Junts per Catalunya s’ha desmarcat del Pacte Nacional per la Llengua. La seva portaveu parlamentària, Mònica Sales, en parla en aquesta entrevista, feta al parlament unes hores després de l’acte de signatura de l’acord presidit per Salvador Illa. Sales aprofundeix en les reticències que tenen pel fet que els membres del govern utilitzin també el castellà i demanin, al mateix temps, que els ciutadans facin servir el català. A més, insisteix que caldria haver esperat a la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei i el decret amb què la majoria de partits confiaven d’esquivar la imposició del 25% de castellà a les aules i a la resolució de la demanda de l’oficialitat del català a les institucions europees.

—Junts participava en el Pacte Nacional per la Llengua des del començament. Quan es van complicar les negociacions?
—Es compliquen en el moment de represa, aquesta legislatura. En la negociació prèvia, en la legislatura passada, també havíem estat molt exigents a demanar que les mesures que hi havia de manera inicial fossin més ambicioses i que hi hagués un desplegament econòmic pressupostari que en pogués donar compliment. Quan hi ha un canvi en el context de govern i veiem com va evolucionant amb aquesta desnacionalització permanent, ens salten totes les alarmes i és quan decidim que, en un context com el que tenim, no podem signar aquest document del Pacte Nacional per la Llengua.

—Heu argumentat que calia esperar a la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llengua i el decret del català. ERC i els Comuns diuen la contrària: que el pacte permetrà de respondre-hi amb millors condicions.
—Creiem que s’hi havien d’incorporar aquelles mesures que poguessin fer front a una sentència, era important per a nosaltres. Per això demanàvem d’esperar a veure la resolució, que ha de sortir dels tribunals altament polititzats, i poder actuar també amb consens per fer front a aquesta nova ingerència judicial. Hem preguntat al govern infinitat de vegades, de manera pública i de manera privada, què té previst de fer, o com vol organitzar-nos, per fer front a aquesta sentència en cas que sigui negativa, que és el que sembla que passarà. No hem tingut mai resposta. Ens han dit que una cosa havia d’anar deslligada de l’altra, però, per a nosaltres, en un moment en què busquem de revertir aquest poc ús de la llengua catalana, si hi ha una sentència que ens diu que hem d’utilitzar menys la llengua catalana a l’escola, òbviament, el pacte ha de poder ser una eina per a contrarestar-la. Era important esperar aquest moment per, després, adaptar el pacte a les ingerències judicials en cas que arribin. Ho hem traslladat al conseller moltes vegades; a les entitats, amb qui ens hem vist de manera permanent; i per aquest i altres motius no ens hem sumat al pacte.

—Quina hauria de ser la resposta a una sentència negativa del TC? Quines mesures hauríeu incorporat al pacte en aquest cas?
—El dia que arribi la sentència veurem en quins termes ho fa, però és evident que el parlament va treballar pel consens amb una llei i amb un decret, que és el que ara està en joc, que demana que els criteris pedagògics siguin l’eina necessària per a revertir la decisió judicial d’una imposició de percentatges. Els percentatges per se no tenen cap raó de ser. Volem aplicar uns criteris, des d’un punt de vista pedagògic i didàctic, en l’aprenentatge de les llengües. El català és la llengua vehicular i d’ús a l’escola i és molt important que aquesta ingerència judicial no ataqui una vegada més una llengua que és minoritzada, no minoritària, i que té moltes dificultats per a poder continuar endavant. Per revertir l’ús social del català, hem de fer el possible perquè a l’escola s’escrigui i es parli en català, que s’aprengui en les millors condicions possibles. Per això, a la llei vam posar molt el focus en l’oralitat de la llengua. Perquè s’avalua molt la part escrita, la de la comprensió, però per revertir l’ús al carrer necessitem fomentar-ne l’ús de manera correcta també a les aules. Aquests dies es fan les proves de llengua oral a les escoles, veurem quin és el resultat, quins índexs tenim, els percentatges de la fluïdesa oral i de l’estat de la llengua oral. També seran indicadors necessaris per a veure com ho revertim. Som conscients que tots sols no podem fer-hi front, que necessitem el consens, però també un govern que ens digui si acatarà aquesta sentència o no. Sembla que el govern acataria aquesta sentència i nosaltres volem saber de quina manera podem fer-hi front i combatre-la.

—Proposeu desobeir la sentència del TC, si és negativa?
—Volem defensar el model de l’escola catalana, que és d’èxit en aquest país, que té el català com a llengua vehicular. Hi ha una llei que parla d’uns criteris pedagògics per a establir l’ús de les llengües a l’escola, lluny d’aquests percentatges imposats del 25%.

—Respecte d’això, el pacte nacional reclama de garantir el coneixement efectiu del català com a llengua vehicular normal, ajudar a formar mestres i garantir que es compleixi el model actual. És insuficient?
—No és que sigui insuficient, és que per a nosaltres és important conèixer el contingut d’aquesta sentència abans de tancar el pacte. El Pacte Nacional per la Llengua és important, ja ho hem dit, el president Puigdemont també s’hi referia. Atès l’estat de salut del català, complicat, és evident que s’han d’aprovar diverses mesures, i que l’aprenentatge de la llengua per als docents és una de les reflexions que hem de fer també com a país. He estat setze anys fent classes de llengua escrita a estudiants de magisteri, conec molt bé la situació d’aquest aprenentatge de llengua a les aules universitàries, com arriben els alumnes i amb quines mancances. És molt important que aquest aprenentatge de llengua es potenciï. Hi estem d’acord, però haver tancat aquest pacte abans de conèixer aquesta sentència no és l’escenari òptim.

—Parleu amb altres partits i entitats de com ha de ser aquesta resposta?
—Amb les entitats tenim converses permanents i fluides, tant a petició d’ells com a petició nostra. Veiem quines informacions ens arriben, què saben ells, què sabem nosaltres, com podríem articular una bona resposta. Si la sentència no és òptima per al català, i sembla que no ho serà, cal una resposta de país contundent. N’estem cansats, de rebre aquests atacs a la llengua d’una justícia altament polititzada. Les converses amb la Plataforma per la Llengua i Òmnium són fluides, permanents, més enllà dels posicionaments de cadascú amb el Pacte Nacional per la Llengua.

—També vau demanar al govern que esperés a la resolució de la petició de l’oficialitat del català a les institucions europees. Espereu que la reunió del dia 27 sigui determinant?
—El reconeixement del català a Europa seria una eina fonamental per a revertir també la situació del català a Catalunya. Al congrés dels diputats es va aconseguir que es pogués utilitzar la llengua catalana en els plens, però aquí intentem d’aconseguir donar rang a la nostra llengua. Forma part d’aquesta lluita diària que tenim per aconseguir la llibertat del nostre país, també per la llengua. Donar-li aquest estatus que necessita seria un revulsiu en molts aspectes. Tant de bo aquesta situació es desencallés. Posem el focus en el govern català conscients que no en té les competències. Però és un govern del mateix color del govern espanyol, que sí que té una incidència directa en aquest tema. El reconeixement del català va molt més enllà de parlar-lo en una institució, té unes derivades profundes sobre l’estat de la llengua a Catalunya. El govern català ens té acostumats al silenci, a demanar permís al govern espanyol abans d’actuar, i li demanem què fa perquè sigui una realitat i no hi hagi països amb la decisió penjant d’un fil.

—Demanàveu a Pedro Sánchez que aixequés el telèfon per convèncer els primers ministres. S’ha mogut ara?
—El govern espanyol ha fet passes, però ens ha de demostrar que arriba fins al final i que això és una realitat. I el govern català hauria d’exigir el mateix, dia sí dia també. Si arriba, serà un moment històric que influirà molt en el futur de la llengua catalana.

—El pacte nacional preveu que s’incorporin 600.000 nous parlants de català entre el 2025 i el 2030. Ho considereu realista?
—Cal recuperar molts parlants, consolidar-ne molts. Per això deia que és molt important el paper de l’escola. És molt important tot aquest acompanyament que fem des de baix. Aquestes xifres són ambicioses i, per tant, les hem de fer possibles, però també hem de pensar que el govern ara mateix està sense pressupost, fa suplements de crèdit. Junts per Catalunya va presentar una proposició de llei en què demanàvem un increment de diners per al Consorci per a la Normalització Lingüística. En un moment en què els índexs d’ús de llengua són al 32,6%, hem de posar tots els esforços perquè ningú es quedi sense plaça i perquè totes les persones que vulgui aprendre llengua catalana tingui un lloc on fer-ho.

—El govern diu que no li cal tenir pressupost per a executar els 255 milions que han previst enguany.
—Veurem quines mesures o consensos generen amb el tripartit que el fa funcionar. Veiem que, més enllà de ser un tripartit d’investidura, funciona a ple rendiment. És un tripartit de legislatura. A nosaltres no ens va deixar ni tan sols tramitar aquesta proposició de llei del Consorci per a la Normalització Lingüística, ni ens han proposat res que hi estigui relacionat. Per una banda, ens feien molta pressió amb el Pacte Nacional per la Llengua i, per una altra, pactaven amb altres formacions allò que nosaltres demanàvem, i se’ns havia denegat fins i tot el debat parlamentari. Volem estar al costat de totes les mesures que la llengua necessita, però el posicionament que ha pres Junts respecte del Pacte Nacional per la Llengua no és pel detall de les mesures, sinó per les dues línies roges que nosaltres vam marcar al govern, que són la sentència del 25% i el català a Europa.

—Per tant, no sou tan lluny del detall de les mesures, més enllà de les línies vermelles?
—Hi ha moltes mesures que també les hem treballades a Junts per Catalunya, però avui nosaltres no hi som perquè hi havia aquests dos requisits, indispensables per a nosaltres. Estem disposats a renegociar aquest pacte per incorporar-hi les mesures una vegada hàgim conegut el resultat d’aquestes dues línies roges. No ens despreocupem de la llengua, no és un “no” per una voluntat política o una picabaralla amb el govern, és un “no” per responsabilitat. No és una qüestió d’entrar en les mesures, és una qüestió de context polític. Si obres el focus, aquest govern genera desconfiança amb els temes de llengua pel procés de desnacionalització premeditat que fa dia sí dia també. En aquest parlament, als actes oficials, el govern parla castellà, utilitzen la RAE com a eina de referència per a definir mots, contradiuen les indicacions del conseller de Política Lingüística a la ciutadania.

—El pacte explicita que el català serà la llengua d’ús institucional i corporatiu normal del govern.
—És una proposta que vam negociar amb el conseller de Política Lingüística. No s’incorporava al pacte nacional.

—Al final, s’ha afegit.
—Vam insistir-hi molt, com vam fer-ho amb l’Oficina per la Vulneració de Drets Lingüístics. El govern no pot mirar cap a un altre costat amb una situació com aquesta. El govern s’ha de convertir en referent lingüístic, en model lingüístic. No podem exigir a la ciutadania allò que el govern, d’entrada, no fa. I, malauradament, això no passa. Exigim reiteradament que el govern utilitzi el català en totes les seves expressions i en tots els seus actes. Òbviament, quan porten el barret de president i de consellers, exerceixen un càrrec públic i volem que utilitzin la llengua pròpia del país. Pel que fa a la vulneració de drets lingüístics, també hem estat bel·ligerants, perquè, malauradament, cada dia hi ha més casos denunciats, sobretot en l’àmbit de la salut. Hi ha persones que reben atacs o no estan ben ateses pel fet d’utilitzar la llengua catalana en un moment de màxima vulnerabilitat.

—El govern ha intentat que no us desmarquéssiu del pacte a darrera hora, amb el gest d’afegir elements com aquests?
—No és qüestió d’una mica o d’uns certs gestos. És qüestió de dos temes fonamentals per a nosaltres. Voldria defugir el debat de les mesures, l’anàlisi d’una mesura rere una altra mesura. Necessitem aixecar la mirada, analitzar el context polític actual i veure què sembla que passarà les pròximes setmanes o mesos. Voldríem tenir un govern que sabés què ha de fer davant una sentència adversa per a la llengua o davant un fracàs perquè el català sigui llengua europea, però això no ens ho han explicat. Això va més enllà de les mesures que, analitzades una a una, podrien ser més ambicioses. Això no ho diu Junts. Ho diuen entitats per la llengua que s’han adherit a aquest pacte i han fet comunicats explicant el sentit de vot, advertint que és poc ambiciós, que les mesures han de ser més dures en moments excepcionals. Som en una emergència lingüística. Ho hem dit sempre. En l’àmbit de la salut, per exemple, es podrien fer moltes més coses, començant pels professionals de llengua i totes les qüestions que se’n deriven.

—Us acusen de tenir una posició partidista.
—No és una qüestió de partit, és una qüestió de país. Hem rebut molts comentaris, hem fet moltes reunions, ens hem explicat molt, ho hem compartit amb el govern. És evident que ells han intentat que nosaltres canviéssim de posició, però hem tingut sempre la fermesa i els arguments per a fer el que vam fer dimarts.

—Què opineu del fet que Jordi Pujol assistís a la signatura del pacte?
—Respecto la decisió del president Jordi Pujol, no podia ser d’una altra manera. Puc dir per què no hi ha anat Junts, no per què hi ha anat o no hi ha anat el president Jordi Pujol.

—El govern us ha deixat la porta oberta per afegir-vos al pacte. Ho veieu possible després de la sentència?
—Al pacte d’avui, no. Si no hi ha cap canvi, Junts per Catalunya no hi serà. Ara, si quan coneguem la sentència, tenim la capacitat de generar nous punts per a incorporar al Pacte Nacional per la Llengua i donar-li solidesa perquè faci de mur de contenció, en parlarem.

 

Avui que VilaWeb fa trenta anys, us oferim un vídeo que en repassa el començament i recupera algunes imatges, idees i frases que aleshores eren el pa de cada dia, però que, amb la mirada d’avui, ens recorden l’època de pioners que tant ha marcat aquest diari.

Són imatges provinents de reportatges de diverses televisions i també d’actes fets per VilaWeb mateix, alguns dels quals es poden considerar literalment històrics. Com ara el xat del qui fou batlle de Barcelona, Pasqual Maragall, que es va trobar que molts dels participants no es creien que era ell qui hi havia darrere el teclat.

En temps de postveritat, de mentides, de camuflatges, de personatges que devoren les persones, l’honestedat és or, i això és el que sempre va representar per a mi José Mujica. La seva figura m’amarava d’esperança, perquè, malgrat que era evident que amb el seu model del lideratge era una rara avis, o precisament perquè era tan excepcional, sentir-lo parlar o llegir-ne reflexions o entrevistes em reconnectava amb l’ésser humà, amb una mena d’optimisme vers una espècie que, en general, em té ben decebuda. La seva humanitat, el seu viure amb una coherència sense fissures, feia caure les pitjors creences, desmuntava la forçada convicció d’una causa-efecte que tots plegats ens hem empassat: el fet que ser polític et convertirà, irremeiablement, en un ésser corrupte i corromput, desconnectat de la realitat, enfollit d’ambició desmesurada, interessat i mesquí. El seu tarannà, la manera d’exercir el poder, amb congruència i concordança entre discursos i fets, esfondra la mentida i, a la vegada, acusa indirectament i despulla qualsevol polític que ens vengui, ens justifiqui i es vanti de manar des de preceptes absolutament allunyats dels que tenia Mujica, independentment de les seves ideologies. Perquè, a més, el seu llegat demostra que el seu fer no s’esgotava en una bondat sostinguda en el món de l’intangible, sinó que, a més, les dades avalen les seves polítiques i la seva manera austera de viure mentre es presideix un país.

Entre el 2010 i el 2014, la taxa de pobresa de l’Uruguai va passar del 18,6% al 9,7%. Si bé tal vegada no és just d’atribuir-li el mèrit total, perquè desvaloraria la feina feta anteriorment, fou durant el seu mandat que aquesta tendència es va consolidar. I això, que es pot llegir de moltes maneres, per mi és una bufetada a la cara dels cínics i de tots els seus votants, perquè ens demostra que ser corrupte no és obligatori i que quan no es malversa, quan no es roba, potser els diners arriben a qui han d’arribar.

No hi ha fórmules màgiques. Al capdavall, es tracta de retornar a l’origen, a l’essència d’allò que és la política, a la definició que una criatura ens faria de què és un polític i com hauria de viure. A vegades, no cal sinó recordar que s’és president circumstancialment, i que allò que és perpetu és el fet de ser persona, un ésser humà elegit democràticament. Mujica, malgrat la seva mort, és exemple de les coses més senzilles, que són, alhora, les més difícils de practicar perquè les hem allunyades del centre i han acabat colgades per foteses que hem convertit en brúixoles i en fites. Ser humil, sentir-se lliure mentre es respecta la llibertat aliena, viure sense odi, sense rancor esdevé una tasca titànica si es vol construir a partir de l’artifici; una tasca titànica, també, si es porta a la pràctica amb honestedat. Però, malgrat la dificultat inherent en aquests credos, tan sols aquells qui els declinin i els exerceixin genuïnament, assumint-ne les cares més doloroses, les renúncies que se’n deriven aconseguiran no tan sols de créixer personalment i humanament fins a assolir una saviesa necessària i envejable, sinó també d’encomanar els seus valors, els seus coneixements, les seves passions i la seva humilitat a tothom qui els escolti disposat a transformar-se. És amb l’honestedat que esberlem la mediocritat. I permeteu-me de dir-vos que ha estat en el lideratge d’algunes quan més he vist un polític acostar-se al caràcter de Mujica.

Penso en les ferotges i furibundes crítiques que reberen polítiques com Ada Colau o Alba Vergés quan en alguns moments dels seus mandats, i per causes diferents, van deixar que l’humà esquincés la disfressa i van plorar o es van emocionar en algunes declaracions o entrevistes. Allò que per a molts fou una mena d’infàmia intolerable, una pèrdua de control i de decòrum inacceptable en un càrrec públic, per a mi va ser motiu d’emoció i, com em passava amb Mujica, d’optimisme: no ho tenim tot perdut, encara hi ha qui és capaç de conservar l’autenticitat malgrat les cotilles pretensioses i buides de la correcció política. Mai aguantar-se les llàgrimes, reprimir-les, no serà millor que deixar anar allò que sent un cos, una ànima, sigui quin sigui el nostre càrrec, sigui quin sigui el moment. I si creiem el contrari és perquè ens han manipulat intencionadament per a esdevenir robòtics en un món desorientat i mancat de sentit. La vulnerabilitat és un camí directe cap a l’honestedat. I, com a ciutadans, com a votants, no solament l’hauríem de valorar, sinó que hauríem d’exigir-la a tots els nostres dirigents. Sempre preferiré un polític que digui “no ho veig clar”, “no ho sé”, o “com a govern ens sentim desconcertats o perduts”, que no pas un polític, un govern que es presenti davant el poble a fer declaracions que suposadament mostren direcció, fermesa i convenciment mentre tot en ell dispara cap al costat contrari en una multifuga de mentides i falsedats que pocs s’empassaran.

L’honestedat, l’austeritat, la dignitat, la vulnerabilitat i l’empatia són revolucionàries. I és trist que sigui així perquè això ens indica com escassegen socialment, políticament, aquests conceptes que encarnava Mujica i que ens haurien de ser estendard, guia, far. Que avui, jo que no sóc ningú, una dona que viu a 9.900 quilòmetres en línia recta de distància de l’Uruguai, avui dediqui el meu article a Mujica, il·lumina el solc de la seva generositat. No mor qui mor, mor qui se’n va sense deixar empremta i anhel de bondat en la resta de la societat.

L’Alguer va aprovar el mes de febrer un pas endavant en la normalització lingüística tot emprant l’escut del municipi amb la redacció “Ciutat de l’Alguer – Città di Alghero”, i amb el català en primer lloc.

Tal com destaca el biotecnòleg Xavier Dengra, aquest canvi ja s’ha pogut veure en dues primeres campanyes, on ja es troba la denominació en català en l’escut, en una campanya de l’Alguer com a destinació turística i d’una competició de vela.

Avui, per primer cop en la història, l'ajuntament de l'Alguer ha començat a afegir, en l'anunci de dos grans actes, l'escut corporatiu amb què ja s'identifica com a «Municipi de l'Alguer» —i amb el català com a preferent.

Compromís lingüístic que per fi veiem materialitzat. pic.twitter.com/3hEtoG5EzB

— Xavier Dengra i Grau (@xavidegr) May 14, 2025

La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, ha obert una actuació d’ofici per a investigar els suposats abusos comesos per una xarxa contra una nena de 12 anys tutelada per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

El govern obre un expedient per revisar l’actuació de la DGAIA en els abusos a una nena tutelada

En un comunicat, la institució explica que demanarà informació al Departament de Drets Socials i Inclusió i al de Salut per saber en quines circumstàncies es van produir els fets denunciats i quines mesures es van aplicar. També vol conèixer quina atenció rep actualment la menor.

Giménez-Salinas ha expressat la seva preocupació i ha remarcat que l’objectiu del sistema de protecció és “proporcionar als menors atesos un entorn alternatiu a la família que sigui segur, protector i educatiu”.

Un ex-vice-president dels educadors socials insta a replantejar del tot la DGAIA arran de les violacions a una menor

TV3 prepara el retorn televisiu de les T de Teatre, que entre el 2000 i el 2006 van brillar amb Jet lag, una de les sitcoms catalanes més recordades. D’aleshores ençà s’han dedicat exclusivament al teatre, però aviat tornaran a la pantalla amb un nou projecte, que es titularà Temps real.

VilaWeb ha pogut comunicar-se amb les T de Teatre que s’han mostrat molt contentes i emocionades amb la notícia. Fa un any i mig, una de les integrants de T de Teatre, l’actriu Àgata Roca, va explicar en una entrevista a VilaWeb que tenien ganes de tornar a fer una sèrie de televisió, però es lamentava que, fins llavors, no havien trobat interès per part de TV3. Ara, això ha canviat, i la sèrie que havia presentat des de la companyia és una de les idees seleccionades a la crida de la Corporació Catalana de Mitjans (CCMA) audiovisuals i el Departament de Cultura per a finançar programes d’entreteniment, ficcions i sèries documentals.

“La nostra intenció no és tornar a fer Jet lag, sinó que ens agradaria molt fer una sèrie nova. Podríem fer-ne una segona part, vint anys després, però no ho veiem”, deia Àgata Roca en l’entrevista. També argumentava com a impediment que “ja no es fan sitcoms“, però ara sembla que això ha canviat. 3Cat estrenarà a la tardor La casa nostra, una nova sitcom dirigida per Dani de la Orden i Oriol Pérez.

Quatre dones que s’enfronten als reptes de la cinquantena

VilaWeb ha pogut saber que Temps real és una sèrie de vuit capítols curts en els quals quatre dones s’enfronten als reptes de la cinquantena. En clau d’humor i a temps real, abordarem petites situacions quotidianes en les quals les protagonistes xocaran amb una realitat imparable: el pas del temps. Aquesta sèrie mostra el dia a dia de quatre dones reals i diverses, “superwomans” a la força dins d’un món que les invisibilitza i les cosifica. Amb aquesta sèrie, les T de Teatre espremen la comèdia que envolta la vida de les dones de més de cinquanta, amb l’afany de connectar amb tots els públics.

No és l’únic retorn que hi haurà a TV3

A la crida de la CCMA i el Departament de Cultura se cercava especialment una “ficció de petit format”, una sèrie de capitulació curta amb una durada màxima de 30 minuts cada episodi. La voluntat era que aquesta sèrie pugui captar l’interès d’un públic adult, entre 25 i 44 anys.

A banda de Temps Real, de les T de Teatre, també s’ha seleccionat un projecte que es diu Bestial i que el produiran The Creative, productora de Bibiana Ballbè, i Bworld Productions; Fanzone, d’Atomic Beat (productors de La Selva, la Tarda de Catalunya Ràdio i l’extinta Zona Franca); Hristo, l’indomable d’Abacus (que ara també tenen a la graella el concurs infantil Fang! i la sèrie juvenil Jo mai mai); i el Doble, de Producciones del Barrio, la productora de Jordi Évole.

La mateixa resolució també serveix per a renovar dos dels projectes de 3Cat amb més pressupost dels darrers anys: el concurs musical Zenit (Glop a Glop Planet), que farà una segona temporada, i la sèrie juvenil Jo mai mai (Abacus), que tindrà tercera temporada. A més, també renova Club tàndem, el club de lectura de Juliana Canet i Marina Porras (Crisàlide i Fem Produccions).

El jutjat d’instrucció número 3 de San Bartolomé de Tirajana (Gran Canària) ha encausat formalment Ferran Ruiz, jugador del Girona, Raúl Asencio, jugador del Reial Madrid, el mallorquí Andrés García, de l’Alcorcón, i Juan Rodríguez, del Tarassona, per haver enregistrat imatges sexuals de dues dones, una de les quals era menor d’edat, i per haver-les difoses sense consentiment, quan eren jugadors a les categories inferiors del Reial Madrid.

Segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia de les Canàries, el jutge instructor ha dictat l’acte de transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat, fet que tanca la fase d’investigació i obre la porta a la presentació de càrrecs per part de la fiscalia i les acusacions.

El magistrat considera que hi ha indicis d’uns quants delictes: revelació de secrets i vulneració de la intimitat sense consentiment (article 197.1 del codi penal espanyol), distribució dels enregistraments sense advertència ni permís de les dones afectades (article 197.3) i captació o ús de menors amb finalitats pornogràfiques, així com possessió de pornografia infantil (article 189.1 i 189.5).

Els tres agents dels Mossos investigats pel retorn del president Carles Puigdemont el 8 d’agost de l’any passat s’han oposat al fet que declarin el també president Pere Aragonès, l’actual president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, o l’ex-conseller de l’Interior Joan Ignasi Elena, entre d’altres.

La defensa considera les diligències innecessàries i “prospectives” -és a dir, que excedeixen l’àmbit admissible de la investigació- i creu que fan una “instrumentalització política del procés penal”; la petició que declarin la va fer l’entitat d’extrema dreta Hazte Oír, que actua com a acusació popular.

Sobre això, la defensa afirma que citar a declarar alts càrrecs i dirigents i sol·licitar informació genèrica sobre moviments, torns, vacances i destinacions dels investigats, sense vinculació amb els fets concrets, s’excedeix del que és admissible constitucionalment, ja que no es tracta d’indagar sobre alguna sospita concreta, sinó preguntat sobre tot amb l’objectiu de descobrir delictes hipotètics. Així afirmen que Hazte Oír s’ha dedicat a demanar la declaració “apuntant més a persones per la seva rellevància pública que per la seva possible i incerta implicació en els fets”.

L’entitat també vol que declari l’aleshores director general dels Mossos, Pere Ferrer, o el bomber de la Generalitat que va ser arrestat el mes de setembre per haver escortat Puigdemont pels carrers de Barcelona, tot i que es va arxivar la causa contra ell. Per al 30 de juny és prevista la declaració com a testimoni de l’aleshores comissari en cap del cos, Eduard Sallent, i altres comandaments.

La dada que dominarà els titulars avui en l’evolució dels preus al consum del mes d’abril és que ha baixat una dècima respecte del mes anterior. Ara és de 2,1% a Catalunya i 2,2% a l’estat espanyol. La moderació de l’IPC es deu a l’abaratiment –superior al d’un any enrere– sobretot dels carburants i lubrificants per a vehicles personals i a la baixada del preu del gas. El pes que tenen en l’estructura de ponderacions per a calcular l’IPC és important. Transport (14,4%) i habitatge (12,1%) són dos dels epígrafs que més pesen, perquè tan sols tenen davant els aliments en general i begudes no alcohòliques (18,5%) i els hotels i restaurants (14,8%).

Però més enllà d’aquesta cara positiva, hi ha aspectes que no hauríem de passar per alt aquest mes. El que trobo més important és que l’índex de preus dels aliments no elaborats a Catalunya, segons l’Idescat, creix al 5,8% anual. En realitat, el salt ja va ser el mes de febrer, quan el ritme fou del 5%. No disposo de les dades per a Catalunya a aquest nivell de desagregació, però podem veure les estatals, per a aproximar-nos-hi.

M’ha sorprès, per exemple, la forta pujada, en termes anuals, dels ous, d’un 17,4% (no sé si hi té a veure l’escassedat que n’hi ha als EUA), però el mes anterior ja havien pujat a l’11,4%. La carn de boví i de xai també pugen molt, d’un 13,0% i d’un 11,8%, respectivament; la fruita fresca, d’un 8,2%; i els llegums i hortalisses fresques, d’un 6,5%. Per una altra banda, aliments no tan bàsics, com la xocolata, que puja d’un 24,2%; el cafè, d’un 18%; i el cacau, d’un 11%, són els més destacats. És ben clar que la majoria d’aliments pugen més que el 2,1% de l’IPC general, tot i que sense arribar als nivells dels productes assenyalats fins ara. La llet, la mantega, el formatge i les patates, per exemple, creixen entre el 4% i el 5%. Per tant, és un d’aquells mesos típics en què l’índex global és poc indicatiu de la realitat de la cistella de la compra al mercat i que fa que la gent dubti si és fiable.

En el món de l’alimentació, però, hi ha un altre punt que penso que és important de destacar. És l’oli d’oliva, que segons l’INE ha baixat en un any d’un -42%, i continua la davallada d’aquests darrers mesos, perquè al març era del -38% i al febrer, del -32%.

La Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) va presentar ahir una denúncia formal davant la Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC) per una possible alteració artificial dels preus en origen de l’oli d’oliva, que podria significar una conducta prohibida per la llei de defensa de la competència. “Som aquí perquè les dades són contundents i alarmants: hi ha un desfasament injustificat de més de dos euros per quilo entre el preu real en origen de l’oli d’oliva (3,50 euros/kg) i el valor que hauria de tenir (5,55 euros/kg) segons l’anàlisi rigorosa realitzada per investigadors de les universitats de Jaén, Còrdova i l’IFAPA”, deia ahir Miguel Padilla, el secretari general de la COAG.

Parlo amb ells i un portaveu m’explica que el problema rau en el fet que la diferència entre els preus en origen i destinació ha augmentat clarament, cosa que ha repercutit molt en els productors. Ras i curt, que han abaixat més els preus al productor que pas no al consumidor. O, si voleu, que, malgrat la caiguda del preu, algú entre l’origen i el final s’ha quedat més marge que el que tocaria, de manera que hi perden el productor i el consumidor. I afegeix: “Les dades exposades evidencien que es produeix una alteració artificial dels preus en origen de l’oli d’oliva, perquè la situació actual de preus no es correspon amb la producció aconseguida en aquesta campanya ni amb les existències acumulades de campanyes anteriors.” No assenyalen directament cap culpable, però deixen la feina a la CNMC. Amb la denúncia posada, no es pot dir res més, però els de la COAG els he vists molt emprenyats.

I encara hi ha un altre punt que també seria bo de destacar, i no pas positivament. És la inflació subjacent (la total menys els productes alimentaris frescs i els energètics) que ha pujat de quatre dècimes, fins al 2,4%, tant a Catalunya com a l’estat espanyol. La majoria dels serveis que més han pujat tenen una explicació estacional, perquè enguany la Setmana Santa ha estat a l’abril i l’any passat va ser al març. L’hoteleria ha augmentat els preus d’un 10%; els paquets turístics, d’un 17,2%; i els vols interiors i internacionals, al voltant del 20%. Tots amb salts molt importants respecte de la xifra del mes anterior.

Els augments més alts que no es deriven específicament d’aquestes dates són a la joieria, un 23,5%, cosa que no ha de sorprendre, veient que l’or és en nivell de rècord històric. Els que continuen mantenint un creixement del 10% són els preus de les assegurances, tant de salut com de vehicles. Algun dia s’haurà de mirar aquesta pujada continuada en aquest apartat.

En comparació amb la zona euro, ens mantenim a la mitjana, si bé, malgrat l’augment registrat, estem millor en la subjacent. L’IPC europeu es va mantenir estable en el 2,2% a l’abril, just per sobre de l’objectiu del 2,0% del BCE. Una caiguda més pronunciada en els preus de l’energia (-3,5% enfront del -1,0% al març) va ser compensada per un augment més ràpid en els serveis (3,9% enfront del 3,5%) i en els aliments, alcohol i tabac (3,0% enfront del 2,9%). Mentrestant, la inflació subjacent va pujar al 2,7%, partint del mínim de tres anys del març (2,4%) i per sobre del pronòstic dels analistes (2,5%).

Aquest augment en la subjacent, en certa manera inesperat, fa pensar que hi haurà pressions internes més fortes per al BCE, amb vista a una nova retallada de taxes en la reunió del 5 de juny. De totes maneres, els analistes financers continuen veient una probabilitat del 85% de reducció del tipus d’interès, que seria la vuitena en tretze mesos. Per una altra banda, molts consideren que les tensions derivades de la guerra comercial global, que han contribuït a l’enfortiment de l’euro, i la caiguda dels preus de l’energia (-3,5%) redueixen les pressions sobre els preus en la zona.

Els Mossos d’Esquadra preparen un dispositiu de seguretat reforçat per si demà el Barça es proclama campió de la lliga de futbol al camp de l’Espanyol. A hores d’ara, l’operació policíaca prevista és la de qualsevol partit declarat d’alt risc. Ara bé, fonts dels mossos expliquen a VilaWeb que es reforçarà en cas que el partit de demà pugui significar la consecució del títol de lliga per part dels blau-granes.

Si el Reial Madrid guanya avui al Mallorca, el Barça podrà assolir el títol amb una victòria a l’RCDE Stadium. En cas que l’equip blanc empati o perdi, els blau-granes també asseguraran el títol matemàticament.

Avui fa dos anys, el Barça va assegurar el títol amb una victòria i un centenar d’afeccionats radicals de l’Espanyol van saltar al camp i van provar d’agredir els jugadors. Els futbolistes van haver d’interrompre la celebració i marxar corrents als vestidors. La policia i els operaris de seguretat del club van intervenir. Mesos després, els mossos d’Esquadra van detenir sis homes per presumptament haver causat danys durant la invasió de camp.

[VÍDEOS] Afeccionats de l’Espanyol salten al camp per intentar d’agredir els jugadors del Barça

El Comitè de Competició de la lliga espanyola de futbol va decidir de tancar durant dos partits l’estadi com a sanció. Finalment, i després d’un recurs de l’entitat blanc-i-blava, el comitè d’apel·lació va reduir la sanció a un sol partit.

Després dels fets, el conseller delegat del RCD Espanyol, Mao Ye, va demanar “disculpes al món del futbol”. En unes declaracions a Movistar +, va dir que els fets no representaven al club: “Per molt minoritari que sigui, això no representa el nostre club. Des de l’entitat farem tot el possible per erradicar això i que no torni a succeir al nostre estadi”.

La defensa de l’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas ha presentat una queixa formal al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contra la magistrada del jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja, que condueix la investigació per la gestió de la dana del 29 d’octubre, que va causar 228 víctimes mortals.

L’advocat Eduardo de Urbano, del despatx Kepler-Karst, acusa la jutgessa instructora, Nuria Ruiz Tobarra, de vulnerar greument el dret de defensa de Pradas i d’haver adoptat una actitud que “posa en qüestió la imparcialitat judicial”. En un comunicat, sosté que s’han produït irregularitats que poden vulnerar drets fonamentals i reclama al CGPJ que intervingui per a garantir un procés “just i conforme a dret”. La campanya contra Ruiz Tobarra va començar ja fa dies a la presma; el diari Las Provincias, en l’article ‘Una parella de magistrats contra la DANA’, assenyalava la figura del seu marit, també jutge, s’hauria involucrat en el cas i que això podria portar a la nul·litat de la causa, unes acusacions de les acusacions de les quals també es van fer resssò altrs mitjans com El Confidencial o Ok Diario.

Segons que ha argumentat De Urbano, la instrucció –que afecta també l’ex-secretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso– presenta “afirmacions categòriques sense base probatòria suficient”, denegació reiterada de diligències sol·licitades per les parts i limitacions durant les declaracions. També diu que s’han emprat informacions periodístiques “no contrastades” com a base de decisions judicials.

A més, la queixa assenyala l’“excessiva durada” en la pràctica de les proves i critica que les imputacions a Pradas i Argüeso es fan amb expressions “més pròpies d’una interlocutòria de conclusió de sumari o d’una sentència condemnatòria que no pas d’una fase d’instrucció”. “La instrucció d’una causa tan complexa i de tanta rellevància social com aquesta hauria de fer-se amb ple respecte a les garanties processals i als principis d’imparcialitat”, ha remarcat l’advocat, que considera que la confiança en el sistema judicial “depèn del respecte a la presumpció d’innocència”.

Pradas va ocupar la conselleria de Justícia i Interior entre maig i novembre del 2024, quan va plegar arran de les primeres diligències judicials que apuntaven a una negligència en la previsió i gestió de la gota freda.

El president nord-americà Donald Trump ha aconseguit un contracte del Catar en seguretat i defensa “que generarà un intercanvi econòmic d’almenys 1,2 bilions de dòlars”, segons afirmen fonts de la Casa Blanca. El president dels Estats Units i l’emir del Qatar, Tamim bin Hamad al-Thani, han arribat a l’acord en el segon dia del viatge oficial del dirigent nord-americà al Llevant. La potència àrab del petroli inclou en aquest pacte la compra de dos-cents deu avions per valor de 243.500 milions de dòlars, en el que el republicà ha considerat “la comanda més gran” de la història de Boeing. Tot plegat enmig de la polèmica pel regal que el Catar vol fer a Trump, un avió de luxe valorat en quatre-cents milions de dòlars, fet que l’oposició demòcrata considera il·legal.

Trump i al-Thani han signat un seguit de documents que tenen per objectiu potenciar la relació entre ambdós països en l’àmbit de la defensa, inclosa la cooperació militar. D’altra banda, Trump ha dit abans de reunir-se amb l’emir qatarià que continua obert a la possibilitat d’assistir a les converses que les delegacions ucraïnesa i russa mantindran a Istanbul, a Turquia, demà. Però ha admès que no sap si el dirigent rus Vladímir Putin hi serà, tal com ha proposat el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski.

La visita al Catar ha seguit la que Trump va fer ahir a l’Aràbia Saudita, on va anunciar la intenció del govern nord-americà de retirar les sancions a Síria. Just abans d’abandonar aquell país, el president dels EUA es va reunir breument amb el president sirià, Ahmed al-Sharaa, cap islamista i primer mandatari del país després de l’enderrocament del règim de Baixar al-Assad.

Un jutjat de Bèlgica ha fet dues detencions en el marc d’una investigació per presumptes irregularitats en l’adjudicació de contractes de defensa per a la compra de munició i drons per a l’OTAN en un cas amb ramificacions també a l’estat espanyol, Luxemburg i Països Baixos, segons que ha informat avui la fiscalia federal belga.

En concret, s’investiga si antics treballadors de l’agència de suport i proveïments de l’Aliança Atlàntica amb seu a Luxemburg haurien facilitat informació confidencial a contractistes de defensa aspirants a aconseguir els encàrrecs. Segons la fiscalia, hi ha “indicis que els diners obtinguts per aquestes pràctiques il·legals es blanquejaven, en part amb la creació d’empreses de consultoria”.

Dilluns, agents de la policia federal belga d’anticorrupció van fer uns quants registres a Bredene, a Flandes. Arran d’això, es van detenir dues persones a Bèlgica, una de les quals segueix sota arrest i l’altra ha estat posada en llibertat. El cas continua obert en el marc de la investigació penal belga, hi ha “ramificacions a Luxemburg i Espanya”, així com una línia judicial a Països Baixos, totes elles coordinades a través d’Eurojust.

a càrrec de Leonora de Groot Bogaarts - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Retransmissió en directe des de la Royal Opera House de Londres - Lloc: Teatre Principal

El congrés espanyol ha tombat aquesta tarda el tractat d’amistat hispano-francès, acordat pel president espanyol, Pedro Sánchez, i el president francès, Emmanuel Macron, durant la cimera hispano-francesa que es va fer a Barcelona el 19 de gener del 2023, que tant de rebuig va generar.

El tractat preveu d’enfortir els vincles entre els dos països i incloïa la participació de membres del govern francès en reunions del consell de ministres espanyol, i viceversa. L’acord ha estat rebutjat amb 171 vots en contra —del PP, Vox i UPN— davant dels 163 a favor emesos pel PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i Coalició Canària. Els set diputats de Junts i els quatre de Podem han optat per abstenir-se, cosa que ha impedit a l’executiu de Pedro Sánchez tingués la majoria necessària per a ratificar l’acord.

El 6 de maig, el tractat va superar el primer tràmit parlamentari a la Comissió d’Afers Exteriors del congrés amb el vot favorable de la majoria. En aquesta ocasió, el PP s’hi va abstenir al·legant motius “d’interès general”. No obstant això, avui els populars han canviat de posició i s’hi han oposat frontalment.

Crítiques pel significat de la cimera

La cimera hispano-francesa va generar molt rebuig per part del sobiranisme català perquè fou percebut com una humiliació política, social i territorial, en referència al Tractat dels Pirineus de 1659, que suposà la partició del territori català sense haver-lo consultat abans a les Corts Catalanes.

A més, l’elecció de Barcelona com a escenari de la cimera i la signatura de l’acord es va interpretar com un intent del govern espanyol de projectar una imatge de normalitat institucional davant la comunitat internacional, malgrat les reivindicacions d’autodeterminació i la persistència de greuges com la marginació del català.

Aquell dia, l’independentisme es va concentrar al costat de la Font Màgica de Montjuïc, prop de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, per protestar contra la cimera entre Sánchez i Macron. Milers de persones van seguir la convocatòria en resposta de les declaracions del govern espanyol que la trobada, feta a Barcelona, certificava la fi del procés d’independència, cosa que s’ha interpretat com una provocació.

Els gossos del Grup Especial Caní (GEK9) del cos d’Agents Rurals tindran a partir d’ara una protecció especial. El Departament d’Interior ha aprovat una norma que equipara l’estatus dels gossos a la resta d’agents del cos. D’aquesta manera, se’n garanteix el benestar físic, psicològic i emocional al llarg de tota la seva vida, no només durant la vida laboral.

Així, els gossos passen a ser propietat d’Interior fins que es morin. Això significa que el departament assumirà les despeses de manutenció i assistència veterinària fins el dia de la seva mort, segons que ha explicat la consellera d’Interior, Núria Parlon.

La consellera ha donat els detalls de la nova protecció que tindran els gossos del GEK9 en una presentació aquest dimecres a Igualada. Ha destacat que els animals deixen de ser una “eina de treball” i se’ls reconeix “com a éssers vius dotats de sensibilitat”. Per això, cadascun d’ells disposarà d’un número identificatiu igual que té qualsevol agent del cos. “És una manera de garantir i de cuidar aquells que estan al servei del cos i que fan una feina de vital importància”, ha remarcat.

Per la seva banda, el sotsinspector i coordinador dels grups especials del cos d’Agents Rurals, Lluís Pallarès, ha dit que aquest era un bon moment per consolidar el grup especial caní, creat l’any 2020, i blindar la protecció i benestar dels gossos de treball. “És una manera de tornar tot allò que els gossos ens donen a nosaltres durant la seva vida. Com a cos de protecció mediambiental i de protecció dels animals, ens veiem amb l’obligació ètica i professional d’obrir camí amb aquesta iniciativa pionera”, ha afegit.

Fins ara, un cop els animals es jubilaven deixaven de ser responsabilitat de l’administració. Segons ha detallat Pallarès, en la majoria dels casos aquests gossos acabaven sent adoptats pels seus guies. Ara, també s’oferirà la possibilitat que els guies es quedin amb el gos un cop jubilat, però la diferència serà que l’administració assumirà totes les despeses de manutenció i veterinàries.

En cas que el guia no pugui o no vulgui fer-se’n càrrec, s’obrirà la possibilitat que se’n faci càrrec algun altre membre de la unitat canina o bé de la direcció general dels Agents Rurals. Si es dona el cas que cap membre dels Agents Rurals se’n pot fer càrrec, s’obriria un procediment per buscar una família d’acollida.

El sotsinspector ha deixat clar que això es faria a través d’una comissió de seguiment per assegurar que el gos es queda amb una família que li doni el benestar que es mereix.

La modificació de la normativa també contempla la creació de les figures professionals de guia i d’instructor caní. Parlon ha explicat que, d’una banda, el guia caní és el responsable directe del treball i la relació amb el gos, mentre que la figura de l’instructor caní és l’encarregat de formar els nous guies i d’actualitzar les tècniques d’ensinistrament i benestar dels animals.

Amb motiu de la celebració del dia dels Agents Rurals, que tindrà lloc aquesta tardor, s’atorgarà un reconeixement honorífic al Tub, la Trufa, l’Stuck i el Piris, els quatre gossos detectors del cos d’Agents Rurals que van ser pioners en la matèria i que ara ja s’han jubilat.

La USTEC ha alertat que, si abans de final de curs, el Departament d’Educació no estableix un calendari per a millorar les condicions de treball dels docents i el personal educatiu, impulsaran una “vaga massiva”.

Entre les reclamacions, hi ha la recuperació del 25% del poder adquisitiu que calculen han perdut els darrers anys, cobrar per totes les feines fetes i revertir les retallades pendents. D’altra banda, volen que es redueixi la sobrecàrrega de treball amb menys burocràcia, millor horari i més recursos per atendre l’alumnat. Com a pas previ a la possible mobilització, el sindicat ha engegat una campanya de recollida de signatures entre el personal dels centres “com a mesura de pressió directa al govern”.

El sindicat ha realitzat 5.300 entrevistes presencials amb personal docent i d’atenció educativa i més de 3.500 han respost via formulari telemàtic. De les opinions recollides en aquestes entrevistes, USTEC conclou que hi ha un malestar generalitzat perquè consideren que l’administració menysprea el personal educatiu. Afegeix que això col·loca el sector en una situació crítica.

El sindicat també demana que els salaris s’actualitzin amb un sistema directament vinculat a la inflació, que es recuperi el deute dels estadis, que es cobrin dietes per sortides i colònies i que es cobri el suplement per tots els càrrecs que s’exerceixen, entre d’altres.

El futbolista de l’RCD Espanyol Álvaro Aguado ha dit al jutjat que l’investiga per agressió sexual que les relacions amb una treballadora del club el juny de l’any passat en una discoteca de Barcelona van ser consentides.

Segons que han explicat fonts jurídiques a l’agència ACN, Aguado ha declarat que va saber per mitjà del club que la jove l’havia denunciat, però l’entitat no va prendre cap mesura cautelar contra ell ni va activar el protocol de violència sexual.

Els fets van tenir lloc el 23 de juny passat, en una festa privada organitzada per a celebrar l’ascens de l’equip a primera divisió a la discoteca Opium de Barcelona.

La denúncia la va presentar la presumpta víctima el gener passat. Segons que va explicar ella mateixa fa uns dies al jutjat, no va fer-ho abans perquè no es veia amb forces d’encarar un procés judicial i tenia por de les represàlies a la feina. La jove continua treballant al club, però no té contacte amb el jugador.

El temps transcorregut fins a interposar la denúncia ha fet que les imatges de les càmeres de seguretat del local hagin estat esborrades.

En el moment de la denúncia, l’Espanyol va dir que no prendria cap decisió sobre el futbolista fins que no se sabessin més detalls del cas. Consultat per VilaWeb, un portaveu del club va demanar que es respectés la presumpció d’innocència del jugador i el dret de denunciar de la treballadora.

L’ex-ministre espanyol José Luis Ábalos ha negat haver filtrat els missatges de WhatsApp amb Pedro Sánchez del 2021 que s’han publicat aquests darrers dies. Tanmateix, sí que admet haver autoritzat la filtració dels missatges del 2023: en va lliurar una còpia a una persona de la seva confiança vinculada a la seva defensa legal. Segons que ha dit a la cadena La Sexta, aquesta persona no és Koldo García.

Ábalos ha qualificat els missatges filtrats com una “collonada” i considera que només demostren la confiança que li tenia Pedro Sánchez. “Volia contar la història”, ha dit, tot defensant que va conservar aquests missatges per explicar el seu relat i escriure’n unes memòries. Assegura que ja tenia ofertes de tres editorials i que ho considerava part de “la història d’Espanya”.

En plena allau de revelacions sobre les comunicacions que va mantenir amb Sánchez al llarg dels anys, Ábalos ha denunciat que fa disset mesos que pateix filtracions i boles, i diu que ningú no ha tingut empatia amb ell. “Sóc el mico de fira, la pilota que tothom colpeja”, ha lamentat. També ha expressat el seu malestar per com s’han tractat qüestions íntimes, com ara les imatges del seu casament o el seu currículum, que guardava en un dels dos discs durs que li van confiscar.

Segons l’ex-ministre, un dels discs, amb informació personal, no tenia contrasenya, però l’altre sí. Aquest segon disc era una còpia de seguretat perquè pretenia preservar el material de cara a la redacció de les memòries. Ábalos ha defensat que no esperava en cap moment que esclatés tot aquest escàndol.

A més, s’ha mostrat convençut que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va accedir als discs durs abans no el Tribunal Suprem hagués obtingut l’autorització del congrés espanyol per investigar-lo. Diu que presentarà denúncia per les filtracions sobre les quals té proves, i ha criticat que tothom es fes un tip de riure amb informacions que afectaven la seva intimitat i ara s’escandalitzin per aquests nous missatges.

Finalment, ha negat cap lleialtat trencada amb Sánchez i ha insistit que continua fidel al president, tot i reconèixer que se sent saturat, incòmode i dolgut.