El president de SEAT i Cupra, Wayne Griffiths, ha decidit de deixar el càrrec de manera immediata per “emprendre nous desafiaments”, segons que ha informat la companyia en un comunicat. L’actual vice-president executiu de producció i logística de SEAT, Markus Haupt, assumirà la direcció interina de la companyia fins que se’n trobi un successor, que “s’anunciarà pròximament”.

Griffiths va ser nomenat conseller delegat de SEAT i Cupra el 2020 i l’empresa destaca que ha tingut un “paper decisiu” en l’evolució de la marca Cupra, que s’ha convertit en una de les que més creix dins de mercat europeu.

El juny passat, Griffiths ja va dimitir com a president de la patronal de fabricants de vehicles, ANFAC, decebut per la que considerava la “inacció del govern en favor de l’electrificació”.

Com a conseller delegat de SEAT i Cupra, també ha estat molt crític amb la lentitud en el desplegament dels ajuts a l’electrificació, tot i que recentment va celebrar els plans de la Generalitat en aquesta línia. 

Resultats rècord

Griffiths se’n va de SEAT després de tancar un 2024 amb un benefici operatiu de 633 milions d’euros, un augment de 8 milions respecte als 625 milions del 2023, segons la comptabilitat internacional. El benefici després d’impostos amb el mètode de comptabilitat espanyola és de 522 milions, un 5% per sota dels guanys de 548 milions registrats llavors pel menor ús de crèdits fiscals per les pèrdues d’anys anteriors.

A més, el volum de negoci també tanca l’any en un rècord històric de 14.530 milions d’euros, un 0,2% més que el 2023, quan van ser 14.333 milions. En conferència de premsa de resultats, SEAT va destacar que l’exercici financer havia sigut “rècord” en un context molt difícil i va lamentar que el creixement econòmic lent, l’auge de la competència i la lenta absorció de vehicles elèctrics havien “impactat als marges” del grup.

Durant l’any passat, SEAT va entregar 558.169 cotxes, per sobre dels 519.175 de l’any anterior (+7,5%). CUPRA continua batent rècords, amb 248.123 vendes, un 7,5% més, i SEAT recuperant el ritme amb 310.046 cotxes entregats (+7,5%). 

La sala penal del Tribunal Suprem espanyol ha refusat la querella de l’ex-vice-president del Parlament de Catalunya Josep Costa contra la magistrada Maria Eugènia Alegret, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per haver-lo fet detenir de manera il·legal i injustificada el 27 d’octubre de 2021 perquè el mes anterior no s’havia presentat a declarar quan fou citat en la instrucció de la causa per desobediència al Tribunal Constitucional, en què finalment fou absolt.

El tribunal refusa l’acusació de prevaricació i d’un delicte contra la inviolabilitat parlamentària per “irrellevància penal manifesta” i assegura que la querella no conté “cap fet que pugui merèixer retret legal i que, per tant, justifiqui l’obertura d’un procés penal d’investigació” i que la no-compareixença sense causa permet al jutge d’acordar la detenció.

Costa denunciava que havia estat detingut de manera arbitrària i argumentava que la detenció havia estat “completament inútil i supèrflua”, no havia “aportat cap benefici a la instrucció de la causa” ni havia contribuït “a salvaguardar la finalitat del procés o els drets de les parts”. Sobre això, deia que la detenció “no tenia cap finalitat legítima, ni era idònia, ni era necessària ni era proporcionada en sentit estricte”. Exposava que és “absolutament desproporcionat privar un investigat de la seva llibertat, encara que només sigui unes hores” pel fet de no comparèixer personalment a declarar en una causa penal, i que té el dret fonamental de no fer-ho. Més encara, tenint en compte que ja va comparèixer i va prendre coneixement de les actuacions, que té un advocat exercint-ne la defensa i que està a disposició del tribunal”.

Abans d’arribar aquí, Costa va haver de passar pel jutjat d’instrucció 20 de Barcelona, on va interposar inicialment la denúncia contra Alegret, poc després d’aquella detenció. Però la jutgessa d’aquest tribunal va desestimar la querella tot dient que calia presentar-la al Suprem perquè s’adreçava contra una magistrada del TSJC. L’Audiència de Barcelona va corregir aquell arxivament i va exigir a la jutgessa que obrís una investigació. Però la fiscalia hi va recórrer, i la causa va anar a parar al Tribunal Suprem, concretament a les mans del jutge instructor Pablo Llarena. Finalment, la sala penal del Suprem es va declarar competent quan s’obria la via d’acabar al  Tribunal Europeu dels Drets Humans.

El Tribunal Penal de París ha declarat culpable el batlle de Perpinyà, Louis Aliot, de malversació de fons de la Unió Europea per haver pagat assistents d’eurodiputats que, en realitat, treballaven per al partit, juntament amb la màxima dirigent de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen, i altres dirigents de Rassemblement National.

Aliot i Le Pen, condemnats a presó i inhabilitació per malversació de fons

En el cas d’Aliot, ha estat condemnat a divuit mesos de presó, tres anys d’inhabilitació, una multa de 8.000 euros i a portar un braçalet electrònic. A diferència de Le Pen, la inhabilitació no serà d’aplicació immediata per “preservar la llibertat dels electors que han triat el seu batlle”. Així, doncs, com afecta la condemna a la batllia de Perpinyà?

En primer terme, hi haurà una situació insòlita, perquè el batlle haurà de portar un braçalet electrònic per haver malversat. Després, tot dependrà si Aliot continua el recorregut judicial. Si accepta la condemna, serà inhabilitat i haurà de deixar el càrrec, una opció ara com ara remota. Però si es presenta un recurs al tribunal de cassació, és a dir, en segona instància, la inhabilitació serà suspesa, mantindrà el càrrec de batlle de Perpinyà i, si el judici d’apel·lació es fa després del març del 2026, es podrà presentar novament a les eleccions municipals i aspirar a un segon mandat com a batlle.

Qui substituiria Aliot?

En el cas que no apel·li o que la sentència en segona instància arribi abans de març del 2026, i sigui condemnatòria, no es podrà presentar a les eleccions municipals. Ací es preveu que comenci una pugna dins el partit.

Aliot havia elegit Patricia Fourquet, actualment batllessa de districte de Perpinyà est, com a substituta de batlle en cas d’inhabilitació, per uns mesos, en cas que la inhabilitació fos d’aplicació immediata. Aquesta decisió era vista com un moviment per a posar al capdavant del govern de Perpinyà un regidor de la màxima confiança que no tenia ambició de rivalitzar-hi i que, per tant, i a diferència d’alguns dirigents de més pes, en un principi no li voldria disputar el lloc quan l’actual batlle pugui tornar a la política.

Però, si no es tracta solament d’uns mesos, i inclou tot el següent mandat, abans de les eleccions o just després, podria haver-hi una forta pugna dins del partit, amb dirigents ben situats com ara Charles Pons, actualment primer tinent de batlle i número dos del consistori, que assumiria en un primer moment de manera interina el càrrec, el regidor de Cultura, André Bonet, o també el de Comerç, Frédéric Guillaumon, que podrien entendre que els ha arribat el seu moment de provar d’encapçalar el partit a Perpinyà.

La condemna contra la màxima dirigent de Rassemblement National, Marine Le Pen, que no li permetrà de presentar-se a les eleccions presidencials del 2027, ha causat un daltabaix a la política francesa.

El govern rus i dirigents de l’extrema dreta política europea han criticat la condemna de presó i inhabilitació contra la dirigent de la ultradreta francesa. També hi han reaccionat rivals polítics, a una decisió que pot marcar el futur de la política institucional.

L’escriptora Maite Carranza (Barcelona, 1958) serà candidata al premi Hans Christian Andersen 2026, el guardó literari internacional més prestigiós en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. L’anunci s’ha fet públic en la conferència de premsa en l’International Board on Books for Young People (IBBY), que ha tingut lloc durant la Fira del Llibre de Bolonya, el certamen de referència on es reuneix tota la comunitat internacional. El Hans Christian Andersen, sovint considerat el Nobel de la literatura infantil i juvenil”, l’atorga l’IBBY d’ençà del 1956 i és la distinció internacional més alta atorgada als autors de llibres infantils i juvenils.

Concedit cada dos anys, el premi reconeix la trajectòria d’un escriptor i d’un il·lustrador les obres dels quals han fet una contribució important i duradora a la literatura infantil i juvenil. El gener de 2026 es donarà a conèixer la llista dels sis autors i sis il·lustradors finalistes i a la Fira de Bolonya; l’abril del 2026, es coneixeran els dos autors guanyadors en cada una de les categories. El lliurament dels Premis es realitzarà en el marc del congrés internacional de l’IBBY a Ottawa, l’agost d’aquell mateix any.

Amb més de setanta llibres publicats i traduïts a trenta-tres idiomes, Maite Carranza ha estat guardonada amb més d’una vintena de premis, incloent-hi el Premi de la Crítica en tres ocasions, el Premi Nacional de Literatura Juvenil o el Premi Cervantes Chico a tota la seva trajectòria. Pionera en la literatura fantàstica al país i l’estat espanyol, destaca la trilogia La guerra de les bruixes.

La fiscalia del Tribunal Constitucional (TC) espanyol s’ha oposat a suspendre la pena d’inhabilitació d’Oriol Junqueras i Raül Romeva. Aquesta mesura l’havien demanada tots dos com a mesura cautelar en els recursos d’empara contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) espanyol de no amnistiar-los del delicte de malversació amb què foren condemnats en la sentència del procés.

Segons un escrit del fiscal Pablo Contreras, a què ha tingut accés VilaWeb, concedir aquesta suspensió implicaria una “anticipació de la resolució del recurs d’empara” i, per tant, avançaria les possibles conseqüències de la llei d’amnistia abans que el TC es pronunciï sobre el fons del cas. Així mateix, el fiscal argumenta que aquesta suspensió requeriria un pronunciament previ sobre la interpretació i aplicació de la llei d’amnistia, una qüestió que, segons el criteri de la Fiscalia, no pot ser abordada en la fase cautelar del procediment.

Un altre dels punts clau de l’oposició de la fiscalia és la durada de les penes d’inhabilitació que encara han de complir Junqueras i Romeva. En el cas del dirigent d’ERC, la condemna es mantindria vigent fins al 2031, mentre que per a Romeva la inhabilitació s’estendria fins al 2030. El fiscal assenyala que el temps restant d’execució d’aquestes penes és superior al termini habitual en què es resol un recurs d’empara, fet que, segons que estableix la jurisprudència del TC, justifica la denegació de la suspensió cautelar.

El passat 11 de febrer, el Ple del TC va admetre a tràmit els recursos d’empara de Junqueras, Romeva i de Dolors Bassa, i va obrir una peça separada per estudiar la seva petició de suspensió cautelar de la pena d’inhabilitació.

L’ex-vice-president del parlament Josep Costa ha demanat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que reobri el cas per la censura de debats al Parlament de Catalunya. Els fets es remunten al 2019, quan el Tribunal Constitucional espanyol (TC) va impedir el debat i votació de resolucions sobre l’autodeterminació i la monarquia, amb l’amenaça de conseqüències penals per a la mesa. A final de febrer, el TEDH va dictar que el TC havia actuat de manera proporcional.

Costa i Campdepadrós perden la batalla al TEDH contra Espanya: “El TC va actuar proporcionalment” 

Ara ha demanat la reobertura del cas perquè considera que la resolució del TEDH “es basa en un cúmul d’errors i fal·làcies”. En aquest sentit, considera que el tribunal va cometre una errada clau, quan va citar una sentència del TC de l’octubre del 2021 (184/2021)  sobre Carme Forcadell com un precedent rellevant per al seu cas. En aquest sentit, recorda que ell va ser absolt pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va concloure que no havia desobeït cap resolució del TC. constitucional.

A més, argumenta que el TEDH va acceptar acríticament la interpretació del TC sobre les resolucions parlamentàries anul·lades, tenint en compte que algunes –com la que qüestionava la monarquia– no tenien relació amb l’independentisme perquè van ser presentades pels comuns. També recorda que el mateix TC, en una sentència del 2019 (98/2019), va dir que cap parlament pot censurar el rei espanyol, però no va prohibir el debat sobre la monarquia.

Costa també considera que Estrasburg ha interpretat erròniament que els parlaments autonòmics no poden proposar reformes constitucionals, quan la mateixa constitució espanyola ho permet explícitament. Oimés, l’ex-dirigent de Junts diu que el tribunal ha menystingut el canvi de context polític després del 2017, i l’ha tractat com si formés part del nucli dels fets de l’1-O, quan en realitat va ser elegit diputat mesos després.

També critica que el TEDH hagi ignorat que la seva persecució penal va començar tres anys abans de la seva absolució, fet que li va suposar una detenció arbitrària. Finalment, denuncia que el tribunal ha omès d’analitzar una de les seves queixes més greus: la manca d’imparcialitat dels magistrats del TC, que van resoldre els seus recursos i, segons ell, van empènyer la seva persecució penal.

Ja m’ha quedat clar que a ningú del Parlament no li importa gaire, però com que és un precedent nefast, he demanat al Tribunal de Drets Humans de reobrir el cas de la censura dels debats parlamentaris.
La resolució es basa en un cúmul d’errors i fal·làcies i cal dir-ho ben clar: pic.twitter.com/YhOCVFVUL9

— Josep Costa (@josepcosta) March 30, 2025

La fiscalia espanyola ha sol·licitat al Tribunal Suprem que investigui l’eurodiputat Alvise Pérez per un delicte de finançament il·legal. Hauria rebut 100.000 euros d’un empresari per a la campanya electoral. El mateix Alvise ho va admetre.

Ha remès un informe en què sol·licita que s’accepti l’exposició raonada que va enviar fa uns mesos al jutge de l’audiència espanyola i obri una investigació conta el líder de ‘Se acabó la fiesta’, tant per finançament il·legal com per delicte electoral. A més, se sol·licita la investigació a l’empresari Álvaro Romillo com a cooperador necessari dels delictes.

Romillo, investigat per l’audiència espanyola per una presumpta estafa piramidal mitjançant la plataforma d’inversions ‘Madeira Invest’ va ser qui va denunciar Alvise. Va dir que li hauria entregat els diners el 27 de maig de 2024, abans de les eleccions europees.

Vicente Ordaz, el nou president del consell d’administració d’À Punt ha confirmat a les Corts allò que ja va anunciar quan va ser nomenat: que augmentarà la programació en castellà de la televisió per obtenir més audiència. Ordaz ha dit que s’havia de fer tot allò que fos possible perquè els valencians s’acostassen als mitjans públics.

El castellà s’incorporarà en alguns productes de producció externa com ara sèries o films que, en emissió dual, la primera opció serà en castellà. “Les dades ens diuen que hi ha comarques de manera quasi històrica i d’ençà que À Punt va començar les emissions en 2018, els nostres resultats d’audiència són molt baixos. Comarques castellanoparlants”, ha dit À Punt, que ha insistit a obrir À Punt a ciutadans que no sintonitzen la televisió de manera regular. “Hem de fer esforços perquè À Punt siga la televisió de tots els valencians i valencianes, que no excloga ningú, i on tots es puguen sentir representats”.

No s’aconsegueix enganxar els valencians

En la primera compareixença en la comissió de les Corts, Ordaz ha lamentat que s’ha trobat que dels setanta-vuit milions de pressupost del 2025 ja se n’ha trobat el 54% compromés per l’equip anterior i que això redueix molt el marge de maniobra. En aquest sentit, ha fet el mateix lament els seus predecessors en el càrrec sobre els pocs diners que tenen els mitjans públics per a treballar. En aquest sentit, ha esmentat els 336 milions d’euros de 3Cat, els 200 d’ETB o els 290 de Telemadrid.

Ordaz ha lamentat també que l’audiència d’À Punt és la més baixa de les televisions públiques de l’estat. Va tancar el 2024 amb un 2,6 a pesar que en els dies immediatament posteriors a la gota freda del 29 d’octubre, es van registrar pics del 21,6%.

Vicente Ordaz s’ha preguntat si això és deu al fet que À Punt no fa la programació que vol la societat valenciana, si interessa el que fa o si s’ha adaptat a les necessitats dels valencians. “Si no aconseguim interessar els valencians, que ens trien, res del que fem no tindrà sentit i no complirem amb l’obligació de servei públic”, ha dit.

I ací és on ha introduït la variable dels continguts en castellà per a arribar, ha dit, a les comarques castellanoparlants del País Valencià.

Adéu a programes emblemàtics i arribada de la televenda: així comencen els canvis a À Punt

Ajustos de programació

Vicente Ordaz s’ha referit als canvis en la programació que avui mateix comencen en la televisió i que també es faran, a partir de la setmana vinent, en la ràdio. En el cas de la ràdio ha justificat l’eliminació dels espais Podríem fer-ho millor i Territori Sonor pel cost tan elevat que tenen i una audiència molt escassa. En el darrer Estudi General de Mitjans, la ràdio pública valenciana va tenir una audiència mitjana de 55.000 oients, ha dit.

El nou president del Consell d’Administració d’À Punt no ha descartat la retransmissió d’espectacles taurins si el preu de producció s’ajusta al rendiment que donarien. L’actual llibre d’estil els prohibeix, però Ordaz ha dit que ja es treballa en l’elaboració d’un nou text adaptat als temps actuals, ha dit. Els experts que fan part de la comissió que l’ha de fer provenen de les universitats CEU Cardenal Herrera i Miguel Hernández, d’Elx.

Les portaveus de Compromís i del PSPV, Maria Josep Amigó i Mercedes Caballero, li han retret que la primera mesura per a mirar d’augmentar l’audiència siga augmentar les hores d’emissió en castellà. A més, han recordat que el perfil del nou director general, Paco Aura, té un perfil molt ideologitzat perquè va ser la mà dreta d’Eduardo Zaplana.

El Tribunal Penal de París ha declarat culpables Marine Le Pen, Louis Aliot i set eurodiputats més de Rassemblement National de malversació de fons de la Unió Europea per pagar assistents d’eurodiputats que, en realitat, treballaven per al partit. La màxima dirigent de l’extrema dreta francesa ha estat condemnada a quatre anys de presó (dos de suspesos), cinc d’inhabilitació immediata i 100.000 euros de multa. La resolució pot causar un xoc sísmic en la política francesa perquè escapça les seves aspiracions de ser candidata a les presidencials de 2027 —manté l’acta de diputada a l’Assemblea francesa—, si el Tribunal de Cassació no esmena la sentència.

En el cas d’Aliot, ha estat condemnat a divuit mesos de presó (dotze de suspesos), tres anys d’inhabilitació —inicialment s’havia dit que d’execució immediata, però no és així—, una multa de 8.000 euros i braçalet electrònic. El tribunal ha refusat d’aplicar-li la inhabilitació immediata per “preservar la llibertat dels electors”, de manera que mantindrà la batllia de Perpinyà. Aliot es podrà presentar a la reelecció el 2026, si el Tribunal de Cassació no es pronuncia abans sobre els recursos.

“La igualtat davant de la llei és un pilar de la democràcia. Els càrrecs electes no tenen cap privilegi”, ha assegurat la presidenta del tribunal, Bénédicte de Perthuis. Cal assenyalar que Le Pen ha abandonat el tribunal, on era acompanyada del seu cercle més íntim, abans de la lectura de les inhabilitacions.

Qui no s’ha deixat veure per la rodalia del tribunal, plena de dirigents de l’extrema dreta, és l’actual president de Rassemblement National, Jordan Bardella, tot i que un dels condemnats és el seu guardaespatlles, Thierry Légier. Els jutges li han imposat un any de presó i dos d’inhabilitació. Les dues penes seran suspeses, sense que afectin els seus antecedents penals, per tal que pugui seguir exercint d’escorta.

4,6 milions malversats

El tribunal considera provat que es van malversar 4,6 milions d’euros en una quarantena de contractes falsos. A part dels eurodiputats, també han declarat culpables a dotze assistents de Rassemblement National. “Siguem clars. Ningú és jutjat per involucrar-se en la política“, ha reiterat la presidenta del tribunal.

Segons el tribunal, s’ha provat que els condemnats van signar contractes ficticis i que dins del partit hi havia “un sistema” per derivar despeses a través de fons de la UE. “S’ha establert que tota aquesta gent treballava en realitat per al partit, que els seus eurodiputats no els havien encarregat cap tasca”, ha explicat.

“Odia les mates, però és molt bo en física. És més de TikTok que d’Instagram. A internet li agrada mirar violacions en grup”. Aquest és un dels missatges directes de la campanya ‘El porno és fake’. Impulsada per la comissió de prevenció de violències sexuals de l’Alt Urgell, pretén reflexionar sobre la influència que té el porno en la societat.

“No… no, el meu fill no mira porno”, “el meu fill m’ho hauria dit si en consumís”, “jo penso que no, el nano amb 11 anys… jo penso que no”. Són els testimonis, en un altre vídeo, d’alguns pares a qui se’ls és difícil creure que els seus fills podrien haver consumit pornografia. El vídeo acaba amb dues dades clau: un estudi de Save the Children diu que l’edat mitjana a la qual els menors tenen el primer contacte amb el porno és a vuit anys i un 87% dels nois menors confessen consumir-lo cada dia.

En un altre dels vídeos que pretén demostrar com és de fàcil l’accés a la pornografia, una noia entra en un forn de pa per demanar “una polla de quart trempada”, així com “una fel·lació i dos parells de tetes”. “No els deixis sols”, diu la campanya, adreçada a tots els públics.

“Vols que ho celebrem amb una mamada?”

“Què passa, per què estàs tan seriosa? Vols que ho celebrem amb una mamada”, diu una nena que juga amb nines. “Està reproduint el que ha vist en el porno. No penses fer-hi res?” conclou el vídeo.

Un altre dels clips mostra una altra de les conseqüències del porno i la pressió estètica que causa sobre les joves. A una noia li fa vergonya ensenyar el seu cos pel que ha vist a internet. I en un altre vídeo més llarg, es mostra uns pares amb els ulls tapats mentre paren taula per sopa i el nen, mirant el mòbil, i consumint pornografia i ensenyant-li el contingut a la germana, que vol advertir que el porno és més present del que es pot pensar.

El nou moviment ecologista Revoltes de la Terra ja ha anunciat la seva primera acció de protesta, que volen que duri tres dies. El 2, 3 i 4 de maig faran una acampada “que vol anar més enllà”, com diuen en un comunicat, a Mont-roig del Camp (Baix Camp) contra la construcció d’una planta de components de bateries del conglomerat sud-coreà Lotte Energy Materials SL. “Confrontem les estructures del desastre, diem “no a la Lotte”. En resposta a aquest sistema que ens nega la vida present i futura, ja no podem més”, afegeixen al comunicat de convocatòria, que han difós al seu canal de Telegram.

Revoltes de la Terra és un nou moviment ecologista que vol fer un salt endavant en les mobilitzacions a favor del medi i neix a partir de la confluència de desenes d’organitzacions ecologistes dels Països Catalans. S’inspiren en referents de desobediència civil com els Alçaments de la Terra (Soulèvements de la Terre, en l’original en francès), un moviment ecologista aparegut el 2021 a l’estat francès que combina les protestes festives en què participen infants i gent gran amb accions de sabotatge per a inutilitzar maquinària per a infrastructures contra el medi, que causen pèrdues de milions d’euros.

L’organització no dóna més detalls de com serà la protesta, més enllà del fet que durarà tres dies. Al manifest fundacional del moviment s’expressava la voluntat de fer convocatòries diverses perquè cada participant s’hi trobés còmode, que incloïen la investigació i denúncia, les ocupacions, l’organització d’espais de trobada, els blocatges físics, o els desmantellaments, tal com fa l’organització francesa.

“Habitem Mont-roig del Camp, una zona alliberada temporalment i espaialment. Fem un crit al món per posar nom i cos a la necessitat silenciada, al vincle descuidat i posar el focus en el present a viure, el futur a construir”, diu Revoltes de la Terra.

Paul Marchant, conseller delegat de Primark, ha presentat la dimissió immediata arran d’una investigació d’Associated British Foods (ABF), matriu de la companyia, en relació amb l’acusació d’una dona pel “comportament inapropiat” de l’executiu envers ella “en un entorn social”.

Marchant “ha reconegut el seu error de criteri i accepta que les seves accions no van complir els estàndards que ABF espera”, segons que ha informat la multinacional, que afegeix que l’executiu ha demanat disculpes a la persona afectada, al consell d’administració d’ABF, als seus companys de Primark i a altres persones relacionades amb l’empresa.

Eoin Tonge, director financer d’ABF, assumirà el càrrec de conseller delegat de Primark de manera provisional, i col·laborarà amb l’equip directiu i el consell assessor estratègic. Per la seva banda, Joana Edwards, controladora financera del grup ABF, actuarà com a directora financera provisional d’ABF.

“Estic profundament decebut”, ha dit George Weston, conseller delegat d’ABF, que ha remarcat que actuar amb responsabilitat és l’única manera de construir i gestionar una empresa a llarg termini.

“Els companys i totes les persones han de ser tractats amb respecte i dignitat. La nostra cultura ha de ser, i és, més gran que qualsevol individu”, ha conclòs.

Un grup de persones han apedregat els Mossos d’Esquadra al barri de la Font de la Pólvora de Girona, mentre feien tasques de vigilància. Segons que ha avançat el digital El Caso i ha confirmat l’ACN, els incidents han començat pels volts d’un quart d’una de la matinada, quan els agents que anaven en una furgoneta de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) han alertat que unes quantes persones els estaven llançant pedres des del carrer Acàcia. Mitja hora més tard, un altre indicatiu de l’ARRO ha vist com l’apedregaven. En aquest cas, els impactes han causat el trencament d’un dels vidres de la furgoneta, però no ha ferit cap agent. Els Mossos han hagut de fer maniobres per evitar quedar atrapats.

A dos quarts de dues de la matinada, però, s’han reproduït de nou els incidents, aquest cas contra una furgoneta de la Brigada Mòbil que feia tasques de patrullatge. Els mateixos esvalotadors han llançat més pedres contra el vehicle policíac i han encès dos contenidors que han obligat a actuar als bombers. En concret, un s’ha encès al carrer dels germans Lumière amb el carrer de Guadiana i el segon al carrer del Barranc. Després que els efectius dels bombers apaguessin el foc, els incidents s’han acabat sense ferits. Ara els Mossos investiguen els fets, però de moment no hi ha hagut cap detingut. 

La presència policíaca al barri de la Font de la Pólvora s’ha intensificat aquests darrers dies arran de l’acord al qual van arribar l’Ajuntament de Girona i el Departament d’Interior la setmana passada, arran dels aldarulls i les destrosses al centre cívic del barri. 

El president de Finlàndia, Alexander Stubb, ha demanat al seu homòleg dels Estats Units, Donald Trump, que marqui el 20 d’abril com el termini màxim per tancar un acord d’alto-el-foc a Ucraïna. Tot plegat ha sorgit d’una trobada que van mantenir els dos mandataris.

Stubb ha revelat que va traslladar a Trump “el ferm suport de Finlàndia i Europa a Ucraïna davant la guerra d’agressió per part de Rússia”. I ha afegit que Trump li va demanar si era possible de confiar en el president rus, Vladímir Putin. “Li vaig respondre que no ho pot fer”, ha remarcat.

Així mateix, ha subratllat la importància d’aconseguir un alto-el-foc i posar una data sobre la taula. I ha explicat que Hèlsinki aposta pel 20 d’abril “perquè cal una data límit, és Pasqua i Trump ja farà tres mesos que és en el càrrec”, segons que ha recollit l’emissora pública finlandesa Yle.

El president finlandès ha insistit també que cal un mecanisme de sancions ferm com a incentiu per a aquest alto-el-foc. I ha indicat que, arran de les seves converses als Estats Units amb altres alts càrrecs, té la sensació que “s’està esgotant la paciència [amb Rússia] per part dels Estats Units”.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Dues incidències al sistema d’electrificació afecten la circulació de la R4, la R8 i la R2 nord. En primer lloc, una avaria a Castellbisbal causa retards que poden arribar als 25 minuts a la R4, segons que informen Adif i RENFE. Els trens poden romandre aturats més temps de l’habitual i augmentar el temps de recorregut en aproximar-se al tram entre Sant Sadurní d’Anoia i Molins de Rei. A la R4 sud es manté el servei de dos trens per hora i sentit. D’altra banda, una segona incidència també d’electrificació a Mollet Sant Fost afecta la circulació de la R8 i la R2 nord. A la R8 hi ha servei alternatiu per carretera entre Castellbisbal i Rubí. Segons Adif, tant a la R8 com a la R2 nord s’acumulen retards d’uns 25 minuts.

Hi ha moments en què oblidaries l’emprenyada que t’omple el cap. Voldries fer vida de país normal i deixar-te endur per la bellesa carabassa de les clívies florides o per aquella vida al carrer que comença a renéixer, malgrat el desori vital del canvi d’hora. Voldries submergir-te en allò que és estimulant i deixar de queixar-te. De raons, no te’n falten pas, en un país ple de dignes hereus del llegendari i estimat Pep Salsetes, que fan de la vida col·lectiva un lloc més habitable, com van fer els meus veïns (i alguns ex-veïns expulsats per lloguers impossibles) del barri de Sant Antoni de Barcelona, amb una esplèndida calçotada.

Però no me’n puc oblidar, no ens en podem oblidar: el país se’ns desfà.

Ho veiem cada dia a Rodalia. Impossible de fer veure que no ho veiem. RENFE no funciona, les vies d’ADIF encara l’espatllen més. Després d’anys de negar-ho, els responsables que els trens vagin bé admeten que van malament. Reconeixen que hi han deixat d’invertir durant dècades, però ho fan d’aquella manera com si tot plegat hagués estat fortuït, un accident, coses que passen. I no. El desastre que hem de suportar cada dia és conseqüència d’una política deliberada dels successius governs espanyols, una política d’espoliació. D’una espoliació de què han estat i són víctimes els Països Catalans i que durant dècades l’estat espanyol ha practicat i practica impunement. Ho han fet sense miraments, mentre han construït l’Espanya radial, amb una despesa ineficient, sovint supèrflua. És qüestió de 22.000 milions de dèficit fiscal. Que els trens no vagin és qüestió sobretot d’això.

És cert que els governants catalans tampoc no s’hi han lluït. Giren com baldufes arreplegant mèrits impossibles, com si fossin caçadors de miratges. Entre els qui governen l’autonomia i els pidolaires que negocien fent el paper d’oposició, ho acaben d’espatllar. I, com deia Joan Amorós en aquesta entrevista, la Generalitat acabarà essent l’ase dels cops. Difuminen les responsabilitats, en lloc d’exigir-les. No sé si és perquè no en saben més i els enreden sempre o perquè queden atrapats entre l’ego i les ganes de fer veure que guanyen, tot i que en realitat perden. Si no fos perquè ens esguerren constantment la vida, farien pena. Però no me’n fan, almenys a mi. Em fa ràbia que ens robin la vida així. Perquè aquesta espoliació ens roba els diners i també la vida.

L’espoliació enfonsa el país sencer. Tot cau a trossos, com aquelles cases que esdevenen runa. L’han deixada amb la pell i l’os i ara ens demanen paciència, que pel cap baix necessiten un parell d’anys. Diuen que ens hem de conformar. Que ens esperem, que han de fer les coses ben fetes. Sí, ara ens els creurem!

No podem tolerar-ho més. Hem de sortir al carrer. Que no serveix de res? No és pas cert. Que no ho vam saber rematar? Això sí que és cert, però no vol dir que hàgim d’estar quiets. Estem ferits i de manera diferent. Cadascú es guareix les ferides com pot o com sap. Però no som morts, tot i que ens hi volen, i hem de respondre.

Hem de dir prou i ens han de sentir. No ens poden continuar destruint. La manifestació-concentració a l’estació de Sants, organitzada per l’ANC, dissabte 5 d’abril a les 12 del migdia, és una ocasió per a desempallegar-nos d’aquest pes feixuc de la resignació, de callar, de conformar-se. Per mi no hi ha solució sense independència. Lluitar-hi cada dia és esperança, però també solució. Han de saber que no som morts.

Cal fer-ho amb la protesta i amb intel·ligència, a partir del saber profund. Que es decantin els afeccionats o aspirants a tapar forats. Per això també seria de savis que els que diuen representar-nos escoltessin la gent que domina el tema, com Joan Amorós. El seu coneixement ha de posar-se al centre de tot plegat. No podem perdre més temps. No podem renunciar ni a la protesta col·lectiva ni al coneixement.

Hi ha moments en què oblidaries l’emprenyada que t’omple el cap. Voldries fer vida de país normal i deixar-te endur per la bellesa carabassa de les clívies florides o per aquella vida al carrer que comença a renéixer, malgrat el desori vital del canvi d’hora. Voldries submergir-te en allò que és estimulant i deixar de queixar-te. De raons, no te’n falten pas, en un país ple de dignes hereus del llegendari i estimat Pep Salsetes, que fan de la vida col·lectiva un lloc més habitable, com van fer els meus veïns (i alguns ex-veïns expulsats per lloguers impossibles) del barri de Sant Antoni de Barcelona, amb una esplèndida calçotada.

Però no me’n puc oblidar, no ens en podem oblidar: el país se’ns desfà.

Ho veiem cada dia a Rodalia. Impossible de fer veure que no ho veiem. RENFE no funciona, les vies d’ADIF encara l’espatllen més. Després d’anys de negar-ho, els responsables que els trens vagin bé admeten que van malament. Reconeixen que hi han deixat d’invertir durant dècades, però ho fan d’aquella manera com si tot plegat hagués estat fortuït, un accident, coses que passen. I no. El desastre que hem de suportar cada dia és conseqüència d’una política deliberada dels successius governs espanyols, una política d’espoliació. D’una espoliació de què han estat i són víctimes els Països Catalans i que durant dècades l’estat espanyol ha practicat i practica impunement. Ho han fet sense miraments, mentre han construït l’Espanya radial, amb una despesa ineficient, sovint supèrflua. És qüestió de 22.000 milions de dèficit fiscal. Que els trens no vagin és qüestió sobretot d’això.

És cert que els governants catalans tampoc no s’hi han lluït. Giren com baldufes arreplegant mèrits impossibles, com si fossin caçadors de miratges. Entre els qui governen l’autonomia i els pidolaires que negocien fent el paper d’oposició, ho acaben d’espatllar. I, com deia Joan Amorós en aquesta entrevista, la Generalitat acabarà essent l’ase dels cops. Difuminen les responsabilitats, en lloc d’exigir-les. No sé si és perquè no en saben més i els enreden sempre o perquè queden atrapats entre l’ego i les ganes de fer veure que guanyen, tot i que en realitat perden. Si no fos perquè ens esguerren constantment la vida, farien pena. Però no me’n fan, almenys a mi. Em fa ràbia que ens robin la vida així. Perquè aquesta espoliació ens roba els diners i també la vida.

L’espoliació enfonsa el país sencer. Tot cau a trossos, com aquelles cases que esdevenen runa. L’han deixada amb la pell i l’os i ara ens demanen paciència, que pel cap baix necessiten un parell d’anys. Diuen que ens hem de conformar. Que ens esperem, que han de fer les coses ben fetes. Sí, ara ens els creurem!

No podem tolerar-ho més. Hem de sortir al carrer. Que no serveix de res? No és pas cert. Que no ho vam saber rematar? Això sí que és cert, però no vol dir que hàgim d’estar quiets. Estem ferits i de manera diferent. Cadascú es guareix les ferides com pot o com sap. Però no som morts, tot i que ens hi volen, i hem de respondre.

Hem de dir prou i ens han de sentir. No ens poden continuar destruint. La manifestació-concentració a l’estació de Sants, organitzada per l’ANC, dissabte 5 d’abril a les 12 del migdia, és una ocasió per a desempallegar-nos d’aquest pes feixuc de la resignació, de callar, de conformar-se. Per mi no hi ha solució sense independència. Lluitar-hi cada dia és esperança, però també solució. Han de saber que no som morts.

Cal fer-ho amb la protesta i amb intel·ligència, a partir del saber profund. Que es decantin els afeccionats o aspirants a tapar forats. Per això també seria de savis que els que diuen representar-nos escoltessin la gent que domina el tema, com Joan Amorós. El seu coneixement ha de posar-se al centre de tot plegat. No podem perdre més temps. No podem renunciar ni a la protesta col·lectiva ni al coneixement.