El jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, que ja ha enviat a judici un home per haver violat de manera continuada una menor de dotze anys sota la guarda de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i haver-la prostituïda durant dos anys, investiga ara en dues altres causes quinze homes més per fets similars i vinculats al primer acusat, per a qui la fiscalia demana 107 anys de presó.

Un ex-vice-president dels educadors socials insta a replantejar del tot la DGAIA arran de les violacions a una menor

El cap de la trama i un altre investigat són en presó preventiva d’ençà de l’abril de l’any passat. A més, cinc dels presumptes implicats són investigats en causes individuals per possessió de pornografia infantil.

El jutjat va obrir un procediment arran d’una denúncia d’un particular per agressió sexual, elaboració i tinença de pornografia infantil, inducció a la pornografia infantil i exhibició de pornografia a menor. La instrucció d’aquest primer procediment va acabar el gener del 2024 i és pendent de ser jutjat a l’Audiència de Barcelona. Derivat d’aquest sumari i un cop rebudes les diligències policials, el magistrat va obrir dos procediments més, pel fet de tractar-se dels mateixos delictes però amb altres protagonistes.

La segona causa té onze investigats, un dels quals és el cap de la trama. Per a ell i un altre investigat es va decretar presó provisional sense fiança l’abril del 2024. Els altres nou es troben en llibertat provisional. En aquest segon procediment hi ha dues víctimes menors: una nena –la mateixa que en la causa principal– i un nen.

En la tercera causa hi ha sis investigats, un d’ells és el mateix que en el sumari principal. En aquest procediment van aparèixer, pel cap baix, cinc noves víctimes després de revisar els dispositius electrònics. Els altres cinc són en llibertat provisional i se’ls han aplicat mesures cautelars, com ara, un ordre d’allunyament i la prohibició de comunicació amb les víctimes i la de dur a terme activitats en què hi hagi contacte amb menors.

Per a aquests cinc investigats s’han obert uns altres procediments, de manera individual per a cadascú, perquè en els seus dispositius electrònics es va trobar pornografia infantil d’uns fets que no tenen a veure amb el que investiga aquest jutjat. Per aquest motiu, aquests procediments s’investigaran individualment en el partit judicial on hagin ocorregut els fets.

La periodista Marta Romagosa presentarà el programa de Catalunya Ràdio La nit dels ignorants a partir del setembre. Substituirà Xavier Solà, que s’acomiada de l’emblemàtic espai de preguntes i respostes després de quinze temporades.

La notícia l’ha avançada l’emissora a les xarxes socials amb un vídeo en què Romagosa explica que fer-se càrrec del programa és un regal. “Sempre pensava que algun dia faria una cosa diferent i no em puc creure que sigui La nit dels ignorants“, ha declarat.

"És un regal!" Marta Romagosa [@Romagosamarta] agafarà el relleu de Xavier Solà al capdavant de "La nit dels ignorants 3.0" a partir del setembre. Preparada per sorprendre's cada nit! #IgnorantsCatRàdio pic.twitter.com/rrrLvFTrYr

— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) May 14, 2025

La nit dels ignorants es va començar a emetre el 1987, sota la direcció de Carles Cuní. El 2010 va agafar el relleu Xavier Solà i, quinze anys després, arriba el torn de Romagosa.

L’última campanya d’excavacions a la Ciutadella de Roses (Alt Empordà) ha permès de posar al descobert una segona factoria de salaons de l’època romana. A més, entre els dipòsits, s’han trobat dues olles de bronze i peus de ferro, de la mateixa època. El director dels treballs arqueològics, Lluís Palahí, ha destacat que aquestes peces “segurament formaven part del parament que es feia servir per escalfar el peix”, i que són rellevants perquè “normalment els elements de bronze solen aparèixer fragmentats”. Així mateix, s’ha completat l’excavació de dos carrers principals de l’antiga vila medieval. Ara els visitants ja poden trepitjar la mateixa via que els antics habitants, i també podran veure les restes de les cases que hi havia al voltant.

La darrera campanya d’excavacions arqueològiques a la Ciutadella de Roses es va fer entre el 17 de març i el 9 de maig. Són uns treballs impulsats per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Roses i finançats pel Departament de Cultura.

Una de les troballes més destacades ha estat la segona factoria de salaons de peix de l’època romana. Al principi es pensaven que era només un edifici que utilitzaven els romans, però en els treballs d’enguany hi han descobert cinc dipòsits que es devien utilitzar per a la producció i conservació del peix. A més, a dins, hi han trobat dues olles de bronze, peus de ferro i diverses peces trencades. Es dóna la circumstància que una de les olles està tancada, però ara els investigadors hauran de comprovar si a dins hi ha runa o està buida; o bé encara conserva els aliments que s’hi van preparar.

Fins ara, es tenia constància d’una petita factoria de salaons de peix també de l’època romana -situada a l’extrem est del recinte-, però es creia que era un edifici aïllat que formaria part d’un petit establiment. Pel director dels treballs arqueològics, Lluís Palahí, el fet que s’hagi trobat una altra factoria, “demostra que l’ocupació romana no era tan residual com es pensava fins ara, sinó que hi havia una gran façana marítima del tipus industrial dedicada a l’explotació del mar i els seus productes”.

Passejar pels carrers medievals

L’última campanya arqueològica també tenia com a objectiu completar l’excavació de dues vies principals de la vila medieval (el carrer Major i el carrer Nou). Ara els visitants podran entrar pel mateix punt on se situava la porta principal -el portal major- durant l’edat mitjana, i podran passejar pels mateixos carrers que els avantpassats.

El director de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic, Marc Bouzas, ha destacat que l’objectiu és que el jaciment sigui visitable, i que ho sigui “en els termes de l’urbanisme medieval”. “És a dir, que tothom pugui entrar per la porta antiga i integrar-se plenament en aquest espai”, ha indicat.

Ara el pròxim pas serà acabar d’excavar les cases dels voltants dels dos carrers, i contraposar la informació que es trobi amb la documentació i els capbreus que es conserven d’aquesta època. “Ajuntant les troballes arqueològiques i les documentals, podrem reconstruir la història d’aquest espai, i podrem fer un estudi al detall de qui vivia en cada moment en aquestes cases”, ha ressaltat Palahí.

Per la seva banda, la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Roses, Sílvia Ripoll, ha destacat que la Ciutadella és una “joia” i “un pou de coneixement” i que per això continuaran amb els treballs arqueològics. “És un espai molt important pel municipi”, ha subratllat.

L’ex-vice-president del Col·legi d’Educació Social de Catalunya Lluís Vila ha dit que els casos de menors tutelats per la DGAIA violats a l’exterior dels centres no eren pas anecdòtics.

Arran de la petició de cent set anys de presó contra un home que va violar i prostituir reiteradament una menor tutelada, Vila ha dit a RAC1 que no el sorprenia: “Drames com aquest n’hi ha cada dia”. De fet, ha qualificat la DGAIA d’opaca i creu que “s’hauria de replantejar de dalt a baix”. De fet, considera que la institució està mancada de recursos humans i econòmics.

“Quan hi ha un escàndol, la DGAIA aplica protocols per a justificar-se, es basen a poder garantir que s’ha fet tot segons marca la llei, sense donar més explicacions”, afegeix Vila, vinculat vint-i-cinc anys al sector i que admet no tenir bona relació amb la institució.

Un ramader de Collsacabra afectat per setzes atacs de llop ha demandat la Generalitat per la via administrativa per danys i perjudicis. L’explotació va sofrir el primer atac de l’animal el maig de l’any passat. Un any després, el propietari, Joan Pròsper Fatjó-Vilas, diu que és al límit.

El ramader explica que segueix els mètodes de prevenció indicats per la conselleria de Territori, però denuncia que no han funcionat, perquè els atacs han continuat.

A banda de la sobrecàrrega de treball que li representa la instal·lació de les malles elèctriques, calcula pèrdues de més de 60.000 euros. El ramader reclama ajuts directes perquè les indemnitzacions actuals pel centenar d’ovelles que se li han mort són insuficients.

La jutgessa de Catarroja, que instrueix la causa penal de la gota freda, ha acordat noves citacions de testimonis. D’una banda, cita el comandament en cap de la Unitat Militar d’Emergències (UME) de l’exèrcit espanyol i l’ex-cap de premsa de la Conselleria de Justícia i Interior. D’una altra banda, cita quatre batlles més: el de Pedralba (Serrans), Andoni León Sánchez; el de Montserrat (Ribera Alta), Sergio Vilar Campos; el de Torís, Ismael José Corell García; i la de Godelleta (Foia de Bunyol), María Amparo Pardo Luján.

També ha citat com a perits un catedràtic de Geografia Física de la Universitat de València i un meteoròleg membre de l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet).

En una altra resolució, la jutgessa denega una declaració testifical d’un dels ponents al senat espanyol sobre el projecte de llei per a la protecció d’infrastructures crítiques. La magistrada justifica el rebuig a la sol·licitud presentada per una acusació particular en què aquesta declaració versaria sobre la presa de Forata. Assenyala que, com han declarat uns quants perits durant la instrucció, aquesta presa no va tenir cap influència en el cabal del barranc de Torrent (o rambla del Poio) i no guarda, per tant, cap relació amb les defuncions i les lesions investigades en aquesta causa.

“Ha de qualificar-se com una autèntica faula la repercussió de la presa de Forata en la crescuda del barranc del Poio. Es tracta simplement d’una altra conca. Igualment, ha de descartar-se que tingués qualsevol mena d’efecte negatiu en els successos del dia 29 d’octubre de 2024. Al contrari, com s’ha expressat, va produir un efecte ‘netament beneficiós’. És per això que manca d’objecte la citació del testimoni”, raona la jutgessa. I insisteix: “Han de centrar-se les proves en l’objecte d’aquest procediment, expressat en reiterades ocasions, l’avís tardà a la població que no va poder adoptar mesures d’autoprotecció, que ja va arrencar d’una convocatòria tardana del CECOPI.”

Nou membres d’una delegació d’empresaris de la Cambra de Comerç de Tarragona resten atrapats a Trípoli, a Líbia, a causa dels intensos combats entre milícies que hi ha a la capital d’ençà de fa dos dies. Formen part d’una delegació comercial de vint-i-una persones que dilluns va viatjar a la ciutat amb motius empresarials, amb la previsió de tornar demà.

Els integrants de la delegació, entre ells el director d’Internacional de la Cambra de Comerç de Tarragona, Roberto Barros, han estat reclosos a l’hotel on s’han allotjat, des d’on han assegurat que han estat bé i han rebut bon tracte. La missió comercial ha estat traslladada a la residència de l’ambaixador espanyol, segons que ha pogut saber l’ACN de fonts del govern espanyol.

En un vídeo difós a les xarxes socials, Barros ha explicat que han passat la nit al soterrani per evitar riscos per bales perdudes, però que no han rebut cap amenaça directa: “No hem tingut la sensació de perill per les nostres vides”, ha dit. “La situació és complicada i hem passat una nit llarga, però la policia diplomàtica ens ha protegit i les milícies no s’hi han acostat perquè no tenen cap interès en nosaltres”, ha assenyalat.

Segons que ha informat el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol, l’ambaixada a Trípoli manté el contacte amb els ciutadans afectats, tot i que no ha donat una xifra exacta. Des del ministeri asseguren que els ciutadans estan localitzats i que se’ls ha demanat d’evitar desplaçaments i romandre als seus allotjaments fins que la situació sigui segura.

Dos dies de combats i sis morts

Trípoli ha viscut una segona nit de combats, que ja haurien deixat sis morts pel capbaix. Davant d’aquest escenari, la Missió de l’ONU a Líbia (UNSMIL) ha reclamat un alto-el-foc immediat.

L’epicentre dels combats és el bastió de la milícia Aparell de Suport a l’Estabilitat (SSA), encapçalada per Abdelghani al-Kikli, conegut com a Gheniua, i que figura entre els morts.

El grup opera sota control del Consell Presidencial –un dels organismes que conformen el govern d’unitat, amb seu a Trípoli– i ha estat acusat d’assassinats, detencions arbitràries i detenció arbitrària d’immigrants i refugiats, tortura, feines forçades i altres violacions dels drets humans.

Actualment, Líbia és dividida en dues administracions una volta que la Cambra de Representants, amb seu a l’est del país, donés per finalitzat el mandat d’Abdul Hamid Mohammed Dbeibé per l’ajornament de les eleccions presidencials el desembre de 2021, si bé el primer ministre d’unitat va refusar la decisió i va optar per mantenir-se al càrrec fins que es fes el govern.

Òmnium Cultural i cinc ajuntaments de Catalunya Nord –Elna, Portvendres, Tarerac, Sant Andreu de Sureda i Banys d’Arles– han presentat conjuntament un recurs al Consell d’Estat francès contra la prohibició de poder utilitzar el català als plens.

D’aquesta manera, s’eleva la qüestió al màxim tribunal de l’estat francès, una volta que el Prefecte dels Pirineus Orientals i els tribunals administratius de Montpeller i Tolosa decidissin de mantenir la prohibició de fer servir el català en els plens municipals. De resultes de la sentència de la justícia francesa, els batlles nord-catalans ja van anunciar al desembre que, amb l’ajuda d’Òmnium, plantarien cara a la resolució del Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc

En el recurs, presentat per Òmnium en nom dels cinc ajuntaments, s’esgrimeix que la prohibició de parlar català als plens vulnera clarament la llibertat d’expressió dels càrrecs electes. Un dret que recullen l’article 11 de la Declaració Universal dels Drets Humans i l’article 10 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals.

Protecció de la llibertat d’expressió

En un comunicat, el president d’Òmnium, Xavier Antich, denuncia que hi ha tribunals que tenen la voluntat “de relegar el català a una llengua de segona per arraconar la identitat catalana, alimentant les tesis del populisme i l’extrema dreta, que cada vegada agafen més força a la Catalunya Nord, a l’estat francès i, en general, a tot Europa”. I ha afegit: “La defensa de la llengua, la cultura, la cohesió i la nació a través dels drets fonamentals i dins les institucions del país es fa especialment necessària per acorralar aquests valors totalitaris”.

El recurs defensa que la protecció de la llibertat d’expressió fa referència tant al contingut d’allò que es diu com a la llengua utilitzada, i que això encara és més rellevant quan es tracta de la llibertat d’expressió política dels representants electes.

El recurs també al·lega que l’article 2 de la constitució francesa, que diu que el francès és la llengua de l’estat francès, no pot ser interpretat com un obstacle o limitació a la llibertat d’utilitzar el català (i altres llengües minoritzades a l’estat francès). I que s’ha de conciliar amb altres principis constitucionals, especialment amb la llibertat d’expressió i amb l’article 75 de la mateixa constitució, introduït el 2008, segons el qual “les llengües regionals formen part del patrimoni de França”. Segons Òmnium, no hi ha cap disposició en l’ordenament jurídic francès que prohibeixi la coexistència del català -o altres llengües minoritzades com el cors, el bretó o el basc- amb el francès.

Fer servir el català als plens

Els cinc ajuntaments de Catalunya Nord van modificar l’any 2022 els seus reglaments per permetre l’ús del català als plens amb traducció al francès, però les autoritats franceses (Prefectura i tribunals) ho van prohibir, incloent-hi qualsevol debat oral en català.

Òmnium denuncia aquesta vulneració de drets i defensa que el català ha de poder-se utilitzar amb normalitat a la vida pública. Tot i que només un 6% el parla habitualment, més del 70% de la població en dona suport. Davant la manca de reconeixement oficial per part de l’Estat francès, Òmnium impulsa accions per preservar i promoure la llengua i cultura catalanes al territori.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet públic avui un comunicat contundent en què rebutja de signar el Pacte Nacional per la Llengua. “És insuficient des de tots els punts de vista donada la magnitud dels resultats de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics”, destaca l’entitat.

L’ANC avisa que la realitat que reflecteix l’enquesta “evidencia que formar part d’Espanya condemna la llengua i la identitat a ser residuals”. “L’acatament de la legalitat espanyola i la normalització institucional, política i social impedeix revertir la minorització de la llengua”, diu.

Un diagnòstic lingüístic molt cru que no va acompanyat de les mesures proporcionals | Anàlisi d’Ot Bou

En la línia del manifest per la llengua que l’entitat va fer públic el passat Sant Jordi, l’ANC diu que cal anar més enllà “d’exercicis de retòrica”. Considera que el Pacte proposat pel govern “s’allunya de les urgents necessitats que la nostra llengua requereix” i reclama una implicació institucional molt més ferma.

En el comunicat, interpel·len directament el president de Catalunya, Salvador Illa, amb una bateria de preguntes. Concretament, li demanen si garantirà el compliment efectiu de la legislació vigent; si s’assegurarà la immersió lingüística a les escoles; si s’obligarà a retornar com a mínim en català; si la gent podrà ser atès en català a la justícia i a la sanitat; si millorarà l’oferta de cinema i música en català; i si es protegirà la cultura catalana a l’exterior.

En el comunicat, l’ANC també revela que no ha estat convidada a participar ni a signar el pacte, malgrat la seva trajectòria en defensa de la llengua, i critica que altres col·lectius implicats també han estat ignorats. Consideren que això deslegitima el caràcter realment “nacional” del pacte i denuncien que l’exclusió d’entitats actives en el terreny lingüístic empobreix el consens i debilita qualsevol acció institucional.

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, diu que el Pacte Nacional per la Llengua ja estava enllestit “fa molt de temps” i que recull les aportacions de tots els grups que el van impulsar inicialment, també–ha remarcat– de Junts i la CUP, que “s’han retirat a última hora”.

En una entrevista al diari Ara, diu que entén les justificacions de les dues formacions, que considera transparents, tot i lamentar que finalment hagin decidit de no donar-hi suport.

Segons Vila, la CUP rebutja el pacte perquè voldria que reflectís explícitament un conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol. Això, a parer seu, fa inviable que el text pugui ser “transversal”. Quant a Junts, diu, en una altra entrevista a La Vanguardia, que han comunicat al govern que s’estimaven més esperar a veure com es resolien algunes qüestions obertes, com ara, una eventual sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’obligació d’impartir un 25% de les classes en castellà o l’oficialitat del català a la Unió Europea.

Per al conseller, aquests temes queden “fora de la possibilitat de resolució” del govern i, per tant, no haurien d’afectar el consens sobre el pacte.

Sobre les negociacions amb el PP, Vila diu que el govern ha intentat de parlar-hi moltes vegades, però que els populars “no han trobat mai el moment per a fer-ho”. A més, denuncia que en compareixences públiques han estat “molt bel·ligerants contra qualsevol política de foment de la llengua”, cosa que, segons ell, fa molt difícil d’arribar a cap mena d’acord.

L’abril s’ha tancat amb una evolució desigual de la inflació als Països Catalans. Segons les dades que ha publicat l’Institut d’Estatística espanyol (INE), l’índex de preus de consum (IPC) ha baixat a les Illes i a Catalunya, mentre que al País Valencià ha tornat a pujar després de la contenció del març.

A les Illes, la inflació interanual s’ha situat en el 2,8%, una dècima menys que el mes anterior, cosa que representa el registre més baix d’ençà de l’octubre del 2024. Tot i això, continua essent la més alta dels Països Catalans. Els serveis d’hoteleria i restauració són el sector amb més pressió inflacionista, amb un augment del 5% en un any, i també pugen amb força els costos relacionats amb l’habitatge, com l’aigua, la llum o el gas, que creixen un 4%. El preu dels aliments i les begudes no alcohòliques ha crescut d’un 3,1%.

Al País Valencià, l’IPC interanual ha pujat d’una dècima i s’ha situat en el 2,5%. És un repunt després de la baixada del març. Els increments més destacats són en habitatge (5,7%), restauració i allotjament (4,9%) i educació (3,6%). En canvi, el transport, amb una caiguda de l’1,6%, i el mobiliari per a la llar, amb una reducció del 0,1%, han contribuït a frenar l’augment general.

Catalunya és l’únic dels tres territoris on l’IPC s’ha moderat per segon mes consecutiu, fins al 2,1%, una dècima menys que al març. La inflació ha baixat especialment en el transport, d’un 1,9% interanual. Tanmateix, hi ha pressió en serveis com la restauració (4,9%), el lleure (3,5%) i l’habitatge (2,9%), mentre que altres partides, com el mobiliari, s’han mantingut estables.

La vice-presidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha avançat que les pèrdues de generació elèctrica que hi va haver abans de la gran apagada de fa dues setmanes a la península ibèrica van tenir lloc a Granada, Badajoz i Sevilla.

En una resposta al diputat del PP Borja Sémper al congrés, Aagesen ha insistit que calia treballar amb rigor per aclarir les causes d’aquest tall inèdit de subministrament elèctric. Tot i això, ha volgut remarcar que no va ser “ni un problema de cobertura, ni de reserva, ni de la mida de les xarxes”.

Fins ara, se’n desconeixia la localització exacta, i només s’havia informat que les pèrdues havien estat a les zones del sud-oest i del sud de la península.

Descarta el ciberatac

Posteriorment, en una compareixença, la ministra ha descartat definitivament la causa de l’apagada fos un ciberatac. En aquest sentit, ha explicat que, després d’analitzar els centres de control, les centrals generadores i el funcionament de Red Eléctrica, no s’ha detectat cap indici que apunti a una intrusió informàtica. “És una bona notícia. Insisteixo: no hi ha indicis que l’operador del sistema hagi estat objecte d’un ciberatac”, ha dit.

Tot i això, ha reconegut que encara cal determinar amb exactitud què va originar l’apagada. Segons que ha dit, les investigacions s’han centrat ara en dues oscil·lacions que es van detectar al sistema elèctric europeu uns trenta minuts abans del tall general, per si podien estar-hi relacionades.

“Formem part d’un sistema paneuropeu altament complex, amb fenòmens interrelacionats, i aquest és una anàlisi que ha d’anar molt més enllà d’assenyalar una font de generació o una altra”, ha afirmat. “No es pot resumir en una frase ni tancar en fals. Aquest govern no ho farà.”

Aagesen ha qualificat l’apagada com un “fet excepcional” i ha dit que s’hi continua treballant per esclarir-ne les causes i, un cop conegudes, establir les mesures necessàries per evitar que torni a passar. També ha volgut agrair el comportament cívic de la ciutadania i la feina dels treballadors del sistema elèctric, que van aconseguir de restablir el servei en temps rècord.

Finalment, ha explicat que el procés de reposició de la xarxa des del zero també és objecte d’anàlisi dins el comitè d’investigació del govern espanyol, per extreure’n lliçons i reforçar-ne la preparació davant possibles emergències futures.

Reflexives i filosòfiques, estratègiques i polítiques, punyents i polèmiques. Amb un to irònic i juganer, i tan dolç com entranyable, Pepe Mujica va pronunciar, en entrevistes i discursos sonats, centenars de frases que, gràcies a la seva popularitat, esdevingueren icòniques.

“Tinc una cosa: la màgia de la paraula”, va dir quan, després d’assegurar que volia ser recordat com “un vell boig”, li van demanar si, amb tot el que havia fet en una vida que l’havia dut de guerriller sotmès a tretze anys de presó i tortures a president, no tenia res més a dir sobre el seu llegat.

Com les abelles pol·linitzadores que sobrevolen la seva famosa chacra –finca– al Rincón del Cerro, a tocar de Montevideo, les seves paraules van produir mel dolça, però sovint també clavaven l’agulló. Apleguem ací trenta de les seves frases més recordades:

Paraules reflexives i entranyables

“Governem la globalització o la globalització ens governa a nosaltres? […] El desafiament que tenim davant és d’una magnitud colossal i la gran crisi no és ecològica, és política. L’home no governa avui les forces que ha desfermat, sinó que són les forces que ha desfermat les que governen l’home.” (21.06.2012, discurs a la Conferència de l’ONU sobre Desenvolupament Sostenible, Rio+20, Rio de Janeiro).

“Hem sacrificat els vells déus immaterials i hem ocupat el temple amb el Déu mercat. Ell ens organitza l’economia, la política, els hàbits, la vida i fins i tot ens finança amb quotes i targetes l’aparença de felicitat. Sembla que haguéssim nascut només per consumir i consumir.” (24.09-2013, discurs a l’Assemblea General de l’ONU, Nova York).

“Penseu que la vida humana és un miracle. Que som vius per miracle i que res no val més que la vida. I que el nostre deure biològic, per damunt de totes les coses, és respectar la vida, impulsar-la, tenir-ne cura, procrear-la i entendre que l’espècie és el nostre nosaltres.” (24.09.2013, íd.).

“El consum de drogues no és bo, no s’ha de defensar. La drogaddicció és un càstig. Cal lluitar perquè la gent no tingui addicció. L’única addicció damunt la Terra que paga la pena és la de l’amor; les altres duen a la desgràcia.” (31.01.2014, sobre la regulació del consum de marihuana impulsada durant el seu mandat, entrevista a RT, l’Havana).

“Ni els grans estats nacionals, ni les transnacionals, i molt menys el sistema financer, no haurien de governar el món. Necessitem la política elevada entrellaçada amb la saviesa científica al poder, aquesta ciència que no anhela el lucre sinó el demà. La intel·ligència, i no pas l’interès, al comandament.” (20.09.2014, article a International Policy Journal).

“Quan compres una cosa no la compres amb diners, la compres amb el temps de vida que has hagut de gastar per aconseguir aquests diners, però amb una diferència: l’única cosa que no es pot comprar és la vida. La vida es gasta, i és miserable gastar la vida per perdre llibertat.” (2015, testimoni al documentari Human, de Yann Arthus-Bertrand).

“La política és una funció, en la meva humil opinió, sagrada, perquè és una necessitat antropològica dels éssers humans.” (6.04.2019, acte polític pel 30 aniversari del MPP).

“Pot ser meravellós per a l’espècie humana si els robots treballen per al confort de la humanitat. Qui ha dit que l’home és un animal treballador? Va aprendre a treballar per necessitat. El poc que sé dels pobles primitius: treballaven tan poc com podien, dues hores. És irracional creure que l’home és treballador.” (03.04.2023, entrevista a DW).

“No cometeu l’error del meu temps. Com més desunits estiguem, més dominats estarem. Per tant: estudiar, no perdre el temps, cuidar la democràcia. La democràcia no és perfecta, és plena de defectes, perquè són els nostres defectes humans, però fins avui no hem trobat res millor. És fàcil perdre-la i difícil tornar-la a guanyar. L’heu de cuidar.” (13.07.2023, discurs davant joves al 59è Congrés de la Unió Nacional d’Estudiants del Brasil, Brasília).

“Vull transmetre als joves d’aquest país que la vida és meravellosa, que es consumeix i se’n va. El quid de triomfar en la vida és tornar a començar cada vegada que caus. I si hi ha ràbia, que la transformin en esperança.” (29.04.2024, conferència de premsa on anuncià que li havien detectat un tumor a l’esòfag, Montevideo).

“Ho veig en la conducta dels animals. He vist fredelugues covant a la tardor, una bestiesa. Els ocells coven a la primavera perquè hi ha abundància d’insectes. Observacions grans i petites que hi són, a l’entorn —i no ens n’adonem! Aquest és un problema molt seriós, inesgotable.” (11.06.2024, sobre el canvi climàtic, presentació del llibre José Mujica. Otros mundos posibles, Montevideo).

Estratègiques i polítiques

“Reaprendrem, perquè fins i tot fins a la tomba es reaprèn. No tenim línia. No en podem tenir, perquè els nostres cervells són ignorants… Molts anys sense res. I no venim a plorar els nostres mals […], simplement a deixar ben clar que el grapat de vells que queden tenen molt clar que són tan sols un bastonet que ha de servir perquè el rusc s’hi aplegui al voltant: l’essencial no és el bastonet, sinó el rusc.” (17.03.1985, primer acte del moviment guerriller MLN-T després del seu alliberament).

“Permeteu-me un petit subratllat: educació, educació, educació i més educació. Els governants hauríem d’estar obligats cada matí a omplir fulls com a l’escola escrivint cent vegades ‘he d’ocupar-me de l’educació’, perquè allà s’anticipa el rostre de la societat que vindrà.” (01.03.2010, discurs d’assumpció com a president al Palau Legislatiu, Montevideo).

“Ningú no pot ser partidari de l’avortament per principi, però hi ha dones que es veuen abocades amb amargor a haver de prendre aquesta decisió […] i aquest món viu en la clandestinitat […], allà hi ha vides que es perden. Posar-ho sobre la taula legalitzant-ho ens dóna la possibilitat d’actuar.” (31.05.2013, entrevista a TVE, Madrid).

“Sembla que descobrim un fenomen modern, però la realitat és que això és més vell que el forat del mate. Hem decidit acceptar l’existència de la realitat.” (19.08.2015, sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe, aprovat el 2013 a l’Uruguai durant el seu mandat, San José, Costa Rica).

“La política imposa la necessitat de construir éssers col·lectius. Perquè la nostra força com a individus és la d’una fulla al vent. Les lluites, les millores, els graons de progrés en una societat depenen de l’home. Podem estar conformes filosofant en un cafè, però construir camins per a una societat implica pagar el cost de construir voluntats col·lectives de molta gent.” (20.06.2016, discurs a la Universitat d’Oxford, Regne Unit).

“Ahir horabaixa em vaig posar a llegir l’informe de l’ONU sobre el canvi climàtic i després no vaig poder dormir en tota la nit. Hi ha interessos que s’han ocupat de menysprear i ignorar el que ja es va dir a Kyoto fa més de 20 anys […]. La ciència diu a la política què ha de fer, però la política no li fa cas […], no podem al·legar ignorància. Avui no és la ciència, que falla, és la política.” (2022, llibre Semillas al viento: José Mujica).

Les frases més punyents i polèmiques

“No siguis beneit!” (10.10.2003, com a senador, al periodista Néber Araújo durant una entrevista a Teledoce: l’exemple més sonat d’una crossa verbal que va tornar a fer servir en altres encreuaments amb periodistes).

“Aquesta vella (Cristina Fernández) és pitjor que el borni (Néstor Kirchner). El borni era més polític. Aquesta és tossuda.” (04.04.2013, captat per un micròfon obert, després demanà disculpes sentides. Sarandí Grande, Uruguai).

“[Els uruguaians] som mig dropouts [alumnes que no acaben l’escolarització], no ens agrada gaire treballar.” (30.05.2013, davant un grup d’empresaris espanyols, Madrid).

“A la FIFA són una colla de vells fills de puta.” (30.06.2014, a la premsa, sobre la sanció a Luis Suárez durant el Mundial del Brasil, Montevideo).

“És molt bonic entrar en un banc amb una 45 així, tothom et respecta.” (2018, testimoni al documentari El Pepe, una vida suprema, d’Emir Kusturica).

“A vegades hi ha coses que no tenen cap més resposta que la tortura per a trobar la veritat.” (22.11.2018, a la premsa, sobre el “pacte de silenci” dels repressors de la dictadura, Montevideo).

“Això s’acabarà quan ens hàgim mort tots.” (Sense data exacta, sobre la recerca de veritat sobre els desapareguts durant la dictadura; rectificat el maig del 2024: “Em vaig equivocar”.)

“No cal posar-se davant les tanquetes.” (01.05.2019, a la premsa, sobre els tancs que atropellaren manifestants a Veneçuela durant una protesta convocada per Juan Guaidó; després aclarí: “No justifico res, només vull educar la gent.”)

“El feminisme és bastant inútil, perquè crec que el masclisme és un fet i l’agenda de drets per a la igualtat és inqüestionable, però l’estridència també acaba fotent la causa de la dona, perquè crea una antípoda queixosa.” (20.12.2019, entrevista al Semanario Voces).

“La dona sempre és una mare. I nosaltres anem pel món sempre necessitant-ne una, perquè, si no, no saps on tens la camisa.” (20.12.2019, íd.).

“Jo la respecto molt, la Carolina. Té un do a favor: és dona, i estan de moda.” (7.11.2022, entrevista a El Observador, sobre la intendenta de Montevideo Carolina Cosse i la seva possible candidatura a la presidència; paraules rebutjades per dones del seu partit).

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha dictat una sentència que representa un dur revés per a la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, per l’opacitat amb què va gestionar els contactes amb l’empresa Pfizer durant la pandèmia de la covid-19. El tribunal ha anul·lat la decisió de la Comissió de denegar l’accés als missatges de text intercanviats entre Von der Leyen i el conseller delegat de Pfizer, Albert Bourla, durant la compra de vaccins contra la covid-19.

La periodista Matina Stevis, del diari The New York Times, havia sol·licitat aquests missatges –enviats entre l’1 de gener de 2021 i l’11 de maig de 2022–, però la Comissió va rebutjar la petició al·legant que no en tenia cap registre. Ara, però, el tribunal considera que The New York Times ha aportat prou proves que demostren l’existència d’aquests missatges i ha deixat en evidència les contradiccions i les respostes imprecises de la Comissió.

Segons la sentència, la Comissió no es pot limitar a dir que no té els documents, sinó que ha d’oferir explicacions creïbles sobre les cerques que ha fet i les raons per les quals no els pot localitzar. El tribunal constata que la Comissió no ha detallat on va cercar els missatges, si van ser esborrats o si la presidenta va canviar de telèfon durant aquell període.

A més, critica que la Comissió no argumentés per què considerava que aquells missatges no contenien informació important ni mereixien de ser conservats, tot i que es van enviar en plena crisi sanitària i en el context d’un dels contractes més controvertits de la pandèmia.

La sentència reforça el dret d’accés als documents públics a la Unió Europea i posa sota escrutini el paper personal que Von der Leyen va tenir en les negociacions amb Pfizer, especialment arran de les informacions que apuntaven que els contractes milionaris s’havien començat a gestar en intercanvis de missatges personals.

El tribunal conclou que la Comissió no ha actuat amb la transparència exigible en una qüestió d’interès públic com aquesta. L’executiu comunitari pot presentar ara un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Disputa judicial pel ‘Pfizergate’

A començament del 2023, The New York Times va portar als tribunals de la UE l’anomenat Pfizergate. El diari acusava l’executiu de Von der Leyen de vulnerar les regles sobre l’accés públic als documents de les institucions europees i, per tant, de vulnerar el dret de la informació.

Brussel·les argumentava que havia estat “incapaç de trobar” els missatges. En canvi, el diari deia que no els havia registrat seguint el reglament europeu sobre l’accés a documents públics i, en aquest sentit, creia que els havia descartat de manera “il·legal”.

Arran dels incompliments d’AstraZeneca en el lliurament de vaccins, Brussel·les va ampliar el contracte amb Pfizer durant la primavera del 2021. El diari va publicar que Von der Leyen i Bourla havien negociat la compra en trucades i missatges de text. Preguntat pel contingut d’aquests missatges, l’executiu comunitari va dir que s’havien esborrat.

La Defensora del Poble de la Unió Europea (UE), Emily O’Reilly, va demanar a la Comissió Europea transparència en el cas dels missatges de text, i també va reclamar una actualització de la llei que marca quines comunicacions s’han de conservar per incloure-hi els missatges de text que es consideren importants.

Avui, 14 de maig de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Òscar Escuder: “No és el pacte que hauríem escrit nosaltres” 
• Pacte per la llengua: quina vergonya d’acte, quina vergonya de país I Editorial de Vicent Partal
• Un diagnòstic lingüístic molt cru que no va acompanyat de les mesures proporcionals
• “Mazón és el principal obstacle”: la tasca dels Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció per a tenir veu
• “Reviure-ho és dolorós, però necessari”: la lluita per la veritat de la família de Brian Ríos, mort sota custòdia policíaca 
• L’estat de l’art a Catalunya (i 5). El pensament I Mail obert de Joan Minguet 
• El risc d’opinar I Mail obert de Josep Ramon Resina
• “Mentre la guerra continuï, la crisi també continuarà”: el blocatge d’Israel deixa Gaza al precipici de la fam
• Adrià Targa: “Hi ha tanta oferta d’experiències que ens sentim buits”   
• Quants turistes pot assumir Cadaqués? “Ens anem convertint en un parc temàtic” 
• Permarèxia: quan menjar sa esdevé una obsessió

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora: