien l’ús de teixit cerebral fetal, cosa que va generar problemes ètics i de disponibilitat. Ara, amb l’ús de cèl·lules mare pluripotents o embrionàries, es pot establir una línia cel·lular estandarditzada que serveixi per a molts pacients. Això representa un canvi de paradigma: permet abandonar els tractaments personalitzats, cars i difícils de produir, i obre la porta a una aplicació més general.

Aquest camí ja s’havia començat a traçar fa més d’una dècada. El mateix Jun Takahashi, autor de l’assaig japonès, ja va provar una teràpia similar en macacos el 2012, i el 2020 es va fer un primer trasplantament a un pacient humà amb cèl·lules derivades de la seva pròpia pell. Ara, aquests nous estudis consoliden la línia de recerca amb dades humanes, encara limitades, però prometedores.

Esperança i prudència

Els dos estudis, doncs, no són encara una revolució terapèutica, però sí un pas important per a pensar que, en el futur, la substitució de neurones perdudes podria convertir-se en una eina real per a tractar el Parkinson i potser, també, altres malalties com l’Alzheimer o la de Huntington.

La Fundació Miró Mallorca destinarà prop d’un milió d’euros procedents de l’impost de turisme sostenible (ITS) a la restauració de Son Boter, l’emblemàtic casalot mallorquí que Joan Miró va transformar en el seu segon estudi de treball a Palma. Les obres inclouran la rehabilitació de l’edifici i la restauració dels grafits de carbonet que l’artista hi va fer a les parets.

Aquest és el pressupost màxim pel qual es podrà licitar el projecte, que tindrà un termini d’execució de setze mesos, segons que ha informat l’Ajuntament de Palma.

L’anunci de licitació es publicarà dimarts, 22 d’abril, i les candidatures es podran presentar durant vint-i-un dies naturals. Per tant, el termini acabarà el 22 de maig.

“Una fita històrica per a la cultura de Palma”

El primer tinent de batlle i regidor de Cultura, Javier Bonet, ha dit que l’acord pres avui era una fita històrica, perquè és una reclamació que “no s’havia pogut satisfer durant molts anys” i “ara serà una realitat gràcies a les partides de l’ITS”.

També ha destacat que actuacions com aquesta ajudaven Palma “a avançar decididament cap a l’excel·lència com a seu privilegiada de l’art i el talent creatiu”. En aquest sentit, ha defensat que aquest tipus d’obres “fan créixer les opcions de la ciutat per a dur a bon port la candidatura a capital cultural de l’any 2031”, un objectiu en què la Fundació Miró i el seu entorn tenen un paper essencial, ha afegit.

Per la seva banda, la directora de la Fundació, Antònia Maria Perelló, ha indicat que l’inici d’aquestes obres, molt esperades, representava “la culminació d’un desig i d’una obligació”, que és la de “mantenir en bon estat el llegat de Joan Miró”.

Grafits únics en un edifici carregat d’història

“La rellevància d’aquests grafits únics obliga a garantir-ne la conservació per poder-los llegar en les millors condicions possibles a les futures generacions, perquè Son Boter i els esbossos de carbonet de Miró han de ser una de les grans atraccions de la Fundació Miró Mallorca en els pròxims anys”, ha dit.

Son Boter és una possessió mallorquina del segle XVIII declarada bé d’interès cultural. Joan Miró en va adquirir la finca el 1959 i la convertí en el seu segon estudi de treball, complementari del taller dissenyat per Josep Lluís Sert, que l’artista ja ocupava des de feia tres anys.

L’artista hi va fer molts grafits a carbonet directament a les parets, amb figures i personatges relacionats amb les seves escultures. El projecte aprovat preveu de restaurar aquests dibuixos, repartits pels murs de les dues plantes de l’edifici, i rehabilitar tot el conjunt arquitectònic.

Amb aquesta intervenció, la Fundació Miró Mallorca vol reforçar la projecció artística i el patrimoni cultural de Joan Miró, una de les figures més internacionals de l’art contemporani.

El ple del Consell de Mallorca ha rectificat i finalment ha aprovat la subvenció de 95.000 euros per al Gremi de Llibreters, que havia estat rebutjada la setmana passada per manca d’acord entre el PP i l’oposició. Aquesta ajuda, prevista per al 2025, ha de servir per a finançar, entre més activitats, la Fira del Llibre de Palma.

Aquesta vegada, el PP, el PSIB, Més per Mallorca i el PI hi han votat a favor, i Vox hi ha votat en contra, tot i que forma part del govern. La consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, ha defensat la necessitat de recuperar el suport a una convocatòria històrica del Consell.

Aquesta línia de subvencions permet al gremi d’organitzar activitats com la Fira del Llibre, Sant Jordi, la Setmana del Llibre en Català i cicles de foment de la lectura a les llibreries. Enguany, també servirà per commemorar el cinquantenari.

El Consell preveu d’acompanyar aquesta efemèride amb una campanya digital per a explicar els valors del gremi i repassar-ne la trajectòria. A més, s’organitzarà una jornada festiva amb escriptors, editors, bibliotecaris i ciutadans.

L’incendi d’un matalàs ha fet que s’hagués de tancar un dels accessos de l’estació de Sant Antoni de la L2 del metro de Barcelona, segons que han informat fonts de TMB.

Concretament, s’ha tancat l’accés per les escales situat a la cruïlla entre la ronda de Sant Antoni i el carrer de Villarroel, a més de l’accés per ascensor, que s’ha reobert a les 14.30.

Fonts municipals han detallat que no se saben les causes que han provocat l’incendi i que una dotació dels bombers de Barcelona s’hi ha desplaçat per extingir el foc.

Accés a la parada del metro de Barcelona de Sant Antoni clausurada (fotografia: Emma Granyer).

El batlle de Girona, Lluc Salellas, ha fet pública la mort del seu fill no nat set dies abans de les quaranta setmanes d’embaràs. Salellas ho ha explicat a les xarxes socials amb la voluntat de visibilitzar el dol perinatal, socialment força menystingut fins ara. “Aquest dimarts 15 d’abril moria l’Ovidi, el nostre fill, a la panxa de la seva mare. Ho feia set dies abans d’arribar a les 40 setmanes, de manera inesperada, imprevisible i massa injusta”, ha explicat. “Som uns d’aquells pocs casos que passen de tant en tant i que fins fa poc eren coberts de silenci i de tabú. Som avui protagonistes d’un immens dol perinatal. Un dol i un dolor que abraça la immensitat del mar. D’Empúries a Grècia i més enllà. En un tres i no res, la vida es capgira com un mitjó, tot perd el sentit i la boira ocupa un espai que fins ara era de somriure, esperança i anhel de fer créixer la família, la nostra petita comunitat”.

“El naixement de l’Ovidi –ja sense batec– ha sigut aquest mateix 15 d’abril, el mateix dia que va néixer la seva àvia Glòria, amb qui no es podran conèixer, per raons òbvies. Cap dels dos resta amb vida. Tots dos la vida ens els ha pres massa aviat. Quina merda”, continua el missatge. “Fa poc més de 24 hores de tot plegat i encara no sabem on posar cada sentiment, com alçar-nos després de la devastació, però si ho sabrem fer serà gràcies, sens dubte, a l’acompanyament de la Déborah, la Llívia i l’Anna Maroto, que ens han fet costat durant tot l’embaràs i ahir van deixar les vacances per ser al nostre costat i acompanyar-nos en un part que, malgrat tots els malgrats, va ser preciós, com ho és el mateix Ovidi. Gràcies també a la família i als amics pel suport. Tota la desconfiança vers la vida que ens ha portat la mort de l’Ovidi, ens l’han tornat elles. Gràcies, Anna, Llívia i Deborah i a tot l’equip del Trueta que ens ha acollit aquestes hores. Gràcies a totes les mostres de suport rebudes. Gràcies Ovidi per aquestes 39 setmanes de fer-nos tenir unes il·lusions precioses. Encara que sigui des de la panxa, hem viscut molts moments genials plegats. Sempre més sereu quatre germanes, i l’Ovidi hi tindrà el seu espai malgrat que no podrem gaudir del seu somriure, ni del seu plor, ni de la seva mirada! Ovidi Salellas i Tomas, ets etern! Descansa en pau, fill meu”.

Fátima Camba: “Els pares volen acomiadar-se del fill mort amb amor”

Quim Ayats serà el batlle accidental de la ciutat avui i demà, i de divendres a dimarts ho serà Gemma Geis. Personalitats polítiques han mostrat el seu suport al batlle a través de les xarxes.

Expresso el meu condol més sincer a l’alcalde de Girona, @llsalellasvilar per la trista i recent pèrdua del seu fill Ovidi.

Acompanyo en el dolor, amb respecte i solidaritat, tant la mare com tota la família en aquests moments tan difícils.

Descansi en pau

— Sílvia Paneque (@SilviaPaneque) April 16, 2025

La Comissió Europea ha aprovat el Lecanemab (Leqembi), el primer fàrmac autoritzat a la Unió Europea per al tractament de la malaltia d’Alzheimer i que és capaç de frenar alguns símptomes en les primeres fases de la patologia. La decisió d’Europa arriba després del vist-i-plau de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) al novembre. El fàrmac, segons la CE, ha de servir “per al tractament del deteriorament cognitiu lleu en les primeres etapes de l’Alzheimer i sota estrictes condicions”.

L’aprovació de Brussel·les solament autoritza l’ús del fàrmac per a alguns pacients que es troben en fases inicials de la malaltia i en unes condicions molt concretes. “Es farà servir en persones que només tinguin una còpia o cap del gen ApoE4 i que presentin plaques de beta amiloide en el cervell”, ha detallat la Comissió Europea en un comunicat.  Aquesta especificació estaria vinculada amb el fet que aquest grup de pacients té menys probabilitats de patir efectes secundaris. S’havien arribat a registrar casos d’edemes i hemorràgies cerebrals en els assaigs.

El HUB Alzheimer Barcelona aplaudeix la decisió

El HUB Alzheimer Barcelona ha celebrat aquesta decisió que representa “un pas molt important en l’abordatge de la malaltia i obre un futur esperançador per a les persones afectades i les seves famílies a tot Europa”. En un comunicat, ha recordat que l’Alzheimer “és una malaltia devastadora que afecta més de seixanta milions de persones arreu del món” i ha apuntat que “és la setena causa de mort i una de les principals causes de discapacitat entre la gent gran”.

Alhora, ha avisat que “l’aplicació d’aquest fàrmac al sistema públic de salut suposarà un repte logístic, econòmic i clínic”.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat quatre apartats de les instruccions que el Departament d’Educació va enviar a les escoles catalanes pel curs 2022-2023 i que no incloïen explícitament el castellà com a llengua vehicular i d’ús habitual als centres. Arran d’un recurs de l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), els magistrats consideren que els apartats només recullen el català com a llengua habitual en tots els àmbits del centre i això vulnera la constitució espanyola. La sentència, de dilluns passat, sí que manté vigents els apartats sobre retolació i l’atenció lingüística especialitzada en la primera ensenyança.

Aquestes instruccions van ser recorregudes per l’AEB perquè desenvolupaven el contingut del decret llei 6/2022 i la llei 8/2022, que intentaven de blindar el català com a llengua vehicular a l’escola. La sala contenciosa administrativa del TSJC va inadmetre el novembre del 2022 el recurs de l’AEB, perquè va considerar que les instruccions es limitaven a reproduir la normativa vigent i es dirigien en exclusiva als treballadors del Departament d’Educació. Contra aquesta inadmissió, l’AEB va presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem, que el novembre passat va estimar el recurs i va obligar el TSJC a pronunciar-s’hi, atès que entenia que l’absència de tot esment al castellà desbordava el marc normatiu.

A més, afegia que la normativa tenia la “voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna en la qual la llengua catalana” fos “un factor bàsic d’integració social”, i afectava el conjunt de la comunitat educativa, no sols als funcionaris. En concret, el Suprem deia: “Les instruccions de les autoritats educatives sobre el projecte educatiu dels centres docents que transcendeixin l’àmbit intern de l’administració mateixa i continguin elements que excedeixin la mera informació, són susceptibles de recurs contenciós administratiu.”

En la sentència, el TSJC anul·la una part dels apartats d’aquelles instruccions. En concret, anul·la un apartat que diu que els centres han de vetllar perquè el català, i l’aranès a l’Aran, “com a llengües pròpies, siguin les llengües utilitzades normalment com a llengües vehiculars i d’aprenentatge del sistema educatiu”. El tribunal considera que el fet que no s’hi esmenti el castellà no permet de garantir-ne una presència adequada, i tampoc no assegura que hi hagi instruments de control i avaluació per a vetllar que els alumnes aconsegueixin les seves competències lingüístiques, ni indicacions als centres educatius perquè compensin les mancances que poguessin existir.

Més al detall, s’anul·la un apartat que diu que el català “és la llengua de la institució i, per tant, la llengua d’ús habitual en tots els espais del centre, en la relació amb la comunitat educativa i amb tots els estaments socials en general”. Això afecta les comunicacions internes i externes, orals i escrites, la interacció entre docents i alumnes, la formació del professorat i el personal no docent que gestiona el menjador o les activitats extraescolars.

La sentència també anul·la dos apartats que insten els centres a fer del català una eina d’integració. L’un: “Els factors culturals i cívics estan impulsats per la voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna en la qual la llengua catalana es converteixi en un factor bàsic d’integració social.” I l’altre: “Consolidar el model lingüístic del país, potenciant la llengua catalana com vehicular dins d’un projecte plurilingüe i intercultural.”

Apartats no anul·lats

En canvi, el TSJC ha desestimat part del recurs de l’AEB sobre l’apartat referent a la retolació dels centres, perquè considera que, atesa la doctrina jurídica fins avui, no pot considerar-se obligatori retolar en les dues llengües oficials; i l’apartat sobre l’atenció individualitzada en el primer ensenyament, perquè permeten de ser interpretats conforme a dret. Sobre la desestimació d’aquests punts, l’AEB ha anunciat que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem.

L’ex-president dels EUA Joe Biden ha reaparegut per acusar Donald Trump i Elon Musk d’amenaçar greument la seguretat social nord-americana. En una intervenció pública a Chicago, l’ex-president ha denunciat que el nou govern havia començat a desmantellar a gran velocitat àrees clau del sistema federal, entre les quals, l’administració de la seguretat social, que considera un “compromís sagrat” del país. “En menys de cent dies, aquest govern ha causat tant de dany i tanta destrucció que és esborronador”, ha dit davant un congrés d’advocats especialitzats en discapacitat.

Biden ha criticat que el govern de Trump i Musk s’hagi inspirat en la màxima de Silicon Valley de “trenca coses i avança de pressa”. Segons que ha dit, aquest enfocament fa perillar la fiabilitat d’un sistema que, en noranta anys d’existència, no ha fallat mai: “Els xecs de la seguretat social s’han pagat fins i tot en temps de guerra, de recessió o de pandèmia. Però ara, per primera vegada, això pot canviar, i seria una catàstrofe per a milions de famílies.”

Les crítiques de Biden arriben després d’un dia d’accions convocades pels demòcrates per tot el país per a alertar de l’ofensiva contra la seguretat social. El cap demòcrata a la Cambra de Representants, Hakeem Jeffries, ha denunciat les retallades a la plantilla i als serveis de l’agència, que fan témer una reducció dràstica de l’atenció. A tot això, s’hi afegeix l’angoixa pels canvis normatius que el govern de Trump ja ha començat a aplicar.

Biden també ha respost a algunes declaracions recents de membres del govern. Ha criticat que Elon Musk definís el sistema com una “estafa piramidal” i que Howard Lutnick, secretari de Comerç i multimilionari, afirmés que la seva sogra de 94 anys no es queixaria si un mes no rebia la pensió. “I les persones grans que viuen totes soles i depenen d’aquest xec, què?”, ha dit Biden, que ha ironitzat amb el fet que la dona en qüestió no tindria problemes, perquè el seu gendre era milionari.

Alhora, Trump ha signat una directiva simbòlica per a impedir que les persones sense papers rebin prestacions de la seguretat social, malgrat que la llei nord-americana ja ho prohibeix. El document també ordena d’ampliar la fiscalització dels ingressos de persones de més de cent anys i d’aplicar programes similars a Medicare i Medicaid. Aquesta iniciativa coincideix amb la campanya republicana per a desacreditar el sistema, que Trump assegura que no vol tocar, però que ha estat objecte de retallades i reestructuracions des que va arribar al poder.

Biden ha tancat el discurs amb una crida a defensar els valors fundacionals dels Estats Units. “Ningú no és rei”, ha dit, i ha lamentat com de dividit estava el país. Ha recordat que va ser elegit amb la promesa de guarir “l’ànima d’Amèrica”, però ha admès que les divisions havien empitjorat. Sense citar Trump directament, ha dit que un 30% de la població no tenia cor, una expressió que ha fet esclatar la indignació entre els seguidors del seu successor.

Els docents de llengua catalana i castellana, agrupats en la plataforma DocentsCat, han expressat el seu “profund desacord” amb el Departament d’Educació per no incloure una tercera hora de llengua al batxillerat. Per la seva banda, Ciències en Perill ha lamentat que Educació dóna “l’estocada final” a la formació de les ciències. Totes dues plataformes han explicat que la conselleria els va comunicar ahir que mantenia la proposta de modificació de currículum de batxillerat, tal com havia anunciat inicialment, és a dir, fusionant les assignatures de física i química i de biologia, geologia i ciències ambientals, entre més. Totes dues agrupacions han expressat que no s’han sentit escoltades pel Departament d’Educació.

En un comunicat, DocentsCat lamenta que, mentre la conselleria ha intentat de prendre alguna mesura per a pal·liar les repercussions d’unes altres decisions crítiques, en el cas de la llengua “hi manté el menysteniment més absolut sense buscar cap solució a la demanda”. La plataforma ha alertat que aquesta decisió significa “un pas enrere” en un moment en què el domini de la llengua és “més necessari que mai per a garantir l’èxit acadèmic i professional” dels joves.

Els docents diuen que el departament no ha tingut la deferència de mostrar-se interessat per les seves demandes. Per tot plegat, han tornat a demanar-li que obri un espai de diàleg real amb els professors sobre els canvis al currículum.

Alerta per la formació en ciències

Per la seva banda, Ciències en Perill critica que, amb els canvis, s’haurà d’explicar el mateix temari en la meitat de temps, perquè es passarà de quatre hores per matèries a dues hores.

La plataforma explica que en la reunió d’ahir van comunicar al departament que havien aconseguit “un consens en contra de la fusió” i lamenta que s’hagi escenificat “un diàleg que no ha existit mai”. “No se’ns ha fet cas ni a nosaltres, ni a les universitats, societats científiques, col·legis professionals, claustres de centres educatius ni famílies preocupades per la formació dels seus fills”, retreuen.

Com ja van anunciar la setmana passada, Ciències en Perill ha confirmat que, si no es feia marxa enrere en aquest “despropòsit”, els docents de ciències no corregirien els exàmens de selectivitat. Sobre això, diuen que no és una mesura contra els alumnes sinó que és una manera de lluitar contra una reforma “que empitjora greument la formació científica de l’alumnat i amplia les desigualtats entre centres i estudiants”.

Avui, 16 d’abril de 2025, les informacions principals de VilaWeb.

• “Vull que la meua filla siga bilingüe”: les famílies de Torrevella que lluiten per una línia en català
• Mazón va estar il·localitzable mentre centenars de persones restaven atrapades per la gota freda
• La doble vergonya del govern Illa amb la Casa de Perpinyà I Editorial de Vicent Partal
• Una lectura superficial d’una tragèdia col·lectiva 
• Joan Miró, un artista neutralitzat? I Mail obert de Joan Minguet 
• La cara il·lustrada del populisme I Mail obert de Joan Ramon Resina 
• El parlament andorrà s’encén arran de les noves informacions sobre l’operació Catalunya 
• Els aranzels de Trump amenacen un dels grans pilars del comerç en línia mundial: els detallistes xinesos
• Irene Zurrón: “Els pobles també tenen les seves perversitats” 
• 21 llibres de poesia per a regalar aquest Sant Jordi 2025

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Sortides Culturals - Lloc: Barcelona

El film Parenostre, dirigit per Manuel Huerga, produït per Minoria Absoluta i Lastor Media i amb guió de Toni Soler, s’estrena avui als cinemes. Té tots els números de la rifa per a rebre de valent per una cosa i la contrària. Rebrà, previsiblement, perquè emblanqueix la figura del president Jordi Pujol, i rebrà perquè en retrata l’ombra de la corrupció, l’ensulsiada moral. El sol anunci de l’estrena ja ha suscitat retrets de banda i banda. La flaca del film, tanmateix, no és ni l’una cosa ni l’altra, sinó que li manca gosadia per a construir una versió pròpia de la història. Se li nota pertot arreu que mira d’evitar l’acusació de film opositor i la de film partidari, i el guió ho resol amb la recerca d’un equilibri matemàtic que el condemna a una lectura superficial. I la història de Pujol no ho és gens, de superficial.

Cal reconèixer a Huerga i a Soler una gosadia prèvia: la de fer un film sobre Pujol. El procés, el cas Pujol o el cas Palau són matèria artística de primer ordre i, en canvi, en aquest país, el cinema polític sobre la història recent –més enllà de la guerra i de la dictadura– ha travessat fins ara un desert àrid difícil de justificar. Fer ficció de les històries que han sacsejat l’ètica nacional té un punt de valentia innegable. A una cultura viva li val més d’explicar-se constantment per mitjà de l’art. És un error veure com una debilitat o una autoflagel·lació que els catalans fem films sobre els Pujol perquè els espanyols no en fan sobre les corrupteles del PP i el PSOE –excepció feta de L’home de les mil cares, del 2016, sobre el cas Roldán. 

El problema de Parenostre és que, una volta presa la decisió de llançar-se a la piscina, s’hi llança amb flotador. S’endinsa en una qüestió espinosa i apassionant però no s’arrisca; furga en una ferida que encara és ben oberta –amb tot el dret de fer-ho–, però espera sortir-ne sa i estalvi. Mira de cenyir-se a les escenes conegudes o imaginades per tothom, però té poc atreviment per a imaginar-se’n de noves i per a inventar-se’n. La morbositat d’imaginar-te com devia ser aquell dinar a can Pujol en què es va prendre la decisió se sadolla, simplement, quan veus els actors que interpreten els personatges reals, però les converses no tenen gaire profunditat, són una crossa sovint robòtica per a fer avançar la trama. Hi ha una tendència precipitada a la metàfora fàcil, a la referència habitual –la suadíssima llegenda de l’ascens al Tagamanent, el president que no du mai a sobre diners en efectiu.

El contrapès de tot això és Josep Maria Pou, que fa una interpretació memorable del president Pujol. Pou aconsegueix una fita complicadíssima: encarnar un home que resulta extraordinàriament familiar per a qualsevol espectador i, sense assemblar-s’hi gens ni mica, fer-lo creïble de bon començament. Hi ha molt d’ofici en l’operació: l’actor, que va explicar a VilaWeb que s’havia inspirat en el rei Lear per a connectar amb la tragèdia pujoliana, captura amb molta traça l’ànima del president. La solitud dels ulls, el cansament de la gestualitat, la fragilitat del gest de les mans. Pou és esplèndid i, d’una manera semblant, Carme Sansa també broda el paper de Marta Ferrusola –la duresa casolana, la fermesa del caràcter. El problema és un deix d’artificiositat en el guió. Per exemple, costa d’imaginar que Pujol cometés la frivolitat de dir, en un moment tan greu i tan íntimament devastador com el de decidir de confessar: “Ara farem el que toca.”

La dificultat de narrar Pujol s’assembla molt a la dificultat que ell mateix troba, a la vida real, per a justificar-se. L’única manera de fer-ho de debò és abordant a fons el conflicte nacional i l’impacte psicològic que ha tingut, per a ell i per a tothom. L’única manera és explicant com la cultura política d’aquest país va fer dels catalans un poble “habituat a viure en un clima resclosit i per sota de les seves possibilitats” –per a emprar els mots de Pujol mateix quan era a la presó–, i com el president va normalitzar la doble moral perquè havia assumit alhora la derrota política i la manca de llibertat. El teatre familiar era una ramificació del teatre polític, i no pas a l’inrevés. Pujol, que no és un lladregot com n’hi ha que pretenen, tan solament pot justificar la deixa si és per a protegir-se, però, per a fer-ho, ha d’explicar políticament de què s’havia de protegir.

Un film biogràfic que enfoca el moment concret de la caiguda pública de Pujol difícilment podrà superar la superficialitat d’un documentari sobre la confessió o sobre l’operació Catalunya. El drama familiar dels Pujol és un retall de la història moderna del país, i aquesta història, a Parenostre, no té prou centralitat. El cas Pujol no és un cas personal: és una tragèdia col·lectiva que es mereix els 314 minuts de Novecento. 

L’estat espanyol se situarà sota el focus de les Nacions Unides el 30 d’abril al Palau de les Nacions, a Ginebra. Serà en l’Examen Periòdic Universal, un mecanisme del Consell de Drets Humans que estipula que cada estat membre s’ha de sotmetre cada quatre anys i mig a una anàlisi. Per a aquest examen, desenes d’organitzacions catalanes han fet arribar a l’ONU informes sobre vulneracions de drets humans, en concret, vulneracions en l’àmbit dels drets civils, polítics, culturals i socioeconòmics. Aquestes entitats han sol·licitat als estats membres de les Nacions Unides que traslladessin a l’estat espanyol la importància de garantir l’aplicació de l’amnistia, protegir la immersió lingüística o posar fi a les pràctiques d’espionatge il·legal, entre més. A banda dels informes d’organitzacions, també s’aportarà informació atorgada per l’estat i informes d’experts i grups independents.

Repressió contra l’independentisme

Entre els catorze informes presentats, en destaquen cinc que tenen a veure amb la vulneració de drets civils i polítics en el context de la repressió contra l’independentisme, i tots coincideixen a demanar l’aplicació de l’amnistia. Els dos primers –l’un, signat per Òmnium Cultural i l’altre, per l’ANC i Unrepresented Nations and Peoples Organization– denuncien, entre més, la criminalització de protestes pacífiques del moviment amb la instrumentalització del delicte de terrorisme, l’espionatge amb Pegasus, la infiltració d’agents en organitzacions civils i la manca de justícia per les tortures del franquisme. També assenyalen les dificultats en l’aplicació de l’amnistia per les resistències de la cúpula judicial espanyola i demanen de comprometre’s amb el dret d’autodeterminació, a què dóna suport més del 75% de la població a Catalunya.

També hi ha un informe centrat en el dret de llibertat d’expressió i assemblea, signat per entitats com el Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Plataforma per la Llengua. També s’hi denuncia la instrumentalització de la llei antiterrorista, però a més s’hi assenyalen alguns elements perillosos de la reforma dels desordres públics i s’hi esmenten una sèrie de recomanacions genèriques sobre llibertat d’expressió no complertes per Espanya. Per exemple, el Canadà va instar l’estat espanyol a revisar el delicte d’injúries a la corona i d’ofensa als sentiments religiosos i la llei mordassa, i Luxemburg i les Maldives van instar-lo a despenalitzar la difamació.

Un quart informe, signat per Amnistia i Llibertat i Sine Qua Non, parla de la repressió en general, però fa especial incidència en la repressió econòmica: tant les sancions econòmiques desorbitades contra activistes i polítics independentistes com el paper en concret del Tribunal de Comptes espanyol, sobre el qual s’han expressat preocupacions sobre la seva neutralitat i les seves garanties processals. L’informe denuncia que els membres del tribunal manquen de l’aparença de neutralitat, i això mina la confiança en les seves decisions, que es perceben com una forma encoberta de persecució penal per malversació de fons públics.

El bluf del Tribunal de Comptes: no pot preguntar al TJUE ni sobre l’amnistia ni sobre res

També hi ha un informe sobre l’espionatge amb el programari Pegasus contra l’independentisme, signat per entitats com Irídia o Gentium. S’hi assenyala que, fins a l’actualitat, aquest cas s’ha convertit en el més gran d’Europa de característiques similars, juntament amb el d’Hongria. L’informe denuncia que els processos judicials i les comissions d’investigació impulsades s’han topat amb la negativa i el silenci del govern espanyol i de l’empresa responsable (NSO Group), que s’emparen en un marc normatiu ple de buits legals.

Atacs contra la immersió

Un altre dels temes recurrents d’aquesta sèrie d’informes són els atacs contra la immersió lingüística, presents en tres dels reports. Un és signat per entitats i sindicats, entre els quals, la USTEC·STEs-IAC, la Intersindical i la Plataforma per la Llengua. Hi assenyalen els perills de deixar les decisions sobre política lingüística en mans del poder judicial i demanen d’eliminar la imposició d’impartir almenys un 25% de l’ensenyament en castellà a l’educació i, en general, d’evitar l’increment de l’ús del castellà a l’escola.

Un altre informe, de la Plataforma per la Llengua, documenta les discriminacions sofertes per catalanoparlants. Hi esmenten la restricció de l’ús del català als tribunals i administracions, entre més, i recorden que l’estat espanyol no ha aplicat recomanacions clau sobre els drets de les minories lingüístiques. La Plataforma demana de reconèixer els catalanoparlants com a minoria protegida i de lluitar contra el discurs d’odi catalanòfob.

El tercer informe, signat també per entitats gallegues, asturianes i basques i per l’Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià, fa una radiografia general de la regressió en la protecció de les llengües minoritzades a l’estat espanyol. S’hi documenta la manca de funcionaris amb coneixement d’aquestes llengües i casos de discriminació laboral i sanitària. A més, demana de concedir l’oficialitat a l’asturià i l’aragonès.

Participació política dels estrangers i biaixos racistes

També s’han presentat dos informes que tenen a veure amb discriminacions racistes. L’un, signat pel CIEMEN, demana d’eliminar el requisit de reciprocitat per a garantir el dret de vot dels empadronats, també dels estrangers, a les eleccions municipals. L’informe insta Espanya a centrar-se en la residència com a criteri clau per al dret de sufragi, en lloc de la nacionalitat o els acords de reciprocitat.

L’altre informe, signat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya, denuncia que la llei no prohibeix de manera explícita les identificacions per perfil ètnic o racial fetes per les forces de seguretat i només es limita a la necessitat d’evitar aquestes pràctiques. A més, aquest informe també demana una “visió interseccional” en el Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic, que reculli vulnerabilitats relacionades amb la classe, l’ètnia, la discapacitat i l’edat, i integri la mobilitat humana (migracions, desplaçaments…) per a enfrontar desigualtats que agreugen els efectes del canvi climàtic. Finalment, demana de desenvolupar un marc normatiu que eviti biaixos discriminatoris en la intel·ligència artificial.

Desaparicions de menors a partir del franquisme

Entre els informes, també en destaca un –signat per entitats memorialistes i de víctimes– que assenyala l’incompliment sistemàtic de l’estat espanyol quant a la investigació de desaparicions forçades de menors entre 1936 i 1996, any en què es va canviar la llei d’adopció. L’informe recorda a Espanya que la detenció il·legal i la usurpació de la identitat són delictes reconeguts que no poden prescriure fins que la víctima vegi restablerta la seva identitat. Les entitats demanen que el govern espanyol implementi les recomanacions dels organismes internacionals en aquesta matèria.

Uns altres informes presentats tenen a veure amb la protecció de drets econòmics, socials i culturals, amb les desigualtats que limiten el dret de l’educació i amb els drets dels presos, en què es reclama una nova tipificació del delicte de tortura, que es prohibeixi el règim d’aïllament penitenciari superior a catorze dies i que es prohibeixin les contencions mecàniques.

 

Al sud del sud, a la comarca del Baix Segura, el 95,25% de les famílies va votar castellà en la consulta sobre la llengua base a les escoles. Al municipi de Torrevella, el percentatge encara és més alt: 97,84%. Però un grup de famílies del CEIP El Acequión s’ha decidit a obrir una línia en català per als xiquets del primer d’infantil, que començaran l’escolarització el curs que ve, és a dir, els nascuts l’any 2022. Si ho aconseguissen, seria la primera línia en català de tota la comarca.

Darrere la iniciativa hi ha Maria Imbernón i Maria Serrano, dues mares que van adoptar el català en l’edat adulta, i van prendre consciència dels avantatges que té aprendre la llengua pròpia del territori en l’etapa escolar. “Som ‘neovalencianoparlants’. Som persones que de majors hem decidit que el valencià també era una llengua nostra i la parlem. És una part de la meua identitat. No és una llengua que m’haja donat ma mare, però jo l’he feta meua. L’he adoptada. Jo a la meua xiqueta li parle en castellà, perquè sent que, si no ho fera, li negaria la seua llengua materna real, perquè la meua és eixa. Però vull que, de major, acabe com jo, bilingüe”, diu Imbernón, que ha estudiat filologia catalana.

L’ambigüitat de la llei Rovira

Ara com ara, són unes set famílies, i l’objectiu és arribar almenys a dotze o tretze per a lluitar per l’obertura d’una línia en català. “Si en una línia rural necessiten dotze o tretze xiquets per a formar una classe, jo demanaré que, si en tinc dotze o tretze, se’m faça una classe a mi”, diu. Però, encara que aconseguissen la veu favorable d’aquest nombre de famílies, la llei Rovira no garanteix que hi haja una línia en català a les zones de predomini lingüístic castellà.

“La llei no és clara i no sap ningú que pot passar, ni el percentatge mínim, ni el nombre mínim de gent. L’única cosa que podem fer és demanar a tothom que trie valencià. L’inspector d’Educació diu que es farà el que diga la llei, i la llei és ambigua, feta a posta perquè pensaven que no eixiria una línia en valencià en un territori castellanoparlant. Ells sabien a què jugaven. Però no s’esperaven, per exemple, que en la comarca dels Serrans més del 50% de la població diguera sí al valencià. No s’esperaven que isqueren moviments com el nostre, en zones castellanoparlants, demanant una línia”, diu Imbernón.

Els Serrans, la comarca castellanoparlant que ha posat el conseller Rovira contra les cordes

De fet, Ignacio Martínez Arrúe, director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, va dir en una entrevista al periòdic local Aquí en Torrevieja que si la major part de les famílies volien una llengua, i unes poques l’altra, la resolució dependria de cada zona: “Si som en una de predomini lingüístic de castellà, es farà la classe en aquest idioma. No obstant això, si detectem que hi ha demanda suficient de valencià ajuntant aquests alumnes més els d’uns altres centres, se’n crearà també una línia.”

És a dir, proposen de traslladar tots els xiquets que vulguen català a un únic centre. Això, a més de ser una discriminació lingüística, no és allò que volen les mares i els pares. “Torrevella és una ciutat enorme, amb quinze o setze col·legis, i tots dispersos en diversos punts de la població. De manera que si jo decidisc que el meu fill estiga en un centre que hi ha al nord, no vull que estiga al sud, perquè la diferència és de trenta minuts amb cotxe. És que no funciona això que diuen”, lamenta Imbernón.

Defensar el català en un territori hostil

Aquestes darreres setmanes, tant Maria Imbernón com la seua companya han eixit als mitjans de comunicació explicant la iniciativa, que a les xarxes socials es diu “3 anys valencià”. Tot i tenir el suport del centre educatiu i del claustre, han rebut una allau de crítiques d’algunes altres famílies. “De cinc-cents comentaris, quatre-cents són persones dient: ‘Mira-la, que avorrida que està, de segur que els fills d’eixos pares són tots funcionaris, en aquest col·legi no volem aquesta gent.’ I t’ho diuen mares que tenen els xiquets al col·legi. Són tan hostils que et diuen que no volen línia en valencià, però no per als seus fills, sinó tampoc per als fills dels altres”, lamenta.

Imbernón recorda que un dia va organitzar una sessió de cinema en català per als xiquets amb el film dels Minions, i que moltes mares li van dir que els havia encantat, que fessen més activitats com aquella. “I després, per Facebook, hi havia gent que deia a l’ajuntament: ‘Per favor, atureu aquesta pancatalanista.’ Ara ric, però és difícil viure en una societat així, que faces una activitat lúdica per als xiquets i et titllen d’anticrist. I m’ho trobaré sempre. De manera que jo pense que a ells no els puc canviar, ni ho vull. Que continuen així, que continuen odiant, menystenint i marginant, i sent ignorants, perquè el seu odi és alimentat per la ignorància que tenen. Que continuen dient que són més murcians que valencians. D’acord, és la seua opinió. La meua és que hem de seguir la LUEV, i sóc ací”, exclama.

L’any 2020 es va fer una manifestació a Oriola, capital del Baix Segura, contra la llei de Plurilingüisme de Vicent Marzà, que ja demanava “llibertat” per a triar la llengua base a les escoles. S’hi van poder llegir pancartes amb lemes com ara: “Volem estudiar en la nostra llengua, volem estudiar en castellà”, i “Parle castellà perquè m’ix dels ous”. Imbernón diu: “En un territori tan hostil contra el valencià, també hi ha gent que va contra això, no tothom és així.” Aquesta petita Gàl·lia de famílies en lluita per la línia en català ho demostra.

L’agraïment als professors de català

Aquesta colleta de famílies “neovalencianoparlants” de Torrevella tenen un agraïment molt especial als professors de català que, fins i tot en alguns casos, van ser l’empenta perquè estudiassen la llengua i la convertissen en la seua professió. “Ens agrada el valencià perquè els professors que venien de fora ens han deixat una espurneta, ens han deixat una flameta de la llengua. Tots els que som de Torrevella que després hem passat a parlar valencià, coincidim que ha estat gràcies als professors. Ací hi ha gent que ve com si fora a l’exili, que veu que és horrible vindre ací. Eixa gent ha de saber que vindre ací és dur, perquè ets molt lluny de casa, però en acabat deixes un bon tast en alguns alumnes, i això és el que compta. Ells ens van fer més bones persones”, reconeix Imbernón.

Tothom se sap la llegenda de sant Jordi: el cavaller salva la princesa tot matant el drac i, de la sang de l’animal, en neix una rosa. Però, i si la història fos d’una altra manera? La recerca de la rosa (Sextories) la capgira: sant Jordi es dirigeix cap a rescatar la princesa de les urpes del drac, però se’ls troba mantenint relacions sexuals. Per acabar-ho d’adobar, els tres personatges s’endinsen en un triangle sexual que farà volar la imaginació dels lectors.

L’editorial de còmic eròtic Sextories, nascuda el 2011 a Barcelona com un fanzín eròtic, ha triat la llegenda de sant Jordi, una peça cabdal de la cultura catalana, per a publicar el seu primer còmic en català. La recerca de la rosa, doncs, marca el començament d’una col·lecció d’històries eròtiques que publicaran en català. “Ja tocava!”, diuen fonts de l’editorial. “Tenim ganes d’explorar com sona, com es llegeix i com es desitja en català. Volem que persones que viuen, carden i estimen en català també es puguin veure reflectides en un còmic eròtic fet des de la tendresa i el plaer”, expliquen.

10 còmics per a regalar aquest Sant Jordi 2025

Erotitzar una història que tothom coneix

Sarybomb, l’autora del còmic, explica que la de sant Jordi és la seva llegenda preferida. D’ençà que era petita, les històries d’éssers místics i fantàstics l’han fascinada i, per això, va voler transformar la llegenda que tantes vegades havia sentit en un còmic per a adults, i va donar al guió una suggerent perspectiva eròtica. “Si la meva educació no hagués tingut aquests elements, no hauria desenvolupat el gust per la fantasia que tant treballo avui dia”, diu.

Sarybomb acostuma a fer còmics on el sexe i l’erotisme fugen de l’heteronormativitat. En el cas de La recerca de la rosa, construeix uns personatges que trenquen l’estereotip del típic cavaller fort i valent o de la típica princesa que necessita ser rescatada. “Tenim un sant Jordi lleial i proactiu que s’avergonyeix de la seva sexualitat i necessita la força dels altres dos personatges per a combatre les seves pors; una princesa desvergonyida i consentida que busca la màxima diversió en tot allò que fa; i un drac seductor però atent que també té el seu toc egoista”, explica l’autora del còmic. En aquest sentit, Sarybomb destaca que li va costar molt de trobar informació sobre el personatge de la princesa, del qual no sabia ni el nom. El seu objectiu, en part, ha estat el de rescatar i resignificar la figura de Cleodolinda, tot dotant-la d’una personalitat que va més enllà de ser simplement un personatge femení que existeix per ser salvat.

10 llibres de salut i benestar emocional per a regalar aquest Sant Jordi 2025

Fer l’amor en català

Oriol Estefanell, traductor i corrector de Sextories, ha estat l’encarregat de traduir al català el guió de La recerca de la rosa, que havia estat escrit originalment en anglès. Per fer-ho, ha utilitzat un registre arcaic, adient al rerefons medieval i fantàstic de la història. Diu que s’ha adonat que, en el seu entorn, l’argot sexual és impregnat de castellanismes, i que, per tant, no sempre ha estat fàcil de pensar en fórmules en català.

Tot i que socialment no estem gaire acostumats a fer servir vocabulari o expressions sexuals en català, “per vergonya, per rigidesa cultural o per desconnexió”, a Sextories estan convençuts que és una realitat que es pot revertir. “El llenguatge és viu i es construeix amb l’ús. I si falten referents, els farem. Parlar de sexe en català pot sonar estrany al principi, però també pot ser molt poderós.”

El problema, asseguren, no és la falta de públic disposat a consumir còmics eròtics en català, sinó la manca d’oferta: “Hi ha moltíssima gent que té ganes de llegir en català, però que sovint no troba continguts que connectin amb la seva manera d’estimar, de gaudir o d’habitar el cos. Hi ha ganes d’un contingut que sigui honest, plaent, i també divertit i diferent. I el català pot ser part d’aquesta festa.”

La producció de còmic eròtic en català és pràcticament inexistent, i en tenim pocs exemples en la història. Els pioners de l’erotisme literari podrien trobar-se en algunes peces de premsa de la Segona República com El Papitu, o en la literatura contemporània d’Ofèlia Dracs i Manuel de Pedrolo. Les excursionistes calentes és considerat el primer film pornogràfic català, publicat el 1999.

L’editorial Sextories detecta que hi ha una gran manca de referents en català quan es parla de sexualitat, erotisme o afectivitat. Acostumats a optar per un erotisme que trenca amb els discursos i els corrents sexuals hegemònics –els seus còmics relaten històries de personatges amb cossos no normatius o que trenquen els patrons de l’heteronormativitat– consumir erotisme en català era el pròxim bastió a assolir. De fet, Estefanell destaca que la llengua era una altra opressió que volien polir als seus còmics: “Treballar la llengua és també qüestionar qui té accés a dir, a imaginar, a narrar i a ser representat. Ens fa il·lusió contribuir a expandir el català cap a llocs més erotitzats sense vergonya, més genuïns, més lliures.”

Matar en català: 23 novel·les negres per a aquest Sant Jordi

Un erotisme no convencional 

Sextories defensa un erotisme que trenca amb els ritmes i els relats que imposa la indústria pornogràfica, que sovint aclapara el mercat de consum. “El còmic et permet una mirada més personal, més íntima, més imaginativa i esbojarrada. I moltes persones necessiten aquest altre ritme per a connectar amb el seu desig. Potser no tindrem milions de visites en una web, però creem relacions profundes amb qui ens llegeix.”

Entre les històries que han publicat, en trobem de temàtica històrica (medieval o de la Revolució Francesa), futurista o contemporània. En totes hi ha una voluntat explícita de trencar amb l’heteronormativitat: “Perquè no ens representa. Perquè la mirada heteronormativa simplifica i ofega la riquesa de les nostres experiències. Apostem per una sexualitat que sigui fluida, diversa, que no posi el plaer només en un lloc ni en una sola forma de viure’l”, expliquen.

Sarybomb diu que, com més va, més editorials i artistes independents obren la mirada a explicar històries menys convencionals. “Veig que, de mica en mica, s’incroporen al món de l’art idees que en un passat havien estat perseguides o erradicades. Tinc l’esperança de continuar creant històries així, malgrat que sigui difícil. La ficció no ha de treure mai espai de la vida real, però ens ajuda a millorar-la. Ens ajuda a pensar, descobrir i sortir de cànons normatius que no són per a nosaltres”, reflexiona. En aquest sentit, diu que les xarxes socials han ajudat a normalitzar un discurs de la sexualitat que se surt dels cànons hegemònics. Tanmateix, considera que no és fàcil de guanyar-se la vida de manera professional en el món del còmic: “Conec molts artistes que no es dedicarien mai professionalment a això, encara que sigui el seu somni, per la precarietat a la qual s’haurien d’enfrontar. És difícil. Fa por”, admet.

On podeu comprar La recerca de la rosa?

Sextories distribuirà La recerca de la rosa al circuit comercial de llibreries, i també serà a Barcelona el dia de Sant Jordi, amb una paradeta física, concretament, al carrer d’Alí Bei (18-20). A més, qui vulgui pot adquirir aquest còmic o qualsevol altre de l’editorial a la seva pàgina web.

10 clàssics per a regalar aquest Sant Jordi 2025