The Washington Post · Shams Irfan i Karishma Mehrotra

Guree, Caixmir. Els vehicles blindats van arribar quan es feia fosc, mentre les famílies preparaven el sopar. Dos dies abans, uns homes armats havien mort vint-i-sis persones, la majoria dels quals turistes, en un prat remot de l’Himàlaia. Ara centenars de soldats indis descendien en aquest petit llogaret en cerca de sospitosos.

Els homes envoltaren la casa d’Adil Hussain Thoker, un dels militants acusats de perpetrar la matança, i obligaren els vilatans a fer via cap als arrossars dels voltants del poble mentre es feia fosc. A mitjanit, una gran explosió trencà el silenci. “La terra va tremolar sota els nostres peus”, recorda un vilatà que, com més persones citades en aquest reportatge, parla anònimament perquè tem per la seva seguretat. La casa de dues plantes on s’originà l’explosió es reduí a runa instantàniament.

Les autoritats índies afirmen que han fet demolicions controlades de les cases en què s’han trobat explosius. Els familiars de Thoker neguen vehementment l’acusació, i diuen que ni han vist l’Adil ni en tenen notícies d’ençà del 2018.

“El que va passar a Pahalgam és horrible, i ningú amb dos dits de front no donaria suport a una cosa així”, diu un jove de Guree, el poble, en al·lusió a l’atac mortal del 22 d’abril. “Però per què cal castigar els civils?”

La pregunta revela una por familiar al Caixmir, on la població fa dècades que viu atrapada entre l’Índia i el Paquistan –que administren diferents parts del territori, de majoria musulmana, però en reclamen la totalitat– i entre els guerrillers i els militars.

Els caixmiris afirmen que es troben a la mercè d’una paradoxa cruel: trobar-se obligats a condemnar públicament la violència per la qual són castigats. Ara la intensificació de la repressió índia ha fet que el dolor pels morts deixi pas a la por.

Cap grup no s’ha fet responsable de l’atac de Pahalgam. El secretari d’Afers Estrangers indi, Vikram Misri, declarà a la premsa abans-d’ahir que els guerrillers tenien “vincles transfronterers”, en al·lusió al Paquistan. Islamabad ha condemnat els assassinats i hi ha rebutjat qualsevol implicació.

“Els caixmiris sempre han estat conscients que són les grans víctimes de tot aquest conflicte, sigui del terrorisme o de la militarització”, explica Anuradha Bhasin, redactora en cap del Kashmir Times. “No obstant això, sempre els fan seure en el banc dels acusats i els demanen que demostrin la seva innocència.”

Clam per la pau

Així que es va tenir la notícia de l’atac –el més mortífer contra civils indis en més d’una dècada–, els dirigents polítics no trigaren a emetre missatges de condemna i solidaritat. A les mesquites es feren pregàries per les víctimes. Les associacions locals organitzaren marxes per la pau i vetlles amb espelmes.

Les botigues abaixaren la persiana, el trànsit s’aturà; les escoles tancaren. Els principals diaris del Caixmir van publicar portades en negre. A diferència de moltes vagues i aturades anteriors, generalment dirigides contra el govern indi, aquesta vegada la protesta tenia un objectiu molt diferent: els atacants.

“Sembla que sorgeix un moviment espontani i autèntic per la pau”, declarà Haseeb Drabu, ex-ministre d’Economia caixmir.

Al Caixmir hi ha hagut poc espai per a la dissidència d’ençà del 2019, quan el govern del primer ministre indi, Narendra Modi, revocà la condició semiautònoma del territori, tot empresonant desenes d’activistes i periodistes i imposant una apagada de les telecomunicacions que, durant mesos, aïllà la vall del món.

D’aleshores ençà, grups de drets humans han documentat abusos generalitzats de les forces de seguretat índies, com ara detencions arbitràries i execucions extrajudicials. El govern indi nega aquestes acusacions.

Molts caixmiris veuen la matança de Pahalgam com un atac calculat contra la identitat de la regió. Un editorial del diari Greater Kashmir, per exemple, deia que l’atac amenaçava de “desbaratar anys de progrés”, especialment quant al creixement del sector turístic, promogut activament pel govern indi com a símbol d’una nova era de pau.

Un soldat indi patrulla a Srinagar, al Caixmir, la setmana passada (fotografia: Farooq Khan/Efe).

Nitasha Kaul, catedràtica de ciències polítiques i relacions internacionals de la Universitat de Westminster, a Londres, diu: “El turisme s’ha impulsat com a solució política, tot i la manca de mesures de seguretat adequades. Els responsables polítics [indis] han mostrat un grau de cofoisme que fa pensar que s’han empassat la seva retòrica superficial de ‘normalitat’.”

Abdul Wahid Wani, cap d’una associació de curadors de ponis que organitza visites eqüestres pel Caixmir, fou un dels primers d’arribar al lloc dels fets després de l’atac, la setmana passada. La carnisseria que presencià no li ha fugit del cap, diu. I recorda el cas d’una jove a qui els atacants mataren el marit en plena lluna de mel.

Wani demana “un càstig sever perquè les generacions futures aprenguin la lliçó”. Però, afegeix, “els qui no tenen la culpa de l’atac no haurien de sofrir-ne les conseqüències”.

Ara, els indicis d’una “operació de càstig col·lectiu”, segons que explica Bhasin, són pertot arreu. L’antiga llar de Thoker fou una de les nou cases destruïdes per les forces de seguretat índies; d’ençà de l’atac, dues mil persones pel cap baix han estat detingudes, segons informes locals. S’han fet seixanta escorcolls domiciliaris, pel cap baix, i s’han establert nous llocs de control militar a tota la regió. Fins ara, els acusats de perpetrar l’atac han eludit de ser capturats.

La policia de Srinagar, la ciutat més gran del Caixmir indi, afirmà en un comunicat que els agents del cos treballen per “desmantellar la infrastructura de suport al terrorisme”.

“Castigueu els culpables, no en tingueu pietat, però no deixeu que els innocents esdevinguin víctimes col·laterals”, publicà diumenge a X el ministre en cap de la regió administrativa índia de Jammu i el Caixmir, Omar Abdul·là.

El fantasma de la venjança plana sobre el Caixmir

L’atac de Pahalgam ha desfermat una onada d’ira en els mitjans i les xarxes socials índies, sovint adreçada no tan sols contra els caixmiris sinó contra els musulmans en general.

“La nit de l’atac, Arnab Goswami –un influent presentador televisiu d’ideologia conservadora– encapçalà el seu espai amb l’etiqueta #VolemVenjança, tot afirmant que el 22 d’abril era per als indis allò que el 7 d’octubre de 2023 va ser per als israelians.

Els activistes han informat d’atacs a estudiants caixmiris a les ciutats de Nagpur i Chandigarh; a l’estat indi d’Uttarakhand, un grup nacionalista hindú publicà un vídeo la setmana passada en què advertia: “Si demà veiem algun musulmà caixmiri a l’estat després de les deu del matí, li donarem allò que es mereix.”

Als afores de Nova Delhi, un estudiant universitari caixmiri ha creat un grup de WhatsApp amb més d’un centenar de companys de classe per a informar-se mútuament sobre aquests atacs de venjança. Molts, fins i tot, discuteixen si romandre a l’Índia és segur.

“La majoria de nosaltres ens n’hauríem anat immediatament després de l’atac si els exàmens de final de curs no s’haguessin escaigut aquesta setmana”, diu en Sameer, un dels membres del grup, que demana de ser identificat tan sols pel nom de fonts, per por de represàlies. “Tenim por, però tampoc no en podem permetre d’arruïnar la carrera.”

La regió es prepara ara per al següent moviment del govern indi. I tem que una escalada militar amb el Paquistan deixi aquests dos rivals geopolítics –i sengles arsenals nuclears– al caire del conflicte armat.

Nova Delhi ha denunciat violacions de l’alto-el-foc a la frontera –fortament militaritzada– que separa el Caixmir sota control indi del Caixmir sota control paquistanès, i que havia romàs en calma relativa d’ençà de l’acord del 2021.

Ambdós països han clausurat passos fronterers, han reduït les missions diplomàtiques al país contrari i han ordenat a centenars dels seus ciutadans que tornin a casa. L’Índia ha suspès la participació en el tractat de les Aigües de l’Indus, l’acord de repartiment de l’aigua del riu amb el Paquistan, i Islamabad s’ha retirat de l’Acord de Simla, que regula la resolució bilateral de disputes entre ambdós països.

Per a Kaul, els esdeveniments diplomàtics d’aquests darrers dies no són sinó un capítol més d’un “cicle interminable de l’Índia contra el Paquistan, de la cantarella dels hindús contra els musulmans”. I afegeix: “Per a poder trobar qualsevol solució política duradora, tanmateix, cal que primer ens centrem en les vides dels caixmiris, esquinçades per un conflicte que continua sense resoldre’s.”

Mehrotra informa de Nova Delhi estant.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Dilluns vam tenir un esglai. Quan tot va fer plof, i es van fondre a negre pantalles i làmpades, quan tot el sistema de comunicacions i missatges va fallar, vam creure que tornàvem als dies incerts de fa cinc anys. La pandèmia com a vara de mesurar dies apocalíptics encara perdura. De tota manera, l’apagada infausta va ser-ho menys, per la possibilitat de continuar socialitzant i, especialment, per la permanència d’alguns establiments oberts, que va permetre observar escenes prou curioses, com les terrasses d’alguns bars, plenes de voluntaris oferts altruistament per evitar que les ampolles de cervesa s’escalfessin massa, arran de la pèrdua de corrent de les neveres. Bromes a banda, el fantasma de la pandèmia continua essent un malson que persegueix els hostalers. Més enllà de les paoroses xifres de morts, va ser un punt i a part que ara ja es comença a explicar com una batalleta de l’avi, però que al seu moment –reducció de cabuda, creació enginyosa de terrasses, tancaments perimetrals, cobrefocs, etc., van formar part de la gimcana del 2020-21–, va tenir un impacte notable en el ram de la restauració. Xefs com Albert Adrià poden explicar en primera persona, i ho fa en una entrevista en aquest diari, què va representar la covid-19 per als seus projectes. Però, a tall més modest, hi va haver un element que va ser a punt de desaparèixer per culpa de l’obligada necessitat d’higiene i reducció del contacte social. Parlo de les cartes dels restaurants, durant aquella temporada substituïdes per QR o bé papers d’un sol ús. La pandèmia va treure de les taules un dels elements més distintius del gremi. Gràcies a Déu, hi van tornar, tot i que en alguns establiments encara pervisqui l’horrorosa moda del menú virtual.

Què ens diuen les cartes dels restaurants

Cap giny tecnològic podrà substituir mai un objecte que ha acompanyat el restaurant d’ençà de la formulació de la gastronomia entesa com una de les belles arts. S’hi combinen l’aspecte merament informatiu: la llista de plats, els preus, els suggeriments del dia, les propostes de menú, els plats de temporada… i els més artístics, vinculats al disseny, a la tipografia, a la imatge, a l’art. Sovint, a més, són testimonis històrics –del canvi de la pesseta a l’euro, de l’augment del preu de la vida, de les noves modes, dels nous gusts i les revolucions passades o pendents–, amb diverses variants, de l’enciclopèdica carta de vins, espumosos, licors o, fins i tot aigües, a aquella germana petita, anomenada carta de postres, que d’habitud ens és oferta al final d’un àpat. Sempre que mengem a la carta, és clar. Perquè sovint aquesta més que un llistat més o menys seleccionat d’on triar, és més aviat la invitació a deixar-se portar cap al misteri d’un curt o llarg menú degustació. El sentit d’una carta de restaurant va més enllà del seu objecte. I, ara que preparo en paral·lel a la redacció d’aquest article una classe sobre el semiòleg Roland Barthes, no puc deixar d’observar-les a la llum de tot allò que ens diuen aquests papers en forma de díptic o carpeta. Barthes, que al seu, valgui l’expressa redundància de la tria de l’adjectiu, mític llibre Mitologies, aplec d’articles mensuals sobre aspectes aparentment quotidians de la França de final dels cinquanta, dedica sengles texts al vi i la llet, al bistec amb patates, al que anomena la cuina ornamental –més de mig segle abans d’Instagram!–, ens diu que tot és susceptible d’esdevenir un mite. I a fe de Déu que les cartes dels restaurants seixanta anys als restaurants catalans ho han estat, ho són i ho seran.

Per això m’agradaria imaginar que l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, presidida per Carles Vilarrubí, s’ha volgut afegir als fastos de Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia 2025, amb una exposició que recull la tradició, la modernitat, la diversitat, la singularitat i la riquesa gastronòmica del país, mitjançant les cartes dels restaurants. La mostra “Ensenyar les cartes”, que es pot veure fins al primer de juny al Palau Robert de Barcelona, un espai on s’han pogut veure grans instal·lacions sobre cuiners i gastronomia, poua dels arxius de la corporació acadèmica, i l’ha dirigit el seu vice-president, Joan Font i Torrent, advocat i col·leccionista. Vice-secretari de l’Associació de Bibliòfils, Font és un home acostumat a remenar, conservar i apreciar papers, que, alhora, és bon lector. Per tant, tornant a la semiòtica barthesiana, gaudeix tant del que diu el llibre, com el que aquest simbolitza com a objecte, al qual ret culte. En un perfil que li dedicà l’escriptora Llucia Ramis a La Vanguardia, deia que “si ets curiós, el món del llibre és infinit”. Un vici, “que no és dolent, però et pot portar a la ruïna, com totes les aficions desmesurades”. En tot cas, ell s’ha encarregat de gestionar i ordenar les adquisicions de l’Acadèmia, des de col·leccions privades fins al Mercat de Sant Antoni. Una col·lecció que supera les tres mil peces.

Del Motel al Bulli

Però l’exposició no vol ser un recorregut estrictament erudit i documental –per això li faltaria més cronologia, més geografia, més cartel·la, més tesi de fons–, sinó que vol oferir “un passeig, lúdic i lliure” pels restaurants més significatius del país, amb una cronologia de seixanta anys, començada pel final de la postguerra, quan el país que deixava enrere la carpanta causada per la misèria de la guerra i es mirava amb optimisme el futur, que s’obria al turisme i que es permetia tot l’hedonisme que cabia, fora de la mirada estricta de la Santa Mare Església. Es deixava enrere, per als qui s’ho podien permetre, el fet d’anar a menjar, per passar a sortir a dinar o sopar. Precisament, l’any 1961, el cadaquesenc Josep Mercader, que havia fet d’aprenent a l’estació de Portbou, on oficiava Pere Granollers, i s’havia format fins a arribar a maître de l’hotel Duran de Figueres, obria el Motel Empordà, al peu de la N-II, per on arribaria la Nouvelle Cuisine francesa, de Paul Bocuse, Michel Guérard i els germans Troisgros, que enterrava la tradició escofferiana per deixar pas a una cuina més lleugera, creativa i estacional, i que, alhora, seria superada al Bulli. El restaurant obert a Cala Montjoi l’any 1962 per Hans i Marketta Schilling com a bar d’estiuejants obtindria la primera estrella amb Jean-Louis Neichel, la segona amb Jean Paul Vinay i la tercera i definitiva amb Ferran Adrià, arribat al Bulli de bracet de Juli Soler, i que esdevindria el pare intel·lectual de la darrera revolució gastronòmica engegada al restaurant que va tancar el 2011. Per finir l’espai temporal, el punt i a part de la pandèmia ens permet aturar-nos abans del temps present.

El connaisseur obtindrà el plaer de retrobar-se amb planes conegudes, amb amics entranyables, amb els que no hi són –com la recentment desapareguda Montse Guillén– o amb espais que tot just ara s’acaben de recuperar, com la Font del Gat, de la qual es pot veure tant la com uns plats del dia o una factura; els més joves se sorprendran amb les paradoxes i curiositats que proporciona la mostra –les cartes de vins, en què la DOP Rioja ho acaparava tot i els vins catalans eren anecdòtics, etapa feliçment superada–; el gurmet podrà comparar els plats que oferia un jove Joan Roca al primigeni Celler de Can Roca amb l’oferta actual, i l’amant del disseny podrà comparar les fastuoses cartes dels anys vuitanta i noranta, amb il·lustracions d’artistes amb els volums minimalistes actuals, parant atenció també tant a les cartes manuscrites com la irrupció dels primers ordinadors i la revolució tecnològica en el món de la impressió. “Ensenyar les cartes” és decididament quantitativa. Tot i la tria acurada, s’allunya del minimalisme per celebrar la riquesa i la diversitat, i per això té un cert aire bigarrat de gabinet de col·leccionista, perquè badem i badem com si passegéssim per les sales d’una galeria, assajant la semiòtica i, per què no, fent salivera.

El científic i divulgador Antonio Turiel, investigador de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, ja advertí l’any passat que podríem veure una apagada com la de dilluns. Turiel ha publicat fa poc el llibre El futuro de Europa (Destino); ara, tots els ulls es fixen en les seves reflexions per entendre què passà durant l’apagada. En aquesta entrevista, Nós Diario parla amb el doctor en física teòrica sobre el sistema elèctric de l’estat espanyol.

—Ja havíeu advertit que una apagada com aquesta podria passar.
—L’any passat ja vam tenir diversos episodis en què vam ser a prop de situacions com aquesta, en què vam córrer el risc que mitja península acabés a les fosques. Finalment, ha estat tota. Un dels grans problemes en aquell moment –que també hem vist aquesta setmana– és que, en el moment de l’apagada, les centrals de gas de cicle combinat estaven apagades per motius econòmics, en compte d’estar preparades per a agafar el relleu si calia. No s’ha volgut fer allò que calia per a garantir el subministrament elèctric, sinó allò que més beneficis donava a les companyies. I això passa si jugues amb foc, perquè és un sistema molt delicat. En aquest cas, hi ha hagut més elements, particularment un problema d’estabilitat en el corrent que ha desencadenat l’apagada. Però el problema de fons és una mica el mateix: tenim sistemes de producció [d’energia] renovable que s’han introduït [a la xarxa elèctrica] desordenadament, sense cap classificació ni cap sistema d’estabilització que els acompanyés, i arriba un moment en què el sistema no pot agafar-ne el relleu. En els episodis de l’any passat, els processos van ser més lents, i es va decidir d’apagar tota la indústria de l’estat espanyol, una pràctica que es coneix com a sistema de resposta a la demanda.

—Com funciona aquest sistema, i per què no va poder-se activar dilluns?
—A les empreses que hi són subscrites se les avisa amb quinze minuts de marge i, a canvi d’aturar la producció, els subministren electricitat a cost més baix. En episodis anteriors va haver-se d’apagar tota la indústria subscrita al sistema de resposta a la demanda; en el cas de dilluns, però, el problema va ser que l’apagada fou extremadament ràpida. Va haver-hi un problema de sobretensió: es produïa molta energia renovable, i tot i que hi havia indicis d’inestabilitat –indicis de fluctuacions, de pujades i baixades excessives de la tensió– ningú no va fer res. Calia activar els cicles combinats i aturar part de la producció, però això no es va fer i el sistema va començar a caure en cascada. De cop es van perdre quinze gigawatts de potència i, lògicament, tot va quedar a les fosques. Tot això té a veure amb aquest model de gestió de les renovables: espero que se n’aprengui la lliçó, i que això no torni a passar mai més.

—Parleu de la necessitat d’ordenar el sistema. Què cal fer, per ordenar-lo?
—No pot ser que hi hagi incentius a la producció sense consum. No pot ser que es cobri un preu fix per l’electricitat encara que el preu de mercat sigui zero, que és allò que passà dilluns. Es vol cobrar tota aquesta electricitat peti qui peti per fer-ne diners, però això fa que el sistema de preus i contractes subscrits sigui deficient. Si Red Eléctrica detecta que hi ha problemes d’estabilitat a la xarxa, ha d’ordenar que deixi de produir-se i, si cal, activar sistemes de producció més estables, com ara els cicles combinats. Això, per desgràcia, no es va fer dilluns, imagino que per motius econòmics i polítics. La xarxa elèctrica ha d’anar acompanyada de sistemes d’estabilització per evitar que passin situacions com aquesta.

—Algunes veus han posat l’energia nuclear sobre la taula.
—Dilluns, amb l’apagada, les centrals nuclears es van posar en mode d’emergència, i encara continuen així. Ara com ara [dimarts] no es produeix energia nuclear; no es produeix ni un quilowatt d’energia nuclear. Deixant de banda el fet que no es pretén aconseguir seguretat ni res d’això, la realitat és que aquesta tecnologia no ha pogut mantenir-se encesa. S’ha demostrat que l’energia nuclear no és capaç de reaccionar en situacions com aquesta.

—És eficient el model de xarxa elèctrica que hi ha a l’estat espanyol?
—El model de producció energètica no pot ser a costa de crear “territoris de sacrifici”. Hi ha un excés de capacitat instal·lada, i l’única justificació és l’especulació. És un model que comença a presentar símptomes d’esgotament: hi ha hagut una bombolla especulativa, igual que la del maó. Ara cal pensar què caldrà fer en el futur, i és clar que no serà això.

—A quina conclusió arribeu, amb tot això que passa amb l’electricitat?
—La clau és que el problema no són les renovables; són les renovables així. Aquesta no és la manera de fer les coses: s’ha afavorit un model que cerca promoure el negoci i s’han permès comportaments irresponsables, que són allò que ens han dut a la situació actual. El sistema elèctric pot construir-se d’una manera diferent i molt millor.

En una setmana plena de notícies impactants ha passat un poc desapercebut el fitxatge com a “consellera independent” de Meritxell Batet, presidenta socialista del congrés espanyol fins aquesta legislatura, per part d’Ebro Foods.

Batet va tenir mala sort. Després d’haver lluït un espanyolisme a prova de bomba i d’haver sostingut la repressió amb decisions indignes d’un parlament democràtic es va trobar que Pedro Sánchez havia de pactar amb Junts, i amb ERC, i que necessitava, per tant, un perfil més amable i que el català es pogués fer servir al congrés espanyol –Batet havia protagonitzat picabaralles monumentals per prohibir-ne l’ús. De manera que la fidel diputada, candidata del PSC per Barcelona, va ser substituïda de la nit al dia i sense haver-s’ho esperat per Francina Armengol.

Batet s’ho va prendre molt malament, tal com molts de vosaltres deveu recordar. La cap de llista del PSC a les eleccions de juliol del 2023 va renunciar a l’acta de diputada al setembre, pràcticament sense ni començar la legislatura. I va anunciar que després de dinou anys en política la deixava per tornar a la vida privada. Havia estat presidenta del congrés espanyol –i, per tant, tercera autoritat de l’estat espanyol– d’ençà del maig del 2019.

Però el fet és que ara Batet ha estat nomenada “consellera independent” d’aquest grup agroalimentari a proposta de la SEPI, una societat dependent de l’estat espanyol, que és el tercer accionista del grup amb poc més d’un 10% de les accions. La decisió, per tant, és indiscutiblement política. Batet no té coneixements del sector ni ha estat mai relacionada amb aquesta mena d’empreses –com, per cert, tampoc no ho està l’ex-convergent Jordi Xuclà, que també és conseller d’Ebro Foods d’ençà de l’any 2022. Però amb aquesta decisió ja té feina. No se sap quants diners cobrarà Batet, però, si serveix de pauta, Jordi Xuclà cobra 173.000 euros anuals i Marc Murtra, la persona que Batet substitueix –perquè ara l’han enviat a dirigir Telefònica– en cobrava 323.000. Murtra, per cert, també pertany a l’òrbita socialista, va ser una persona molt pròxima a Joan Clos i ha fet bona part de la seua carrera a força de nomenaments oficials.

Per desgràcia, el cas de Batet no és excepcional, però és precisament això que hauria d’alarmar-nos. Un règim polític que accepta aquestes dinàmiques com a inevitables i normals camina directament cap a la deslegitimació. I no és solament una qüestió de fer normatives més estrictes –que també–, sinó sobretot de cultura política, de moral pública i d’exigència ciutadana. Perquè la factura d’aquestes portes giratòries no la paguen solament les institucions en forma de desconfiança ciutadana –a partir del moment en què els càrrecs públics semblen tan sols un peatge necessari per a accedir a les recompenses del poder econòmic–, sinó tots nosaltres en forma d’un sistema econòmic distorsionat per la política i malalt de base.

En eixa línia, precisament aquesta setmana cal recordar que la presidenta de Red Eléctrica de España –no cal anar gaire lluny– és Beatriz Corredor Sierra, ex-ministra d’Habitatge i Agenda Urbana socialista, que va passar directament de ser diputada al congrés espanyol a dirigir l’empresa protagonista de la gran apagada.

 

PS1. Avui us oferim una exclusiva impactant, justament relacionada amb l’apagada. VilaWeb ha pogut confirmar que l’exèrcit espanyol es va mobilitzar en els primers moments de la caiguda, enmig de la creença generalitzada entre les autoritats de l’estat espanyol, i també les autonòmiques, que s’era davant un atac hostil. En trobareu la història ací: L’exèrcit espanyol es va desplegar després de l’apagada en previsió que fos un atac.

PS2. El científic i divulgador Antonio Turiel ja advertí l’any passat que podríem veure una apagada com la de dilluns. Ara el nostre company de Nós Diario Ricardo Suárez ha parlat amb ell i li ha fet aquesta entrevista: “No s’ha volgut fer allò que calia per a garantir el subministrament elèctric, sinó allò que més beneficis donava a les companyies”.

PS3. La situació al Caixmir ha elevat la tensió entre l’Índia i el Paquistan als nivells més perillosos que es recorden de fa anys –i cal tenir en compte que tots dos països són potències nuclears. A més, ha significat una repressió brutal per part de l’Índia en la zona del país que controla. Shams Irfan i Karishma Mehrotra són allí i en aquest reportatge ens expliquen la por que s’ha estès a la zona que l’Índia faça pagar als civils l’atac de Pahalgam.

PS4. Després de vint-i-un anys d’ofici i de ser una veu de referència al panorama musical dels Països Catalans, Cesck Freixas ha decidit d’acomiadar-se del públic i explica a Emma Granyer les causes de la seua decisió: “Fa temps que no gaudeixo de la música com quan vaig començar”.

PS5. VilaWeb és el diari dels Països Catalans, autocentrat en la nació pròpia sense deixar de ser obert al món. Com ho són tots els grans diaris nacionals en qualsevol país. Reforçar-lo és fer-se’n subscriptor. Vosaltres trieu si voleu tenir una alternativa així o si no ens mereixem ser un país normal. Apunteu-vos-hi ací.

La Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d’Electricitat (ENTSO-E) ha anunciat la creació d’un grup d’experts per investigar l’apagada massiva del dilluns. Segons l’organització, la recerca es du a terme en aplicació de la legislació europea, que exigeix l’anàlisi d’incidents “excepcionals i greus”.

El grup estarà format per tècnics de gestors de xarxa no implicats directament en l’incident, a més dels operadors afectats i altres experts europeus. També s’hi convidaran reguladors nacionals i l’Agència per a la Cooperació dels Reguladors de l’Energia (ACER).

L’objectiu de la investigació és identificar les causes fonamentals de l’apagada, fer una anàlisi exhaustiva i elaborar recomanacions en un informe final que es farà públic. ENTSO-E també publicarà un informe tècnic complet i n’informarà regularment la Comissió Europea i els estats membres.

L’ens ha felicitat Red Eléctrica i Redes Energéticas Nacionais de Portugal per la ràpida recuperació del servei elèctric, que va comptar amb el suport de l’operador francès RTE i de l’empresa pública del Marroc, ONEE.

Red Eléctrica diu que ja ha lliurat totes les dades requerides sobre l’apagada general

Havien dit que dilluns ho decidirien. L’apagada ho va impedir. Dimarts van assegurar que la decisió es prendria la setmana vinent. Però, vet aquí que, després d’una maratoniana reunió, ahir al capvespre, la Comissió dels Mercats i la Competència (CNMC) espanyola comunicava l’aprovació de l’OPA hostil del BBVA al Banc Sabadell, en segona fase i després d’onze mesos d’anàlisis, en què imposava un seguit de condicions per a fomentar la competència en el mercat. Com és habitual en aquesta mena d’operacions, la CNMC ha condicionat l’autorització al compliment de determinats compromisos del BBVA. No obstant això, la resolució no serà definitiva fins que el ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, no decideixi si eleva l’expedient al consell de ministres. Cosa que s’espera que faci aviat.

Després de llegir la nota de la CNMC he de dir que em sorprèn la quantitat de riscs que veu en l’operació, sempre en el seu camp: la competència. Potser per això ha trigat tants mesos a decidir-se i ha demanat el parer a organitzacions externes. Però no sembla que els hagi fet gaire cas, atès que, al capdavall, llegint les condicions que ha posat al BBVA fa la impressió que siguin més el fruit de pactes que ha anat assolint la Comissió amb l’entitat basca que no pas una obligació gaire dura. Sigui com sigui, ara la pilota és a la teulada del govern espanyol. El Ministeri d’Economia té quinze dies per a fer-ne l’anàlisi i el consell de ministres un mes més per a prendre una decisió sobre si ja li està bé el que ha dit la CNMC o vol endurir una mica més les condicions, per complicar l’operació per al BBVA. Aquest seria el camí, si hem de fer cas de les seves manifestacions, contràries a l’operació, que han fet mantes vegades d’ençà que es va presentar fa un any.

Val la pena repassar els riscs reconeguts per la CNMC i valorar-ne la importància. D’entrada hi veu un empitjorament de condicions comercials per a particulars, pimes i autònoms en determinades zones, derivat de la posició competitiva preponderant que hi obtindrà l’entitat resultant. També mostra temor de l’exclusió financera per als clients en determinats municipis, especialment en zones rurals, i per a determinats col·lectius de població més dependents dels serveis presencials, com també una reducció de crèdit a pimes, que impactaria especialment en determinades àrees geogràfiques.

Així mateix, ha trobat riscs relacionats amb el mercat de prestació de serveis d’operacions de pagament; concretament, risc d’empitjorament de les condicions aplicades als clients (empreses) d’aquests serveis. I, finalment, veu que es dificultaran les condicions d’accés a caixers per a clients, en relació amb els acords que manté actualment el Banc Sabadell amb la Xarxa Euro6000 i Cardtronics.

A canvi, el BBVA ha anat fent al llarg dels mesos un seguit de promeses addicionals a les propostes originals, que a la CNMC li semblen suficients per a resoldre aquests entrebancs. Concretament, la Comissió “considera que els compromisos que ha presentat el BBVA són adequats, suficients i proporcionats per a solucionar els problemes que aquesta concentració representa per a la competència en els mercats afectats”. Val a dir que la majoria dels compromisos tindran una durada de tres anys, prorrogables per a dos més, en el cas del crèdit per a pimes; i de divuit mesos en el cas de condicions d’accés a caixers. La CNMC supervisarà el compliment dels compromisos durant el temps estipulat. El BBVA haurà d’informar la CNMC en els terminis acordats. I aquí, en aquest punt, és on apareixen uns dubtes més que raonables.

A mi em sembla que, atesa la magnitud dels problemes que pot crear l’operació amb la clientela, no queden tan resolts com apunta la Comissió que presideix Cani Fernández. Complirà al 100% els seus compromisos, el BBVA? La supervisió serà tan severa com diu la CNMC? I, fins i tot, és factible que sigui així en cadascun dels milers de casos que es presentaran? Cadascú pot pensar el que vulgui. Evidentment, els punts de vista dels afectats directament són radicalment diferents, com es va poder veure, una vegada més, en les notes que van publicar totes dues entitats ahir a la nit.

Així, el president del BBVA, Carlos Torres, destacava que els compromisos que havia presentat el banc eren suficients perquè la CNMC hagués aprovat la seva OPA, perquè “preservaven la competència”. “Els compromisos que assumim afavoreixen la inclusió financera, la cohesió territorial i el crèdit a pimes i autònoms, i preserven la competència, especialment en els territoris en els quals tindrem major presència, com Catalunya”, va afegir. De fet, no s’ha mogut ni un centímetre del seu discurs original, fins i tot va tornar a assegurar que no canviarien les condicions de l’oferta, malgrat el canvi radical que hi ha hagut en les cotitzacions en el mercat d’ençà que es va presentar. Ni tampoc amb el que pot representar per a l’economia de Mèxic, la font més gran de beneficis del BBVA, l’actuació final de Trump.

El Sabadell, per la seva banda, tampoc ha variat el seu plantejament, atès que “s’ha oposat durant tot el procés d’anàlisi a la metodologia utilitzada per la CNMC, perquè entén que no és adequada per a analitzar la unió de negocis bancaris per a les pimes i que, per tant, no permet conèixer les conseqüències que aquesta concentració té per a aquests clients”. Així mateix, el banc ha indicat que quan s’obrís aquest termini d’acceptació de l’oferta, el BBVA hauria d’haver posat a la disposició dels accionistes del Banc Sabadell, de manera clara i transparent, “tota la informació detallada de l’operació que encara no havia publicat”.

Per una altra banda, la nota emfatitza que, amb els nivells de cotització actuals, l’oferta de BBVA representa una prima negativa del 7%. “És a dir, aquells accionistes que acudissin a l’OPA, amb els preus de tancament d’ahir de les accions de Banc Sabadell i BBVA, perdrien un 7%”. Recordem que, en l’operació, no hi ha diners pel mig, sinó un simple “canvi de cromos”, entre les entitats.

Finalment, anunciava que la setmana vinent presentaria els seus resultats del primer trimestre i en les setmanes posteriors faria el Capital Markets Day, en què anunciaria el Pla Estratègic 2025-2027, que preveu les seves perspectives com a entitat, tota sola, per als tres anys vinents. “D’aquesta manera, els accionistes, que són els que decidiran si l’operació es duu a terme, podran comparar la capacitat de creació de valor de l’entitat vallesana amb la qual ofereix el BBVA”, argumentava.

Els qui hi han dit la seva, amb una nota que publicaven ahir mateix, ben entrat el vespre, són els empresaris de la PIMEC. I són molt durs amb la decisió de la CNMC. La patronal catalana diu que l’operació ha estat aprovada amb un seguit de compromisos que “són absolutament insuficients per a mitigar els riscos per a la competència i per a l’accés al crèdit de les pimes, i, per tant, per al conjunt del finançament empresarial”. Aquesta preocupació és especialment significativa “en un mercat financer amb clars trets oligopolístics i amb dèficits de competència ja diagnosticats anteriorment, com constata l’estudi realitzat per l’Observatori de la Pime de Catalunya de PIMEC”. L’entitat considera que les mesures acordades no garanteixen ni una protecció real i efectiva per a les pimes, ni la preservació de l’equilibri territorial del sistema financer.

Crec que la reflexió que fa és encertada i, en realitat, és la que ha anat fent d’ençà del primer dia, molt semblant a la de més patronals, sindicats i associacions d’accionistes minoritaris. La realitat del mercat català és la que és, molt diferent de la d’uns altres viaranys. I els menysteniments continuats que la CNMC ha fet als agents catalans, que veuen el problema molt més de la vora i amb una dosi de realisme més elevada que als despatxos de Madrid, no semblen apuntar a la necessària objectivitat i coneixement a fons de la realitat, que s’ha d’exigir a la Comissió. Aquí, a més, es parla amb el temor que tan sols es pot percebre en primera persona, en nom de les pimes i autònoms que es veuran afectats –que s’hi veuran– si es consuma l’OPA.

Per això, també em sembla normal que els sindicats, CCOO i UGT de Catalunya, hagin instat aquest matí amb contundència el govern de Pedro Sánchez a paralitzar l’OPA. El secretari general d’UGT a Catalunya, Camil Ros, ha rebutjat “frontalment” la decisió de la CNMC davant els mitjans de comunicació, minuts abans no comencés la manifestació a Barcelona pel dia del treballador. A més, ha dit que l’OPA no aportava “res de bo, ni per als treballadors, ni per a les pimes, ni els autònoms”. En el cas de CCOO, la secretària general, Belén López, ha assenyalat que l’operació perjudicaria molta gent, per la qual cosa ha demanat que es vetllés per les condicions de feina dels treballadors del banc i es garantís que no hi hauria exclusió bancària ni es perdria accés al crèdit.

Ara, tot resta en mans del govern espanyol. Cal insistir en el fet que les condicions que pot afegir al BBVA per endurir l’operació no poden tenir res a veure amb els aspectes ja analitzats per la CNMV, sinó que han de ser referides a “aspectes d’interès general”. Ja veurem què acabaran fent. De moment, qui ha parlat de seguida ha estat la vice-presidenta segona i ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, que ha qualificat de molt mala notícia l’aprovació per part de la CNMC de l’OPA i ha dit que el govern hauria de parar aquesta operació i “posar-se al costat del bé comú”. En una entrevista a TVE, Díaz ha parlat dels diversos efectes nocius d’aquesta operació, com ara cinc mil acomiadaments, exclusió financera en molts territoris i mal per a clients, autònoms i pimes, als quals s’encariran els crèdits. No sé si tots els seus col·legues del govern espanyol ho tenen tan clar com ella. Ara solament és qüestió de dies o setmanes per a saber-ho.

Un jutge federal dels Estats Units ha dictaminat que el president Donald Trump va actuar il·legalment quan va fer servir la llei d’enemics estrangers –una norma del segle XVIII– al març a fi d’accelerar la deportació d’immigrants veneçolans presumptament vinculats a xarxes criminals. Aquesta és la primera gran derrota judicial per al govern nord-americà en matèria migratòria.

El jutge Fernando Rodriguez, nomenat per Trump mateix al Districte Sud de Texas, ha conclòs que l’administració no tenia l’autoritat legal per a efectuar detencions i expulsions com les que hi va haver al març a l’empara d’aquesta llei. Segons la resolució, el president no pot invocar unilateralment aquesta norma ni declarar per si sol que se’n compleixen les condicions, atès que això posa en dubte el sistema de contrapesos democràtics.

Els fets es remunten a l’expulsió de més de dues-centes persones cap a El Salvador al març. Aquesta acció ha causat nombrosos litigis i que ha arribat fins i tot al Tribunal Suprem. A mitjan abril, el Suprem va ordenar la suspensió provisional de deportacions basades en aquesta llei. Ara, la sentència del jutge Rodriguez és la primera que analitza en profunditat el cas.

L’administració Trump ha defensat el dret d’aplicar aquesta llei controvertida amb l’argument que els deportats tenien relació amb el Tren de Aragua, una organització criminal veneçolana qualificada de terrorista. Tanmateix, la llei solament s’havia aplicat tres vegades a la història dels EUA, l’última durant la Segona Guerra Mundial per internar civils d’origen japonès.

La detenció d’una jutgessa i el malestar de la judicatura

L’administració de Trump ha adoptat una postura clarament bel·ligerant contra els membres de la judicatura que qüestionen la seva política migratòria. Fa una setmana, l’FBI va detenir la jutgessa Hannah Dugan, de Milwaukee, a l’estat de Wisconsin, acusada d’haver obstruït la detenció d’un immigrant irregular.

Va ser la primera vegada que el Departament de Justícia dels Estats Units detenia un membre de la judicatura per la presumpció d’interferir amb la nova doctrina migratòria impulsada per la Casa Blanca.

El director de l’FBI, Kash Patel, va dir que tenien proves que apuntaven que la magistrada havia interferit en una operació de detenció migratòria i que havia desviat intencionadament els agents que havien de detenir un immigrant sense papers, identificat com a Eduardo Flores Ruiz.

Els jutges d’algunes jurisdiccions dels Estats Units han criticat els esforços del Servei de Control d’Immigració i Duanes per a localitzar i detenir immigrants als jutjats. Diuen que aquests esforços han fet que els immigrants no volguessin presentar-se com a víctimes o testimonis en audiències no relacionades perquè tenien por de ser detinguts.

Red Eléctrica ha informat aquesta tarda que ja havia completat l’enviament de tota la informació sol·licitada per la comissió que investigava l’apagada de dilluns. Segons la companyia, amb aquest lliurament respon als requeriments de les autoritats competents, amb què diu que col·labora d’ençà de l’incident.

En un comunicat, Red Eléctrica ha detallat que aquesta documentació incloïa una mena de “caixa negra”, en què es registraven i emmagatzemaven milions de dades sobre l’operació del sistema el dia de l’apagada, així com d’uns altres sistemes informàtics de l’empresa, amb l’objectiu de garantir la traçabilitat de l’operació.

La presidenta de l’entitat, Beatriz Corredor, i el conseller delegat, Roberto García Merino, s’han reunit avui amb el secretari d’Estat d’Energia espanyol, Joan Groizard, el secretari de Telecomunicacions de l’estat espanyol, Antonio Hernando, i el director general de Política Energètica i Mines espanyol, Manuel García.

El secretario de Estado de Energía, @j_groizard se reúne con representantes de @RedElectricaREE para avanzar en el análisis de la interrupción de suministro del pasado lunes 28 de abril. pic.twitter.com/pwr8eOyZwg

— Transición Ecológica y Reto Demográfico (@mitecogob) May 1, 2025

Justament avui, el ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic espanyol ha demanat més informació a les elèctriques per completar l’anàlisi de les causes que van causar la gran apagada de dilluns.

El govern espanyol vol més dades sobre les hores prèvies a l’incident i les referides al procés de reposició. Fins ara, ja s’ha rebut gran part de la informació sol·licitada inicialment als agents del sistema, segons que diu l’executiu espanyol. En alguns casos la petició implicava una gran complexitat tècnica i encara s’apleguen elements, que s’hauran d’enviar juntament amb la nova petició tramitada avui.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha acomiadat l’assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Mike Waltz, arran de l’escàndol de Signal i la filtració d’atacs militars contra rebels houthis al Iemen, segons que recull l’agència Reuters.

L’origen de l’escàndol és l’11 de març. Aquell dia, Waltz va afegir per error el periodista Jeffrey Goldberg, editor en cap de The Atlantic –amb una línia centrista liberal o liberal-progressista–, a un grup de xat a l’aplicació Signal. En aquest xat, alts càrrecs del govern, incloent-hi el vice-president JD Vance, el secretari de Defensa Pete Hegseth i el secretari d’Estat Marco Rubio, discutien plans detallats per a atacs militars contra rebels houthis al Iemen.

Aquest incident va revelar que es compartien informacions delicades fora dels canals oficials i segurs, la qual cosa va generar una gran controvèrsia sobre la seguretat nacional. El Departament de Defensa va emetre una advertència recordant que aplicacions com Signal no són aprovades per gestionar informació no pública, fins i tot si no és classificada, degut als riscos associats.

Segons Reuters, el segon de Waltz, Alex Wong, un expert en Àsia que va ser funcionari del Departament d’Estat especialitzat en Corea del Nord durant el primer mandat de Trump, també deixa el seu càrrec.

Els Mossos d’Esquadra investiguen una possible agressió sexual que hauria passat aquesta matinada a la zona de Pedralbes, al districte barceloní de les Corts, segons que ha avançat El Caso i han confirmat a l’ACN fonts policíaques.

Els Mossos van rebre l’avís cap a les quatre de la matinada i situen els fets a l’entorn del carrer Cavallers, a prop d’un local d’oci que hi ha en aquesta zona. De moment no s’ha presentat denúncia pel que fa al cas.

Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir a la nit set persones per haver comès uns quants furts aprofitant les aglomeracions al voltant de l’estadi Lluís Companys, on ahir es disputava el partit d’anada de les semifinals de la Lliga de Campions entre el Barça i l’Inter de Milà.

Segons que ha explicat la policia catalana en un missatge a X, els set detinguts van sostreure uns quants mòbils i 2.300 euros en efectiu i actuaven de forma coordinada. Entre tots, sumaven setanta-tres antecedents.

Aprofitaven les aglomeracions per robar als assistents al partit entre @FCBarcelona_cat–@Inter de la @ChampionsLeague al voltant de l’estadi. Es coordinaven entre ells per furtar mòbils i 2.300€ en efectiu

Detenim els 7 autors in fraganti. Entre tots ells sumen 73 antecedents pic.twitter.com/A1ZFpq0qZB

— Mossos (@mossos) May 1, 2025

Un ciclista de quaranta anys ha mort aquest migdia i dos més han resultat ferits greus després de ser atropellats per un autobús del TIB a la carretera Ma-2200, entre Pollença i el Port de Pollença. L’accident també ha deixat cinc persones més ferides de diversa consideració, segons que ha informat el SAMU 061.

Per causes que encara es desconeixen, l’autobús ha envestit un grup de ciclistes que circulaven per aquesta via. Fins al lloc dels fets s’hi han desplaçat efectius del 061, la Guàrdia Civil i la Policia Local de Pollença, que han confirmat la mort d’un dels ciclistes.

Els dos ferits greus, de quaranta-dos i quaranta-tres anys, han sofert politraumatisme i han estat traslladats d’urgència a l’Hospital Son Espases. Una dona ha resultat ferida de caràcter menys greu amb una fractura de maluc i ha estat evacuada a l’Hospital d’Inca.

A més, tres persones més —dues dones de quaranta i cinquanta-set anys i un home de trenta-set— han resultat ferides lleus i han estat traslladades a l’Hospital de Muro. Una nina de sis mesos també ha estat atesa al lloc de l’accident.

L’empresa estatal russa d’energia nuclear, Rosatom, ha obert la porta a una possible cooperació amb els Estats Units per gestionar la central nuclear de Zaporíjia, situada al sud d’Ucraïna, però sota control rus des de març de 2022, en el marc de la guerra entre Rússia i Ucraïna.

“Si els dirigents de Rússia prenen una decisió a nivell polític, estem disposats a discutir-ho amb la part nord-americana”, ha declarat el director general de Rosatom, Aleksei Likhachev, segons que ha informat l’agència russa Interfax.

Aquestes declaracions arriben en un context de converses de pau entre Moscou i Kíiv per intentar posar fi al conflicte. El president Donald Trump considera que per garantir la seguretat de la central seria necessari que passés sota control dels Estats Units. Malgrat tot, el ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, ha assegurat recentment que Moscou no ha rebut cap proposta oficial de l’Administració Trump sobre el futur de Zaporíjia, una de les centrals nuclears més potents d’Europa.

La central, situada al sud del territori ucraïnès, va ser escenari de combats intensos al començament de la invasió russa i va ser ocupada per tropes russes poques setmanes després de l’inici del conflicte. Tot i el control de Moscou, Ucraïna i Rússia permeten l’accés d’experts de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) per garantir la seguretat de les instal·lacions.

El ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic espanyol demana més informació a les elèctriques per completar l’anàlisi de les causes que van provocar la gran apagada de dilluns, segons que ha informat avui.

Concretament, i després d’haver fet uns primers requeriments, ara el govern espanyol vol més dades sobre les hores prèvies a l’incident i les referides al procés de reposició. Fins ara, ja s’ha rebut “gran part de la informació sol·licitada inicialment als agents del sistema”, diu el govern. En alguns casos la petició implicava una gran complexitat tècnica i encara s’estan recopilant elements. Aquests, s’hauran d’enviar juntament amb la nova petició tramitada aquest dijous.

La vice-presidenta tercera Sara Aagesen, s’ha reunit amb la presidenta de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) i demà ho farà amb la seva homòloga a Portugal. També es preveu que el comitè d’anàlisis sobre les circumstàncies de la crisi d’electricitat, que es va reunir per primer cop dimecres, torni a mantenir una trobada dissabte, aquest cop a la seu de Red Eléctrica.

Els sindicats han tornat a sortir als carrers del país avui, Primer de Maig, per a reclamar millores en les condicions laborals dels treballadors. Les principals organitzacions sindicals reclamen la reducció de jornada i la defensa de la democràcia europea enfront de les polítiques de l’extrema dreta. El Dia del Treballador arriba sense la reducció de jornada a 37,5 hores aprovada pel govern espanyol i tres dies després de la major apagada elèctrica.

A Barcelona, milers de persones s’han manifestat convocades per CCOO i UGT. Amb el lema “Protegir les conquestes, guanyar el futur”, els dos sindicats majoritaris han posat el focus de les reivindicacions en la reducció de la jornada fins a les 37,5 hores. “Volem viure i compartir, conciliar”, ha dit el secretari general de la UGT, Camil Ros. La secretària general de CCOO, Belén López, ha dit que cal crear un “cercle virtuós” per avançar en més millores socials i posar les cures al centre.

La protesta ha sortit el migdia d’Urquinaona i baixa la Via Laietana fins a la plaça Antoni Maura, davant de Foment del Treball. En una atenció a mitjans, els sindicats han reclamat als partits del congrés espanyol que un cop s’aprovi la reducció de la jornada al govern espanyol i en permetin la tramitació al congrés per engegar una negociació.

Quan entrarà en vigor la reducció de la jornada laboral? Qui afectarà?

Belén López, amb Camil Ros al darrere (fotografia: ACN / Laura Busquets).

El secretari general de la Intersindical-CSC (I-CSC), Sergi Perelló, ha explicat les reivindicacions de l’organització per aquest dijous, Primer de Maig. En declaracions a l’ACN durant el transcurs de la manifestació del sindicat, Perelló ha reclamat que el salari mitjà sigui de 1.425 euros, ja que l’actual “no s’adequa a la realitat”. A més, la Intersindical demana que la jornada laboral sigui de 32 hores setmanals i no de 37,5 hores, ja que fa 106 anys que era de 40 hores. Així mateix, Perelló ha constatat les dificultats de la gent per poder viure amb dignitat. Ha assenyalat així l’especulació de l’habitatge, i els problemes per anar i tornar de la feina amb transport públic.

Al País Valencià, la protesta principal s’ha fet pels carrers de València. La manifestació, convocada pels sindicats UGT-PV i CCOO-PV, ha omplert els carrers del centre de la ciutat amb un missatge clar: “no es farà ni un pas enrere” en els drets laborals conquerits. Amb el lema “Protegir el que s’ha conquerit, guanyar el futur”, la marxa ha començat cap a les 11.00 des de la plaça de Sant Agustí i ha recorregut els carrers del centre amb un ambient reivindicatiu.

La secretària general de CCOO-PV, Ana García, ha remarcat que “en poc temps hem afrontat una crisi sanitària, una crisi inflacionista, els efectes de la DANA a la província de València i ara ens trobem a les portes d’una guerra aranzelària amb conseqüències per a l’ocupació”. En aquest context, ha defensat que les mesures sorgides del diàleg social han estat fonamentals per protegir l’economia i el treball. El secretari general d’UGT-PV, Tino Calero, ha fet una crida a continuar avançant en nous drets, com ara la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores el 2025, i ha instat el govern espanyol a obrir una mesa de negociació per reformar el sistema d’acomiadament.

Un moment de la manifestació a València (fotografia: Europa Press / Rober Solsona).

A les Illes, centenars de persones s’han manifestat a Palma. Convocada pels sindicats CCOO i UGT, la manifestació ha començat a les 11.30 des de la plaça d’Espanya amb el lema “Protegir el que s’ha conquerit, guanyar el futur”. Entre crits de “sou digne ja”, “sense seguretat, terrorisme empresarial” i “explotadors”, els participants han reclamat augments salarials que compensin l’elevat cost de la vida a les Illes, així com la reducció de la jornada laboral.

La protesta ha estat marcada pel suport a la vaga de les treballadores de les escoletes externalitzades de Palma i per la situació de blocatge en la negociació del conveni col·lectiu d’hoteleria, dos conflictes que simbolitzen la precarietat que afecta sectors essencials a l’arxipèlag.

Abans de començar la marxa, els secretaris generals de CCOO Balears, José Luis García, i d’UGT Balears, Pedro Homar, han coincidit a assenyalar que la situació social a les Illes és insostenible. Malgrat les bones xifres d’ocupació i el creixement econòmic, han denunciat que no hi ha un repartiment just dels beneficis empresarials i que el sector empresarial és “molt resistent” a incrementar els salaris.

La manifestació a Palma (fotografia: Europa Press).

La vice-presidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, considera que l’opa del BBVA al Banc Sabadell és una “molt mala notícia” i ha afegit que “hi perd la democràcia econòmica”. “Mai en parlem, però és la més important junt amb els drets humans”, ha sentenciat.

En una entrevista a La 1, Díaz ha afirmat que el govern espanyol “té la darrera paraula” i l’ha instat a aturar l’operació. “L’insto que fem que el que hem dit que faríem”, ha continuat la vice-presidenta del govern espanyol, que ha qualificat d’error majúscul tirar endavant l’OPA amb l’oposició del teixit econòmic, social, cultural i sindical català. A banda, ha dit que agreujarà la concentració bancària i encarirà el crèdit a llars i pimes.

Yolanda Díaz, sobre la OPA del BBVA al Sabadell: "Es una muy mala noticia (…) Creo que el gobierno tiene que hacer lo que tiene que hacer, que es parar esta operación".#LaHora1Mhttps://t.co/WzeT2sfCVC pic.twitter.com/uxmaTD1thY

— RTVE Noticias (@rtvenoticias) May 1, 2025

En la mateixa línia s’ha expressat el ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun. Segons ell, una de les grans lliçons de la darrera crisi financera és que les concentracions bancàries no aporten més estabilitat financera i “pitjors serveis i un impacte negatiu en els llocs de treball”. Urtasun ha aposat per un model bancari i financer divers i plural i no pas “en unes poques mans i oligopolitzades”.

Justament ahir, la Comissió dels Mercats i la Competència (CNMC) espanyola va aprovar amb condicions l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell. Això permet que el govern espanyol intervingui en l’operació i, fins i tot, en pugui modificar les condicions abans que sigui definitiva.

La matinada del Primer de Maig s’ha mort, a setanta-dos anys, Manel Vicens Domènech Bestard, activista mallorquí, professor i referent compromès amb moltes causes socials, polítiques i educatives de Mallorca. Feia uns quants dies que estava ingressat a l’hospital de Caubet, segons que ha informat el diari DBalears.

Domènech va destacar per la seva participació en múltiples moviments socials i col·lectius mallorquins relacionats amb la lluita per l’habitatge, la denúncia de la massificació turística i el sobiranisme. Va ser membre de la junta de l’Associació de Veïns de Canamunt i vice-president de l’Associació de Varietats Locals de les Illes Balears.

Com a docent de ciències socials va exercir a diversos centres educatius i va ser director del CEPA Son Canals. També és coautor del llibre Les escoles de Palma en temps de la II República. El 2013 es va implicar activament en l’Assemblea de Docents, i un cop jubilat, va continuar sent present en nombroses iniciatives com Cantaires per la Llibertat, REM, Recuperem Marivent i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.

El 2019 es va presentar com a cap de llista de Crida per Ciutat, una candidatura independentista i anticapitalista vinculada a la CUP, a les eleccions municipals de Palma.

Provinent d’una família progressista

Nascut a Palma l’any 1953, Domènech provenia d’una família de tradició progressista. Durant la seva etapa universitària es va implicar en el moviment antifranquista i es va afiliar al Partit Comunista d’Espanya (PCE). Va ser una figura activa dins el partit tant durant el tardofranquisme com durant la Transició i l’etapa democràtica.

El 1983 es va presentar com a cap de llista del PCE a les eleccions municipals per l’Ajuntament de Palma, però no va obtenir representació. A mitjan anys vuitanta es va integrar al Partit Comunista dels Pobles d’Espanya (PCPE) i, a finals de la dècada, va abandonar la militància comunista.

Mostres de condol

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca destaca que Domènech era un activista incansable. “Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels!”, diuen en un piulet. Lluís Apesteguia, coordinador general de Més per Mallorca, lamenta que “Mallorca perd referents a un ritme inassumible”. “Incansable lluitador per totes les causes justes i amb un compromís insubornable amb aquest país i la seva gent”, diu sobre Domènech. Balti Picornell, ex-president del parlament de les Illes, diu: “En Manel era omnipresent, si. L’única persona que podies trobar-te a Perpinyà visitant el palau dels Reis de Mallorca a la Catalunya Nord o donant branca als borbons al palau de Marivent aquí a Mallorca”.

Adéu a Manel Domènech, activista incansable i membre de l'Assemblea de Docents, Cantaires per la Llibertat i l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Et trobarem a faltar.
Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels! pic.twitter.com/gEmmJlIl4V

— sobiranistesmallorca (@AssembSmallorcA) May 1, 2025

M'arriba la notícia del traspàs d'en Manel Domènech, incansable lluitador per totes les causes justes i amb un compromís insubornable amb aquest país i la seva gent. Mallorca perd referents a un ritme inassumible.

Que la terra et sigui lleu, Manel.

— Lluís Apesteguia (@LluisApesteguia) May 1, 2025

En Manel era omnipresent, si. L'única persona que podies trobar-te a Perpinyà visitant el palau dels Reis de Mallorca a la Catalunya Nord o donant branca als borbons al palau de Marivent aquí a Mallorca.

Això o feia únic.

Té trobarem a faltar company.

Salut i república. pic.twitter.com/SIjnvqPdWx

— Balti Picornell (@BaltiPicornell) May 1, 2025

La CUP lamenta la pèrdua en un comunicat. “Gràcies per tot company. Amb el teu record, ens fem hereus i mantindrem viu el teu llegat. Sempre fins a la victòria”, assenyala el partit. “Militant de llarga trajectòria. Compromís persistent (gairebé 400 setmanes sortint a Palma per la independència i l’amnistia). Molt divertit. I un fantàstic amfitrió, ple d’anècdotes i coneixements, cada vegada que ens ha acollit a Mallorca. Descansi en pau Manel Domènech”, explica Albert Botran en un piulet.

Militant de llarga trajectòria. Compromís persistent (gairebé 400 setmanes sortint a Palma per la independència i l’amnistia). Molt divertit. I un fantàstic amfitrió, ple d’anècdotes i coneixements, cada vegada que ens ha acollit a Mallorca. Descansi en pau Manel Domènech. pic.twitter.com/b2aLgReStU

— Albert Botran Pahissa (@albertbotran) May 1, 2025

Inah Canabarro Lucas, religiosa teresiana i considerada la persona més gran del món segons l’organització LongeviQuest, ha mort avui a Porto Alegre, al Brasil, a cent setze anys.

Nascuda el 27 de maig de 1908 a São Francisco de Assis, al sud del Brasil, tot i que alguns documents indiquen el 8 de juny com a data oficial, Inah era besnéta del general David Canabarro, destacat dirigent de la Revolució Farroupilha (1835–1845).

Va estudiar a l’internat Santa Teresa de Jesús de Santana do Livramento i, el 1928, es va traslladar a Montevideo (Uruguai), on va ingressar com a novícia amb les Germanes Teresianes. Dos anys després va tornar al Brasil per dedicar-se a l’ensenyament, professió que va exercir durant tota la seva vida. Va impartir classes de portuguès, matemàtiques, ciències, història, art i religió en diverses escoles teresianes de Rio de Janeiro, Itaqui i especialment a Santana do Livramento, ciutat on va ser molt estimada.

Un dels fets més destacats de la seva trajectòria educativa va ser la creació de la banda marcial del Col·legi Santa Teresa, amb 115 instruments, que va actuar al Brasil, Uruguai i Argentina. Des de 1927 formava part de la comunitat teresiana, i els darrers anys els va passar a la Casa de Acolhida Santo Enrique de Ossó, a Porto Alegre.

Amb la seva mort, la persona més longeva del món passa a ser l’anglesa Ethel Caterham, nascuda el 21 d’agost de 1909, amb cent quinze anys.

Un 41,93% dels aspirants a accedir als graus d’educació infantil i educació primària ha suspès la prova d’aptitud personal (PAP), necessària per a cursar aquests estudis a Catalunya. Segons que ha informat el Departament de Recerca i Universitats, tan sols l’han superada 2.752 estudiants dels 4.739 que finalment s’hi van presentar, és a dir, un 58,07%. El percentatge d’aprovats és lleugerament superior al de l’any passat, que fou del 56,94%.

La convocatòria es va fer el 5 d’abril i originalment s’hi havien inscrit 5.053 aspirants. Tot i la millora general, el resultat torna a posar en relleu les diferències segons la via d’accés. El 61,69% dels estudiants procedents de batxillerat ha superat la prova, mentre que tan sols l’ha aprovada un 35,39% dels alumnes que venen de cicles formatius de grau superior de formació professional.

La PAP consta de dos exercicis: un de competència comunicativa i raonament crític i un altre de competència logicomatemàtica. La qualificació final és ‘apte’ o ‘no apte’ i, un cop superada, té una validesa indefinida.

Els estudiants que no han aprovat aquesta convocatòria ordinària poden tornar-s’hi a presentar més endavant. La convocatòria extraordinària és prevista per al 16 de juliol, i els qui la superin podran fer constar el resultat en la preinscripció universitària del setembre.

Ara, la PAP no substitueix la selectivitat. Els aspirants que vulguin accedir als graus d’educació també hauran de fer la prova d’accés a la universitat (PAU), que es farà els dies 11, 12 i 13 de juny en la convocatòria ordinària, i els dies 3, 4 i 5 de setembre en la convocatòria extraordinària.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya durant el 2024 va gestionar un total de 3.372 ciberincidents, un 26% més que no pas l’any anterior (2.665). La gran majoria van ser lleus i vinculats a robatoris de credencials o a accessos il·legítims a comptes de correu electrònic. El sector universitari ha estat el més perjudicat, amb 1.790 casos registrats, més de la meitat.

Aquest creixement s’explica sobretot per l’augment dels atacs dirigits contra els sistemes d’informació i els usuaris dels àmbits protegits per l’Agència de Ciberseguretat, que van rebre més de 6.900 milions d’intents d’atac, un 38% més que no pas el 2023 (5.000 milions). Segons la directora de l’agència, Laura Caballero, les mesures de protecció han estat eficaces, però ha remarcat la necessitat que hi hagués més conscienciació ciutadana.

Entre el juny i el novembre de l’any passat, el Departament de Salut va detectar més de 150 casos de suplantació d’identitat mitjançant el robatori de credencials per a accedir a l’espai digital la Meva Salut i sol·licitar prescripcions de fàrmacs. Aquest episodi va obligar el departament a reforçar-ne la seguretat amb la doble autenticació per a accedir-hi amb contrasenya.

Novetats a la Meva Salut: com funciona la doble autenticació?

Aquest cas és un exemple dels incidents inclosos en la memòria d’activitat de l’agència, que reflecteix un augment dels atacs i també dels incidents efectius, és a dir, aquells que arriben a impactar sobre els sistemes o els usuaris. El document posa el focus en sectors com el sanitari i l’educatiu, que durant el 2024 van rebre una pressió creixent.

Caballero explica que aquest repunt de casos s’emmarca dins un context d’augment generalitzat de la ciberdelinqüència arreu del món. A més, diu que les millores en ciberseguretat als Centres de Processament de Dades (CPD) de la Generalitat han fet possible detectar més intents d’atac en fases primerenques, cosa que ha permès d’evitar incidències més greus.

L’agència ha ampliat la protecció a més entitats i, a final del 2024, ja cobria 312 organismes de diversos àmbits, a més dels departaments del govern. Ha completat el desplegament dels serveis de ciberseguretat a les vuit universitats catalanes i al Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), amb l’objectiu de fer-les més resilients contra els ciberatacs.

La directora de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Laura Caballero, en unes declaracions als periodistes al Palau de la Generalitat (fotografia: ACN / Laura Fíguls). Els incidents més comuns: contrasenyes exposades i intrusions

La mena d’incident més habitual el 2024 va ser l’exposició o filtració de contrasenyes en plataformes públiques: 2.257 casos. També hi va haver 724 intrusions en comptes personals o corporatius, 117 casos de suplantació d’identitat per phishing i 102 episodis de distribució de programari maliciós.

Les universitats van rebre més de la meitat dels atacs (1.790), seguides pel sector hospitalari (676), la Generalitat (643) i les administracions locals (112).

Estafes digitals: quina és la més comuna? Com les podem detectar?

Prevenció i detecció precoç

Caballero adverteix que els ciberdelinqüents aprofiten moments amb més activitat de compra en línia –com Nadal, el Black Friday o l’estiu– per donar més versemblança a les estafes. Per millorar la prevenció, l’agència ha activat un canal de WhatsApp amb alertes de ciberestafes.

La directora assenyala que les organitzacions tenen la responsabilitat de reforçar la protecció, però insisteix que el factor humà continua essent clau. “Podem tenir sistemes tecnològics d’última generació, però si la persona no està conscienciada, fallarà tot el que hàgim preparat”, adverteix.

A més de la prevenció, remarca la importància de detectar els atacs com més aviat millor per minimitzar-ne l’impacte. També recomana de denunciar als Mossos d’Esquadra qualsevol incident o estafa digital.

Caballero alerta que la sofisticació dels ciberatacs creixerà amb l’aplicació de la intel·ligència artificial i que, d’acord amb l’informe de prospectiva de ciberseguretat del 2025, s’espera un augment de les estafes digitals relacionades amb els robatoris en massa de dades personals comesos l’any passat.

Ciberatacs: quines mesures cal prendre contra un perill com més va més freqüent