El Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) s’ha fracturat avui i ha estat incapaç de nomenar els relleus dels presidents de les sala penal, Manuel Marchena, i de la sala contenciosa administrativa, Pablo de Lucas –en funcions perquè César Tolosa se’n va anar al TC–, del Tribunal Suprem. 

Arran de la divisió interna –s’han fet quatre votacions fallides–, la presidenta del CGPJ, Isabel Perelló, per decisió pròpia, ha retornat la convocatòria d’aquestes places a la comissió de qualificació perquè faci una nova proposta, que es pugui tornar a votar.

Era la tercera vegada que els relleus dels presidents es presentava al ple, però era la primera que es votava.

Les votacions han acabat amb els deu vots del bloc afí al PSOE per a Ana Ferrer i Pilar Teso, i els deu del sector afí al PP per a Andrés Martínez Arrieta i Pablo Lucas, per a les presidències de les sales penal i contenciosa administrativa, respectivament.

Perelló, que podia desempatar, ha votat en blanc. El sector afí al PSOE pretenia que la presidenta del CGPJ i del Suprem es decantés per alguns dels candidats, atès que havia estat ella qui havia forçat la votació.

El Paquistan ha invocat l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides per justificar el dret d’autodefensa i ha advertit que es reserva el dret de respondre a l’Índia “en el moment, el lloc i la manera que decideixi”, arran de l’atac d’anit en què van morir, segons les autoritats paquistaneses, 26 civils. Amb aquest pas continua l’escalada de tensió entre dues potències amb armes nuclears.

En un comunicat, després d’una reunió del Comitè de Seguretat Nacional, presidida pel primer ministre, Shehbaz Sharif, el govern ha denunciat els atacs indis com un “acte de guerra no provocat, covard i il·legal”.

The National Security Committee (NSC) convened under the Chairmanship of Prime Minister Muhammad Shehbaz Sharif.

The forum offered Fateha for the souls of the innocent civilians martyred in India’s strikes.

On the night of 6/7 May 2025, the Indian Armed Forces launched… pic.twitter.com/kpxrUE5MM1

— Government of Pakistan (@GovtofPakistan) May 7, 2025

Segons que diu el text, les forces armades de han estat “plenament autoritzades” per dur a terme “accions corresponents”. Així mateix, assenyala que “han defensat amb fermesa la integritat territorial” davant l’agressió índia.

En l’atac d’anit, l’exèrcit paquistanès ha assegurat que va abatre cinc caces i drons de l’exèrcit indi. A més, ha denunciat que els bombardaments van causar danys en una central hidroelèctrica de Neelum Jhelum, al Caxmir.

Set morts a l’Índia

Aquest matí, l’exèrcit de l’Índia ha denunciat la mort de set civils, entre els quals hi ha dos infants, en atacs d’artilleria fets per les forces armades del Paquistan contra la part de Caixmir sota control indi. També hi ha una quarantena de ferits.

En aquest sentit, l’exèrcit del Paquistan ha bombardat desenes de pobles fronterers amb artilleria i morters a la línia de control, la frontera de facto que divideix el Caixmir en dos. Totes les morts s’han produït al districte de Poonch.

El Barça va quedar eliminat ahir a la nit de la Lliga de Campions després d’un duel èpic contra l’Inter de Milà, que es va resoldre a la pròrroga. Entre els jugadors blau-grana, va destacar especialment Lamine Yamal, que amb només disset anys va demostrar que és l’estrella de l’equip.

Després del partit, en una publicació a Instagram, va expressar la seva decepció per la derrota, però va deixar clar: “Tornarem, no en tingueu cap dubte, culers, no pararem fins a deixar aquest club on es mereix.”

“Compliré la meva promesa i la portaré [la Lliga de Campions] a Barcelona. No pararem fins a aconseguir-ho”, acabava.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by @lamineyamal

El bitllet senzill dels transports públics integrats de la rodalia de Barcelona comença aquesta setmana el traspàs progressiu al sistema de validació sense contacte T-mobilitat. És l’últim títol que fa el pas, la resta ja s’hi ha incorporat –entre els quals, la T-casual o la T-familiar.

Aquest títol no integrat, que ven directament cada operador de transport i que només permet de viatjar dins la seva pròpia xarxa, es començarà a vendre a les màquines d’autovenda en format T-mobilitat. Això vol dir que, tot i que el bitllet senzill no permet transbordaments entre operadors, es podrà carregar i validar en el mateix suport que ja s’empra per als títols integrats.

Com canvia la manera d’adquirir el bitllet senzill i fer-lo servir

Els usuaris hauran de tenir en compte alguns aspectes:

–Si ja disposen d’una targeta T-mobilitat, tant si és de cartó com de plàstic, hi podran carregar el bitllet senzill directament a les màquines d’autovenda.
–Si encara no en tenen cap, hauran de pagar un euro pel suport de cartó, que s’afegirà al preu habitual del bitllet senzill.
–Quan s’esgoti el viatge, la targeta es podrà conservar per recarregar-la més endavant amb nous bitllets senzills –també d’altres operadors– o amb títols com la T-casual o la T-familiar.

Primer, a Ferrocarrils

Aquesta mesura s’aplicarà de manera progressiva durant els mesos vinents. El primer operador que l’activa és Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que a partir d’avui ja incorpora el nou format en algunes estacions. El TRAM, TMB i Rodalia també preveuen de fer-ho durant aquest 2025.

Amb aquesta transició, es fa un pas més cap a la desaparició definitiva dels títols amb banda magnètica, que avui representen només un 25% de l’ús total i que acabaran essent substituïts pels suports sense contacte del sistema T-mobilitat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha dit que condemnava l’espionatge amb el programari Pegasus, com és el cas del president Artur Mas. En la sessió de control al parlament, Junts li ha retret que havia estat “en silenci” després del pas de Mas per la comissió d’investigació de l’operació Catalunya del congrés espanyol. “Condemno rotundament tota acció il·legal no emparada per la llei i tot espionatge polític, i estic disposat a fer que s’arribi fins al final. I per això s’ha fet aquella comissió d’investigació. Condemno qualsevol espionatge polític, i estic disposat a col·laborar amb el que calgui”, ha dit Illa.

[VÍDEO] Mas assenyala Sánchez-Camacho: “Venia amb un somriure i per darrere passava llistes negres a Villarejo”

El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha aprofitat el seu torn a la sessió de control per preguntar a Illa si pensava “condemnar el greu atac a la democràcia i als drets fonamentals” que representava l’espionatge amb Pegasus als quatre darrers presidents de la Generalitat “per part de governs del PP i del PSOE”. “Fa dos dies de la compareixença de Mas i vostè guarda silenci”, ha criticat, tot afegint que feia tard.

[VÍDEO] Un diputat de Vox perd els estreps amb Artur Mas en la comissió sobre l’operació Catalunya

A la seva resposta, el president ha volgut ser clar i també ha dit: “Cap govern del qual hagi format part ha espiat”. A més, ha volgut contradir que hagués estat callat respecte d’aquest tema. “No vaig tard. Qui em coneix sap què penso d’això. L’espionatge no és manera de fer política”, ha conclòs.

Junts, que no s’ha mostrat satisfet amb la resposta, i malgrat haver sentit la condemna que demanava, ha reclamat “menys silencis i més lideratge”.

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Javier Hernández ha començat els tràmits per a demanar al Parlament Europeu l’autorització per a procedir contra el diputat d’ultradreta Luis Pérez Fernández, conegut com a Alvise Pérez. Al mateix temps, li ha ofert que declari voluntàriament per la difusió d’una prova falsa de covid atribuïda al president Salvador Illa.

El magistrat ha acordat d’obrir diligències prèvies per investigar possibles delictes de falsedat i d’injúries que presumptament va cometre Pérez. Aquesta causa és una de les tres que ja té obertes al Suprem.

En la interlocutòria, el jutge assenyala que, com que és eurodiputat, cal sol·licitar al Parlament Europeu el suplicatori per poder-lo encausar formalment. Per això, comença els tràmits per a fer-ho. Ara bé, tal com estableix la llei d’enjudiciament criminal espanyola, li ofereix també la possibilitat de declarar voluntàriament davant el Suprem en garantia dels seus drets de defensa.

Té cinc dies per a manifestar si vol comparèixer abans que el Parlament Europeu pugui concedir l’autorització. Un cop respongui, el jutge adoptarà la decisió corresponent.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut al congrés espanyol per valorar l’apagada elèctrica de la setmana passada, i n’ha exonerat les energies renovables. Ha demanat temps perquè els experts determinin les causes exactes de la caiguda i ha advertit contra els discursos “apocalíptics” i “interessats” d’alguns partits, empreses i grups de pressió que, segons que ha dit, volen aprofitar l’incident per fer descarrilar la transició energètica i justificar una pròrroga de les centrals nuclears.

Apagada: la responsabilitat tomba cap a Red Eléctrica i l’estat espanyol, i els canvis que s’han de fer a la xarxa elèctrica

Sánchez ha dit que l’apagada va ser conseqüència d’una “concatenació d’anomalies” i ha explicat que la pèrdua de generació va començar al sud d’Espanya 19 segons abans de dues caigudes successives que van col·lapsar el sistema a les 12.33. Tot i això, ha destacat que el sistema va poder resistir les dues primeres i que la resposta institucional va ser ràpida i coordinada.

Ha xifrat l’impacte econòmic de l’apagada en 415 milions d’euros en vendes, però ha matisat que l’afectació ha estat “limitada”, perquè els dies posteriors es va compensar la caiguda del consum: “Més de tres quartes parts del consum perdut ja s’havien recuperat en dos o tres dies.” També ha destacat que hospitals, centres de salut, residències i escoles van poder continuar l’activitat, gràcies als sistemes autònoms i als protocols d’emergència.

El govern espanyol separa la investigació de l’apagada en dues àrees: sistema elèctric i ciberseguretat

Segons que ha dit, el Consell de Seguretat espanyol va actuar de manera diligent amb la col·laboració de totes les administracions, a les quals ha agraït la tasca. Ha reconegut que molts comerços van haver de tancar i que 116 trens es van quedar aturats, afectant 35.000 viatgers, alguns dels quals van rebre ajuda de veïns dels pobles a la vora. Tot i això, ha assenyalat que el trànsit aeri i naval va funcionar amb relativa normalitat i que hi va haver un 24% menys d’incidències de trànsit, malgrat l’apagada dels semàfors.

Segons Sánchez, en cinc hores ja s’havia restablert el subministrament en zones importants com Aragó, Catalunya, Extremadura i Andalusia, i a les sis del matí de dimarts ja es va recuperar el 99,5% del sistema.

Crítiques als discursos “catastrofistes” i defensa del model energètic

Sánchez ha criticat la dreta, els grups d’interès i les empreses amb participacions en centrals nuclears per intentar condicionar el debat energètic amb discursos “de sèrie de Netflix”. Ha contraposat aquestes visions “catastrofistes” amb la resposta de la societat espanyola, que ha dit que va actuar “amb unitat i responsabilitat”.

“Espanya és un país extraordinari i vull agrair als empresaris i als treballadors el compromís”, ha declarat. Ha dit que molts sectors i institucions es van mobilitzar de manera exemplar i ha remarcat que “molt poques societats haguessin respost millor que la nostra”.

El 60% dels ciutadans considera insuficient la informació del govern espanyol durant l’apagada

També ha criticat les veus que demanen una pròrroga del calendari de tancament de les nuclears amb l’argument que l’apagada posa en risc el sistema elèctric: “És paradoxal que els mateixos que ens acusen de falta de transparència portin dies donant solucions alineades amb els seus interessos econòmics.”

Promesa de transparència i retret a la “instrumentalització” política

Ha promès “absoluta transparència” en la investigació, que analitzarà 756 milions de dades. Ha insistit que cal temps i ha retret als partits i mitjans que “es precipitin” amb conclusions que, segons que ha dit, tenen un biaix ideològic. “No treballarem amb conclusions superficials ni interessades, sinó que arribarem al fons de la qüestió”, ha garantit.

També ha demanat als ciutadans que no caiguin en la “manipulació gegantesca” de vincular l’apagada amb les renovables, perquè no hi ha cap evidència que ho demostri. “No presenten dades ni proves, només pontifiquen, perquè han venut l’esperit crític a un bon pagador”, ha conclòs.

L’Associació de Damnificats per la DANA Horta Sud-València estudia de presentar una demanda per injúries i calúmnies contra el síndic de Vox a les Corts, José María Llanos, per haver-los acusat de “tenir interessos” o “estar controlats pels partits polítics”. En un comunicat, han informat que avui es reunirien per valorar les peticions que presentaran a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i la possible interposició d’una demanda per la via civil contra Llanos.

Llanos va dir ahir, en una conferència de premsa: “Normalment, les associacions creades l’endemà d’una tragèdia com aquesta solen tenir interessos. És a dir, són persones manipulades pels partits polítics que volen traslladar el moviment del carrer a l’activitat política.”

Segons el comunicat, afirmar que l’entitat és controlada per partits polítics “demostra un gran desconeixement sobre l’associació mateixa, els seus actes, els seus membres, els seus orígens veïnals, i ni tan sols s’han llegit el comunicat de premsa explicatiu sobre la querella interposada per la nostra associació contra diverses administracions, en què es denuncien cinc delictes i s’assenyalen sis persones responsables de diferents administracions”.

“Són els nostres associats i associades, víctimes de la riuada del 29 d’octubre de 2024, els qui decidiran el rumb de la nostra associació, com sempre hem fet, i ho continuarem fent, per més que els pesi a algunes persones”, acaba.

Un jurat federal dels Estats Units ha ordenat que el fabricant de programari espia NSO Group pagui 167 milions de dòlars per haver piratejat els mòbils de mil persones mitjançant missatges de WhatsApp, en una sentència històrica que culmina sis anys de litigis.

El veredicte ha arribat al segon dia de deliberacions sobre els danys i perjudicis en un judici fet a Oakland, Califòrnia. Al desembre, la jutgessa Phyllis Hamilton ja havia donat la raó a WhatsApp en considerar que NSO, amb seu a Israel, havia violat la llei de frau i abús informàtic dels EUA i una normativa similar de Califòrnia mitjançant el seu programari Pegasus.

BREAKING: jury awards massive $167 million in punitive damages against spyware company NSO Group.

Precedent-setting win against the notorious #Pegasus spyware maker.

Congratulations to @WhatsApp on sticking this case through since 2019. Some thoughts 1/

— John Scott-Railton (@jsrailton) May 6, 2025

La indemnització ordenada és de 167.256.000 dòlars en concepte de danys punitius i 440.000 més per danys compensatoris, la multa més elevada mai imposada a la indústria del programari espia.

Tot i que Pegasus es ven als governs com una eina per combatre el terrorisme i el crim organitzat, nombroses investigacions han provat que s’ha emprat contra dirigents polítics, activistes pacífics i periodistes d’arreu del món.

“És un pas important per a la privadesa i la seguretat, la primera victòria contra l’ús de programari espia il·legal que amenaça tothom”, ha dit Meta, l’empresa matriu de WhatsApp.

Meta també ha destacat que la decisió del jurat és un advertiment clar per a la indústria del programari espia. L’empresa ha anunciat que, si arriba a cobrar la indemnització, la destinarà a organitzacions que defensen els drets digitals i que han estat claus per a detectar i analitzar els atacs.

NSO ha avançat que probablement presentarà un recurs contra la sentència. El seu portaveu, Gil Lanier, ha dit que continuen compromesos amb la seva missió de protegir la seguretat pública i que l’ús de Pegasus és només per part de governs legítims amb finalitats autoritzades.

Citizen Lab, una entitat sense ànim de lucre amb seu a Toronto que ha estat pionera a revelar els abusos de Pegasus, ha elogiat la persistència de WhatsApp en el litigi i el seu paper clau per notificar les víctimes dels atacs.

En la seva sentència de desembre, la jutgessa Hamilton ja havia declarat NSO responsable d’haver penetrat als sistemes de Meta mitjançant programari maliciós enviat a uns 1.400 telèfons, que pertanyien a funcionaris, periodistes, activistes i dissidents de desenes de països.

També va dictaminar que WhatsApp tenia dret a sancions addicionals per la negativa de NSO a lliurar el codi font durant el procés judicial, tot i que la multa per aquest fet encara s’ha de fixar.

Aquest cas és el primer en què han declarat davant la justícia nord-americana executius de NSO, que sempre havien evitat l’escrutini públic. La sentència és la més rellevant de totes les que s’han dictat en una indústria que està en el centre del debat global sobre vigilància estatal i llibertats individuals.

Els Estats Units ja havien sancionat NSO i altres empreses per operar contra els interessos nord-americans, però molts aliats dels EUA han trigat a seguir el mateix camí. Apple, per exemple, va retirar un litigi similar el setembre passat després que les autoritats israelianes confisquessin el codi font de NSO i aquesta admetés que ja no el podia produir.

NSO s’havia defensat al·legant que només ven programari als governs, que són qui decideixen a qui es dirigeixen els atacs, però els tribunals han rebutjat aquest argument. Els directius de l’empresa han reconegut que determinen com es fan els atacs segons el dispositiu i el programari de cada objectiu.

Pegasus ha aprofitat vulnerabilitats de seguretat de sistemes com WhatsApp i Apple per accedir als telèfons i capturar-hi fotografies, correus i missatges, fins i tot els que són xifrats de punta a punta. En alguns casos, aquests atacs no requereixen cap interacció de l’usuari i són pràcticament indetectables.

Segons les proves, NSO té uns 140 empleats dedicats a trobar maneres d’infiltrar-se en iPhones i telèfons Android. Un executiu va declarar que el seu programari s’havia inserit a través de sistemes operatius, aplicacions de missatgeria i navegadors.

Els advocats de NSO han afirmat que Pegasus té limitacions tècniques que impedeixen l’espionatge dins dels EUA i en telèfons amb números nord-americans ubicats a l’exterior. Però altres programes espia, tant d’empreses privades com d’agències estatals, no tenen aquests límits.

Durant el judici, es va demostrar que NSO va atacar repetidament WhatsApp entre el 2018 i el 2020, modificant les tècniques a mesura que l’aplicació de missatgeria les neutralitzava. Una d’aquestes modificacions va arribar quan la demanda ja era en curs, fet que reforçava l’acusació que NSO actuava de manera deliberada.

Meta va explicar al tribunal que havia gastat més de 400.000 dòlars en sous per gestionar l’amenaça de NSO. L’advocat de l’empresa israeliana, Joseph Akrotirianakis, ho va desestimar assegurant que aquells salaris s’haurien pagat igualment, i que el cas “només volia publicitat”.

“Facebook volia sortir als titulars defensant la privadesa dels usuaris, i demandar NSO era una manera fàcil d’aconseguir-ho”, va dir en els arguments finals. Així mateix, NSO va remarcar que Pegasus no havia tocat els servidors de WhatsApp. “No va executar cap codi, ni va esborrar, modificar o danyar cap dada”, va dir l’advocat.

Per aconseguir danys punitius sota la llei de Califòrnia, Meta havia de demostrar que NSO havia actuat amb opressió, frau o malícia. Per fer entendre al jurat l’impacte econòmic, WhatsApp va aportar dades que mostraven que NSO gastava uns 50 milions de dòlars anuals en recerca i desenvolupament.

El conseller delegat de NSO, Yaron Shohat, va testificar que l’empresa va perdre 12 milions de dòlars el 2024 i 9 milions el 2023, i que tindrà dificultats per pagar les indemnitzacions.

La Generalitat es personarà com acusació particular en el cas de les fundacions Cellex i Mir Puig que investiga els tres executors testamentaris de l’empresari químic i mecenes científic Pere Mir, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l’ACN.

La decisió arriba després que el Departament de Justícia assumís el control de les fundacions científiques Cellex i Mir Puig per mandat del jutjat d’instrucció 12 de Barcelona, que és qui investiga el cas d’aquestes dues entitats i quatre empreses que hi són associades.

La causa està oberta pels presumptes delictes d’administració deslleial i apropiació indeguda. Els tres executors testamentaris són l’oncòleg Josep Tabernero, Jordi Segarra i Juan Francisco Capellas.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

La vaga de la companyia ferroviària francesa SNCF que s’allargarà fins diumenge 11 de maig, afectarà molt els trens regionals a Catalunya Nord, mentre que les línies de llarg recorregut, com el TGV Barcelona-Perpinyà-París, funcionaran amb normalitat.

La circulació dels trens de la línia liO Train (TER) es manté en més d’un 80%, combinant serveis ferroviaris i autobusos. Així i tot, en trajectes com Perpinyà-Cervera de la Marenda hi haurà més autobusos que no pas trens.

La SNCF ha informat que les línies entre Avinyó i Portbou poden patir alteracions. Ja ahir dimart, per exemple, només hi va haver un tren entre Perpinyà i Cervera, i quatre autobusos. En sentit invers, set autobusos i cap tren.

Per avui, dimecres 7 de maig, s’han previst quatre trajectes en autobús entre Perpinyà i Cervera (el primer a les 7.50 i el darrer a les 17.25) i un sol tren, que surt a les 18.55. En sentit contrari, hi haurà set autobusos (el primer a les 8.05 i el darrer a les 18.50), i un únic tren que surt de Cervera a les 6.27.

La SNCF recomana de consultar les afectacions abans de viatjar i recorda que la informació s’actualitza cada dia a les 17.00 al seu web, on es pot consultar l’estat de la circulació i les connexions disponibles.

Marta Izquierdo, fins ara regidora de Vox a l’ajuntament de Nàquera (Camp de Túria), ha sol·licitat el pas al grup de no adscrits, fet que deixa en minoria el govern municipal de Vox, l’únic del País Valencià presidit per aquesta formació.

La regidora va formalitzar el canvi aquest dilluns amb un escrit registrat a l’ajuntament. En el text, Izquierdo diu que “després d’una llarga reflexió”, ha decidit abandonar el grup perquè ja no s’hi sent representada: “Els meus principis ja no es veuen reflectits en les accions de Vox Nàquera.” També assegura que ha estat víctima d’un “aïllament progressiu” per part dels seus companys de partit.

Izquierdo, que gestionava àrees com ara Tradicions i Festes taurines, Caça, Medi ambient i Protocol, considera que la millor manera de defensar els seus valors “sense interferències ni pressions externes” és passar al grup de no adscrits. Mantindrà, però, l’acta de regidora. El canvi s’haurà de ratificar en el ple del mes de maig.

Des de les eleccions municipals de 2023, Vox i el PP governen Nàquera amb quatre i tres regidors, respectivament. L’oposició la formen el PSPV (amb tres regidors), UPDN (amb dos) i Compromís (amb un). Amb la marxa d’Izquierdo, el bloc de govern passa a tenir tan sols sis regidors enfront de sis de l’oposició, més la regidora no adscrita.

Aquest no és l’únic moviment intern que afecta Vox en municipis del País Valencià. Dilluns mateix, Guillermo Alonso, fins ara portaveu de Vox a l’ajuntament de Torrent (Horta Sud) i primer tinent de batllia, també va abandonar el partit i va passar al grup de no adscrits. Aquesta decisió també ha deixat el govern municipal en minoria, malgrat que la batllessa, Amparo Folgado (PP), ha promès estabilitat.

Divendres passat, dos dels tres regidors de Vox a l’ajuntament d’Almassora (Plana Alta), governat pel PP, també van anunciar que abandonaven el partit i passaven a ser no adscrits. En aquest cas, la batllessa, María Tormo, va dir que continuarien treballant amb estabilitat i va instar a resoldre les tensions internes de cada partit de portes endins.

A València, fa unes setmanes que Vox va readmetre al partit i al grup municipal els regidors Juanma Badenas i Cecilia Herrero, que al març havien deixat la formació i havien passat a no adscrits. Aquest retorn permet al PP conservar la majoria absoluta a l’executiu que presideix María José Catalá.

L’exèrcit de l’Índia ha llançat un atac contra el Pakistan, que les autoritats presenten com una represàlia per l’atac armat que el 22 d’abril va causar vint-i-sis morts –la majoria civils– en una zona turística de Caixmir, sota administració índia.

Segons el govern indi, els bombardeigs han afectat nou punts des d’on s’haurien planificat accions armades contra l’Índia. El comunicat oficial afirma que no s’han tocat instal·lacions militars i que ha estat una operació “precisa, mesurada i no escaladora”.

Tanmateix, el Pakistan ha reaccionat de manera contundent. El ministre de Defensa, Khawaja Asif, ha acusat l’Índia d’atacar població civil i ha advertit que hi haurà una resposta equivalent.

Fonts militars pakistaneses han explicat a la premsa que cinc punts han estat atacats: dos a l’est del país (Ahmedpur East i Muridke) i tres al Caixmir sota administració pakistanesa (Kotli, Bagh i Muzaffarabad). També han dit que cap avió indi no ha travessat l’espai aeri pakistanès.

El portaveu militar Ahmed Sharif Chaudhry ha remarcat que el Pakistan decidirà com i quan respondrà. I el ministre Asif ha afegit que, si l’Índia vol un enfrontament directe, “s’hi veuran les cares”.

Els atacs arriben després d’uns quants dies de tensió creixent. El 30 d’abril, el ministre d’Afers Estrangers de l’Índia, Subrahmanyam Jaishankar, va advertir el secretari d’estat dels EUA, Marco Rubio, que el Pakistan “pagarà un preu alt” per l’atac de Caixmir, que Nova Delhi vincula amb grups pakistanesos, acusació que Islamabad nega.

Analistes com Michael Kugelman, expert en Àsia Meridional, adverteixen que, malgrat que cap dels dos països no vol una guerra oberta, el risc ara és molt elevat, especialment per la possibilitat de càlculs erronis, tenint en compte que ambdós tenen armes nuclears.

El Barça no jugarà la final de Munic, però ha deixat una gran imatge en el partit de tornada de la semifinal de la Lliga de Campions.

L’equip de Hansi Flick ha remuntat un 2-0 en contra, i ha marcat el 2 a 3 quan només quedaven cinc minuts per acabar el partit, però ha acabat perdent al Giuseppe Meazza en el partit de tornada de les semifinals de la Copa d’Europa. Èric Garcia, Dani Olmo i Raphinha han estat els autors dels gols blau-grana.

L’Inter s’ha avançat al minut 21 de la primera part amb un gol de Lautaro Martínez, que ha aprofitat una errada en la sortida del Barça. Abans del descans, Hakan Çalhanoğlu ha transformat un penal per a ampliar la diferència. Inicialment, l’àrbitre Szymon Marciniak no havia assenyalat la infracció, però el VAR l’ha fet rectificar.

A la segona part, l’equip de Flick ha sortit amb embranzida i ha escurçat distàncies al minut 54, gràcies a Èric Garcia. Minuts després, al minut 60, Dani Olmo ha empatat el partit. Als minuts finals, Raphinha ha fet el que semblava que havia de ser el gol de la victòria i ha tocat, literalment, el cel del futbol. Però Acerbi ha tornat a empatar en el temps afegit i, ja a la pròrroga, amb tots dos equips esgotats i una forta pluja caient sobre Milà, Fratessi ha marcat el 4-3.

La Plataforma per la Llengua i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) han presentat la campanya “Defensem en català, defensem el català”, amb l’objectiu d’impulsar i normalitzar l’ús del català entre els professionals del dret. La iniciativa s’adreça especialment als advocats en actiu i als estudiants de dret, per fer valdre els drets lingüístics i demostrar que el català pot ser també llengua habitual als jutjats.

L’acte de presentació s’ha fet a la Sala de Columnes del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i hi han intervingut el president del CICAC, Joan Martínez; la vice-presidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, i la secretària per a l’Administració de Justícia del govern, Iolanda Aguilar. També hi han participat el president de la Comissió de Llengua del CICAC, David Casellas, i el diputat de la junta de govern de l’ICAB i membre de la comissió de justícia de la Plataforma per la Llengua, Frederic Munné.

Plana ha remarcat que la llengua pròpia hauria de ser la de l’ús normal en tots els àmbits de la societat i que, en el cas de la justícia, cal visibilitzar advocats que ja treballen habitualment en català. Segons que ha explicat, aquesta visibilització és clau per generar referents i trencar amb la idea que el català és inviable o marginal als jutjats. També ha destacat que cal encarar la situació amb valentia col·lectiva i compromís institucional. La campanya inclou vídeos a les xarxes socials amb advocats com ara Andreu Van den Eynde, Jordi Pina, Anaïs Franquesa, Marina Roig, Nàsser Aoukhiyad i Marina Pellín, que expliquen la seva experiència utilitzant el català en l’exercici professional. A més, vol interpel·lar directament els estudiants de dret, perquè s’ha detectat una manca d’ús del català a les facultats, fet que després repercuteix a la pràctica professional.

Només el 6% de les sentències són en català

La secretària de Justícia del govern, Iolanda Aguilar, ha denunciat la desconnexió entre l’ús social del català i l’ús judicial. Ha recordat que, malgrat que un 32% de la població s’expressa habitualment en català, solament entre un 6% i un 7% de les sentències són redactades en aquesta llengua. A més, el 80% de les sol·licituds per tramitar causes en català no són ateses, tot i que els ciutadans tenen el dret de fer-ho.

Aguilar ha atribuït aquesta situació a la inèrcia castellana del sistema judicial, a la manca de coneixement de la llengua entre jutges i fiscals –tot i que ha dit que hauria de ser una exigència– i a la centralització de l’administració, amb lleis, jurisprudència i documents de treball essencialment en castellà. Per això, ha defensat que l’ús del català ha de ser també una qüestió d’estatus jurídic i polític.

Els advocats joves fan menys ús del català

Segons una enquesta que Plataforma per la Llengua va publicar el 2022 entre els col·legis d’advocats del país, el 75% dels lletrats es relaciona habitualment en català, però solament el 36,6% l’utilitza per presentar escrits o intervenir a sala. El 45,8% fa sempre les intervencions orals en castellà i el 57,3% no presenta mai els escrits en català.

A més, la situació empitjora entre els professionals de quaranta anys o menys: tot i que un 64,2% són catalanoparlants habituals, solament un 27,9% fa servir la llengua en l’exercici professional. Per això, la campanya defensa que l’ús del català als serveis legals no sols és un dret, sinó també una millora de qualitat i una eina de sensibilització per fer valer els drets lingüístics.

Ahir vam saber que el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) havia arxivat la demanda que havia presentat Javier Martínez contra Espanya per no haver investigat prou l’atemptat del 17-A. Els advocats de Martínez estudien de presentar un escrit de reconsideració al tribunal arran de les darreres informacions que s’han sabut a la comissió d’investigació dels atemptats al congrés espanyol. Arran de tot plegat, parlem amb Javier Martínez, el pare d’en Xavi, el nen que va ser assassinat aquell 17 d’agost a la Rambla de Barcelona. Aquests darrers anys s’ha convertit en la cara visible de les víctimes dels atemptats, la persona que ha parlat més clar a l’hora de reclamar que se sàpiga què va passar realment aquell dia. I, malgrat que ara s’ha tancat una possible porta per a arribar a saber la veritat, Martínez té clar que res no l’aturarà i que continuarà lluitant. “La negació del govern espanyol a l’hora de desclassificar els papers del 17-A significa alguna cosa”, diu.

—Com heu rebut l’arxivament del TEDH? Us l’esperàveu?
—La veritat és que sí, sobretot quan l’ABC va publicar que Es-Satti rebia 500 euros el mes del CNI. Com que és un diari de la Moncloa, diu que el govern espanyol pagava l’imam? Crec que el fet que es publiqués això fa la sensació que investiguen. Tot plegat penso que és perquè Europa no faci la seva investigació. Estic convençut que la jugada ha estat aquesta.

—Creieu que allò que va publicar l’ABC va ser una filtració intencionada del govern espanyol?
—No en tinc proves, però crec que sí. Que tot ho tenen molt ben estudiat, tot té un tempo. Al final ha coincidit la comissió d’investigació al congrés espanyol i la demanda a Europa. Nosaltres no la podíem presentar fins que no s’acabés el procediment judicial a l’estat espanyol. I, després, teníem el temps limitat per a presentar la demanda a Europa. Just en aquell moment també hi ha la comissió d’investigació. Mira que han tingut temps. Tot coincideix. Ells saben fer aquestes coses, no com nosaltres.

—I com us sentiu ara, després de tot plegat?
—Crec que tothom s’hauria de sentir malament perquè intentem esbrinar una cosa que en realitat ens pot ajudar a tots, no només a mi. Nosaltres ja hem perdut un fill. Molta gent ha perdut gent estimada. Hi ha gent que ha quedat ferida. Aquesta veritat que busquem nosaltres és perquè ningú passi tot allò que vam passar nosaltres. Si no arribem a saber la veritat, això pot tornar a passar. Tota aquesta negativa del govern espanyol a l’hora de desclassificar papers significa alguna cosa. Per què no s’haurien de desclassificar si no hi ha res a amagar? Però, perdona, em preguntaves com em sentia…

—Sí!
—Com quan vam començar a lluitar, al principi. Sabem que hi ha coses, però no les podem demostrar. Però nosaltres no ens aturarem, continuarem treballant. Les víctimes mereixem saber la veritat. Ens haurien d’haver explicat alguna cosa, si més no. Això que passava amb l’imam de Ripoll ho sabíem des del principi. Tothom sabia que l’imam treballava pel CNI, però sempre ens ho van negar. Volem saber qui el manava, qui ho pagava tot plegat… De veritat que és mort? Per què no li fem la prova de l’ADN d’una vegada per totes?

—Confieu que algun dia sabreu la veritat?
—Crec que ja la sabem. El problema és que no la podem demostrar. Nosaltres tenim clar per què van cometre aquest atemptat. La cosa és que no els interessa que se sàpiga, ho han d’amagar.

—Què voleu dir? 
—A ningú no li interessa la independència d’un país petit. Tots els països tenen algun territori que vol independitzar-se. A Europa no els interessa aquesta independència, perquè hi haurà molts més territoris que voldran seguir aquest camí.

—Cada vegada teniu més ràbia veient com actuen?
—No, ara ja sé com funciona tot plegat. Al principi no m’ho creia, ara ja sé que és el seu funcionament. El que faig és actuar com ho fan ells, però a la nostra manera. Miro de posar el dit a la nafra sempre que puc. També vigilant què expliquem, perquè també ens hem trobat que de vegades expliquem coses i després les utilitzen. Per exemple, ells han demanat ja unes quantes vegades de destruir les proves. Com que havíem presentat la denúncia a Europa els ho van denegar. A veure si ara ho tornen a demanar. Per què volen destruir les proves, si encara es fa una investigació al congrés? O les víctimes dels altres països també poden obrir alguna via a casa seva. Potser tampoc no estan d’acord amb el que han vist.

—Quins són els passos següents?
—El problema és que si explico els passos següents, ells ja els sabran. Només et diré una cosa ràpida. Les víctimes estrangeres encara tenen molt a dir. A més, els meus advocats estudien de presentar un escrit de reconsideració al Tribunal Europeu arran de la informació de la comissió d’investigació dels atemptats al congrés espanyol. Encara tenim molta feina per fer. Esperem que no torni a passar mai, però si tornés a passar, no vull que ningú se senti tan sol com ens hem sentit nosaltres.

—Com que heu estat la cara més visible, de vegades ha semblat que estàveu sol en la lluita. Hi ha més víctimes?
—I tant! No he estat mai sol! Però passa que jo he estat la figura visible, qui ha donat la cara. Hi ha molta gent darrere nostre i que m’ajuda. Estem a punt de presentar una associació que es diu “17-A, Volem Saber la Veritat”. Del Ministeri d’Interior es van posar en contacte amb mi, per preguntar-me com era que estàvem tan malament. Nosaltres els vam recordar que a Catalunya no hi havia cap oficina d’atenció a les víctimes. Fa molts anys que ho demanem, però no hi ha manera. L’any 2022, ho vam demanar el Parlament de Catalunya i va votar-hi a favor. Però som el 2025 i no s’ha fet. Aquesta oficina és essencial per a ajudar-nos amb tots els tràmits que hem de fer, per poder reclamar coses… Ens hi ha d’ajudar gent que en sàpiga. El ministeri ens va dir que ells no farien l’oficina, però que si fèiem l’associació ens ajudarien.

—Justament, ara fa dos anys la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) va haver de tancar per falta d’ajudes. Seria similar?
—No ben bé. La UAVAT va néixer de l’emergència d’aquell moment, era una unitat d’atenció. Però nosaltres necessitem una oficina que ens ajudi a fer tots els papers que encara fem, sigui per demanar ajuda o per reivindicar els drets que tenim com a víctimes. Tot plegat ho hem de gestionar amb el Ministeri d’Interior. I, és clar, nosaltres no en sabem. Necessitaríem algun expert que ens ajudés. A part, farem més coses. Perquè, com deia, no estic sol. Molta gent que m’ha ajudat fins ara formarà part de l’associació, com ara Robert Manrique, Jaume Alonso-Cuevillas, David Torrent, la meva filla Mireia, que també és psicòloga infantil… Hi ha molta gent disposada a ajuntar-se per fer alguna cosa per ajudar les víctimes. No com altres associacions, que no han fet res de res…

—El govern català no ha fet aquesta oficina malgrat que ha estat una reclamació de tots aquests anys… 
—Res, no ha fet res. El Parlament de Catalunya el maig del 2022 va aprovar de fer l’oficina d’atenció a víctimes de catàstrofes; ja m’és igual que no sigui específicament terrorisme. Van votar-hi a favor tots els partits. I res, ni s’han posat en contacte amb nosaltres… A l’Aragó hi ha una llei de terrorisme, hi ha una oficina d’atenció a les víctimes a l’Aragó. A Andalusia també. Les administracions atenen les víctimes, fan memorials, fan coses. Aquí, res… Ni memorial, ni ens truquen, ni fan res. I ho ha aprovat el parlament, eh?

—Confieu en la comissió d’investigació?
—Pensava que no en sortiria res, i ja n’han sortit més coses que no pensava. La meva compareixença havia d’haver estat de les últimes. Però la vam fer abans per deixar temps a desclassificar més papers i poder demanar a més gent que vagin a la comissió.

—Dieu que s’han aconseguit coses…
—Sí! Sabem que hi ha gent que ha mentit. Hi ha gent que ha dit que l’imam de Ripoll no va treballar mai per al CNI. I ara, després d’haver-ho publicat l’ABC sabem que va cobrar del CNI. Tota aquesta gent que ha mentit, tot i que una comissió no es pot mentir, tinc clar que els denunciaré i a veure què passa. Com he dit, continuaré lluitant per saber la veritat. A veure què farà la comissió d’investigació i el congrés de diputats. I depèn de què surti com a conclusió de la comissió, em pensaré si poso cap denúncia més. Perquè si la conclusió és que ha fallat l’estat, què hem de fer les víctimes? Denunciar l’estat, no? Per tant, sí, la comissió ha servit de moltes més coses que ells no pensaven.

—Després de la vostra participació en la comissió, algú del govern espanyol o d’un partit s’ha posat en contacte amb vós?
—No, no… Com sempre, no.

—I després de la informació que va publicar l’ABC, tampoc?
—No, no m’ha trucat ningú, no m’ha dit res ningú…

—Una decisió favorable del TEDH hauria forçat Espanya a explicar coses. Creieu que pot passar res que els obligui a desclassificar aquests documents? Creieu que pot haver-hi res que ho desencalli?
—Podria ser, si algun dels països implicats en l’atemptat forcés Espanya a explicar la veritat. Les víctimes dels altres països tenen el mateix dret de fer això que he fet jo. Ara, als seus països les lleis són diferents, i per tant les coses poden canviar.

Heu rebut un SMS de WhatsApp o una telefonada que ha acabat a la bústia de veu amb un codi de verificació i no ho heu demanat? Si la resposta és afirmativa, podríeu ser víctimes d’una nova estafa. Aquests darrers mesos, s’ha detectat un nou ciberatac per a robar comptes de WhatsApp sense que la víctima en sigui partícip directament.

L’Institut de Ciberseguretat espanyol (INCIBE) ha advertit d’aquesta pràctica que els estafadors fan servir per mitjà de la bústia de veu. L’objectiu és obtenir el control total del compte i suplantar la identitat de la víctima. D’aquesta manera, poden enganyar coneguts, amics i familiars i demanar-los, per exemple, diners.

Com actuen?

El cas que explica l’INCIBE és ben real: una dona adulta va rebre dues telefonades de números d’Alemanya i d’Anglaterra que no va respondre. Just després, va rebre un missatge de veu a la bústia on li facilitaven un codi de verificació d’inici de sessió de WhatsApp. També va veure que tenia una telefonada perduda a la bústia d’un altre número estranger. Quan se’n va adonar, havia perdut el compte de l’aplicació de missatgeria.

Segurament, els estafadors van arribar al seu número de telèfon per un altre atac a un amic de la víctima. El dia abans, relata l’afectada, ja havien fet servir aquest mètode amb ell.

Però, per què li havien pogut robar el compte amb un missatge a la bústia? Tot comença quan els ciberdelinqüents volen registrar el número de la víctima en un dispositiu diferent. En aquest moment, l’aplicació envia un codi de verificació per SMS o telefonada. Si la víctima no contesta, el codi s’enregistra a la bústia.

Com poden accedir a la meva bústia?

El principal problema de les bústies de veu és que moltes persones no hi tenen configurada una clau segura si hi volen accedir des d’un altre telèfon. Per tant, atacar-les no és gaire complicat. La clau acostuma a estar activada per defecte en totes les companyies amb un pin de fàcil accés: 0000, 1234…

Una vegada hackejat, els estafadors hi accedeixen des del seu dispositiu i aconsegueixen de robar el compte sense que la víctima hagi hagut d’interactuar en cap moment. Com que han obert una sessió des d’un altre lloc, la sessió de la víctima es tanca de manera automàtica.

I si ja m’han robat el compte? 

Des d’aquest punt, és habitual que demanin diners a amics o familiars o difonguin enllaços maliciosos per a cometre més estafes. Per això és important actuar de pressa. Una manera de recuperar el compte és tornar-se a registrar amb el vostre número de telèfon. Allà rebríeu un nou codi de sis dígits. Si és el cas, Passarà igual que ha passat quan el ciberdelinqüent l’ha introduït en el seu dispositiu: es tancarà el compte que era obert.

Ara bé, podria ser que l’estafador hagués activat la verificació en dos passos. D’aquesta manera, no hi podríeu accedir immediatament i hauríeu d’esperar fins a set dies per poder-hi accedir sense PIN. És a dir, una setmana sense recuperar el compte.

En cas d’haver perdut el mòbil, és important blocar la targeta SIM i revisar les sessions obertes des de WhatsApp Web per tancar accessos no autoritzats.

Engany per missatge directe

A banda d’entrar a la vostra bústia de veu, els estafadors també fan servir un altre mètode, que és el més comú: enganyar la víctima directament perquè comparteixi el codi de verificació que rep per SMS.

És a dir, l’estafador ha intentat d’accedir al vostre compte i rebeu el codi que envia WhatsApp directament per SMS. Com que no sabeu què passa, els delinqüents ho aprofiten per enviar un altre missatge que pot dir: “Hola, em sap greu. T’he enviat per error un codi de sis dígits per SMS. Me’l pots passar? És urgent.”

Si ho feu, doneu accés al vostre compte als estafadors. Per això l’INCIBE insisteix que no s’ha de compartir mai cap codi, ni amb amics ni familiars.

Què podeu fer si us han robat el compte?

En la mesura que sigui possible, avisar els vostres contactes perquè no caiguin en cap enganyifa. També posar-se en contacte amb WhatsApp, per mitjà del mail habilitat per a aquests casos (support@whatsapp.com) o del delegat de protecció de dades de l’aplicació. Si amb aquests passos no heu rebut resposta en un mes, podeu recórrer a l’Agència de Protecció de Dades per denunciar la falta d’atenció en aquest dret.

També s’haurien de reunir totes les proves possibles i presentar una denúncia a la policia.

Prevenció

En aquests casos, la millor eina és la prevenció. Per tant, per evitar que accedeixin a la vostra bústia de veu, és important posar-hi una clau segura i evitar sèries numèriques evidents o comunes. Si algú es posa en contacte demanant-vos un codi, no el compartiu i no accediu mai a cap mena de xantatge. En aquest cas, l’INCIBES diu que és millor tallar la comunicació.

Al WhatsApp, hi podeu activar la verificació en dos passos per fer més complicat l’accés als delinqüents. Necessitaran una clau addicional (que també ha de ser segura) cada vegada que es registri el compte en un nou dispositiu.